La classificació de Cornellà i Badalona per a la segona eliminatòria per l’ascens a la Segona Federació torna a demostrar dues coses: qui dona primer, dona dues vegades, i qui millor es classifica a la Lliga ‘juga’ amb avantatge. No hi ha més.

Ara arriba la segona part de la història amb avantatge per al Badalona davant la UEC perquè no sols tancarà fase al seu Municipal sinó que continuarà amb el seu factor camp favorable.

SAMPIETRO FA SUAR AL CORNELLÀ

La matinal es va estrenar amb el duel entre Cornellà i Vilanova i amb el 0-1 de l’anada als Alumnes Obrers. Aquest gol de rebot dels verds a l’anada ha tingut el seu pes en or.

El tècnic barceloní Genís Sampietro va preparar com mai el seu retorn al Municipal del Baix Llobregat i va saber aturar l’ímpetu dels locals. La balança es va desnivellar en el 59’ gràcies a una aparició molt oportuna de Joan Raventós i va obrir les portes a una pròrroga ‘calenta’ en general, ja que la temperatura era considerable. Clar que quan Pol Gimeno va col·locar el 0-2 en el 92’ tot es va ensorrar per a una UEC que va saber recompondre’s.

L’acció final que va suposar l’1-2 en el marcador va arribar quan més augmentava la desesperació local. Una pilota llançada a l’atac verd, amb cop de cap inclòs per al centre de l’àrea, el va aprofitar Àlex Pereira per a sentenciar (114’).

El 2-2 del global es va transformar en classificació per a la UE Cornellà gràcies a la seva millor classificació de lliga (tercer enfront de quart amb 4 punts d’avantatge per als primers).

Extraordinari curs del Vilanova de la mà de Sampietro i ‘rajada’ del president vilanoví, Quim Reche. A veure si li ho diu també als seus amics de la FCF en la pròxima Assemblea.

L’HOSPI D’IGNASI QUER VA PERDRE A CASA

A la tarda va arribar el segon partit amb dos gols d’avantatge per al Badalona al Municipal riberenc. No obstant això, aquesta renda no va donar la serenitat necessària als escapulats. I això que van marcar primer, als 8’, gràcies a una sensacional definició de Toni Larrosa.

45' | ADRIIII FA L’1-1@cfbadalonasad 1-1 @CELHospitalet
Adri García #BadalonaHospi #3aRFEF #SomhiHospi #AraÉsElMoment pic.twitter.com/LIHSxwj5No

— CE L'Hospitalet (@CELHospitalet) May 24, 2026

Però l’orgull també juga i això ho va demostrar el conjunt de Sergio Juste perquè en cap moment van abaixar els braços. L’oportunitat del gol materialitzat per Adri García (45’), abans del descans, va ser una gran dosi d’aire fresc. El mal rebuig del porter Azón la va caçar el ‘14’ de l’Hospi i va deixar obertes totes les incògnites.

La resta ho va fer Ignasi Quer. Quin tros de jugador, quin gran golejador (20 gols de Pitxitxi) per a mostrar les millors sensacions visitants. Dos gols en el mateix minut (77’), sí en el mateix minut, del davanter osonenc van situar l’obligació de la pròrroga.

I en aquests 30 minuts extra, encara que Quer va anotar (no se li va concedir el seu hat-trick), tot va acabar igual. Amb 3-3 en el final, la segona plaça de la Lliga per al Badalona va derrotar el CE L’Hospitalet que ja pot planificar el pròxim curs.

The post Cornellà i Badalona treuen profit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre els possibles candidats a les eleccions presidencials de la FCF segueixen en silenci i amagats, diferents empleats, amb el seu director Calle al capdavant, continuen immersos en la seva carrera personal d’autobombo. Aquest diumenge va tocar Vilanova.

Absent el septuagenari i el seu xofer, el comandament era per a Calle al costat del genuflex Garrido i al polivalent periodista-delegat, Joan Estruch. El 75 aniversari del CF Vilanova era l’excusa per a una presència estel·lar, i més quan s’anaven a creuar (sí o sí) amb l’expresident Andreu Subies.

LA CAMPANYA ELECTORAL I EL JUTJAT

Per descomptat que no van coincidir a la llotja, encara que sí que va haver-hi encreuament de mirades mentre els jutjats decidiran l’últim somriure Ara com ara, la qual cosa sí que se sap és que el ‘futur ministre d’Economia’ Calle treu pit per la seva fantàstica gestió com a director. Més de 7 milions de benefici implica que el geni de les finances mereixi sortir a coll a la pròxima Assemblea de clubs, si hi ha espai, clar.

El que està clar ès que la Federació Catalana de Futbol ha tornat a treure pit. Ara diu que la seva “eficiència econòmica” s’ha traduït en més recursos per als clubs catalans, que les ajudes directes s’han disparat, que la despesa externa s’ha reduït un 59%, que la de personal gairebé no ha crescut entre 2018 i 2025, que ja no necessita finançament extern, que el deute hipotecari ha caigut un 92% i que els fons propis superen els 8 milions. Tot plegat, sota el lideratge de Joan Soteras i la seva junta.

Fins aquí, el relat oficial. El de la casa ordenada, els números sanejats i la gestió exemplar. El problema és que la realitat judicial que va apareixent per una altra banda explica una història bastant menys lluïda. I, sobretot, bastant menys innocent.

MÉS CONTES, QUE COMPTES

Perquè fa mesos que FutbolCatalunya ja advertia que darrere del “miracle econòmic” venut per el director Calle hi havia molta propaganda i molts silencis. En aquell article de gener, titulat “Contes i Comptes del director”, recordava que, entre 2019 i 2026, els ingressos per llicències i quotes de clubs passaven de 4,08 a 7,63 milions, i les subvencions públiques de 2 a 4,82 milions, però que el repartiment als clubs no creixia al mateix ritme: de 2,36 a 3,79 milions.

També subratllava que la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques pujava de 231.200 a 796.900 euros, i que les retribucions a directius passaven de 409.700 a 544.000 euros. És a dir: menys miracle i més maquillatge interessat.

EL CONTE DEL JUTJAT DE SABADELL

Ara, a aquest relat crític, se li afegeix una dada molt més seriosa que qualsevol article d’opinió: un auto judicial. I aquí el decorat canvia del tot.

Segons l’auto del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell, de l’1 d’octubre de 2025, la investigació policial ha ofert “seriosos indicis” no només d’un delicte de falsedat en document privat i públic, sinó també d’un delicte d’administració deslleial. Tots ells, connectats entre si i vinculats a la seu de la FCF de Barcelona i a l’elevació a escriptura pública a una notaria de Sabadell.

I el més delicat no és només la qualificació penal. És el relat dels fets que fa el mateix auto. Segons aquesta resolució, els certificats o actes de 13 de febrer de 2023, relatius a clubs que no estaven degudament inscrits al Registre d’Entitats Esportives, haurien incorporat signatures falsificades de presidents i secretaris.

I tot aixó per facultar la candidatura de Joan Soteras i permetre-li acreditar notarialment la representació per exercir el dret de vot a les eleccions federatives. Sempre, és clar, en termes d’indicis i dins d’una causa encara viva.

ACREDITACIONS FALSES DES DE LA PRÒPIA FCF

I aquí apareix de ple el nom de José M.Calle. Perquè l’auto no el situa en un marge anecdòtic. El situa en el centre. Diu que aquests actes o certificats presumptament falsos haurien estat encarregats pels principals investigats, Joan Soteras i Víctor Güell Serra, “presumptament” amb el consentiment i coneixement de José Miguel Calle Echevarría.

I va més enllà: afegeix que, de l’anàlisi de la documentació i la informació obtinguda dels dispositius i correus corporatius intervinguts, s’ha constatat que l’elaboració de les acreditacions falses es va fer des de les bases de dades oficials de la pròpia FCF, “sota la supervisió directa” de Calle, que “presumptament” seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

LES COMPTES QUE CONTA EL JUTJAT

Encara més greu és el que l’auto acota sobre la presumpta administració deslleial.

La resolució parla d’un ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Joan Soteras. Anotin: targetes de dèbit il·limitades per a determinats membres o treballadors, despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral. A més, pagament d’actes notarials i compensacions econòmiques a través de “bonus” d’entre 3.000 i 15.000 euros. Per a qui? per a membres de l’equip del candidat, entre ells el mateix José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero, a més d’altres formes indirectes de sufragar la campanya amb recursos de la Federació. Sempre, insistim, en fase d’instrucció i sota presumpció d’innocència.

Per això la notícia de l’FCF sona tan malament. No perquè una federació no pugui explicar els seus números. Pot i ha de fer-ho. El problema és fer-ho com si no existís el context. Com si el director que va al Parlament a vendre el “miracle” no aparegués després, en una resolució judicial, associat -presumptamen- a falsedats documentals i a l’ús de recursos federatius per apuntalar una candidatura.

Com si no hi hagués una ombra judicial creixent sobre la manera com s’ha administrat aquesta casa.

COM ACABARÀ EL CONTE DELS COMPTES AL JUTJAT?

La qüestió, al final, és molt simple. Si l’eficiència econòmica consisteix a congelar quotes, reduir serveis externs i millorar ratis, perfecte. Però si al mateix temps hi ha indicis que recursos federatius s’haurien utilitzat per interessos electorals particulars, llavors ja no parlem d’eficiència. Parlem d’una altra cosa. I aquesta altra cosa no es resol amb infografies, ni amb notes de premsa, ni amb exercicis d’autobombo.

Futbolcatalunya ja ho va explicar fa mesos: els comptes no quadraven tant com deien. Ara el jutjat hi afegeix una capa encara més incòmoda. Potser alguns “contes” no eren només contes. Potser també eren comptes, però d’una naturalesa molt diferent.

I aquests, a diferència dels que es pengen al web federatiu, els acabarà revisant un jutge. Poster per això el director va acumulant fons propis, ell segur que no acabarà pagant, ho faran els clubs.

The post Quan l’’eficiència econòmica’ acaba al jutjat appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Vuitè KO de l’Hospi; novè triomf del Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.

2025 s’acomiada de la Tercera Divisió amb un pols meravellós. 5 punts entre els sis primers i 2, entre els quatre primers, és una marca espectacular.

Aquesta 15a jornada de Lliga, a falta de dues per al final de la primera volta, tanca el ‘títol’ per al Badalona mentre que Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i L’Escala es queden amb les quatre següents posicions.

UN BADALONA, (GAIREBÉ) SEMPRE LÍDER

Aquest últim episodi del campionat corresponent al 2025 va tenir de tot per a emoció dels seus seguidors. El Badalona va començar aquest diumenge amb 1 punt d’avantatge sobre el segon, Cornellà i va acabar igual. Això sí: els escapulats no van passar de l’1-1 i gràcies per l’expulsió de Robert Simón (62′); per cert el davanter no estarà en la pròxima cita de L’Hospitalet el 3 de gener.

No obstant això, aquesta igualtat ha resultat suficient perquè el Cornellà, que va començar anotant aviat (Ot Serrano, 11′) va veure com el filial de l’Europa es va posar 1-2 i va acabar cedint en el 87′ (Dos Reis). L’alegria verda haurà d’esperar.

Com haurà de fer-ho el Manresa qui va veure com el gol de Nico Olmedo (12′) li donava una alegria a Badalona que va quedar a mig fer. Un altre golàs d’Òscar Gómez (ja suma 8) va ser suficient.

L’HOSPITALET DICTARÀ SENTÈNCIA

Qui sí que va aprofitar la situació va ser l’Hospi de Cristian Gómez. 0-3 rotund a Nou Barris amb especial participació del seu últim fitxatge, Ignasi Quer. Doblet de l’osonenc (20′ i 37′) i tercer gol d‘Uri González (90’) perquè Pedro Dólera pugui estudiar durant aquests dies de vacances el seu pròxim plantejament.

El pròxim 3 de gener no es jugaran la Lliga riberencs i badalonins, però segur que hi haurà molt més que tres punts.

Els badalonins han estat 11 jornades consecutives líders d’aquest Grup V de Tercera Federació.

The post Jornada i lideratge de bogeria per al CF Badalona com a final d’any appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fran Grima és un dels pocs representants del futbol català que segueix en actiu i en plena forma. Aquest sacrifici dona el seu premi i, després de viure un calvari en el desaparegut Badalona Futur (Som Maresme), torna a somriure amb el CF Vilanova.

Si els ve de gust comprovar aquest renaixement d’aquest futbolista d’Olesa, que pot treure pit amb un historial molt complet, passin i llegeixin. Des dels seus inicis com a juvenil a Terrassa fins al seu fitxatge per històrics com Sant Andreu, Badalona i Eivissa. Mallorca i Badajoz són dues estacions que tampoc oblidarà fàcilment aquest jugador el caràcter i la personalitat del qual li ha endut pel cap alt.

EL FUTBOL, SEGONS FRAN GRIMA

Futbolísticament, es pot comprovar que està en perfecta forma i d’ànim també perquè dissabte passat es va veure que el seu fort caràcter es manté ferm com sempre. Quina esbroncada els va donar als xavals del seu equip en la banqueta!. Per què?!

Bé, hi havia un company que tenia targeta, va entrar al camp a l’hora que l’àrbitre les ‘repartia’ … i vaig haver de donar un toc perquè espavilessin, però res més.

Dit amb el seu caràcter val la pena veure-ho.

És que, si no és així, no sé per què juguem perquè jo no estic per a passar l’estona.

“ESTIC MOLT A GUST A VILANOVA”

Però una bronca d’un crack que ja acaricia els 38 anys ha d’afectar, eh!. Tant de bo es contagiés algun de l’esperit de Fran Grima!

Bé, jo estic molt a gust a Vilanova. Estic en un bon club i una mica sorprès amb el míster i alguns jugadors.

Sorprès, per què?

Per a bé. La veritat és que juguem molt bé i tenim molt clara la nostra intenció de joc. Jo, ara, tinc moltes ganes després de l’últim any-desastre al Badalona Futur-Som Maresme, o com sigui.

Això costa superar-ho, no?

Sí, però cal saber que es tracta de clubs que fan invents i ja veus. Els mals glops no hi ha qui te’ls pagui.

“LA VERITAT ÉS QUE JUGUEM MOLT BÉ”

Parlem del present. Un equip nouvingut a Tercera Federació està en zona de play-off. Com s’explica?.

Pot ser sorprenent, però no és la primera vegada que es veu en el futbol. Quan es fan les coses bé, hi ha joventut i un bon grup, bon club i bon entrenador, aquí estan els resultats.

Els seus números diuen que ha jugat 9 partits (6 titular, 3 suplent), 4 substitucions, 3 grogues –“cap per ‘puntades’, eh), 534 minuts en el camp…

Tant de bo fossin més encara que hi ha rotacions i la joventut estreny com jo feia. És normal si bé encara ‘mossego’ una mica.

“ENCARA ‘MOSSEGO’ UNA MICA, EH!

Haver encaixat només 8 gols en 10 jornades és molta mentalització?

I treball al costat de compromís de tot l’equip; això sempre dona els seus fruits.

Tenen un tècnic molt jove (Genís Sampietro, 37 anys)

Sí, jove, però amb experiència que va adquirir al futbol base (APA Poble Sec i Badalona) i a Segona Federació (Cornellà). Li veig molt preparat per a la categoria.

I això com es nota?

Això es nota en els conceptes, en el dia a dia, quan parles de futbol i tot el que intenta transmetre. Aquí t’adones del seu gran nivell.

“EL MÍSTER ESTÀ MOLT PREPARAT”

Imaginem que al vestuari algun company li parlarà de ‘vostè’ o això ja ha passat?

Què va!! Ja no hi ha respecte (ja ja). Intento transmetre valors o conceptes de futbol i això ja em val.

Però aquests valors encara viuen en el futbol?

Cal intentar transmetre-li-ho als joves perquè estan perdent una mica el respecte. Es creuen que tot arriba de manera molt fàcil i és tot el contrari.

Vostè creu que els xavals tenen ben conceptualitzada el que significa jugar en una Tercera Federació?

Crec que abans costava moltíssim més arribar a Tercera.

“AL FUTBOL S’ESTÀ PERDENT UNA MICA EL RESPECTE”

Per a un futbolista com Fran Grima, que té una carrera realment interessant, jugar en Tercera, què significa?

Tant de bo hagués pogut més anys a dalt encara que l’edat també et condueix més cap avall. Jo sempre vull competir al màxim nivell i, encara que, després de l’any passat, em va sortir aquest equip de Tercera i ho estic disfrutant.

Fa 13 anys que no jugava a Tercera amb el Terrassa. Gairebé sempre ha estat en Segona B?.

Sí, tenia aquesta incertesa. No és la Tercera d’abans, quan vaig estar a Terrassa o en Sant Andreu.

“AQUELL SANT ANDREU… DE LANZAROTE, LUSO…”

La part bona de sumar anys és que pocs poden dir que han viscut ascensos gloriosos, com amb el Sant Andreu (2008 o 2010).

Jo només tenia 20 anys la primera vegada al Sant Andreu, venia del Terrassa i vaig tenir poques oportunitats. Del que em recordo és de l’any que quedem campions (2010) amb Lanzarote, Luso, Abraham… vaig gaudir, de veritat.

Després, quatre temporades al Badalona de sempre.

També vaig estar molt a gust allí i vaig millorar molt amb Manolo González perquè em va treure molt de rendiment. El seu caràcter va ajudar el meu i em va fer millorar moltíssim. Manolo és un ‘gran’.

“MANOLO GONZÁLEZ EM VA AJUDAR MOLTÍSSIM”

I, quan dissabte passat reben i guanyen al poderós Badalona per 2-1, és una satisfacció especial?.

És clar. Venien de ser líders invictes i ho afrontem amb ganes; si estem al nostre nivell, podem guanyar qualsevol, com hem fet amb l’Hospi i el Badalona. El nostre objectiu és portar el comandament del partit i no sentir-nos inferiors a ningú.

Però l’objectiu del Vilanova no serà la promoció, sinó mantenir-se?.

El nostre objectiu és gaudir i veure on ens va col·locant la Lliga; no ens podem sentir inferiors a ningú, perquè en aquestes categories hi ha molta igualtat.

“EL NOSTRE OBJECTIU ÉS GAUDIR”

Ens ha parlat de Sant Andreu i Badalona, però el seu cor segueix a Eivissa?.

I tant, vaig estar cinc temporades, els meus millors anys, vaig ser capità, ho jugava tot i tinc grans amics i millors records i afecte.

Després te’n vas a Badajoz i el mal somni.

Un futbolista surt molt ‘tocat’ perquè el teu nivell baixa molt i molt negatiu. Cal saber com va això del futbol i per als joves és molt dur, cal anar cap endavant.

The post Fran Grima: “Torno a gaudir del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 36 anys encara que Genís Sampietro ja acumula molts anys d’experiència en les banquetes d’APA Poble Sec, Damm, Badalona juvenil, Cornellà i, ara, Vilanova. Als seus èxits passats no li van donar temps en el seu últim equip per a repetir-los, però ara és a temps de fer-ho en un altre lloc.

Sampietro s’ha compromès per 10 partits, si no hi ha promoció d’ascens, per a col·locar al conjunt del Garraf a Tercera Divisió.

“CAL APROFITAR LES GANES DE L’AFICIÓ I DEL CLUB PER A PUJAR”

Ha estat arribar i moldre a Vilanova! 2 triomfs, 2 partits!.

Sí, hem encaixat amb la plantilla, hem arribat en un moment que no era el millor però ens hem trobat un grup molt disposat a complir l’objectiu. Tant de bo seguim així.

Una plantilla que marca gols (31), però rep massa (25)…

Crec que la nostra assignatura pendent era mantenir a zero la porteria i intentar generar més ocasions en la porteria rival.

Això de guanyar més punts lluny de casa?.

S’han tret millors resultats a domicili pel model de joc de l’equip, però ara ha de ser d’una altra manera. Tenim un camp molt bo i vam fer millor joc davant el Castelldefels que a Sant Just. Cada partit es pot jugar bé encara que l’afició i el camp compta molt.

“L’AFICIÓ I EL CAMP COMPTEN MOLT”

La promoció d’ascens no ha de perillar, però guanyar-se la primera o segona plaça és molt més complicat.

Pujar de manera directa seria el millor, evidentment, encara que aquest equip també està preparat per a jugar un play-off. El que toc caldrà disputar-ho ja que la nostra idea principal és pujar sigui com sigui.

Sampietro arriba a Vilanova per a pujar a l’equip a Tercera o amb un projecte a llarga durada?

No, he signat fins a final d’aquesta temporada i de cara al pròxim any ja es veuran objectius i sensacions.

“PUJAR DIRECTES SERIA EL MILLOR”

No s’ha reforçat encara?

No, no hem incorporat a ningú perquè jo també vaig dir que confiava en la gent que hi havia. Anem amb els que estem.

La diferència en aquesta Lliga Elit és mínima?

El Vic està més destacat però ja està més igualat en una categoria molt complicada. No cal despistar-se.

Com veu el calendari que queda?

Fixar-se en el calendari és una ximpleria perquè ens venen equips de dalt, complicats, i de baix, també complicats.

“LA LLIGA ELIT ÉS MOLT COMPLICADA”

Qui marca gols en aquest Vilanova perquè el primer que apareix és Frutos (4)?

Sí, encara que des que estem nosaltres, ha marcat 3 gols Pablo en els dos partits. No hi ha un golejador clar encara que no m’importa perquè es generen ocasions, és igual que sigui l’un o l’altre.

Ha notat que, després de sis anys consecutius en Primera Catalana, arriba a un Vilanova amb urgències d’ascens?

Veig un Vilanova amb aquesta pressió per a pujar encara que nosaltres estem una mica aïllats de tot això. Cal aprofitar les ganes de l’afició i del club per a ascendir però primer cal estar centrats i que aquesta ansietat no ens tregui del camí.

“VEIG UN EQUIP AMB PRESSIÓ I GANES PER PUJAR”

Com assumeix caure de Segona Federació a la Lliga Elit?

En el meu cas, molt bé, i ho he agafat amb moltes ganes, no em sap greu haver baixat dues categories. Se’m dona bé em treballo i sempre estaré on ens trobem a gust.

En resum; vostè és entrenador de futbol, no de categories?

Soc entrenador encara que vull arribar el més amunt possible i estar a Vilanova és molt bo per a mi.

“NO EM SAP GREU HAVER BAIXAT DUES CATEGORIES”

O sigui: pensar que és un o dos passos enrere és un error?

Totalment. No crec que em guanyés un mal nom pel que vaig fer a Cornellà sinó tot el contrari perquè he rebut moltes mostres de suport. Haig de continuar creixent i ara he fet un altre bon pas.

“HE DONAT UN BON PAS A VILANOVA”

Va sortir amb una certa amargor de Cornella? Va sortir 16è i estan 16è després de 17 jornades?

Me’n vaig anar bé de Cornellà, em van tractar molt bé amb jugadors i directius, sense males sensacions encara que crec que, si es confia en un entrenador al principi, cal deixar-lo treballar. Estic convençut que, si m’haguessin deixat més temps, l’equip estaria millor. Sempre quedarà el dubte, però accepto les coses com venen i tot el que passa es pot aprofitar.

“SI M’HAGUESSIN DEIXAT MÉS TEMPS A CORNELLÀ…”

El primer i immediat pas és guanyar al líder Vic?

Tant de bo puguem guanyar aquest dissabte, seria la bomba.

The post Genís: “Aquest Vilanova ha de pujar sigui com sigui” appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Sampietro repeteix victòria i ara arriba el Vic appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des de la temporada 2011-2012 (25 març 2012) no s’han trobat en partit oficial de Lliga els dos equips (Vilafranca – Vilanova) que aquest diumenge tornaran a enfrontar-se. El derbi més calent de la zona, amb menys de 30 km entre les dues localitats, mesurarà les possibilitats de l’un i l’altre.
Els locals de David Vilajoana, vuitens en la classificació amb 19 punts, s’enfrontaran al líder visitant de Lluís Macià, amb 27.

MÉS NUMEROS VILAFRANCA-VILANOVA

Más detallis: mentre els penedesencs han sumat 11/21 punts a casa seva, el Garraf han obtingut 17/21 lluny del Estadi Alumnes Obrers. És a dir, el Vilanova arriba a Vilafranca amb la seva condició d’invicte a domicili, otri al·licient més que afegir a la llista.

Últim partit de la primera volta a la Lliga Elit on es buscarà també campió d’hivern perquè el segon (Vic), que s’enfrontarà al San Mauro, només té un punt menys (26) que el líder.

TRES PREGUNTES A SANTI TRIGUERO

I, per a opinar sobre aquest partidàs entre Vilafranca i Vilanova, ningú millor que la llegenda del futbol català, Santi Triguero. Vilanoví de cor encara que amb sentiments repartits per tot el país, veu així aquest derbi en tres respostes.

Què suposa un Vilafranca-Vilanova?

És el derbi històric i per excel·lència de la ‘Veguería Penedès’ (Garraf – Penedès). A més a més, són els Clubs que han estat històricament en categories més altes. Tot i que ara l’afluència de gent i afició ha perdut moltíssim respecte fa uns anys, tot i que penso que hi haurà un bon ambient.

Quin record tens d’aquest partit?

És un partit on hi ha una gran rivalitat, una rivalitat ‘sana’ però històrica, ja que els vilafranquins han considerat sempre Vilanova com el ‘seu barri marítim’ jejejejeje..

Per tant, el sentiment de pertinença pot ser un factor clau (en aquest cas el Vilanova té avantatge, ja que té 4 o 5 jugadors locals i el Vilafranca no, en canvi, el factor camp pot ser més determinant per l’equip local.

JUGADOR I CAPITÀ DELS DOS EQUIPS

Tots dos són clubs en els quals hi tinc vincles esportius, sentimentals i familiars molts grans!! El meu pare va néixer a Vilanova, la meva mare a Vilafranca. Entre els dos clubs he jugat 18 temporades sent també el capità dels dos equips.

Al CF Vilanova va jugar el meu pare també a 3aDiv. als finals dels anys 60 inici dels 70… Jo vaig jugar-hi 13 temporades, sent el màxim golejador històric del Club i jugant i ascendint des de l’antiga 1a Regional fins a dos Play-OFF a 2aB. I amb el FC Vilafranca va jugar-hi també el meu avi i el meu tiet per part de mare. Jo vaig jugar-hi 5 temporades, ha estat el Club on vaig debutar  com a entrenador l’any passat i com a jugador ‘amateur’ a 1aCat, pujant a  l’antiga 3aDiv. Fent dos Play- Off a 2aB i guanyant el ‘Trofeig Històrics’.

QUIM RECHE, NOU PRESIDENT VILANOVA

Per cert, Quim Reche ha guanyat aquest dijous les eleccions a la presidència del Vilanova i la Geltrú.

The post Santi Triguero ja ‘juga’ el Vilafranca-Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mai sobra una opinió acreditada com la del catedràtic de Filosofia del Dret, José Luis Pérez Triviño. Primera autoritat provada sobre Integritat, Ètica i Dret esportiu a la Universitat Pompeu i Fabra ha aprofitat el temps per a investigar sobre els problemes ètics de l’esport.

Serveixi la presentació (innecessària, d’altra banda, donat el seu excel·lent historial) per a intentar centrar-nos en la polèmica futbol català–Kings League (KL).

KINGS LEAGUE-FUTBOL CATALÀ

“La Kings League és una competició creada per una entitat privada i aquí ens regim per les lleis del mercat. El que no sé és si aquests jugadors són conscients que la KL és un fenomen que no sabem si serà durador i estable, d’una banda”, argumenta com a primera exposició.

D’altra banda, a més, “hi ha un benefici intrínsec de la naturalesa federativa perquè pots anar ascendint a la seva piràmide”. És a dir, “pots començar en categories inferiors i acabar en la Champions League en poc temps mentre que la KL és una competició tancada“.

“ELS CONTRACTES S’HAN DE COMPLIR”

Pérez Triviño recomana que els jugadors s’informin molt bé perquè “són lliures de triar. Els clubs no tenen capacitat de retenció als jugadors però els contractes, encara que siguin privats s’han de complir”.

Això diu la teoria i “caldrà veure, a partir d’ara, com es redacten perquè ja hi ha una sèrie d’antecedents i tampoc els clubs poden establir condicions desproporcionades”.

TRES CASOS DIFERENTS

Els casos denunciats per FE Grama, Europa i Vilanova són diferents. El catedràtic creu “molt desproporcionat, evidentment.”, el cobrament de 10.000€ pels colomencs en el cas Nadir. “El club ha fet un negoci rodó”.

La clau passa per “actuar amb sentit comú, no poden pretendre ‘lligar-los’ ni tampoc el jugador pot decidir marxar lliurement després de la planificació del club”. L’ideal i el normal seria “arribar a un acord independent de qui pagui (nou club o futbolista) i en funció del que passi en l’actualitat”.

Parlar d'”intromissió” és comprensible encara que “també existeix quan intentes fitxar altres futbolistes d’altres clubs, no?. El que s’hauria de respectar és el mateix que es fa en les finestres professionals per a fitxatges. També la KL hauria de respectar aquests temps o s’encareix tot”.

“UN RESPECTE INSTITUCIONAL”

Per a Pérez Triviño, el diàleg entre les parts és bàsic i recordant que “si les Federacions han estat l’àmbit on s’han creat aquests futbolistes, hauria d’haver-hi un respecte institucional. No veure-ho només com a tema econòmic”.

En resum, un missatge clar per als futbolistes: “Que s’informin bé perquè no és or tot el que rellueix i la Kings League pot ser pa per a avui, fam per a demà. Ningú sap el que pot passar en dos anys i si les seves possibilitats de creixement s’acaben aquí”.

The post “La Kings League pot ser pa per a avui, fam per a demà” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’entrenadora Luri Sorroche no assumirà el repte de dirigir el CF Vilanova aquesta pròxima temporada 2022-2023 en Primera Catalana i no ho farà perquè ha presentat la seva renúncia només dos mesos d’acceptar aquesta responsabilitat. Els motius de l’adéu de la tècnica vilanovina i club no van pel mateix camí encara que evidencien diferències per a iniciar el projecte.

“No he notat la confiança que m’hauria agradat. Tot plegat em genera un neguit innecessari abans que arrenqui la competició. Així no podia continuar”, ha declarat Luri a ‘Elprimer.cat’ aquest primer dilluns d’agost.

Més sinceritat, imposible: “el més fàcil hauria estat continuar pel caramel que representa entrenar a Primera Catalana, però veia caps per lligar”.

DESACORD LURI – VILANOVA

Aquesta no-confiança no coincideix amb l’explicació oferta per la directiva del club a través de les xarxes. “Per motius personals” no aclareix res als aficionats d’un Vilanova que ja tenen relleu en la persona de Xavi Vilagut, ex-Cubelles, i exjugador també del filial.

El desacord podria tenir origen en la decisió del passat 22/juliol de l’exdirector esportiu Dani Gimeno d’abandonar el club. Sorroche ho explica així: “La notícia de l’adeu d’en Dani em va agafar al Canadà i les reunions que he tingut amb el president quan vaig tornar no m’han acabat de convèncer”.

Escollida el passat 5 de juny per a rellevar a l’etern Agus Isabel en la banqueta dels ‘Alumnes Obrers’ per part del president Xavier Laffite, l’equip blanc-i-blau viu hores inquietes.

The post Luri Sorroche renuncia al Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.

El partit Atlètic Lleida-Vilanova no és un més sinó que és el “partidàs” d’aquest grup III de Primera Catalana. Així ho admet el tècnic local Josep María Turull (Verdú, 1978), líder, encara que amb els mateixos 26 punts que el seu rival.

Igualats en molts conceptes, el pols entre els dos rivals continuarà seguit amb atenció per tot el món i, especialment, per la Rapitenca, tercer classificat, amb 25, que tampoc ho tindrà fàcil amb la visita del Mollerussa (diumenge, 12 hores).

Turull, que aquest passat estiu va deixar Mollerussa després d’una llarga i fructífera etapa de cinc anys, va signar per un Atlétic Lleida ambiciós i que marxa amb les idees molt clares des de la seva presidència i la seva junta directiva.

Aquestes paraules són un resum de les declaracions efectuades per Turull a l’Instragram Live de Futbolcatalunya aquest passat dilluns, paraules que poden escoltar, si ho consideren oportú aquí mateix.

ATLÈTIC LLEIDA-VILANOVA, MÀXIMA ATENCIÓ

Un ràpid repàs numèric presenta invicte als locals amb 5 victòries i 1 empat en el Ramon Farrús i amb 18 gols marcats per 7 rebuts. Només un partit va acabar amb la seva porteria a zero a casa mentre que els visitants arriben amb 3 triomfs, 1 empat i 2 KO a domicili. Els d’Agust Isabel, que han acabat 1 partit amb la seva porteria a zero lluny de casa, han aconseguit 8 gols mentre que han rebut 9.

L’equip més golejador del grup (27) rep a casa seva a un dels segons menys golejats (12); és més, la diferència en aquest aspecte és mínima (13 per 12).

PARLA TURULL

“Al Mollerussa vam fer coses importants… 54 partits sense perdre, play-off… Vaig viure una situació especial, la de pujar a Primera Catalana l’any del Centenari”

“Dissabte és un partidàs contra el Vilanova. A veure si podem acabar la primera volta sense perdre a casa amb l’Atletic Lleida “

“La Primera Catalana és una Tercera Divisió encoberta, som un bon equip com tots”

“A l’Atletic Lleida se’ns espera a tot arreu amb moltes ganes, pel projecte. La idea del club és arribar al futbol professional”

“El nostre club neix de l’intent de compra del Lleida Esportiu. No són atesos i fan un club nou”

“UN DERBI LLEIDA E.-ATLÈTIC LLEIDA SERIA DUR”

“Per estructura l’Atletic Lleida pot arribar perfectament a 2a RFEF. La del Lleida Esportiu no és una situació agradable. Per una mala gestió estan en una situació límit”

“Vam tenir una imatge de nous rics que no ens va ajudar. l’Atletic Lleida vol unir, no vol separar. El nostre president Xavi Batalla es desviu pel club. És molt proper i sempre està amb nosaltres”

“Quedar campió d’una lliga com la nostra és difícilissim, un detall et pot deixar fora; el play-off a Ascó va ser el pitjor partit que he viscut. Volem guanyar tots els partits i des del club no ens pressionen”

“Des del club se’ns va demanar fer un futbol que enganxi a la gentja que sóc entrenador per guanyar i plantejo els partits per tenir la pilota i anar a fer mal al rival”

“La direcció esportiva i tots plegats hem fet una gran plantilla, de molt nivel. No considero que el gran rival de l’@atletic_lleida sigui el propi l’Atletic Lleida Les derrotes fan aprendre i a El Catllar vam aprendre”

The post “L’Atlètic Lleida-Vilanova és un partidàs” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb tota la segona volta per davant, els líders de Primera Catalana segueixen fermes. Tona, Guineueta, Vilanova i Mollerussa. I, atenció, perquè el pròxim cap de setmana hi ha duels molt atractius.

ATAPEÏDA PRIMERA CATALANA

Superada la mitja dotzena de partits des que la Lliga es va reprendre el 28 de febrer, la #1cat, que fins i tot compta amb 10 ajornats per la pandèmia, manté encara a dos líders (EE Guineueta i Vilanova) invictes. Per cert, seguiexen pendents de si hauran descensos o no (decidirà l’Assemblea).

En el subgrup I mana el Tona. Els de Ricard Farrés, que van caure el passat 28 febrer davant el Vic (4-0), no han tornat a conèixer la derrota i sumen 4 triomfs i 1 empat en els seus 5 duels posteriors.

Els seus 17 punts li valen per a treure 1 de diferència al segon (Llagostera B) que aquest diumenge va perdre a la seva casa enfront d’un Lloret, rei de l’empat. Amb 3 punts menys queda L’Escala a la tercera plaça. Pròxim cap de setmana: L’Escala-Tona a casa dels de Sepu.

TOTPODEROSA EE GUINEUETA

La EE Guineueta només ha deixat escapar dos punts dels 18 disputats i va ocórrer en la 2a jornada (11 d’Octubre) davant el Sabadell Nord (1-1). Els de Luis Gallego, que no juguen des del passat 21 de març, mostren 16 punts en 6 partits (dos menys que la resta), 1 més que U.Llefià i 2 més que Sant Cugat. Altra prova que els líders de Primera Catalana segueixen fermes.

Atenció al pròxim xoc entre els invictes de Nou Barris i els badalonins al Municipal de la Guineueta. Carlos Pérez només ha encaixat 3 gols.

VILANOVA, TAMBÉ INVICTE

L’equip d’Agus Isabel, que continua invicte lluny de casa seva, no va poder passar del 0-0 inicial a Can Vinader encara que segueix el front del subgrup 2a.

Els blaus de Vilanova tenen 15 punts, 2 més que Viladecans, encara que amb un partit menys, i 4 més que l’Ascó que va caure aquest diumenge davant els de Raul Paje (1-0). Tancaran la primera volta enfront del cuer Catllar.

MOLLERUSSA, PODERÓS

Qui marca el terreny en el subgrup 2B és el Mollerussa de Josep María Turull. Amb 19 punts és l’equip número 1 de Primera Catalana encara que ha cedit cinc punts enfront d’At Sant Just (3-1) i a Solsona (2-2). Per a tancar la primera tornada res millor que un Borges Blanques-Mollerussa.

Per cert, Borges Bl. i Solsona mantenen encara el seu caseller de derrotes a zero. En resum: els líders de Primera Catalana segueixen fermes

The post Els líders de Primera Catalana segueixen fermes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un missatge d’agraïment a través de les xarxes socials ha servit a Aleix Vall –’Alejo‘ com li diuen els seus grans amics- per a acomiadar-se del futbol actiu. El gran capità del Vilanova (37 anys) lluïa el braçalet de capità aquest passat dissabte enfront del juvenil del RCD Espanyol i, encara que el seu tècnic Agus Isabel i molts amics li demanaven que reconsiderés la seva posició, no hi ha hagut tornada enrere. Es tanca una etapa molt important i s’obre una altra en la qual podrà compartir més temps amb la família.

C’est fini⚽. Saps que has escollit bé quan penso q si tornès a nèixer 1000 cops tornaria triar jugar a ⚽.
Gràcies a tots els companys que he tingut, i a tots els clubs @CEEuropa @cfvng ,@cepremia1915 ,@fcsantboia,@cfgavaoficial,@uahorta,@martinenc, he disfrutat com un animal! pic.twitter.com/5g3PCjRjMr

— Vall83Bcn (@AleixVall) September 6, 2020

“Li diem Alejo, afectuosament, és molt de la broma i de riure amb tothom d’una manera molt sana. Sempre li hem broma amb el seu pentinat perquè semblava que portava un gat mort (ja ja). És un tipus molt competitiu, dels autèntics que no suporta a la gent falsa”, ha comentat un altre mític com és Santi Triguero a Futbolcatalunya quan se li ha sol·licitat algun comentari sobre un futbolista que va passar per innombrables equips (Europa, Premià, Santboià, Vilanova, Gavà, Horta, Martinenc i, finalment, aquestes tres últimes temporades al Vilanova.

Com diuen els nostres companys de ‘elprimer.cat’, penja les botes “l’últim supervivent de l’època daurada del conjunt de la capital del Garraf a Tercera”. Enhorabona

The post Un altre gran que penja les botes: Aleix Vall appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA  @ManuelSeguraM

És un repte a considerar encara que el primer objectiu per a la majoria dels deu invictes a casa seva de la Segona Catalana tinguin marcat l’ascens com el seu gran objectiu. La veritat és que, després de 17 jornades disputades, només 10 equips (L’Escala, Guineueta, Vilanova, Parets, Riuprimer, Mollerussa, Tàrrega, Vendrell, Cambrils Unió i Camarles) dels 108 poden treure pit, ja que cap rival ha estat capaç de portar-se els tres punts.

És més, Vilanova, Parets i Camarles no han deixat escapar ni un sol punt.

Sensacional primera volta la que s’ha pogut viure en el Parc del Garraf, Josep Seguer de Parets i Municipal de Camarles, doncs tots els seus partits es tradueixen en triomfs. Només han cedit un empat l’EF Guineueta (és més, només han rebut 1 gol en els seus vuit partits), en el Grup II, Mollerussa (amb 6 gols en contra), en el V, i el Vendrell (5 dianes encaixades), en el VI. Qui mana en el Grup III és el Vilanova amb 6 punts de marge sobre Sant Quirze del Vallès.

També s’han mostrat totalment hermètics Parets i Camarles en aquesta primera volta. Els del Vallès, que han rebut 5 gols en els seus 8 partits, treuen tres punts al segon classificat, el Tona, quatre al Sabadell Nord i set a un meritori Vic Riuprimer també invicte en el Mpal. Sta Eulàlia, en el Grup IV.

En el VI, i encara que estan a la segona plaça, els del Baix Ebre són intractables davant la seva afició i això ho demostren els seus 44 gols marcats (segon màxim realitzador de la categoria amb 33 anotats a casa) per 10 en contra. En tercera posició es manté el Vendrell després del líder Cambrils Unió (7/2/0) i el mateix Camarles (9/0/0)

[VÍDEO] El Camarles perdona i acaba patint, contra la Canonja (1-0) https://t.co/RVfQqi1n0r

— Canal TE (@canalte) 15 de enero de 2018

Amb 2 empats dels 10 partits jugats en el Joan Capdevila, el Tárrega de Jordi Oliveres suma 8 triomfs per 2 empats (Mollerussa i Alcarràs). La seva tremenda capacitat golejadora (49-37 a casa) i la seva efectivitat defensiva (el menys golejat amb 9) els manté a sol dos punts del conjunt capdavanter que dirigeix Josep María Turull amb un únic empat en el seu Municipal.

Fins a quatre igualades ha encaixat L’Escala en el Grup I. Segon d’aquest grup, els de Ricard Ferrer només s’han permès encaixar 5 gols en el Municipal (sobre 12 totals). Malgrat això, estan a la segona plaça i a sis punts del poderós Girona C. El repte per a tots els rivals d’aquests deu ‘magnífics’ és molt interessant. “

The post Els deu fortins de la Segona Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Penúltima jornada que ha aclarit moltes incògnites, sobretot a la part alta de la taula on Reus B Cambrils i Santboià s’han assegurat la promoció d’ascens deixant fora al Balaguer. Cap dels dos podien fallar i no ho van fer. Ara, hauran de jugar-se tot en una darrera jornada d’infart.

El filial reusenc no tenia un partit fàcil, ja que viatjava fins a Cornellà per enfrontar-se a un Sant Ildefons que no es jugava res però que volia acomiadar-se de la seva afició amb una victòria. Va ser un matx molt disputat i intens on els roig-i-negres van colpejar primer amb el gol de Marcel al 8. Al minut 42, Sillero va aturar un penal llençat per Alan que hagués significat l’empat a 1. Just abans del descans, Miguel Bautista, segon entrenador del Cambrils va ser expulsat. Poc després de l’inici de la segona meitat, Iván va anivellar el marcador amb el seu gol. Tanmateix, els d’Albesa no es van venir abaix i Edgar va marcar el gol definitiu que els donava tres punts per seguir somiant amb la Tercera.

No gaire lluny d’allà, però en horari matinal, últim partit de la temporada regular al Joan Baptista Milà –ja veurem si no hi ha almenys un altre- per a un Santboià que no podia permetre ensopegar de nou. El rival, el Vilanova, arribava amb tan sols 13 convocats i amb l’aigua al coll a un partit clau amb necessitats molt diferents per a tots dos.

El matí no podia començar millor pels locals que amb el gol de Juanlu al 23 van posar-se per endavant. L’alegria no va durar gaire, ja que 2 minuts més tard, Ignasi va igualar el matx. Amb l’empat a 1 es va arribar a la mitja part. Ja en els segons 45 minuts, els de Piti es van quedar en inferioritat per l’expulsió per vermella directa de Gerard Rovira al 69. Una inferioritat numèrica que no van poder aprofitar uns visitants molt esgotats físicament i que van sucumbir davant l’entrega i la lluita del Santboià.

Un nou gol de Juanlu i un altre de Josele van acabar sentenciant als homes de Solsona. Derrota que fa que els del Garraf siguin els pitjors catorzens i es converteixin en nou equip de Segona Catalana després d’un any irregular i amb molts problemes esportius i institucionals.

El Balaguer, de candidat a jutge

Els triomfs de Reus Cambrils i Santboià van fer inútil la victòria del Balaguer que diu adéu a qualsevol possibilitat d’ascens.

Els de Jordi Cortés van posar punt final a la temporada com a locals amb un derbi boig contra el Lleida Esportiu B.

El filial blau va sortir a mossegar i va saber aprofitar les greus errades defensives del seu rival per perforar, per partida doble, la porteria balaguerina. Martínez i Huertas van ser els golejadors. L’ingrés al terreny de joc de Carlos, Mikel i Galcerán a la segona meitat, va despertar als de la Noguera que van passar a dominar i tancar a la seva àrea als visitants.

Amb el 0-2, el conjunt balaguerí va llençar a la brossa dos penals, el primer executat per Asier i aturat per Joan Marc i el segon enviat al pal per Adrià. Però si alguna cosa sap fer aquesta temporada el Balaguer és sobreposar-se a les dificultats. Mikel, Asier i Adrià es van erigir com a salvadors, capgirant el marcador amb els seus gols i refent-se dels penals fallats.

Els de La Noguera no tindran opcions d’ascens però sí que tindran un paper important a la darrera jornada, ja que visiten el Reus B a Cambrils.

Victòries per seguir somiant

Dissabte a la tarda, la jornada es va obrir amb dos partits vitals per a dos conjunts immersos en la lluita per no baixar a Segona.

Al Morell es va viure el derbi del Camp de Tarragona entre el Morell i el Vila-seca. Un encontre amb moltes urgències pels visitants que havien de guanyar sí o sí si volien continuar amb alguna esperança de continuar a Primera Catalana. Els d’Edu Franco no van fallar davant el cuer de la categoria. Els gols d’Àlex i Sardà van donar tres punts d’or a uns vilasecans que es jugaran tot en la darrera jornada.

Si el Vila-seca no va fallar, tampoc ho va fer l’Alpicat, l’altre equip ofegat en aquesta zona baixa i que necessitava el triomf per poder respirar. Els alpicatins van rebre a una Rapitenca amb els deures fets però, que tot i això va donar més mals de cap de l’esperat. El bon inici dels visitants es va reflectir en el primer gol d’Àlex al minut 4.

A poc a poc, els locals van anar agafant-li el pols al partit. Bona mostra són els gols de Vendrell i Garriga que van capgirar el marcador abans del descans. A la represa, del possible empat a dos es va passar al 3-1 gràcies al doblet de Vendrell al minut 61. Quatre minuts més tard, Pons va veure la segona groga, deixant al seu equip amb 10 els darrers 25 minuts. Quan semblava que amb aquest resultat s’arribaria al final, Toje al 90 va marcar el definitiu 4-1. Als lleidatans els hi falta un punt per aconseguir la salvació.

Sense transcendència

Jornades amb poca història per a molts equips que des de fa setmanes tenen els deures fets. Ara és l’hora de gaudir del futbol i deixar-se anar.

I, precisament això és el que van fer San Cristóbal i EFAC a Ca n’Anglada. Sense pressions ni nervis i amb tot lligat, tots dos conjunts van oferir un matx amb alternances al marcador, vistós i amb gols.

A la primera part (aturada durant 25 minuts per l’assistència mèdica a Hassen després d’un xoc), els germans Canadell van obrir el marcador abans de la mitja hora. No obstant això, Albert al 39 va escurçar distàncies abans d’enfilar el túnel de vestidors. Ja a la segona meitat, el visitant Edu Cons va veure la segona groga al minut 47. Tot i jugar amb un home menys, Juclà al 63 va tornar a obrir escletxa per l’Almacelles. En uns darrers 10 minuts bojos, Andreu amb un doblet va aconseguir l’empat a 3 definitiu.

Els de David Giménez van acabar l’encontre amb 9 jugadors després que Viladegut veiés la vermella directa al minut 89.

Tampoc es jugava res l’Igualada que amb la renovació de Dani Gimeno per la temporada vinent tancada, es va plantar a Can Vinader per jugar un partit intranscendent per a tots dos conjunts. Els blaus van portar el pes i el control del matx davant un Vista Alegre molt ben posicionat i sortint a la contra. Tanmateix, cap dels dos van materialitzar les seves ocasions i el 0-0 inicial no es va moure.

En el darrer matx de la jornada, Suburense i Rubí van disputar un partit que es podràia presenciar la temporada que ve a Segona Catalana si tots dos formen part del mateix grup. Amb els dos descendits i sense res pel que lluitar, els sitgetans no van tenir gaires problemes per desfer-se dels visitants. Gery amb dos gols va avançar als seus en els primers 25 minuts. Pau Mané, ben entrada la segona meitat, va posar una mica d’emoció retallant diferències. Diferències que es van tornar a ampliar quan Marcos va fer el 3-1 final.

The post Reus B Cambrils i Santboià es queden sols en la lluita per l’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

A la mitja tarda d’aquest dimecres, elvallenc.cat es feia ressò de la notícia de la setmana al grup 2 de Primera Catalana. El CD Morell aconseguia la seva primera victòria a costa d’un Vilanova que perdia els tres punts guanyats damunt el terreny de joc i que es complica molt la seva permanència a la categoria.

Ens hem de remuntar a la darrera jornada abans de l’aturada de Setmana Santa on Vilanova i Morell es van enfrontar a l’Alumnes Obrers. Un partit que va acabar amb un triomf vital pels vilanovins que els permetia agafar una mica d’aire. Fins aquí, res fora del normal. Tanmateix, uns dies més tard, la sorpresa saltava quan des del CD Morell es presentava la impugnació de l’encontre. El motiu era simple: l’alineació indeguda de Javier Morillas. El club morellenc al·legava que Morillas, jugador del filial, no podia jugar en tenir més de 25 anys. Per la seva banda, el club del Garraf es defensava apuntant a la manca de mala fe en l’alineació del jugador.

Una setmana després, el Comitè de Competició de la Federació Catalana de Futbol s’ha pronunciat a favor del conjunt tarragoní, mostrant-se contundent i afirmant que “no s’estima en el present cas l’existència de mala fe sinó de negligència”, com recull elvallenc.cat en el seu article.

Situació límit

No és la primera vegada que el Vilanova perd als despatxos el que ha guanyat a la gespa (ja li va passar la temporada passada contra el Vila-seca). No obstant això, aquests tres punts perduts deixen a l’equip en una situació més que delicada.

Els de Dani Solsona es queden amb 31 punts, tan sols 2 per damunt de la promoció de descens i amb un calendari que no crida, precisament a l’optimisme. Dels 5 partits que els resten (la darrera jornada descansen), s’hauran de veure la cara amb Vista Alegre, Sant Ildefons, Balaguer, San Cristóbal i Santboià. Un autèntic Tourmalet on hauran de deixar-se la pell i canviar el xip si volen continuar una temporada més a Primera Catalana.

The post El CD Morell guanya als despatxos i enfonsa al Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Diuen que l’alegria, normalment, va per barris i sembla que aquesta premissa és compleix aquesta jornada al grup 2 de Primera Catalana. Si la jornada passada tot eren flors i violes a Balaguer, set dies després les coses són molt diferents. El seu empat a casa ha provocat que deixin el liderat en mans del Santboià.

Un Santboià que rebia a casa al recentment descendit Morell en un partit, a priori, idoni per fer oblidar a la seva parròquia l’última ensopegada soferta i traspassar els nervis a Balaguer. Els de Piti no van fallar i es van imposar 4-0 als morellencs. Mario, Gerard Rovira, Buba i Iván Romano van arrodonir una de les dues golejades de la jornada, que va tenir el contrapunt en la greu lesió que va patir Kilian. Fascitis plantar que l’obligarà a pasar pel quiròfan, amb la qual cosa diu adéu a la temporada. Molts ànims per a ell.

Amb la victòria santboiana, tota la pressió passava al conjunt de La Noguera, que no va poder passar de l’empat a 1 contra un Sant Ildefons que fa 7 setmanes que no coneix la derrota. La tarda va començar malament pels de Jordi Cortés, que van veure com Pedro Bilbao al minut 8 va avançar als visitants. Els locals van buscar la igualada però amb el 0-1 es va arribar al descans. A la represa, els dos conjunts van tenir oportunitats de cara a gol fins que Adri, de falta, va fer l’1 a 1. A partir d’aquí el matx es va obrir, encara més  i qualsevol dels dos s’haguerein pogut endur els tres punts, tanmateix el resultat ja no es va moure.

Dura ensopegada dels balaguerins que no només perden la primera posició sinó que veuen com el San Cristóbal empata amb ells en la segona plaça i entra de ple en la lluita per l’ascens.

Un San Cristóbal que sense fer soroll s’ha situat a dalt i és un ferm candidat a pujar a Tercera Divisió.

Aquest cap de setmana, van rebre al Vista Alegre amb l’intenció de continuar amb la seva bona dinàmica de resultats. Dos gols de Ruy i Aitor de penal en els segons 45 minuts van ser suficients perquè els egarencs sumessin tres punts més. L’entrenador visitant, Eloy Martínez, va ser expulsat al minut 56.

Derbis d’alt voltatge

A 6 punts del San Cristóbal trobem a un dels altres conjunts revelació d’aquesta temporada, el Reus B Cambrils. El filial reusenc volia refer-se de la seva darrera derrota i quin millor escenari per fer-ho que a casa i contra el Vila-seca en el derbi tarragoní. Uns visitants molt ben col·locats i ordenats damunt la gespa li van posar les coses molt difícils a un Reus que va gaudir d’ocasions però sense encert. Encert que sí que va tenir Sabaté al 52 a l’enviar la pilota al fons de la xarxa roig-i-negra. Amb els d’Albesa volcats a l’àrea rival, es va produïr la jugada decisiva del partit. El porter vilasecà, Rios va ser expulsat i va deixar als seus amb 10 els últims 10 minuts. En un final emocionant i trepidant, Marcel i Doblas a l’últim minut van capgirar el marcador.

També, en el darrer minut es va decidir l’altre derbi de la jornada. Vilanova i Suburense van protagonitzar el derbi del Garraf. Un matx d’emocions i d’emergències on els primers lluitaven per allunyar-se de la zona calenta i els segons volien els tres punts per apropar-se a la salvació. Al final, els vilanovins es van ficar el partit a la butxaca amb un gol d’Ignasi en el minut 89 que va portar la tranquil·litat a l’Alumnes Obrers. Segona jornada de Dani Solsona a la banqueta local i primer triomf del míster.

Oportunitat perduda

Una derrota dels sitgetans que permetia, si guanyaven, a l’Igualada obrir més escletxa amb la zona de descens. Una gran oportunitat perduda pels homes de Dani Gimeno que van caure derrotats a Les Comes per 0-2 davant el Viladecans. Els visitants van saber portar el partit al seu terreny, sobretot durant la primera meitat i fruit d’això va arribar el primer gol de Quiles al minut 44. A la segona meitat, els locals van sortir més endollats i, tan sols la gran actuació del porter Santi als minuts inicials va impedir als blaus igualar el matx. El gol de Borja de penal al minut 70, va acabar amb qualsevol esperança de remuntada dels igualadins.

Si l’Igualada encara pot respirar mig tranquil, el Rubí sembla que té les jornades comptades a Primera Catalana i serà el següent en descendir. En aquesta jornada es va endur la golejada del cap de setmana a les mans de l’EFAC. Un doblet d’Enric, i els gols de Roger Canadell, Ciru i Arnau van culminar la maneta almacellenca. Els visitants van  maquillar el resultat amb els gols d’Hurtado i Brunet en els darrers 5 minuts.

Molt a prop d’allà, a Lleida i a la jornada de dissabte, el filial blau va guanyar a la Rapitenca gràcies a un solitari gol de Vice just començar els segons 45 minuts. Després del gol, els dos equips van gaudir d’ocasions, tant per sentenciar el matx com per empatar-lo. Sergi José al minut 90 va enviar al travesser una pilota que significava l’1 a 1. No obstant això, el lluminós del Gardeny ja no es mouria. Germà Inglés (entrenador de la Rapitenca) va haver d’abandonar el terreny de joc al minut 88 quan l’àrbitre li va ensenyar la vermella directa.

The post La ruleta del liderat torna a premiar al Santboià appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quatre derrotes consecutives han decidit a la directiva del Vilanova a substituir al tècnic Edu Berrocal per Dani Solsona; el mític ‘Noi de Cornellà’, exjugador del RCD Espanyol, València, Bàstia, Stade Rennais, Racing Club de França i Sant Andreu, que en l’actualitat estava (i seguirà) vinculat a diferents mitjans de comunicació com a analista, assumeix la difícil missió de mantenir al conjunt blanc-i-blau, classificat ara a només un punt del descens directe a Segona Catalana.

Dani Solsona, que compta amb una curta experiència en les banquetes com a tècnic del Can Vidalet, Sant Quirze Vallès, Vilassar de Mar i Lleida, al costat de Paco Martínez Bonachera, es va dedicar a tasques periodístiques des que va sortir de la Terra Ferma.

En els propers dies serà presentat com a màxim responsable d’un Vilanova a qui li queden deu jornades per aconseguir la salvació

The post Dani Solsona torna a les banquetes i signa pel Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Estem vivint una temporada boja, plena de canvis i de màxima igualtat al grup 2 de Primera Catalana com demostren els resultats jornada rera jornada. Tot està en un mocador i qualsevol errada, dins o fora dels terrenys de joc, poden passar factura.

Un dels damnificats per aquests errors ha estat el Balaguer que el passat dimecres perdia els tres punts guanyats contra la Rapitenca per alineació indeguda d’Asier Eizaguirre. Aquest fet provocava que la classificació s’estrenyés, encara més, i deixés a Balaguer i Santboià distanciats per un punt.

El gran beneficiat de la jornada ha estat el Santboià, el qual torna a liderar la categoria després de molts mesos i d’una temporada bastant complicada. Els de Piti van rebre a casa a la Rapitenca amb la intenció de fer els deures i col·locar-se com a líder provisional. Els de Sant Boi no van fallar i van vèncer per la miníma als de Sant Carles. Pedro Bravo al minut 23, va ser l’artífex del gol que va permetre als locals guanyar. Norbert Callau, integrant de la banqueta rapitenca va ser expulsat amb vermella directa al 54.

Triomf que va passar tota la pressió a un Balaguer que havia de sumar els tres punts si volia continuar liderant la classificació. El fins ara líder no ha pogut gestionar els nervis i ha acabat sucumbint contra el Suburense, en un  partit on tots dos buscaven els tres punts, tot i que per raons contraposades.

Al Municipal de Balaguer les coses es van posar de cara pels locals quan Adrià al minut 34 va transformar un penal posant, d’aquesta manera, per davant als de La Noguera. L’alegria no va durar gaire, ja que, Sarabia 20 minuts més tard va perforar la porteria balaguerina i empatava l’encontre.  Repartiment de punts que no serveix de gaire a cap dels dos conjunts i que provoca que els de Jordi Cortés perdin el liderat.

Gimeno assalta Vilanova

Si les emocions van estar a flor de pell a Balaguer, què dir de les que es van viure a Vilanova amb la tornada de Dani Gimeno. Un matx especial per l’ex-entrenador vilanoví  que arribava a  l’Alumnes Obrers amb el seu l’Igualada. Un  encontre que no es va decidir fins als minuts finals i que es va emportar en Gimeno. Els igualadins, tot i dominar la possessió de la pilota, van veure com Adri Alonso al 59 va avançar als locals al marcador. Els visitants no van abaixar els braços i gràcies a un doblet d’Eric van poder capgirar el resultat i fer-se amb tres punts d’or. Tres punts que els permet sortir de la zona de descens directe.

Tornen a somiar

Lluny, molt lluny d’aquesta zona de descens trobem a San Cristóbal, Vista Alegre i Sant Ildefons. Tres equips immersos en dinàmiques positives que els permeten respirar amb molta tranquil·litat i, per què no, somiar amb fites més altes.

El San Cristóbal sembla que ha deixat enrera els mals resultats que va patir durant algunes jornades i torna a estar en un bon moment, com reflecteix el 4-0 al Rubí. Un matx que va començar amb dues ocasions clares pels rubinencs que no van saber aprofitar i ho van acabar pagant molt clar. Els ensurts van despertar als locals, que a partir d’aquest moment no van tenir compassió del seu rival. Pablo, Kevin i Ruy van sentenciar el partit abans del descans. A la represa, l’expulsió del jugador del Rubí, Faura i el quart gol dels egarencs, obra de Xavi van deixar més que tocats als d’Alberto Fernández.

Si els de Terrassa no van patir gaire per desfer-se del seu contrincant, el mateix va passar a Can Vinader on el Vista Alegre va tenir un matí bastant plàcid. Un Morell, virtualment a Segona Catalana, no va posar gaires entrebancs. Dotze minuts i els gols de Sani i Jarabo van bastar perquè els tres punts es quedessin a Castelldefels. Novena jornada consecutiva puntuant dels homes d’Eloy Martínez.

I, sense deixar el Baix Llobregat, marxem de Castelldefels fins a Cornellà per veure com el Sant Ildefons va aconseguir la seva tercera victòria seguida. La seva víctima va ser un Alpicat que arribava en un bon moment però que no va estar del tot encertat, fet que va saber aprofitar el seu rival. Víctor al 53 i Guille Torres al 81, després de sengles passades de Bilbao,van marcar els gols d’aquest triomf.

Fi a la ratxa del filial reusenc

Tres dinàmiques positives que és queden en res si tenim en compte la gran dinàmica que portava el Reus Cambrils. Setze partits sense conèixer la derrota fins a aquesta jornada on l’EFAC ha posat fi a la imbatibilitat roig-i-negra.

El Municipal d’Almacelles es va preparar per viure i veure un encontre entre dos dels conjunts que millor futbol realitzen. El 3-0 final, no reflecteix del tot el succeït damunt del terreny de joc i on els visitants haguessin merescut més.

La sort no va estar del costat del filial en el primer gol, quan Òscar Rodriguez es va marcar en pròpia porta  fent pujar l’1-0 al lluminós. El matx no va decidir-se fins als últims minuts. Primer, Hèctor al 83 i després, Joel de penal al 85 van deixar sense cap esperança d’empatar, als visitants. L’equip de Lluís Albesa va jugar els darrers 5 minuts amb inferioritat per l’expulsió per doble groga d’Albert Miravent.

Del filial del Reus passem al filial del Lleida Esportiu, el qual no va tenir cap problema per imposar-se al Viladecans, al Municipal del Gardeny, en l’encontre que tancava la jornada 22. Viñes al minut 42 va obrir la llauna pels locals. Amb el triomf per la mímina dels blaus es va arribar al descans. Als segons 45 minuts, els gols van anar caient un darrera l’altre. Morera, Borda i Sergi Gómez van tancar la golejada pels homes de Mariani. El gol de l’honor visitant va ser obra de Triguero amb un autèntic golàs per tot l’escaire, al temps afegit.

The post El Suburense vesteix de líder al Santboià appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

La cita, diumenge a les 17.00 hores a l’Alumnes Obrers. Vilanova i Igualada, dos conjunts necessitats de punts, disputaran més que un partit. Qui guanyi podrà respirar més tranquil, qui perdi es complicarà, encara més, la seva permanència al grup 2 de Primera Catalana. Però, sense cap mena de dubte i per damunt de necessitats i punts, hi haurà un protagonista clar, Daniel Gimeno.

Tot i el seu polèmic adéu al Vilanova i posterior creuament d’acusacions, l’ara entrenador de l’Igualada no pensa en venjances i afirma no tenir “cap mena de sentiments de venjança ni rancúnia” cap al club del Garraf. La cordialitat sembla la tònica predominant a 48 hores del partit, no obstant això, el Dani més competitiu veuria el triomf del seu equip com una bona oportunitat per reivindicar-se: “m’agradaria guanyar per refermar el joc que vam practicar al Vilanova, la nostra manera de fer i demostrar que jo no era el problema”.

Tranquil·litat i cordialitat

Gimeno tornarà a ocupar una banqueta en un camp que coneix a la perfecció. Tanmateix, aquesta vegada s’asseurà al lloc destinat a l’equip visitant. De segur, molts records passaran pel cap del míster en un matx “molt especial, per la meva polèmica sortida de l’entitat i  sobretot, perquè torno a casa a meva, al club on he estat molts anys”, com ell mateix confirma.

Un encontre on tots dos necessiten la victòria i no poden fallar; en aquest sentit, Gimeno es mostra contundent: “el meu equip no pot especular, necessitem els punts sí o sí i anirem per ells”.

El compte enrere ja ha començat. Diumenge serà una tarda plena d’emocions, dins i fora del terreny de joc i on esperem que una vegada l’àrbitre xiuli l’inici, el protagonisme se l’endugui, única i exclusivament, el FUTBOL

The post Gimeno: “Vull demostrar a Vilanova que jo no era el problema” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

La pluja ha estat la gran protagonista d’aquesta jornada 13 al grup 2 de Primera Catalana. Pluja que ha provocat la suspensió del Suburense-Igualada i que ha complicat el joc en altres camps.

Pluja també, però de gols han pogut veure els aficionats que s’han apropat al Municipal de Balaguer.

Els de Jordi Cortés havien de guanyar i aprofitar l’ensopegada del líder, San Cristóbal, si volien recuperar la primera posició i no van fallar. El Jesús i Maria era el rival propici i es va emportar 6 gols. Dos doblets, un d’Adrián i un altre de Putxi, van posar el 4-0 al marcador abans d’arribar a la mitja part. A la represa, Galcerán al 48 i Marc al 74 van arrodonir la golejada de la jornada. Ferreres va fer el gol de l’honor pels ebrencs al minut 68.

Amb aquesta victòria, el Balaguer recupera el liderat tres jornades després.

Unes hores abans, a Terrassa es va jugar el partidàs del cap de setmana que va enfrontar al San Cristóbal i al Santboià. El líder necessitava allargar la ratxa positiva per seguir comandant la classificació mentre que els visitants estaven, gairebé obligats a guanyar per no allunyar-se més dels llocs privilegiats.

L’encontre no es va decidir fins ben entrada la segona meitat quan Gerard Rovira al 67 i Iván Romano van sentenciar pels de Sant Boi. Els locals van acabar amb 10 per l’expulsió per vermella directa de Hassen.

Diluvi de gols

Tres partits, tres golejades i tres conjunts que, sense fer gaire soroll, cada jornada que passa van escalant posicions i semblen no tenir sostre.

L’EFAC va viatjar fins a Castelldefels per veure’s les cares contra el Vista Alegre. Els lleidatans van passar per damunt dels locals com, molt bé reflecteix el 0-4 final. Dos gols d’Enric, un d’Héctor i un altre de Roger Canadell van tancar el pòquer de gols que permet a l’Almacelles consolidar-se a la tercera posició.

Dos gols més es van poder veure al Municipal de Sant Ildefons. Un gran Sani va esborrar del terreny de joc, sobretot als segons 45 minuts, a un Vilanova que al minut 3 ja anava perdent després d’encaixar un golàs de David. Deu minuts més tard, Guille Torres va posar el 2-0 amb el qual es va arribar al descans. A la tornada dels vestidors, Iván, de nou Guille Torres i Víctor van completar la “maneta” de gols locals. Juanjo al 63 de falta va fer pujar l’únic gol visitant.

Una altra golejada i, ja va sent habitual en aquest inici de lliga, l’ha protagonitzat el Reus Cambrils al camp de l’Atlètic Alpicat. Un filial reusenc molt efectiu davant de porteria no va tenir miraments amb uns locals que no van saber aprofitar les seves ocasions i ho van acabar pagant. Garrido, Meseguer i Xavi Fabra van ser els artífexs dels gols roig-i-negres. Vuitena jornada sense conèixer la derrota pels de Lluís Albesa.

Victòries per a la tranquil·litat

Dos triomfs molt importants per dos equips que lluiten per assentar-se a la zona temperada de la classificació i que, a poc a poc ho estan aconseguint.

El Viladecans volia guanyar per oblidar la derrota de la setmana passada mentre que el Vila-seca per refermar el seu triomf contra la Rapitenca fa set dies.

I, precisament va ser la Rapitenca l’última víctima del Viladecans. Els barcelonins només van necessitar 5 minuts perquè els tres punts es quedessin al Municipal. Rosa al minut 61 i Mario Cantí al 66 van fer pujar el 2-0 final al lluminós.

El Vila-seca no ho va tenir tan fàcil i va patir i suar fins al final per emportar-se el triomf de Can Rosés. El Rubí va començar molt fort l’encontre, fet que es va veure recompensat amb el primer gol, obra de Jan al 29. Amb l’1-0 i amb una gran primera meitat dels locals es va arribar al final de la primera part. A la represa, Cuéllar va igualar el matx  però, pocs minuts després, Mario va tornar a avançar als homes de Rueda. En un final d’infart, David al 88 i Sardà al 89 van capgirar el resultat, aconseguint el 2-3 final.

Un pou sense fons

Cada jornada que passa les esperances pel Morell s’esvaeixen una mica més. Els d’Izquierdo ho intenten, lluiten i posen ganes. No obstant això, sembla que, de moment,  no és suficient i molt hauran de canviar les coses si volen sortir del pou on estan immersos.

Aquest cap de setmana van rebre a un Lleida Esportiu B que va tenir suficient amb mostrar-se sòlid en defensa, madurar el partit i ser resolutiu en atac per aconseguir els tres punts. Marcel al 29 i Juanjo al 84 van ser els golejadors visitants.

Els locals van jugar els últims 6 minuts en inferioritat numèrica després de l’expulsió d’Álvaro per doble groga.

The post ‘Set’, partit i liderat pel Balaguer appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Sisena jornada al grup 2 de Primera Catalana que ens ha deixat un quàdruple empat a la zona alta de la classificació on Vilanova, Balaguer i Santboià continuen el seu pols i on s’ha colat un convidat més que inesperat com és l’EFAC Almacelles.

El Vilanova, líder en solitari fins aquesta jornada, va rebre al Vila-seca amb la intenció de sumar els tres punts i continuar comandant la taula, no obstant es va trobar amb un equip visitant que li va posar les coses molt difícils, jugant-li de tu a tu i que es va emportar un triomf molt treballat. Els espectadors de l’Alumnes Obrers van veure com Saddik al 67 i José Bueno al 70 de penal van posar el 0-2 al marcador. Aquesta ensopegada la van saber aprofitar i, de quina manera, els immediats perseguidors del Vilanova.

El Balaguer, tot i empatar a casa a 1 contra l’Alpicat, va rendibilitzar aquest punt col·locant-se líder. El derbi lleidatà va ser un autèntic partidàs amb una primera meitat dominada pels balaguerins i un conjunt visitant esperant per sortir a la contra. Amb el 0-0 es va arribar a la mitja part. A la represa, els de Martí Alavedra van anar entrant al partit i es va poder veure un encontre més equilibrat. Asier de penal al minut 75 va posar al davant als locals i Peke al 85 va estar a punt de fer el 2-0 però el seu xut va sortir llepant el pal. Quan tot semblava decidit els alpicatins van tenir la recompensa del gol al minut 94 quan Rubén Pérez va foradar la porteria balaguerina. Va ser un gol que recompensava la insistència de l’Alpicat, el qual ja havia tingut dues ocasions clares als minuts 86 i 90.

Qui no va fallar va ser el Santboià, que d’aquesta manera aconsegueix pujar al tren del lideratge i refer-se de l’empat de la jornada passada. Els de Juan Camilo Vázquez es van enfrontar a un Rubí que volia acabar amb la seva ratxa de tres derrotes consecutives. Va ser un encontre amb dues parts ben diferenciades; els primers 45 minuts dominats pels de Sant Boi amb ocasions clares de Buba, Libo… i que van veure com Josele al minut 29 feia l’1-0 que al cap i a la fi seria definitiu. A la segona meitat els visitants van sortir més endollats. Tot i aquesta millora els de Sergio Alegre no van tenir la recompensa del gol i van marxar del Joan Baptista Milà amb una altra derrota que allarga la seva dinàmica negativa.

Si Vilanova, Balaguer i Santboià estaven, des d’un principi, en totes les quinieles i eren favorits per lluitar per l’ascens, l’autèntica sorpresa d’aquest inici de lliga és l’EFAC, un conjunt recentment ascendit i que sembla que no vol deixar de somiar. Aquesta jornada, viatjava fins al Municipal d’Almacelles, un Igualada necessitat i al qual només li valia la victòria per allunyar-se de les posicions calentes. Els locals van plantejar un partit molt pràctic, deixant el domini als blaus i sortint al contracop. Plantejament que els va sortir a la perfecció donat que dos dels seus tres gols van arribar a la contra. Juclà al minut 19 va obrir la llauna posant l’1-0 amb el que es va arribar al descans. Tot just començar la segona meitat, Hèctor Badia va ampliar el marcador dels del Segrià. Els de Ton Major no van abaixar els braços i van veure com Isidre al 60 escurçava distàncies i com 5 minuts més tard estaven a punt d’igualar l’encontre. Però quan més pressionaven els visitants, Cana va posar el 3-1 definitiu. Derrota dura del conjunt de l’Anoia que a més perden a Pau lesionat. Per la part positiva, bon debut de Pasquina. Els seguidors almacellencs segueixen vibrant i gaudint amb els seus.

No afluixen

Triomfs, derrotes i ensopegades que, jornada darrera jornada, estrenyen més la classificació, donant-li més emoció al campionat i on ningú es vol despenjar. Dos exemples clars són el San Cristóbal i el Viladecans que gràcies a dues dinàmiques molt positives s’han posat a 1 i 2 punts, respectivament, dels líders.

El Suburense va viatjar fins a Terrassa per intentar treure tres punts del, fins ara, inexpugnable camp de Ca n’Anglada, no obstant un San Cristóbal intens, treballador i amb molt de ritme s’ho va impedir. Als locals els va bastar amb el solitari gol de Dell’isola al minut 19 per vèncer i continuar als llocs privilegiats.

Un altre que no perd corda és el Viladecans de Raúl Paje. Aquesta jornada, van visitar el Municipal de Can Vinader per veure’s les cares amb el Vista Alegre, un rival directe per la lluita per les posicions de dalt. Igual que el partit anterior, aquest també es va decidir per la mínima. Un encontre amb una primera meitat sense ocasions per cap dels dos i que va arribar al descans amb l’empat a 0 inicial. A la represa, els visitants van sortir amb una marxa més que es va fer palesa amb el gol que va marcar Mario Cantí al 47. El domini del conjunt del Baix Llobregat va ser constant fins a l’expulsió de Borja al minut 82 per doble groga. A partir d’aquest moment els locals van tenir unes quantes ocasions però sense el premi del gol.

Aquest Morell ‘pinta’ molt negre

Si la part de dalt cada vegada està més igualada, la de sota no es queda enrere. Molts són els conjunts que lluiten cada jornada per no caure en els llocs de descens on sembla que el Morell, de moment, té passi “VIP”. Una jornada menys i els del Baix Camp continuen sense saber què és guanyar i ocupen una setmana més la cua de la taula.

Aquest cap de setmana els d’Angoy no ho van tenir gens fàcil, donat que s’havien de desplaçar fins al Municipal de Sant Ildefons per enfrontar-se contra un equip de la zona alta. Tot i el 2-0 final, els visitants van lluitar, sobretot durant els primers 45 minuts on van tindre algunes ocasions per avançar-se i fins i tot un pal. Després del descans, el Sani es va posar les piles i al minut 49 Iván García va posar l’1-0 al lluminós. Els locals van apretar buscant el segon gol i van veure com Guillermo Torres l’aconseguia en rematar una centrada de Pulido al 78. El mateix Guillermo va tenir als seus peus el tercer però Jorge va refusar. Situació molt complicada pels del Camp de Tarragona, en especial pel seu entrenador qui haurà de buscar una solució ràpida si no es vol veure fora del club.

Una situació molt semblant s’està vivint a Deltebre on el Jesús i Maria tampoc aixeca el cap. Sembla que el canvi d’entrenador, de moment, no està sent efectiva i l’equip ebrenc continua en caiguda lliure.

Els aficionats que van acudir a l’Aube van presenciar una nova derrota dels seus, aquesta vegada contra la Rapitenca i per golejada. Si és veritat que en els primers minuts tots dos conjunts van poder avançar-se al marcador, va ser el local Ferreres qui va marcar l’1-0 al minut 18. L’alegria no va durar gaire, ja que Pachu al 36 va posar la igualada al lluminós. Amb l’1 a 1 es va posar punt final als primers 45 minuts. A la segona meitat es va produir una autèntica pluja de gols. Samuel al 52 va fer l’1-2 capgirant el marcador. Agustí Martí, que havia entrat al 71, va perforar la seva pròpia porteria ampliant el marcador pels visitants. Cid al minut 83 va culminar la golejada fent l’1-4 i Adrià va aconseguir el segon gol dels d’Aliau.

Per últim i sense deixar les terres del sud, trobem a un Reus Deportiu Cambrils que tampoc passa pel seu millor moment. Després d’un inici esperançador, els reusencs no troben el camí del triomf, fet que els ha portat a ocupar llocs de descens. Aquesta jornada, van viatjar fins a Lleida per protagonitzar el derbi de filials. Un bon inici dels visitants va donar els seus fruits quan Roger va controlar una passada a la frontal de l’àrea i va definir ajustant el xut. El Lleida Esportiu ho va intentar però sense recompensa i així, amb l’avantatge per la mínima dels d’Albesa es va arribar a la mitja part. Segons 45 minuts amb un Lleida buscant l’empat i amb un Borda creant gairebé tot el perill dels blaus. Els de Gerard Albadalejo, van seguir intentant-ho i van veure com Jordi al 63 va posar l’1-1 al marcador de Gardeny. El partit va acabar amb l’expulsió de Miranda (Reus B) al minut 93 per vermella directa.

The post Pòquer de líders a Primera Catalana 2 appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Quatre victòries consecutives han portat al Vilanova de Pallarès a comandar la classificació del grup 2 de Primera Catalana en solitari. Aquesta jornada no tenia un partit gens fàcil, ja que visitava el camp de Les Comes per enfrontar-se a l’Igualada. Va ser un partit molt igualtat i intens, fins i tot amb un final bastant polèmic i on els visitants van haver de suar de valent i remuntar per emportar-se els tres punts. Isidre al minut 7 va gaudir de la primera gran ocasió per avançar als locals però no va ser fins al 13 quan el mateix Isidre, a passada de Fran, va foradar la porteria vilanovina posant l’1-0 al marcador. 10 minuts més tard Samu va igualar el partit i d’aquesta manera es va arribar al descans. Durant la segona meitat el guió no va canviar gaire fins als minuts finals, on Sergi Moreno al 78 va marcar l’1-2 definitiu. Final mogut amb l’expulsió d’Eric al 89 per doble groga i amb els de Ton Major demanant dos possibles penals a Eric i Martí. Dos conjunts amb dues dinàmiques oposades, un Vilanova liderant la taula i un Igualada ficant-se en el pou del descens.

Trepitjant-li els talons al líder trobem al Balaguer i a un sorprenent Vista Alegre.Els balaguerins van jugar a Sitges contra un Suburense que no volia perdre pistonada i no van començar malament, ja que al minut 30 Durany va posar per davant als locals. Els visitants van haver d’esperar fins a la segona part, concretament fins al 51 per empatar l’encontre mitjançant Adrià de penal. Els de Jordi Cortés van acabar jugant els últims 10 minuts amb un menys per l’expulsió de Joan Martínez. Els de la Noguera es col·loquen a un punt del líder i que encara no saben el que és perdre.

Si Vilanova i Balaguer entraven en les quinieles per estar dalt de la taula, el tercer en “discòrdia” és una sorpresa per a gairebé tothom. Parlem d’un Vista Alegre que després d’encadenar tres triomfs seguits ha pujat fins a la tercera posició. Per aconseguir-ho va haver de guanyar al cuer, un Morell que no aixeca el cap, que no sap què és guanyar i que només porta un punt dels 15 possibles. Als visitants els hi va sortir el partit rodó. Cano amb un doblet al 67 de penal i al 86 va sentenciar l’encontre i els va permetre sumar tres punts per celebrar els 75 partits d’Eloy Martínez a la banqueta de l’equip de Castelldefels. Debut del porter Albert i tercera jornada que el Vista Alegre va mantenir la seva porteria a 0. Per la seva banda, Angoy es troba a la corda fluixa i haurà d’aconseguir una victòria com més aviat millor si no vol veure perillar el seu cap.

Entrenador nou i… nova derrota

Després d ‘un inici molt irregular aquesta setmana el Jesús i Maria destituïa a Antoni Teixidó com a entrenador del conjunt ebrenc. L’escollit per substituir-lo era Aliau, un home de la casa en el que es confiava per aixecar el vol i tornar al camí de la victòria. Pocs dies després el nou tècnic va tenir ala seva primera prova de foc i allò de “tècnic nou triomf segur” no es va complir. Els aficionats que es van apropar fins al Municipal de Vila-seca van veure una de les golejades de la jornada. Els locals li van afligir 4 gols a un conjunt visitant que no va poder fer gaire cosa per impedir-ho. La llauna la va obrir Benito al minut 30. A partir d’aquí els gols van anant caient un darrere l’altre. Saddik al 44, Valerio al 71 i José Ángel Bueno al 74 van arrodonir una tarda perfecta pels d’Edu Franco que d’aquesta manera es van refer de la derrota de la jornada passada. Els del Deltebre són dissetens amb tan sols 2 punts.

Un altre equip que també s’ha complicat la vida amb el pas de les jornades és el Reus Cambrils B, tot i el bon començament de lliga que va protagonitzar. Els d’Albesa van rebre a un EFAC Almacelles del que podríem dir que s’ha convertit en l’equip revelació. Un solitari gol d’Edu Cons al 52 va bastar perquè els del Segrià assaltessin el camp Municipal de Cambrils i s’emportessin els tres punts. Molt hauran de remar els tarragonins per sortir de les posicions de la cua i no acabant complicant-se la temporada.

Victòries per somiar

Dues ciutats, Terrassa i Cornellà, estan vivint un somni continu en aquestes primeres 5 jornades. Els culpables? Els seus respectius equips, Sant Ildefons i San Cristòbal. Dos conjunts i dues dinàmiques idèntiques que els han portat a la sisena i setena posició respectivament.

I per continuar amb el somni, que millor que un altre triomf, aquesta vegada lluny de casa i per golejada. El Sant Ildefons va viatjar fins a terres lleidatanes per veure’s la cara contra l’Alpicat. Tot i el resultat final d’1-4, el matx no va ser gens fàcil per uns visitants que van obrir el marcador mitjançant Bilbao al minut 3 a passada de Paredes. El gol matiner no va fer que els locals es vinguessin abaix, sinó tot el contrari, els del Segrià van ser els dominadors de la primera part i el gol de Romero al 43 va ser la recompensa a aquest domini. Amb l’empat a 1 es va arribar al descans. Després de la represa, l’encontre va seguir pel mateix camí de domini alpicatí però sense el premi del gol. Premi que si va tenir Alan que va aconseguir el segon del seu equip al minut 65. De nou Alan al minut 78 de penal, fet per Brezmes i que li va costar la segona groga, va obrir escletxa al marcador. El quart i definitiu gol va ser obra de Palomar en una jugada on va encarar a Crisos i no va fallar. Primera victòria fóra de casa del Sani que acaba amb la imbatibilitat a casa del conjunt de Lleida.

Per la seva banda el San Cristòbal va visitar Can Rosés per jugar el derbi contra el Rubí. El partit va començar amb un minut silenci per la mort del germà d’un jugador del Benjamí del Rubí. Pel que fa a l’encontre pròpiament dit, els locals no van tardar gaire a obrir la llauna, va ser Brian Canalejo al minut 5 qui va posar l’1-0. L’alegria no va durar gaire, ja que Pablo al 23, Xavi al 54 i Karim al 65 van acosneguir capgirar un partit que no havia començat de la millor manera pels visitants. Els nois de Sergio Alegre no es van rendir i van seguir intentant-ho fins al final però sense veure porta. Els egarencs van veure com el seu entrenador en Oliver Ballabriga va acabar expulsat al minut 86.

Petites relliscades

La igualtat està sent la tònica dominant d’aquest inici de lliga. Una igualtat que provoca que qualsevol relliscada es pagui molt cara. Precisament això els hi ha passat a Santboià i Viladecans. Dos empats i dos punts pel camí que s’han reflectit a la taula.

Els de Sant Boi van jugar a Sant Carles de la Ràpita on es van avançar fins a dos cops encara que no va ser suficient per sumar tres punts d’or. Buba al 45 va col·locar el primer dels visitants al marcador. Gabri al minut 57 va fer l’empat per la Rapitenca, no obstant això, tan sols dos minuts més tard, un altre cop Buba va tornar a posar per davant al seu equip. Al minut 74 el jugador Carlos Martínez va ser expulsat deixant al Santboià amb un home menys durant els 15 últims minuts. Superioritat que van saber aprofitar els de Germán Inglés per tornar a igualar l’encontre. Aquest cop el gol el va aconseguir Sergi José de penal al minut 76.

Un altre empat va ser el protagonitzat per Viladecans i Lleida Esportiu B al Municipal de Viladecans. Borja de penal al minut 6 va obrir el marcador pels del Baix Llobregat, que van veure com, primer Pau al 47 i més tard Juanjo Serrano al 51 van capgirar el resultat i van posar per davant al filial lleidatà. Quan tot semblava dat i beneït, Dani, in extremis, va posar el 2-2 final. Repartiment de punts per dos equips que han de lluitar per consolidar-se a la part mitja de la taula.

The post El Vilanova aprofita la relliscada del Balaguer appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

El Balaguer vol demostrar que la seva bona temporada passada no va ser flor d’un dia i de moment les coses no li poden estar sortint millor. Líder en solitari del grup 2, només amb un empat i intractable a casa, aquesta jornada va rebre a un Rubí que també ha començat la temporada de manera excel·lent. Si és veritat que els balaguerins no van dominar l’encontre, si van poder obrir el marcador ben aviat, concretament al minut 17 mitjançant Bañuelos. Galcerán dos minuts després de la represa va ampliar el marcador fent el 2-0. Al 86 Morcego va donar emoció a l’encontre marcant el 2-1 però, tan sols un minut més tard Isaac va posar el 3-1 definitiu al lluminós del Municipal de Balaguer acabant amb les esperances de remuntada dels visitants.

El mateix resultat s’ha produït al Joan Baptista Milà entre Santboià i Vila-seca. Els locals van aconseguir una victòria balsàmica després de dos empats consecutius que els permet situar-se tercers a dos punts del líder. Va ser un encontre que els de Juan Camilo van començar a guanyar al minut 27 amb un gol d’Àlex Ruiz i no va ser ben fins ben entrada la segona meitat quan els de Sant Boi van sentenciar. Primer Aaron Bueno al 71 i més tard Buba al 76 van acabar de sentenciar el partit. Oscar Valerio al 83 va marcar el gol de l’honor pels de Tarragona. Els visitants amb aquesta derrota ocupen zona de descens.

Fins a la segona posició ha pujat el Vilanova de Pallarès que ha deixat molt enrera la derrota de la primera jornada i que una dinàmica molt positiva li ha permès estar al “podi” de la taula. Aquesta jornada, van rebre al filial del Reus i van haver de patir de valent per poder-se emportar els tres punts. Henarejos al minut 18 va obrir la llauna i, justament 18 minuts més tard, Marcel de penal va posar l’empat a 1 amb el que es va arribar al descans. Segona meitat molt moguda que va començar amb el gol de Giralte al 47 que va posar de nou per davant als vilanovins. Dos minuts més tard els locals es quedarien amb 10 homes per l’expulsió de Víctor Morillas per vermella directa. Els visitants no van desaprofitar l’avantatge i van aconseguir de nou empatar a través d’Edgar Doblas al 56. Finalment, Jusi al 58 va marcar el 3-2. El Reus Deportiu Cambrils haurà de lluitar molt per aconseguir el seu primer triomf i per no patir.

Primeres victòries

Dos equips han hagut d’esperar quatre jornades per saber el que és guanyar aquesta temporada. El primer a fer-ho va ser l’Igualada al camp de L’Aube dissabte a la tarda. No va ser un partit còmode pels igualadins donat les dimensions reduïdes del terreny de joc. Durant la primera meitat va ser un partit de molt de contacte i on els visitants no van tenir el control. Als segons 45 minuts el Jesús i Maria es va quedar amb un menys per l’expulsió, per vermella directa, d’Albert Torres al 55. Les expulsions no van quedar aquí, ja que a les banquetes  Edu Marín (Jesús i Maria) i Chus Milan (Igualada) també van veure vermella directa. Els de l’Anoia van aprofitar la superioritat numèrica i en 5 minuts van acabar amb les il·lusions locals. Primer Isidre i més tard Pau Vidal, després d’una recuperació al mig del camp, van posar el 0-2 al marcador.

24 hores més tard el filial del Lleida també aconseguia el seu primer triomf de la temporada, també fora de casa i en un derbi regional contra l’Almacelles. El duel va ser un espectacle de gols, ocasions i futbol com reflecteix el 3-4 final. Les coses van començar de la millor manera pels locals quan Pol va fer l’1-0 al minut 3. L’alegria va durar poc, ja que Jordi Martínez va equilibrar el marcador al 10. Un doblet d’Hèctor Badia, al 13 i al 15, va tornar a posar per davant a l’EFAC. Els blaus no van abaixar els braços i abans del descans van aconseguir l’empat a 3 mitjançant Jordi Martínez amb doblet inclòs, i Joel Huertas després d’una centrada de Pau Garcia. Amb aquest empat es va arribar a la mitja part. A la represa Peco al 58 va marcar el definitiu 3-4 que feien volar els tres punts del Municipal d’Almacelles.

Un Morell en hores baixes

Qui no aixeca cap és el Morell d’Angoy. Quatre jornades i tan sols un punt és el bagatge aconseguir per l’equip tarragoní. Bagatge que el porta a la cua de la classificació una setmana més.

Aquest cap de setmana, rebien a casa al Viladecans en un partit on la victòria pels locals es feia imprescindible per començar a trencar la ratxa negativa d’aquest inici de temporada. Va ser un partit molt treballat per part dels visitants que no van tancar l’encontre fins a l’últim minut amb un gol de Roger. Abans, al minut 35, Eric Pérez va perforar la porteria morellenca posant per davant als de Raúl Paje que d’aquesta manera aconsegueixen el seu primer triomf a domicili. Molt hauran de canviar les coses per Angoy si vol tenir una temporada sense patiments.

Tres partits més es van jugar durant aquesta jornada amb dos empats i una victòria local. El triomf se’l va emportar el Vista Alegre en vèncer a l’Alpicat per 2-0. Dues parts molt diferents pels visitants. A la primera meitat van patir de valent per les embranzides dels locals i van veure com Sani al minut 30 va posar per davant al conjunt d’Eloy Martínez. Guió totalment diferent durant els segons 45 minuts on es va veure a un Alpicat ofensiu, creant ocasions i buscant l’empat. L’expulsió d’Adri Pons al 88 per segona groga i el gol de Álvaro al 90 van acabar amb el somni de la remuntada dels del Baix Llobregat.

Els dos empats de la jornada es van viure a Terrassa i Cornellà. El San Cristóbal, en un gran partit, va empatar a 3 contra la Rapitenca. Les alternances al marcador van ser una constant fins al final del matx. Tot i el resultat final, al descans es va arribar amb un solitari gol aconseguit per Sergi José de penal i que va posar per davant al conjunt visitant. Els segons 45 minuts van estar plens d’emoció i de gols. Pablo Prieto al 55 va fer la igualada, no obstant un minut més tard Gabri va tornar a avançar als rapitencs. Albert al 60 va empatar de nou el partit, aquesta vegada de penal. Pocs minuts després, al 72, Sergi José a centrada de Xavi Marqués va fer el 2-3 que semblava definitiu però Albert al minut 89 va marcar el seu segon gol que suposa l’empat final.

En el matx que tancava la jornada, el Sant Ildefons empatava a 1 contra el Suburense. Partit amb incidències negatives per tots dos. Els sitgetans van perdre a Marce per lesió i els locals es van quedar amb 10 al minut 52 després que Casares veiés la segona groga. Pel que fa als gols, aquests van arribar de manera consecutiva, primer Víctor Garcia va avançar als de Cornellà al 55 i a la següent jugada, Marcos Garcia va igualar l’encontre.

The post Vilanova i Santboià aguanten el ritme d’un sòlid Balaguer appeared first on FutbolCatalunya.com.