La meitat de la seva vida l’ha passat en les banquetes del futbol base del RCD Espanyol i, ara, d’un dia per a un altre, Xavi Corominas acomiadat. És molt fàcil: un nouvingut com Mikel Azparren, i el responsable de captació, David García, li ho van comunicar divendres passat 9. Per descomptat tenien la signatura del director esportiu, Domingo Catoria qui cauria hores després.

Corominas no ha tingut temps encara d’assimilar aquest adeu tot i que, a poc a poc, començarà a veure la llum del futur. La seva experiència és una garantia per als qui desitgin fer un projecte realitat. Només fa falta que repassin la seva trajectòria.

COROMINAS, SEMPRE DE L’ESPANYOL

Com va tot després de l’adéu del passat dilluns 12?

Bé, assimilant tot, una mica. Tranquil, ja m’ho podia imaginar, per això, et dic que tranquil, valorant molt els 18 anys que he passat en el RCD Espanyol i ja està. A veure el que ens presenta el futur

En aquesta mena de situacions, encara que només portes quatre/cinc dies, es pensa molt en el passat o s’obre la porta més al futur?

M’ho van comunicar el divendres i ho van fer oficial el dilluns 12.

Això és el que volem destacar que no ha tingut temps ni per a assimilar-ho.

“VAIG XOCAR AMB PART DELS RESPONSABLES”

Fins que no es fa efectiu no es pensa encara que és una cosa que es podia preveure. També he ‘xocat’ amb part dels responsables i em feia una idea; l’exigència sempre anava a ser màxima sempre, ho sabia, però no sols en aquest club sinó en tots. M’ho prenc amb naturalitat i toca seguir.

Imaginem que, si hagués volgut, hauria continuat encara que hagués hagut d’acceptar alguns condicionants incòmodes…

No, la proposta va ser sempre que no volien que continués en el club.

“M’HO PREN AMB NATURALITAT I TOCA SEGUIR”

És a dir, no li van donar ni l’oportunitat de negociar res?

No, res. Els responsables només em van dir que em traslladaven la no-continuïtat en el club

Responsable/és, es refereix a Mikel Azparren, un nouvingut?

Sí, Azparren i David García els qui m’ho van dir i entenc que amb decisió secundada per Domingo Catoria.

Curiós, curiós… el que sí que li haurà dit més d’un és que una porta es tanca (encara que sigui l’Espanyol) i s’obriran moltes més.

El futbol ho he viscut i he vist molts entrenadors que passen perquè això no s’acaba en cap club o en una ciutat determinada. Ara estic obert a veure el futur i tranquil, ja que són 18 anys continuats treballant i, si trobo alguna cosa que em convenç, ho agafaré. Si no és així, no passa res per estar un temps tranquil, reflexionant en mi i aprofitant el temps lliure.

“ARA ESTIC OBERT A VEURE EL FUTUR”

Molts tècnics ho ‘agraeixen’, una vegada passa el temps, perquè són etapes que es tanquen i altres s’obren.

És una manera de sortir de la meva zona de confort. A l’Espanyol vaig arribar amb 18 anys i he estat 18 més com el meu únic club, per tant, s’obre una nova etapa en la meva vida. No serà fàcil perquè deixo molta gent amiga, deixo enrere una rutina de molt de temps, però tindrà noves experiències per a créixer com a tècnic i persona.

“DEIXO MOLTA GENT AMIGA”

En el seu comunicat parlava d”orgull’ i ‘agraïment’

Per descomptat. Molt d’orgull per haver estat en l’Espanyol, a ‘casa meva’ i molt agraït per haver viscut experiències de valor incalculable per a mi. Agraït als treballadors, als futbolistes i als meus companys tècnics.

Bé, i un tercer concepte com és el sacrifici

Els qui vivim a Catalunya sabem que no és fàcil ser de l’Espanyol a Barcelona. Tenim un ‘gegant’ al costat que requereix molt esforç i sacrifici per a créixer; així m’ho han ensenyat i així he intentat transmetre-ho a tots perquè tot costa en la vida. És una cosa que està impregnat en el club.

“ÉS MOLT DIFÍCIL VEURE UN ALTRE JOSÉ M. CASANOVA”

Per cert: des del nostre volgut i sempre estimat Josep Manel Casanova només ha quedat el desert?

És molt difícil que vegem un altre José Manuel encara que també hem viscut bons moments amb Jordi Lardín o Àlex García/Fran Navarro. Hem viscut situacions de tota mena i cadascun ho fa tan bé com sigui possible.

Dies enrere vam llegir que des del 2016 han passat per aquí. Des de Perearnau, Àngel Gómez, Jordi Lardín, Rufete, Catoria…

Sembla que hi ha poca continuïtat en el primer equip i en la base, tant de bo busquin a les persones idònies. Hi ha poca estabilitat, cert, massa canvis…a veure si l’Espanyol torna al nivell que deu.

“EN EL CLUB HI HA POCA ESTABILITAT”

I, ara, Xavi Coromias a on apunta. Futbol formatiu o futbol amateur o futbol professional?

Estic obert a moltes coses, no em tanco portes. Després d’aquest any dur i difícil, el que valoro són les persones amb les quals haig de treballar i aquest ‘feeling’ diari. És molt important sentir-te còmode on estiguis.

Un entrenador que ha estat molt de temps en categories inferiors d’un ‘gran’ es torna molt exigent en un altre lloc?

“NO EXIGIRÉ MAI L’IMPOSSIBLE”

Ja ho veurem. Jo he jugat en nivells més baixos que l’Espanyol i tothom té les seves capacitats. Jo mateix no exigiré mai l’impossible.

Parlem de projecte a curt o a llarg termini?

Especialment, el projecte i treballar a gust on toc.

The post “Me’n vaig de l’Espanyol orgullós i agraït” appeared first on FutbolCatalunya.com.