JORDI MESTRES @jordimestres7

Tard i malament. La RFEF no va per feina i ho deixa tot pel final. No se sap a dia d’avui qui ocuparà la plaça del Mallorca B, arrossegat a Tercera pel descens del seu primer equip a Segona B. El reglament diu que el seu lloc l’hauria d’ocupar l’equip de la comunitat autònoma – en aquest cas el grup balear de Tercera – millor classificat i aquí no hi ha dubtes. El Poblense pujaria a la categoria de bronze. Tot i l’evidència llei en mà, el silenci de la Federació Espanyola envers el tema està alimentat les hipòtesis sobre unes composicions de grups que no sempre s’han regit per la lògica. Els set equips catalans hauran d’esperar tres setmanes per a conèixer els seus rivals. Tot plegat, un esperpent que ja comença a ser massa habitual.

L’únic clar a hores d’ara és que catalans, valencians i balears aniran junts sigui el grup que sigui. Per tant, hi ha 17 equips confirmats de cara a la propera temporada que són Badalona,Cornellà, Gavà, Llagostera, Lleida Esportiu, Olot, Sabadell, Alcoyano, Atlético Saguntino, Elche, Hércules, Ontinyent, Valencia Mestalla, Villarreal B, Atlètic Balears, Formentera i Mallorca.

Si el Lleida no canvia al grup 2, com és la seva voluntat, o el Gavà no abona els deutes abans del 30 de juny podrien haver-hi canvis, però en principi sembla improbable. Així doncs, hi haurà només tres filials – o menys – a la lliga quan la temporada passada hi havia un total de sis. Els equips B s’han reduït a la meitat.

El nivell de la lliga anirà ‘in crescendo’. És cert que ja no hi és el Barça B, nou equip de LaLiga 123, però del futbol professional han baixat dos històrics com Elche i Mallorca. De fet, el grup 3 tindrà la propera temporada fins a cinc equips que alguna vegada han jugat a Primera Divisió (Elche, Mallorca, Alcoyano, Sabadell i Hércules).

Això provoca que també s’hagin reduït els camps de gespa artificial. Dels 17 equips confirmats, 11 juguen en gespa natural mentre que només 6 (Badalona, Cornellà, Atlético Saguntino, Ontinyent, Atlètic Balears i Formentera) ho faran en terreny artificial.

PROPOSTA 1: L’HABITUAL AMB EL POBLENSE

La primera proposta per a formar el grup és la més lògica. Amb els set catalans, set valencians, dos aragonesos i quatre balears ja surt el grup. Serien les comunitats autònomes habituals, amb distàncies prou assumibles. La plaça de la discòrdia del Mallorca B, en aquest cas, seria ocupada pel Poblense.

Segons el reglament de la RFEF, en cas de descens d’una vacant d’aquest tipus qui l’ha d’ocupar és l’equip millor classificat de la comunitat autònoma. No hi ha dubtes, doncs, que el Poblense, segon classificat del grup 11 amb 79 punts, hauria de pujar a Segona B. No obstant, a 26 de juny la RFEF no s’ha pronunciat i fins a 5 equips han reclamat aquesta plaça emparant que tenen millor puntuació.

PROPOSTA 2: CANVIAR ARAGONESOS PER MANXECS

El Peña Sport de Tafalla va donar a conèixer ahir la seva proposta de grups a la RFEF. L’equip navarrès, amb la voluntat de no fragmentar comunitats autònomes, va presentar una iniciativa en la que el grup 3 està composat per catalans, valencians, balears i manxecs. D’aquesta manera, Ebro i Deportivo Aragón marxarien al grup 2.

En el seu lloc entrarien el Talavera de la Reina i el Toledo. Castilla La Mancha no tindria un equip a cada grup com aquesta temporada i els dos jugarien la mateixa competició. L’agreujant d’aquesta proposta són les distàncies. Per posar un exemple, Zaragoza està a 406 quilòmetres de Palamós mentre que Toledo es distancia a 785. Una bestialitat.

PROPOSTA 3: EL POBLENSE NO PUJA I ARRIBA LAS PALMAS AT.

El periodista de Mundo Deportivo Manuel Ayala revelava avui una tercera opció. En aquest cas, qui pujaria a Segona B seria el Calahorra, equip amb més puntuació dels que no han ascendit a tercera amb 95 punts. No pas el Poblense, que seguiria a Tercera. D’acabar així el tema, qui aniria al grup 3 seria Las Palmas Atlético.

El filial és l’únic representant canari de la competició i els equips de les illes han jugat les últimes temporades al grup 2, però en aquest cas per a quadrar-los aniria al 3. Ja veuen, múltiples opcions i silenzio stampa per part de la RFEF. No descartin qualsevol altra possibilitat, vistos els precedents.

The post El galimaties de la Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

A Segona B costa molt fer gols. Se’n veuen pocs i, en la majoria de partits, les defenses s’imposen als atacs. Hi ha excepcions, però. Jugadors diferents, que porten el gol a la sang i n’asseguren un bon grapat. Carlos Martínez és d’aquesta raça. Infal·lible, mai falta a la seva cita amb el gol. Retall i cap a dins, la seva jugada clàssica que ha encisat a Santa Coloma, Olot i Vila-Real. De fet, és el màxim golejador històric a Segona B de l’equip de la capital de la garrotxa (27 gols) i del filial de la Plana (35). 66 en total per a deixar una emprenta inoblidable a la categoria. Queda el dubte de veure què hauria passat de jugar més amunt.

Sigui com sigui, als seus 30 anys, ha prioritzat una experiència a l’estranger. Molt lluny, precisament. Tan, com al Japó, on jugarà la propera temporada amb el Tokyo Verdy, un equip de la Segona Divisió del país nipó dirigit per Miguel Ángel Lotina. Avui el club ho ha fet oficial i fa un parell de setmanes el Villarreal ja va informar de la seva marxa i ell mateix, mitjançant una nota, que la seva voluntat era la de sortir fora d’Espanya.

Aquí ha deixat un llegat de 195 gols, repartits bàsicament en quatre equips. Gramenet (52), Terrassa (34), Olot (58) i Villarreal B (35). Allà on ha anat ha perforat xarxes i últimament també marca gols fora del camp. I és que ahir va néixer el seu segon fill Oliver, després del ja crescut Máximo. Amb tot, Carlos Martínez ha arribat a una vida plena i marxa al Japó com un dels grans davanters del nostre futbol com Santi Triguero, David Prats o tants d’altres.

The post El ‘Rei Mag’ del gol se’n va a l’Orient appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Barça B és l’equip més en forma del grup 3 de la Segona B. Ja són nou jornades sense conèixer la derrota, que han portat el filial d’estar en descens a aspirar a play-off. Tot plegat, amb més ofici que brillantor i més individualitats que conjunt. Però el que és innegable és la millora competitiva dels de Gerard López. D’aquesta manera també van superar el Villarreal B, líder de la lliga. El gol de Dani Romera i també el seu esforç van valer per a sumar tres punts vitals, que certifiquen els blaugrana com a aspirants a play-off. Aquests dos, també són els arguments que han portat el Barça B a gaudir d’aquesta posició.

Gerard López va dir que al Mini Estadi s’enfrontaven els dos millors equips de la lliga. Segurament, no tenia raó. El que sí és cert és que s’hi donaven cita el més bo, el Villarreal B, contra el qui està més en forma. 20 punts dels últims 24 per part del Barça B així ho acrediten. Però aquesta era una prova de nivell i calia estar molt fi.

La primera batalla, la de la possessió, la va guanyar el submarí. El Villarreal B, més curós amb la bimba, va dominar el partit. Cada vegada més. El Barça B, primer, esperava la seva oportunitat per sortir ràpid. Així van arribar xuts amb voluntat, però innocents de Cámara i Aitor. Aquest últim, més que motivat per veure’s les cares amb el que va ser el seu equip fins fa dos mesos.

A diferència dels seus companys, va tenir més voluntat que encert. I és que el filial groguet va acabar tancant el Barça B, impotent, tancat a camp propi. El mateix Aitor (30’) i Leo Suárez (36’) van fregar el gol en les millors oportunitats del partit. Mentrestant, Fran Sol es desgastava i Carlos oxigenava. Un equipàs, el Villarreal B, que volia governar aquest partit.

Quan més desitjaven els locals que arribés el descans, però, va arribar el millor tram blaugrana. Uns últims minuts de rondar el marc contrari. Sense rematades, però amb la sensació de buscar el gol. Era el camí a seguir de cara a una segona part que, com la primera, no es preveia gens fàcil contra el millor equip de la lliga.

DANI ROMERA, ASSEGURANÇA DE GOL

Doncs va passar el millor que podia passar. Quasi sense temps per parpellejar, va arribar el gol del Barça B. Dani Romera no va perdonar amb un xut afortunat des de la frontal. Efectivitat 100% contra els mals moments. Individualitats no li falten al filial blaugrana i l’andalús, amb cinc gols, n’és una. Curiosament, era la seva primera diana al Mini Estadi.

Va valer el seu pes en or, la veritat. Servia per a deixar atordit a un Villarreal B incrèdul, però aquesta situació va durar pocs minuts. El guió tornava a ser el mateix. El líder feia de líder i portava el pes del partit. Per part blaugrana, calia sortir de la cova. Era molt arriscat repetir el guió de la primera part.

CÁMARA I LEO SUÁREZ TOPEN AMB LA FUSTA

Però el Barça B, acostumat a aquestes situacions darrerament, va estar a punt de treure rèdit novament. Cámara, al minut 72, va estavellar la seva rematada de cap al travesser. Hauria estat la sentència. I la fusta també va evitar un gol a l’altra porteria. Leo Suárez, en una falta, va fregar el gol. Entre Ortolà i el travesser van evitar el que hauria estat l’empat. Tocava patir.

El canvi de Godswill per Dani Romera, desfondat, ho deia tot. Entrava un defensa pel davanter centre i tocava tancar files. No es va arribar a la taquicàrdia. Només en un moment. En una rematada de Leo Suárez que Ortolà, molt segur, blocava. Era l’última espurna d’un apagat líder al Mini Estadi. El Barça B guanyava el partit i l’average al Villarreal B. Ara, els de Gerard López, són capaços de tot.

L’OLOT DE SANTI CASTILLEJO, INVICTE

L’altre partit avançat a dissabte es va jugar a Paterna. El Valencia-Mestalla, en plena forma després de sis jornades sense perdre, era un os ben dur. Tot i això, l’Olot va complir. Segueix sense guanyar, però tampoc perd amb Santi Castillejo. D’ara en endavant té 15 dies de descans i tres punts més. Tot plegat, anirà bé per assimilar els conceptes d’un nou entrenador que de moment compleix.

The post Investidura de play-off pel Barça B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Hi ha vegades que no cal guanyar per aconseguir una victòria. El Villarreal B, líder, equipàs, millor que qualsevol al grup 3 no va poder sentenciar la lliga contra 8. El Reus, amb les circumstàncies en contra dins i fora del terreny de joc, vol la lliga. Els impagaments i les expulsions no van frenar la fam competitiva d’un grup que vol fer història. “Volíem venir a gaudir i hem acabat corrent i patint”, comentava Natxo González en roda de premsa. La sinopsi perfecte del que va ser un partit de pel·lícula a La Plana. Que va tenir de tot, com no podia ser d’una altra manera tractant-se dels dos millors. No va servir, però, per a confirmar el que ja se sabia. El Vila-Real B juga com els àngels i el Reus competeix com un gladiador. Hi ha lliga.

Veient el final, pocs pensarien que l’inici va ser el millor pel Reus. Fran Carbia, l’home dels gols importants, va avançar l’equip roig-i-negre. Sense centímetres, però lliure de marca va enviar de cap la pilota al fons de la xarxa. L’avantatge va durar menys que l’hivern aquest 2016 boig (que, per cert, sí es va notar amb un aire gèlid al Mini Estadi) – i el Vila-Real B va empatar tres minuts després.

LEO SUÁREZ TREU LA VARETA

Anton aprofitava un mal refús per a establir les taules. El mateix futbolista podria haver marcat el segon poc després, però la seva rematada s’estavellava al pal. Eren minuts crítics pel Reus. Leo Suárez va treure la vareta i va fer anar de corcó a la defensa visitant, especialment a Alberto. Aquest últim era expulsat per una entrada sobre l’elèctric ‘7’ del submarí.

El Reus, que amb onze va patir per a contenir a un rival desfermat, veia com quedava en inferioritat numèrica. El Villarreal B olorava sang i en volia més, però arribava el descans. Moment per endreçar peces, com per exemple amb l’entrada de Moyano per Fran Carbia. Curiosament, la defensa en inferioritat va ser millor que la que hi va haver en igualtat de condicions.

TERANYINA NUMANTINA DEL REUS

Més enrederits, sí, però també més concentrats. Els futbolistes del Reus no cedien espais i els groguets, tan bons com inexperimentats, s’impacientaven. No hi havia forma de superar la teranyina roig-i-negra. Com si fossin gladiadors, els roig-i-negres lluitaven cada pilota com si fos l’última. Fins i tot va haver-hi un tram en el que, tot i jugar amb un home menys, el Reus dominava el tempo del partit amb la possessió de la bimba.

Paco López, inquiet com els seus, va veure’s obligat a dinamitzar l’equip amb un doble canvi. No va ser això el que va variar el guió, sinó una acció amb Dinis com a protagonista. El jove defensa portuguès, consolidat a l’eix després de les últimes actuacions, no va arronsar la cama davant la sortida d’Aitor. El resultat va ser una vermella directa que ell, incrèdul, no entenia.

El Reus, ja sense Edgar ni Haro, ubicava a Colorado com a referència. Acompanyat per Vítor, fins que el portuguès també va ser expulsat. Jugar amb 8 contra 11 contra el millor equip de la lliga era, sense cap mena de dubte, preocupant. Per a posar-se a tremolar o penjar-se del travesser. Però, amb tres vermelles a les esquenes, el Reus va aguantar. Va persistir, va tirar d’orgull i va frenar a un rival que fregava els sis punts d’avantatge més l’average. També va protestar un penal sobre Olmo, que va ser la cirereta de la indignació amb l’àrbitre per part dels visitants.

Al crit de “no passaran” per part dels 150 aficionats del Reus desplaçats va ‘morir’ el partit. Carlos Martínez, el més veterà d’un equip farcit de talent i joventut, va ser qui més a prop va estar de decidir-lo. Però no era el dia. No tocava que la lliga es decidís aquest 27 de febrer encara amb 11 jornades per davant. Es manté la diferència entre els dos millors i queden palesos els arguments que els han portat a tenir aquesta condició. Sigui pel talent del Villarreal o per la persistència del Reus, el campió de lliga al maig serà just.

The post Entestats a superar l’adversitat (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Olot no oblidarà mai el que va aconseguir amb Carlos Martínez. Ell tampoc. El ‘7’ torna a casa, a la Garrotxa, on va viure la seva millor etapa com a futbolista. “No és un partit normal. És especial. El que més il·lusió em fa jugar aquest any i el que portava esperant des de principi de temporada”. Queda clar, no? Ara, amb el ‘10’, serà la primera vegada que Carlos trepitgi el Municipal d’ençà d’aquell partit del 10 de maig del 2015. L’últim del killer amb la samarreta de l’Olot, justament contra el Vila-Real B, ironies del destí. Vuit mesos després, Carlos Martínez torna amb una altra samarreta, però amb el respecte intacte cap al seu anterior club.

“Quan entres al terreny de joc t’oblides de tot i busques l’únic objectiu de guanyar i fer gols”, això sí. Ho va demostrar a la primera volta, quan dos gols seus van convertir-lo en el botxí dels seus ex. Només va jugar tres temporades a la Garrotxa, però l’Olot el va marcar. Tot i això, “no crec que mereixi cap homenatge. No he estat un jugador com Abel Solé, Jordi Freixa, Albert Serra o Uri Santos”.

“EM QUEDO AMB L’ASCENS”

Tres anys donen per molt, però si Carlos s’ha de quedar amb un moment, no triga gaire en respondre: “Em quedo amb l’ascens històric a Segona B i poder gaudir d’aquesta categoria amb l’Olot i la seva afició”. L’any de l’ascens, va marcar 31 gols – 5 al play-off – amb un hat-trick en el partit decisiu contra l’Arandina. Aquella actuació va fer que tingués a la grada d’Olot per sempre a la butxaca.

I el tracte rebut, també, li va fer refusar ofertes per sentir-se a gust a la capital de la Garrotxa: “Van venir equips a buscar-me, però a Olot ho tenia gairebé tot. Una entitat com el Vila-Real no la podia deixar escapar i havia d’aprofitar la oportunitat”. Amb 29 anys, feia les maletes cap a la Plana per a jugar a un filial amb un clar objectiu: pujar de categoria.

No va trigar gaire a trobar-se amb l’Olot, ja que s’hi va enfrontar a la segona jornada. Carlos va marcar els dos gols que van donar la victòria al Vila-Real B contra els garrotxins. No els va celebrar, com tampoc ho farà si marca diumenge: “Celebrar un gol seria una falta de respecte cap a un públic que m’ha mostrat tanta estima i m’ha tractat tan bé”.

“NO CREC EN LA LLIGA DE DOS”

“La intenció de venir a Vila-Real era estar a dalt. Les coses no poden estar sortint millor, però sabem que encara queda molt”, explica el davanter. Des del liderat, es pot dir que la intenció s’està fent realitat. El Reus és el gran rival, tot i que Carlos no creu “en la lliga de dos”, ja que “la temporada passada l’Espanyol B anava líder i no va entrar ni a play-off”.

El 28 de febrer, data en la que es trobaran els dos actuals líders, no està marcada al calendari tot i que “si juguéssim contra el Reus ara seria molt maco, perquè estem igualats en tot. Queda molt i ara toca l’Olot”. 42 punts, 12 victòries, 6 empats i 2 derrotes. Iguals, com dues gotes d’aigua, groguets i roig-i-negres només es diferencien en els gols (38-17 el Vila-Real B i 30-15 el Reus).

Parlem de noms. Primer, Alberto Perea que, amb 9 gols marcats, és el nou ídol de l’Olot: “Tothom parla de que tècnicament és exquisit i ara mateix és un dels jugadors més en forma de la categoria. Segurament, tingui un nivell per estar a una categoria superior però a Olot et donen tant de carinyo que al final et quedes allà”.

“LEO SUÁREZ ÉS EL MILLOR DE #2BG3”

I Leo Suárez? “És el jugador que més m’ha sorprès. No trigarem gaire a veure’l a Primera. Té molta màgia i costa moltíssim prendre-li la pilota. Si no és el millor jugador de la lliga, poc li queda”. Carlos és, en certa manera, el ‘pare’ de tots. No refusa debutar amb el primer equip, però ho veu molt difícil: “Amb la norma de que si ets major de sub 23 i jugues un minut amb el primer equip no pots tornar al filial ho complica tot. Estic centrat en ajudar a la gent jove”.

Només pensa el el futbol durant les 24 hores. L’única part negativa del seu fitxatge pel filial groguet ha estat separar-se de la seva parella i el seu fill, Máximo, que s’han quedat a Mataró. “Intentem veure’ns tant com podem, però els trobo a faltar”. Ha fet una aposta i anirà amb ella fins a final de temporada. Tot plegat, a un dels temples del futbol espanyol i, en concret, de la base dels últims anys. “Vila-Real és un bon lloc per a la gent jove perquè no hi ha cap vici que els pugui descentrar del futbol”, conclou.

The post El ‘killer’ de la Plana torna als volcans appeared first on FutbolCatalunya.com.