@CarolaUgri

Un camp ple de gom a gom amb una afició entregada, un equip confiat en capgirar l’eliminatòria i 90 minuts per endavant per fer història. Aquell diumenge del 2015 tot estava preparat perquè el club pobletà conquistés una fita, inimaginable, fins llavors.

Dues hores i una tanda de penal més tard, el patiment es va convertir en alegria desboradada entre la parròquia, els jugadors, l’staff tècnic amb en Martín Posse al capdavant i una junta directiva presidida pel Josep Mir. L’objectiu s’havia aconseguit: la Pobla de Mafumet estava a Segona B per primera vegada.

Recordem aquell partit, precisament amb en Josep Mir, expresident del club i història viva de l’entitat.

El 28 de juny del 2015 és una data històrica per a la Pobla. Cinc anys després, expliqui’ns com va viure aquell, inoblidable partit?

Sincerament, no es pot explicar amb paraules. Va ser meravellós, fantàstic i, perquè no dir-ho, també imprevisible per com es va anar succeïnt el partit i l’eliminatòria.

Arriban al matx de tornada amb un 1-0 en contra. Quines eren les sensacions abans de saltar a la gespa?

De tranquil•litat. Sabíem que teníem un bon equip, que les coses s’havien fet bé i s’havia treballat dur durant tota la temporada i que, al final això era una loteria. Si aconseguíem l’ascens era el premi a tota aquesta feina ben feta i a una temporada excel•lent però no era, de cap manera, una obligació.

Com a president, va traslladar algun missatge al vestidor?

No, crec que aquesta és una feina del míster, és qui sap de futbol i conviu amb el vestidor. Tot i que, jo era el president, tampoc entenia gaire de futbol (riures).

“L’ascens va ser un premi a tota aquesta feina ben feta”

Ens centrem en el partit. Un partit dominant pels locals des del minut 1, amb moltes ocasions per obrir el marcador però on el gol no arribava. Tenia por que l’impaciència i l’ansietat s’apoderés de l’equip?

Era una de les possibilitats, depeníem de que la piloteta entrés i ja sabem que el gol és molt capritxós. No obstant això, jo creia que alguna de les ocasions acabaria entrant, com finalment, va passar.

Van haver d’esperar fins al minut 71 per a que una d’aquestes ocasions entrés i Vadillo empatés l’eliminatòria. En aquell moment, va pensar que quedava temps per capgirar el marcador sense arribar a la prorròga?

La veritat que després de tant de temps en el món del futbol he après que això mai se sap. Penso que quan es va empatar, l’equip va saber jugar amb els nervis, no es va precipitar a l’hora de buscar el segon gol i no va cometre errors.

No va ser així, al final es va jugar una pròrroga i una posterior, fatídica, tanda de penals. La recorda?

I tant que la recordo, sobretot el moment en que Varo va decidir llençar el primer penal de la Pobla, el qual el va convertir per, posteriorment, posar-se sota pals i aturar el del Gerena. Va ser una tanda de moltes emocions que van esclatar quan Joaqui va transformar el penal decisiu que donava l’ascens.

“Va ser una tanda de penals inoblidables  i de moltes emocions”

No vull oblidar-me de l’afició que va omplir de gom a gom el camp i que va portar l’equip en volandes.

Correcte. El camp feia goig i l’afició va estar de 10, potser aquest suport el vam trobar a faltar en alguns partits durant la nostra estada a Segona B. Tanmateix, l’ascens va ser una fita històrica per a una població de 4000 habitants.

De tot el que va viure durant aquella eliminatòria amb quin record es queda.

És difícil quedar-me només amb un. Destacaria l’harmonia i la unitat que regnaven dins del vestidor i de les quals, Martín Posse, va ser el gran artífex. No se m’obliden els “asados” que preparava el míster, com s’encarregava ell mateix de posar la carn a la graella…

Es podria dir que després de 17 anys com a president, aquell ascens va ser el colofó a tota aquesta trajectòria?

Sense cap mena de dubte va ser la cirereta dels pastís. Recordo que quan vam pujar a Tercera  pensava que ja em podia morir perquè havíem assolit el nivell més alt. Per sort, em vaig equivocar, vam ascendir a Segona B i encara segueixo viu (riures).

“No se m’obliden els “asados” que preparava el míster, Posse”

Vostè és conscient que és història viva del club pobletà?

No considero que jo sigui història sinó que ho és el club i que per casualitats de la vida em va tocar a mi presidir l’entitat durant aquesta època tan meravellosa. Això no treu que per a mi hagi estat i continui sent un orgull haver presidit aquest club.

Al 2017 deixa el càrrec Segueix lligat al futbol d’alguna manera?

No, ara només assiteixo com a un espectador més al Municipal a veure els partits. El meu temps ja ha passat i ara els hi toca als demés gaudir i continuar fent-ho bé.

The post Josep Mir (Pobla Mafumet): “Aquell ascens va ser un gran premi final” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@CarolaUgri

Només un any li ha bastat al FC Borges per retornar a Primera Catalana. L’equip entrenat pel Manel Cazorla ha estat la sensació de la temporada, signant uns números estratosfèrics i convertint-se en el millor conjunt de tota la Segona Catalana. Idees clares, joc vistós i una defensa fèrria són algunes de les claus d’aquest èxit.

No volíem deixar passar l’oportunitat de xerrar una estona amb el míster per conèixer les seves sensacions després d’una temporada tan atípica i complicada.

Primer de tot, felicitats per l’ascens. Un ascens que és el premi final a una temporada excel•lent!

I tant. Crec que és un ascens just per tot el que s’ha vist durant la temporada. Estem molt contents, no per com s’ha aconseguit perquè ens hagués agradat acabar la temporada damunt del terreny de joc, tanmateix molt orgullosos de la seva consecució. Al final, ens hem d’adaptar a les situacions i, en aquest cas, preval la salut per damunt de tot.

“El nostre ascens és just per tot el que s’ha vist”

Torneu a Primera Catalana només un any després de descendir. Era una “obligació” fer-ho aquesta temporada?

Una obligació no, però era l’objectiu principal i únic. Tots, directiva, staff, jugadors… volíem tornar a Primera Catalana com més aviat millor.

Ens centrem en el futbol on hem vist un Borges de rècord, convertit en l’equip més golejador, el menys golejat i el que té més punts dels 107 equips que componen la Segona Catalana. Quin ha estat el secret d’aquest èxit?

Fonamentalment, la qualitat humana del grup que conforma l’entitat, des de la massa social passant per les institucions locals i, per descomptat la directiva que sense la seva manera de fer i les seves idees hagués estat impossible tot això. Tampoc vull oblidar-me, òbviament dels grans protagonistes que són els jugadors. Si parlem en l’àmbit esportiu, el que hem intentat aquesta temporada ha estat corregir els errors de la passada i potenciar les coses que sí fèiem bé i, sobretot, hem gaudit de l’eficàcia de cara a porta que vam tenir l’any passat.

Com demostren els números, has aconseguit conformar un equip amb les idees molt clares i un estil de joc vistós i de toc però sense descuidar la part defensiva. Era important aquest vessant per a tu?

Sabíem que, si volíem ser protagonistes en cada partit, també ho havíem de ser en l’aspecte defensiu. Quan portes el pes del matx i crees ocasions, has de portar a terme unes vigilàncies ofensives molt ben fetes perquè el rival no et faci mal al contracop i, també has de saber minimitzar els errors en la sortida de pilota, en les passades en zones definitives i has de ser molt fiable en la circulació de pilota.

“Volíem ser protagonistes en cada partit”

Com tots, heu viscut un final de temporada marcat pel coronavirus i per la ‘polèmica’ on molts equips s’han sentit perjudicats per la decisió de la FCF. Quina és la teva opinió?

Crec que pel que fa al futbol amateur no professional, la decisió d’ascendir als equips que van primers i no descendir a ningú és la menys agressiva pels clubs. Està clar que, sigui quina sigui la decisió, sempre hi haurà equips perjudicats i beneficiats. En el nostre cas, com en el del Girona B o Montañesa penso que l’ascens és just per l’avantatge que portàvem respecte al segon, no obstant això, entenc que equips que veiem a prop els llocs d’ascens se sentin perjudicats. Al final, hem viscut una situació extraordinària i espero que tots hagem après alguna cosa i que, si es repetís, la FCF tingui uns protocols establerts i la decisió sigui més ràpida.

En el vessant personal, fa pocs dies s’anunciava la teva renovació. Continues per tercera temporada consecutiva al club borgenc. Com valoraries aquests anys?

Aquí he trobat una família on m’han fet sentir com a casa, inclús, tot i ser vallenc, em sento un borgenc més. La Junta Directiva té moltes ganes de treballar, és molt propera, el mateix que l’Ajuntament o la Regidoria. I, esportivament tinc un grup increïble, amb una qualitat humana brutal. I, que dir-te de l’afició… En definitiva, tot ha estat molt fàcil perquè tots compartim les mateixes idees i la manera de fer del club.

No heu perdut el temps i ja heu començat a treballar en la temporada vinent i a tancar els primers fitxatges. Canviarà molt la plantilla respecte a l’actual o apostareu per la continuïtat?

Apostem per la continuïtat i per això renovarem al 80 o 85% de la plantilla. Volem donar valor a l’aconseguit per aquests jugadors, els quals van decidir quedar-se una vegada l’equip descendeix, fet que els hi agraeixo molt, i a més, estic convençut de la gran preparació i el gran nivell que té aquest grup. Pel que fa als nous, de moment, han arribat 5 fitxatges. El primer, Quinti, va arribar just abans de la pandèmia i els altres 4 esperem que ajudin a l’equip i pugin el nivell i la qualitat humana de la plantilla.

“Tot i ser vallenc, em sento un borgenc més”

Sóc conscient que encara és molt aviat per fer conjectures o per parlar del que ens espera la temporada que començarà, no obstant això, l’objectiu serà la permanència?

Bé, com tu dius, és molt aviat perquè encara no sabem res, ni quan començarem ni com quedaran confeccionats els grups ni si hi haurà subgrups… Quan sapiguem més ja ens marcarem els objectius, tanmateix i lògicament, la permanència és el primer objectiu i com més aviat l’aconseguim millor per no patir.

Per aconseguir-la, serà vital continuar mostrant-vos intractables a casa com ho heu fet fins ara on no heu perdut cap partit?

Sí, serà un factor molt important. Hem de continuar amb la línia ascendent i guanyadora que portàvem a casa aquesta temporada on no vam perdre cap punt, seguir amb aquesta regularitat fent les coses bé com fins ara, mostrant-nos forts amb pilota, sent protagonistes, independentment del rival i, sobretot, intentar que l’afició se senti identificada amb aquest equip.

“Apostem per renovar al 80 o 85% de la plantilla”

No voldria acabar sense parlar del Nàstic, del qual sé que segueixes l’actualitat. T’agradaria tornar algun dia a entrenar allí?

No tanco les portes a cap club i, menys al Nàstic on he estat 7 anys molt bé. És un club de proximitat, on les coses es fan bé i, com et deia, no ho descarto. No obstant això, ara estic centrat en les Borges i en el projecte que hem iniciat

The post Manel Cazorla i el seu ascens de rècord appeared first on FutbolCatalunya.com.

@CarolaUgri

Marxa amb el cap ben alt i amb la satisfacció de la feina ben feta. En 4 anys, en Xavi Roch i la seva junta han aconseguit capgirar una situació dramàtica i convertir al CE Catllar en un club social, econòmica i esportivament estable i on els núvols negres queden ben lluny.

Parlem amb en Xavi sobre tot el treball fet i sobre un futur ple d’esperança. Abans de tot, voldria preguntar-te com estàs vivint tota la situació que estem patint.

Bé. Amb tranquil·litat, respectant les normes de seguretat i amb optimisme ara que, sembla que, a poc a poc, estem veient la llum al final del túnel. Esperem que aviat puguem recuperar la màxima normalitat possible dins la gravetat i aprenguem d’aquesta lliçó que ens ha donat la naturalesa.

Entrant en matèria, fa uns dies sortia la notícia que deixaves la presidència del Catllar. Quins són els teus motius per prendre aquesta decisió?

El principal motiu és que la Junta i jo quan van agafar el club van decidir no estar més de 4 anys al càrrec i així ho estem fent.

“Esperem aprendre d’aquesta lliçó que ens ha donat la naturalesa”

Què et porta a fer-te càrrec del club?

El meu sentiment cap a un club on he jugat tota la meva vida. Em feia patir la situació en la qual és trobava i em resignava al fet que, per culpa de les dos anteriors juntes, pogués desaparèixer. En aquell moment, uns socis i jo vam decidir apostar per intentar posar al dia el club i per deixar-lo on es mereix un club centenari com el CE Catllar.

En quina situació us el trobeu a la vostra arribada?

En una situació molt dolenta en tots els aspectes. Econòmicament, trobem un club amb un deute de 64.500 €, amb proveïdors que volen cobrar, amb demandes als jutjats… Socialment, existeix una fractura entre el club i el poble, el que provoca que, tan sols, comptem amb 56 socis quan havíem tingut 150 i esportivament, el primer equip milita a tercera regional mentre que el futbol base el componen 2 equips amb, només 40 nens. En resum, trobem un club potes amunt.

Quines van ser les primeres decisions que vau haver de prendre?

Primer, posar l’equip en mans d’un entrenador de la casa i exjugador i intentar muntar un equip el més competitiu possible amb gent de la casa, del poble i dels voltants, això sí, deixant clar que no cobrarien cap mena de dieta. A partir d’aquí, aquell primer any, vam destinar tots els ingressos de les subvencions que ens proporcionava l’Ajuntament a pagar les coses més urgents com proveïdors, fer front a les 2 demandes que teníem interposades al jutjat… Va ser un any dur on van prioritzar pagaments i on traiem el 40% dels deutes.

“Deixem un club al dia i amb diners a la caixa”

I, en quin punt el deixeu?

Deixem un club, totalment, al dia i amb diners a la caixa i amb un únic deute de 23.000 €, el qual és d’un sol proveïdor, qui és un exdirectiu i amb qui ja hem parlat perquè la propera junta pugui reunir-se amb ell i tancar aquest assumpte. Pel que fa, a l’altres aspectes, deixem el club amb 103 socis, amb 8 equips i 71 nens al futbol base i amb el primer equip a Primera Catalana.

El que és innegable, són les grans temporades a nivell esportiu que heu viscut, oi?

Totalment, els resultats han estat immillorables. El primer any s’aposta per José Mora, un entrenador amb molta experiència a la comarca i s’aconsegueix l’ascens a segona catalana. Tot i això, es decideix que Mora no continuï i arriba l’Àlex González amb qui l’equip torna a pujar. Avui dia, militem a primera catalana on estem molt ben situats i el futbol base segueix creixent, tot i ser, un equip humil i de poble. Si hagués de posar nota a aquestes temporades, posaria un notable alt, sense cap mena de dubte.

Quina valoració fas d’aquests anys com a president?

No m’agradaria valorar, tan sols el meu treball, sinó el de tota la Junta Directiva. Una Junta Directiva formada per 7 persones, de les quals dues van haver de deixar-ho pel camí per problemes personals i que són en Francisco Cáceres i en Carles Guillen i, als quals, vull donar les gràcies públicament pel la gran i important feina que han fet. Unes gràcies extensibles a la resta de la Junta. Dit això, crec que ens podem sentir orgullosos de la feina que hem fet perquè ho hem fet per un sentiment, sense rebre res a canvi, deixant-nos moltes hores, amb molta dedicació i al final s’estan veient els fruits.

“Ens podem sentir orgullosos de la feina que hem fet”

Com veus el futur més immediat del club?

Penso que si les coses es fan bé, el club té uns números que li permeten veure el futur amb tranquil·litat. Està en una molt bona situació social i econòmica i, esportivament està situat en la millor categoria on podria estar.

Per tancar, m’agradaria saber la teva opinió sobre la finalització de temporada en el futbol no professional.

Partint del fet que la FCF tenia una patata calenta damunt de la taula, si miro pels interessos del CE Catllar, al no haver descensos, lògicament, ens ha beneficiat

The post “Els números del CE Catllar permeten veure el futur amb tranquil·litat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@CarolaUgri

Com està portant Roger Figueras el confinament?

Al principi, va ser difícil, donat que vaig haver d’adaptar-me a una nova rutina d’entrenaments i horaris. Ara que,  estic adaptat i tinc la meva rutina, ho porto bastant bé.

Ha canviat molt la teva rutina durant aquest estat d’alarma?

Sí, està clar perquè l’exigència física dels entrenaments que realitzes al camp és diferent a la que pots fer a casa. A part d’això, com et comentava abans, he hagut de variar el meus horaris i també canviar, una mica, la meva alimentació.

“El club estudia totes les opcions possibles que puguin sorgir”

Explica’ns en què consisteix la rutina d’entrenaments.

Depèn del dia. Durant la setmana intento treballar, incorporar i combinar una mica de tot, cardio, core, força… Hi han dies que faig doble sessió mentre que d’altres, només entreno al matí i ho allargo.

Com es troba l’equip?

Tenint en compte, la situació tant complicada que travessem, l’equip està bé, són uns grans professionals i cadascú ho està  portant el millor possible. És veritat, que poder fer un entrenament virtual tots junts, una vegada a la setmana i poder veure’ns i parlar ens ajuda moltíssim.

En aquestes darreres setmanes s’està debatent molt sobre el final de la temporada. Quina és la postura del club?

El club està pendent dels aconteixements i estudiant totes les opcions possibles que puguin sorgir per estar preparat per qualsevol decisió que prengui la Federació.

“Serà complicat que la decisió final sigui positiva per als clubs”

Per la seva banda, la Federació sembla que cada vegada, té més clar que donarà per finalitzades la Segunda B y la Tercera sense descensos i amb ascensos express en una seu fixa. Què penseu d’aquesta proposta?

Serà complicat que la decisió final sigui positiva per als clubs, a alguns els beneficiarà i a molts els perjudicarà. Crec hem de parlar quan la decisió estigui presa i, a partir de llavors, decidir com afrontem els mesos posteriors.

Existeixen moltes especulacions sobre la presencia o no d’espectadors als estadis la temporada vinent. Com veuries jugar a porta tancada?

Està clar que no seria el mateix, al cap i la fi, el futbol sense espectadors perd part de la seva essència però som conscients que, a partir d’ara, moltes coses canviaran i ens haurem d’adaptar.

The post Roger Figueras: “El futbol sense espectadors perd part de la seva essència” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

El passat juliol, en Javier Bonilla aterrava a Tarragona il·lusionat i atret per un projecte ambiciós, atractiu i amb un objectiu clar: intentar retornar al futbol professional. Sis mesos després, la realitat supera, amb escreix, la ficció. Un Nàstic en descens i lluny de mostrar la seva millor imatge ha trobat en Bonilla un protagonista inesperat. Segon màxim golejador de l’equip amb tres gols i unes quantes assistències, el lateral esquerre s’ha convertit en un dels referents a pilota aturada i en una de les veus autoritzades dins del vestidor.

Un home sense pèls a la llengua i amb les idees clares amb qui, a punt d’iniciar-se la segona volta, xerrem de les seves sensacions personals, de la situació de l’equip i, en general de tot el que envolta el club grana.

Com van anar les negociacions del teu fitxatge?

Van ser molt fàcils i ràpides, si no recordo malament, en un parell de dies vam signar. El fet que el club mostrés tant d’interès en mi i les bones referències que em van donar Ferran i Reina van ajudar molt.

“Estem intentant revertir aquesta situació”

Quina valoració fas d’aquests mesos a Can Nàstic?

No estic content per la situació que estem travessant. Anar en descens amb un projecte com el que teníem no és gens fàcil però estem intentant revertir aquesta situació.

Abans d’aterrar a Tarragona has viscut moltes experiències, com per exemple, la teva etapa a Grècia. Explican’s una mica com la vas viure.

Com a experiència personal em va servir de molt per l’idioma, perquè era la primera vegada que sortia de casa… Tanmateix, pel que fa al futbol em va servir de poc. És un cas a part, el futbol és molt diferent i hi ha coses molt rares.

Una temporada passada complicada on vas haver de marxar del Mallorca i on vas estar uns mesos sense equip. Què passa en aquells moments pel teu cap?

Va ser un moment molt difícil, ja que no havia viscut mai una situació semblant. Havia jugat tot amb el Mallorca, fent mèrits per quedar-me, faig la pretemporada i, de sobte, em donen la carta d’acomiadament. A partir d’aquí, desgraciadament, jo no puc fer res.

Suposo que has viscut amb nostàlgia tot el que t’has perdut amb l’equip balear, no?

Sí, és clar, encara que m’alegro moltíssim perquè molta de la gent que està allí estava a Segona B i s’ho mereixen.

“No hem fet ni estem fent les coses bé”

Encara que la situació de l’equip no és l’idònia, personalment les coses si t’estan sortint bé. Titular indiscutible, fent gols, donant assistències. Esperaves tenir tant protagonisme a nivell ofensiu?

És veritat que per les meves característiques tinc més opcions de fer gols o donar assistències però no m’esperava tenir aquest protagonisme, ni de bon tros. Tot i això, si a l’equip no li va bé jo no estic content.

En els teus inicis vas començar a jugar d’extrem per acabar, anys després, reconvertit en lateral. On et sents més còmode?

Vaig començar al Numancia d’extrem, no obstant això, ja fa molts anys que jugo de lateral i em trobo molt més còmode en aquesta posició.

Mateixos errors, mateixa situació

A Orihuela es posa punt final a una primera volta per oblidar amb l’equip a places de descens. Què succeeix perquè un Nàstic cridat a lluitar per l’ascens es trobi en aquest pou?

Encara que sembli obvi, que les victòries no han arribat. En molts partits ens ha faltat aquest punt de sort que, a vegades, s’ha de tenir però, està clar, que no hem fet ni estem fent les coses bé.

“Sabem el que significa el club per a la ciutat”

I. en aquesta segona volta, què podem esperar?

Un canvi radical. Hem tornat de Nadal amb les piles carregades, ens han anat bé aquestes vacances i, tot i que a Orihuela ens van remuntar un 0-2 crec que el punt sumat és positiu i ens donarà confiança per emportar-nos els tres punts de Llagostera.

El vestidor és realment conscient que la Tercera Divisió està a tocar?

Molt conscients. Sabem perfectament el que ens juguem, molts de nosaltres tenim contractes de més d’una temporada, sabem que no és el mateix estar a Segona B que a Tercera i, sobretot, sabem el que significa el club per a la ciutat i per a l’aficionat.

“Hem tornat de Nadal amb moltes forces”

Llavors parlem d’un vestidor unit i mentalitzat per capgirar la situació?

Sí. No només hem tornat de Nadal amb moltes forces com et deia, anteriorment, sinó amb un canvi de mentalitat. Volem treure això endavant com sigui perquè baixar a Tercera seria ja l’últim.

En moltes ocasions Seligrat ha parlat d’un problema mental més que d’un tema de joc. Estaries d’acord?

Sí. Penso que quan ens marquen un gol ens venim abaix i no sabem com reaccionar. A partir d’ara, hem de pensar diferent i crec que estem en el camí.

L’arribada de Seligrat va suposar un revulsiu amb dues victòries consecutives. Què va canviar amb ell?

Amb ell intentem ser millors defensivament, tenir més seguretat defensiva que, això no vol dir que sigui defensiu perquè l’equip està marcant gols. Al contrari, Bartolo era més de tocar, de joc combinatiu. Al final, són dues maneres de veure el futbol i de jugar.

“Amb Seligrat,  l’equip està millorant a poc a poc”

Quin estil s’ajusta més a l’equip?

Ara mateix, l’estil de Seligrat. Crec que amb el míster l’equip està millorant a poc a poc. Això no significa que sigui ni millor ni pitjor que el de Bartolo, simplement que amb en Xavi el grup era nou i necessitava un temps d’adaptació que no va tenir, ja que les coses es van torçar des d’un inici.

Parlàvem abans d’aquest “revulsiu Seligrat” que, malauradament va durar, tan sols, dues jornades. Per què es torna a fer un pas enrere?

Tant de bo sabéssim al 100% el perquè d’això i ho poguéssim canviar radicalment. Al final, és una situació difícil per a tots, per al club, per a l’afició per a nosaltres que al final som els que sortim al terreny de joc a jugar.

Què us ha demanat el míster per a aquesta segona volta?

Que donem el màxim, que estiguem compromesos al 100% i que siguem un equip dins i fora del camp. Fora ja ho som i dins estem intentant ser-ho i ajudar-nos per treure això endavant entre tots.

Feblesa defensiva

Tornant al partit d’Orihuela, els errors individuals van tornar a condemnar l’equip. Són faltes de concentració puntuals o baix rendiment de certs jugadors?

No sé què dir-te. Cadascun de nosaltres intenta fer les coses el millor possible però durant un partit es donen moltes circumstàncies, si jo no arribo a una marca, no és perquè no vulgui arribar. Som persones i podem tenir un mal dia, una mala temporada, tanmateix, estic convençut que no és per deixadesa.

“Encaixar gols és el nostre taló d’Aquil·les”

Tot i que, suposadament amb Seligrat sou més forts defensivament, la facilitat d’aquest equip per encaixar gols continua sent preocupant.

Sí, és increïble i, més que el 80 o 85% d’aquests gols arribin després d’errades individuals. Som conscients que aquest és el nostre taló d’Aquil·les i que ho hem de corregir al més aviat possible. També, penso que són errades fàcilment corregibles, encara que ja se sap que al futbol, el més fàcil és el més difícil.

I, com es corregeixen?

Amb molt de treball diari i durant els encontres posant en pràctica el treballat durant els entrenaments i intentant no cometre aquestes errades.

Estem en ple mercat de fitxatges. Creus que s’ha de reforçar l’equip?

Segur que vindrà algun jugador i si ho fa per sumar, endavant. Tot i això, nosaltres confiem en aquesta plantilla al 100%.

Com us afecta el ball de noms de futuribles i de baixes?

És normal que es parli i que surtin noms. De moment som els que som i si acaben arribant doncs benvinguts seran.

Objectiu: la salvació

Dins d’aquesta situació tan complicada, també trobem coses que sí que estan sortint bé com és l’estratègia. Quina importància té aquest aspecte a una categoria com la segona B?

Avui dia, la pilota parada és un factor molt important, no només a segona B sinó a qualsevol categoria. Nosaltres ho treballem molt i per sort les coses, en aquest aspecte, estan sortint bé.

“La salvació és l’únic objectiu“

Aquesta estratègia i assolir la solidesa defensiva seran claus per aconseguir la salvació?

Sí, totalment. Si continuem igual a nivell d’estratègia i ens fem forts en defensa, ens salvarem fàcilment.

La salvació, únic objectiu.

Sí, sense cap mena de dubte.

Quin paper jugarà el Nou Estadi en la consecució d’aquest objectiu?

Importantíssim. Ens hem de fer forts a casa i convertir el Nou Estadi en un fortí per salvar-nos.

Us sentiu més còmodes jugant fora?

Fins ara, sí. Potser ens hem adaptat millor a camps més petits que el nostre o de gespa artificial, on hem guanyat algun partit.

Serà un fracàs no jugar el playoff?

Ascendir era un objectiu que es podia donar o no, però no jugar el playoff, sí que és un fracàs.

“No jugar el playoff, sí que és un fracàs”

Una victòria és vital, tanmateix, el calendari fa por: Llagostera, Barça B, Andorra…

Sí, encara que per a ells també serà complicat. En aquesta categoria tots els equips estan molt ben treballats, són molt intensos i costa sumar els 3 punts.

Et preocupa que si aquesta victòria no arriba aviat, l’ansietat s’apoderi del vestidor?

Espero que arribi al pròxim partit contra el Llagostera. Com més aviat millor per no haver de pensar en què queden pocs partits o en l’ansietat.

Les pròximes jornades seran decisives pel futur de l’equip?

No, queden 19 partits i mentre quedin punts per jugar…

Què se li pot dir a una afició cada cop més desil·lusionada i emprenyada?

Que no hem fet les coses bé, que ho sabem, que ho reconeixem i que esperem capgirar aquesta situació perquè tot comenci a rutllar com hagués hagut de fer-ho des d’un inici i que, encara que sigui difícil per a ells, vinguin al camp a donar-nos suport perquè, tampoc és una situació fàcil per a nosaltres i al final, serà més fàcil si lluitem junts per sortir de sota. Per la nostra part, donarem el màxim.

Passem de l’afició del Nàstic a la de Los Pajaritos. T’agradaria penjar les botes al Numancia?

Dintre d’uns anys perquè no, estaria molt bé retirar-me a l’equip de la meva ciutat, encara que espero i desitjo quedar-me molt de temps aquí a Tarragona on em sento molt a gust.

“Serà més fàcil si lluitem junts per sortir de sota”

Per tancar l’entrevista i amb l’any, recentment inaugurat, què li demanes a aquest 2020?

Aconseguir victòries, sumar punts i salvar-nos com més aviat millor. Una vegada aconseguim això ja ens plantejarem altres objectius.

The post Javier Bonilla: “El vestidor del Nàstic ha canviat de mentalitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Messi, Cristiano, Ibra, Totti o el seu ídol Ronaldo Nazario, són tan sols alguns dels noms que conformen el selecte club dels jugadors que han anotat 300 o més gols al llarg de la seva carrera esportiva. Doncs bé, a aquests noms hauríem de sumar-li el del protagonista de la nostra entrevista d’aquesta setmana: l’Uri Labella (27 anys).

El jove davanter que va aterrar, aquest estiu, al club del seu barri està vivint un moment daurat, assaborint els fruits del treball ben fet i sense abandonar l’ambició que el caracteritza. A pocs dies d’haver signat el seu gol 300, l’Uri ja té en el punt de mira el seu nou repte: els 500.

Fem un cafè i xerrem una estoneta amb, potser, un dels davanters més prolífics i, alhora, més desconeguts del futbol català.

“Aconseguir el gol 300 ha estat una experiència inoblidable”

Fa uns dies, contra la Riera vas anotar el teu gol 300 com a jugador amateur. Com vas viure aquell moment?

Va ser un moment molt especial per a mi, un moment de moltes emocions. Arribar a aquesta xifra no ha estat gens fàcil i poder aconseguir-ho ha estat una experiència inoblidable.

Aconseguir-ho a casa, davant de la teva afició, encara ho va fer més especial?

Sí, és clar. Marcar-lo a casa amb el caliu de l’afició, davant de tots els nens del futbol base que es presentaven aquell dia i, també, davant de la meva família li va donar un punt molt més especial, sense cap mena de dubte.

A qui li vas dedicar?

A la meva parella, a la meva mare i al meu avi que són els que sempre han estat al meu costat, recolzant-me en tot.

Celebres els gols d’alguna manera concreta?

No, no tinc cap celebració especial, vaig canviant. Normalment, cada cosa que se’m passa pel cap, la faig.

En algun moment, vas arribar a pensar que signaries el teu gol 300?

De cap manera, al contrari. Per a mi, el fet de poder marcar el gol 300 era una fita inabastable.

Recordes el teu primer gol?

I tant, va ser un gol de penal. Recordo que va costar molt que arribés però, afortunadament, va ser el primer de molts més.

       “Un gol especial?  L’ascens amb l’Angulària ”

Hi ha algun gol, d’aquests 300, que sigui especial?

Tots els gols són especials, encara que si m’he de quedar amb un, seria un gol anotat a la promoció d’ascens amb l’Angulària que, finalment, va ajudar a assolir aquell ascens.

A part del gol que, és evident, quins altres aspectes destacaries del teu joc?

Diria que, gràcies a la meva rapidesa, una de les meves virtuts és jugar amb espais, sense pilota.

I, que t’agradaria millorar?

Moltes coses, per exemple el joc amb la meva cama esquerra que és la meva cama no hàbil i el joc aeri.

Has tingut algun ídol?

Ronaldo Nazario. Per a mi, ha sigut un dels millors davanters de la història i m’he fixat en moltes coses del seu joc.

     “Seguiré treballant dia a dia per ampliar aquesta xifra”

En un altre context, però com el teu ídol tu, també, has arribat als 300 gols. Una xifra espectacular, però, i ara què?

Sí, com tu dius són uns números espectaculars, no obstant això, res no canvia, seguiré treballant dia a dia per intentar ampliar aquesta xifra.

Parlem una mica del Torreforta. Aquest estiu aterres al club tarragoní. Quin projecte et posen damunt de la taula?

Un projecte molt il·lusionant perquè suposa poder treballar amb el futbol base on sóc entrenador de l’Aleví i el Juvenil, poder jugar al club del meu barri, poder compartir vestidor amb jugadors que ha ja tingut de companys i, molts dels quals, són amics i estar sota les ordres d’un dels millors entrenadors que he tingut fins ara, com és en Jorge Parraga i poder continuar aprenent d’ell.

Com t’has trobat aquests mesos?

M’he trobat molt bé i l’adaptació ha estat molt fàcil. El fet de conèixer a gran part dels companys, al míster, al cos tècnic ha facilitat molt les coses.

     “El Torreforta és un projecte molt il·lusionant”

Quin és l’objectiu de l’equip aquesta temporada?

No hi ha un objectiu clar. Simplement, anar setmana a setmana, intentar sumar el major número de punts i quedar el més amunt possible a final de temporada.

I, a nivell personal, quines fites et marques aquest any?

Mai m’he marcat cap fita i aquesta temporada no és una excepció, tanmateix, si hagués de dir-te alguna, doncs tornar a ser màxim golejador de la Lliga per setena o vuitena temporada consecutiva

Del que no pot dubtar l’afició és de la teva implicació amb l’entitat, oi?

No han de tenir cap dubte, la meva implicació amb el Torreforta és total. M’han donat l’oportunitat de poder formar als més petits, no només com a jugadors sinó, també com a persones, de poder jugar a l’equip del meu barri i espero estar a l’altura d’aquesta responsabilitat.

     “M’agradaría tornar a ser màxim golejador”

Traslladem-nos uns quants anys enrere. Explica’ns els teus inicis en el món del futbol.

Vaig començar de petit al futbol base del Nàstic i després ja vaig passar a jugar a la Floresta, Camp Clar entre altres equips i més endavant, vaig tenir la sort de poder sortir fora a l’estranger.

Com va ser aquesta experiència estrangera?

Van ser dues experiències curtes, a Itàlia i a Malta però puc dir que han estat dues de les millors etapes de la meva carrera esportiva. Va ser el primer contacte amb el futbol professional que vaig tenir, ho vaig afrontar amb moltes ganes i il·lusió i intentant aprofitar al màxim la gran oportunitat que significaven per a mi.

Quins altres moments bons destacaries de la teva trajectòria?

Encara que he viscut molts, em quedaria amb el moment actual que estic vivint. Em trobo molt bé individualment i he aconseguit assolir la maduresa dins del camp.

     “Sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més”

I, el pitjors moment?

Qualsevol moment on les coses no et surten com vols, quan estàs immers en una mala ratxa…

El millor consell que t’han donat?

M’han donat molts, tant els companys com els entrenadors que he tingut però em quedo amb un que m’ha marcat: sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més.

Un somni que et quedi per complir?

Molts, encara que, ara per ara seria poder arribar als 500 gols. De moment és una xifra impossible, no obstant això, perquè no somiar amb assolir-la algun dia.

The post Uri Labella, l’home dels 300 appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove però amb l’experiència suficient adquirida durant tots aquests anys en equips com el Castelldefels, el Martinenc o el mateix Santboià, en Juanlu ha après de les seves vivències per assentar-se al club de Sant Boi i ser un dels líders. Un líder no només dins del terreny de joc on amb els seus gols ajudarà a l’equip a assolir els objectius sinó també, fora de la gespa on és un exemple pels joves i un gran suport per tots els seus companys. El davanter, que travessa un moment dolç com a màxim golejador de la categoria, vol tornar a tastar la Tercera Divisió com més aviat millor. Ho aconseguirà? El temps ho dirà. Mentrestant, compartim una estona amb ell i, a continuació us deixem les seves reflexions.

Al juny amb el descens del club a Primera Catalana es dóna el tret de sortida a una nova temporada amb un nou projecte on esteu signant un inici fulgurant. Us imaginàveu començar d’aquesta manera?

La nostra intenció era estar als llocs de dalt des del començament per al final tenir opcions de lluitar per l’ascens. Per sort, els resultats ens estan acompanyant i, de moment estem quallant un gran inici.

Ser l’equip menys golejat del grup està sent clau per rubricar aquest gran inici?

Sí, totalment. No encaixar gols és primordial i és la base si volem estar als llocs de privilegi. Sabem que en partits igualats si som capaços de mantenir la porteria a zero, tindrem més possibilitats, en una jugada casual, de posar-nos per endavant i emportar-nos els tres punts.

“L’ascens és l’objectiu principal, però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou”

Aquest ascens del qual parles, és l’objectiu de la temporada?

Sí, és l’objectiu principal però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou, amb moltes cares noves i que no serà gens fàcil.

Seria un fracàs no aconseguir-ho?

No, perquè a part de començar, pràcticament, des de zero com t’he comentat abans, l’equip és molt jove i, això, en moments puntuals ens podria passar factura. Farem el possible per quedar primers o segons i si no s’aconsegueix, ho tornarem a intentar la temporada que ve.

Moltes cares noves, tanmateix heu pogut mantenir la columna vertebral de la temporada passada. Era important conservar-la?

Sí, gairebé era una prioritat. Al final, tenir una base amb jugadors amb experiència, veterans i que coneguin el club facilita el treball en tots els sentits, alhora que els nous s’integrin més ràpidament, d’unir el vestidor, d’ensenyar el significat del club…

“Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares i ens ha transmés el que vol amb molta claredat”

Com a estat l’adaptació d’aquests nouvinguts?

Molt bona. Ha sigut una adaptació fàcil, donat que molts dels fitxatges ja havien passat per Sant Boi i ja ens coneixíem. Ens ha donat la sensació de portat molts de temps jugant junts.

Canvi també a la banqueta on ha aterrat José Alcaraz. Pels resultats, sembla que no us ha costat gaire assimilar els nous conceptes del míster?

La veritat és que no. Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares, sap com juga i el que pot donar cada jugador i ens ha transmès el que vol amb molta claredat i nosaltres ho hem entès fàcilment.

Què us ha demanat?

Sobretot, treball. Que entre setmana entrenem bé i que els dies de partit, encara que les coses no acabin de sortir bé, que ho donem tot damunt de la gespa. Des del primer dia ens ha inculcat la idea que el treball ben fet acaba tenint la seva recompensa i, ara per ara, el nostre treball està donant els seus fruits.

Per la gent que encara no us hagi vist en acció, com juga el Santboià?

Normalment, juguem amb un 4-4-2, en el qual ens agrada tenir la pilota, mimar-la… No obstant això, també ens sentim còmodes jugant sense l’esfèric.

“La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres”

Pròxim partit contra el Viladecans, un conjunt confeccionat, a priori, per estar a dalt. Et sorprèn la seva desena posició?

Sobta una mica perquè no només, és un equip fet per lluitar per l’ascens, com tu dius, sinó per la trajectòria que porta en aquestes darreres temporades on ha estat en les primeres posicions. Tot i això, només portem 10 jornades, queda molt per endavant, el camí és molt llarg i que ara estigui desè no significa que no pugui, al final, finalitzar en places de playoff.

L’equip a batre és la Montanyesa?

Ara mateix, sí. Porten 28 punts dels 30 possibles, són els màxims golejadors i continuen invictes. Amb aquests números, està clar que són el rival a batre.

Com veus la categoria?

La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres i aquesta temporada, de moment, no està sent una excepció.

Líder

A l’inici de l’entrevista parlàvem del descens de l’equip. Creus que va ser un descens anunciat després dels mals registres que vau arrossegar durant la temporada?

Està clar que es veia venir però nosaltres no vam deixar de lluitar fins al final, fins que ja vam veure que el descens era un fet.

Què li va faltar a l’equip per salvar-se?

Experiència. Teníem un equip molt jove, sense gaire experiència i ho vam acabar pagant.

“Objectiu de gols? Ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc clar que per a mi l’important és l’equip”

Una temporada passada un mica estranya, també, a nivell personal, on fitxes pel Castelldefels i al cap de 4 mesos tornes a Sant Boi. Explica’ns com es gesta el teu fitxatge i què succeeix després.

Fitxo pel Castelldefels per poder jugar i gaudir de minuts, tanmateix un cop arribo allí, em trobo que no hi ha feeling entre el míster, en Miki Carrillo i jo i decidim que torni al Santboià.

Una situació totalment oposada a la que estàs vivint actualment. Assentat a l’equip, titular, màxim golejador de la categoria… Millor impossible.

Sincerament, estic molt content de com m’estan sortint les coses, tant en l’àmbit grupal com en l’individual. No em puc queixar i seguiré treballant perquè les coses continuïn anant així de bé.

Et marques alguna xifra de gols d’aquí a final de temporada?

No, ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc molt clar que per a mi l’important és l’equip. Si tinc la sort de marcar, genial però si ho fa un altre company i guanyem, estaré igual de content.

Defineix-te com a davanter.

Sóc un 9 que pot caure a bandes, que li agrada córrer a l’espai, que pot ser referència, que també li agrada rebre-la al peu…

I, què milloraries?

Moltes coses, defensivament, el joc amb el cap…

No només t’has convertit en el màxim golejador si no en un líder dins i fora del terreny de joc. Quina és la teva funció?

Bàsicament, ajudar als companys en tot el que puguin necessitar, sobretot als més joves.

Ja sé que és molt aviat, tan sols tens 26 anys però t’agradaria retirar-te al Santboià?

Mai se sap en el món del futbol, encara que tant de bo perquè és un gran club on em sento molt a gust i em tracten molt bé.

The post Juanlu, el nom del gol al Santboià appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Disset anys damunt d’un terreny de joc donen per a molt, i si no, que s’ho preguntin a en Pedro García. Un autèntic rodamón del futbol que fa sis temporades es va establir a Nou Barris on es deixa la pell damunt de la gespa i el cervell als despatxos. Una vida lligada a un esfèric que, de moment, sembla no tenir data de caducitat i, de la qual, el davanter barceloní, s’està encarregant d’escriure un nou capítol.

Parlem amb el 10 per conèixer més a fons a un dels referents del futbol català i a una de les veus autoritzades de la Monta.

Sisena temporada a la Montanyesa. Quina valoració fas d’aquests anys?

Molt positiva, estic contentíssim. Els dos primers anys van ser espectaculars, el primer vaig anotar 17 gols i al segon vam aconseguir fer playoff d’ascens a Segona B. Llàstima que una temporada després, es va consumar el nostre descens a Primera Catalana i ara estem lluitant per tornar l’equip on es mereix que és a Tercera. Aprofito l’oportunitat per donar-li les gràcies al President del club, l’Emilio Llamas.

“Aprofito per donar-li les gràcies al President, l’Emilio Llamas”

Uns anys on compagines la faceta de jugador amb la de director esportiu. Com portes conviure al vestidor amb jugadors que tu has fitxat?

Tinc molt clar que una vegada entro al vestidor deixo de banda la meva faceta de director esportiu i sóc un jugador més. Fins al moment, ho estic portant molt bé perquè els meus companys, també, ho saben diferenciar i això em facilita la feina.

La temporada passada us quedeu a les portes del playoff d’ascens. Creus que ser tan irregulars fora de casa us va penalitzar?

Potser aquest, va ser un dels factors. Encara que, l’aparició de Piqué a l’Andorra, la por escènica en moments puntuals i alguns mals resultats a casa davant rivals de la zona baixa de la taula, ens van acabar allunyant de l’ascens. Clarament, vam anar de més a menys.

“Piqué i l’Andorra? No sóc ningú per a criticar-ho”

Una aparició, la de Piqué, molt criticada. Què en penses tu?

El futbol és futbol i, tot el que signifiqui una millora per a les plantilles i per al club i estigui dins dels paràmetres de l’esportivitat, per a mi està bé. A més, jo no sóc ningú per a criticar-ho.

Tornant als números lluny de Nou Barris, suposo que si voleu assolir fites importants, aquestes estadístiques s’hauran de capgirar, oi?

Més que millorar els números fora de casa, la clau es continuar sent forts al nostre estadi com ho estem fent fins ara. Està clar que lluny haurem de rascar algun punt però si ets sòlid com a local, tens molt guanyat.

Per què és tan complicat pels rivals guanyar a la Bombonera?

Perquè la nostra afició és el jugador número 12. És espectacular el suport que ens dóna des del primer minut fins al xiulet final, els jugadors notem aquesta escalfor i és un plus per a nosaltres quan, per exemple, les cames ja no donen. Tot el contrari li passa al rival, el qual viu un infern sempre que ve a Nou Barris.

“La nostra afició és espectacular”

Viatgem fins al present on us mostreu intractables, 8 de 8. Us imaginàveu aquest inici?

Imaginar-ho no, sobretot per la gran igualtat que existeix a la categoria però somiar.-ho, ho hem somiat tots. No hem pogut començar de millor manera i estic molt orgullós de l’equip.

Ara per ara, teniu la sensació que sou l’equip a batre?

Claríssimament. Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos, tanmateix nosaltres pensem en nosaltres, anem partit a partit i seguirem treballant com fins ara.

“Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos”

Què ha millorat respecte a la temporada passada per signar aquest gran començament?

El gol. La temporada passada ens mancava gol i gent dalt i, en aquest sentit, hem fet un pas endavant.

Sé que és molt aviat, no obstant això, l’objectiu és l’ascens?

Sí, sense cap mena de dubte. Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures.

Seria un fracàs no fer-ho?

No, si ho donem tot i ens deixem la pell al camp. Fracàs seria quedar a la part mitja-baixa de la taula i no tenir opcions de lluitar per l’ascens.

“No pujar no seria un fracàs, si ho donem tot”

Les coses estan rutllant, no només a nivell d’equip sinó també a nivell personal, on estàs tenint molta més presència. Què ha canviat en el Pedro de fa uns mesos al Pedro actual?

Era coneixedor de la gran competitivitat de la plantilla i sabia que per estar a l’altura havia de fer un canvi i, així va ser. Em vaig posar les piles, aprimant-me 9 quilos per arribar a punt a la pretemporada on vaig treballar a tope. Al final, l’esforç s’ha vist recompensat i li dono les gràcies al míster per la confiança que ha dipositat en mi.

Portes 3 gols en 8 partits, t’agradaria acabar lluitant pel pitxitxi?

Tinc clar que el grup és el més important, marqui qui marqui, això no significa que no gaudeixi anotant gols però, també, ho faig donant la darrera passada. En aquest sentit, sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi.

A banda del gol i d’aquesta darrera passada, quines altres coses pots aportar a l’equip?

Sóc un davanter treballador, tinc bon joc d’esquenes, em moc bé en els espais, dono continuïtat al joc i m’associo bé amb els companys.

“Sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi”

Un gol més que tu i com a màxim golejador de l’equip, juntament amb Baldé, trobem a Velillas. Un encert el seu fitxatge.

Sí. Ha estat un dels fitxatges més il·lusionats, el retorn d’un jugador del barri, molt estimat per la nostra afició i crec que serà clau aquesta temporada. De moment, està rendint a un gran nivell i estem molt contents amb ell.

A l’abril compleixes 500 partits com a futbolista. Com vas viure aquell moment?

Va ser molt emotiu. Es van barrejar moltes emocions, per una banda havia complert el somni de què els meus fills em veiessin jugar però per l’altra, vaig veure el final a prop perquè el físic no m’acompanyava. Per sort, ara estic millor que mai i espero complir molts més partits.

Diries que estàs vivint una segona joventut futbolística?

Es podria dir que sí. Les coses no poden anar millor, he jugat el meu quart partit consecutiu com a titular, l’equip està guanyant, físicament, com t’he dit, estic en plena forma…

Quanta corda que et queda?

Avui dia, tinc corda per estona.

“De tots els meus entrenadors tinc un gran record”

D’aquests 500 partits dels quals parlàvem, quin recordes amb més estima?

Molts, encara que potser, el que sempre recordaré amb especial afecte és el dia del meu debut amb 18 anys contra l’Osca a Segona B amb Patxi Salinas com a entrenador. Vaig saltar a la gespa a la segona part i al minut 92 vaig marcar el gol del triomf. Aquell partit em va permetre tenir continuïtat a Segona B i, posteriorment, fitxar per les categories inferiors del Barça.

Podríem dir, llavors, que Patxi Salinas és el míster que més t’ha marcat?

En aquella època de la meva vida si, tanmateix, de tots els meus entrenadors tinc un gran record, m’han ensenyat i he après moltes coses i això, m’ha fet madurar i créixer, tant en l’àmbit personal com en el futbolístic.

Des d’aquell debut fins avui han passat 17 anys. Si haguéssis d’escollir un o varis moments, quins serien?

Hi ha hagut molts. El meu fitxatge pel Barça, el playoff d’ascens a Segona A amb la Grama contra el Salamanca, partits memorables amb la Montanyesa, gols decisius, poder gaudir de camps plens…

I el pitjor?

El descens a Primera Catalana amb la Monta.

“El meu somni és retornar la Montanyesa a Tercera”

Et queda algun somni per realitzar?

Retornar a la Montanyesa a Tercera Divisió.

Et sents estimat a Nou Barris?

Totalment. Per a mi, el club s’ha convertit en una segona família. Quan les coses no han anat bé, he sentit l’afecte, el suport, els ànims, l’escalfor de la gent i, això, com a persona i com a futbolista ho valores molt. En definitiva, em tracten genial i em sento molt a gust aquí.

The post Pedro García: “Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Sembla que el treball ben fet comença a donar els seus fruits al club gavanenc. Després d’una temporada passada complicada, els de José Manuel Serrano han sabut corregir els errors i fer un pas endavant. Una base sòlida, nois de la casa i una ambició i una competitivitat innegociables seran les claus perquè el míster intenti tornar a fer història amb el club del seu cor. Ho aconseguirà? Haurem d’esperar uns mesos per esbrinar-ho, mentrestant, parlem amb ell per conèixer una mica més sobre aquest Gavà que, de moment, fa tanta patxoca.

Com sorgeix l’oferta del Gavà?

Estava a Begues on portava dues excel·lents temporades i on ja havia renovat quan vaig rebre la trucada de Ramón López i d’Albert Poch per tornar al club gavanenc. Jo ja havia entrenat a diferents equips del futbol base abans que el club es deslligués de l’Escola de Futbol Gavà i ara que el president, Iván Carrillo, havia portat a terme de nou la fusió, van pensar en mi.

Quins són els pilars en els quals se sustenta el projecte que et presenten?

A nivell institucional, assentar el club després de 2 descensos consecutius per impagaments, que la gent es torni a identificar amb el Gavà i es torni a parlar d’ell com el que era i pel que fa a nivell esportiu, mantenir la categoria i comptar amb el futbol base.

“Volem que la gent es torni a identificar amb el Gavà”

Suposo que sent de Gavà, exjugador i exentrenador, era impossible refusar l’oferta?

I tant. Era impossible dir que no, era una gran oportunitat per a mi i havia de tornar, sí o sí. Pensa que al club he viscut moments molt bons com l’ascens amb el Juvenil A i és el club que porto dins.

Com recordes aquell ascens?

Va ser una cosa històrica, increïble perquè vam quedar segons en una lliga dominada, normalment, per Barça i Espanyol i, a més, vam jugar la Copa Catalunya. Sense cap mena de dubte, va ser inoblidable.

La del Gavà és la teva primera experiència a Primera Catalana. Fes-nos una valoració d’aquest any i poc?

M’està sorprenent molt. Sempre es deia que a la Primera Catalana no es practicava bon futbol, que es jugava un joc molt directe i estic veient que hi ha una gran proposta de futbol, que és molt competitiva, que t’exigeix el màxim en cada partit i que els equips estan molt ben preparats.

“Veig que hi ha una gran proposta de futbol a #1cat”

Veniu d’una temporada passada complicada on us salveu in extremis. Què va fallar per arribar a aquest punt?

Vam entrar en una dinàmica negativa on, tot i no jugar malament, els resultats no arribaven. Vam haver de construir un equip des de zero i ens va costar moltíssim adaptar-nos a la categoria, no acabàvem de materialitzar tot el que generàvem, no érem del tot competitius i, sobretot, no teníem fons d’armari. Tot això, ens va penalitzar molt a la primera volta.

En el bon camí

Fem un salt en el temps i ens situem a l’actual temporada on heu signat un gran inici. Renovar a gran part de la plantilla ha estat clau?

Sí, perquè ja ens coneixem, saben el que vull i puc fer un pas endavant. A més a més, partir d’una base sòlida on molts dels aspectes de l’any passat ja els tenen assimilats, a part, de donar-nos molta tranquil·litat ens permet potenciar els aspectes què fèiem bé i millorar els que no.

Quins són aquests aspectes què s’han de millorar?

Sobretot, les ocasions de gol, tan clares, que concedim al rival. També, hem d’evitar cometre errades en la pressió, ser més contundents en moments puntuals, comunicar-nos millor… I, en atac, potser polir la sortida de la pilota.

“Ara tots saben el que vull i puc fer un pas endavant”

Com juga el Gavà de Serrano?

Ens agrada ser protagonistes a base d’un atac organitzat, d’intentar sortir amb la pilota jugada, ens agrada donar un bon tracte a l’esfèric. Tot i això, tampoc renunciem a una contra, a una pilota llarga, a una segona jugada però sempre amb la idea de jugar, gaudir i ser competitius.

Joc ofensiu, encara que sense descuidar la part defensiva, sou un dels equips menys golejats del grup. És molt important la fortalesa defensiva dins del teu sistema?

Molt. Ser forts defensivament suposa que el rival no et generi ocasions de gol, que puguis mantenir la porteria a 0 i, d’aquesta manera, poder estar dins del partit. Hi han moltes maneres de defensar, amb una bona col·locació, sent solidaris quan no puguem ser protagonistes amb la pilota, amb una defensa forta… Al final, si controlem tots aquests aspectes, serem més forts en atac i creixerem com a equip.

Cinc gols en contra i 15 a favor. Es pot dir que el Gavà ha trobat l’equilibri?

Crec que encara és massa aviat per dir-ho, pensa que d’aquests 15 gols, 11 els hem fet en 2 partits i els altres els hem guanyat ajustadament. És veritat que generem ocasions, tanmateix, a vegades ens falta ser més eficaços però estic tranquil en aquest sentit perquè sé que, tard o d’hora, aquestes ocasions s’acabaran materialitzant.

“Nosaltres volem sortir a guanyar cada setmana i sumar”

Uns excel·lents números que us han portat a la segona posició de la taula. Quina importància li dónes, ara per ara, a la classificació?

Sincerament, cap. Està clar que amb aquests 13 punts que portem hem avançat molta feina i que el treball diari es veu recompensat, no obstant això, queda molt per endavant. No et negaré que és il·lusionant veure’ns a dalt i, que tot i ser molt ambiciosos i competitius, també som conscients que hi ha molts equips potents i que el nostre principal objectiu no és ascendir.

Llavors, l’objectiu és…

Mantenir la categoria. Sortir a guanyar cada setmana i sumar, com més aviat millor, els 45 punts i, depenent de quan els aconseguim, plantejar-nos una cosa o una altra.

Serà clau convertir La Bòbila en un fortí per assolir aquest objectiu i no patir com la temporada passada?

El nostre camp ha de ser el punt diferencial. Tenim a favor que La Bòbila compta amb gespa natural i hem de treure el màxim profit d’aquest “avantatge”. Aquesta temporada no ens podem permetre que volin tants punts com la temporada passada i hem d’intentar que els rivals se sentin incòmodes i que els partits se’ls facin eterns.

Veus a l’afició il·lusionada?

Sí, ja que veu com s’ha recuperat el futbol base, com molts dels jugadors del primer equip són de la casa i, això provoca que la gent torni a apropar-se a La Bòbila els dies de partit i es torni a identificar amb el club.

“El nostre camp ha de ser el punt diferencial”

Tens la sensació que aquesta temporada el Gavà fa olor a quelcom gran?

No, no tinc aquesta sensació. Si tinc il·lusió i somio a portar al Gavà a Tercera Divisió però sóc coneixedor de la dificultat de la categoria i m’ho prenc amb molta calma i, sobretot, tocant de peus a terra.

Les teves segones temporades als equips solen ser molt bones…

És cert que les meves segones temporades sempre han estat bones, tanmateix, les estadístiques estan per trencar-se.

The post José M. Serrano: “El nostre principal objectiu no és ascendir” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Molts el veuran com el salvador del futbol base del Reus, d’altres diran que hagués pogut fer més per salvar, també la SAD. El que queda clar és que després de 13 anys coordinant la masia roig-i-negra, en Xavi Castro no podia deixar morir la pedrera reusenca així com així. Ningú millor que, l’ara President de la Fundació, per entendre la importància del futbol base i la necessitat d’assegurar el seu futur i de no perdre els valors i el treball que els han portat a ser una de les millors pedreres de Catalunya. No ha estat un camí de roses però podem dir que, des del dimarts passat, la Fundació ja és una realitat.

Xerrem una estona amb en Xavi per saber més sobre aquest projecte i per conèixer les seves sensacions en un dels pitjors anys pels roigs-i-negres.

Sembla que el serial del Reus Deportitu no s’acaba mai. És optimista?

Ho veig complicat perquè és un tema de diners i, ara per ara, no veig que ningú pugui abonar aquests 221.000 euros per poder inscriure als jugadors i no quedar exclosos de Primera Catalana.

Aquesta possible exclusió, suposaria la liquidació de la SAD?

No. Una cosa és que els equips no competeixin i una altra que la SAD com a empresa anés a liquidació, això és un tema concursal i sincerament, no sé quines passes s’haurien de seguir perquè es produís aquesta liquidació.

“La continuïtat del Reus D. és un tema de diners”

Afectaria d’alguna manera a la Fundació aquesta liquidació?

Directament no. Nosaltres vam signar un conveni de 2 anys amb l’administrador concursal on la Fundació té la gestió de forma indefinida de tots els equips del futbol base. No obstant això, com a projecte seria important que hi hagués un primer equip.

I, després d’aquests 2 anys?

Si durant aquests 2 anys o després aparegués un inversor que vol recuperar el futbol base, ens asseuríem i parlaríem, sempre que ens garantís la continuïtat.

Parlava abans de la importància de tenir un primer equip. Han considerat alguna opció referent a aquest tema?

Com t’he dit, entenc que Reus ha de tenir un primer equip, encara que de moment no ens hem parat a pensar més enllà. Aquest any volem consolidar el projecte i després, veient com es van succeint les coses, decidirem.

Per algú com vostè que respira Reus pels 4 costats, suposo que ha estat molt dur aquest darrer any, oi?

La veritat que sí. No m’ha acabo de creure com s’ha malmès el nom de Reus d’aquesta manera, sobretot quan hem estat un club que s’ha caracteritzat per fer les coses bé, per tocar de peus a terra, per ser un club familiar. És dur veure com en tres i no res.

Fa encara més ràbia i pena la imatge que s’ha donat en aquestes últimes setmanes amb acusacions mútues, declaracions desafortunades…?

I tant. No sé si algú ha escrit aquest guió o si ha passat de forma natural però no es podia fer pitjor.

“És dur veure com en tres i no res”

Té la sensació que el Sr. Onolfo ha venut fum?
No ho sé. Simplement, crec que quan una persona s’involucra en un negoci i no s’informa, et crea dubtes.

Deixem de banda el tema de la SAD i entrem de ple en la Fundació. Dimarts 17 va ser la presentació oficial davant de l’afició amb el 1er Trofeu Ciutat de Reus Juvenil. Quines sensacions va tenir?

D’il·lusió, de satisfacció de veure a les famílies contentes, als nanos damunt del terreny de joc, En definitiva, la sensació que havíem arribat on volíem.

Quan sorgeix la idea de crear la Fundació Futbol Base Reus?

Més o menys sobre el febrer o març. Ens vam reunir uns quants veient el que estava passant al club (expulsió, multes…) i vam decidir intentar salvar el futbol base, separant-lo del primer equip.

A partir d’aquí, quins passos segueixen?

Primer que tot ens vam reunir amb l’alcalde, el qual ens va transmetre tot el seu suport i més endavant, ens vam asseure amb els serveis jurídics de la FCF amb Oriol Camacho al capdavant. En aquesta reunió se’ns assessora de què la fórmula més segura en cas que la SAD es liquidés era la constitució d’una Fundació, fent la gestió-cessió dels equips que depenien de la Federació i, així ho fem.

“Amb la Fundació tenim la satisfacció de veure famílies contentes”

S’han trobat amb molts entrebancs a l’hora de constituir-la?

Burocràticament, sí. No ha estat un camí fàcil, hem hagut de fer, fins a 3 vegades, els registre de la Fundació. Al final, una cosa tan simple com una coma mal posada t’obligava a començar de nou.

Com funciona la Fundació?

Té un patronat, el qual s’encarrega de fer complir els estatuts i, a partir d’aquí, vam crear una secció esportiva dins la Fundació.

Quin és l’objectiu?

Garantir la continuïtat del futbol base, del femení i del Genuine.

I les línies de treball que segueixen?

Bàsicament, són dos. Donar continuïtat al treball que s’ha portat a terme durant aquests anys i formar al jugador/a des d’una perspectiva global, és a dir, la vessant esportiva és important, tanmateix, la personal ho és encara més. Volem formar persones.

Després de 13 anys com a coordinador del futbol base, se sentia amb l’obligació de salvar la pedrera roig-i-negra?

Em sentia amb l’obligació moral d’intentar salvar-lo. Són molts anys de treball, no només meu sinó de molta gent, per exemple l’expresident Llastarri o Ramon Alabart, per unificar tots els equips i que hi hagués un gran projecte de futbol base com per deixar-lo morir sense, almenys, lluitar per la seva salvació.

“Em sentia amb l’obligació moral d’intentar salvar el futbol base”

Un futbol base que nivell esportiu, com afronta aquesta temporada?

Afortunadament, tenim a tots els equips, excepte el Juvenil A, a les màximes categories possibles, per tant, afrontem aquesta temporada amb la idea de mantenir-les. L’únic que ens sap greu ha estat no poder salvar la categoria del Juvenil A.

Per què no l’han pogut salvar?

El Juvenil A depenia de la Federació Espanyola, llavors nosaltres decidim renunciar a Divisió d’Honor i Nacional perquè passés a formar part de l’estructura de la FCF, poder absorbir-lo amb la Fundació i jugar a Preferent, i quan fem tot això, la Federació ens diu que no té lloc a Preferent i hem de començar a Segona.

Com veiem, un camí amb moltes pedres, encara que, també amb molts suports per part de l’Ajuntament, de les empreses de la ciutat, de la FCF. S’imaginaven un moviment tan favorable?

No. Estem sorpresos molt positivament. La gent ha respost molt bé i més, tenint en compte que no demanàvem ajuda pel primer equip sinó pel futbol base.

Un projecte no exempt de crítiques com les del Sr. Onolfo qui posava en entredit les intencions de la Fundació respecte a la SAD. Entén aquests atacs?

Abans de tot, m’agradaria dir-los, tant al Sr. Onolfo com a tota la gent que critica el projecte que els que hem creat la Fundació som gent que estima el club, els seus colors, gent que anàvem a veure l’equip quan estava a Primera Catalana i que la nostra única intenció ha estat salvar el que es podia salvar. Respecte a les declaracions del Sr. Onolfo, evidentment que no les entenc, primer perquè el Sr. Onolfo mai ha volgut seure-se amb nosaltres, tot ho hem hagut de tractar amb l’administrador concursal i segon, perquè des de la Fundació, sempre hem estat disposats a ajudar en tot el que puguessim a la SAD, tanmateix, no podíem fer-nos càrrec del pagament dels 221.000 euros com ells volien, donat que no tenim aquests diners. T’asseguro que de tenir-los, no s’hagués arribat a aquesta situació.

“El Sr. Onolfo mai ha volgut seure-se amb nosaltres”

Fent-me ressò d’alguns comentaris a les xarxes i sense deixar el tema de les crítiques, no haurien pogut fer quelcom més per salvar la SAD?

No, donat que els 2 equips professionals (Reus Deportiu i Reus B Cambrils) i el Juvenil depenien de la Federació Espanyola i a nivell legal no podíem fer res.

Traient aquestes veus discordants, veu il·lusionada a la parròquia reusenca?

Potser les més il·lusionades són les famílies que veuen com els seus fills poden continuar amb la seva formació. Pel que fa a la resta de l’afició, hi ha gent que valora de manera positiva el projecte mentre que a d’altres només els hi interessa el primer equip.

The post Xavi Castro (President FF Base Reus): “Volem donar continuïtat al projecte” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove, lluitador, amb les idees molt clares i coneixedor del futbol base. Aquest és l’Albert Company. Un míster que després de viure la temporada passada, potser un dels pitjors moments de la seva carrera a nivell extraesportiu amb el Reus B, aquest juny va aterrar a la Pobla de Mafumet per agafar les regnes del filial del Nàstic. Sense renunciar a res, encara que amb els peus a terra, en Company vol inculcar uns conceptes futbolístics que, a poc a poc, es van veient en el conjunt pobletà i que, si res es torça, brindaran grans tardes de futbol al Municipal.

Pocs dies abans del debut a Tercera hem volgut xerrar una estona amb l’Albert perquè ens expliqui quines són les seves sensacions, com arriba l’equip o quin serà l’objectiu per aquesta campanya, entre altres coses.

“Estic convençut que he arribat a un gran club”

Què et va atreure del projecte de la Pobla?

Que podia continuar en un filial d’un club professional, tot i baixar de la LFP, que és la segona banqueta més important de la província de Tarragona i que els futbolistes estan a un pas de la professionalització i a tot això, no es pot dir que no. A part també, m’agrada treballar amb gent jove i aquest projecte em dóna aquesta oportunitat.

Quines són les teves primeres sensacions personals?

Des d’un principi, les sensacions han estat bones. Estic tranquil, satisfet i convençut que he arribat a un gran club.

Parles de tranquil·litat. La necessitaves després de la temporada tan complicada que vas viure al Reus B?

És veritat que a nivell extraesportiu la temporada passada va ser molt complicada però a nivell esportiu vam estar molt tranquils, el nostre dia a dia no era més difícil per tot el que succeïa lluny dels terrenys de joc. La diferència, avui dia, és que gaudim d’una tranquil·litat en tots els nivells.

Una temporada extraesportiva complicada, tot el contrari que l’esportiva on es van quallar uns grans resultats. Et sents pressionat perquè l’afició pobletana esperi el mateix?

No, són contextos diferents, clubs diferents, equips diferents, fins i tot jo sóc diferent perquè tots evolucionem. Nosaltres tenim unes idees concretes de joc que intentarem plasmar-les aquí, no obstant, seria un error buscar una còpia del Reus B.

“Esportivament seria un error buscar una còpia del Reus B”

Portes, gairebé, dos mesos i mig a la Pobla i has hagut de lidiar amb la marxa del teu segon Javi Robles. Què ha motivat aquesta baixa?

Tots tenim les nostres aspiracions i prenem les decisions personals que creiem millors i jo les respecto. En Javi és amic meu i li desitjo el millor i espero cobrir la seva baixa tan aviat com es pugui.

Centrem-nos de ple en el tema esportiu i en l’equip. Fes-nos una valoració de la pretemporada.

Ha estat una pretemporada, com crec que és habitual, de menys a més. T’he de dir que estem contents, primer amb la predisposició dels jugadors i segon perquè les lesions els estan respectant i, aquest és un aspecte molt important. La valoració és positiva, comencem a veure el que volem que sigui la Pobla i tinc claríssim que aquests nanos competiran des del primer dia.

La competitivitat és innegociable en aquest equip?

Totalment. A més, penso que aquesta competitivitat forma part de l’ADN del futbolista del Nàstic. El futbol base grana té un ADN híper competitiu i nosaltres volem potenciar-lo i barrejar l’agressivitat, la potència física, la rapidesa… que posseeixen aquests jugadors, amb la nostra manera de veure el joc.

“Tinc claríssim que aquests nanos competiran des del primer dia”

Quins altres aspectes són innegociables?

Actitud, ganes i il·lusió d’anar cap endavant. No tolerarem que un futbolista no tingui aquests valors i tampoc, com a cos tècnic podem estar darrere dels jugadors tirant d’ells constantment.

Estàs satisfet amb la plantilla que heu confeccionat?

Si, molt. Hem confeccionat una plantilla molt jove de l’any 99-2000 amb moltíssima qualitat i que compten amb els valors dels quals parlàvem abans, aquesta il·lusió, aquestes ganes de fer un pas endavant i, al final, això és el que desitja qualsevol entrenador. Ara, el que nosaltres intentarem és que els nois madurin per aconseguir que siguin els més competitius possible, al més aviat possible.

Et preocupa que aquesta joventut us pugui passar factura en moments puntuals de la temporada?

En absolut. Al contrari, fins i tot et diria que ho veiem com un factor positiu, ja que aquesta joventut i inexperiència els fa no pensar gaire, ser atrevits, valents, inconscients… i independentment que per aquest motiu puguem perdre algun punt, estic segur que també guanyarem molts.

“Tinc la sort que la direcció esportiva i jo remem en el mateix sentit”

Comptes amb fins a 11 jugadors del juvenil. Confiança cega en la pedrera grana.

Totalment, a més no entenc la idea d’un filial d’una altra manera. Sóc coneixedor de tot el treball que hi ha darrere del futbol base i tota aquesta feina es quedaria en res si no hi confiéssim. En aquest sentit, tinc la sort que la direcció esportiva i jo remem en el mateix sentit.

Falta alguna peça per tancar la plantilla?

El mercat a Tercera està obert fins al gener i si hi ha un jugador que millora el que tenim, li veiem futur professional, és sub-23 i econòmicament és viable per al club, benvingut sigui. Encara que, nosaltres estem molt contents amb l’equip que hem conformat perquè tenim una plantilla àmplia i completa i, a més, podem comptar amb els nanos de la Pobla B i el juvenil.

Aquest dissabte debuteu a la lliga davant l’Horta. Com arriba l’equip?

Amb moltes ganes de realitzar un bon partit, amb moltes ganes de treure els 3 punts però conscients de la dificultat d’un rival atrevit i que vol la pilota. Tot i que penso que es veurà un bon matx, vistós i entretingut i que sortirem a posar en pràctica el que hem treballat amb la màxima il·lusió, no em preocupa en excés el que passi en aquesta primera jornada, donat que això és un projecte a llarg termini.

“Espero que la ciutat de Reus pugui continuar gaudint del futbol”

Quins són aquests elements que heu treballat?

Sobretot, hem intentat inculcar la nostra manera d’entendre el joc, la nostra manera de fer les coses i com volem que sigui aquest equip.

I, com voleu que sigui?

Atrevit, valent, que vagi amb la pilota a dalt, que proposi un joc combinatiu, encara que sense renegar d’un contraatac, d’una transició ràpida, que sigui capaç, també, en determinats moments de defensar bé a l’àrea. En definitiva, que intenti dominar tots aquests aspectes i ser un equip equilibrat.

“Objectius; competir  i que arribin jugadors al Nàstic”

L’objectiu de la temporada és…

Posar-nos un objectiu classificatori a 9 o 10 mesos vista i sense haver-nos mesurat les forces amb ningú no té gaire sentit. Crec que en un filial hi ha 2 objectius bàsics: el primer és competir a la categoria on estem, això si, sense renunciar a cap classificació i el segon, un objectiu de màxims, és a dir, aconseguir que el màxim de jugadors que passin pel filial arribin a jugar amb el Nàstic al nivell més alt possible. Si es compleixen aquests dos objectius, la temporada es pot donar per bona.

Per tancar l’entrevista, no voldria que marxessis sense preguntar-te com estàs veient, ja des de la distància, tot el serial del Reus Deportiu.

Amb molta tristesa i ràbia, sobretot pels aficionats, simpatitzants i socis del club que no s’ho mereixen. Aquí estem parlant de sentiments i aquests estan per damunt de qualsevol cosa, entrenadors, presidents, jugadors… i aquesta situació no s’hauria de donar en els clubs actuals. Dit això, espero que hi hagi un final feliç i que la ciutat de Reus pugui continuar gaudint del futbol.

The post Albert Company: “Volem una Pobla Mafumet equilibrada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC  @carolaugri

Després de segellar la permanència jornades abans del final de la temporada, el Júpiter es va posar mans a l’obra en la confecció de la plantilla de la temporada 2019-20. Sense pressa però sense pausa, les renovacions, les baixes i els nous fitxatges s’han anat produint. L’últim a incorporar-se a la disciplina dels gris-granes ha estat el defensa Rafa Murillo.

Un fitxatge amb una gran trajectòria i que torna al club barceloní dos anys després d’abandonar La Verneda. Murillo arriba procedent de la Montanyesa on va aterrar la temporada anterior i on ha hagut de marxar per “circumstàncies alienes a mi i al club” com ell mateix ha assegurat. El Júpiter es converteix en la darrera parada d’un rodamón del futbol català que ha militat al FC Vilafranca, a l’AE Prat o al Santfeliuenc FC, entre d’altres.

Aquesta darrera alta se suma als fitxatges de Jonatan Crivillés (Sants), Ricard López (San Juan At. M.), Patrick Chico (Sant Cugat), Albert Gurrea (Rubí) i Kaddur (Sant Andreu At.). I a les renovacions d’Eric Ruiz, Àlex Prat, Albert Duran, Adri Felius, Lluís Bassas, Marc Franco i Dani Ortega.

Consulteu aquí la taula del mercat de Primera Catalana

The post Rafa Murillo torna al Júpiter appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @CarolaUgri 

Ni la més mínima concessió. L’Andorra tanca el curs 2018-2019 de la millor manera amb un ‘carrerón’ de 14 triomfs i 3 empats en els 18 partits que Gabri i Jorquera –la derrota va ser el ‘baptisme’ rebut davant l’EFAC Almacelles el llunyà desembre-han dirigit.

Excel·lent treball del conjunt tricolor, amb potencial econòmic/esportiu per a fer el que han fet, picar i aplaudiment per a rivals com Manresa i Viladecans.

(Veure MARCADOR i CLASSIFICACIÓ)

Per a baix no va haver-hi sorpreses: descendeixen a Segona Catalana Borges Bl., Lleida Esportiu B, Cambrils Unió, Rapitenca i Balaguer.

En aquesta ocasió, els andorrans van superar per 3-0 còmode als del Baix Llobregat que van arribar molt ‘tocats’ a aquest spring final de temporada. Gran treball de Raul Paje i els seus encara que no ha estat suficient per aconseguir el somni de l’ascens; han sabut mantenir la tensió durant tot el curs encara que la diferència de pressupostos es nota molt en el terreny de joc. Sigui com sigui, ‘chapeau’ per a l’Andorra i atenció a la plantilla de Gerard Piqué doncs segur que seran notícia permanent aquest estiu.

Mentrestant, en el Municipal del Gardeny, el filial del Lleida plantava cara davant un Manresa que arribava per a guanyar. Va golejar el Pichichi Noah (14′), va igualar de penal Marc Soldevila (41′) i va repetir Noah Baffoe (51′)- 21 gols- pels d’Andreu Peralta que es mesuraran al Girona C en la promoció d’ascens. El sorteig d’aquest dilluns decidirà l’ordre.

Es queda en la 3a posició compartida el Viladecans de Patge al costat de l’Igualada de Moha després de tancar els jugadors de Les Comes  la temporada amb una victòria per la mínima enfront de la Montañesa

Gol salvador d’Adrián Ruiz

Per a baix va haver-hi suspens fins al final. De fet, fins que Adrián Ruiz no va superar en el minut 81 al porter del Sant Ildefons, Alberto. Aquest derbi del Baix Llobregat decidia tres punts d’or per als blaugrana que seguiran en Primera Catalana igual que els de Cornellà, ja que el Borges no va saber passar de l’empat a la seva casa enfront del Vilanova.

The post #1cat2: L’Andorra consumeixi un ascens prodigiós appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Haurem d’esperar fins a la darrera jornada per saber quin equip puja directament a Tercera Divisió i quin juga el playoff d’ascens. Serà una jornada de nervis i transistors. Més o menys com aquesta on l’emoció i, a vegades la tensió han estat presents en molt dels camps.

Algunes coses quedaran per decidir mentre d’altres ja han quedat decidides tant per dalt com per sota.

Una de les coses que han quedat clares després de la victòria de l’Andorra a casa del Balagues és que els andorrans s’han assegurat, com a mínim jugar el playoff d’ascens a Tercera Divisió. Els homes de Gabri van viatjar fins a Balaguer amb l’obligació de guanyar per continuar com a líders i sabent que el Manresa ja havia fet els deures.

Tot i que veient la classificació s’hagués pogut esperar un partit fàcil i còmode pels tricolors, res més lluny de la realitat. Els del Principat van haver de treballar per fer-se amb els tres punts. Un triomf que va arribar al minut 50 gràcies al gol de Tacón.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 33

El més immediat perseguidor de l’Andorra, el Manresa no va fallar. El Congost es va vestir de gala per presenciar un dels partits més importants de la temporada. Els del Bages havien de sumar els 3 punts per seguir depenent d’ells mateixos a l’hora d’aconseguir l’ascens a Tercera Divisió.

Davant, tenien a un Mollerussa que ha signat una grandíssima campanya i que va renovar al seu míster, Josep Maria Turull, aquesta mateixa setmana. Pel que fa al matx, els manresans van sortir molt forts, conscients del que es jugaven i Priego al minut 1 amb un golàs va obrir la llauna. L’alegria va durar poc, ja que Álvaro Muñoz al 21 va empatar el matx. Durant la segona meitat, el domini altern va ser el protagonista clar amb tots dos conjunts cercant el gol. Un gol que va caure del costat local quan Sergi Soler al minut 50 va perforar per segona vegada la porteria urgellenca.

Descens consumat

El Viladecans, el tercer conjunt en discòrdia en la lluita per l’ascens, no va passar de l’empat davant unes Borges que van consumar el seu descens a Segona Catalana. Els viladecanencs necessitaven guanyar per viatjar la setmana que ve a Andorra amb, encara, opcions d’ascens.

Semblant era el panorama pel seu rival, unes Borges obligada a treure els 3 punts del Municipal de Viladecans si volia continuar somiant amb la permanència. En una primera part on les ocasions van escassejar i on els visitants es van mostrar superiors, el 0-0 no es va moure. Als 15 minuts de la represa, Enrique va obrir el marcador pels locals apropant-los al seu objectiu. No obstant això, dos gols d’Aitor Serrano als minuts 89 i 91 van capgirar el resultat.

En aquests minuts bojos, els de Paje es van quedar amb dos homes menys per les expulsions de Borja Esteve i Roger en veure la segona groga. I, quan semblava que el de Cazorla es farien amb el triomf, un gol amb la mà de Ricki al minut 95 esvaïa les opcions de salvació del conjunt lleidatà. Un descens amb polèmica inclosa.

Acompanyant a les Borges Blanques a Segona Catalana trobem a un Lleida B que no va poder vèncer a Nou Barris i va certificar el seu descens matemàtic. Per contra, el seu rival, la Montanyesa va poder oferir una victòria a la seva afició després de 6 partits sense aconseguir sumar els tres punts.

Els espectadors van haver d’esperar fins als segons 45 minuts per gaudir dels gols del seu equip. Patxi al minut 56 va fer pujar l’1 a 0 al marcador mentre que Bauli al 77 va sentenciar el matx. El filial va intentar fins al final retallar distàncies però sense sort. Les últimes tres derrotes consecutives han acabat condemnant al conjunt de Mena.

Evitar la tretzena posició

Tot i que les cinc places de descens directe ja estan assignades, un possible descens no compensat pot enviar al tretzè també cap a Segona Catalana. Una plaça que voldran evitar Sant Ildefons i Gavà, separats per un punt a la classificació.

Pel que fa a aquesta jornada, el Sant Ildefons va sumar un punt a casa fins on va viatjar un Igualada que cremava les seves darreres opcions d’arribar a les places d’ascens. En un encontre intens, d’anades i vingudes, un mal inici dels blaus va propiciar el primer gol dels locals al minut 5 en culminar, Younes un gran contracop.

El gol va fer despertar als igualadins que, a poc a poc, van anar entrant al partit i els locals es mantenien ferms en defensa, resistint les envestides del seu rival. La segona meitat va oferir un matx intens amb els anoiencs bolcats en l’àrea cornellanenca i els de Javi Gómez sortint a la contra. Quan tot feia presagiar que els 3 punts es quedarien a Cornellà, Martí Just al 87 va igualar el partit. Dos minuts més tard, Carbajo, l’encarregat del material del Sani va veure la vermella directa i va haver d’abandonar la banqueta.

El Gavà, el rival directe del Sani, tot i perdre a Vilanova depèn d’ell mateix per continuar una temporada més a Primera Catalana.

En una primera meitat on el joc va estar dominat pels gavanencs i tots dos conjunts van gaudir d’ocasions per marcar, amb el 0-0 inicial es va enfilar el camí dels vestidors. Als 3 minuts de la represa, l’expulsió del local Semur va poder canviar el signe del matx però uns visitants accelerats no van saber aprofitar la superioritat numèrica.

Tot el contrari que el seu rival, el qual va saber aguantar amb un home menys i al minut 54 Morillas remata una pilota penjada per Álvaro per tancar l’encontre.

No gaire lluny d’allí, concretament al Municipal de Cambrils es veien les cares dos conjunts amb objectius molt diferents. El Cambrils Unió, amb el descens consumat fa set dies, volia tancar la temporada a casa oferint un triomf a l’afició mentre que el Vista Alegre necessitava els 3 punts per segellar la permanència matemàticament.

Dit i fet. Els visitants es van posar la granota de treball i es van emportar els tres punts gràcies a dos gols, un a cada meitat. El primer de la tarda va ser obra de Peñas al minut 13 i el segon el va marcar Jarabo al minut 68. Amb aquest 0-2 els homes d’Eloy Martínez es van assegurar continuar una temporada més a Primera Catalana.

Partits de tràmit

Empat sense gols al Municipal d’Almacelles entre dos conjunts amb els deures fets des de fa setmanes com són EFAC i Tàrrega. Un empat a 0 que va ser un fidel reflex del que es va veure damunt de la gespa. La primera part va estar dominada per uns visitants, els quals van gaudir d’ocasions per poder marxar als vestidors amb avantatge però la falta d’encert de cara a barraca els hi ho va impedir.

En el primer tram de la represa, els de Berrocal van continuar portant perill a l’àrea rival encara que, en aquesta ocasió, es van trobar amb un inspirat Pau Mora qui va substituir a Chiné al 46. Pel que fa als locals, en aquesta segona meitat van fer un pas endavant i el partit es va trencar. Al minut 84 el targarí Clop va ser expulsat amb vermella directa.

Res en joc, tampoc en el duel entre el Júpiter i la Rapitenca que es va disputar a La Verneda. Els locals volien dedicar la victòria a la seva parròquia i van sortir a per totes. El domini dels barcelonins durant els primers 45 minuts es va veure recompensat amb el gol de Peris de penal al minut 9. Amb aquestavictòria per la mínima es va arribar al descans.

Unes diferència que es va ampliar al minut 49 quan Àlex Prat va marcar el segon pel seu equip. Tanmateix, Hugo Sánchez, 3 minuts més tard va retallar distàncies. Els gris-granes van continuar assetjant la porteria rapitenca a la recerca del tercer. Un tercer gol que va caure al minut 76 obra de Mamau.

The post L’Andorra s’assegura el playoff d’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Sis punts, dues jornades. Això és el que queda per finalitzar una de les temporades més igualades en el grup 2 de Primera Catalana, Res està decidit, més per dalt que per sota, i els conjunts cremen les seves últimes esperances d’assolir els objectius plantejats allà pel mes de setembre. Un que cada vegada té més a prop aquest objectiu és l’Andorra.

Aquesta jornada els andorrans van viatjar fins a Les Borges Blanques per sumar un triomf que li permetés fer-se amb el liderat després de l’ensopegada del Viladecans. No va ser una victòria fàcil pels homes de Gabri que es van veure obligats a remuntar el gol inicial de Torné al minut 4. Nou minuts més tard, Tacón va aprofitar un desajust defensiu dels borgencs per empatar el matx. Amb l’1 a 1 es va arribar al descans. A la represa, els de Cazorla van gaudir d’ocasions per fer el 2-1 encara que van ser els tricolors els que van capgirar el marcador amb un gol de Forgas al minut 53. Al temps afegit i amb un menys per l’expulsió de Pelegrí amb doble groga, els locals van encaixar el tercer obra de Kiki.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 32

Mentre que l’Andorra feia la feina, el Viladecans queia unes hores abans en el derbi del Baix Llobregat que el va enfrontar a un Gavà que, gràcies a aquest triomf té la permanència a tocar. El Viladecans es va desplaçar fins a La Bòbila amb l’única missió de guanyar i continuar liderant el grup 2. Una missió que es va esvair per ‘culpa’ del gran encontre signat pel porter gavanenc Albert, el qual es va convertir en l’heroi del matx. Els de Paje van gaudir d’infinites ocasions per golejar però, unes vegades la mala punteria i unes altres les intervencions del porter ho van impedir. Els qui no van fallar van ser els davanters blaugrana. Adri Ruiz al 42, Quiles al 50 i Joan Vázquez al 68 van segellar un 3-0 que val or. Tot el contrari que els viladecanencs que amb aquesta derrota surten de la zona d’ascens.

Una zona d’ascens a la qual va tornar el Manresa després de la seva victòria a casa d’una Rapitenca que va confirmar el seu descens a Segona Catalana el cap de setmana passat. Els homes d’Andreu Peralta van saber gestionar molt bé la pressió d’estar dalt i no van fallar. Dos gols, un a cada meitat van ser suficients per fer-se amb tres punts que poden ser decisius a final de temporada i que, ara per ara, els permet dependre d’ells mateixos per finalitzar a la segona posició. Noah al minut 17 va obrir el camí del triomf mentre que David Sánchez al minut 68 va rematar a uns ebrencs amb res en joc. Jornada rodona pels blancs i vermells que tornen a dependre d’ells mateixos per aconseguir la segona posició.

Pas de gegant

Com hem vist abans el Gavà va donar un pas de gegant en el camí de la salvació però no va ser l’únic. Júpiter, Vista Alegre i Sant Ildefons també poden respirar una mica més tranquils.

Comencem pel Júpiter, qui amb el triomf d’aquesta jornada va certificar la seva permanència. Aquest cap de setmana es van desplaçar fins al Joan Capdevila amb la intenció de vèncer i acariciar la salvació. Davant un Tàrrega amb els deures fets, tanmateix amb ganes de fer gaudir a la seva parròquia. Malauradament, aquest no va ser el dia pels targarins que van protagonitzar, potser el pitjor partit de la temporada a casa. Els visitants van tenir suficient amb el solitari gol de Ruy Gama al 43 per guanyar.

Un punt per sota dels barcelonins i amb, pràcticament la salvació a tocar trobem a un Vista Alegre que va sumar tres punts, molt patits, a casa davant un EFAC que ha anat de més a menys aquesta temporada, Els locals necessitaven el triomf per apropar-se a la salvació matemàtica i no van desaprofitar l’ocasió, tot i que el matí no va començar de la millor manera. Els almacellencs no van tardar gaire, concretament 2 minuts en posar-se per endavant al marcador gràcies al gol de Simó. Un gol que no va fer desesperar als homes d’Eloy Martínez que van saber reaccionar. Faura al minut 27 i Adri López al 66 van capgirar el resultat i van permetre que els punts es quedessin a Can Vinader.

Tampoc va fallar un dels altres equips immersos en la lluita per la permanència, el Sant Ildefons. Els de Cornellà van viatjar fins a Lleida per jugar un duel directe amb el filial blau i on el que perdés podia veure molt minvades les seves opcions de salvació. Uns visitants inspirats no van donar gaires opcions als locals com reflexa l’1 a 5 final.

Quan els espectadors encara no s’havien assegut, Casares va obrir el marcador pels cornellanencs al minut 2. Els lleidatans van sobreposar-se i van empatar al minut 9. Pozzo abans del descans va fer l’1 a 2. A la represa, un doblet de Younes als minuts 54 i 79 i un altre gol de Cristian Mulero al darrer minut van completar la golejada.

Descens matemàtic

Molt pitjor li van anar les coses al Cambrils Unió en la seva visita a Balaguer. Els cambrilencs estaven obligats a sumar els tres punts si volien continuar tenint la més mínima esperança de seguir lluitant per la salvació i més, després del triomf del Sani. Aquesta esperança es va començar a diluir al minut 30 quan Gabernet va perforar, per primera vegada, la porteria visitant.

No obstant això, els homes d’Ahufinger no van abaixar els braços i Alejandro Fernández al minut 34 va retornar la il·lusió als cambrilencs amb el gol de l’empat. Un empat que va desfer el local Egea al minut 81 i que enviava als tarragonins a Segona Catalana.

Gran temporada

Tot el contrari que al Cambrils li va passar a un Igualada que va aconseguir una important victòria a Les Comes que li permet consolidar-se a la quarta plaça esperant una ensopegada dels tres de davant per somiar amb l’ascens. Fins a l’estadi igualadí va arribar el Vilanova, un dels altres conjunts que millor futbol practica. Amb aquest panorama, els aficionats van presenciar un gran encontre, igualat i amb ocasions.

Els visitants es van poder avançar al minut 12 però Alfonso va aturar la pena màxima favorable als del Garraf. Deu minuts més tard, Baraldés de cap va anotar el primer de la tarda. A la segona part, l’expulsió del vilanoví Sugranyes al 53 va canviar la tònica del matx. Els blaus es van fer amb el control i Llobet al 57 va fer pujar el definitiu 2 a 0.

Triomf, també, per a un Mollerussa que allarga la mala dinàmica en la qual es troba immersa la Montañesa. Al Municipal, els de Dani Andreu van acabar pagant i, molt car, la seva falta d’encert de cara a barraca i van sumar el seu sisè partit sense conèixer la victòria. En una primera meitat on els barcelonins van tenir suficients ocasions per marxar als vestidors amb un resultat més que ampli, el 0-0 no es va moure. Als segons 45 minuts, el guió de la primera part es va mantenir sense variacions fins al minut 79 quan Álvaro Sarriegui va marcar un golàs fent pujar l’1 a 0 al lluminós. Un gol que va deixar KO als visitants que es van veure incapaços d’igualar el marcador.

The post L’Andorra fa l’escapada cap al liderat appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Més emoció impossible. A tres jornades del final, els equips entren i surten de les zones d’ascens i descens i tot està per decidir. Ningú vol llençar la tovallola abans de temps i s’aferren a la mínima esperança per continuar lluitant pels seus objectius.

Un dels conjunts que està a prop d’assolir el seu objectiu és l’Andorra. Els tricolors van sumar una importantíssima victòria davant el Cambrils que sumada al triomf de dimecres davant el Lleida B fa que pugin fins a la segona plaça i depenguin d’ells per ascendir a Tercera Divisió.

No va ser un encontre fàcil, ja que els andorrans van haver de remuntar el gol inicial dels visitants. Un gol en pròpia porta d’Àlex Sánchez al minut 9. L’empat va arribar a la mitja hora gràcies al gol de Ludo. Amb aquest empat a 1 es va posar punt i final a la primera part. A la represa, un doblet de Forgas als minuts 53 i 65 van capgirar i sentenciar el matx.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 31

Empats estèrils

Dos dels rivals directes de l’Andorra en la lluita per l’ascens com són el Viladecans i el Manresa, tan sols van sumar un punt que, a aquestes alçades, de poca cosa serveix.

El Manresa que fins a la jornada d’avui ostentava la segona plaça no va passar de l’empat a casa contra un gran Tàrrega. Els manresans van sortir adormits i això ho van saber aprofitar els targarins que van saltar a la gespa més endollats. A poc a poc, els locals van anar entrant al partit i, aquest es va igualar. Quan tot feia presagiar que la primera part finalitzaria amb el 0-0, Jofre al 44 va rematar una pilota morta a l’àrea petita que es va colar a la porteria de Pol Busquets.

La segona meitat va estar dominada pels blancs-i-vermells. Un domini que va tardar a transformar-se en gol. No va ser fins al minut 79 quan Noah va aconseguir establir les taules definitives. Resultat dolent pels de Peralta que hauran d’esperar un error dels seus rivals per pujar a Tercera.

Tampoc va poder sumar els 3 punts un Viladecans que va recuperar el liderat, dimecres passat, en guanyar el seu partit ajornat contra el Lleida B. Aquest cap de setmana la cita era al Municipal de Viladecans on arribava un Igualada amb la intenció de continuar esprement les seves opcions d’ascens. El matx de la jornada no va defraudar a ningú. Va ser un encontre igualat, obert i on les defenses es van imposar.

Tot i el 0-0 final, les ocasions van anar caient a totes dues bandes, tanmateix la falta d’encert en els metres finals van impedir que el marcador s’obrís. Els homes de Paje ho tenen tot de cara per consumar el seu ascens, ja que depenen d’ells per aconseguir-ho.

Pas de gegant

També, depèn d’ell mateix, encara que per salvar-se, el Sant Ildefons, després de guanyar a casa davant el Mollerussa i sortir de la zona de descens. En un primer tram de partit igualat, les principals aproximacions van ser per part dels locals. Precisament, en una d’aquestes aproximacions, Casares va obrir el marcador pels de Cornellà al minut 20.

El gol va esperonar, encara més, als cornellanencs que van cercar el segon gol. Aquest, però no va arribar fins al minut 74 quan Fabra va transformar una pena màxima. Dos minuts més tard el Sani es va quedar amb un home menys per l’expulsió de Víctor amb vermella directa. Els visitants van aprofitar aquesta superioritat numèrica per fer el 2-1 obra d’Álvaro Muñoz des dels onze metres al temps afegit.

No menys important va ser el pas que va donar cap a la permanència el Júpiter en vèncer al Vista Alegre en un duel directe per la salvació. A La Verneda, tos dos conjunts necessitaven la victòria per seguir somiant amb quedar-se a Primera Catalana. Una primera meitat oberta però sense clares ocasions de gol va provocar que s’arribés al descans amb el 0-0 inicial.

Als segons 45 minuts, els locals van sortir per totes i Ruy Gama al 57 va marcar el gol del triomf d’uns gris-granes que sumen el seu quart partit sense perdre. Per la seva banda, els visitants porten dues derrotes seguides i es tornen a complicar la permanència.

Cara i creu

Una permanència que cada jornada que passa està més apretada i on qualsevol ensopegada pot ser definitiva. En aquesta jornada la sort va anar per barris i l’únic que va poder sumar els tres punts va ser les Borges.

Els homes de Cazorla van rebre al Municipal a un Gavà que amb aquesta derrota torna a apropar-se a la zona de descens. Pel que fa al matx, els locals es van posar la granota de treball i van quallar un encontre molt seriós on defensivament van estar, gairebé, perfectes.

Els gavanencs, per la seva part no van sentir-se, en cap moment, còmodes damunt de la gespa on no van poder realitzar el seu joc. Una segona part dolenta dels homes de Serrano, qui no va donar amb la tecla encertada, juntament amb uns borgencs molt més concentrats van acabar passant factura als blaugrana. Llorenç al 69 de cap va deixar sentenciat l’encontre, donant aire als seus que, tot i estar en places de descens continuen molt vius.

Pitjor li van anar les coses a l’altre conjunt lleidatà implicat al descens. El Lleida B va haver de desplaçar-se fins a Vilanova amb l’objectiu de sumar tres punts per allunyar-se de la zona perillosa i, de pas refer-se de la derrota intersetmanal contra l’Andorra. Res més lluny de la realitat. Tot i el bon futbol que últimament està realitzant l’equip de Jordi López, aquesta jornada no va poder contra un Vilanova que no tenia res a perdre.

Un solitari gol de Pascua al minut 76 va ser suficient perquè els punts es quedessin a l’Alumnes Obrers. Una derrota que provoca que els blaus tornin a caure a les places de descens empatats a punts amb les Borges.

A vuit punts dels dos, trobem a una Rapitenca amb peu i mig a Segona Catalana però que va treure un, més que, meritori empat de la seva visita a Nou Barris. La Bombonera es preparava per celebrar una victòria que els permetés continuar somiant amb la Tercera Divisió, tanmateix el mal joc de la Montanyesa i el poc ritme els van condemnar. Una jornada més els homes de Dani Andreu van haver d’anar a remolc.

Corria el minut 73 quan Tornel va avançar als rapitencs i va obligar als barcelonins a reaccionar ràpidament si no volien perdre tres punts vitals. Jaime Hernánez al minut 86 va aconseguir un empat que de poc els hi serveix. Al minut 74 Pau Falcato, ajudant sanitari de la Monta va ser expulsat amb la vermella directa.

Sense res en joc

En l’únic partit on cap dels dos equips es jugava res, l’EFAC es va imposar per 3-1 al Balaguer. Al Municipal d’Almacelles, la tarda no va començar bé pels locals que van veure com Ndiaye al minut 7 posava per endavant als balaguerins. E

ls almacellencs van saber sobreposar-se al gol i Montoy al 24 va empatar el matx. Set minuts més tard, Òscar Canadell des dels onze metres va capgirar el marcador. Un minut abans del descans, els visitants es van quedar amb un home menys per l’expulsió d’Eduardo. Una inferioritat de la qual va saber treure profit Roger Canadell qui al minut 49 va culminar la remuntada.

The post #1CAT2: L’Andorra posa la directa cap a la Tercera Divisió appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

L’estiu del 2017, en Josep Mir deixava la presidència del CF Pobla de Mafumet després de, gairebé 20 anys de tristeses i moltes alegries. Una presidència que, llavors va assolir l’Iván Carrasco. El llistó estava alt però ni la pressió ni l’ombra allargada que havia deixat un dels millors presidents del club pobletà van impedir que, a poc de complir 2 anys de la seva arribada, el nou president hagi portat l’estabilitat a l’entitat i s’hagi rodejat d’un gran grup humà que treballa per convertir a La Pobla en un conjunt referent de la província.

Parlem amb el màxim mandatari per conèixer una mica més a fons com funciona i quins són els objectius del filial del Nàstic.

Valoració d’aquests gairebé 2 anys com a president?

Positiva a tots els nivells i amb marge de millora en aspectes com poden ser el primer equip o futbol base, entre d’altres. Aquests són els que més es veuen. Ara bé, internament el club també ha millorat dotant-lo d’una estructura adaptada a les nostres necessitats.

Amb quina Pobla es troba quan agafa les regnes?

El club venia de grans temporades com la de l’ascens a 3ª Divisió i l’any de 2ªB. Realment el que hem fet conjuntament amb la Junta ha estat adaptar alguns aspectes de l’entitat a les exigències que ens demana el segle XXI. No hem sacsejat res, simplement, hem portat a terme petits retocs.

Quin diria què ha estat millor moment fins ara?

Quedar-me amb un únic moment seria difícil de dir. Ser president d’aquest club, treballar per l’entitat i el que comporta el dia a dia sempre és motiu d’il·lusió, ja que saps que el que estàs fent beneficia moltíssim a la gent.

“Jugar a futbol o exercir de president no té res a veure, és com la nit i el dia”

I el pitjor?

No el definiria com el “pitjor”, però sí que la temporada passada haver-nos quedat amb la mel als llavis de no jugar el play-off ens va deixar un regust agredolç. És futbol i, aquest esport un dia et brinda bons moments i d’altres que ho són menys.

Haver estat jugador amateur i conèixer aquest món des de dins, li ha facilitat el treball ara com a president?

No. La realitat és que jugar a futbol o exercir de president no té res a veure, és com la nit i el dia. Això sí, la presidència és un càrrec de responsabilitat i per sort treballo amb una Junta preparada i on tot es consensua. Veuen més quatre ulls que dos! (somriu)

Quins han estat els principals àmbits en els quals ha treballat des de la seva arribada a la presidència?

Tot està focalitzat en el primer equip i en la Fundació. Treballem sense fer soroll, val més fer petites passes i estables que grans que trontollin. Ara mateix estem en un moment de molta estabilitat i l’entorn ho agraeix.

Una de les primeres coses que van portar a terme va ser la renovació del conveni de col·laboració amb el Nàstic. Era una prioritat aquesta renovació?

Anar de la mà del Nàstic sempre ens ha donat bon resultat, a nosaltres i, també a ells. El que funciona bé no cal tocar-ho, aquesta és una màxima incontestable. El club té la seva independència i com comentava, anteriorment, les decisions amb el Nàstic es consensuen pel bé d’ambdues entitats.

La permanència al sac

Parlem una mica de l’equip a escala esportiva. La temporada 2017-18 amb Pavón a la banqueta, va ser molt bona. Per això, va sobtar que no continués aquesta temporada. Quina va ser la raó?

La feina que va fer Pavón, tot i arribar a mitja temporada, va ser molt bona com tu dius però conjuntament amb el Nàstic ens van decidir per un altre perfil d’entrenador per aquesta campanya.

Aquesta 2018-19, després d’un bon començament, l’equip ha travessat moments complicats a nivell esportiu. Suposo que la mala dinàmica del primer equip i que jugadors puntals (Brugué, Viti, Salva…) hagin pujat al Nàstic, ha acabat passant factura, oi?

Som conscients que som un filial i que aquest tipus de coses poden passar, que enguany futbolistes com Salva o Viti hagin estat partícips del primer equip i hagin tingut continuïtat és un orgull per a nosaltres.

“L’objectiu principal cada temporada és la permanència. Que ens hagués agradat estar més amunt? Segur. Però res a reprovar”

És un orgull com vostè diu i, a part, demostra que la feina s’està fent bé.

Efectivament, és el reflex de què el treball s’està fent amb bona nota i que el CF Pobla de Mafumet és un gran trampolí per als joves jugadors que aposten per estar amb la nostra entitat.

Parlàvem abans de la mala dinàmica del conjunt pobletà en els darrers mesos. Tenint en compte aquest fet, en algun moment ha rondat la idea de destituir l’entrenador?

Ha estat una campanya marcada per les ‘ratxes’ però mai ens va passar aquesta idea pel cap. L’aposta que ens vam marcar a l’inici de temporada era que l’ Alberto Gallego fos el nostre entrenador des del primer partit de lliga fins a l’últim i així està sent.

Avui dia, amb la salvació al sac i mirant enrere, l’objectiu al principi de la temporada era aquest o un altre més ambiciós?

L’objectiu principal cada temporada és la permanència, ja que pel club és important estar a 3ª Divisió. Un cop assolida, a somiar, a mirar amunt si és possible, sense oblidar que és una categoria molt competida. Que ens hagués agradat estar més amunt? Segur, a mi, a la Junta, a l’entrenador, als jugadors. Tanmateix, res a reprovar.

Setmana de derbi davant del Reus B Cambrils…

Sí, un derbi sempre és un derbi. És un dels partits més especials de la temporada i ens agradaria guanyar-lo. Serà un partit entre filials i hi haurà motivació per ambdues parts.

Espera la presència d’Onolfo a la llotja?

Si ve, serà benvingut a La Pobla, nosaltres als representants del Reus que vinguin els atendrem amb la cordialitat que ens caracteritza.

El Reus B Cambrils podria desaparèixer i la situació del Reus no està gens clara. Si això passa, el CF Pobla de Mafumet seria el segon equip de la província la temporada vinent. Com ho veu?

No puc valorar el que ha passat amb el Reus perquè no estic dins. No obstant, espero que tingui un bon final i que a Reus, l’any vinent continuï havent-hi futbol.

Mirant cap al futur

Per anar acabant l’entrevista, mirem una mica al futur. Quines són les fites a llarg termini que volen que l’equip assoleixi en l’àmbit esportiu?

Seguir formant jugadors és la nostra màxima. Enguany el nostre segon equip, el CF Pobla de Mafumet B ens ha nodrit de futbolistes a vegades pel primer equip. Al final, tot és una cadena.

I a nivell institucional?

Som una entitat de La Pobla que aglutina a prop de 200 jugadors i jugadores d’un planter que també ens representa com a institució i on abans que res, formem persones i, de retruc, futbolistes.

Què s’ha de millorar la temporada vinent per aconseguir-ho?

Ens agradaria enganxar més gent a les graderies cada diumenge. El públic és el dorsal número 12 i disposem d’una instal·lació que, recordem, va ser subseu dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. Per tal de sumar més gent, previ a la pròxima temporada posarem en marxa una campanya per captar més abonats.

La Pobla té president per anys?

Els presidents mai hem de ser protagonistes de res, com menys se’n parli d’un president, millor vol dir que s’estan fent les coses. Sóc un més dins de la Junta Directiva a la qual pertanyo i n’estic orgullós de l’equip humà i de treball que hem format.

The post La ‘revolució silenciosa’ d’Iván Carrasco al CF Pobla de Mafumet appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jornada post Setmana Santa i les coses, lluny d’aclarir-se cada vegada es compliquen més, tant per la part de dalt com per baix. Per la zona de dalt els nervis comencen a fer de les seves en molts dels equips i per sota, ningú vol donar el seu braç a tòrcer i es neguen a deixar de lluitar per la permanència.

L’equip més afavorit del cap de setmana va ser el Manresa, el qual va tornar a aixecar el vol i en el moment més oportú. En aquesta jornada, els manresans van visitar, per primera vegada, Can Vinader ila visita va ser molt profitosa. La nefasta primera part que va quallar el Vista Alegre sumada als bons primers 45 minuts protagonitzats pels homes de Peralta, van permetre a aquests posar-se per endavant, per partida doble.

Sala al minut 23 i David Sánchez al minut 37 van ser els artífexs del 0-2. A la segona meitat, tot i que els locals van mostrar una millor cara, no va ser suficient per escurçar les distàncies. Tres punts al sarró i segon triomf consecutiu per recuperar el liderat.

Un liderat que fins a la jornada d’avui ostentava un Viladecans que va signar taules a El Gardeny. Dos conjunts que necessitaven els tres punts, els lleidatans per no caure en descens i els viladecanencs per no perdre la primera plaça. El 0-0 final no reflecteix el que es va veure damunt del terreny de joc, almenys per part dels visitants els quals van culminar una gran primera meitat amb moltes ocasions per poder obrir el marcador.

A la segona part, el guió no va variar gaire i els homes de Paje van continuar assetjant la porteria blava però la falta d’encert de cara a barraca els va acabar passant factura.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 30

Ensopegades inesperades

El Viladecans no va ser l’únic que va ensopegar aquesta jornada. Dos dels seus perseguidors, Andorra i Montanyesa també van punxar.

L’Andorra, potser, va protagonitzar la sorpresa del cap de setmana en empatar davant un Gavà que s’apropa a la salvació. El matí nopodia començar de millor manera pels tricolors que van veure com Riverola al minut 13 feia el primer del seu equip. Els de Serrano van saber reaccionar i 15 minuts més tard, Adri Ruíz va enviar la pilota al fons de la xarxa empatant el matx.

A la represa, Joan Vázquez capgirava el marcador al minut 55 en convertir en gol una gran passada de Quiles. No seria fins al tram final, concretament al minut 87, quan Adrià Vilanova va tornar a perforar la porteria blaugrana en rematar un córner al segon pal i feia pujar el 2-2 definitiu al lluminós.

Un punt per sota dels del Principat trobem a una Montanyesa que va encaixar una de les golejades de la jornada en caure per 4-1 al Joan Capdevila. Els visitants només van tardar 7 minuts a posar-se per endavant amb el gol de Patxi.

Els targarins van saber sobreposar-se a aquest gol matiner i al minut 23 Jofre va marcar l’empat a 1. A la represa, Jonathan al 52 va capgirar el marcador. Un segon gol que va fer molt de mal als barcelonins que van venir-se abaix, fet que van saber aprofitar, de nou Jofre al minut 69 i Mohamed al 89 per tancar la golejada. Els locals van acabar amb un home menys per l’expulsió de Bañuelos amb doble amonestació al 83.

Tres punts per somiar

I, de dos equips amb els deures fets passem a resumir un duel directe per la permanència i amb tot per fer. A La Devesa s’enfrontaven Rapitenca i Sant Ildefons amb l’obligació de guanyar per no despenjar-se i seguir lluitant per quedar-se a Primera Catalana. En una primera meitat on el joc va estar dominat pels rapitencs, les ocasions més clares van ser pel Sani. Dos minuts abans del descans, el visitant Aleu va veure la segona groga i va haver d’abandonar el terreny de joc.

Tot i que els visitants van aguantar amb un home menys, gairebé tota la segona meitat, no van poder fer res per evitar el gol de Joan Sabaté al minut 89 que esvaïa qualsevol esperança de puntuar.

Victòria vital, també, per a un Cambrils Unió que va vèncer per la mínima a l’EFAC i continua amb les seves aspiracions de salvació. Els locals van sortir endollats gaudint de moltes ocasions de gol per poder avançar-se i sentenciar el matx però el porter almacellenc Pau es va lluir i va mantenir als seus dins del partit.

A la represa, els visitants van millorar, encara que van continuar espessos en els darrers metres. Quan tot feia presagiar que el 0-0 no es mouria, Cleweley al 84 va engaltar un xut des de fóra de l’àrea que es va colar per l’escaire fent pujar l’1 a 0 al marcador. Els lleidatans, en superioritat numèrica per l’expulsió d’Alejandro al minut 89, van tenir l’empat al temps afegit, tanmateix, Fuertes va posar una mà miraculosa per treure la pilota i permetre que els 3 punts es quedessin al Municipal de Cambrils.

La lluita continua

Molt pitjor li van anar les coses a unes Borges que es complica la permanència després de caure a domicili davant un Igualada que segueix somiant amb l’ascens. En un encontre molt igualat, una jugada desafortunada en l’últim minut va decantar el resultat.

Uns primers 45 minuts molt travats i amb escasses ocasions per a tots dos conjunts van donar pas a una segona meitat molt més moguda i que va iniciar-se amb el gol de Nil al 47. El gol va esperonar als locals que van poder ampliar diferències. No obstant això, van ser els borgencs els quals van aconseguir establir les taules al 79 amb el gol de Daniel Pujol.

Deu minuts més tard, una pilota penjada a l’àrea visitant la va pentinar Pelegrí introduint-la en la seva pròpia porteria. Amb aquesta derrota els homes de Cazorla continuen en posicions de descens.

Unes posicions que va deixar fa unes jornades el Júpiter, encara que, ni molt menys està fóra de perill, ja que es troba tan sols 4 punts per damunt de les places de descens. En aquesta jornada es va desplaçar fins a La Noguera per enfrontar-se a un Balaguer descendit la jornada passada. La parròquia balaguerina va haver d’esperar fins a la segona meitat per veure gols.

Els primers a colpejar van ser els visitants mitjançant Peris al minut 53. Un gol que va aconseguir neutralitzar Del Águila a 3 minuts del final de l’encontre. Un puntet que no permet adormir-se als homes de Miguel Lòpez si no volen acabar patint en aquestes jornades que resten.

En el darrer partit de la jornada, el Mollerussa va sumar una victòria essencial per cremar les seves últimes bales si vol pujar a Tercera Divisió. La seva víctima va ser un Vilanova que va sortir golejat del Municipal. Els locals es plantaven al partit amb moltes baixes però això no va ser excusa per tirar el matx endavant i, això que les coses es van posar malament amb el gol de Pinilla al minut 4.

La reacció lleidatana no es va fer esperar i, tan sols 2 minuts més tard, Álvaro Muñoz va establir la igualada. Dos gols més, un de Grau al 38 i un altre de Raya de penal al 44 van remuntar el gol inicial vilanoví. El domini dels homes de Turull durant la segona meitat es va fer palès al minut 71 quan Marc Álvarez va perforar la porteria rival per quarta vegada. Pinilla amb un doblet va anotar el segon del seu equip.

The post El Manresa alça el vol i recupera el liderat appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jornada prèvia al descans de Setmana Santa on, sembla que a molts equips els nervis els hi han passat factura. La pressió comença a jugar i el que millor sàpiga porta-la s’endurà els premis finals. Potser el partit on es jugaven més coses era el Manresa-Balaguer, ja que tots dos necessitaven els punts, encara que per motius molt diferents.

Fins al Nou Congost va desplaçar-se un Balaguer cuer que semblava el rival propici perquè l’equip local es retrobés amb el triomf. El Manresa no només va guanyar sinó que va golejar a uns balaguerins que van certificar, matemàticament, el seu descens a Segona Catalana.

Dos gols a cada meitat van acabar amb el somni dels visitants de seguir lluitant per la salvació. David Sánchez, amb un doblet, als minuts 24 i al 46 i dos gols més de Biel al 37 i Joel Priego al 68 van tancar la golejada. El gol de l’honor dels de La Noguera va ser obra d’Hichem al 77.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 29

S’esgoten les possibilitats

Mateix camí, sembla que seguirà la Rapitenca qui va sumar una nova derrota i porta 10 partits sense conèixer el triomf. I, això que les coses se li van posar de cara a l’Alumnes Obrers on al minut 5 es va avançar amb el gol de Ricardo. Els visitants van aguantar el resultat fins, ben entrada, la segona meitat però, primer Òscar Hernando al 73 i, després Sebas al 82 van capgirar el marcador a favor dels vilanovins.

En uns minuts afegits d’autèntica bogeria, Íker va tornar a empatar el matx. Tanmateix, David Gómez al 92 i, de nou, Òscar Hernando al 93 de penal van permetre que els tres punts es quedessin a Vilanova.

No gaire millor li van anar les coses al Cambrils Unió que va perdre per la mínima en la seva visita a La Verneda. Per la seva banda, el Júpiter va sumar tres punts d’or per agafar aire i allunyar-se una mica dels llocs de descens. En uns primers 45 minuts dominats per uns locals que es van mostrar molt actius en atac, l’únic que va faltar va ser el gol. A la represa, el guió va canviar i el partit es va igualar i intensificar. Els homes d’Ahufinger van apretar al tram final a la recerca del gol però van ser els gris granes els que van marcar gràcies al gol de Mamau al minut 88.

Bomba d’oxigen

Qui si va fer-se amb una victòria vital per seguir en la lluita per la permanència va ser el Sant Ildefons que va vèncer a casa a un Tàrrega amb els deures, pràcticament, fets. En un partit trepidant, els locals no van tardar gaire en avançar-se. Corria el minut 5 quan Gorrea va marcar el primer pel seu equip.

No obstant això, dos gols d’Albert Bañuelos al 12 i al 22 i un altre de Vargas van capgirar el marcador pels targarins poc després de la mitja hora. Amb aquest 1 a 3 va finalitzar la primera part. A la sortida dels vestidors, Younes al 57 i Pozzo al 77 van igualar el matx i Víctor García al 81 va tancar la remuntada. Al temps afegit, el cornellanenc Edu García va ser expulsat en veure la segona targeta groga.

Victòria, també, importantíssima per un Lleida B que li permet sortir del descens i deixa molt tocat al seu rival, unes Borges Blanques que, ara ocupen el lloc deixat pel filial. En el darrer encontre de la jornada al Municipal de les Borges, lleidatans i borgencs sortien amb el mateix objectiu: aconseguir el triomf.

El fort vent que bufava va condicionar un matx on el bon futbol va brillar per la seva absència i on, una jornada més, els homes de Cazorla no van estar encertats de cara a barraca, fet que els hi va acabar passant una enorme factura. Els visitants no van fer gaire per emportar-se la victòria, simplement van saber aprofitar una de les poques oportunitats de gol de les quals van gaudir. Íker Cortés al minut 81 va ser l’artífex del gol blau.

Ensopegades

Si la zona de descens està que crema, no gaire diferent són les coses per la part capdavantera on el Viladecans es va endur un cop molt dur a casa davant un Mollerussa que es va emportar els tres punts en guanyar per 0-2. D’aquesta manera, el líder veu com la seva distància respecte als seus més immediats perseguidors es veu reduïda. Uns lleidatans molt ben ordenants damunt del terreny de joc i creant perill a la contra van saber contrarestar el domini i el control dels locals.

No va ser fins als segons 45 minuts quan el marcador es va moure. Cervelló al minut 71 transformava en gol la primera arribada dels visitants en la segona meitat. El partit es complicava pel conjunt de Paje i ho faria, encara més amb l’expulsió de Borja Esteve al minut 74 en veure la vermella directa.

Deu minuts més tard, les forces es va tornar a igualar quan els de Turull es van quedar amb 10 en veure Pocurull la segona groga. El gol que sentenciava l’encontre va ser obra d’Álvaro Muñoz al 84.

Tampoc va poder sumar el triomf una Montanyesa abonada a les taules en les darreres jornades. Aquest cap de setmana no va ser una excepció i va sumar el seu tercer empat consecutiu.

Al Municipal de Nou Barris, es va veure a uns barcelonins amb les idees espesses i molt incòmodes damunt del terreny de joc, un fet del que va saber treure rèdit el seu rival. El Vista Alegre va colpejar primer al minut 12 quan Cifuentes, en la primera arribada del conjunt d’Eloy Martínez, va perforar la porteria groc i negra. Al minut 66 en una jugada aïllada, Omar va fer pujar l’1 a 1 al lluminós.

El matx va acabar amb una expulsió per a cada equip. Per part dels locals, el segon entrenador José Manuel Muñoz va veure la vermella directa al 43 mentre que, també amb vermella directa va haver d’abandonar la banqueta visitant el delegat Pedro Pamplona al 75.

El somni continua

Igual que el Manresa, Andorra i Igualada van ser els conjunts afavorits de la jornada en retallar diferències amb el líder i continuar, de ple, en la lluita per un ascens que es posa molt car.

L’Andorra continua immers en la seva particular dinàmica positiva i aquesta jornada va tornar a sumar els tres punts, això si, no sense patiment. Fins a Prada de Moles va viatjar un EFAC amb moltes baixes però que va plantejar un partit seriós posant en molts problemes als andorrans. Els lleidatans van quallar una gran primera meitat, no només en defensa sinó també en atac amb ocasions que es va encarregar de desbaratar Ratti, un dels protagonistes del conjunt local.

Determinant, també, pels del Principat va ser Forgas qui, al minut 44 va macar el gol de la victòria dels seus. A la represa, els visitants van posar una marxa més, tot i que sense el premi del gol mentre els tricolors es van dedicar a aguantar el resultat. Els jugadors de l’EFAC van saltar  a la gespa amb una samarreta on es podia llegir un missatge  de suport al seu company lesionat Joel Chiné.

Precisament, el darrer rival de l’Andorra, l’Igualada es va desfer del Gavà a La Bòbila. El matí es va posar de cara pels blaus que van veure com Llobet al 17 transformava una pena màxima.

Dos minuts més tard, una gran jugada de Franco la va enviar al fons de la xarxa Goran establint el 0-2. Al minut 27 els gavanencs van gaudir d’una gran oportunitat per retallar distàncies però Marcos va enviar fóra un penal xiulat a favor.

En aquesta jugada, els visitants es van quedar amb un home menys per l’expulsió d’Iñaki amb vermella directa. Tot i estar amb inferioritat numèrica, Solà va marcar el 0-3 al 44. Una primera part molt dolenta i uns igualadins molt efectius va condemnar a uns blaugrana que van maquillar el resultat al 67 amb el gol de Kyeremeh.

The post #1cat2: El Balaguer segella el seu descens a Segona appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

En una tarda de diumenge apassionat, una de les sorpreses de la jornada va saltar al Municipal d’Almacelles on el Júpiter va sumar un triomf vital per a les seves aspiracions de permanència. El partit no va començar gens bé pels visitants, els quals van veure com l’EFAC es va avançar al minut 17 gràcies al gol d’Òscar Canadell.

Tot i això, els barcelonins van saber sobreposar-se al cop i Prat en tres minuts al 35 i al 38 va capgirar el marcador. Amb aquest 1-2 es va arribar al final dels primers 45 minuts. A la segona meitat, Montoy al 60 va restablir la igualada mentre que Peris al 78 va tornar a posar per endavant als homes de Miguel López i Ruy Gama al 89 va sentenciar l’encontre. Tots dos conjunts van acabar amb 10 jugadors per les expulsions del visitant Èric Ruiz al 80 en veure la vermella directa i del local Amine al 84 per doble amonestació. Triomf que permet al Júpiter abandonar el descens.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 28

Un lloc que ara ocupa el Lleida B qui va protagonitzar, al Municipal del Gardeny, un dels duels directes en la lluita per la permanència davant el Gavà. Els primers 45 minuts van estar dominats per un filial molt més intens i ambiciós, fet que es va veure recompensat al minut 31 amb el gol de cap de Pau García. Els gavanencs, gairebé, inoperants en atac van enfilar el camí dels vestidors amb un empat, gràcies al gol de Marc Martínez al 44.

A la segona meitat, el guió va canviar radicalment. Els homes de Serrano van fer-se amb les regnes del partit i, primer Quiles al 56 i tres minuts més tard, Adri Ruiz van signar la remuntada. Tercer triomf seguit dels blaugrana que encarrilen la seva salvació.

Cara i creu

En l’altre duel entre equips implicats en la lluita per la salvació, el Vista Alegre va sumar tres punts que el deixen molt a prop de quedar-se a Primera Catalana i deixa molt tocat al seu rival, el Sant Ildefons. Després d’uns primers minuts molt igualats i sense, pràcticament, ocasions clares en cap de les dues porteries, els dos conjunts van posar una marxa més i les aproximacions amb perill van anar caient dels dos costats, encara que el gol es va resistir.

A la represa, un solitari gol de Jarabo al minut 70 va ser suficient perquè la victòria es quedés a Can Vinader.

Una miqueta millor li va anar a un dels rivals directes del Sani com és el Cambrils Unió. Els homes d’Ahufinger van empatar a casa contra un Manresa que va sumar el seu cinquè encontre consecutiu sense vèncer. La tarda es va posar de cara pels cambrilencs al minut 10 quan Erik, un dels protagonistes del matx, va batre, per primera vegada, la porteria manresana.

Els locals van gaudir d’ocasions per poder ampliar diferències però van ser els visitants els que van colpejar amb el gol de Florent al minut 22 que empatava l’encontre. Amb l’1 a 1 es va arribar al descans. A la represa, Noah al 51 va capgirar el marcador mentre que, de nou, Erik amb el seu doblet va establir les taules finals.

Ferms

De la zona baixa de la classificació fem un salt cap a les posicions capdavanteres on trobem a un líder Vildecans que tornava a la competició. El reton, no podia sortir millor. Els de Paje van viatjar fins a Sant Carles de la Ràpita on l’esperava una Rapitenca molt necessitada.

Una primera meitat sense ocasions i igualada va donar pas a uns segons 45 minuts molt més ambiciosos per part dels dos. Els minuts inicials van ser pels locals fins que els visitants van donar un pas endavant i es van fer amb el control del matx. Va ser llavors quan va caure el gol d’Iván García al minut 69 i que, a la postre, resultaria definitiu, Triomf vital per continuar com a líder una setmana més.

Tampoc afluixa un Andorra que suma i segueix i que en aquesta jornada va tornar a guanyar, encara que, no sense patiment. El seu rival, l’Igualada es va mostrar fidel al seu model de joc, dominant el partit i la pilota des del minut 1 davant uns andorrans molt segurs en defensa. Una pèrdua al mig del camp dels blaus va propiciar un contracop letal dels tricolors que Forgas es va encarregar d’enviar al fons de la xarxa. Corria el minut 12 i els de Moha no van abaixar els braços i van continuar cercant l’empat. Un empat que van tenir molt a prop Lliró i Franco. Tot i això, el lluminós no es va moure i els tres punts van volar de Les Comes.

Falta d’encert

Tres punts per damunt de l’Andorra se situa una Montanyesa que no va passar de l’empat al Municipal de Balaguer. Els barcelonins van fer tot el possible per emportar-se el triomf i durant bastants minuts el van tenir a l’abast després del gol d’Omar al minut 30 que feia pujar el 0-1 al marcador. Els homes d’Andreu van continuar generant multitud d’ocasions per sentenciar el matx però la falta d’encert de cara a barraca els hi va passar factura en els minuts finals. Una pena màxima transformada per Paul Solanes al minut 71 va permetre als balaguerins rascar un punt.

Tampoc va estar gaire encertada les Borges al camp del Mollerussa, encara que el càstig que va rebre va ser molt més dur. Els de Cazorla no van aprofitar les seves ocasions, tot el contrari que el seu rival. Al final un 6-1 que va es va començar a gestar al minut 11 amb el gol de Raya. Grau al 42 va ampliar diferències i amb aquest resultat es va arribar a la mitja part. Als 5 minuts de la represa, Edu Vives tornava a ficar als borgencs al partit amb el seu gol.

Poc va durar l’alegria, ja que Raya al 57 va anotar el 3-1. Dos gols d’Álvaro Muñoz al 66 i al 83 de penal i un altre de Cervelló al 85 van tancar la golejada. Els visitants van finalitzar amb 10 homes per l’expulsió de Pelegrí en veure la segona groga.

En el darrer partit, Tàrrega i Vilanova van empatar a 1. Un encontre on els dos conjunts arribaven amb els deures fets, separats per tan sols 2 punts i amb dos triomfs a l’esquena. A més, els targarins es plantaven al partit immersos en una gran dinàmica de 7 partits sense conèixer la derrota.

Pel que fa al matx , un gol al minut 1 del vilanoví Oriol Codina va sorprendre els aficionats desplaçats fins al Joan Capdevila i que encara no s’havien assegut als seus seients i obligava als locals a anar a remolc. Els d’Edu Franco no van defallir i van aconseguir empatar al minut 21 gràcies al gol de Sergi Solé.

The post #1cat2: Pòquer de gols per a un Júpiter que surt del descens appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

A 7 jornades del final, la zona de dalt s’estreny i els equips cremen les últimes bales per apropar-se a la zona d’ascens mentre que els de sota continuen creient en el miracle de la permanència i segueixen lluitant per aconseguir-ho.

Un clar exemple és el Gavà. Un conjunt que ha passat de la cua de la classificació a tenir a tocar la salvació en tan sols uns mesos.

En aquesta jornada, va tornar a demostrar el seu esperit de lluita en remuntar, a casa, contra el Mollerussa. Un inici fulgurant dels locals amb claríssimes ocasions de gol va tenir el seu premi al minut 32 quan Adri Ruiz va culminar un gran contracop. L’empat no va arribar fins al minut 66 amb el gol de Kiko.

Deu minuts més tard, en la seva segona aproximació a la porteria gavanenca, Edgar va capgirar el marcador fent pujar l’1 a 2. Els de Serrano no van defallir i la seva insistència es va veure recompensada al tram final del matx. Joan Vázquez al minut 84 i Quiles de penal al 89 van certificar la remuntada. Segon triomf seguit d’uns blaugrana que s’allunyen del descens.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 27

Segona victòria consecutiva, també i, tretzè partit sense perdre, d’un Andorra que va llençat cap a les posicions d’ascens. Uns andorrans que no van tenir compassió del seu rival, el Júpiter. En una primera meitat, gairebé perfecta dels locals, Forgas va obrir el marcador al minut 3. El mateix Forgas va fer el segon al 25 mentre que Rubén al 36 anotava el 3-0. Just començar la segona meitat, Moha va tancar la golejada.

Amb el partit sentenciat, els homes de Gabri es van relaxar, fet que van aprofitar els visitants per retallar distàncies amb els gols de Peris al 63 i Jele al minut 76. Els barcelonins es van quedar amb 10 en veure Roca la segona groga al minut 89.

L’altre que continua en dinàmica ascendent és l’Igualada. Aquest cap de setmana, es va refer del seu darrer empat guanyant al Lleida B, això si, no sense patir fins al xiulet final. La parròquia igualadina no va tardar gaire a celebrar el primer gol dels seus, obra de Simón després d’una gran passada a l’espai.

Corria el minut 27 i, tot i gaudir de més ocasions de gol per poder ampliar el resultat, amb aquest 1-0 es va arribar al descans. A la represa, el filial va sortir amb una marxa més i l’encontre es va igualar però, un malentès de la defensa lleidatana, va permetre a Goran tornar a perforar la porteria visitant al minut 67.

Els homes de Jordi López van sobreposar-se i Pau García al 72 va marcar el 2-1, posant emoció als minuts finals. No obstant això, els de Moha van saber aguantar i sofrir perquè els tres punts es quedessin a Les Comes.

Ocasió desaprofitada

Si Andorra i Igualada van treure profit del descans del líder Viladecans, Manresa i Montanyesa van ser incapaços de passar de l’empat en els seus respectius encontres.

Al Nou Congost es donaven cita el Manresa i l’EFAC. Dos conjunts obligats a guanyar per tornar al camí del triomf després de dues derrotes seguides. Tot i el 0-0 final, els visitants van gaudir d’ocasions per poder desnivellar el marcador, sobretot durant la primera meitat, en les botes de Monfort, Juclà o d’un Roger Canadell que va estavellar l’esfèric al pal.

Per la seva banda, els manresans van tenir les seves arribades, tanmateix Chiné va mantenir la porteria a 0. Durant la segona part, la igualtat total va ser la protagonista i amb aquest panorama, el 0-0 no es va moure.

Tampoc va poder sumar els tres punts una Montanyesa que va empatar a 1 davant Cambrils Unió que continua somiant amb la permanència. A Nou Barris, els locals ho van tenir tot en contra des de l’inici. Al minut 14 els visitants es van avançar amb el gol de Chiribao. Per si no fos poc anar a remolc al marcador, al minut 44 els barcelonins es van quedar amb un home menys per l’expulsió de Joshua en veure la segona targeta groga.

Els homes d’Andreu no van abaixar els braços i van generar moltes ocasions clares de gol. En una d’aquestes, Sergi al 51 va establir la igualada. Després del gol, els grocs i negres van continuar cercant el gol del triomf però la poca efectivitat de cara a barraca els va condemnar. Un matx que va servir perquè en Pedro García sumés el seu partit 500 en la seva dilatada carrera professional.

Tot igual

I, de la zona noble de la classificació passem a la zona baixa on l’únic que va ser capaç de sumar els tres punts va ser un Sant Ildefons que es va imposar per la mínima davant un Balaguer que té peu i mig a Segona Catalana. Els primers minuts del partit van estar protagonitzats per les bones ocasions que van tenir els dos equips. Per part del Sani, Cepeda i Ao van inquietar al porter visitant mentre que Vendrell va posar l’ai al cor dels aficionats locals en estavellar una pilota al pal al minut 33.

La reacció dels cornellanencs va ser immediata gràcies al gol de Pozzo al 37. A la represa, Cepeda al 57 va marcar el segon portant la tranquil·litat a la grada. El gol visitant el va aconseguir Trota al minut 78. Un minut abans del final, el delegat balaguerí Adrián va haver d’abandonar la banqueta en veure la vermella directa.

Pitjor li van anar les coses a Borges i Rapitenca en el duel directe per la salvació que va tenir lloc al Municipal de les Borges Blanques i que va finalitzar amb un empat insuficient per a tots dos. En un encontre on el joc combinatiu va brillar per la seva absència i el joc directe es va imposar, les Borges van tornar a pecar de falta d’encert en els metres finals. Als primers 45 minuts, els borgencs van gaudir d’ocasions per avançar-se, tanmateix no van saber materialitzar-les i ho van pagar car.

Ja a la segona part, Forés al 67 va aprofitar una errada local per enviar la pilota al fons de la xarxa. Un cop dur pels homes de Cazorla, als quals els hi va costar moltíssim empatar el matx. Un empat que va caure al minut 80 gràcies al gol de Pujol.

En l’encontre que va tancar la jornada a l’Alumnes Obrers, el Vilanova es va imposar per 2 a 0 al Vista Alegre. Segon triomf consecutiu dels vilanovins que els porta fins a la sisena plaça i entren de ple en la lluita per l’ascens. Pel que fa al partit, els locals van fusellar la porteria rival per primer cop al minut 37. Córner centrat des de l’esquerra i el capità Codina remata de cap al fons de la porteria.

No seria fins al minut 69 quan el partit quedaria sentenciat. El porter visitant Egea va realitzar una increïble aturada que va caure als peus de Víctor Morillas que no va perdonar.

El partit que s’havia de jugar entre el líder Viladecans i el Tàrrega ha quedat ajornat per les obres que s’estan portant a terme al Municipal de Viladecans i es jugarà el pròxim dia 1 de Maig.

The post El Gavà s’apropa a la salvació i l’Andorra a l’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jornada 26 en el grup 2 de Primera Catalana que ens ha deixat duels directes, tant per la zona de dalt com per la d’abaix amb algun resultat inesperat. Potser, la sorpresa més gran del cap de setmana es va produir a La Verneda on el Júpiter, conjunt que lluita per sortir del descens, va vèncer a un Manresa sumit en una greu crisi de resultats.

Els tres gols del partit van arribar a la segona meitat. Els primers a colpejar van ser els locals amb el gol de Corominas al 56. Els manresans van saber sobreposar-se al cop i, Solernou al 75 va empatar el matx. Dos minuts més tard, el porter visitant Pol va ser expulsat en veure la vermella directa i va deixar amb 10 als seus. Amb un home més, els barcelonins van cercar el gol del triomf, el qual va arribar al 86 en les botes de Vilchez.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 26

Derrota aprofitada per un Viladecans que va guanyar per la mínima a Can Vinader i lidera en solitari. En una primera meitat on tots dos conjunts volien tenir la pilota i on les ocasions van escassejar, els de Paje, a poc a poc es van anar fent amb el control del joc. A la segona meitat el guió no va variar i Érik al 58 després d’una gran jugada personal va creuar la pilota al fons de la xarxa, aconseguit el gol de la victòria.

A partir d’aquí, el Vista Alegre va gaudir d’ocasions per empatar el matx però els viladecanencs es van mostrar molt compactes i seriosos i, fins i tot van crear ocasions per sentenciar el partit. Al minut 29 l’auxiliar visitant Ángel Almendro va veure la vermella directa i va haver d’abandonar la banqueta.

Tampoc va desaprofitar l’oportunitat la Montanyesa que amb la victòria d’aquesta jornada està empatada a punts amb el Manresa i posa setge a la segona posició. Al Municipal d’Almacelles, els locals van dominar els primers minuts gaudint d’ocasions clares de gol que no van saber materialitzar.

Per la seva part, els barcelonins van saber aguantar l’alt ritme imposat pels almacellencs, van tenir paciència i van treure rendiment de les seves arribades. Patxi al minut 26, Omar al 69 i Pedro de vaselina al 73 van ser els artífexs de la golejada final. L’EFAC suma la seva segona derrota seguida i es despenja de la zona d’ascens.

Duels directes per la salvació

I, de la zona d’ascens passem a la zona vermella de la taula on dos duels directes per la salvació van obrir la jornada dissabte a la tarda. En el primer duel la Rapitenca es va enfrontar al Gavà. Els espectadors desplaçats a La Devesa van presenciar una bona primera meitat del seu equip, el qual va poder avançar-se en diverses ocasions mitjançant Ricardo, tanmateix amb el 0-0 inicial es va arribar al descans.

A la represa, els gavanencs van passar a dominar el matx. Adri Ruiz al minut 70 a passada de Quiles va obrir el marcador mentre que Robert al 81 va acabar amb uns locals sense capacitat de reacció.

Una capacitat de reacció que si va tenir el Cambrils Unió en el seu partit contra el Sant Ildefons. A Cambrils, els locals van sortir adormits i es van veure sorpresos pel gol de Gorrea al minut 23. A partir del gol, els visitants van mostrar-se superiors, portant perill a l’àrea rival. Als segons 45 minuts, els cambrilencs van canviar de cara i van crear moltes ocasions per empatar.

En una d’elles, Erik de penal al 60 va establir les taules. Al tram final, els dos conjunts van cercar el gol del triomf amb insistència però l’1 a 1 ja no es va moure. Al minut 89, el míster cornellanenc Javi Gómez va ser expulsat en veure la segona groga.

Unes quantes expulsions més i una nova derrota del seu equip van veure els espectadors que es van donar cita al Municipal de Balaguer. Els balaguerins volien dedicar un triomf a la seva parròquia i esprémer, d’aquesta manera, les últimes opcions de salvació que els poden quedar. Davant, un Vilanova que desitjava refer-se de la seva darrera ensopegada i certificar, com més aviat millor, la seva permanència.

Barragán al minut 33 i Alejandro Pascua al 89 van matar a un Balaguer que es va quedar amb 9 homes per les expulsions de Montoliu al 75 i Marc Sánchez al 76, els dos per doble amonestació. Tampoc va acabar el partit el visitant Aleix Vall que va ser expulsat al 75 en veure la segona groga.

Deures, pràcticament, fets

No gaire lluny d’allí, el Tàrrega va tornar a jugar al Joan Capdevila després de l’encontre de sanció. I, que millor que un derbi per “celebrar” el retorn a casa. El rival, les Borges Blanques es plantava amb la necessitat de sumar tres punts per no ficar-se en problemes.

En un matx amb una part per a cadascun, la primera va ser pels locals que van aprofitar el seu domini per marcar l’1 a 0 obra de Jofre Graells al 16. A la segona part, els homes de Cazorla van fer un pas endavant i Miró al 60 va restablir la igualada al marcador. Tanmateix, Molina al 86 de falta va anotar el gol decisiu. Triomf que, pràcticament deixa als de Berrocal amb peu i mig a Primera.

L’altre equip de l’Urgell, el Mollerussa no va passar de les taules davant de l’Igualada. Un encontre entres dos dels equips revelació de la temporada que va estar dominat pels blaus des del minut 1. Els visitants van gaudir de clares ocasions per obrir el marcador i, més endavant per ampliar diferències però no era el dia.

Els davanters igualadins no trobaven el camí del gol, almenys fins al minut 83 quan Simón va enviar la pilota al fons de la xarxa. Amb poc més de 7 minuts per endavant i quan tot semblava dat i beneit, Álvaro Muñoz al 89 en una de les poques arribades dels locals va aconseguir empatar el matx. Taules que no deixa contents als homes de Moha que no van estar encertats i ho van pagar.

El partit entre el Lleida Esportiu B i l’Andorra ajornat pels compromisos internacionals dels tricolors, es disputarà el pròxim dia 1 de Maig.

The post #1cat2: El Manresa, en caiguda lliure appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Sembla un altre tòpic del futbol però, és ben cert que les dinàmiques en aquest món són decisives. A falta de deu jornades pel final, molts conjunts es veuen immersos en dinàmiques tan positives com negatives que han canviat el signe de la seva sort.

En aquest grup 2 tenim molts exemples, potser els més clars són el Gavà per la zona d’abaix i el Manresa per la part noble de la taula.

Precisament, l’equip del Bages era un dels protagonistes de la gran cita de la jornada, la qual va tenir lloc dissabte a la tarda a Prada de Moles i que el va enfrontar a un Andorra immers en una gran dinàmica positiva d’11 partits sense conèixer la derrota. Els tricolors no van donar cap possibilitat a uns manresans que no es van trobar còmodes en cap moment. El gran inici dels locals, va culminar amb el primer de la tarda obra de Cervós al minut 24.

A la represa, dos gols més, un d’Ernest Forgas al 47 a passada de Keita i, un segon del mateix Keita, en finalitzar una gran jugada individua, van sentenciar el matx. Derrota que deixa molt tocat, al fins ara líder, que només ha sumat 5 dels darrers 15 punts i entra en “depressió”.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 25

Amb la derrota del Manresa molt present i amb l’objectiu de guanyar per pujar al capdamunt de la classificació va saltar a la gespa del Municipal el Viladecans. A priori, no se li presentava un partit gaire complicat davant un cuer que portava 4 encontres sense vèncer. Res més lluny de la realitat. Els balaguerins no s’ho van posar gens fàcil als de Paje que van veure com el seu porter Jaime es va erigir, en molts moments, en l’heroi del matx.

Una gran segona meitat dels viladecanencs i el solitari gol de Matallín al 53 van salvar els mobles i van permetre als locals assolir el liderat del grup 2 de #1cat2. Els visitants van acabar amb un home menys per l’expulsió de Rueda al 89 en veure la vermella directa.

L’ascens més a prop

A tres punts del nou líder trobem a una Montanyesa que aquest cap de setmana va jugar un dels derbis barcelonins davant el Júpiter. A Nou Barris, els locals els van veure obligats a remuntar un partit que se’ls va torçar al minut 39 quan Prat va transformar una pena màxima. Fins aquell moment, els grocs i negres s’havien mostrat ambiciosos, agressius i gaudint d’ocasions per obrir el marcador, encara que poc encertats de cara a porta. Amb aquest panorama i amb el 0-1 es va arribar al descans.

A la segona meitat, l’actitud dels homes d’Andreu no va variar i va tenir la seva recompensa al minut 58 amb l’empat aconseguit per Agus. Vint minuts més tard, Sergi amb un gran xut des de fora de l’àrea va culminar la remuntada.

Gran victòria, també per un Igualada que torna a apropar-se a la zona noble de taula i torna a la lluita per l’ascens. Els igualadins van rebre a una Rapitenca amb nou inquilí a la banqueta, Ferrán Simó fins ara entrenador del juvenil, després de la cessió d’Ocaña. En aquest cas, allò de “míster nou victòria segura” no es va complir.

Els locals van dominar des del minut 1 i no van tardar gaire a obrir la llauna amb el gol de Llobet al 18 en aprofitar el rebuig d’un penal fallat. A la segona meitat, Martí Just al 49 va marcar el segon i definiu gol. Amb aquest resultat, els rapitencs van apretar per retallar diferències però els blaus van saber aguantar i patir perquè els 3 punts es quedessin a Les Comes.

Perdent pistonada

A uns quants quilòmetres d’allí, concretament al Gardeny es va disputar el derbi entre el Lleida B i el Mollerussa. Un partit de necessitats per a tots dos conjunts. Els primers volien guanyar per allunyar-se definitivament de la zona perillosa de la taula mentre que els segons havien de sumar els 3 punts per no depenjar-se més de l’ascens. Els espectadors van haver d’esperar fins a la segona meitat per veure gols.

Els visitants van colpejar primer gràcies al gol de Tapies al minut 51. El filial, només va tardar 2 minuts a empatar el matx amb el gol de Pak. De nou, Tapies va posar per endavant als seus al minut 62 i Cosialls al 66 va establir les taules finals.

Qui tampoc està per llençar coets és l’EFAC qui va protagonitzar una de les sorpreses de la jornada en caure derrotat al Municipal de Sant Ildefons i, pot haver dit adéu a les seves opcions d’ascens. Els locals van sortir per totes i en els primers minuts van crear cert perill a la porteria rival com per exemple el gran xut de Pulido al minut 14 que Chiné va haver de refusar.

Tanmateix, poc va poder fer el porter lleidatà en el gol de Gorrea al minut 29. Els visitants van apretar a la recerca de l’empat i abans del descans el van tenir, per partida doble, a les botes de Roger Canadell i Sasha. Als segons 45 minuts, els de Cornellà no volien més ensurts i Ao al 62 va matar l’encontre amb el seu gol.

Dinàmiques trencades

No menys sorpresa va ser la victòria del Cambrils Unió a l’Alumnes Obrers. Un triomf que trenca una dinàmica de 6 partits sense saber què era guanyar i que permet als homes d’Ahufinger continuar en la lluita per la salvació. Tot i el 0-2 final, el Vilanova no va ser un contrari fàcil i va competir fins al final en un matx molt disputat i intens i on els petits detalls i la sort van desequilibrar la balança.

La sort que en altres jornades no va estar del costat dels cambrilencs, en aquesta ocasió si ho va estar. Dos gols a la segona meitat, un de Chiribao al 54 i Adri Jiménez al 60 van tancar l’encontre.

Pitjor li van sortir les coses al Gavà, rival directe del Cambrils per la permanència. A la Bòbila, els gavanencs van tornar a veure com la falta d’encert de cara a barraca els va condemnar una setmana més. Els homes de Serrano van saltar a la gespa endolladíssims i conscients del que es jugaven. Moltes ocasions però poca eficàcia que van acabar pagant durant una segona meitat on el Tàrrega es va mostrar més profund i intens. Vargas al minut 61 i Jony al 80, quan els blaugrana buscaven la igualada amb insistència, van ser els artífexs de la victòria dels targarins. Passet enrere d’un Gavà que, tot i estar fora de la zona de descens no pot permetre’s ensopegar més.

En el darrer partit de la jornada, les Borges no va poder allargar la seva ratxa de partits sense perdre i va caure a casa davant d’un Vista Alegre que sembla ja s’ha acomiadat de la zona de perill.

La poca eficàcia borgenca davant de la porteria rival, sobretot durant els primers 45 minuts, va fer estèril la possessió i el domini dels homes de Cazorla i els hi va acabar passant factura. La gran efectivitat dels d’Eloy Martínez, els quals en van materialitzar les dues arribades que van tenir va ser clau per decantar el matx. Manel al 41 i Adri López al 69 van ser els golejadors visitants. Aitor al minut 89 va anotar el gol local.

The post #1cat2: El Viladecans es fa amb el liderat appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

El partit de la jornada es va jugar al Nou Congost on el Manresa, líder i màxim golejador del grup va rebre a la Montanyesa, equip menys golejat i tercer classificat. Els manresans volien fer bona la victòria del cap de setmana passat contra el Sani i tornar a obrir escletxa respecte als seus rivals mentre que la Monta intentaria refer-se de la seva última derrota davant de l’Andorra.

Amb aquest panorama i el gran ambient entre les dues aficions i les graderies plenes de gom a gom, els espectadors desplaçats al camp van poder viure un gran matí de futbol, tot i el 0-0 final. Gran part dels 90 minuts van estar protagonitzats pel respecte entre els dos conjunts que, solament es va trencar al tram final del partit quan, tots dos van intentar desfer la igualada inicial.

Els visitants van plantar cara al líder, encara que la poca eficàcia davant la porteria rival els va acabar condemnant. Amb aquest empat, els barcelonins continuen a 6 punts d’uns locals que veuen com la diferència amb el segon s’escurça a dos punts.

RESULTATS  i  CLASSIFICACIÓ JORNADA 24

Una segona posició que ostenta, una jornada més el Viladecans, el qual es va desplaçar fins al Municipal de Cambrils per disputar un matx que, per classificació es podia preveure molt més desnivellat del que, finalment va ser. El 0-2 final no va reflectir el que es va veure damunt del terreny de joc on el Viladecans es va mostrar molt incòmode durant els 90 minuts en un camp amb molt d’espais, davant un rival al qual li agrada tenir la pilota i jugar-la i va haver de patir de valent per emportar-se els tres punts.

En una primera meitat on el Cambrils va apretar i va gaudir d’ocasions per fer l’1 a 0, els homes de Paje van saber aguantar i esperar el seu moment. Un moment que va arribar al minut 43 quan Matallín va culminar una contra per avançar al seu equip.

A la segona part, els viladecanencs van sortir millor i al minut 78 Iván García va tancar l’encontre. En un matx molt complicat pels visitants, la seva efectivitat de cara a porteria va ser clau per sumar una victòria importantíssima.

Sense canvis

No gaire millor li van anar les coses al Balaguer que va perdre a casa davant unes Borges Blanques que respiren i posen terra de per mig amb el descens.

Els borgencs van viatjar fins a Balaguer per enfrontar-se amb el cuer del grup, contra un conjunt, més que necessitat i amb l’obligació de sumar un triomf per no quedar desnonat. No va ser un encontre fàcil pels homes de Cazorla.

Si durant els primers 45 minuts els visitants van dominar el joc, la pilota, van monopolitzar les ocasions i, gràcies a això van poder marcar mitjançant Nogueria al minut 22, també és veritat que van desaprofitar moltes ocasions per sentenciar i van estar a punt de què els hi costés els 3 punts en una segona meitat on els locals van saltar a la gespa a per totes.

Els balaguerins van pitjar l’accelerador a la recerca de l’empat i el van tenir a tocar al darrer minut amb el llançament d’un penal que va aturar el porter Xammar. Per si no fos suficient, els de La Noguera no podran comptar amb Pau Solanes el proper cap de setmana després de ser expulsat al minut 89 per doble amonestació.

Derrota, també per una Rapitenca que no va poder fer bo l’empat de la jornada passada davant el Mollerussa i va tornar a perdre, aquesta vegada a davant la seva parròquia. El seu rival, el Lleida B es plantava a La Devesa amb la intenció de continuar sumant per allunyar-se, definitivament, de la zona calenta de la taula. Tot el contrari que els rapitencs, els quals devien guanyar per seguir vius en la lluita per la permanència. Un solitari gol d’Adri Gené al minut 62 va ser suficient perquè els blaus profanessin el fortí ebrenc i s’enduguessin els tres punts. Cinquè matx consecutiu sense guanyar dels homes d’Ocaña. Tot el contrari que el filial que amb aquest triomf suma 5 partits seguits sense perdre.

Un puntet més que Balaguer, Cambrils i Rapitenca van sumar Júpiter i Sant Ildefons a La Verneda en un duel vital a la zona de descens entre dos equips amb la necessitat de tornar a guanyar per sortir del pou. La gran novetat del matx estava a la banqueta local on va debutar Miguel López després de la dimissió de Rubén García. Després d’uns primers 10 minuts molt igualats i molt intensos, els visitants van, a poc a poc, fer-se amb el control i van gaudir de grans ocasions per obrir el marcador que no van saber materialitzar. Per la seva banda, els barcelonins van haver d’esperar fins al minut 55 per tenir la més clara per avançar-se en una gran contra que no van saber culminar. Qui no va fallar, deu minuts més tard, va ser Eric qui va perforar la porteria del Sani. El gol va donar ales a uns gris-granes que van tenir el segon al minut 79 però la pilota es va estavellar al travesser. Els homes de Javi Gómez no va baixar els braços i es va veure premiats al 82 amb el gol d’Alabau. Repartiments de punts que no permet a cap del dos deixar la zona de descens.

Dinàmiques trencades

Tampoc va passar de l’empat el Gavà, rival més que directe de Júpiter i Sani per la salvació. Unes taules justes en un encontre on Vista Alegre i gavanencs van protagonitzar un final calent. Durant la primera meitat, les alternances en el domini i el poc perill en les dues àrees van ser la tònica habitual entre dos conjunts que volien tenir la pilota. Als 45 segons de la represa, els visitants van perforar la porteria rival amb un gol de Quiles a gran passada de Kyeremeh. Un cop molt dur pels locals només començar els segons 45 minuts, del qual van saber refer-se. A partir d’aquí, els homes d’Eloy Martínez van posar una marxa més a la recerca de la igualada mentre que els de Serrano tenien alguna ocasió aïllada com la de Naoufal per matar el matx i que va treure Albert amb una excel·lent aturada. La insistència dels de Castelldefels es va veure recompensada al minut 85 quan Cifuentes de cap va anotar l’empat a 1 definitiu. Al minut 89, els blaugranes es van quedar amb un home menys per l’expulsió d’Espinosa en veure la segona groga. El ball de targetes no va acabar aquí. Amb l’encontre finalitzat, Naoufal per la part local i Álvaro per la visitant van veure la vermella directa després d’una picabaralla. Taules que trenquen una dinàmica de tres victòries consecutives del Gavà.

Amb un triomf més, i amb la intenció de seguir acumulant victòries, es va plantar l’Andorra al camp Municipal de Mollerussa. Tanmateix, la gran defensa local els hi va impedir portar a terme el seu objectiu. En un encontre on els andorrans van portar el pes del joc i el domini del matx, els pals i les grans intervencions de tots dos porters van evitar que el gol pugés al marcador. En un tram final de partit boig, qualsevol dels dos s’hauria pogut fer amb els tres punts. Primer, el tricolor Bessone va estavellar una pilota al travesser i, més tard el seu company sota pals, Ratti es va lluir enviant l’esfèric a córner i evitant l’1 a 0. Els lleidatans van finalitzar l’encontre amb un home menys per l’expulsió de Putxi al minut 89 per doble amonestació. Per la seva banda, els homes de Gabri veuen com aquest empat posa punt final a 4 triomfs seguits i els allunya una mica de les posicions d’ascens.

No gaire lluny d’allí, al Municipal d’Almacelles es va viure un encontre vibrant, amb alternances al marcador i en el joc, amb gols i disputat fins al darrer minut. Els artífexs d’aquest bon partit van ser EFAC i Vilanova. Els dos arribaven al matx amb dinàmiques, completament oposades. Els primers necessiten guanyar per trencar una ratxa de 4 derrotes seguides mentre que els segons volien allargar la dinàmica de 10 partits sense perdre. Al final, els locals es van guanyar la partida en un encontre molt igualat i amb ocasions per a tots dos durant els 90 minuts i on els detalls van decidir. Enric Bosch al minut 38 després d’una sèrie de rebots en un córner va enviar la pilota al fons de la porteria vilanovina. Amb l’1-0 es va finalitzar la primera meitat. Tot just començar els segons 45 minuts, Pinilla va restablir la igualtat. Amb tota la segona part per endavant, els dos conjunts van tenir oportunitats per tornar a desnivellar el partit. Els qui ho va aconseguir van ser els almacellencs amb el gol d’Amine en una contra al minut 89. Gran victòria pels del Segrià que, d’aquesta manera, es retroben amb el triomf.

En el partit que va obrir la jornada es van enfrontar dos equips separats per 3 punts i immersos en una bona dinàmica com són Tàrrega i Igualada. El partit es va jugar al camp d’Agramunt pels incidents succeïts en el darrer encontre dels targarins al Joan Capdevila. Pel que fa a l’encontre, la matinera expulsió del porter local Oliveros al 32 amb vermella directa va decantar del costat dels blaus un matx, fins aquell moment, sense un dominador clar i sense ocasions clares de gol. Just abans del descans, Baraldés va aprofitar una pilota morta dins l’àrea per obrir el marcador. Ja a la represa, els igualadins apoderar-se del matx mentre els de l’Urgell portaven perill a pilota aturada. Precisament, així va arribar l’empat. Graells al minut 59 va caçar un rebot després d’un córner per enviar l’esfèric al fons de la xarxa. Els de Moha van saber reaccionar i, tan sols, 2 minuts més tard, Simón de penal va tornar a posar per endavant als seus. A partir d’aquest moment els anoiencs van gaudir de diverses ocasions que no van saber materialitzar i ho van pagar. Al minut 83 el porter visitant Ribera va ser expulsat amb vermella directa en cometre un penal. Una pena màxima que va transformar Jonathan establint les taules finals.

The post Nou triomf del Viladecans per posar setge al liderat appeared first on FutbolCatalunya.com.