JORDI MESTRES @jordimestres7

Sense ser un històric dels de sempre, el Vilafranca està fent mèrits per a ser convidat any rere any al torneig clàssic de l’estiu al futbol català. L’equip d’Iván Moreno competeix i es pren amb la màxima seriositat l’esdeveniment del Guinardó i aquesta edició, la de 2019, no va ser una excepció. Primer, va guanyar per la mínima al Vilassar de Mar. Després, va igualar un partit que s’havia posat coll amunt contra el Lleida Esportiu. El degà penedesenc jugarà la primera semifinal contra el Badalona.

El campió dels últims dos històrics i màxim guardonat del certamen ja va veure’s les cares contra el Vilafranca en una recordada final del 2016. En aquella ocasió el punt de penal va donar el primer Històrics als penedesencs i Santi Triguero va alçar la copa. L’any següent, el 2017, els escapulats van tornar la moneda i van eliminar el Vilafranca a semifinals. Com veuen, es tracta d’un duel clàssic de l’etapa recent del torneig.

Suspens, gol i victòria

Després d’una primera jornada amb equips clàssics del torneig arribava una segona tongada ben diferent. Vilassar, Vilafranca i Lleida Esportiu formaven un grup atípic, que representa l’era moderna de la competició. L’argument d’aquesta línia és el mèrit esportiu. Els dos primers en jugar, Vilassar i Vilafranca, estan a 40 minuts de Barcelona. El tercer en discòrdia, el Lleida Esportiu, a gairebé dues hores.

Mentre els blaus arribaven al Guinardó – van fer acte de presència a 50 minuts de l’inici del seu partit degut al trànsit – Vilassar i Vilafranca obrien el foc. Poc més d’un centenar d’espectadors presenciaven un partit que va començar a decidir-se en la primera acció de perill. Escofet va fer una precisa passada per a Sardà, que va resoldre la jugada amb suspens. Pilota al pal i cap a dins. Manava l’equip d’Iván Moreno de bon principi.

El gol va ser l’últim servei de Sardà, que va ser substituït cinc minuts després. El Vilafranca es quedava sense golejador i els del Vilassar tampoc estaven gaire encertats. Eloi Pena, Pluvins, Roger Ligero… van generar perill, però només això. Intents que no van tenir el premi del gol, nedar per a morir a la riba.

El Vilassar no es rendeix

I des del precipici d’estar a punt de caure eliminat el Vilassar va jugar contra el Lleida Esportiu. Els maresmencs, amb poc a perdre, van sortir a per totes. Un parell d’ensurts sobre la porteria de Pau Torres deixaven clar que el partit no seria un passeig pels blaus. Els atacs maresmencs eren constants. En un d’aquests Gonpi va estavellar una preciosa volea al travesser de la porteria de Pau Torres. S’olorava el gol del Vilassar.

No hi va haver notícies del Lleida fins el minut 24, quan Pedro Martín va fer una rematada creuada. Era la primera ocasió de gol de l’equip de Molo, incòmode sobre la gespa del Guinardó. L’acció va esperonar un Lleida que va arribar a marcar, però el gol de Cano va ser invalidada per fora de joc.

El que sí va valer va ser el de Granero, amb una impecable rematada després d’una centrada lateral. El gol va ser definitiu, ja que es tractava de l’únic d’un partit ensopit, amb poc ritme i típic de pretemporada. El que sí bullia era el grup. I és que després del segon partit Vilafranca i Vilassar – ja eliminat –  tenien tres punts. El Lleida, per la seva part, encara conservava opcions de cara a l’últim duel de la tarda.

Via cap a semifinals

Els blaus havien de guanyar. Si ho feien per dos gols estarien classificats i si ho feien per la mínima diferència seria el punt de penal qui decidís el semifinalista. Abans de complir el primer minut de joc Raúl González va tenir una clara. Semblava que el Lleida sortia amb un aire diferent al partit anterior.

Però va ser més del mateix. El Vilafranca, ben posat, va plantar cara contra un equip de categoria superior. Tot i això, la fe de Joanet i l’oportunisme de Raúl González van desnivellar la balança. El Lleida es posava per davant i quedaven 20 minuts per a evitar una tanda de penals que seria definitiva.

Pol Via no va voler arribar a aquest desenllaç i va posar la bota a un pam de la línia de gol per a impedir-ho. Quedaven 8 minuts pel final del mini partit. El Vilafranca estava classificat i el Lleida Esportiu contra les cordes. Així va quedar. Fins i tot Iván Moreno va donar entrada a Fontanils per a defensar les últimes jugades. El degà penedesenc  va voler les semifinals i les va aconseguir.

The post Badalona-Vilafranca: es reedita la final de 2016 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un article d'ÀXEL AGUILAR @aguilaraxel

El CD Masnou no ha pogut encadenar una quarta temporada seguida a Tercera, cosa que no aconsegueix des de finals de la dècada dels setanta, i ha acabat cuer. Com reconeixen des del mateix club, es van excedir amb la confiança en Miguel López i l’arribada de Walter Pandiani no va ser suficient per a reflotar un equip sense punt de retorn. Ha plogut molt des que el club de la franja vermella va deixar de ser una família…

I com si ja fos una tradició, la UE Vilassar de Mar pren al conjunt masnoví la capdavantera dels equips maresmencs gràcies al seu ascens a Tercera. Altra vegada amb Manel Moya, l’entrenador que ha aconseguit els tres darrers ascensos del club blanc-i-vermell a aquesta categoria (2000, 2012 i 2016). El campió del Grup 1 de Primera Catalana s’ha guanyat a pols l’ascens amb la contribució decisiva d’Alberto Manga i Marc Masip. La cirereta a un any fantàstic dels vilassarencs l’ha posat el seu filial de Quarta Catalana, que ha pujat després de superar en la promoció al Masquefa.

En canvi, la temporada ha resultat més que amarga per a un CE Mataró que retornava a Primera Catalana i baixa de nou per la via ràpida. I és que el conjunt mataroní segueix immers en la seva particular muntanya russa històrica. La imatge dels homes de José María Polo desolats per terra res més acabar l’Horta-Mataró de la darrera jornada de lliga exemplifica la temporada: la impotència de veure com no es podia evitar el descens en una campanya que s’havia anat complicant sense que hi hagués cap reacció. La reformada graderia de l’abans anomenat Municipal del Passeig Carles Padrós haurà d’esperar per viure millors temps.

A Segona Catalana hi trobem un altre històric maresmenc com és el CE Premià de Mar, que sembla que encara no s’hagi recuperat de la promoció frustrada contra la Peña San Pedro (actual FC Terrassa 1906) fa dues temporades. Els premianencs no van poder aguantar el ritme del San Juan Montcada i de la FP Hermes i han acabat tercers del Grup 2. Els derbis de la propera temporada contra Mataró, Sant Pol, Cirera i el recentment ascendit Llavaneres seguiran sent apassionants.

En el grup gironí de Segona Catalana hi han participat dos clubs maresmencs ‘apàtrides’, ja que per proximitat geogràfica prefereixen jugar amb els equips de la província veïna. El Palafolls es va quedar a les portes del que hagués estat un ascens històric. Els groc-i-negres van finalitzar segons del grup gironí de Segona Catalana i van perdre la promoció d’ascens a la pròrroga contra el Ripollet de Juan Carlos Torres. Per la seva banda, l’històric Tordera va veure com els descensos no compensats el feien baixar de categoria tot i finalitzar la temporada en 13a posició.

Als habituals grups 4 de Tercera Catalana, i 5 i 6 de Quarta Catalana, els maresmencs sí que són majoria tot i que un any més es trobaran amb el poc premi d’una plaça d’ascens i una de promoció per grup. Clàssics com la Mataronesa, Argentona, Vilassar de Dalt o Arenys de Mar hi tenen molt a dir. Malauradament, qui no hi serà és el Liverpool. L’equip mataroní es va salvar gràcies a una bona segona volta de la mà de Fredi Cejudo, però la falta de diners i que ningú ha volgut agafar les regnes del club l’han portat a la desaparició.

Un que se’n va i un que arriba. A la categoria més modesta del futbol català la temporada vinent hi debutarà l’amateur de l’AEILL Cerdanyola, sota les ordres de Chava Jiménez, que té l’objectiu de retornar el nom de la popular barriada mataronina a l’escena del futbol català. Sense escut semblant ni els colors groc, vermell i blau sembla difícil que pugui recuperar l’afició que tenia l’extinta Unión Deportiva. Encara costa de creure com un equip amb la identitat del barri tan arrelada i que va ser capaç d’arribar a Tercera Divisió ja no existeixi. Però aquesta ja és una altra història que ben aviat explicarem. Aquesta i moltes d’altres que han quedat en l’oblit.

The post Quo vadis, futbol maresmenc? appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Ja coneixem els vint noms que guiaran els equips del grup 5 de Tercera Divisió la propera temporada. Alguns noms són molt coneguts i d’altres, no tant. Veterans i novells afronten un projecte – un més – encaminat cap a l’èxit. Andrés González (10a temporada al Santfeliuenc), Toni Carrillo (9a al Cerdanyola) o Juanjo García (8a al Júpiter) no faltaran a la cita. Tampoc els nouvinguts, que no són pocs. Santi Castillejo, Narcís Pelach ‘Chicho’, Albert Cámara, Miquel Muñoz, Calderé i Ignasi Senabre estrenen equip aquesta temporada. Tots amb l’objectiu de fer una temporada digna en una categoria que cada vegada ho és menys. Qualsevol problema és poc amb la il·lusió de la majoria d’aquests noms que volen fer-se un lloc al futbol.

I és que el càrrec d’entrenador, com saben, és poc agraït. Tot i això molts repeteixen equip. Fins a 13 dels 20 tècnics de la categoria continuen amb el seu projecte. Alguns per mèrits com play-offs i ascensos i altres per temporades correctes. Albert Poch, Iván Moreno i Toni Escudero tornaran a intentar acabar entre els escollits, mentre que Martín Posse és l’únic tècnic renovat dels dos descendits. L’Olot li ha confiat el projecte a Calderé.

Tornaran a haver-hi dos ‘Carrillos’ després de l’ascens de Miki amb el Castelldefels. Els altres que venen de Primera Catalana són Àxel Vizuete (La Jonquera) i Manel Moya (Vilassar de Mar). Tots els ascendits, segueixen. També els de l’Empordà com Joan Màrmol (Palamós) i Arnau Sala, que dirigirà a un Peralada que passa a ser filial del Girona. Tot i la mala temporada passada, Toni Rodríguez també continua al Terrassa.

Els incombustibles Andrés González, Toni Carrillo i Juanjo García tampoc canvien de colors. Una dècada de fidelitat, que s’allarga any rere any. Per contra, els set que estrenen banqueta tenen feina per a fer. Noms coneguts com Santi Castillejo, Mikel Azparren o Albert Cámara. Ja saben que l’ex jugador té un valor afegit.

The post El ‘Cholo’ tanca el cercle de Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.