Però així va ser i els grana han d’afrontar encara 12 xocs de vital importància, i esperar altres marcadors, per a aspirar a ficar-se entre els cinc escollits. A només 4 punts d’aquest somni i a 1 del descens (també una realitat), el calendari és terrorífic.

UN NOU ESTADI EXEMPLAR

Clar que l’últim triomf reeixit enfront de l’At. Madrileño la jornada 25a (21 febrer) ha d’il·lusionar a aquest equip. El somni comença aquest dissabte a Elda, un rival que aquest dimecres jugarà un xoc pendent enfront del Vila-real B. Aquest teòric cansament només ha de beneficiar a un Nàstic que ha de mesurar-se a tres dels 4 primers de la classificació.

Un Nou Estadi exemplar espera rivals com Sabadell (divendres 13, 20.30 h.), J. Torremolinos, Múrcia, Sevilla At. i Europa. A domicili quedaran Eldense, Algeciras, Teruel, Marbella, Cartagena, Tarazona i Hèrcules. Difícil? El següent.

En resum: 20 sobre 42 punts sumats a casa (47,6%) enfront de 13 sobre 36 (36,1) lluny de casa. Ser el quart equip més golejat del grup (34) -17 com a local i 17 com a visitant), ho diu tot.

Cristóbal Parralo

“Jugant a casa, hem de fer molt més”

https://t.co/YTOIKEgeUR#NàsticAntequera pic.twitter.com/8tjl0t8zUc

— NÀSTIC DE TARRAGONA (@NASTICTARRAGONA) March 1, 2026

PARRALO HO SENT PER L’AFICIÓ

El tècnic grana Cristóbal no va ocultar la seva decepció pel KO enfront de l’Antequera, especialment per l’afició. “Van haver-hi un parell d’imprecisions que ens vam fer perdre la confiança inicial. Vam ser amb moltes presses en la primera part i en la segona vam intentar corregir. A casa cal fer molt més, ser més verticals per a guanyar, però ens costa molt. Segur que la gent que ha vingut està tan decebuda com nosaltres”, va afirmar.

The post Amb 9.196 espectadors al Nou Estadi és impossible perdre appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els atacs guanyen partits, però les defensen donen campionats. Aquesta premissa, tan certa com repetida al món del futbol, està funcionant a Sabadell. L’equip arlequinat és la revelació del grup 2 de Primera Federació. És líder en solitari després d’ascendir l’estiu passat. La clau? Una solidesa defensiva que no té ningun dels 40 equips que conformen la tercera categoria del futbol espanyol.

El Sabadell és el menys golejat de tots, amb un registre increïble de 8 gols encaixats en 19 partits. L’únic que se li acosta és el Tenerife, líder de l’altre grup, amb 10. Fuoli té gran part de responsabilitat, però l’èxit és col·lectiu. Només així s’explica que 10 partits a casa hagin acabat en ‘clean sheet’ i que 13 dels 19 disputats de lliga no s’hagi rebut cap gol.

VELOCITAT DE CREUER A LA NOVA CREU ALTA

La bona defensa, evidentment, assegura punts. I el Sabadell ha passat d’alternar empats i victòries a establir una ratxa impressionant de cinc triomfs consecutius. També de set en les últimes vuit jornades pel que és, ara mateix, el millor equip de tota la categoria.

Això ha portat al Sabadell a tancar una primera volta històrica amb 38 punts, liderant en solitari el grup 2 de Primera Federació. El segueix de prop l’Atlético Madrileño, amb 37 i ja més lluny Eldense (32), Europa (31) i Murcia (30).

UN FAVOR DE L’EUROPA?

El Sabadell té marcada la propera jornada en vermell, ja que l’Atlético Madrileño, el seu immediat perseguidor, visita l’Europa. Serà el primer partit d’exili del Nou Sardenya i amb Can Dragó pendent d’estar a punt sembla que s’acabarà jugant a la Bòbila de Gavà. Una victòria escapulada i una altra dels arlequinats consolidaria, encara més, el liderat.

Abans, toca Copa Catalunya amb un sempre atractiu derbi del Vallès a l’Olímpic contra el Terrassa. El Sabadell es treurà l’espina del doble descens de 2021 i 2024? Ferran Costa podrà fer el mateix de la sortida del Badalona Futur i el descens amb l’Andorra del 2024? Amb aquesta defensa i un fortí com la Nova Creu Alta segur que serà més fàcil.

The post Un fortí anomenat Nova Creu Alta appeared first on FutbolCatalunya.com.

La destitució de Dani Vidal el passat mes de maig va ser especialment controvertida. No només per l’estima de l’afició del Nàstic a un entrenador de la casa, sinó pel moment i les formes. El club grana va decidir prescindir del tècnic a dues jornades pel final de la lliga i amb l’equip situat en posicions de playoff d’ascens. Amb Luis César Sampedro, el seu substitut, el Nàstic va acabar a la mateixa posició a la que ja ocupava (cinquè) i va caure a la final del playoff contra la Real Sociedad B.

El gallec, que no entrenava des del 2021, era una aposta arriscada que ha acabat sent fallida. La tercera etapa de Luis César ha durat 17 partits, amb 7 victòries, 4 empats i 6 derrotes. Números insuficients per un aspirant a l’ascens, especialment a casa.

EL NOU ESTADI, D’INEXPUGNABLE A VULNERABLE

I és que el tècnic ha patit 4 derrotes en 9 partits a casa, les mateixes que va tenir el Nàstic en els dos anys anteriors. Atlético Madrileño (0-3), Alcorcón (1-2) o Atlético Sanluqueño (1-3) es van emportar els punts del Nou Estadi, com també la Real Sociedad B (1-3) al playoff d’ascens de la temporada passada.

Més enllà de la part esportiva, és evident que s’han trencat més coses a Can Nàstic. L’últim partit contra l’Atlético Madrileño va tenir crits de l’afició contra Luis César i la directiva i també d’altres corejant el nom de Dani Vidal. L’ambient, enrarit, no és el millor per un Nàstic que no li queda una altra que mirar endavant amb Cristóbal Parralo.

L’APOSTA DE DANI VIDAL ESTÀ SORTINT BÉ

Per la seva part, Dani Vidal va prendre una aposta realment arriscada el passat estiu. Enlloc d’esperar ofertes de grans equips de la Primera Federació va decidir fitxar per l’Avilés Industrial. El tècnic va arribar a Astúries a mitjans del mes d’agost sense pràcticament temps abans de començar la competició oficial.

Tot i això, els resultats han estat immillorables. L’Avilés Industrial és cinquè al grup 1 de Primera Federació amb 17 punts. Tres més que el Nàstic a dia d’avui, per exemple. A més, segons informava el Comercio, Dani Vidal acaba d’entrar al top 5 d’entrenadors amb més victòries a Primera Federació. N’ha sumat 46 i per davant té a Vicente Parras (47), Iván Ania (50), Raúl Llona (57) i Raúl González (60).

The post A Dani Vidal li va millor que al Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’inici de l’Europa en la temporada del seu debut a Primera Federació està sent de bojos. Líder, màxim golejador i revelació absoluta de la categoria. També va ser de bogeria el desenllaç del partit a Algeciras de la setmana passada. Al minut 95 l’Europa perdia. Un després, empatava. I al 101 apareixia Adnane per marcar el gol de la victòria en una remuntada inversemblant. L’extrem marcava el seu tercer d’aquesta temporada, el número 14 des del seu debut a l’Europa.

En menys de dos anys Adnane Ghailan Benktib s’ha consolidat al primer equip. Per la banda del Sardenya ha mostrat els seus trucs, com també ho fa Lamine Yamal. La comparació no és casual. Tots dos son originaris de Rocafonda i a Mataró van donar els seus primers passos per arribar a on son ara. D’aquelles patxangues a un somni: el d’arribar el més amunt possible al món del futbol.

EL NOU SARDENYA I ADNANE

A Primera Federació ara mateix no hi ha ningú millor que l’Europa.

Difícil, sí sí, estar millor ara mateix, la veritat.

Si li dic la paraula ‘líder’ que li ve al cap?

Doncs molta alegria de com ha començat tot i esperant que duri el màxim possible.

Com s’explica aquest inici de l’Europa sent debutant a la categoria?

Crec que es deu a moltes coses, però al final tot es resumeix en que tenim un bon equip. Jugador per jugador estem demostrant que som vàlids per la categoria. Després evidentment el factor camp juga al nostre favor. Som molt forts allà i estem sumant bastants punts.

Adnane forma part del primer equip graciense des del passat ernero del 2024

“JUGANT SENSE RES A PERDRE ÉS MÉS FÀCIL GUANYAR”

Què té aquest estadi perquè sigui tan difícil guanyar-vos?

És un camp que pressiona. Normalment hi ha 2000-3000 persones, però la sensació és que son molts més. I al final estem molt a gust jugant al Nou Sardenya i això es nota en la confiança. Jugues sense res a perdre i quan jugues així és més fàcil guanyar.

Preocupa al vestidor el fet de saber que no es jugarà la temporada sencera al Nou Sardenya?

Sí, evidentment. Cada partit al Nou Sardenya és una festa, de veritat. Et sents professional i és una llàstima que no puguem viure l’any sencer allà. Ja veurem què acaba passant.

Si una cosa s’ha vist en aquest inici és que l’Europa no només guanya pel camp. Fora de casa tampoc ha anat gens malament.

Estem demostrant que som un equip competitiu en aquest sentit. Som difícils de guanyar i estem sumant punts fora de casa i també de local. Això és el que et fa estar a dalt al final, sinó seria impossible anar primers.

I a més, amb grans moments com el minut 101 de l’altre dia a Algeciras.

Tam de bo vivim algun dia més així al Nou Sardenya, que crec que el viurem. Va ser un dia molt especial el de l’altre dia del gol a Algeciras, la veritat.

Ha estat clau mantenir la inèrcia guanyadora de la temporada passada mantenint el gruix de la plantilla de l’ascens?

Sí, jo crec que al final el procés de fer un equip sempre és complicat per la resta de clubs. El fet d’encaixar els fitxatges, adaptar-te a la filosofia del tècnic si és nou… En això nosaltres tenim bastant terreny guanyat. Al final hi ha molt bons jugadors a la plantilla, sinó no se n’haguessin quedat tants d’un any a l’altre. Els bons fitxatges que s’han fet també ens ha donat un plus i tenim molt bon.

“LA DERROTA DEL DERBI ENS VA FER VEURE COSES QUE NO FEIEM BÉ”

Fins a quin punt la derrota contra el Sant Andreu de fa un any (3-6) va ser un punt d’inflexió per arribar a on estan ara?

Casualment va ser el partit que pitjor ens va sortir defensivament parlant. Ens va fer veure moltes coses que no estàvem fent bé en aquell moment. Vam acabar d’ajustar moltes coses i sempre que hi ha cops forts un ha de saber refer-se. Així anem, seguim i treballem per estar el millor possible.

Es trobaran a faltar una mica aquells derbis contra el Sant Andreu aquesta temporada?

Sí, sempre es trobaran a faltar. També crec que a la lliga hi ha prou partits bons per estar pensant en això. Aquesta setmana mateix juguem contra l’Eldense, que és un equipàs. Cada setmana venen equips molt forts.

En menys de dos anys ha passat de l’Europa B a competir a Primera Federació. Tot està anant molt ràpid oi?

És cert que està anant tot molt ràpid, però vaig tenir la sort d’entrar a poc a poc amb l’equip sempre. Ja el primer any entrenava amb ells i m’anava adaptant als seus ritmes i fent aquesta transició. Per sort he encaixat bé i estic jugant i sentint-me important.

És agosarat dir que Adnane Ghailan és el Lamine Yamal del Sardenya?

Tant de bo ser tan bo com ell. Ja hi ha hagut alguna broma respecte al tema.

No és la primera vegada que algú l’anomena així pel que veig.

Alguna vegada m’ho han dit. Soc de Mataró i del mateix barri que ell, es pot fer la broma sense problema.

“ALGUNA PATXANGA HEM FET A ROCAFONDA AMB LAMINE YAMAL”

Es coneixen doncs?

Sí, ell vivia quan era petit amb els seus pares a Rocafonda i algun cop vam coincidir.

Alguna ‘patxanga’ futbolística hi ha hagut?

Alguna, alguna. Poquetes perquè li trec 6-7 anys i soc bastant més gran que ell. Ho hem pogut gaudir i he vist com és de bo.

Ha somiat en arribar al nivell professional, com Lamine?

Estem bastant més a prop del futbol professional del que sembla. L’Europa no era un equip acostumat a estar en aquestes categories, però últimament està demostrant que sí. Tant de bo arribar a Primera Divisió, és clar. Un treballa cada dia per arribar el més amunt possible i amb aquesta idea estic.

“ADAY SAP TOCAR LA TECLA EN EL TRACTE PERSONAL”

En aquest sentit, va bé tenir un entrenador com Aday per no relaxar-se?

Aday és un entrenador que sap tocar la tecla en el tracte personal amb el jugador per treure el màxim rendiment de tots. Per mi ha estat una figura molt important.

Objectiu permanència o es pot ser ambiciós?

Ara mateix és difícil dir-te l’objectiu que tenim. Hem de seguir en la mateixa línia i veure fins on ens dona. Estem a la jornada 8 i encara queden molts partits per posar-nos un sostre. Simplement, crec que hem de seguir amb aquesta manera de competir i veure fins on podem arribar.

The post El futbol de barri de Rocafonda meravella el Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nou Sardenya té un dels millors ambients de futbol de Catalunya. Aquest recinte, de 85 anys d’història, sempre ha tingut l’Europa de local fins aquesta temporada. És impossible posar gespa natural en aquest camp degut al pàrquing que té a sota i la normativa de la RFEF és clara: amb gespa artificial no es pot jugar. L’Europa va debutar a la tercera categoria estatal al Nou Sardenya el passat cap de setmana, però si no canvien les coses no trigarà gaire en mudar-se a un camp alternatiu.

L’estadi gracienc és un dels pilars de l’equip d’Aday Benítez. De fet, l’ascens de la temporada passada es va fonamentar, sobretot, en el rendiment a casa. L’Europa només va perdre dos partits al Sardenya contra Lleida (0-3) i Sant Andreu (4-6) i no cau a casa des del desembre del 2024.

NOU SARDENYA, ALTERNATIVA INCERTA

L’Europa, tot i lluitar-ho, no serà l’excepció de la normativa. El Cornellà ja va haver de mudar-se consecutivament al RCDE Stadium i a Palamós no fa tant, tot i que també és cert que diversos camps de la categoria tenen gespa natural però infringeixen la normativa pel que fa a altres aspectes com la grada perimetral o la il·luminació.

L’alternativa a partir de la segona volta pels partits de local és Can Dragó. Des del 16 de gener l’Europa ja no podrà jugar al Sardenya i ho haurà de fer en aquest estadi, que ja ha estat inscrit a la RFEF com a camp alternatiu. El Club d’Atletisme de Nou Barris, que fa ús d’aquest camp, ha acceptat la convivència tot i les reticències inicials per manca d’informació.

MOLTA FEINA PER FER

El principal problema a dia d’avui és tota la reforma que s’ha de fer a Can Dragó per complir amb la normativa. Hauria de tenir 3.000 localitats, grada perimetral a tot el camp i millorar la il·luminació. Una obra d’aquesta magnitud en pocs mesos s’ha de veure si és possible. Mentrestant, l’Europa segueix lluitant per jugar la temporada sencera al Nou Sardenya. Una altra cosa ben diferent és el que digui la RFEF…

The post Nou Sardenya, un fortí amb data de caducitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Atlètic Lleida va néixer el 2019 com alternativa al Lleida Esportiu. Ara, sis anys després, ha comprat la plaça de Segona Federació que ha quedat vacant després del descens dels blaus. El vincle entre els dos clubs, que no tenen precisament una bona relació, és notori pel que fa a la plantilla i el cos tècnic. Molts ex blaus han acabat jugant a l’Atlètic Lleida, tan aquesta temporada com a les anteriors. La llei de l’ex es complia, es compleix i sembla que es seguirà complint properament a Cappont.

Pau Torres, el jugador amb més partits disputats de la història blava, n’és el millor exemple. També un altre jugador amb un gran historial al Camp d’Esports com Pau Bosch va jugar a l’Atlètic. El segon futbolista amb més partits a la Terra Ferma, a més, va fer una dura crítica al seu ex club fa uns dies.

PAU BOSCH: “NI BUITRES NI MENTIDERS COM ELS DARRERS ANYS A LLEIDA”

“GRAN NOTICIA! Podem seguir somiant amb que Lleida tingui l’essència d’anys passats. Ni buitres ni mentiders com als darrers anys, sols gent amb ganes de fer crèixer el futbol. Molts em criticareu, no passa res. Sols intenteu mirar més enllà i veure que és el millor per la ciutat”, va dir l’ex capità blau a X quan l’Atlètic va informar de la compra de la plaça.

A part dels dos Paus també altres ex blaus han passat per Cappont… i no son pocs. Roger Canadell, Joanet López, Toni Vicente o des de fa uns dies Juan Agüero. L’argentí ha estat l’últim fitxatge de l’equip de Gabri i torna a la capital del Segrià, on ja va jugar dues temporades amb el Lleida.

LA GRAN DECISIÓ DE JOAN ORIOL

Agüero pot ser que no sigui l’últim ex que faci les maletes cap al Ramon Farrús. El següent podria ser Joan Oriol. L’ex capità del Nàstic es troba sense equip i amb una oferta del club grana per dirigir el Juvenil A de Divisió d’Honor. Acceptar aquesta proposta implicaria retirar-se del futbol als seus 38 anys.

Joan Oriol ha de decidir entre això i seguir jugant a l’Atlètic Lleida. El de Cambrils té una proposta del club de Cappont que pràcticament triplica el salari que percebria com a entrenador del Juvenil A del Nàstic. Seguir com a futbolista en actiu o començar carrera a les banquetes? La decisió de Joan Oriol no hauria de demorar-se gaire.

The post La llei de l’ex es compleix a l’Atlètic Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

Robert Simón (1993) és història del CF Badalona. Format a la pedrera i natural de la ciutat, l’extrem ha disputat 179 partits amb el club escapulat i ara torna per viure la seva tercera etapa a l’equip de la seva vida. Robert, format a la base des dels quatre anys, arriba en un moment d’inflexió de la seva carrera futbolística. No ha fet net mentalment del trencament del tendó d’Aquiles del 2023 i no ha estat el mateix ni a Terrassa ni a Cornellà. Ara, a Badalona, Pedro Dólera té la missió de tornar a treure la millor versió del badaloní.

Com s’ha gestat aquest retorn a Badalona?

Després de la lesió les experiències a Cornellà i Terrassa no van ser molt bones, no acabava de tornar-me a sentir bé i a ser feliç. El Badalona és casa meva, jo necessitava el Badalona, el Badalona després de la decepció del playoff necessitava això també, ens hem trobat i és una solució bona pels dos.

“MENTALMENT NO HE GAUDIT DESPRÉS DE LA LESIÓ”

Comenta que no ha estat el mateix després de la lesió de Tarragona. És un tema físic o mental?

Físic no, em trobo molt bé, mentalment no he acabat de gaudir del futbol un altre cop i crec que tornant a casa i als orígens puc ser feliç un altre cop jugant a futbol.

Clar, entenc que el Badalona per Robert Simón és especial.

Vaig començar a jugar a futbol allà als quatre anys. Vaig debutar al primer equip , vaig tornar i tinc gairebé 200 partits amb la samarreta escapulada. Sempre ho dic, és el club de la meva vida.

Quin record té de les dues primeres etapes allà?

Molt bo. Super especial el debut amb Manolo Márquez, les temporades després amb Manolo González… A Badalona he estat molt feliç jugant a futbol i torno amb aquesta intenció, la de ser feliç i tornar a demostrar qui soc. També retornar al club a la categoria que crec que mereix estar.

Segons bdfutbol.com està a 38 partits dels 217 d’Albert Cámara i David Prats, els dos jugadors que han vestit més la samarreta escapulada de la història.

És una responsabilitat ja que son jugadors que quan era petit els anava a veure al camp i eren ídols per mi i poder fer aquestes xifres i intentar superar-los és molt bonic.

“DE PETIT, L’AVINGUDA NAVARRA ERA UNA SEGONA CASA PER MI”

Clar, és que no és només que hagi jugat al Badalona des dels quatre anys, sinó que ja anava al camp com aficionat.

Al final l’Avinguda de Navarra era com una segona casa per mi. Recordo de petit que vaig viure l’ascens contra el Villarreal B, les següents promocions. De petit he fet vida allà. El dia del Barça a la Copa del Rei era aplegapilotes. Son moltes coses les que he viscut a Badalona.

Segueix vivint a la ciutat?

Sí, sí. Segueixo vivint a Badalona.

Venint d’un playoff d’ascens, renovant Fassani i fitxant Josu o Robert Simón té bona pinta la temporada no?

Crec que van aprendre dels errors que van tenir l’any passat. També el míster és molt important al futbol. No cal dir res de Pedro Dólera i la seva trajectòria. És molt important el tècnic, la base de jugadors és bona i amb això només no s’aconsegueixen els objectius. Haurem de treballar, anirem a camps molt durs i serà una temporada difícil.

“ÉS IMPORTANT TENIR L’EXPERIÈNCIA DE PEDRO DÓLERA”

Tenir un entrenador amb experiència com Pedro Dólera ajuda.

Fa bona pinta. L’afició es va engrescar a final de temporada amb el playoff i al final el Badalona ha d’estar a una altra categoria. Per circumstàncies està a Tercera i ara ens toca a nosaltres parlar al camp i intentar pujar de categoria.

Ha seguit el possible ascens als despatxos que s’ha acabat emportant l’Atlètic Lleida?

Al final arribaven notícies. El Badalona ho va intentar, però el reglament era clar. Pots estar d’acord o no, perquè el Badalona va estar més a prop de pujar que l’Atlètic Lleida, però s’han de respectar les normes i ja està.

Sap greu que clubs històrics com el Badalona estiguin a Tercera i altres de nous a base de comprar ascensos estiguin més amunt?

Es perd la màgia del futbol, de veure un playoff i un ascens. És un reflex de com està la societat avui dia, que ha canviat tot. Aquests canvis han arribat al futbol i es veuen reflectits en aquests casos.

Parlant de canvis, com ha canviat Robert Simón respecte a quan va marxar de Badalona la última vegada?

Son 32 anys, soc un jugador molt més madur, més veterà. He viscut situacions que abans no havia viscut, he jugat a un club com el Nàstic de Tarragona que és dels més grans de Catalunya. Aquesta experiència la porto amb mi i estic per ajudar als companys, per ajudar al cos tècnic i fer un bon any.

“ELS CANVIS DEL NÀSTIC SON ESTRANYS I SORPRENEN”

Com ha viscut la neteja de jugadors i cos tècnic d’aquest estiu al Nàstic?

Una mica sorprenent des de fora. Sempre dic que el Badalona és el meu club, però el segon és el Nàstic. Allà vaig estar molt bé i la gent em va tenir molta estima. Des de fora es veu estrany el canvi del Dani Vidal. El Dani per mi és una persona especial, ell ho sap. Els canvis de jugadors no s’entenen. Havien creat una base, un sentiment de pertinença a Tarragona que crec que ara s’ha perdut. Els de dalt prenen decisions i s’han de respectar, però des de fora es veu estrany.

Aquesta temporada que ve és un punt d’inflexió per Robert Simón?

Sí. He vingut a Badalona pel Pedro, pel míster. Ell em coneix i sap que vinc amb moltes ganes. Estic amb la il·lusió del juvenil que puja al primer equip. És un tema especial i sentimental Badalona i vaig al màxim per fer una gran temporada i ascendir de categoria.

Parlant d’entrenadors, Manolo González què?

A mi no em sorprèn. El conec des de petit i sabia el míster que era. Però havia de tenir aquesta oportunitat i aquesta mica de sort. Ell afortunadament l’ha tingut i està a l’elit i jo que me n’alegro el primer. Per sort no ha canviat, cada setmana parlem i comentem coses i continua sent el mateix, que és el més important.

The post “Vull tornar a ser feliç al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

‘Som i serem, mai morirem’, diu el lema del Lleida, tot i que aquest club, que tantes vegades ha ressorgit com un au fènix, està vivint una agonia que sembla tenir un únic destí: la desaparició. En aquest cas, la segona en només 14 anys. La RFEF va fer públic el passat dimecres el descens administratiu del club blau per problemes econòmics i impagaments. La seva plaça surt a subhasta per 288.920 euros i els clubs descendits a Tercera Federació del grup 3 de Segona Federació i els que no van pujar al playoff a aquesta última categoria tenen prioritat.

Els penals de Sevilla, la golejada a Valdebebas o els playoff amb Toni Seligrat quedaran en un record per un club que s’ha anat apagant poc a poc. Des d’aquell llunyà 2016 gairebé tot han estat males notícies pel Lleida. La fatídica tanda de Sevilla van enfonsar el club, no només esportivament sinó a tots els nivells.

LLEIDA CF: UNA MORT ANUNCIADA

El drama econòmic i social que van deixar els Esteve es va salvar in extremis el 2022 amb l’arribada de Luis Pereira. L’empresari gallec ha invertit 2,8 milions d’euros al club blau, però ni així ha estat capaç de salvar-lo. Pereira ha hagut de barallar-se contínuament amb tothom fins al punt que ha dit prou.

Les disputes amb la Paeria els últims mesos han estat constants, des del conveni del Camp d’Esports fins a la gespa passant pel refús a la proposta de Ciutat Esportiva. Sempre amb el rerefons de l’afinitat del consistori amb l’Atlètic Lleida. La única nota positiva de tot aquest panorama ha estat el revifament social, arribant als 3.000 abonats i amb bones entrades sovint a l’estadi.

SOLIDARITAT DELS RIVALS

I és que el Lleida no deixa de ser un club històric, estimat per molts i respectat per tants d’altres. Es va veure amb les reaccions de clubs rivals a la notícia del descens administratiu. Olot, Sabadell, Europa, Badalona, Reus o Sant Andreu van fer publicacions donant suport al club blau. Fins i tot Gerard Piqué s’hi va afegir al seu compte personal.

El Lleida CF ha fet un comunicat oficial, afirmant que ha demanat al jutjat que deixi sense efecte aquest descens administratiu i que esgotarà totes les vies per la salvació del club. També la Paeria va fer un fil a X quan es va conèixer la notícia afirmant que convocarà als representants del Lleida CF properament i lamentant la situació. Sembla que, en tots dos casos, ja és tard.

UNA PLAÇA, MOLTS ASPIRANTS

La venta de la plaça ja està en marxa i la prioritat la tenen els descendits del grup 3 de Segona Federació de la temporada passada: Cornellà, Peña Deportiva, Alzira, Mallorca B i Som Maresme. Si cap d’aquests la vol, llavors un dels catalans que va quedar eliminat al playoff d’ascens seria la opció: Atlètic Lleida, Peralada o Badalona.

The post La mort del Lleida s’acosta per abandonament appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CF Reus Deportiu va morir el 2020, però segueix ben viu al Reus FC Reddis. El nou club de la capital del Baix Camp manté els colors de l’antic i juga a l’Estadi Municipal de la ciutat. A més, ha fitxat alguns dels herois que van fer història al vell equip roig-i-negre com Ramon Folch, Alberto Benito, Ricardo Vaz i Fran Carbia. El davanter de 32 anys ha estat l’últim en arribar al projecte de Marc Carrasco i és un fitxatge de luxe pel debut del Reus FC Reddis a Segona Federació.

De fet, Fran Carbia és el màxim golejador històric del CF Reus al futbol professional amb 10 gols en 82 partits a Segona Divisió. El tarragoní després de la seva marxa ha fet gairebé tota la seva carrera a Segona B/Segona RFEF a Ibiza, Nàstic, Badalona Futur i Balompédica Linense.

REUS FC REDDIS:3 ASCENSOS EN 4 ANYS

Carbia és un reforç de luxe per la nova categoria dels roig-i-negres, ja que ha marcat 17 gols en 87 partits a Segona Federació les últimes tres temporades. El tarragoní és un argument més per la fórmula d’èxit del Reus FC Reddis de Marc Carrasco.

I és que els roig-i-negres han aconseguit tres ascensos en quatre anys per arribar a Segona Federació. Van pujar a la primera a la Lliga Elit i també a Tercera Federació. En aquesta última categoria van estar dues temporades fins que el passat abril van ascendir amb molta autoritat. El Reus FC Reddis va ser campió del grup 5 i va pujar amb cinc jornades de marge. La flama del futbol torna a créixer a la capital del Baix Camp i un lustre després de perdre el seu club de sempre Reus torna al mapa del futbol nacional espanyol

The post El vell CF Reus viu al Reus FC Reddis appeared first on FutbolCatalunya.com.

El gol de Carrera al minut 94 del Nàstic–Real Sociedad B de la setmana passada, anada play-off d’ascens, va ser un autèntic punyal a les opcions locals. El panorama, d’un 1-2 a un 1-3, canvia per complet. Fins aquell moment els de Luis César havien de guanyar per la mínima per forçar la pròrroga a Zubieta i guanyar de dos gols per pujar. Ara han de guanyar de dos gols al final dels 90′ i fer-ho de tres a la pròrroga, és a dir, una autèntica gesta.

La Real Sociedad B només ha perdut 4 partits a casa en tota la temporada i tots per la mínima. El Nàstic, per la seva part, és un dels pitjors visitants de 1a Federació i només ha guanyat cinc de visitant i cap per tres gols de diferència. Els números converteixen la fita en un miracle.

EL NÀSTIC PATEIX FORA DE CASA

I és que els números del Nàstic lluny de Tarragona fan esfereir. Els grana serien els quinzens de la lliga regular si només fos de visitant; en tota la temporada han guanyat cinc partits fora de casa, n’han empatat sis i n’han perdut nou. És cert que a Múrcia, en el dia assenyalat, es va guanyar per la mínima… però es venia d’un empat a l’anada i aquest resultat ara mateix no forçaria ni la pròrroga.

Els errors de Dufur i Rebollo costen cars, però el Nàstic no perd l’esperança. Solucionar aquesta fragilitat defensiva és una de les claus per creure que és possible. De fet, l’equip grana és el màxim golejador de tota la 1a i s’ha d’agafar a això per tenir opcions a Zubieta.

PABLO FERNÁNDEZ, EN RATXA

En aquest sentit el nom de Pablo Fernández serà clau. L’asturià està fent la millor temporada de la seva carrera i acumula 15 gols marcats. Tres d’aquests han estat al playoff d’ascens, dos contra el Murcia i un contra la Real Sociedad B a l’anada. De fet, son tots els gols del Nàstic en aquesta promoció.

Pablo, a més, ha vist porteria els últims quatre partits de forma consecutiva. El de l’Arenteiro a la última jornada i els tres del playoff han tingut gol de l’asturià. Marcar primer a Zubieta serà el primer pas per creure. Després, tenir com a objectiu un avantatge de dos el següent i ja jugar-s’ho tot a la pròrroga en cas que això passi l’últim.

LUIS CÉSAR: “HI HA ELIMINATÒRIA”

Els missatges del vestidor demostren que es creu. Luis César va afirmar que “no ens rendim” i que està convençut que “hi ha eliminatòria”. El capità Joan Oriol declarava que “lluitarem fins al final com el lema que portem a les samarretes”, mentre que Marc Montalvo afegia que “l’equip es deixarà la pell fins al final” i que “ho intentarem i ens veiem capaços de fer-ho”.

El Nàstic solament disposarà de 300 entrades pel partit de tornada, que es jugarà a unes instal·lacions de Zubieta que clarament no compleixen la normativa de la Primera Federació. Un obstacle més per un equip que tot i les adversitats seguirà creient fins al final.

The post El Nàstic, fins al final passi el que passi appeared first on FutbolCatalunya.com.

La previsible desaparició del Lleida CF el proper 30 de juny ha tingut una conseqüència immediata. Un grup de socis del club té l’objectiu de fundar-ne un de nou a la última categoria del futbol i amb una estructura popular. És a dir, que el club serà propietat dels seus socis i hi haurà assemblees i eleccions. No es tracta d’una iniciativa nova, ja que es va iniciar al final de l’època dels germans Esteve el 2021. Ara, però, sí que sembla que la liquidació de l’històric club de la terra ferma provocarà el naixement d’un de nou.

El grup de persones que lideren aquesta iniciativa es van reunir fa quatre anys amb entitats populars d’altres ciutats on van succeir situacions similars com Salamanca, Jerez, Logroño o Ourense. No es tracta d’una feina d’última hora, sinó que ja fa anys que s’hi està treballant.

“L’AFICIÓ DEL LLEIDA ES TROBA EN UNA SITUACIÓ CRÍTICA”

“L’afició es troba en una situació crítica. El primer equip no té cap jugador i se’ls hi ha donat la baixa a tots. Es pot donar un miracle fins el dia 30, però és poc probable. Per això hem de tenir una alternativa preparada”, declara a Futbolcatalunya Andreu Ratés, president del nou club.

Ratés deixa clar que si entra qualsevol inversor i s’evita la desaparició del Lleida CF aquesta iniciativa s’aturarà i es donarà suport al club històric de la ciutat: “No volem suplantar a ningú ni fer-nos passar per la UE Lleida. Seríem un club nou, una alternativa popular d’una afició que s’ha quedat orfe d’aquest sentiment”. Un soci, un vot. Aquesta és la base del nou club, que vol estar arrelat a la ciutat i retre homenatge a UE Lleida, Lleida Esportiu i Lleida CF. Diverses penyes del club recolzen aquesta iniciativa, com Rudes Lleida, Blues Nord, És un Sentiment i Nucli Bordeus.

500 SOCIS I INTERÈS EMPRESARIAL PER PATROCINIS

A més, diferents empreses de la ciutat ja han mostrat el seu interès per patrocinar el nou club, segons Ratés, i també s’espera un mínim de 500 socis d’entrada ja només amb el suport de les penyes. Hi haurà cinc tipologies de carnet amb un preu màxim de 50€ pels adults, mentre que els de més de 65 anys pagaran 45 euros.

L’estructura del nou club és organitzada i la feina s’ha accelerat els últims mesos. Falta definir escut i nom, però la idea seria començar a Quarta Catalana i es farà una presentació pública del projecte a finals de mes.

“SENTIM QUE EL NOSTRE CLUB ÉS MORT”

“Sentim que el nostre club és mort. Aquest vincle que tenim amb el nostre equip fa que busquem sortides a aquesta situació i aquesta n’és una”, explica un Andreu Ratés que afegeix que “si no ho intentem no sabrem el que ens depara el futur. Les coses s’han de fer i s’han de provar i si no ho provem no ho sabrem mai”.

La junta directiva provisional la formen quatre persones: Moisés Gómez (vocal), Víctor Alfonso (tresorer), Oriol Jové (secretari i cap de premsa) i Andreu Ratés (president). La direcció esportiva és responsabilitat de Roger de Mesa. Tot i això, aquesta estructura és de partida i al Setembre o Octubre es convocaran eleccions i qualsevol soci s’hi podrà presentar.

“NO BUSQUEM EL CONLICTE AMB NINGÚ”

El pressupost serà d’entre uns 16 i 17.000 euros tirant alt i “serem de Quarta Catalana, però som gent seria i venim a fer la feina ben feta”. De fet, preguntat pel problema polític envers el Lleida CF i tota la polèmica que envolta l’Atlètic Lleida Ratés afirma que “nosaltres no anem a buscar el conflicte amb ningú i el club té les portes obertes de qui vulgui col·laborar”.

De fet, s’ha acudit a la Paeria a presentar el projecte i “no ens hem d’amagar de res”.  L’objectiu és clar: “volem aglutinar la gent orfe del sentiment”. També, la resposta de l’alcalde Fèlix Larrosa que “ens va rebre ràpidament i ens ha ofert la seva ajuda”. Caldrà veure si aquesta és real o si son només paraules.

The post “El club pot morir, però el sentiment no morirà” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Sabadell és l’últim equip català que ha aconseguit l’ascens via playoff a Segona Divisió o Primera Federació. Va ser el 2020, a Marbella en una promoció d’ascens atípica per la pandèmia del Covid. Els arlequinats, amb Antonio Hidalgo al capdavant, van eliminar l’Atlético de Madrid B, la Cultural Leonesa i el Barça B. Tots a partit únic i els dos primers amb agòniques tandes de penals. Des d’aleshores, hi ha hagut 14 intents catalans més sense èxit. El Sabadell tancarà el cercle contra l’UCAM Murcia?

L’equip de la Nova Creu Alta és l’únic català que segueix viu a la promoció d’ascens després de l’eliminació del Sant Andreu. El Sabadell va eliminar l’Eibar per la mínima (2-1) després d’una victoria a Ipurua. Aquest, per cert, és un altre dejà vu del passat, ja que a l’estadi de l’Eibar els arlequinats van aconseguir un altre ascens a Segona Divisió el 2011 amb Lluís Carreras.

UN CE SABADELL, DE MENYS A MÉS

El Sabadell arriba a la cita contra l’UCAM Murcia al millor moment de la temporada. El curs ha estat irregular i en certs moments l’equip s’ha vist superat per la pressió de ser el favorit, però des del març fins ara vola. Son vuit victòries, un empat i dues derrotes des d’aleshores.

En aquest sentit, David Movilla va tenir problemes per trobar la tecla però ara, sense cap mena de dubte, ha encertat. S’espera un gran ambient a la Nova Creu Alta i cada soci podrà treure tres entrades al preu habitual. Pel públic general les tarifes seran 15 euros els gols, 20 la general i 30 la tribuna.

“EL PLAYOFF ÉS UN MITJÀ PER ARRIBAR A UN FI”

L’eufòria s’ha disparat, però el diumenge passat a Eibar Movilla va fer un discurs realista: “No hi ha eufòria, hi ha la satisfacció d’haver complet el deure. El play-off és el mitjà per arribar a un fi. Teníem dos partits de lliga que eren de play-off i els vam passar. Ara hem passat una eliminatòria i tenim una altra”.

El tècnic arlequinat va reconèixer que “potser hem fallat alguns dies” però va donar les gràcies a l’afició, que “no ha fallat mai”. El Sabadell está a dos partits de recuperar la Primera Federació i de trencar una sequera de cinc anys sense cap ascenso català via playoff.

L’ANDORRA, UN CAS ATÍPIC

Cal destacar que l’Andorra va ascendir la temporada 2021/2022. No és un equip català geogràficament, però a nivell esportiu se’l considera així perquè està adscrit a la Federació Catalana de Futbol i disputa competicions espanyoles.

INTENTS ASCENS VIA PLAYOFF A SEGONA DIVISIÓ

2024/2025: Nàstic (pendent)

2023/2024: Nàstic i Barça Atlètic

2022/2023: Barça Atlètic

2021/2022: Nàstic

2020/2021: Barça Atlètic

2019/2020: Barça Atlètic, Cornellà i Sabadell

INTENTS ASCENS VIA PLAYOFF A PRIMERA FEDERACIÓ

2024/2025: Sant Andreu i Sabadell (pendent)

2023/2024: Europa, Badalona Futur, Sant Andreu i Lleida Esportiu

2022/2023: Manresa i Espanyol B

2021/2022: Espanyol B i Lleida Esportiu

The post El Sabadell vol tancar el cercle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segurament la publicació més viral de les xarxes oficials del Nàstic en temps és la de la destitució de Dani Vidal. L’allau de crítiques cap al club grana no té aturador després de prescindir del tècnic a dues jornades pel final de la lliga i amb l’equip a posicions de playoff d’ascens.

Vidal no acabarà la temporada al Nàstic després de quedar-se a les portes de l’ascens el curs passat i deixa el club dins del top10 d’entrenadors amb més partits dirigits, amb un total de 94.

Dani Vidal no arribarà als 100 ni acabarà la seva segona temporada completa des que ocupa la banqueta grana. Tot plegat per una dinàmica de 7 punts dels últims 15, amb un empat contra el Lugo que va ser definitiu per ell. El Nàstic aquesta temporada ha tingut dos problemes, la fragilitat defensiva i el rendiment fora de casa. Tot i això els grana són el màxim golejador de la competició i depenen d’ells mateixos per fer playoff.

“LA VIDALNETA SERÀ SEMPRE GRANA”

Dani Vidal va afirmar a roda de premsa que no s’esperava aquesta decisió del club i que “hi havia molts motius per continuar junts”. El tècnic, que ha dirigit Juvenil A, Pobla de Mafumet i primer equip del Nàstic va declarar que la reunió per conèixer la notícia “va durar menys de 10 minuts” i que “sempre he intentat fer-ho el millor possible i vull marxar agraït i amb la consciència tranquila”.

Joan Oriol, en nom de la plantilla, va dedicar aquestes paraules a Dani Vidal: “T’has guanyat el respecte de tot el món, has dignificat la professió com ningú. Només tinc paraules d’agraiment perquè feia molts anys que l’afició no estava tan ilusionada amb l’equip i és gràcies a tu”. Un cop acabada la roda de premsa això va quedar palès amb una pancarta que van posar els aficionats del Nàstic presents que deia ‘Un dels nostres’.

INCÒGNITA LUIS CÉSAR

Amb Dani Vidal ha marxat Iván Moreno i el seu cos tècnic i el substitut és un vell conegut a Tarragona. Luis César Sampedro viurà la seva tercera etapa al Nou Estadi després d’una primera amb un ascens històric a Primera Divisió i una segona no tan exitosa.

Luis César feia quatre anys que no dirigia cap equip des que el 2021 ho va fer amb el Lugo. El gallec garanteix experiència i coneixement de la casa, però ve d’una mala etapa a les banquetes. Des del 2019 no té una temporada amb més victòries que derrotes – 2 a 1 en aquell cas – i des del 2017 no completa un curs sencer a un equip. La seva sort serà la del Nàstic.

The post El Nàstic deixa sol a Dani Vidal appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Narcís Sala pot tenir gespa natural i el Nou Sardenya no. Aquesta és la conclusió a la que s’ha arribat després de setmanes de converses entre Europa, Sant Andreu i Ajuntament de Barcelona. El feu escapulat té un pàrquing sota del terreny de joc i això impedeix el canvi de superfície. L’Europa ho sap i per això vol forçar un canvi de normativa a Primera Federació que s’ha topat amb l’oposició de tots els clubs que formen la categoria, tal i com informava recentment Betevé.

Els escapulats argumenten que s’ha de poder jugar en una superfície artificial homologada per la FIFA, com per exemple la que ofereix el Young Boys suís a la Champions League. Aquesta reclamació té poc futur. D’una banda per l’oposició dels clubs de la categoria, contents amb terrenys de joc i nivell esportiu de la mateixa i no tant per la ruina econòmica que aquesta suposa (això dona per un article a part).

LA GESPA NATURAL SÓN 700.000 EUROS

La única excepció en aquest sentit és la moratòria per jugar la primera volta després de l’ascens en un camp amb gespa artificial. Aquest fet, ideat per Joan Soteras, no té gaire sentit ja que en cas de dur-lo a terme no hi ha temps material per a implantar la gespa natural, que no és una obra de dies.

L’altre tema és el cost. Implantar la gespa natural i el seu manteniment anual suposa una despesa de 700.000 euros. Els camps d’Europa i Sant Andreu són municipals i en un principi seria l’Ajuntament qui hauria d’assumir aquesta inversió.

L’AJUNTAMENT INTENTA GUANYAR TEMPS

Des del consistori, segons ha sabut Futbolcatalunya, s’intenta guanyar temps. El regidor d’esports, David Escudé, ha fet saber als clubs que intentarà parlar amb la Federació Espanyola de Futbol per a tenir una excepció de la normativa a la ciutat de Barcelona. Hi ha bona relació pel fet de que la ciutat sigui seu del Mundial 2030, però és molt difícil.

Ni la resta de clubs ni la Federació Espanyola de Futbol estan per la labor, més quan a la resta de la categoria cap ciutat té aquestes deficiències estructurals esportives. S’acaba el temps i en un mes l’Ajuntament de Barcelona haurà de decidir què fa si puja l’Europa, el Sant Andreu o els dos. El canvi de normativa és inviable.

L’EUROPA ESGOTA VIES, EL SANT ANDREU S’HI POSA BÉ

Amb tot, a l’Europa només li quedaria la via judicial contra la Federació Espanyola de Futbol i podria arribar a plantejar-s’ho. Ara mateix seria la única sortida per seguir competint al Nou Sardenya en cas d’ascens. En canvi, el Sant Andreu té una postura ben diferent. El club quadribarrat no té els problemes de camp del seu rival i en aquest sentit el canvi de gespa sí seria viable.

Seria tan fàcil com posar-se d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona degut a que el Narcís Sala és de titularitat municipal. Des del Sant Andreu no es posaria cap problema pel canvi de gespa i sí totes les facilitats al consistori per a aplicar-lo. La pilota dictarà sentència, però a menys de tres setmanes pel final de la lliga aquesta és l’altra gran preocupació dels dos clubs del futbol popular de Barcelona.

The post La gespa natural al Nou Sardenya és impossible appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol barceloní va viure la seva època més gloriosa a principis del segle XXI. El Badalona de Fermín Casquete, L’Hospitalet de Miguel Álvarez o la històrica Gramenet d’Antonio Morales van fregar el futbol professional. Hi havia nivell futbolístic, inversió econòmica i suport social. Cap de les tres coses s’ha reproduït els anys posteriors. El Cornellà d’Andrés Manzano, amb els seus tres playoffs consecutius, és la única excepció d’una travessa pel desert dels equips de la rodalia de Barcelona.

Ara, els únics representants catalans a la tercera categoria estatal són Nàstic i Barça B. El filial blaugrana té molts números de perdre la categoria i caldrà veure què passa a Segona Federació. Europa i Sant Andreu, les dues excepcions d’un lustre negre pel nostre futbol, lluitaran per evitar que l’Atlético Baleares faci un Hércules i deixi els catalans amb un pam de nas per segon any consecutiu.

QUATRE ANYS DE FUTBOL SENSE ASCENSOS

I és que des de la reformulació de categories el 2021 ni un equip de Catalunya ha aconseguit un ascens a Primera Federació i cap ha pujat tampoc a Segona Divisió. El Nàstic, una altra de les excepcions, ho va fregar la temporada passada. La realitat és la que és i es fa encara més dur si es compara la presència de catalans a categories professionals amb la de madrilenys, andalusos, valencians o bascos.

El suport social és pràcticament nul a excepció d’Europa i Sant Andreu. Ciutats de més de 200.000 habitants estan representades per clubs que amb prou feines arriben al miler de socis. Des de la RFEF s’exigeixen unes obligacions estructurals per competir a categories altes que es van pensar en base a uns ingressos que mai s’han complert. El problema, certament, és multifactorial.

HISTÒRICS AL POU

Però el que fa mal realment és veure equips que no fa tant feien història perduts de Tercera Federació cap avall. El Cornellà té tots els números per sumar-se a L’Hospitalet, Badalona o Prat a la quarta categoria estatal. De fet, els pota blava també tenen a tocar un descens més.

Altres com el Santboià estan a Primera Catalana. El Gavà, el Mataró o el Premià a Segona Catalana i la històrica UDA Gramanet al pou més absolut de la Quarta Catalana. Els anys feliços de principis de segle han deixat pas a un autèntic desert pels clubs de la rodalia de Barcelona. Aquest via crucis no sembla que tingui solució a curt termini i el pitjor és veure com s’apaga el que no fa tant era l’orgull i la passió de moltes persones.

The post El futbol de la rodalia de Barcelona s’apaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

La història recent del futbol català a les categories de Primera i Segona Federació és per preocupar-se ja que l’ascens del Sabadell a Segona Divisió el 2020 va ser l’últim d’un equip català en aquests nivells. Des de la reformulació de categories el 2021 cap equip de Catalunya de 2aRFEF ha aconseguit un ascens. De fet, s’han produït descensos per norma fins al punt que a Primera Federació només queden Nàstic i Barça B, el filial, això sí, en descens. Europa i Sant Andreu volen canviar la dinàmica i esvair fantasmes.

Algun d’ells es bastant recent com el de l’Hércules la temporada passada. A la jornada 29 el Badalona Futur era líder (56 punts), seguit de Sant Andreu (52), Lleida (51), Europa (50) i Hércules (50). Quatre catalans i un valencià. Doncs bé, va acabar pujant l’equip de fora amb un registre espectacular de sis victòries consecutives.

L’ATLÉTICO BALEARES AMENAÇA ELS CATALANS

Ara mateix es torna a repetir part de la història. Quatre catalans com Europa (54 punts), Sant Andreu (52), Espanyol B (48) i Sabadell (47) competeixen l’ascens contra un forani. És l’Atlético Baleares, tercer amb 51 punts. Els balearicos de Luis Blanco son l’equip més en forma de la part alta i han sumat 13 punts dels últims 15.

Queden 15 punts en joc i només tres separen els tres primers. L’Europa té una visita complicada a Sabadell i la resta de rivals son de la part baixa amb tres partits a casa. L’equip del Narcís Sala, a priori, és qui té un calendari més favorable. Juga dos partits de local, però juga contra el descendit Badalona Futur i el gairebé descendit Peña Deportiva.

EL SANT ANDREU TÉ GUANYATS ELS GOAL AVERAGE

El Baleares, per la seva part, té dos partits de dificultat alta fora de casa contra un Espanyol B de playoff i un Andratx que ve de cinc victòries seguides. Pel que fa al goal average el Sant Andreu el té guanyat a l’Europa i l’Atlético Baleares. Escapulats i balearicos el tenen igualat i al general mana l’equip de Luis Blanco (+16 a +14).

The post Europa i Sant Andreu volen evitar un altre ‘Hércules’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des d’un llunyà 2007 no guanya el Sant Andreu un derbi contra l‘Europa al Narcís Sala i tampoc serà aquest 2025 quan es trenqui la tradició. No obstant això, l’afició, amb 6.631 espectadors a la graderia, es va guanyar l’excel·lent. Fins i tot va millorar la nota de dos equips més preocupats per no perdre que per guanyar, tot i que l’empresa era realment complicada.

Es va avançar l’Europa, gràcies a Jordi Cano (27’), i va igualar Jurado (62’). En resum: els d’Aday Benítez seguiran com a líders (54 punts) mentre que els de Xavi Molist es mantenen a la segona plaça (53) quan queden 5 jornades per al final d’aquesta Fase regular.

DECISIU J.CANO i 6.631 ESPECTADORS A LA GRADERIA

La tensió i les imprecisions van ser els grans protagonistes de la primera meitat. Hi havia moltes coses en joc i, mentre els locals van sortir amb la responsabilitat de jugar a casa, els visitants van saber jugar les seves cartes. La possessió era andreuenca, però Alex Pla (sensacional) i Jordi Cano van decidir.

Tot va començar amb un cop de cap de Torices (4) desviat, després Noel Carbonell (14’) va avisar a Nil en culminar una internada de Adnane i Marc Jurado (26’) va aparèixer sense transcendència. Tot va ser el preludi de l’únic gol del petit dels Cano, que superar per velocitat a Castillo (27’). Onzè gol del futbolista per a alegria dels 800 seguidors escapulats del gol sud.

NERVIS I REFLEXIÓ

Aquest encert del CE Europa va propiciar el desconcert de la UE Sant Andreu que es va centrar només en el joc directo cap a un Marcos Mendes amb poc encert. El seu error (16’) davant el porter Flere es va notar moltíssim fins al punt que els de Xavi Molist no van trobar el seu rumb. Ni Albertito ni Serrano ni Marc Jurado van trobar espais en el solidari grup de Aday Benítez. Arribava el torn de la reflexió durant el descans.

MODIFICACIÓ I CONTRAST AMB GOL

A la segona part Xavi Molist va modificar la posició de Sergi Serrano cap a l’eix com a mitjapunta i li va sortir molt bé. No obstant això, abans Nil va patir amb A. Cano (55’) i, especialment, Jordi (61’), que van tenir el 0-2 als seus peus.

Qui perdona ho sol pagar i el futbol va ser qui va decidir que Lucas Viña es marqués una gran jugada per la seva banda i col·loqués una pilota de gol cap al punt de penal on Neeskens va marcar a la seva pròpia porteria.

Van ser els millors minuts locals amb nova ocasió per a Max Marcet que va blocar el porter Flere, el millor dels visitants (73’). El desig i les ganes dels locals van ser insuficients. El pitjor va ser la lesió de Pime amb només 15 minuts en el camp per un xoc fortuït amb el porter local.
Sant Andreu i Europa van empatar i mantindran el seu pols per la primera plaça fins al final de la lliga. Tant de bo no sigui l’Atlético Balears l’equip beneficiat d’aquesta lluita com ja va passar fa un any amb l’Hércules.

FITXA TÈCNICA

SANT ANDREU, 1

Nil, Casti (Aliaga 82’), Saturday, Lucas Viña (Guille 82’), Darbra, Albertito, Mendes (Paredes 66’), Torices (Max Marcet 58’), Serrano (Josu 82’), Méndez i Jurado.

EUROPA, 1

Flere, Neeskens (Urbina 86’), A. Cano,  Campeny, Noel, J. Cano (Pime 76’), Àlex Pla (Ibuki 86’), Guillem, Meshak (Caravaca 72’), Adnane (Mahicas 76’) i Sgró

ARBITRE:  Ekaitz Ikiñi (C. vasc) Grogues a J. Cano (31’), Neeskens (52’), Mesah (59’), Aday Benítez 82’, Caravaca 97’

GOLS: 0-1, Jordi Cano 27’; 1-1, Jurado 62’

ESPECTADORS: 6.631 al Narcís Sala

The post Només guanya la graderia al Narcís Sala appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ander Gorostidi (1996) és el metrònom del Nàstic. Es podria dir que és l’extensió de l’entrenador al terreny de joc. El vasc no va tenir un inici fàcil a la seva etapa a Tarragona, però a base de persistència s’ha fet amb un lloc a l’equip fins al punt d’estar a punt de complir 100 partits. Gorostidi, com tota la plantilla, no oblida el cop de Málaga de fa uns mesos.

Per això, precisament, el migcampista guipuscoà reclama que se li doni valor a la fortalesa mental de l’equip. El Nàstic ho vol tornar a intentar i està en disposició d’aconseguir el tan anhelat retorn al futbol professional.

GOROSTIDI, EN PROFUNDITAT

Com està el Nàstic ara mateix?

Bé, animats. Crec que estem on volem estar, que és a la zona de playoff d’ascens i veig l’equip amb moltes ganes i il·lusió. Estem bé i confiem que el proper dissabte aconseguirem els tres punts.

Això li volia preguntar, precisament. Estan on volien estar? Ho dic perquè venint d’on venen i amb la Cultural Leonesa tan destacada potser no se li dona prou valor.

El nostre objectiu sempre ha estat estar a les posicions de dalt. No ens fixem en els rivals, perquè al final si nosaltres no fem bé la nostra feina no serveix de res. Ens enfoquem amb nosaltres i crec que estem en una situació privilegiada perquè la lliga és super competitiva i se li ha de donar valor.

“INTENTO NO RECORDAR EL DIA DEL MÁLAGA”

Quin record té del partit de tornada contra el Málaga?

El record és trist. Sobretot per com va anar. Amb un menys durant una hora vam fer un esforç brutal i va ser una pena. Diria que vam tenir molt mala sort. Intento no recordar aquell moment, tot i que és veritat que va ser molt bonic veure l’estadi ple. Durant 120 minuts l’afició va gaudir del partit i els instants finals van ser molt durs. Hem de fer net. No està oblidat, però sí que ho aparquem a un costat i ens centrem en aquesta temporada.

Què en pensa de que es digui que dies com aquell poden ser un punt d’inflexió?

A nivell personal em quedo amb el bon record del que vam viure a l’estadi, ja que va ser increïble veure’l així. Va ser un pal pel club i per nosaltres, però ens hem de quedar també amb el factor positiu. La gent no confiava molt en nosaltres i vam ser capaços de revertir aquella situació i d’estar a 30 segons de pujar. Aquesta temporada s’ha d’enfocar de la mateixa manera. L’any anterior va ser dur i crec que l’equip ha fet un esforç brutal i estar a dalt des del principi no era gens fàcil venint d’un pal tan dur. Se li ha de donar valor, no és gens fàcil estar on estem després del que vam passar.

“HE SEGUIT AL NÀSTIC PERQUÈ SOC FELIÇ”

Va tenir ofertes per sortir, però va decidir seguir a Tarragona. Per què?

Sincerament perquè soc feliç. El dia a dia és molt bo, la ciutat m’agrada i el club és una passada. L’estadi, l’afició, la ciutat, tot en general. Quan soc feliç penso que el que va bé més val no canviar-ho. Els diners evidentment ajuden a ser feliç, però arribes a un punt que valores que el club també va fer un esforç en mi de confiança i d’insistència. Valoro molt l’esforç del club i soc feliç, ho resumeixo així. M’encanta jugar al Nou Estadi de local, m’encanta el dia a dia a Tarragona. El clima és excepcional, la família la tinc a prop, la dona està contenta. M’encanta tot, en definitiva.

“No em mouen els diners, em mou el sentiment”, va dir en una entrevista al Diari de Tarragona.

Ho matisaré una mica. L’any que vaig arribar no vaig estar a l’alçada. La temporada passada tampoc vaig començar amb molts minuts i vaig revertir la situació. Tenia molt en ment que d’aquí no marxava fins que no tingués continuïtat. El que vam aconseguir amb el playoff, omplint l’estadi. Va ser un pal, però em vaig quedar amb una sensació de dir: jo d’aquí no me’n vaig. Igual sentiment de pertinença, d’afecte cap al club i la ciutat i de dir que no marxava. Parlant amb la família em deien que aquí estava molt bé, que em valoraven i que d’aquí no podia marxar.

Recorda quants penals a favor li han xiulat al Nàstic des que juga aquí?

No ho recordo gaire, però uns sis o set.

No no, menys menys.

“ENS ENFOQUEM EN DONAR LA MILLOR VERSIÓ”

El tema de l’arbitratge és molt complicat. Sempre els àrbitres intenten fer-ho el millor possible i a vegades s’equivoquen com nosaltres. Tenen una feina molt complicada i no crec que vagin en contra de ningú. Potser no veuen clars els penals i per això no els xiulen, però sí que m’agradaria que en xiulessin més. Arribem moltes vegades a camp contrari i potser hem tingut algunes accions que es podrien haver xiulat. S’ha de seguir i em centro en el que depèn de nosaltres.

El que sí depèn del Nàstic és una dada. Temporada passada 24 gols encaixats en 38 partits i a l’actual 30 en 27 jornades.

Sí, ho hem comentat. Veus com està la lliga ara mateix i s’encaixen més gols. L’any passat ens vam mal acostumar. Teníem uns registres increïblement bons i fora del que és normal. Aquest any hem encaixat més? Sí, però també n’hem marcat més. Cada temporada és un món. Intentem millorar la faceta defensiva i l’ofensiva i ens enfoquem en el dia a dia, en millorar i en donar la millor versió.

“EL VESTIDOR ÉS UN BÚNQUER, PERÒ EL RUN RUN EXTERN ÉS NORMAL”

Com viu l’equip el run run al voltant de la figura de Dani Vidal que hi ha hagut les darreres setmanes?

En un equip que aspira a pujar és normal que hi hagi aquest run run. Sabem on estem, el club que és i com d’ambiciós és el Nàstic. Ho portem bé, ens centrem en nosaltres i el vestidor és un búnquer. Som una família i des del dia a dia intentem donar la millor versió, preparar bé els partits i guanyar el màxim possible.

Amb tot, sent un búnquer el vestidor, l’objectiu és pujar plantilla i cos tècnic liderats per Dani Vidal?

Cos tècnic, directiva, plantilla… estem tots units. El club és una família, començant pel president i acabant pel que neteja l’estadi. Tots volem el mateix i lluitem per aconseguir-ho.

“ÉS UNA ERRADA PENSAR ON ESTAREM EN UN O DOS MESOS”

Quina lliçó es pot extreure de la temporada passada per a frontar un playoff de millor manera a l’actual?

Veig que per estar on volem estar hem de guanyar dissabte a un rival directe com el Barakaldo. Al final és una errada pensar on estarem en un o dos mesos i centrar-nos en el dia a dia. És un tòpic, però és que és així. Cada setmana hem d’intentar guanyar i estem mentalitzats i obsessionats en guanyar-lo. Aquest és l’objectiu principal. Més enllà ni ho pensem. Queden onze partits i son molts punts i això es tracta de guanyar i tornar a guanyar.

És el segon jugador amb més minuts aquesta temporada, només superat per Pablo Fernández.

Entreno per guanyar-me un lloc a l’onze. Per sort aquest any m’està tocant bastant, ho estic gaudint i espero que segueixi així. Som quatre migcampistes de bon nivell i pot jugar qualsevol i qualsevol dels altres ho pot fer igual o millor que jo. El ‘marrón’ és pel míster, que té un problema.

Està a sis partits dels 100 amb el Nàstic. Li agradaria complir 100 més de grana al futbol professional?

No era conscient d’això. No miro les estadístiques, però tan de bo arribi i serà una xifra bonica. No és fàcil complir 100 partits en un club i menys a un tan exigent com el Nàstic i espero que arribi aviat. Soc feliç, no miro més enllà. Vull aconseguir l’objectiu del club, gaudir amb l’afició i que després del pal de la temporada passada tots plegats mereixem una alegria.

The post Gorostidi: “No és gens fàcil estar on estem” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest Barcelona At. del nouvingut Sergi Milà té molts arguments per a creure en la salvació encara que faci mal a la vista veure-li com a cuer d’aquest Grup I (1Fed.). Per contra, Dani Vidal guanya i, com a mínim, tindrà algunes hores per a respirar i centrar-se en el pròxim examen.

Els barcelonistes van ser pel triomf des del primer minut. Van lluitar i es van lliurar. Tot i això, va ser insuficient enfront d’un Nàstic que segueix en zona d’una promoció molt igualada. És a dir: el conjunt grana ha guanyat vuit dels últims nou partits contra els blaugrana.

EL BARÇA AT. SURT PER TOT

Sis aparicions sobre l’àrea local defensada per Dani Rebollo van provocar tímides xiulades des de la graderia; mentre els del debutant Sergi Milà brillaven, els locals de Dani Vidal no acabaven d’encertar.

Només un xut llunyà de Jaume Jardí detingut per l’hongarès Jaako (6’) i un altre de Narro (27) era el seu pèssim balanç, però va arribar la jugada del penal. Godoy vol treure la pilota de la seva àrea, Pablo Fernández posa el peu per davant i el col·legiat -ajudar de l’assistent- marca infracció.

El capità Joan Oriol (31’), ‘Panenka’ Oriol, no va fallar i va animar al seu equip a aconseguir el segon (37’), obra d’un cop de cap de Gorostidi, a centre del multipresent Narro. El futbol és així.

Els últims minuts d’aquesta intenta primera meitat es van tancar amb un golàs de Toni Fernández (44’), amb rectificat inclòs. La fortuna de Pablo va aprofitar un mal xut de Guille (46’).
Quatre gols al Nou Estadi en 45’ i amb tot un temps per a prosseguir amb l’espectacle.

EL NÀSTIC SAP CONTROLAR LA SITUACIÓ

En la segona part va baixar el ritme encara que va créixer el nerviosisme per les dues parts. Les urgències de l’inesperat cuer blaugrana es van barrejar amb les grana encara que per aspiracions de play-off.

De fet només cal destacar dues clares aparicions de Landri (55’, va treure Rebollo) i Da Costa (76’ fregant el pal). Els grana estaven més preocupats a no rebre que a generar i més quan Òscar Sanz va tenir la mala fortuna de superar al seu propi porter amb desviament de Costa (67’).

Poc abans d’aquest 3-2 tots dos tècnics entrenadors van donar entrada a Virgili i Nbacke, pels visitants, i a Pol Domínguez, Marc Fernández i Roberto Torres, pels locals. No obstant això, el guió no va variar i els grana prenen aire. Per contra, els blaugrana hauran d’esperar en els seus dos pròxims compromisos en el Johan enfront d’Osasuna B i Tarazona.

The post El Nàstic segueix sent l’ogre del Barça At. appeared first on FutbolCatalunya.com.

Robert Costa (1994) és un rodamon del futbol. Es va formar al futbol base del Barça i amb el filial blaugrana va arribar a jugar a Segona Divisió A. Des d’aquell llunyà 2016 el defensa ha jugat a Galícia, València, Múrcia o Balears i no havia tornat a la seva terra fins que l’Olot el va trucar. L’ADN tan pretès pel club garrotxí es guanya a través del tret identitari que aporten al club tots el jugadors gironins. D’aquesta manera l’Olot vol mantenir la categoria després de dos descensos en els dos darrers intents.

M’ha dit que estava a classe. Què estudia?

Estic fent accés al grau superior de nutrició. Fa temps que vaig començar i després ho vaig deixar. Aquest any que ho tinc a prop de casa aquí a Olot era el momento de tornar-m’hi a posar i treure-m’ho d’una vegada.

ROBERT COSTA TÉ LA PARAULA

Es vol dedicar a això en un futur?

Sí, sempre m’ha agradat el tema de la nutrició. A més em serveix pel tema del futbol. És un sector que està creixent més i sobretot a la vida diària de les persones. És una cosa maca i divertida per estudiar i dedicar-m’hi.

O sigui la rutina de Robert Costa ara és estudiar pels matins, entrenar per les tardes i jugar els caps de setmana.

Correcte. Sí, sí. No m’avorreixo pas i ja va bé.

Parlem de l’Olot. Sembla que s’ha superat el moment crític de fa unes setmanes.

“LA BANQUETA NO ERA EL PROBLEMA, PERÒ SÍ PODIA SER UNA SOLUCIÓ”

Crec que sí. La veritat és que ara estem agafant bons resultats. Vam passar un mal moment, però el vestidor i el club ha ajudat a que el canvi fos possible i a que això no sigui un drama. Al final sempre ens hem mantingut junts i ha estat clau per poder aconseguir els resultats que tenim ara.

Què ha canviat per millorar tant els resultats?

Ha sigut el treball diari. No conformar-se amb el que fèiem. Estàvem contents amb la feina que fèiem, però no donava resultats. Va haver-hi un canvi a la banqueta i sí que és veritat que no era el gran problema, però sí una cosa que podia ser una solució. L’equip ha estat junt i ara treballem en aspectes defensius, que aquí teníem carències pel que fa a encaixar gols. Si no m’equivoco ara portem un gol rebut en quatre partits i a partir d’això hem de créixer. Porteria a zero i almenys d’aquesta manera els partits no es perden i sempre puntues.

És una evidència això que diu. També que aquesta dinàmica coincideix amb quan ha recuperat el protagonisme a l’equip.

Al començament de temporada no vaig participar en gaires partits. Crec que la constància del treball diari m’ha portat a tenir ara més protagonisme. Estic jugant més, els resultats s’estan donant i intento fer-ho el millor possible per l’equip i els meus companys. Faig el que he après aquests anys i la meva experiència es veu al terreny de joc. Tan l’entrenador com els jugadors confien en mi i que segueixi així, que acumulem bons resultats i pugui seguir jugant.

L’aspecte identitari de l’Olot es nota en aquest sentit? La majoria sou gironins i hi ha sentiment de pertinença.

La filosofia de l’Olot encaixa molt amb mi. Quan vaig saber que el club estava interessat en mi no vaig dubtar ni un moment en venir. Fa anys que els segueixo i el fet d’estar a prop de casa és un punt molt a favor, sobretot per desconnectar amb la família i els amics. Molts equips s’haurien de reflectir en l’Olot, el que defensa i els valors que té. La veritat que és exemplar.

“QUAN EM VAN OFERIR TORNAR A CASA NO VAIG DUBTAR”

Des del 2016 no jugava a Catalunya. Ja són anys.

La veritat que el futbol m’ha portat arreu d’Espanya. He trepitjat Galícia, Balears, València… He viscut experiències molt bones i he conegut bona gent i diferents futbols. Quan vaig tenir la oportunitat de poder tornar a casa no ho vaig dubtar ni un moment.

Manolo González em va comentar que Robert Costa tenia sortida de pilota de Primera Divisió.

Sempre m’ha vist amb bons ulls Manolo. La veritat que van ser dos anys espectaculars allà a la Peña Deportiva. Vaig aprendre molt. No creia que amb 28 anys aprengués de futbol i la veritat que juntament amb Gerard Garrido, el seu segon, vaig aprendre moltíssim de futbol, d’aspectes que desconeixia completament i vam viure dos anys inoblidables. La veritat que tinc records molt bonics d’ells dos, sobretot de Manolo.

“POTSER SEMPRE M’HA FALTAT MALA LLET”

També em va dir que li faltava una mica de mala llet.

Veig que com m’ho deia a mi, igual. Em deia coses bones i dolentes. Sempre m’ha dit que per ser central hauria de tenir més mala llet. No contundent, però sí més agressiu. Em va fer treure una mica aquest aspecte que potser em faltava i sempre he compensat amb altres coses.

Li ha quedat alguna cosa per fer a la seva carrera futbolística?

Vaig debutar molt jove a Segona Divisió i estic molt content amb tot el que he viscut. He jugat playoffs amb clubs diferents i vinc aquí a Olot a seguir creixent. La meva idea no és retirar-me d’aquí dos dies. La idea és fer créixer l’Olot, si es pot posar-lo on es mereix, que és de Segona B cap a dalt. Vull seguir aprenent i poc més.

“ESTIC CONVENÇUT DE QUE ENS SALVAREM”

A mig termini es veu temps jugant a Olot?

Estic molt bé. És un club que des del primer dia he vist que vol fer i fa les coses molt bé. Cada vegada va creixent i estic molt bé, m’ha acollit molt bé des del primer dia. La institució és bona i si pot ser vull estar més anys per aquí.

Faria una promesa per la permanència?

Com estic tan convençut de que ens salvarem no me la jugaré gaire perquè encara em perjudicarà. Estic totalment convençut de que treurem la situació endavant. Mantindrem la categoria.

The post El nutricionista Robert Costa té la recepta per l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 2010 el Sant Andreu va disputar la final del playoff d’ascens a Segona Divisió contra el Barça B. El partit d’anada, disputat al Mini Estadi, va acabar amb derrota mínima i polèmica arbitral per a l’equip que aleshores dirigia Natxo González. Però més enllà d’això, el que també va quedar per sempre va ser la invasió d’aficionats andreuencs a l’estadi culer.

Aquell llunyà 13 de juny del 2010 1.500 es van desplaçar al Mini i el proper diumenge almenys 1.700 ho faran a la Nova Creu Alta. L’afició quadribarrada ha fet història.

I és que no s’havia vist res igual en els darrers 50 anys. Aquest desplaçament serà el segon més gran de tota la història d’un club centenari. De moment, com dèiem, són 1.700 entrades venudes, però la xifra podria augmentar fins les 2.000. L’afició andreuenca ocuparia tot el gol sud de la Nova Creu Alta com ja ho va fer l’arlequinada amb el del Narcís Sala (1.200 del Sabadell van ser aleshores).

SABADELL-SANT ANDREU: PARTIT CLAU

Més enllà d’aquest fet, el partit del proper partit és clau pel desenllaç del grup 3 de Segona Federació. Queden onze jornades pel final, tot un món, però els cinc punts que separen quadribarrats d’arlequinats poden canviar i molt la situació en funció del que passi en aquest partit.

El Sant Andreu és el millor visitant de tota la lliga i només ha patit una derrota els últims tres mesos. El Sabadell, per la seva part, està en una crisi oberta i només ha guanyat un partit dels últims dotze amb canvi d’entrenador inclòs. Passi el que passi, segur que serà un gran partit a la Nova Creu Alta. Dins i fora del camp.

The post L’orgull del poble batrà rècords a Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol a Terrassa ha estat marcat per més ombres que llums els últims anys. Després d’una etapa gloriosa amb diversos anys al futbol professional i victòries a la Copa Catalunya el club es va refundar el 2010.

De fet, aquella data és l’últim any amb presència egarenca a la tercera categoria del futbol nacional, que aleshores era l’antiga Segona B. Posteriorment van passar onze llargs anys a la Tercera Divisió fins l’ascens de 2021 a Segona Federació. Ara, quatre anys després, a l’Olímpic tornen a somiar.

UN TERRASSA DE PLAYOFF

I és gràcies a l’efecte d’un nou tècnic que ha caigut de peu a la banqueta egarenca. Víctor Bravo va arribar a la jornada 12 i des d’aleshores té números de playoff, amb cinc victòries, quatre empats i només dues derrotes. L’equip va a més, com ho demostra que ha guanyat quatre dels últims sis partits.

INDIGNACIÓ ARBITRAL

Tot i això, l’últim contra l’Atlético Baleares va deixar un regust amarg pel Terrassa. L’àrbitre, Baiges Dones, va assenyalar un penal al minut 90 que va transformar Florin Andone per establir l’empat definitiu. L’acció, poc clara, va evitar la victòria local a l’Olímpic i també que el Terrassa pugés a la tercera posició de la lliga. El club va presentar una queixa pública a la RFEF.

Ara mateix, l’equip egarenc és cinquè i tanca la zona de playoff d’ascens amb 35 punts. Un el separa del seu immediat perseguidor que no és cap altre que el Sabadell, que en té 34. Per dalt el precedeixen Torrent (36), Espanyol B (37) i més amunt Sant Andreu (39) i Europa (40).

SAN MARCOS FA MIRACLES ALS 40

Les opcions d’èxit del Terrassa passen, en gran part, per les mans de Marcos Pérez. El capità és clau per l’equip i amb 40 anys segueix fent miracles jornada rere jornada. Marcos està a punt de complir 100 partits amb la samarreta vermella i ara mateix és el Zamora del grup 3 de Segona Federació, amb 16 gols encaixats en 21 partits.

De fet, Marcos ha deixat la porteria a zero en vuit dels 21 partits que ha jugat i el Terrassa, amb 18 gols rebuts en 24 partits, és l’equip menys golejat del grup juntament amb el Lleida. Víctor Bravo, Marcos i una afició il·lusionada. Els motius per confiar a l’Olímpic creixen cada setmana que passa.

The post L’efecte Víctor Bravo catapulta al Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

El passat dimecres l’Olot anunciava la destitució de Pedro Dólera com a tècnic del primer equip ja que, segons el comunicat del club, el motiu de la decisió és “buscar un canvi per trencar la mala dinàmica de resultats”. L’Olot només ha guanyat un partit des del passat mes d’octubre i es troba en zona de descens, tot i que a un sol punt de la permanència. Les últimes dues vegades que els garrotxins van pujar a Segona B/Segona Federació van patir un descens la temporada següent.

A més, l’objectiu d’aquest canvi vindria a ser evitar repetir la història, tot i que els canvis d’entrenador tampoc són cap garantia d’èxit i això, a la Garrotxa, ho saben bé, doncs la seva banqueta s’ha convertit en una autèntica trituradora de tècnics a la última dècada.

D’altra banda els quatre anys de Raúl Garrido (2017-2021), els dos de Pedro Dólera (2023-2025) i els dos de Rodri (2014-16) cap dels altres entrenadors han estat més d’un any a l’Olot. Total: dotze. De fet, només en dues de les nou temporades dels garrotxins a Segona B/Segona Federació un entrenador ha completat la temporada (Raúl Garrido a les dues).

PRIMERA DESTITUCIÓ (OLOT) PER PEDRO DÓLERA

En resumen: a la 2020/21 tres tècnics van completar la temporada (Raúl Garrido, Gabri i Miquel Àngel Muñoz), mentre que la penúltima presència a Segona Federació la 2022/23 en van ser quatre (Manix Mandiola, Jonathan Risueño, Iñigo Arriola i Albert Blázquez). I, ara, amb el pratenc Pedro Dólera s’ha repetit la història.

De fet, segons explicava el nostre company Manolo Gol, aquesta és la primera destitució del tècnic pratenc a les 19 temporades que acumula com a entrenador amateur. En conclusió: Pedro Dólera tanca la seva etapa a l’Olot amb 61 partits oficials a més d’un ascens a Segona Federació com a campió de lliga, finalista de la Copa Catalunya i,, a més la disputa de dues eliminatòries de Copa del Rei.

ENTRENADORS UE OLOT 2013-2025

Pedro Dólera (2023-2025)

Albert Blázquez (2023)

Iñigo Arriola (2023)

Jonathan Risueño (2022-2023)

Manix Mandiola (2022)

Albert Carbó (2021-2022)

Miquel Àngel Muñoz (2021)

Gabri (2021)

Raúl Garrido (2017-2021)

Martín Posse (2017)

Ramón Calderé (2016-2017)

Santi Castillejo (2016)

———————————— Arribada Sergi Raset 2016

Rodri (2014-2016)

Arnau Sala (2013-2014)

Edu Vílchez (2013)

Julio Bañuelos (2013)

The post La banqueta de l’Olot, un volcà en actiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des de la temporada 2011-2012 (25 març 2012) no s’han trobat en partit oficial de Lliga els dos equips (Vilafranca – Vilanova) que aquest diumenge tornaran a enfrontar-se. El derbi més calent de la zona, amb menys de 30 km entre les dues localitats, mesurarà les possibilitats de l’un i l’altre.
Els locals de David Vilajoana, vuitens en la classificació amb 19 punts, s’enfrontaran al líder visitant de Lluís Macià, amb 27.

MÉS NUMEROS VILAFRANCA-VILANOVA

Más detallis: mentre els penedesencs han sumat 11/21 punts a casa seva, el Garraf han obtingut 17/21 lluny del Estadi Alumnes Obrers. És a dir, el Vilanova arriba a Vilafranca amb la seva condició d’invicte a domicili, otri al·licient més que afegir a la llista.

Últim partit de la primera volta a la Lliga Elit on es buscarà també campió d’hivern perquè el segon (Vic), que s’enfrontarà al San Mauro, només té un punt menys (26) que el líder.

TRES PREGUNTES A SANTI TRIGUERO

I, per a opinar sobre aquest partidàs entre Vilafranca i Vilanova, ningú millor que la llegenda del futbol català, Santi Triguero. Vilanoví de cor encara que amb sentiments repartits per tot el país, veu així aquest derbi en tres respostes.

Què suposa un Vilafranca-Vilanova?

És el derbi històric i per excel·lència de la ‘Veguería Penedès’ (Garraf – Penedès). A més a més, són els Clubs que han estat històricament en categories més altes. Tot i que ara l’afluència de gent i afició ha perdut moltíssim respecte fa uns anys, tot i que penso que hi haurà un bon ambient.

Quin record tens d’aquest partit?

És un partit on hi ha una gran rivalitat, una rivalitat ‘sana’ però històrica, ja que els vilafranquins han considerat sempre Vilanova com el ‘seu barri marítim’ jejejejeje..

Per tant, el sentiment de pertinença pot ser un factor clau (en aquest cas el Vilanova té avantatge, ja que té 4 o 5 jugadors locals i el Vilafranca no, en canvi, el factor camp pot ser més determinant per l’equip local.

JUGADOR I CAPITÀ DELS DOS EQUIPS

Tots dos són clubs en els quals hi tinc vincles esportius, sentimentals i familiars molts grans!! El meu pare va néixer a Vilanova, la meva mare a Vilafranca. Entre els dos clubs he jugat 18 temporades sent també el capità dels dos equips.

Al CF Vilanova va jugar el meu pare també a 3aDiv. als finals dels anys 60 inici dels 70… Jo vaig jugar-hi 13 temporades, sent el màxim golejador històric del Club i jugant i ascendint des de l’antiga 1a Regional fins a dos Play-OFF a 2aB. I amb el FC Vilafranca va jugar-hi també el meu avi i el meu tiet per part de mare. Jo vaig jugar-hi 5 temporades, ha estat el Club on vaig debutar  com a entrenador l’any passat i com a jugador ‘amateur’ a 1aCat, pujant a  l’antiga 3aDiv. Fent dos Play- Off a 2aB i guanyant el ‘Trofeig Històrics’.

QUIM RECHE, NOU PRESIDENT VILANOVA

Per cert, Quim Reche ha guanyat aquest dijous les eleccions a la presidència del Vilanova i la Geltrú.

The post Santi Triguero ja ‘juga’ el Vilafranca-Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.