La cara de Xavi Molist deixava molt clar el seu disgust pel seu comiat. Poc més de 4 mesos després d’haver estat renovat fins al 2026, el tècnic ha de deixar la UE Sant Andreu.

Al costat del director esportiu David Mordillo, el president Taito Suzuki i el president d’honor Manolo Camino, Molist deixa enrere la seva etapa més brillant com a entrenador.

SATISFET, NO; VOLIA MÉS

Les seves primeres paraules van ser d’agraïment “al president Camino” i per a destacar que “he fet tot el que he pogut i més”.

Després de recordar “l’ascens a Salamanca perquè va ser un abans i un després per al club, passem de 600 persones a 2, 3 o 4.000, això va ser el millor”, va elevar el to. “Que la gent faci memòria” d’una aquesta plantilla 24-25 que “entrenava a les 16h. i no ens podíem allargar perquè després estava el futbol base”. Ara, “tant de bo els jugadors puguin entrenar al matí i puguin dedicar-se al 100% al futbol”.

En resum: “Satisfet no me’n vaig ja que em queda l’espina de Primera”.

UN MÀSTER I UNA AFICIÓ EXEMPLAR

Atenció a les frases que va destacar Xavi Molist perquè totes anaven amb destinatari molt pròxim. “Des de la jornada 13a fins a aquest final hem estat en play-off; a més, prefereixo caure davant el Rayo Majadahonda que com davant el Zamora”. És a dir, amb infinites oportunitats de gol.

El balanç final és “com si portés 10 anys perquè també desgasten 4 anys i 4 play-offs; positiu encara que hagués volgut anar a Primera per a fer història. La veritat és que no em puc queixar del 99% de les persones”.

Des del 28/2/2022 fins al 18/5/2025, haver dirigit a aquest històric Sant Andreu “ha estat un màster perquè havia de fer coses que no em tocava”.

Un missatge per a la gran afició quadribarrada: “Que segueixin igual perquè són el motor del club i només puc que agrair-los els seus comentaris”.

MORDILLO I TAITO

David Mordillo, director esportiu, i el president Taito Suzuki van complir amb el seu paper. L’agraïment de l’executiu andreuenc era molt evident encara que ara ja ha hagut de passar pàgina i pensar en un substitut que segueix sense revelar.

The post Molist: “Satisfet no me’n vaig, és clar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gairebé deu anys, quarta temporada des de la seva arribada al febrer del 2022, per a Xavi Molist que prioritza mantenir-se en aquesta Segona Federació i després anar per empreses majors.

Gairebé onze anys des de la seva retirada com a jugador, quarta temporada al capdavant del Sant Andreu amb un balanç més que positiu. 5a plaça i promoció (2022), 2n i ascens (2022-2023), 4t i promoció (2023-2024). Ara què toca?

MOLIST I L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU

Treballar bé i quedar el més amunt possible perquè aquest equip ha d’estar preparat per a aconseguir, com a mínim, el mateix que la temporada passada. No obstant això, sabem que la Lliga és molt complicada i hem de tornar a pensar a assentar-nos en la categoria. Primer: salvació i segon; com més a dalt, millor.

Deia el passat estiu que “el primer objectiu és salvar-nos”. Això ara ja no embeni, veritat!.

“CAL ACONSEGUIR, COM A MÍNIM, EL MATEIX QUE LA TEMPORADA PASSADA”

Continua sent el mateix: El primer objectiu? Salvar-nos. Després, segons s’aconsegueixi això, mirar més cap amunt i seguir un altre any en Segona. Per a l’altre, i si s’aconsegueix treballar igual, mirar més alt.

Sona a lliçó apresa…

No, la realitat és tenir els punts que ens garanteixi salvació i més tard mirar a dalt. Un exemple: La Nucía, l’any passat, volia això, però si penses a ascendir, sí o sí, et pots pegar l’hòstia. Primer l’A, després la B i, en acabant, la C, passets curts.

“Els jugadors s’han de deixar la vida”. Aquesta frase és seva. Vostè creu que hi ha per a punt?

Tothom ens hem de deixar la vida i intentar estar el més amunt possible. Si no vas al 200% et passen per damunt altres equips que també són molt bons. En la temporada passada va haver-hi un moment en el qual no ens crèiem que podíem lluitar per estar a dalt i ja ens valia amb play-off i això no val. Cal intentar per guanyar sempre.

“SI PENSES A PUJAR, SÍ O SÍ, ET FOTS UNA HÒSTIA”

Tots coincidim que la seva afició és excepcional, però aquesta pressió de l’aficionat sempre és beneïda pressió?

La nostra afició no és una pressió sinó una sort que tenim; tenir a més de 3.000 persones en el camp i veure 200/300 persones lluny de casa fa que tothom hagi de treballar més. Aquesta afició mereix el màxim, es deixa la vida i els seus diners per a animar i cal retornar-los el màxim.

Això el poden entendre els habituals, però els nouvinguts…

El que ens exigeixen és que donin el màxim i mai diran res. Si no, hi haurà crítica, per descomptat.

“LA NOSTRA AFICIÓ EXIGEIX DONAR EL MÀXIM”

El mateix club ha resumit la pretemporada: 9 partits, 8 victòries, 1 empat, 20 gols marcats, 9 en contra. Aquest mes de preparació sota una calor asfixiant per a què serveix?

Per a posar a l’equip físicament bé. Els resultats no diuen res sinó saber el que busquem des del primer dia.

Sembla clar que a la RFEF li importa un rave que el futbolista sofreixi les temperatures que tenim i les seves conseqüències…

Aquest problema no el podem solucionar nosaltres, ens hem d’adaptar.

Van començar el passat 22 de juliol i 7 dies després ja juguen un partit. Estem tots bojos?

El primer partit es va jugar pels Històrics, però aquest Torneig em serveix per a molt. L’únic inconvenient és jugar a les 18 hores encara que, després d’una setmana de treball, ja estem preparats.

“HEM BUSCAT FUTBOLISTES QUE JUGUEN EL NOSTRE FUTBOL”

Sant Andreu 24-25. 20 cares noves (6 juvenils) i 15 coneguts. El que funciona, es toca mínimament?

Hi ha hagut alguna sortida que van demanar per millors ofertes, uns altres que deixem que se n’anessin i hem signat el que volíem. Hem buscat, amb el nostre director esportiu David Mordillo, futbolistes que juguen al que volíem nosaltres.

Ha reforçat totes les seves línies amb noms interessants (Torices, Marcet, Jurado…. però el nom propi és un juvenil.. Kibili Jabbi, és el que té marcar gols, no?

Clar, si fiques gols, sembla que siguis el millor del món. El que té de bo les pretemporades és que apareixen juvenils del no-res i sembla que són els millors del món. Tenen molt recorregut, estan a la nostra dinàmica, però el seu equip és el juvenil i encara ha de derrocar la porta. Té Josu, Max, Serrano, Jurado, Gorriti.. n’hi ha molts per aquestes posicions i molt bons.

“KIBILI JABBI JUGARÀ AL JUVENIL”

El curs passat, després de les primeres 4 jornades, es van ficar en posició de promoció i només en 3 ocasions van baixar a la 7a plaça. Repetir aquest camí pot ser una de les claus?

Si repetim aquest camí, serà un èxit i tornarem a play-off. Seria bo per a tothom, però serà una Lliga diferent perquè arriben equips molt forts de Primera RFEF i de Tercera. Cal tenir tranquil·litat perquè, si l’equip treballa bé, sempre arriben els resultats.

Repassar els equips que estan en aquest grup III causa respecte. La seva classificació de pressupostos a qui dona les primeres 5 posicions?

No. Hi ha equips com Sabadell, At Balears, Terrassa, València Mestalla… són equips que han d’estar a dalt. Com deia abans amb La Nucía, cal treballar bé; l’any passat érem dels pressupostos més baixos i vam fer play-off.

“SI JUGUEM BÉ, ARRIBARAN ELS RESULTATS”

L’única cosa que demana Molist aquesta temporada és?

A l’afició que continuïn igual, ja que ens donen un plus sempre, és una barbaritat i a casa, increïbles encara que anem perdent. I als jugadors, ambició, ser responsables i professionals, així estarem més prop d’un possible play-off.

En resum: play-off, Sí o Sí!

Nosaltres lluitarem per estar a dalt i la nostra il·lusió i fer play-off com 10 equips més i lluitarem per això.

The post “La nostra afició no és una pressió sinó una sort” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les declaracions de Xavi Molist, entrenador de la UE Sant Andreu, no deixen lloc al dubte. Tots són responsables de la situació, menys l’afició, per descomptat, i només ells ho poden solucionar.

A només 4 jornades per a arribar a complir la primera volta de la competició, tot és a la seva mà encara que aquesta 7a plaça no reflecteix l’esforç quadribarrat. Sumar la meitat dels punts dels jugats al Narcís Sala (9/18) no és suficient com tampoc s’entén el parcial a domicili (8/21).

MOLIST HO TÉ CLAR

Ja són 6 jornades sense sumar els tres punts en joc i, encara que l’objectiu (el que es diu) és mantenir la categoria, aquesta UESA i la seva afició en mereixen molt més. Els 200 aficionats desplaçats a la CE Dani Jarque i la resta de socis i seguidors marquen el camí.

Ser un dels equips més golejats (tretzè en aquesta classificació) no és habitual i aquí cal millorar. Deixar la porteria de l’extraordinari Jaime González a zero només ho han aconseguit en 3 ocasions (una a casa) i aquest no pot ser el camí.

Ernest Forgas, amb la seva mitja dotzena de gols, alimenta a un Sant Andreu que necessita també més potència ofensiva i fer un fortí del Narcís Sala. Només Lleida E., Europa, Hèrcules, Badalona Futur i Andratx no saben perdre en el seu camp i això té premi.

Els de Molist reben aquest diumenge la SD Formentera, amb només dos punts menys que els locals.

RODA DE PREMSA DEL TÈCNIC POSPARTIT

“Tenia una sensació més negativa després de perdre amb el Cerdanyola i l’Europa. Al final estem competint contra equips que s’hi estan jugant molt, i donem la cara a tots els partits. Hem de corregir més coses, no estem on hauríem d’estar.

“Moltes gràcies a l’afició, com cada setmana. No ens mereixem l’afició que tenim. Els hem de donar més. Sóc crític amb mi mateix i amb el que es dona dins el camp. Jo puc collar, però el jugador ha de donar més, sobretot en aquestes accions a pilota aturada.”

“Ens han fet 9 gols dels 16 que hem encaixat d’estratègia. És un tema de concentració en 15 segons. El jugador ha de ser competitiu perquè el seu no remati. No podem admetre que et rematin sol.”

The post Molist: “Jo puc collar, però el jugador ha de donar més” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Media dotzena de partits al Narcís Sala han tornat a demostrar el que és un secret a veus, aquesta UE Sant Andreu no camina sola. 18.515 espectadors han trobat temps per a acudir a l’estadi quadribarrat i fer costat al conjunt de Xavi Molist. Una mitjana de 3.085 molt interessant perquè encara queden 5 jornades per a acabar la primera volta i tota la segona.

UNA UE SANT ANDREU IL·LUSIONANT

Cert que encara no s’ha igualat els 4.619 que van fer costat d’allò més a l’equip en el play-off final enfront del Salamanca el passat 28 de maig. I queda encara lluny aquesta xifra màgica de 6.000 que no es van perdre el passat 2 d’abril el xoc enfront de l’Europa, però tot arribarà.

Amb 3.110 socis al cens, segons es va comunicar a principis d’octubre, la UESA encara ha d’esperar a casa a rivals com Manresa, Badalona Futur, Espanyol B i, per descomptat, Europa el 28 de gener (encara cou el 3-0 de la 3a jornada).

La il·lusió d’aquest equip, que ocupa actualment la 6a plaça de la classificació, a 1 de la 5a de promoció (Torrent), és impressionant. Es va poder tornar a comprovar aquest passat diumenge enfront del Lleida Esportiu.

I ARA, L’ESPANYOL B

Per a aquest pròxim cap de setmana (dissabte) toca desplaçar-se fins a la Ciutat Esportiva Dani Jarque on espera el filial blanc-i-blava de Manolo González. Els pericos, antepenúltims, necessiten més que mai una victòria (la tercera) per a intentar sortir del pou del descens.

D’altra banda, els andreuencs no es poden permetre un pas enrere en la seva carrera personal per mentenerse en zona d’ascens.

DISSABTE, PARTIT SOLIDARI

I, per cert, dissabte 24 (12:30h al Narcís Sala), partit solidari dels veterans del Sant Andreu enfront de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona. L’accés és de franc i hi haurà recollida de joguines noves i jocs de taula pels infants de la Vall d’Hebron.

The post 18.515 raons per a ser de la UE Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Primer va ser la sortida a Eivissa amb triomf final al San Miguel de Balansat (0-1, Paredes 72′), després va arribar el primer ‘pal’ enfront del Cerdanyola (3-4) i aquest diumenge el segon KO consecutiu (3-0) contra l’Europa. Els 7 gols rebuts en els dos últims partits és la pitjor lectura per a un equip que ha de millorar moltíssim el seu treball defensiu en totes les línies.

Massa càstig per a un Sant Andreu que ha tornat amb totes les il·lusions a la Segona Federació, però que no acaba de trobar el seu lloc perquè bon futbol sí que mostra. Ressorgiran aquest pròxim diumenge davant l’històric Hèrcules?

Arguments tenen i han demostrat per a ressorgir. Bona oportunitat per a veure com es resol el duel golejador entre el local Toni Paredes i el visitant Marcos Mendes, tots dos amb dos gols.

REFLEXIONS A SANT ANDREU

MOLIST: “Els cops ens han noquejat bastant. Cada gol. Ells ho han aprofitat, és futbol, i tenien la seva gent també. Hem d’aprendre d’aquestes situacions, l’any passat ens va passar el mateix”

“Hem de posar més el focus en l’aspecte defensiu. No estem a l’altura de la categoria i ho hem de rectificar com més aviat millor”.

“És una derrota dolorosa, no ens hem d’amagar. Estic fotut pels jugadors, però sobretot per la gent”.

RODA DE PREMSA TÈCNIC XAVI MOLIST

JOSU RODRÍGUEZ: Independentment del resultat, això és el que et fa sentir especial. Gràcies de veritat!!! No dubteu que ho treure’m endavant. Som-hi @uesantandreu

JAIME GONZÁLEZ: Autocrítica, treball, esforç i convicció, no hi ha un altre camí. Afició, gracies animar com ho feu fins al final, sou els millors, sense dubtes l’orgull del poble.

L’HÈRCULES, AL NARCÍS SALA

I per a arrodonir aquest inici de curs arriba diumenge que ve al Narcís Sala l’històric Hèrcules. Comparteix lideratge amb el Lleida Esportiu, ha guanyat els seus 3 compromisos de Lliga, ha marcat 5 gols i només n’ha rebut 1. L’equip dirigit per Rubén Torrecilla és un clàssic de la quarta categoria del futbol espanyol.

The post Preocupa aquest Sant Andreu amb 2 KO de 3? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segona Part: reflexió detallada, 1×1, del tècnic Xavi Molist a tota la plantilla quadribarrada que va tancar l’exercici 2022-2023 en la Segona RFEF. El gironí vol molt més el pròxim curs

1X1-SANT ANDREU 2022-2023

JAIME GONZÁLEZ: Molt bona temporada, molt bona i per sobre del que crec que la gent podria esperar. Jo estava tranquil perquè sabia que podia donar un rendiment alt. Ha callat moltes boques. El va ajudar molt Miguel quan ho va deixar, és un xaval espectacular.

MARC PRIEGO: No ha tingut oportunitats.

JORDI MÉNDEZ: És increïble com a jugador que no té peus sigui tan bo; és el millor centrador de mans (riurà), ha estat a un nivell increïble i l’únic que va jugar 36 partits.

“‘CASTI ÉS EL MILLOR ‘GENERAL’ DE LA CATEGORIA”

SERGIO ‘CASTI’: Si vols jugar a tenir la pilota és el millor ‘general’ de la categoria, el millor. Estic enamorat de la seva manera de jugar encara que a molts els doni atacs al cor quan regateja.

NOGUERA: CAPITÀ. A Salamanca va fer el seu millor partit com a capità i com a veterà de saber estar molt, increïble. Quan se li ha necessitat ha complert amb escreix i serà un dels capitans de l’equip. (NOTA: a la tarda es va conèixer la decisió de deixar el futbol, ara com ara, de Noguera, però Molist va deixar que ho comuniqués oficialment el jugador)

GENÍS BLASCO: Ha fet el millor any de la seva vida. Un lateral que hagi marcat 8 gols és increïble!

SERGI VIVES: Un futur capità, madur per a l’edat que té i competitiu al màxim. Com Alberto, sent els colors més que ningú

JOAN MAYNAU: Ha estat correcte, però tenia molta competència amb Genís

“JORGE CARREÓN HA DE JUGAR SEMPRE”

CARREÓN: Ha de jugar sempre perquè és un ‘8’ permanent. Ha jugat de pivot, interior, mitjapunta, extrem dret i esquerre, carriler i en totes les posicions molt ben jugador per a qualsevol buit.

IKER GARCÍA. Ha fet un pas molt important endavant, ja que ni ell es pensava que jugaria tant i crec que ha actuat perquè es mereixia. Ha madurat molt i amb un nivell altíssim.

CARLOS GUZMÁN: És la nostra brúixola i a un nivell molt alt. Anècdota: va estar un dissabte, en urgències, amb una pedra en el ronyó i va jugar l’endemà. O quan va estar a Salamanca acabat de sortir d’una lesió. És un crack.

ALBERTITO: És el pulmó i el cor de l’equip i a vegades massa cor, per això, a vegades, no arriba a 90 minuts. Jo li corregeixo moltes vegades perquè ha de saber córrer i ara corre massa encara.

“CARLOS GUZMÁN ÉS LA NOSTRA BRÚIXOLA”

‘AQUEST SENYOR MAYOR DEL PÈL BLANCO (JOSU)’: És el millor jugador de la categoria , i si segueix així en Segona, també ho serà. És determinant

XAVI APARICIO: Espectacular, pot jugar de tot, va tenir problemes de pubis i no ha estat molt disponible en la segona volta. Llàstima perquè és molt bo.

POUGET: Va començar lesionat va trigar molt a recuperar-se per un cop i Guzmán li ha frenat la seva posició.

GENÍS CARGOL: Ha estat molt preparat per a jugar ,i sempre que li has necessitat, estava. Ens ha donat molt dins i fora, és molt valorat en el vestuari.

POCHITO: Amateur de primer any, ha tingut moments alts i altres que no s’anava, em falta algun gol, però ha jugat molt bé.

MARTÍ ALONSO: Per condicions és molt bon davanter encara que li falta ser més coordinat, saber el que cal fer. Ens ha donat moltíssimes coses encara que va perdre la seva gran oportunitat per culpa d’un accident de patinet, va patir un mes de baixa. Ha de créixer molt i xopar-se dels bons davanters com feia amb Fassani i Arranz.

“JOSU ÉS EL MILLOR, ÈS DETERMINANT” 

FASSANI: No ha fet l’any que tots volíem perquè va venir d’una temporada molt gran però ja tingut problemes de lesions. En joc ha estat molt bé sense continuïtat

SERGI ARRANZ: Ha tingut un problema d’esquena que li ha penalitzat molt igual que a Casti o fins i tot a mi que és la gespa. Li hem dosat, la gent no ho entenia, però tampoc oblidarà mai el nivell altíssim dels seus quatre últims partits de play-off. Jo sabia que a Salamanca estaria per totes i es creixeria.

LAMIN JUWARA: Va arribar com un avió, però el va perjudicar molt el camp i es va sobrecarregar des del primer partit.

MOMOH: És un xaval amb gol i que necessita molta feina. Corre molt bé l’espai i ens ha anat molt bé tant en el juvenil com en el primer equip. Sempre ha estat quan se li ha necessitat.

“L’AFICIÓ NO RECRIMINA RES SI HO DÓNES TOT”

L’AFICIÓ: No ho dic ara perquè hem pujat sinó que ho haureu escoltat més d’una vegada. Des del primer partit de pretemporada passada ja va començar a estar amb nosaltres; a Tona (primer partit de Lliga) va haver-hi ple nostre. El que té de bo aquesta afició és que no recriminen res si ho dónes tot, no permeten la deixadesa. Anaves a domicili i semblava que juguessis a casa.

EN RESUM: A sofrir aquesta temporada?

“L’afició del Sant Andreu s’ho passarà molt bé” i això és futbol. Guanyarem partits, no sé quants, però guanyarem i tothom sofreix. Això és futbol

The post Qui va ser el millor del Sant Andreu el curs passat? (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va acabar l’entrevista amb Futbolcatalunya i se’n va anar cap a Blanes per a començar el seu període de vacances…a mitges. Difícilment un tècnic pot desconnectar en ple MERCAT d’altes i baixes i amb la pretemporada 2023-2024 marcada a uns 15 o 20 dies. Xavi Molist afronta el seu tercer examen al capdavant de la UE Sant Andreu amb les obligacions típiques de dirigir a un històric.

Va arribar al febrer del 2022, va caure eliminat enfront de la UE Olot en la primera eliminatòria d’ascens i va prendre nota. La seva segona oportunitat la va tancar com a segon de grup (Fase regular) per a haver de superar a Peralada, San Cristóbal i Salamanca (4 de juny).

XAVI MOLIST-SANT ANDREU

Vacances de veritat?

Bé, vacances, sí, encara que no significa que siguin vacances esportives, ja que no acabes de desconnectar mai; al final no tens la plantilla tancada, ens fa falta gent, cos tècnic i mil coses diàries. Estic segur que hi haurà alguna trucada d’algun representant o d’algun jugador que pot ser una oportunitat.

Però hi ha o arriben aquestes oportunitats?

Les oportunitats es presenten, algunes vegades no per necessitats esportives, perquè al final hi ha jugadors que aspiren a anar a un Primera RFEF i es queden ‘penjats’ en Segona. És a dir, al final, et pots trobar amb un jugador molt bo, a un mòdic preu, que ara mateix és inaccessible

La gespa estarà en condicions per a estrenar temporada al Narcís Sala?

El normal és que sí, però no començarem pretemporada amb la nova gespa

“HEM ESTAT REGULARS EN TOT”

Resum de la temporada 2022-2023. Bé està el que bé acaba?

És una bona i èpica frase amb tot com va acabar. Es va dir que nosaltres comencem malament i no va ser real encara que es va perdre el primer partit. Després crec que hi ha 4/5 seguits que guanyem i, finalment, hem estat un equip molt regular en tot. No vam estar bé realment en la primera volta quan retallem punts a un Europa que va guanyar els primers 8 partits i va fer el millor inici de la seva història.

Inoblidable… és més, només han estat dues jornades fora de play-off.

Clar perquè passem de poder posar-nos líders a estar el dia 3 de desembre a 10 punts. De 10 partits de pretemporada només hem perdut 4 (Europa, Tona, Girona i Vilafranca) i contra Manresa i contra l’Espanyol B de pretemporada.

“EL DIA DE L’EUROPA VAIG SENTIR RÀBIA PER NO GUANYAR”

Van deixar de guanyar 14 punts a casa per 20 a domicili.

Mireu, mai guanyaràs tots els partits, però el balanç és bo perquè l’únic partit, de veritat, que no hauríem d’haver perdut a casa va ser davant Girona. Guanyàvem 3-1 i ho van perdre per 3-4 per demèrit el nostre amb 3 gols en estratègia d’un filial. O el dia de l’Europa amb aquell gol de l’últim minut amb el títol a la mà. El dia de l’Europa vaig sentir ràbia per no guanyar, per les expulsions que es van donar i perquè ells, sense xutar una sola vegada i havent estat dominats, van tenir una (fora de joc) i van marcar. Contra el Vilafranca, davant 4.500 persones, has de guanyar o guanyar i la vam tenir amb el triomf del Vilassar enfront de l’Europa, la vam tenir en la penúltima jornada.

“PER RESULTATS NO VAM MERÈIXER SER CAMPIONS”

Van arribar a ser líders en la jornada 25a!

Sí, però va ser un lideratge circumstancial, ja que per resultats no vam merèixer ser campions, SÍ per joc. Al camp de la Montañesa vam estar increïbles, d’un nivell molt alt, no acabem matant el partit i va acabar 0-0. Després empatem contra Europa i Girona, el pitjor partit de tots, i gràcies a Jaime.

Van acabar com a segon màxim realitzador de grup (50), tres menys que l’Hospi i el Pitxitxi va ser Josu. Pregunta: si el millor ha estat Josu, mereixedor de tota admiració, què no va funcionar?

La temporada dels davanters ha estat complicada també perquè hi ha hagut lesions dels dos. Sergi es va plantejar operar-se de l’esquena després de Vilassar i això la gent no ho veu, només veu que ha marcat pocs gols. No són els seus números habituals ni els de Fassani, però van sofrir lesions que els han condicionat. Per això, si després surt Josu i et dóna 11 gols, …molt bé.

“TENIM I TINDREM BONS DAVANTERS”

És a dir, amb dos’ Josus’, a Segona!

Hem tingut a Josu, a Genís (8 gols), Alberto i Fassani (7), Arranz (6)…és tot molt més global,. Tant de bo haguéssim tingut un que hagués marcat 25 però…

Ho tindrà aquesta temporada?

No ho sé, tenim i tindrem davanters, clar, i a veure si fan gols.

Ara com ara, té a aquest gran Momoh que els va portar a la Segona RFEF!

Estava en l’equip i, si el poso, és perquè s’ho va merèixer. Si segueix? No ho sé, té ofertes encara que ja veurem.

Seguim: 8 baixes, 3 altes, 12 prossegueixen. Quants moviments falten?

Sí que em falta gent però cal anar a poc a poc.

PRESSUPOSTOS DE BOGERIA

I, quan llegeix pressupostos com Terrassa, què pensa?

He llegit 800.000 euros a Terrassa (una mitjana de 36000 per cap, 3600 mensual, em sembla una autèntica barbaritat). Això no et garanteix ser primer, però t’acostarà molt més a ser-ho.

És a dir, el seu Sant Andreu què jugarà la ‘Lliga de les Estrelles’

La mateixa que jugarà el Terrassa amb més pressupost i després es veurà al camp qui fa les coses millor.

Entenem que un tècnic com Xavi Molist ens admet que el seu equip sortirà al camp a no baixar?

El nostre primer objectiu del club és salvar-nos per a estabilitzar el club en Segona perquè fa molts anysque estava en Tercera. El primer any cal fer-ho bé i salvar-te com més aviat millor i, si realment si després pots lluitar per a més coses, endavant. Jo sóc realista no lluitarem com en Tercera, però en Segona no podem fer-ho per a quedar primer. Com el Manresa, si finalment se’ns presenta, perfecte, no renunciem a res.

“EL PRIMER OBJECTIU DEL CLUB ÉS SALVAR-NOS”

La veritat és que jugaran en la pitjor categoria del futbol espanyol, ja que baixen 5 i el pitjor sisè amb 18 participants

És el que diuen les normes i el Sant Andreu ha de ser aquí, com a mínim. Igual que per ser segon de la classificació general teníem avantatge respecte a San Cristóbal o Peralada. Era just que el Salamanca (5è) tingués avantatge de camp enfront de nosaltres (2n)? Per què?, però era el que hi havia

DIMARTS 27, SEGONA PART ENTREVISTA XAVI MOLIST

The post “L’afició del Sant Andreu s’ho passarà molt bé” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Xavi Molist va arribar al Narcís Sala el febrer passat amb la finalitat d’endur-se la UE Sant Andreu a la Segona RFEF, es va classificar en la cinquena posició de la Lliga regular, i va caure eliminat enfront de l‘Olot. I, ara, a la segona, ja no contempla una altra cosa que un ascens que es va escapar enfront d’un potent Europa, però que té gravat a foc amb aquests sis partits de propina.

El tècnic andreuenc transmet serenitat, o això vol, ja que la passió va per dins i no vol frenar la il·lusió d’un barri que respira pel seu equip. L’Helmántico, un camp que sortia en els cromos on també apareixia Molist, dictarà sentència i el gironí ho té tot lligat i ben lligat.

XAVI MOLIST I L’ASCENS

Nerviós o molt nerviós?

Res, estic tranquil, gaudint del dia de descans d’aquest dimarts i a punt de començar a preparar el que tenim aquest cap de setmana

És el que cal ‘vendre’, tranquil·litat?

És la realitat i cal saber que el que toca és preparar la setmana de treball per a mesurar-nos a un rival important, donar-li al jugador la màxima informació possible i sabent el que ens trobarem (un camp ple). Per això, cal estar el més tranquil possible.

Clar que, es pot treballar moltes coses, però després el guió del partit mai se sap

Clar i això passa cada partit

Però la pressió i la transcendència del resultat no és la mateixa.

“SABEM EL QUE ENS TROBAREM”

Correcte i per a això estem. Cal evitar que ens sorprenguin encara que el Salamannca fa molt temps que juga igual que nosaltres. En l’anada hi havia més desconeixement, però hem jugat de la mateixa manera tot l’any i hem solucionat les situacions

Deia el seu admirat Johan Cruyff que el futbol és un joc d’errors i error com el gol de l’empat en el 47 no es pot repetir…

Clar, és un joc d’errors i, qui menys cometa, guanyarà. Vam cometre un en el 47, vam regalar una falta en el mitjà de camp i els regalem el gol en la seva primera aparició. No estaven fent un bon partit per culpa nostra. En la segona part es va igualar més la possessió encara que sense fam per a acabar les jugades.

Estarà en condicions Carlos Guzmán el diumenge?

Esperem que sí, està en tractament i tant de bo que arribi. Aquest dimecres es començarà a veure coses.

“TANT DE BO ARRIBI CARLOS GUZMÁN”

A nivell individual, i després de no aconseguir l’ascens directe, nota vostè que ‘la soga’ s’estira una mica més?

No, l’equip estava fet per a ascendir com a L’Hospitalet, Europa o Girona i mai ens hem amagat que desitjàvem quedar primers. L’Europa ho va fer molt bé, sobretot en les primeres vuit jornades que va agafar avantatge, després no aprofitem les nostres oportunitats i ara l’objectiu és el mateix. Ens ha tocat el Salamanca i ara cal fer-ho.

Per molt Helmántico que sigui i que imposi l’equip castellà-lleonès no ha de perjudicar el ple de les graderies, no?

És cert que els donarà suport molta gent com també aniran els nostres i cal veure com gestionen els futbolistes aquesta situació. N’hi ha molts que ja han jugat en aquests ambients, no ens ha d’influir perquè és molt bonic jugar amb molta gent a la graderia.

“L’AMBIENT DEL HELMÁNTICO NO ENS HA D’INFLUIR”

A Molist li agrada controlar i controlar per a marcar, però no es tracta també de sortir a marcar des del minut un?

Al final, hem fet un play-off per a marcar des del minut un i amb avantatge de camp enfront de Peralada i San Cristóbal, sempre hem sortit a guanyar. Volem la pilota, ser protagonistes i els parroquians ens van dificultar molt el treball al Narcís Sala amb una gespa molt dolenta. És impossible estar 90 minuts assetjant al rival.

S’imagina pujar amb gol de Sergi Arranz en el seu comiat?

Tant de bo, Sergi també està per a aquests partits, està fent un bon play-off, serà el seu últim partit i tant de bo tanqui la seva gran història en el futbol català amb aquest gol de l’ascens. Seria perfecte. Tant de bo m’hagués pogut retirar jo així. Seria un gran final per a un jugador mític del futbol català.

“TANT DE BO ARRANZ FACI EL GOL DE L’ASCENS”

Una més: quin seria el missatge per a la seva meravellosa afició?

Que siguin allí com han estat tot l’any, que vagin en massa perquè nosaltres intentarem donar el màxim per a tornar amb l’ascens a les nostres mans.

The post “Volem tornar amb l’ascens a les nostres mans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El tècnic gironí Xavi Molist torna a dirigir un equip després d’una etapa d’absència encara que ha tingut propostes anteriors; no obstant això, li ha convençut la UE Sant Andreu. El repte és apassionant per a aquest enamorat de les banquetes que es va iniciar a l’Horta, va passar per L’Hospitalet i Terrassa amb diferent fortuna.

Ara li arriba l’oportunitat amb un Sant Andreu a només 6 punts de la cinquena plaça que marca la promoció d’ascens i, per a aquest exclusiu objectiu tindrà 8 oportunitats, és a dir, 24 punts, perquè ‘descansarà’ la jornada 28 per obligacions de calendari.

A MOLIST LI ESPERA L’HOSPI

Molist, que s’estrenarà aquest diumenge contra els de Héctor Simón, afrontarà 4 sortides i 4 partits a casa. Haurà de desplaçar-se a Peralada. L’Energia, Olot i Vilafranca al costat dels xampanyers, i haurà de superar a casa a L’Hospitalet (13/3), Vilassar, Castelldefels i Figueres.

ENTREVISTA A BTV

“T’estàs jugant ficar-te al play-off, que és important, vinc a ajudar-los a tirar cap amunt i que l’objectiu s’aconsegueixi, per això, el primer que hem de fer és guanyar el primer partit, anar a Peralada i guanyar”.

“Aquest Sant Andreu té molt bona plantilla, molts bons jugadors; amb finalització, potser s’ha fallat més en defensa, però és una plantilla que pot lluitar amb qualsevol. En els aspectes en què no s’ha estat tan bé, intentar millorar”.

“Estic segur que tiraran endavant, que tindran ganes d’acabar bé la temporad; a molts jugadors els conec, els he entrenat, crec que al final aquest canvi serà un impuls per donar aquest passet endavant”.

The post Sant Andreu, nou repte per a Molist appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat dissabte va complir 44 anys encara que no se li nota. Xavi Molist sap cuidar-se fora dels terrenys de joc igual que feia com a futbolista.

En ordre invers, la seva realitat passa per haver estat tècnic del Terrassa (juny 2019-desembre 2020), L’Hospitalet (2017- abril 2019), Horta juvenil (2014-2015) i primer equip Horta (2015-2017).

Com a futbolista, Molist reuneix un historial magnífic. Manlleu, Barcelona, Logroñés, Sabadell, Badajoz, Nàstic, Terrassa (2003-2005 i 2010-2013), Castelló, Cartagena, Badalona i Horta van ser els seus destins.

MOLIST, A L’ATUR

“Cal estar una mica actiu i mantenir l’esperit jove”, comenta a manera de presentació del nostre primer PODCAST de febrer. L’única cosa que he fet en la meva vida és jugar a futbol”, afegeix i d’això parlem.

En Xavi recorda que “he estat a molts llocs gràcies al futbol i el que queda és poder continuar parlant amb moltes persones de futbol”. Ara podrà “mirar altres Lligues, altres grups de Segona B… l’arma és el coneixement i conèixer el mercat”.

En resum: “al final, tot és aprenentatge. Ho vaig viure a Horta, quan em va donar l’oportunitat el president Paco Carmona (estima especial), igual que a L’Hospitalet i Terrassa. No sols és guanyar partits”.

TERRASSA, PASSAT PERÒ…

La seva sortida de la banqueta egarenca no s’oblida, normal. A més l’entrenador gironí viu a la ciutat: “No em va agradar ni el moment ni les formes però tampoc em va agafar per sorpresa perquè vaig veure coses rares aquells dies”.

El trist és no haver rebut del club “ni una trucada personal des del passat 28 de desembre, només vaig parlar amb l’advocada. Jo tinc el mateix número de telèfon i em truquen jugadors i companys”.

Quan se li pregunta per la raó per a la seva destitució va ser directe: “Em van fer fora perquè l’equip hauria d’haver guanyat 60 punts, tots els partits, en la primera fase”. Més clar?.

NO PARLA GREC

Molist, que va ser destituït el 28 de Desembre (Sants Innocents) recorda que, després de caure per 1-0 a Nou Barris, vuit dies abans, “vaig parlar amb el director esportiu i amb la fredor que va haver-hi ja vaig veure coses rares”. És més, “el 27 vaig posar l’entrenament en el grup de whatsapp i el director tècnic em va contestar que havíem de parlar”.

El que sorprèn és que ni el president del Terrassa, Jordi Cuesta , ni l’accionista grec Konstantinos Ysakiris, s’hagin dignat parlar amb ell. “Bé, no sóc amic seu encara que vam tenir bona relació i em vaig portar bé. Mai vaig tenir cap problema amb ell però amics és una paraula molt gran. Si parlo grec? No, no parlo grec”.

The post Xavi Molist: “Al Terrassa vaig veure coses rares” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Xavi Molist i Ferran Costa van tenir a la seva mà l’ascens a Segona B fa només un mes. Després d’una victòria i un empat, l’Hospi va deixar el Terrassa a Tercera i des d’aquí intentarà el primer repetir aquest intent per pujar de categoria mentre el segon, ara al capdavant del Manresa, lluitarà per mantenir-se en la categoria encara que és capaç de tot.

Per a començar la temporada 2020-2021 res millor que trobar-se en un terreny de joc i això van fer aquest passat dissabte a El Congost. Vuit minuts va necessitar Alex Fernández per a trencar la igualtat inicial encara que Izan Checa va anotar un golàs per a l’empat onze minuts després; a continuació va aparèixer el gran Josu (sempre Josu), en el 35‘, i així es va completar una primera part sensacional.

En la segona va baixar el ritme, com es podia suposar, Jordi García (49‘) va col·locar el 2-2, i tots dos equips van multiplicar els seus canvis fins a arribar al període de penals que va caure a favor dels visitants. Trofeu Festa Major de Manresa per a un Terrassa i un Manresa que prometen el màxim. A partir d’ara, Ferran Costa i Xavi Molist segueixen camins oposats.

FERRAN COSTA

HISTORIAL TÈCNIC: Castelldefels (2009-2010 Alevins) Marianao (2n d’Ivo 2010-2014) Damm (amb Cristóbal Parralo, 2014-2016), Manresa juv LNJ (2016). Gimnàstic Manresa (2017-2019) Terrassa (2019-2020, 2n amb Xevi Molist) Manresa (1r equip i d.tècnic/*maig 2020-. Analista d’Union Berlín d’Alemanya, Pumas de Mèxic i Sandefjord de Noruega

Resum partit: “Estic molt satisfet, ja que l’equip va transmetre des del principi molta energia i il·lusió, guanyes per fer-lo bé i de mostrar un bon futbol, va ser un bon punt de partida. El Terrassa és el clar candidat a ser campió de Lliga, se li ha donat continuïtat a la columna vertebral de l’any passat i s’han reforçat posicions amb jugadors contrastats de la categoria. El camí que es va començar a traçar l’any passat afronta el seu segon curs i ara ja és el ferm candidat”

XAVI MOLIST

HISTORIAL TÈCNIC: Horta juvenil (2014-2015) Horta (2015-2017) L’Hospitalet (2017- abril 2019), Terrassa (juny 2019)

Resum Partit: “Era un primer partit per a tenir molt en compte el tema físic i donar-li 45 minuts a la majoria de jugadors. Encara que anàvem guanyant 1-2 en el descans, el Manresa va estar millor que nosaltres amb la pilota, vam tenir pèrdues en sortida i poca claredat de joc (normal perquè tampoc hem treballat res encara en els entrenaments) amb molts jugadors nous. En la segona part va ser a l’inrevés, vam estar millor nosaltres amb pilota encara que són partits per a treure poques conclusions encara. Em va agradar molt el Manresa, es nota que porten una setmana més de treball i que havien repassat aspectes defensius, ofensius i estratègia. Són dinàmics i segur que correran moltíssim. No estan res malament amb pilota per al poc que portem”

The post Ferran Costa i Xavi Molist, camins separats appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

“L’empat no em val, a mi no em val”, comenta com a comiat Molist mentre que Risueño no amaga que “l’important és no perdre”. És el resum final d’una conversa mantinguda amb tots dos protagonistes entre 2019 i 2020, després de l’última sessió de treball de l’any consumit i amb la vista posada en aquest pròxim diumenge (12.30 h.). Separats per tres punts, els freds números presenten al millor local (8 triomfs de 8) enfront del segon millor visitant (16 punts de 14); la història diu que el tècnic local arriba amb el seu passat molt recent a L’Hospitalet i amb ganes pendents entre els dos màxims responsables de les banquetes.

“Al meu equip li he dit que gaudeixi de les Festes. Ja saben que ens arriba el millor equip del grup, amb molt bons jugadors i del qual no ens podem fiar encara que vengen de perdre dos partits seguits. Nosaltres tenim les nostres armes i hem progressat molt des que vam caure a Castelldefels (03-11)”, comenta Molist. “Jo, als meus, -replica Risueño-, els he felicitat l’Any i els he dit que el que queda serà bonic. No sols no els he dit que no desconnectin sinó que siguin més professionals que mai i que no es passin molt. Ens enfrontarem al millor rival possible, així ho diu la classificació i ho diu els seus números i el seu futbol. Al final, aquests números mostren la realitat”.

Remarcat en vermell

Important i interessant però cap dels dos afirma tenir-ho subratllat en vermell. No ho té el visitant: “tots els rivals són complicats i en aquest cas serà davant el líder i això el farà un partit més especial”. Per al local “potser va ser més especial jugar contra el meu exHorta encara que també vaig passar allí una mica més d’un any”.

En tots dos casos mana l’esportivitat perquè “jo sóc educat i dono la mà a tothom”, diu Xavi encara que “una abraçada? Això ho faig amb els amics”. Jonathan recorda que “Xavi va estar dos anys a L’Hospitalet i va fer una bona feina”. Ara ho fa en un Terrassa que “domina molt bé els partits, té una plantilla versàtil i amb molt bons futbolistes”. L’exentrenador riberenc és més prudent perquè “no haig d’opinar del seu treball, al final es veurà el que ha fet cadascun. Jo em preocupo de mi i del meu equip”.

Pressupostos sense acord

Els dos màxims responsables de Terrassa i L’Hospitalet no coincideixen a l’hora d’assenyalar qui té un pressupost major. Molist no dubta que és l’Hospi, Risueño fica en aquest ‘joc’ a Terrassa i Sant Andreu. “Tant de bo que arribi el dia que es professionalitzin aquestes categories i es passin comptes, que tothom cotitzi en la Seguretat Social i tots els comptes siguin clares perquè el futbol ho agrairà”, sentència Risueño. La veritat és que tothom ho agrairia, per descomptat.

Ni somnis ni invents

Mentre això pot o no pot arribar, Molist i Risueño, al costat del seu equip de col·laboradors, analitzen al detall tot el que envolta aquest partit que no comptarà amb els sancionats Salinas –”el millor futbolista de la categoria” (Molist)- i Parera, d’una banda, i Galeano –”és el seu cervell ” (Risueño)-, per un altre, i són dubte Vinicius, Cristian Alfonso –”al 90%”-.

En qualsevol cas, ningú somia amb ningú: “Jo no ho faig amb el Terrassa. Tenen molts futbolistes amb passat de segona B, no tenen res a envejar a altres equips de superior categoria i en l’única cosa que somni és a guanyar aquest partit”, afegeix l’hospitalenc qui se sincera en admetre que “una altra cosa serà en la segona volta (penúltima jornada de Lliga”, si arribem així d’ajustats. Som dos equips ben treballats i no esperem sorpreses “·

Per part seva, Xavi Molist “només somni a intentar fer-ho tan bé com sigui possible i defensar millor (només han rebut tres gols a l’Olímpic) perquè en aquest Hospi qualsevol pot marcar. A mi no em val l’empat encara que només portem 17 jornades de Lliga. Sorpreses? No crec que vagin a inventar ara el futbol, no? I, si canvien alguna cosa, ens intentarem adaptar”.

The post Terrassa-Hospi: no és un partit més appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb escassa experiència, però amb tota la il·lusió, Jonathan Risueño substitueix en el càrrec d’entrenador a Xavi Molist. La delicada situació econòmica del CE L’Hospitalet ha estat clau perquè la junta que presideix Sant Ballesté hagi decidit mirar el que hi ha a casa abans de signar a qualsevol altre substitut. Sense haver signat encara la seva liquidació econòmica, l’entrenador gironí deixa el primer equip a tres punts del liderat encara que el Llagostera suma un partit més disputat.

El president Santi Ballesté va afirmar que en aquest moment hem perdut el marge que portàvem i hem de fer un revulsiu. El tenim a casa, Jonathan coneix els jugadors a la perfecci i, tenim tota la confiança”, a més de reiterar que “el nostre objectiu bàsic és ser campions, i afrontar el play off. Amb la dinàmica que portàvem penso que no era correcte seguir amb en Molist. Creiem que amb aquest canvi podem assolir perfectament l’ascens“.

El mèrit de Risueño es justifica perqué “té tota la nostra confiança des de que va arribar. Ha estat capaç de contractar els millors jugadors de la categoria dins les capacitats del nostre pressupost”.

Verticalitat i transicions

El nou responsable de la banqueta de l’Hospi, Jonathan Risueño, que signa pel que queda de temporada i la pròxima, va admetre que “és un repte molt important com a entrenador perquè aquest club és molt gran i agraeixo la confiança que em donen”.

A més, va recordar el que tothom sap des que va començar el curs: “Estem en un club que té l’obligació de guanyar cada diumenge. En el camp del Martinenc caldrà posar-se el ‘mono de trabajo’ malgrat la seva situació”. La seva contribució tècnica passarà per “ser verticals en els partits i intentar fer un joc on tinguem transicions. Són petits detalls que aniran canviant partit a partit”.

The post Santi Ballesté: “No era correcte seguir amb Molist” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només hores després d’una històrica derrota de l’Hospi davant l’Europa ha estat destituït Xavi Molist com el seu entrenador. A 3 punts de la primera plaça, però amb sol 5 punts dels últims 15 possibles pel que ja no depèn de si mateix per a acabar campió, el club que presideix Santi Ballesté ha posat al carrer al seu tècnic. (Veure MARCADOR i CLASSIFICACIÓ)

Aquest segon revés dels tres que acumula aquesta temporada en cinc jornades ha acabat amb la paciència del club pel qual hi haurà sisè recanvi en una banqueta de la tercera divisió.

La història sempre dirà que Jordi Martínez (56′) i Alfons Serra (64′) van sentenciar a un Hospi, sense Salines, que es va estavellar una vegada amb el pal d’un meritori Marc Priego.

Jornada amb clar color visitant, mancant sis per al final de la Lliga, amb 3 victòries locals, 1 empat i 6 triomfs a domicili; es van marcar 18 gols (7 locals per 11 visitants).

Res per a dalt, res per a baix

Excepció feta d’aquest sorprenent 0-2 en la Feixa Llarga, la resta de favorits no van fallar. No ho va fer el Llagostera davant el Reus B Cambrils (Gil Muntadas 76′) –el porter Marcos va salvar l’empat en el 87′-, no ho va fer el Prat a Ascó –cop de cap d’Eric Zárate al 87′- i no ho va fer un estupend Horta a Les Grases (Guillem 64′). Atenció perquè aquest pròxim cap de setmana ‘descansaran’ els d’Alsina i tots els equips es posaran en igualtat de condicions.

Val la pena tornar a insistir en el triomf de Nacho Castro i cia. davant un Santfeliuenc que no guanya des de la jornada 31 el passat 10 de març.

Sempre Josu… i Segovia

Qui tenia una papereta complicada era el Sant Andreu en la seva visita a Vilafranca i la va saber resoldre. Amb moltíssim patiment, per descomptat, però els d’Azparren continua mirant aquesta quarta plaça a tres punts i a només tres jornades perquè els quadribarrats visitin el fortí del Feliu i Codina. Impagable treball el realitzat pels jugadors d’Ivan Moreno als qui se’ls posa pràcticament impossible la seva presència en el play off. Per cert, anotin una nova actuació majúscula del meta José Segovia en el municipal vilafranquí en el sisè triomf del seu equip lluny del Narcís Sala.

A 7 punts de la salvació?

Amb el dubtós futur que li espera a algun equip català en Segona B, les últimes places de descens encara tenen moltes coses a dir. Quant a aquest últim cap de setmana només cal destacar el triomf de la FE Grama a Santa Coloma enfront d’un Sant Cristóbal que ho té tot fet. Un gol de Cristóbal (77′) dóna tres punts als de Toni Romero i alimenta el somni. KO per a l’Ascó, Martinenc i empat del Santboià en la seva visita al carrer Girona.

L’únic empat de la jornada se’l van portar els del Baix Llobregat davant un Granollers que va igualar la situació en aparèixer el gran Pastells (81’) perquè no es consumés la derrota per als de Solivelles que continuen tenint massa problemes a casa.

Pols a L’Energia

Qui va treure profit de la jornada va ser la UE Sants. Obstinat a lluitar fins a l’últim segon, els de Tito Lossio van remuntar per a acabar amb el rival en el gran derbi. Sergi Navarro (14′) va posar el 1-0, va empatar Marçal (16′), Joel va avançar als ‘diables vermells’ (36′), David Gala va col·locar un polèmic 2-2 (43′) i, com sempre, Luis Gaudioso (77′) va decidir en convertir una pena màxima.

Aumatell i Aumatell

Aquest pols de l’Energia es va donar també en el xoc fratricida de les Fontetes amb alegria final per al Carrillo ‘petit’. Miki va poder amb Toni per ‘culpa’ de Jordi Aumatell (28′ p. i 85′) mentre que la mala fortuna es va aliar amb Alan (65′) en el gol local. Tercera victòria en els últims cinc partits pels mariners.

Gols propis

Aquesta mala fortuna per a Alan també es va donar per a sa Pobla Mafumet a casa seva perquè el gol del visitant Figueres el va certificar el seu jugador Javi López quan només quedaven dos minuts per al temps reglamentari. Els de Xavi Agustí tenen a 9 punts la zona vermella del descens mentre que els d’Alberto Gallego poden treballar amb la tranquil·litat de la seva classificació.

The post L’Hospi fulmina Xavi Molist appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Hospi segueix en zona de promoció encara que el disgust és majúscul després d’haver sofert la derrota més àmplia de la temporada aquest passat diumenge en el Narcís Sala. El 3-0 que va encaixar enfront de la UE Sant Andreu encara dol al conjunt d’un Xavi Molist que veu com els quadribarrats ocupen la segona plaça de la classificació per millor gol average.

“A partir del minut 25 (expulsió de Dani Fernández) ja s’encarreguen que no hagi partit. El que no pot ser és canviar de criteri”, va declarar l’entrenador riberenc després de patir l’arbitratge del col·legiat del Baix Llobregat, Miguel Ángel Moreno Villaécija que va tancar la seva actuació amb un total de 9 targetes grogues (tres locals per sis visitants) i una vermella (Dani Fernández). “Ens ha penalitzat molt l’àrbitre”, va afegir

El conjunt de la Feixa Llarga, a qui li resta rebre a l’Horta a casa i tancar la temporada regular a Palamós, va encaixar en el terreny andreuenc la seva novena derrota d’aquest curs, la cinquena fos del Municipal. Fins diumenge passat, els nou KO havien arribat per una mínima renda d’un gol (a Gavà, Granollers, CE Dani Jarque, Granollers i Joan Baptista Milà, a domicili, i contra Sant Andreu i Prat a casa perquè la derrota davant el Reus Cambrils va ser l’excepció i el marcador va acabar amb 0-2 pels de Tarragona.

️ [Sala de premsa] Declaracions del tècnic @XaviMolist després del @uesantandreu 3 – @CELHospitalet 0 #3div5 pic.twitter.com/s8znkHX4WB

— CE L’Hospitalet (@CELHospitalet) 29 de abril de 2018

The post Xavi Molist va veure una mica més en el Narcís Sala appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Després d’uns anys marcats per la inestabilitat sembla que L’Hospitalet aposta per un projecte a mig o, inclús, llarg termini. El club riberenc donava a conèixer ahir que Xavi Molist serà el seu entrenador la propera temporada i avui s’ha fet una roda de premsa oficial. Molist, que ha dirigit 30 partits a L’Hospi – 16 victòries, 6 empats i 8 derrotes – seguirà a la banqueta fins al juny del 2019. L’acord arriba abans del final de la seva primera temporada i sense saber si l’equip complirà l’objectiu requerit de fer play-off.

Tot sembla indicar que sí, ja que a hores d’ara L’Hospitalet és segon classificat amb 54 punts, cinc per sobre del tercer quan en queden 30 per disputar. Amb la incertesa de si la propera temporada L’Hospi serà equip de Segona B o Tercera la junta, per unanimitat, ha decidit donar un vot de confiança a un projecte en el que hi creu.

La notícia ha arribat després de dues derrotes consecutives contra Santboià i Figueres i, qui sap, potser és el punt d’inflexió per a sortir de la mala dinàmica. Tant el president Santi Ballesté com el director esportiu Jonathan Risueño es van desfer en elogis cap al seu tècnic, tal i com vam transmetre pel Periscope de FutbolCatalunya.

Molist, per la seva part, va agrair la confiança i va afirmar que el seu objectiu no és cap altre que “fer el play-off i pujar de categoria”. Més enllà de fer-lo, que tot sembla indicar que és factible, també és important la posició final. No només pel factor camp, sinó perquè l’Espanyol B, virtual campió, és un filial i la seva plaça de Copa del Rei passarà al segon classificat. Veurem fins on arriba aquest Hospi de Xavi Molist.

The post L’Hospitalet renova Xavi Molist una temporada més appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La rutina de Xavi Molist (1977) és cada dia la mateixa. Arriba a les deu del matí a l’estadi de L’Hospitalet i en surt a les vuit del vespre. Entremig, l’equip sempre entrena a les quatre de la tarda. Molist té una dedicació professional a una categoria que és amateur. No cal que ningú li exigeixi res, ja que és plenament conscient d’on està i el que s’espera d’ell. La seva maduresa, sorprenent en un debutant a Tercera, contrasta amb com ha canviat la categoria des que es vestia de curt. Els sous són netament inferiors als d’aleshores i la professionalitat dels futbolistes, també. Ho deia Juan Pablo Amantini en una entrevista a Tercera.cat i ho reafirma Xavi Molist a FutbolCatalunya.

Molist no està sol en aquest repte. L’acompanya un altre golejador clàssic d’aquella època que tan enyora el futbol català. Jordi Martínez, ‘el Cueta’, és el segon entrenador i s’encarrega d’analitzar el joc de L’Hospitalet cada partit. Xavi Molist s’encarrega de l’estudi dels rivals i també de donar suport al seu company amb el propi. Tot plegat, una bogeria conjunta de jornades maratonianes a l’estadi. Tot detall importa i aquesta parella no escatimarà esforços per a polir-los i arribar a l’objectiu marcat.

A aquestes alçades, amb L’Hospitalet com a cinquè classificat, l’equip està on volia?

L’equip està més o menys on volíem. La il·lusió que teníem era la de ser primers destacats com l’Espanyol B, però és molt complicat. La lliga és molt difícil i volem estar entre els quatre primers a final de temporada. Sabem que queda molt i hi ha molta competitivitat. Hi ha  equips – del segon al vuitè – en un punt i tocarà lluitar fins el final.

L’Hospitalet té una pressió afegida per guanyar que no tenen altres equips, com per exemple l’Horta?

L’Horta a Primera Catalana també tenia aquesta pressió, però perquè me la posava jo mateix. Aquí ja sabia on venia. Un L’Hospitalet que acaba de baixar, que és un històric i que la necessitat és la de passar molt poc temps a Tercera Divisió. Si es pot aquesta temporada, perfecte. Sinó ho anirem intentant.

La posició que ocupen és bona, però també és cert que han tingut poca regularitat i algunes ensopegades inesperades durant la lliga.

No només nosaltres. Tots els equips han tingut aquests moments baixos excepte l’Espanyol B. Nosaltres vam tenir un mal moment els cinc partits abans de Nadal, amb tres derrotes i dos empats. Moments puntuals podies marxar guanyant i acabaves perdent… Al final sabem que això és molt llarg i els últims 10 partits són els que marquen. Haurem de treballar molt dur.

Si no fan play-off d’ascens seria un fracàs?

El fracàs seria per mi mateix. Jo vull ser primer. No ser-ho no és un fracàs, però és una desil·lusió. Intentarem ficar l’equip al play-off d’ascens i després ja serà una altra cosa.

Espera algun regal de Reis al mercat d’hivern?

Tot el que sigui millorar és benvingut, però el que no farem serà signar jugadors semblants als que ja tenim a la plantilla. Si ha de venir algun jugador per millorar, perfecte.

També desitja que millori la presència d’espectadors a l’Estadi?

Sí, però això ja és històric d’aquest club. Hem d’intentar que el club s’apropi a la ciutat i si guanyes partits i jugues bé potser s’animen. Tot i això, no només depèn de nosaltres i també s’han de fer altres coses perquè la gent no ve perquè sí.

És un mal endèmic. A Lleida en tres dies van passar dels 13.000 contra l’Atlético de Madrid als 500 en la visita del Badalona.

La gent s’enganxa al Barça o al Madrid, ja que els hi dones tot el futbol per la televisió. Cada vegada costa més sortir de casa per a venir a passar fred. Has d’oferir molt per a que la gent vingui.

Ha canviat molt el futbol de quan jugava a ara que és entrenador?

I tant si ha canviat. Crec que els futbolistes d’ara tenen les coses massa fàcils, que arriben massa aviat a categories bones i s’ho haurien de treballar molt més. Al final estàs a Tercera Divisió i has de córrer i treballar com el que més. A mi no em van regalar res per a estar a Segona B ni a Segona A. Hi ha jugadors, no els meus eh, a la categoria que estan sobrevalorats.

Llavors a part de baixar el nivell de qualitat també ha disminuït el de treball i sacrifici?

També has de pensar que al futbol fa uns anys li pagaven a un davanter centre 4.000 o 5.000 euros nets al mes i ara li pagues 400 o 500. El jugador ha de treballar, s’ha de buscar una manera de sobreviure fora del futbol i realment és complicat.

Crida l’atenció que per xifres aquesta temporada no hi ha cap gran golejador que despunti a Tercera Divisió.

Ara crec que el màxim golejador té 10 gols en 19 partits i després hi ha jugadors de banda amb gols. El nostre equip és el millor exemple. Tenim Velillas, Ripoll o Manzi que porten 5 gols cadascú. Ha marcat tothom excepte dos jugadors i el gol està molt repartit.

Li faria falta un Xavi Molist a L’Hospitalet?

Si tens un Xavi Molist després no tens un Manzi o un Ripoll. Prefereixo tenir un golejador de 25 gols, òbviament, però també tenir jugadors que et marquin 10 o 15 gols.

Sent que sent ex jugador de grans equips no ho ha tingut tant fàcil per a entrenar com altres ex companys?

Cadascú comença on vol. Jo ho vaig fer amb un cadet de Primera Divisió a Bellavista, després a Hostalric, passant per l’Horta. Categories baixes i buscant un futur. Si fas les coses bé et vindrà un equip millor i això és el que m’ha passat a mi. A l’Horta després de passar pel juvenil em van donar l’opció del primer equip i ara m’ha obert la porta L’Hospitalet.

Està entrenant només o fa també altres coses?

Només entreno. Vinc aquí a les deu del matí i surto a les vuit de la tarda i sempre entrenem a les quatre. Estic plenament dedicat al futbol.

Li compensa?

Home sí, jo m’ho passo molt bé. Tan sigui entrenant com portant la gestió jo gaudeixo. Realment sóc un tarat. A molts ex futbolistes els hi agrada més jugar que entrenar, però a mi m’agrada entrenar.

Més que jugar?

Trobes a faltar el jugar i entrenant gaudeixo molt. No sé si el mateix, però pràcticamen

The post “Realment sóc un tarat, però m’ho passo molt bé” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El mercat de futbolistes està bastant aturat al juny, però el que sí s’estan començant a definir són les banquetes. I és que la majoria d’equips catalans del grup 3 de Segona B ja tenen l’inquilí de les seves banquetes. Dues continuïtats solament confirmades, com són les de Manolo González a Badalona i Jordi Roger a Cornellà. La de Guillermo Fernández Romo a Sabadell està en mans de la nova propietat que encara s’ha de donar a conèixer. Havia renovat, però ara no està tan clar.

S’estrenaran Gerard Albadalejo (Lleida Esportiu), Óscar Álvarez (Llagostera), Martín Posse (Olot) i a Tercera Xavi Molist (L’Hospitalet). Els dos últims van ser presentats aquest dilluns.

“És un plaer i un repte molt bonic”, afirmava Posse. El ‘Cholo’ torna a Segona B, on ja va entrenar L’Hospi i la Pobla de Mafumet, sense èxit. L’argentí arriba acompanyat del seu compatriota Pablo Rotchen. “Volem ser valents i fer un futbol atractiu i competitiu”, revelava el nou entrenador garrotxí. Serà el responsable del futur esportiu del club en l’any del retorn a Segona B.

Una categoria per sota estarà L’Hospitalet, que ha baixat aquesta temporada. El club riberenc, amb els seus coneguts problemes, confia en Xavi Molist. L’ex futbolista de Barça, Cartagena, Terrassa o Neuchatel aterra després d’un brillant ascens amb l’Horta a Tercera Divisió. L’acompanya un altre clàssic del futbol català com Jordi Martínez, ‘El Cueta’. “He buscat un projecte que m’il·lusiona”, afirmava un més que motivat Molist.

The post Xavi Molist i Martín Posse pugen de categoria appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @lluci_22

La Unió Atlètica d’Horta ha experimentat un canvi extraordinari en tan sols un any. Disputades divuit jornades de Lliga, els hortencs ja han sumat un total de 33 punts, catorze menys que en tota la temporada passada. Però en cap cas l’Horta es pot relaxar, ja que aquest any, el Grup 1 de Primera Catalana està més competit que mai, i és que superat l’equador de la temporada, només tres punts distancien el primer classificat del vuitè. Per tant, la lluita per l’ascens a Tercera és tota una incògnita.

Enguany l’Horta és un equip totalment diferent al de la temporada passada, tant pel que fa a la banqueta com pel que fa als jugadors. L’ex jugador hortenc Lolo Merino va ser l’escollit per substituir Archi com a tècnic hortenc per a la temporada 2014/15, però les males actuacions de l’equip al Feliu i Codina van fer que l’Horta mai pogués aspirar a lluitar per les posicions capdavanteres i acabés patint per salvar-se.

MOLIST, FACTOR CLAU

A només dues jornades per acabar la Lliga, el llavors entrenador del Juvenil A de l’Horta, Xavi Molist, va agafar les regnes de l’equip, i va guanyar les dues últimes jornades del campionat, que van fer que l’Horta assegurés la seva continuïtat a Primera Catalana.

Amb tot l’estiu per poder fitxar, l’ex jugador d’equips com el Logroñés, Sabadell, Terrassa o Cartagena va poder confeccionar un equip jove per competir en una categoria tan exigent com la Primera Catalana. “Vaig intentar portar jugadors que, a més de tenir les característiques que a mi m’agraden d’un futbolista, es coneguessin entre ells, fet que agilitzar el seu procés d’adaptació. A més, l’Horta és un club que deixa treballar i això ajuda molt”, afirma Xavi Molist.

L’entrenador assegura que no hi ha cap secret i que l’arma més important d’aquest equip és el treball i la constància. “Tot el que fem als entrenaments ho volem plasmar als partits. Com la meva filosofia és jugar bé a futbol, basem els entrenaments en jocs de posició i conservacions”, certifica.

En la present temporada, l’Horta és el segon equip que menys gols ha encaixat (14), tan sols superat per Mollet (13). Tot i així, un dels aspectes que ha de millorar l’equip blanc és la falta de gol. “Portem pocs gols aquesta temporada, però no em preocupa perquè l’equip crea moltes ocasions de gol. El que hem de millorar és l’eficàcia de cara a porteria”, sentencia l’entrenador de l’Horta, que ha fitxat recentment el davanter Diego Novo, que la passada temporada militava al Granollers i aquesta jugava al Llinars.

UN OBJECTIU BEN DEFINIT

Segons Xavi Molist, el club en cap moment ha exigit que l’objectiu de l’Horta ha de ser assolir l’ascens a Tercera Divisió. “El meu objectiu és lluitar per estar en les primeres posicions en les últimes jornades de Lliga”, assegura Molist, que confia plenament en que té “una de les plantilles més competitives de la categoria”, amb una mitjana d’edat molt jove (23,7 anys).

Si l’Horta continua en aquesta línia pot fer somiar els seus aficionats amb un ascens històric a Tercera Divisió, categoria que no trepitja des de la temporada 1999/00.

The post La metamorfosi d’un Horta líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Manlleu, Barça, Logroñés, Sabadell, Badajoz, Nàstic, Terrassa, Castelló, Cartagena, Badalona i Horta. Trobaran a pocs futbolistes amb una trajectòria tant dilatada com la de Xavier Molist Berga (1977). Poques situacions l’agafaran per sorpresa, ja que les ha viscut totes dins d’un vestidor. Té només 38 anys, però l’experiència d’un veterà. Amb la tranquil·litat d’un avi, explica la que serà la seva primera experiència a la banqueta.

“Tinc ganes de començar. Se m’està fent llarg”, explica a Futbolcatalunya Xavi Molist. No és un inici, de fet, sinó una continuació al final de la temporada passada. El nostre protagonista va agafar l’Horta a dues jornades pel final de la lliga. Ell mateix reconeix que “si no hi havia un canvi, l’equip baixava. Al final era una situació dramàtica”.

Al cap i a la fi, “a mi m’ha anat bé”, ja que “si l’equip no hagués anat malament, no me’l donen”. Dit així, sembla fàcil però no ho era. La pressió sobre un debutant era alta, però “jo estava tranquil. En dues setmanes els dubtes entorn meu es van esvair. Hi va haver un canvi d’actitud”.

“SEMPRE HAS DE DEMOSTRAR EL QUE VALS”

La situació, dramàtica com veuen, requeria molta psicologia. Molist, experimentat com pocs, declara, molt calmat, que “sé el que és un vestidor. Haver viscut professionalment tota la vida és un punt a favor”. No és l’únic. Hi ha molts més que pel fet d’haver estat futbolistes d’elit han tingut l’oportunitat.

Xavi Molist, que no ho nega, posa un matís: “L’ex jugador té un punt d’avantatge per a ser entrenador perquè tens més contactes, però després has de demostrar que vals”. I és que al final, “s’ha de saber aguantar la pressió. Si no et surten bé les coses, treballa més”. Treball, treball i treball, per a millorar.

Aquest, precisament, és l’objectiu del seu Horta: “El primer que hem d’intentar és millorar la temporada anterior. No vendré que l’Horta està per pujar”. Cal paciència, ja que hi ha hagut molts canvis. Tants com 14 fitxatges, que units als 9 jugadors que segueixen de la temporada passada deixen la plantilla en 23 futbolistes.

“DE BARÇA NOMÉS N’HI HA UN. CAL ADAPTAR-SE”

Tots ells, sense excepció, hauran d’entendre la filosofia de Molist, que no és cap altra que “tenir la pilota”. “De Barça només n’hi ha un i cal adaptar-se a les situacions de joc”, això sí. Lluny de cenyir-se a una sola idea, el nostre protagonista declara que “tinc un sistema base, però no fix. Segons partits, rivals, moments dels jugadors faré canvis sense cap problema”.

L’únic que no variarà mai és l’objectiu: “Tots els entrenadors busquen ser el mínim golejat i el màxim golejador. Són les dues claus de l’èxit”. Al Feliu i Codina hi ha les eines per a intentar-ho i “em sento afortunat d’estar a un equip que ha apostat per mi. L’Horta és un dels històrics de Barcelona. Sempre ha pagat al dia”.

Tot depèn de Molist i, sobretot, dels jugadors. Ell mateix reconeix que l’esforç és innegociable: “L’equip pot guanyar o perdre però vull que els aficionats marxin pensant que els meus jugadors ho han donat tot i que si s’ha perdut és perquè el rival ha estat millor”.

“EL QUE PASSA AL TERRASSA ÉS LAMENTABLE”

D’altra banda, Molist, preguntat per la situació del seu anterior club és taxatiu: “Tot el que ha passat al Terrassa em sembla lamentable. No pagar als jugadors és una falta de respecte”. Al final, “els futbolistes amaters no es guanyen la vida amb això. Mereixen tenir el que se’ls ha promès”.

El futbol d’ara no és el que hi havia quan ell era jugador, però, com bé ha dit, cal adaptar-se. Es desperta, se’n va a dormir i somia pensant en aquest esport. Viu dedicat a ell: “Passo el dia pensant en el futbol. Visc per això. Espero i desitjo que em surtin bé i si no és així seguiré treballant encara més”. L’afició de l’Horta pot estar tranquil·la.

The post La nova vida d’un ‘avi’ que es diu Xavi appeared first on FutbolCatalunya.com.