Se suspèn el partit de Primera Catalana Pirinaica-Atl. Montcada per diferents agressions i la decisió del comitè sancionador és: 300 eurets pels locals i 150 pels visitants.

Fa uns dies el porter del juvenil del Sagrat Cor de Barcelona va rebre una brutal pallissa al camp d’un equip del Prat per part de jugadors i aficionats rivals, que va posar en risc la seva integritat física, amb les puntades de peu directes al seu cap. Sancions? Baratetes...Tres partits a porta tancada al club local i vuit partits al jugador que va colpejar el porter, causant diversos hematomes cranials. O el partit Vilanova del Camí-FAF L’Hospitalet.

UN REGLAMENT REDACTAT AMB ELS PEUS

Segur que si preguntem al septuagenari president i al director ens diran que sempre apliquen la llei, que la FCF es reuneix amb els Mossos, que fan moltes coses junts i que això va de conya, bla, bla, bla. Realitat? Fum? Campanya electoral?

Curiosa l’actitud dels comitès de la FCF amb la violència, segur que ens diran que apliquen el reglament, la llei, la Constitució i el Codi d’Hammurabi.

Les queixes són contínues, els clubs i jugadors dubten de la ‘justícia federativa’.

Algunes preguntes molt simples perquè les respongui qui vulgui:

• Tenen raons?

• De debò es vol eliminar la violència dels camps de futbol catalans?

• Amb les campanyes, amb les reunions i cursets amb els Mossos i amb les sancions que posen els jutges de la FCF, s’evita que jugadors donin puntades al cap dels rivals, que hi hagi tanganes als camps…?

JUSTÍCIA FEDERATIVA?

No fa gaire un executiu de la FCF deia en una entrevista per TV que és cert que estava repuntant la violència als partits del futcat. Si és així, no caldrà preguntar-se què s’està fent malament?

Ja no es pot dir que la culpa és de la pandèmia del Covid, com es va dir al seu dia, que si la gent estava molt nerviosa d’estar tancats a casa i que treien el pitjor als camps de futbol.

Ara ja anem sense mascaretes i se segueixen agredint jugadors als camps de futbol, diuen que amb més freqüència que l’any 2020. Diuen que fa anys un dirigent federatiu afirmava que era millor que els comitès “templasen gaitas”… perquè al final els clubs emprenyats no el votaven. Ja seria el súmmum que el mateix dirigent hagués dit: “si són dels meus, baratet, baratet, … i si són dels altres, la sanció que toqui”. Segur que això no passa a la Federació.

SANCIONS RIDÍCULES

No es pot imaginar que se’ls digui als jutges dels comitès: “pel que et pago, has de seguir les meves consignes”. Això segur que no passa. A més, com diuen que que no els paguen, encara s’entén menys que els jutges imposin gratis aquestes sancions ridícules, perquè la seva continuïtat al càrrec no depèn del vot dels clubs. Aleshores per què són tan tebis?

Ara toca esperar el següent escàndol i la sanció barateta. Segur que l’ex directiu Manel Duran està comparant i recorda quan el van voler ‘executar’ utilitzant els comitès sancionadors de la FCF per fer una “sacada d’honor” a Vilanova en un partit del femení. Normal, semblant agressió a la pilota mereixia el màxim càstig: expulsió com a directiu i a galeres. “Cosas veredes, Sancho, que farán fablar las piedras”.

The post La violència, els Comitès i qui paga la festa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dijous l’analista arbitral Pavel Fernández deia: “La FCF ha sancionado al jugador
agresor con 8 partidos… ¡@FCF_CAT sois cómplices!” (partit Fornells B – Bescanó B a
Girona) per l’agressió del jugador del Bescanó B al defensa del Fornells B”.

També Esport3 va parlar ahir de la sanció: “Sorpresa en la sanció al jugador del
Bescanó B que va agredir a un defensa del Fornells B. El Comitè de Competició de la
federació Catalana ha interpretat que hi va haver una provocació prèia, i només l’ha
castigat amb 8 partits”.

Com podem veure a les imatges, la “provocació prèvia” no deixa cap dubte… No ens
estranyaria que el comitè de competició tingui “les imatges del VAR” d’aquesta
provocació prèvia que la resta dels mortals no hem vist.

TOLERÀNCIA ZERO?

Abans de conèixer la sanció de 8 partits al jugador, a les xarxes socials s’avisava que la FCF, en lloc d’una sanció exemplar, posaria una sanció tèbia. És clar que el món del futbol és ple de visionaris que endevinen el futur amb una sola imatge de TV… Han encertat.

Allò de la ‘Tolerància Zero” amb la violència al futbol que tantes vegades ha pregonat el
septuagenari president Soteras, casa molt malament amb agressions com la del jugador del
Bescanó B i les sancions posteriors que posa la seva gent.

Jordi Bonet, vicepresident presidenciable, ja de campanya, s’excusa davant Olot TV dient que “en casos com aquest ja els agradaria posar sancions exemplars però que la llei els ho impedeix”. Quina llei? Diu el refrany: Moltes bufes i pocs trons !

I QUÈ DIU LA LLEI?

La ‘llei del vicepresident’ (la llei de l’esport català), segons va confirmar a aquesta Redacció un dels membres dels Comitès de justícia de la Catalana diu això:

96.2. Són infraccions molt greus:
a) Les agressions als jutges, als àrbitres, als jugadors, al públic, als tècnics, als directius i
a totes les altres autoritats esportives si causen lesions que signifiquen un detriment
de la integritat corporal o de la salut física o mental de la persona agredida.

96.3. Són infraccions greus:
a) Les agressions a què es refereix l’apartat 2.a), si comporten una gravetat menor,
atès el mitjà emprat o el resultat produït.

98.2. Corresponen a les infraccions molt greus:
d) La suspensió o la inhabilitació temporals per un període d’un a quatre anys o, si
escau, per un període d’una a quatre temporades.

98.3. Corresponen a les infraccions greus:
a) La suspensió o la inhabilitació per un període d’un mes a un any, o si escau, de cinc
partits a una temporada.

“MANDA HUEVOS”… NO PERDRE VOTS!

En resum: “si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o de la
salut física o mental de la persona agredida”, màxim 4 anys o 4 temporades de sanció.
I si l´agressió no és d’aquesta gravetat, el màxim a imposar és d’un any o una
temporada (més de 30 partits) i el mínim, 5 partits. En aquest cas, ni 5 ni 35, són vuit
pel comitè!

D’aquesta manera el comitè de competició, amb “el reglament a la mà”, ha vist aquesta
inqualificable agressió suficient per aplicar gairebé la mínima sanció de les infraccions
greus… I tenim sort que no ha considerat que sigui una infracció lleu (màxim 1 mes o 4
partits). Així anem…. Un zero per a la Tolerància zero…

EN RESUM: UN ZERO

Repetim: Un zero per a la Tolerància zero. Moltes campanyes, molta ètica esportiva, comitès, comissions i gaites, … i després quan cal ser exemplar, es decideix ser benèvol al màxim…. És clar… “perquè la provocació prèvia és evident”.

“Manda huevos”, com deia aquell. Anem millorant amb els anys… o serà qüestió de fer
amics o no perdre’ls?

The post Ni 8, ni 88, ni 8.888 partits: Tolerància zero? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El control i repressió de la violència als camps queda relegada als jutges esportius, però poques vegades acaben als tribunals penals moltes de les agressions i altres tipus de violència que es produeix en el món del futbol, com pot ser la verbal, amb insults i ofenses per sexe, raça, etc.

FAN PROU LES FEDERACIONS ESPORTIVES

Els poders públics i les federacions esportives han d’actuar per prevenir, controlar i reprimir aquestes conductes. Ens preguntem si fan prou. Tema molt complex.

Hi ha qui es queixa dient que la federació hauria de fer més. La pregunta és, …De veritat, en pot fer més? Normes n’hi ha i sancions s’han aplicat sempre. Aleshores, on és el problema? Per què hi ha més violència? És exclusiva del futbol?

Aquest tipus de violència pot sorgir en qualsevol esport, però al futbol és on s’aprecia més, a causa de ser un esport de masses, els resultats ajustats depenen moltes vegades de la decisió d’un àrbitre, la transcendència econòmica, l’atenció mediàtica i la identificació dels espectadors amb el seu equip.

PER QUÈ LA VIOLÈNCIA ALS CAMPS DE FUTBOL?

La veritat és que als camps de futbol es reflecteix el que passa a la societat en general. Hem vist com surt de franc, o gairebé, destrossar mobiliari urbà, enfrontar-se a la policia, insultar i amenaçar per les xarxes, … I si veiem com es comporten alguns polítics als parlaments, doncs poquet més aprendrem…

I podem pensar que si fossin futbolistes, cap d’ells acabaria el partit. Després ens preguntem si la culpa de la violència als camps de futbol és d’uns o dels altres.

Ens crida l’atenció el titular d’una notícia publicada als mitjans de comunicació: “La societat actual és una de les més agressives de la història”. I afegeix: “La violència és una de les xacres a què s’enfronta la societat actual, una de les més agressives de la història de la humanitat, denuncia l´Organització Mundial de la Salut, que afirma que l´increment dels actes violents suposa un greu problema mundial”.

FORA LA VIOLÈNCIA DELS NOSTRES CAMPS

Volem fer miracles al futbol quan el problema de la violència és a la pròpia societat? Una altra cosa és que la gent entengui i es conscienciï que a un camp de futbol no cal anar amb ganes de ‘camorra’.

Però per això, els polítics han de ser els que liderin el canvi. La veritable gent del futbol, i que gaudeix jugant, entenen que ha de ser així. Fora la violència dels nostres terrenys de joc !!!

The post Més violència als camps de futbol? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Setmana SÏ i setmana TAMBÉ, la violència sempre és protagonista al futbol català i als camps de Catalunya amb excepcions que han de ser expulsades immediatament. Aquest passat diumenge, tres partits (entre Primera i Segona Catalana) han merescut penosos titulars per presència d’indesitjables que han alterat el desenvolupament dels partits.

Les Forques (La Jonquera-Martinenc)), Can Sant Joan (San Juan At. Montcada-Gramenet), i Nou Sardenya (Europa-Racing Vallbona) van viure en primera persona l’actuació penosa i censurable d’excepcions abominables. No mereixerien cap deteniment, però, si serveix per a començar a erradicar aquest maleït mal, benvinguts siguin els comentaris.

EXCEPCIONS, PERÒ MALEÏDES EXCEPCIONS

Repassin amb nosaltres les reaccions d’aquestes excepcions que, desgraciadament, jornada rere jornada es repeteixen als camps. No és només qüestió de mà dura de la Federació Catalana sinó fonamentalment d’educació social, no obstant això, mentrestant, sempre paguen justos.

A La Jonquera es va ajornar el partit en el 70′ (0-1, Martinenc), ja que el col·legiat Oriol García Muñoz no va poder més. Llegir l’acta faria que qualsevol mortal deixés el xiulet. Vermella al tècnic local per doble groga per a sortir del camp “xisclant i encarregant-se a l’assistent i ha hagut de ser separat pel delegat, i dues persones més”.

A partir d’aquí van arribar els insults del públic, que no reproduirem per respecte als col·legiats, però que es poden imaginar. Fins a tres ocasions, l’àrbitre i els seus assistents van escoltar tota mena d”elogis’ i fins i tot al final “les finestres de la zona posterior del nostre vestuari han estat colpejades dues vegades per algú al qual no hem pogut ni veure ni identificar”.

FUTBOLISTA COLPEJA AL SEU DELEGAT

D’altra banda, a Montcada es vivia una altra situació tragicòmica i rocambolesca perquè un futbolista de la UDA Gramanet va colpejar al seu delegat. L’acta és letal: després de veure la vermella “li ha donat un cop de puny en la cara al seu delegat, el qual, després de rebre el cop de puny, ha caigut desplomat al sòl”.

Era el minut 86 i aquesta acció va provocar, a més, la invasió del terreny de joc “per aficionats de l’equip visitant que han interferit en la batussa causada pel nº16”

L’entitat colomenca ha facilitat el seu punt de vista sobre l’esdevingut davant el Sant Joan At. Montcada i ha decidit expulsar immediatament al jugador català.

COPS DE PUNY AL NOU SARDENYA

El segon partit gris de la jornada a Segona Catalana (subgrup 5) es va sofrir al Nou Sardenya entre el filial gracienc i el Racing Vallbona. Segur que el president José Palomo entrarà a fons en una situació que no ha de deformar la gran feina que està duent a terme al costat de la seva directiva.

La veritat és que l’annex arbitral és demolidor i té a l’entrenador del primer equip i a un jugador visitants com a protagonistes. Només aquest paràgraf escrit per Marc Guardia posa els pèls de punta: “amb el braç esquerre va subjectar el cap d’un aficionat i amb el puny dret tancat colpeja repetidament impactant sobre el cap d’aquest aficionat havent de ser separat per la resta de jugadors”

El CE Europa també ha demanat perdó a través de les xarxes socials encara que això és insuficient. A veure el que decideix Competició; el que és clar és que aquestes excepcions han de ser expulsades del futbol català.

The post Les excepcions han de ser expulsades del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un gravíssim insult racista durant un partit de 1a Divisió de juvenils (Fontsanta Fatjó-Can Vidalet) va avançar el seu final, ja que els visitants es van retirar del camp en injuriar greument un company per part d’un jugador local. El col·legiat PRC ni va amonestar a l’agressor, però en aquest 70′ els del Molí es van retirar amb 2-2.

Era la segona jornada de Lliga (10 octubre 2021) i el comitè de competició de la FCF ja ha sancionat al Can Vidalet perquè “consideren que això no és motiu de sanció”, declara el vicepresident del ‘CanVi’ a Futbolcatalunya, Pedro Villegas.

EL CAN VIDALET, OFÈS I DOLGUT

No troben cap explicació a la resolució del comitè ni tampoc al fet que ningú (ni el nou Delegat federatiu des del carrer Sicília) s’hagin interessat “per saber el que realment va ocórrer. Els nostres xavals estan col·lapsats, no entenen (com ningú de nosaltres) res de res”.

Això va provocar que aquest passat diumenge –“així va sortir dels xavals”– posessin genoll en terra per a mostrar la seva repulsa a qualsevol situació racista. El ‘CanVi’ va endur endavant una idea que també van seguir de manera exemplar els del Vinyets Molí-Vell.

“Treballem amb nens de tots els països del món, amb tots. Estem en una localitat multicultural i ens alegra tenir més de 400 nens que es troben desorientats amb aquesta decisió. No entenen com s’insulta a un company, decidim retirar-nos perquè el col·legiat no li va voler expulsar, i la FCF ens sanciona a nosaltres”, es lamenta el directiu.

VAN A APEL·LACIÓ

Villegas, que va confirmar la intenció del club de presentar un nou recurs al comitè d’Apel·lació, esperava mçes. Fins i tot que “el mateix president de la Catalana hagués assumit la situació i hagués vingut, quan es juguessin els minuts pendents, per a donar exemple, però ni s’han dignat a trucar”.

A Can Vidalet senten que “una cosa són les campanyes, totes aquestes campanyes que llancen contra la Violència, el Racisme i tot això i després està el que decideixen”.

The post Can Vidalet clama contra la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Partit de benjamins entre EF Gavà i Piera en el Camp ZEM Can Torelló amb triomf còmode per als locals, però nou cas d’insults sexistes en un camp de futbol. L’objectiu, una vegada més, la col·legiada de torn N.L. a qui se li va dir de tot per part de diversos espectadors menyspreables.

L’acta, que van signar tots dos clubs, és duríssima pel seu contingut i mereixedora de greus sancions per a aquests protagonistes que, per descomptat, té identificat el Piera, conjunt visitant.

INSULTS SEXISTES GREUS

“Cuando salgas te voy a matar” “vete a tu casa con la escoba y el recogedor” “deberías estar en el mercadillo vendiendo bragas”. En resum: aquestes van ser algunes frases que es van proferir i va poder escoltar tothom. Aquí està el vídeo que s’ha emès a través d’Instagram top.futbolbase.

L’arbitra, que no va voler aturar el partit en cap moment ni donar-lo per finalitzat (podria haver-lo fet), va aguantar fins al final. Finalment, segons es pot llegir també en l’acta, va ser acompanyat per entrenador i coordinador dels locals a vestuaris.

FCF I MOSSOS

Aquest succés va ocórrer aquest diumenge i aquest dimarts, el Comitè de competició de la FCF ja ha obert expedient a través de “la Subcomissió de Xarxes socials”. El que és cert és que serà responsabilitat de Mossos identificar a aquests indesitjables espectadors.

La Federació, que va mantenir en el càrrec de vicepresident-responsable d’Etica a Juanjo Isern, i que va ser destituït el setembre passat, no va posar a ningú en aquest lloc.

Es més, la Catalana va iniciar una campanya de sensibilització la temporada 20212-213 amb l’eslògan ‘JOC NET’ sota la presidència d’Andreu Subies; després, la 2014-2015 es va generar la de ‘Prou violència al futbol’ mentre que en la 2016-2017 va ser la de ‘Zero insults a la graderia’.

Segons fonts jurídiques consultades per Futbolcatalunya, “Cal castigar amb més duresa les situacions de violència”.

Es a dir: “Tenim dues vies: 1) preventiva, amb campanyes de sensibilització i 2) repressiva. Si té llicència l’actor, que actuï l’FCF; si no, que ho faci la comissió antiviolència de la Generalitat perquè sancionar al club no és lògic”.

PARLA EL PIERA

Segons ha afirmat aquest dimarts al ‘Què T’hi Jugues’ de Ràdio Barcelona el president del Piera, Alfredo Eirin, “el club farà tot el que estigui al seu abast per sancionar els pares”, al punt que “estudiem també prohibir-los l’accés als estadis, o almenys al nostre”.

The post Nou cas d’insults sexistes a un camp de futbol appeared first on FutbolCatalunya.com.

PER: JAVIER LATORRE

Com a exemple, podem recordar les recents mesures que han entrat en vigor a partir del 15 de desembre després de l’acord assolit entre Consejo Superior de Deportes, Liga de Fútbol Professional i Real Federación Española de Fútbol: tancament parcial dels estadis de futbol, ​​sancions per violència verbal, retirada de punts i descensos per als clubs, així com una acurada regulació de la venda d’entrades i desplaçaments de la aficions

Al seu torn, això ha portat a la Liga a contractar un Director de Seguretat pertanyent a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, a la creació d’una Unitat d’Intel·ligència que col·labori activament amb la policia, a la creació de la figura de un Director de Partits que acrediti i documenti l’existència de conductes que promoguin o incitin a la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en els estadis de futbol, ​​i a la creació d’una Comissió de Control i Seguiment. Fins i tot, el seu president Javier Tebas va anunciar la propera elaboració d’un “Manual de Benvinguda i Bones Pràctiques del Aficionat”.

Convindria recordar que aquest “tsunami” regulador de la violència en l’esport s’ha produït després del que ha passat amb el seguidor deportivista “Jimmy”, la desgraciada mort succeïda als voltants de l’Estadi Vicente Calderón sembla que ha conscienciat als diversos participants en el negoci del futbol.

No hi ha dubte que cal lloar tota actuació que permeti eliminar la violència als terrenys de joc, però se’ns plantegen dos interrogants:

1. No era suficient la legislació antiviolència existent al nostre Estat per combatre la violència en l’esport, que ha estat necessària la posterior adopció de les mesures esmentades en els paràgrafs anteriors?

1. És que només hi ha violència en l’esport professional i les nostres institucions dediquen tots els seus esforços a aquest àmbit, oblidant-se del esport aficionat o de base, no professional?

Respecte a la primera qüestió, hem de preguntar-nos si en aquest país només es regula a “cop de telenotícies”, és a dir, si ens movem únicament quan hi ha un fet que genera alarma social, I si es fa així, ens preguntem si després s’aplica la normativa aprovada?.

Hem de recordar que fa uns anys, una vegada que es va produir un fet que va generar alarma social en relació al racisme en un camp de futbol, ​​es va presentar “a bombo y platillo” i amb certa celeritat, la nova legislació antiviolència, la Llei 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia ja intolerància en l’esport, i posteriorment es va regular el corresponent i detallat Reglament, aprovat pel Reial Decret 203/2010. D’una simple lectura de l’esmentada normativa, podem observar que és una completa regulació que cobreix pràcticament qualsevol de les infraccions que es realitzin amb ocasió d’un partit de futbol, ​​i les sancions que es poden imposar per la comissió de les esmentades infraccions gaudeixen de la suficient rotunditat per poder resoldre el problema. És clar, el problema ve quan es produeixen fets que estan tipificats i no es sancionen pels òrgans competents, sigui perquè no es denuncien o sigui perquè no es consideri necessària la seva repressió.

Respecte a la segona qüestió, sembla que el legislador estatal s’ha oblidat que també existeix esport no professional, el que es disputa a “categories menors” i és un fet acreditat que no va tenir cap intenció d’intervenir-hi. Potser serà un tema de competències per no interferir en la tasca de les Comunitats Autònomes, però la veritat és que la flamant Llei 19/2007 només s’aplica a les competicions esportives oficials d’àmbit estatal, que s’organitzin per entitats esportives en el marc de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport, o en aquelles altres organitzades o autoritzades per les federacions esportives espanyoles, i tambè és cert que no hi ha legislació autonòmica que reguli amb idèntica profunditat la matèria. Per clarificar, en l’àmbit del futbol l’esmentada normativa és d’aplicació per a qualsevol partit de futbol corresponent a la Lliga BBVA (Primera Divisió), a la Lliga Adelante (“Segona A”), la Segona Divisió “B” i la Tercera Divisió. I la resta de categories inferiors? Doncs res de res. Depenen de les regulacions de les federacions esportives autonòmiques o de la legislació esportiva autonòmica corresponent en matèria de violència en l’esport.

La veritat és que cada setmana arriben als comitès disciplinaris federatius actes de partits de futbol d’aquestes categories “no incloses en la Llei 19/2007”, en les que, en algunes ocasions, els fets descrits pels àrbitres produeixen autèntica estupefacció. Un es pregunta si l’ésser humà és capaç d’arribar a certs extrems i la realitat és que si. Per sort, són casos aïllats, però que són els que després poden aparèixer al telenotícies. No fa gaire era notícia dels informatius televisius l’agressió a un àrbitre de 15 anys per part d’un entrenador d’un equip de quarta categoria provincial d’alevins.

Considerem que alguna cosa hem d’estar fent malament quan hem regular a “cop de telenotícies”. O bé hem d’estar escatimant esforços pel que fa a la prevenció de les actuacions violentes o intolerants en l’esport, o bé les sancions que s’imposen no aconsegueixen els objectius previstos inicialment pel legislador. Insistim com dèiem en el paràgraf anterior, si reuníssim en un manual les actituds violentes i intolerants reflectides en les actes i informes arbitrals, observarem que podríem editar una enciclopèdia de nombrosos toms.

No hi ha dubte que un tancament parcial d’un estadi -com ha aplicat la UEFA en recents actuacions o ara fins i tot com a mesura vigent a la nostra Lliga- és una mesura que queda molt bé als ulls de la societat i dels mitjans de comunicació. Si l’objectiu que es persegueix és que els ultres i intolerants desapareguin dels estadis de futbol, ​​potser ho aconseguiran a mitjà o llarg termini, però tancant grades no aconseguiran canviar les actituds d’aquell entrenador que va agredir un àrbitre de 15 anys en un partit d’alevins, o la dels jugadors i públic que insulten i degraden a rivals i àrbitres senzillament per tenir un altre color de pell.

Menys tancaments de grades i més actuacions sobre la base de la prevenció de la violència i no quant a la seva repressió. Ens preguntem què deuen pensar els pares que van habitualment al futbol amb els seus fills quan es vegin impedits de fer-ho durant un temps, en el cas que els comitès els tanquin la graderia en què tenen els seus seients, per culpa de dos o tres malvats que mostren unes files més avall una pancarta intolerant a les càmeres de televisió, fet pel qual serà sancionat el club. S’imaginen que durant uns dies s’impedís la circulació per una autopista a tots els usuaris de la mateixa perquè hores abans un conductor condueixi ebri o marxi en sentit contrari?. És que el tancament parcial de grades aconseguirà que els pares es comportin cívicament en els partits que juguen els seus fills menors d’edat? No hi ha dubte que allò de justos per pecadors ha arribat al món del futbol.

Cal buscar altres solucions i per això és necessària molta imaginació i moltes hores d’estudi, analitzant quins són els protagonistes de la violència en el futbol, ​​quines són les causes de les seves actuacions violentes i intolerants i quines solucions s’han d’aplicar a tots els nivells.

En primer lloc, els esportistes tenen la seva quota de responsabilitat. La seva parcel·la de culpa s’ha de situar en quant a la violència “dins” de l’estadi i en “l’entorn de la competició”. “Dins”, pel que fa a les actuacions en l’interior del terreny de joc contra rivals i àrbitres, i a “l’entorn” respecte a les actuacions que realitzin fora, sigui en dirigir-se als espectadors amb gestos insultants i provocatius o amb enfrontaments fora l’estadi. No cal recordar els gestos realitzats per dos famosos jugadors dels equips “top” de la Lliga Espanyola, un fent gestos amb les mans en senyal de “robatori” i l’altre amb les mans juntes en senyal de “emmanillat”, en ambdós casos amb el mateix objectiu, denunciar, segons la seva opinió, presumptes actuacions doloses dels col·legiats. Imagineu quin model a seguir per als jugadors menors que solen copiar o imitar el que fan els seus ídols grans.

En segon lloc, els monitors, tècnics i entrenadors són també responsables d’educar els esportistes i amb les seves declaracions als mitjans de comunicació poden generar actituds violentes; sense oblidar les figures de delegats i personal sanitari: les seves actuacions han d’anar dirigides sempre a la no violència.

En tercer lloc, els àrbitres també són partícips, encara que en la majoria són objecte de la violència, podent contribuir amb decisions injustes sabent (la qual cosa sol ser altament improbable i difícil de provar). Cal una completa formació per al perfecte coneixement i aplicació de les regles del joc

En quart lloc, els directius dels clubs, que, amb les seves declaracions en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, encenen la metxa perquè el foc de la violència es propagui amb certa rapidesa. Recordem que la normativa antiviolència sanciona específicament aquests comportaments, però val la pena que ens preguntem quants dirigents del futbol espanyol han estat sancionats des de 2007, any en què es va legislar sobre això amb l’esmentada Llei 19/2007.

En cinquè lloc, els Comitès disciplinaris de les federacions esportives, que han d’aplicar per igual la normativa a tots els seus participants i, davant els mateixos fets reflectits en l’acta arbitral, han d’aplicar les mateixes sancions.

En sisè i últim lloc, els espectadors als partits de futbol tenen una gran rellevància i no poden utilitzar l’esport com a “via d’escapament” per alleujament de frustracions personals. Capítol a part mereixen alguns dels “pares i mares de futbol base”. Potser calgui ser valent i seguir l’exemple navarrès, en el qual els insults en l’esport base seran sancionats en base al seu recent Decret Foral. Per a això, es podran denunciar les actuacions intolerants a qualsevol dels quatre Cossos de Seguretat actius a Navarra.

I sense oblidar-nos de que la depuració de les regles del joc ajuden a  impedir actuacions que puguin ocasionar violència en el terreny de joc per part dels futbolistes és una assignatura d’avaluació contínua per als òrgans competents.

Potser també sigui interessant fer esment de les 15 causes que són generadores de violència en l’esport, segons conclou el Dr. Ovidio Fernández Martín en el seu minuciós estudi sobre aquest àmbit: 1) El dopatge; 2) La politització de l’esport; 3) Els interessos econòmics que envolten l’esport; 4) L’augment del contacte físic agressiu en el joc entre els contendents i el nivell de violència entre els esportistes; 5) Les males actuacions arbitrals; 6) Els problemes de seguretat i d’organització en els espectacles esportius; 7) Factors culturals i educatius; 8) La càrrega emocional en els esdeveniments esportius; 9) La climatologia i la temperatura ambiental; 10) La tendència dels aficionats a sentir-se membres d’un clan; 11) El mecanisme psicològic de descàrrega de tensions psíquiques acumulades; 12) La protesta per la situació social que travessa l’individu; 13) La violència com a diversió; 14) El consum d’alcohol i 15) La desinhibició en un entorn massiu.

Vist tot l’anterior, creiem que serà més recomanable educar l’ésser humà perquè “aprengui” a no ser agressiu. El fet que dediquem els nostres esforços a pensar quines són les millors mesures repressives contra les actuacions violentes no ens hauria de fer perdre de vista que els majors esforços han d’anar encaminats a la formació de persones, ja que un cop això s’aconsegueixi, els espectadors, esportistes i altres actors en l’espectacle del futbol seran menys violents.

No voldríem concloure aquestes línies fent referència a la conscienciació que hi ha a la Federació Catalana de Futbol per aconseguir millorar en tots aquests aspectes relacionats amb la violència i intolerància en l’esport. La Comissió d’Ètica Esportiva de l’esmentada Federació s’encarrega d’elaborar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència en l’esport, promou i divulga accions de prevenció i campanyes de col·laboració i analitza els expedients que requereixen actuacions en relació a la violència i intolerància en l’esport. D’altra banda, dins d’aquesta sensibilitat federativa, la Federació Catalana presentarà aquesta setmana la seva “Campanya Antiviolència“, que se sumarà a les anteriors “Respecte” (“Respecte”) i “Joc Net (” Joc Net “).

Javier Latorre Martínez és Sotsdirector de Iusport (http://iusport.com) i ponent en diversos Màsters i Seminaris sobre violència, racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport

javierlatorre@iusport.com

The post La violència en el futbol: té solució? appeared first on FutbolCatalunya.com.