Quaranta-vuit hores després i, encara que la pluja continua present a les Terres de l’Ebre, la veritat és que ja es comença a respirar. O, com bé diuen els protagonistes, ja ‘torna a sortir el sol’
Al llarg d’aquest dimarts han estat els mateixos directius de la Rapitenca, al costat d’operaris de la Brigada de l’Ajuntament, els qui han pogut posar-se a la feina i intentar rehabilitar el camp Municipal de la Devessa.

CAP DESGRÀCIA PERSONAL A LA RÀPITA

“S’ha passat malament, ha estat bastant dur, però ens anem recuperant. Per sort no hi ha hagut cap desgràcia personal i això és el més important”, comenta a Futbolcatalunya el president de l’entitat, Txema Miralles.

Aquesta feliç notícia significa també que “aquest dimecres podrem obrir el camp a tot el futbol base i al primer equip”. D’aquesta manera, el primer equip podrà preparar el pròxim partit a Rubí on els espera el Joventut 25 de Setembre. Per descomptat que han de recuperar també el del passat diumenge davant el Viladecans perquè els dos clubs van acordar ajornar-lo pel mal temps.

ELS CLUBS DECIDEIXEN; LA FCF PASSA

Insistim: van ser els dos clubs els qui van decidir ajornar el partit, ja que el pronòstic del temps era molt negatiu. “La Federació Catalana no ens ha dit ni ens va dir res encara que era de sentit comú i ens vam entendre perfectament amb el president del Viladecans”, afegeix.

Txema Miralles, que va recollir aquest juny passat el relleu de l’etern Fernando García, es mostra molt respectuós amb Ajuntament i FCF encara que la Delegació i la mateixa Federació va brillar pel seu silenci. “No hem rebut cap trucada de la FCF, de ningú, ni del delegat Subirats, que també és rapitenc, ni Joan Soteras (no li conec) tampoc. No hem rebut cap notificació ni cap trucada”, admet amb certa desesperança.

La solidaritat dels equips veïns és “exemplar. L’última ha estat aquest dimarts l’Amposta, el nostre màxim rival, i ha estat encantador. Gràcies a tots. Un altre: el Joventut 25, el nostre pròxim rival, també s’han preocupat i s’agraeix”.

L’ODISSEA D’ALCANAR I AMPOSTA

Desgraciadament, no sols ha sofert la dura situació climatològica la Rapitenca sinó que han estat molts més a les Terres de l’Ebre. El ‘Diari de Tarragona’, ja va publicar aquest dilluns l’odissea que van sofrir Alcanar i Amposta en els seus desplaçaments que els van obligar a passar la nit a La Ràpita i Tortosa, respectivament. Un altre episodi que es podria haver evitat si hi hagués hagut coordinació des de la Federació Catalana.

The post A La Ràpita torna a ‘sortir el sol’, però la FCF no s’assabenta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comiat inesperat i amarg a la UD Viladecans, ja que aquest passat dijous s’ha confirmat l’adeu del capità, Albert Lara. L’ ‘angel de la guarda’ de l’equip baixllobregatí, infermer a l’Hospital de Viladecans, i habitual lateral va utilitzar ‘X’ per a explicar aquest adeu als seus socis.

Mentrestant, la directiva que presideix Victoriano Héndez deixava passar 17 hores abans de contestar també a través de les xarxes socials. Millor interpretar a cadascuna de les parts, ja que la primera reacció és difícilment objectiva.

ALBERT LARA I EL VILADECANS

Lara, que va iniciar la seva relació amb el ‘Vila’ el passat 2017, va ser molt rotund. Poden llegir el seu breu però intens comentari amb paraules i expressions realment dures. “Decisió inesperada”, “mereixo més respecte” o no han estat correctes “ni les formes ni el moment” resumeixen molt bé la seva incomoditat.

Admet que surt “per la porta de darrere” i “assenyalat” mentre que el silenci del seu entrenador, Alberto Triguero també obre una altra via de justificació. El ja excapità de l’equip desitja el millor, com era d’esperar, als seus companys que actualment són cuers del grup III de Primera Catalana.

I EL CLUB… BLA, BLA, BLA

La rèplica de la UD Viladecans, a base de comentaris retòrics en ‘X’ són molt pobres. “Des del club volem agrair la dedicació, el treball, el sacrifici i l’esforç de Lara durant aquests 7 anys que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella i ha lluït el braçalet de capità. Aconseguint un ascens a Lliga Elit i disputant més de 100 partits amb la nostra entitat”.

Encara més: “Et desitgem la major de les sorts en el teu futur. Sempre tindràs un buit en el nostre cor”.

En resum: “La UD Viladecans comunica que Albert Lara no continuarà formant part de la disciplina blanc-i-vermella per decisió tècnica”. A veure si Alberto Triguero, l’entrenador, també dona la seva opinió.

The post Adeu a l’àngel de la guarda’ de la UD Viladecans appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UD Viladecans s’està mostrant com un equip de possibilitats per a lluitar per les primeres places de la competició. És màs, l’equip dirigit per Alberto Triguero ha aconseguit encaixar només 6 gols en les 12 jornades de competició, de fet, 11 partits.

El conjunt baixllobregatí, que aquest últim cap de setmana es va imposar al líder Vilanova (Xavi Galán 16′), es manté tercer, a 2 punts del líder i a 1 del At Lleida; atenció perquè aquest pròxim cap de setmana va a Alcarràs, però tancarà aquesta primera volta contra At Lleida i Gavà. Exàmens importants per a un conjunt que ha deixat 7 vegades la seva porteria a zero.

VILADECANS ‘TANCA’ LA SEVA PORTERIA

Amb només 11 gols marcats (quart conjunt menys realitzador) ha sabut demostrar que la millor defensa és una bona defensa i mitja dotzena de gols reubuts en quatre partits han estat claus.

Rivals com Borges Blanques (2-1) i Mollerussa (1-2) han estat capaços d’adjudicar-se dos gols mentre Tàrrega i Vista Alegre van marcar un. La resta de rivals es van quedar com van començar, a zero.

ESCOLLITS DE CATEGORIA

Un repàs de les alineacions d’aquest Viladecans 2021-2022 ofereix un ‘mur’ molt habitual després de l’estrena del porter Javi Martínez en les dues primeres jornades de competició en les quals no va encaixar ni un gol.

No obstant això, el canvi es va donar en la porteria i va entrar Adrián Sánchez per a no sortir fins al dia d’avui d’aquesta posició. La resta de futbolistes, que s’han mantingut a la línia defensiva, han estat Lara, Marc Martínez, Espinosa i Cepeda encara que també han entrat uns altres com Gallardo, Santolalla i Alejandro. El bloc es mostra ferm i com a garantia d’èxit en un grup molt complicat.

The post La millor defensa la té la UD Viladecans appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Se’n recorden d’Albert Lara, el nostre ‘Àngel de la guarda’ del futbolcat? Segur que sí. El defensa del Viladecans segueix endavant amb el seu treball com a infermer de l’Hospital de la seva ciutat i en l’equip que dirigeix Raúl Paje en la seva quarta temporada consecutiva. Des de Març ho ha passat, com molts, molt malament encara que en el seu cas una mica pitjor. Només ell sap el que ha hagut de superar per a seguir en peu, però l’important és que ja ha tornat a jugar després de superar una dura pretemporada.

“Dormo poc a les nits. Treballo al matí i entreno a la tarda/nit. Porto torns de 7 hores i es nota tot el temps que hem estat aturats en una pretemporada que és més llarga del normal. Paje és Paje i ja coneixem com treballa, exigeix molt”, comenta l’Albert qui només té paraules d’agraïment al seu entrenador.

‘FER RESET’

Sobre aquesta relació amb Raúl Paje parla: “A vegades la meva vena sanitària es contradiu amb l’esportiva, ja que d’una banda comporta un risc mentre que per un altre és una via de fuita a aquest aclaparament. Jo era molt reticent per a començar, tal com estava la situació, i ho vaig parlar amb l’entrenador perquè fa 4 anys que sóc amb ell i ens coneixem des que jo era aleví. Venia molt cansat de l’hospital i li vaig dir i, encara que els meus companys entrenaven, jo vaig necessitar parar la màquina; el cap el tenia a una altra banda i el futbol no el veia molt clar. Vaig tenir una setmana extra de vacances perquè el monotema de la COVID em va saturar i he pogut prendre bones decisions”. Aquest era el problema encara que “ara el cap està net, necessitava fer ‘reset’. El míster em va facilitar molt les coses i ja puc jugar”.

Habituat a viure amb la por en el cos encara que “cada persona té la seva visió de la situació i altres companys poden tenir una altra molt diferent a la meva, jo em fixo en coses que uns altres, per desconeixement, no ho fan i dic buf!!!”, Albert Lara intenta “portar-ho tan bé com sigui possible. Hi ha gent per a tot, però la por cal suportar-la”.

PROTOCOLS IDÈNTICS

El que no entén, com tots, és que “no hi ha un protocol igual per a tots”. El cas Igualada-Mollerussa és l’exemple d’aquesta incertesa: “L’Igualada ha seguit les directrius de les institucions, però si després arriba el Mollerussa i li diuen B, no s’entén. Tots hem de ser tractats per igual. La Federació s’hauria de seure amb les institucions sanitàries per a marcar un protocol igual per a tots. Com a infermer, crec que l’Igualada l’està fent bé –aplaudeixo que facilitin els tests als jugadors”.

El seu equip, per la seva part “fa el que es pot: control de temperatura i el que li dic als meus companys, mig de broma, reseu un Pare Nostre i ens posem un collaret d’alls”. El lateral creu que “aquest virus és molt estrany, es pot presentar de moltes maneres i la febre no és l’única. He vist situacions que mai hagués imaginat amb molta freqüència i és molt trist; espero que ningú ho hagi de viure encara que sembla que es complica la situació, com a Madrid.”

La pena és que “tots sabem que el futbol és un negoci” i, encara que “en el paper els protocols són molt clars, després està la pràctica i són difícils de portar. Els ambulatoris i l’atenció primària estan saturats. A Urgències portem una càrrega de sobresaturació i els recursos són els que hi ha, és difícil”. Això fa que Lara demani “paciència, especialment, als pares, ja que, en el meu cas tinc al meu que porta des dels 4 anys seguint-me, i ara és difícil. Ho entenc. Cal ser flexibles. No sóc ‘el Simón’ però cal tenir paciència”.

UN CONSELL

Un últim consell que sempre s’agraeix: “Cal intentar complir el que s’hagi transmès des de les institucions sanitàries, repetir el que s’està dient en els protocols i ser conscients de la situació, cuidar-nos entre nosaltres i intentar no sols mirar per nosaltres sinó que podem transmetre-ho als altres”.

The post Albert Lara: “La por al coronavirus cal suportar-la” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Atén la trucada de Futbolcatalunya després de diverses guàrdies consecutives de dotze hores, ho fa sense presses i demostra que la seva única preocupació ara és ajudar a la gent. Sense temps per a res que no sigui l’Hospital i recuperar-se a casa, al costat dels seus pares, Albert Lara (24 anys) és la viva imatge de l’esforç dels nostres sanitaris i, igual que demostra el seu lliurament sobre els terrenys de joc amb el Viladecans, ho fa en el seu capítol professional.

“Jo intento donar el millor de mi. Fa tres anys que vaig arribar al Viladecans i fa tres anys que vaig començar en aquest Hospital perquè jo visc a Sant Boi i la veritat és que no tinc temps per a pensar en el futbol perquè la realitat que m’envolta és molt seriosa”, comenta Lara, molt apesarat “per tot el material que fa falta als meus companys en molts llocs. Nosaltres no ens podem queixar a Viladecans però vivim tantes coses que ens produeixen molta por. Ja van més de 25.000 sanitaris malalts i atenció als qui no se’ls han fet els tests. No pot ser viure en aquesta tensió ni tampoc poder fer una abraçada al teu pare i a la teva mare”.

Mi once titular aunque falten muchos más compañeros de servicio en la foto.
Más unidos que nunca y trabajando como un equipo, orgulloso de todos ellos seguiremos adelante #UCIASviladecans pic.twitter.com/98KXrGxu4r

— Albert Lara (@2albertlara) April 14, 2020

Albert Lara s’esplaia. No fa falta ni preguntar: “El nombre d’urgències, que és on jo estic, ha baixat, hem tingut respir encara que a veure què passa en aquestes dues pròximes setmanes. Un arriba esgotat a casa i només desitja que això es vagi solucionant”.

“EL FUTBOL NO ÉS RES”

I el futbol? Entrenes? “Ara mateix el futbol no és res i que comenci abans o després m’és igual, exactament igual. És que no pensem que el contagi és molt fàcil que es doni i que s’haurien de fer tests a tota la població. Això és una bogeria i, si arriba l’estiu, no vull jugar a l’estiu. Jo no sóc especialista de res però hi ha molta gent que parla sense coneixement”.

MISSATGE A SOTERAS

Per cert, si Lara tingués l’oportunitat de parlar amb el president de la FCF, Joan Soteras, li diria que “la competició no es pot iniciar sense que tothom s’hagi fet o li hagin fet els tests. La salut és el primer de tot, no em faria gens de gràcia poder contagiar a ningú i anar a entrenar ja seria una irresponsabilitat”.

Missatge que ampliaria a polítics i responsables sanitaris. “Quan tot això passi i puguem sortir al carrer, no demanem augment de sou sinó millors condicions de treball, poder treballar en condicions i protecció per a tots”. Va parlar ‘l’àngel de la guarda’, com alguns més (per descomptat) del nostre futbol català.

The post Albert Lara, ‘l’àngel de la guarda’ del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nil González - @nilgonzalez

Victòria plàcida de l’Ascó a casa, i és la primera. Els de la Ribera d’Ebre per fi guanyen davant la seva afició després de 3 derrotes consecutives al Camp d’Esports Municipal d’Ascó. La víctima el Tàrrega, i el resultat 7-1. El partit ha quedat gairebé sentenciat a la primera meitat, en la que els locals han marxat al vestidor amb el resultat de 3-0. Ricky Nogueira obria la llauna al minut 25, i tan sols dos minuts després Cristian Santiago eixamplava la diferència anotant el 2-0. Marcel Meseguer tancava el marcador de la primera meitat al minut 36.

A la segona part el festival golejador dels de Jordi Font ha seguit. Cholo, que entrava des de la banqueta, ha fet un doblet en tan sols 3 minuts, i posava el 5-0 al marcador a falta de 35 minuts de partit. Roger Escamilla seria qui faria el gol de l’honor pels visitants al minut 82. Ja al temps afegit Nico Díaz i Joan Roca tancaven el marcador fent el 6-1 i 7-1 respectivament. L’Ascó s’enganxa a la part alta de la taula i el Tàrrega continua en zona perillosa.

La Montañesa eixampla distàncies

Una altra victòria dels líders, la d’aquesta jornada al camp del Valls que continua submergit a la part baixa de la taula. Una primera part sense ocasions de gol molt clares, que ha tingut etapes on els dos equips han pogut dominar el matx. Semblava que el resultat al descans seria de 0-0, però al minut 42 Ion Vázquez feia el 0-1 que deixava tocats als vallencs.

Ja a la segona part Cesc veia la segona groga i era expulsat, fet que deixava gairebé enfonsat l’equip local. Quedaven 40 minuts de partit i el Valls perdia 0-1 i estava amb un jugador menys. ‘La Monta’ dominava durant tota la segona meitat i ha trobat el premi al minut 76 amb la sentència d’Omar Balde que feia el 0-2 definitiu. La Montañesa porta 8 de 8 i trenca així la ratxa de 20 partits consecutius del Valls puntuant a ‘El Vilar’.

El Gavà empata sorprenentment al camp d’un dels equips de la part baixa, el Can Vidalet. Els blaugrana donen així dos punts més d’avantatge als líders, quedant a 4 punts d’ells. El partit no començava bé pels visitants, ja que al minut 6, Tommy posava l’1-0 al marcador pels de Pedro Milla i feia marxar als locals per davant al temps de descans.

La segona part començava totalment diferent pels visitants. Als 5 minuts Joan Vázquez empatava el partit, resultat amb el que s’arribaria al final del partit. Al minut 75 Adri Pérez era expulsat pel Gavà i complicava el partit pels de José Manuel Serrano. Al temps afegit el Can Vidalet ha tingut una doble ocasió per guanyar el partit, però el porter visitant Albert ho ha evitat.

Derrotes dels últims 5 classificats

Partit intens el disputat entre Alcarràs i Viladecans, que ha acabat amb victòria visitant per 2-3. El ‘Vila’ necessitava una victòria per trencar la dinàmica negativa de dos partits seguits perdent, i sortir de la zona baixa. El partit començava bé pels visitants. Al quart d’hora de joc Sergi feia el 0-1 pels de Raúl Paje. Al minut 34 Favio ampliava distàncies anotant el 0-2 que encarava el partit pels del Baix Llobregat.

Però al temps afegit Joel ajustava el marcador fent l’1-2 i ho deixava tot obert de cara la segona meitat. Ja a la represa Albert Lara posava l’1-3 a falta de mitja hora pel final del matx. Un gol de Marti en pròpia porta donava emoció al partit, però acabaria amb el 2-3. L’Alcarràs segueix en posicions de descens mentre el Viladecans agafa aire.

Victòria del Sant Just per 1-2 a domicili al camp del Vista Alegre en un partit molt disputat. Els visitants continuen enganxats a la part alta de la classificació mentre que els de Castelldefels segueixen entre els 5 últims. Al minut 16 de partit Sergio Morgado anotava el 0-1 pels de Sant Just, resultat amb el que s’arribaria al descans. Ja a la segona meitat Cazorla empatava el resultat al minut 63 des del punt de penal. A les acaballes del partit, quan faltaven 13 minuts, un altre cop Sergio marcava i posava l’1-2definitiu.

Una altra derrota del Catllar i ja en van 5 de seguides. La d’aquesta jornada a casa contra el Martinenc. Els locals han dominat durant tot el partit però el desencert cara a porteria i un contraatac dels visitants han impedit que poguessin sumar els 3 punts. El gol dels del Guinardó l’ha anotat Adri Pulido al minut 13 aprofitant una contra després d’un llançament de cantonada dels locals. El Catllar ha tingut ocasions per empatar i fins i tot remuntar, i aquestes s’han accentuat amb l’expulsió de Karim al minut 66, però s’ha topat amb el porter del Martinenc, Victor. Els visitants es sumen al grup capdavanter, mentre els del Baix Gaià es troben immersos en una dinàmica molt negativa i continuen en posicions de descens.

Una derrota més del Sant Ildefons, que continua cuer i sense conèixer la victòria. Aquesta vegada davant el Vilanova que surt, amb els 3 punts d’aquesta jornada, de les posicions de descens. Els gols s’han fet esperar fins a la segona meitat, però aquesta ha sigut un festival golejador. Al minut 63 arribava el primer gol, obra d’Adri Alonso que feia l’1-0. No ha sigut fins als últims 10 minuts que els locals han sentenciat el partit. Primer ‘Toti’ al 85 i després Rafael al temps afegit, posaven el 3-0 definitiu amb el que els del Garraf s’enduien els 3 punts.

El Santboià s’apunta a la lliga

El Santboià encadena una ratxa de 13 punts dels últims 15 possibles i ja està a dos punts de les posicions de playoff. La victòria d’aquesta setmana ha arribat al camp del Martorell. Un partit molt dur i així ho demostra l’acta arbitral, en el que s’han mostrat fins a 14 targetes grogues. Ben aviat els visitants es posaven per davant al marcador amb un gol de ‘Juanlu’ al minut 2, i Dani Martínez eixamplava distàncies al 19 fent el 0-2. Abans d’arribar al descans, Xavi Marco escurçava la diferència anotant l’1-2. No va ser fins al temps afegit que Ferran Vega sentenciava el partit posant l’1-3 definitiu amb el que els de Sant Boi s’enganxen a les opcions de promoció.

En l’últim partit de la jornada l’Almacelles s’emportava el derbi de Lleida al camp del Mollerussa. Els dos equips viuen còmodes, per ara, a la mitja taula. El resultat al descans seria de 0-1, gol anotat per Joel Guillén al minut 30. Només 5 minuts després de començar la segona part, Oscar Imaz ampliava l’avantatge fent el 0-2. A falta de mijta hora Jofre Graells retallava distàncies anotant l’1-2. Però a falta de 12 minuts Adri Monfrot sentenciava amb el definitiu 1-3.

The post L’Ascó per fi guanya a casa i amb golejada appeared first on FutbolCatalunya.com.

REDACCIO @FutbolCatalunya

Amb la presència de tres ex de Tercera (Ascó, Martinenc i Santboià), l’arribada dels supercampions (o segons) de Segona Catalana i els deu ‘repetidors’, Catalunya presenta 11 equips de Barcelona, 4 de Lleida i 3 de Tarragona a #1cat2. Sembla haver-hi coincidència a l’hora de somiar amb sumar un mínim de 42/43 punts per a la salvació (el Sant Ildefons ve de fer-ho amb 38), però amb més anirien millor. On molt pocs coincideixen és a l’hora de parlar de favorits.

Ningú vol etiquetes

Després de l’adéu a Andorra, Manresa i Igualada, el normal seria començar a comptar amb Viladecans, Mollerussa, Montañesa i Vilanova per rigorós ordre d’aparició en l’última classificació 2018-2019.

Els moviments en les plantilles ofereixen tota sort de possibilitats, ja que ningú pot descartar, d’entrada, a altres equips com Ascó, EFAC, Martinenc o Santboià. De tot això es beneficiarà (o deuria) el #futbocat. La veritat és que, quan es parla amb els interessats, ningú vol assumir aquesta etiqueta.

Realitats en la sortida

Els tres equips que cauen de Tercera haurien de ser molt tinguts en compte per a un futur ascens. Una altra cosa són les seves possibilitats: l’Ascó pateix renovació total i només es mantenen Messeguer i Jani. Clar que el seu president va arribar a parlar de desaparició o d’iniciar-se en Quarta Catalana. Trobar el seu lloc en aquesta categoria és un bon objectiu.

No l’ha de trobar el Martinenc. Per història, per realitat econòmica comparativa, els ‘diables vermells’ de Javi Gómez porten bitllet de tornada inclòs aquest curs. 18 fitxatges – cinc de l’equip d’on procedeix el seu entrenador, Sant Ildefons- per part de Xavi Morón i cia.., amb només Javi Iglesias i Joel Martínez en la línia de sortida, és un treball increïble després d’una pretemporada ‘interrupta’.

VEURE MERCAT PRIMERA CATALANA GRUP II 2019-2020

I el Santboià. El centenari club del Baix Llobregat és un altre dels quals té marcat el seu bitllet de retorn de la mà de José Alcaraz, ex segon Martinenc. Segueixen una dotzena d’habituals després de l’arribada de 16 cares noves. Quina gran moguda en el Joan Baptista Milà amb l’únic fi de quedar campió. No és ficar pressió, és la seva targeta de presentació.

La lògica de la classificació

Viladecans, Mollerussa, Montañesa i Vilanova van ser els quatre rivals que van seguir als ascendits Andorra, Manresa i Igualada. Aquesta ubicació bastaria per tornar a llençar-los a la seva motxilla aquesta responsabilitat i per a això s’han preparat.

Cinquena temporada de Raúl Paje, tècnic del Viladecans encara que segueixen en el ‘núvol Reus Dep.’. Tan legítima la seva petició de pujar a Tercera com no acceptar aquest ascens de despatx com no voler admetre que els diners col·loquin a l’Andorra a Segona B.

Els baixllobregatins mantenen només a 7 futbolistes d’una gran plantilla que ha sofert una profunda renovació; aquest serà l’examen per a Paje i per a l‘equip menys golejat de #1cat (34) al costat del Manresa. La conjunció de l’equip i la seva solidesa, bàsics per a arribar a un final feliç.

El Mollerussa manté el bloc encara que Edu Raya, el seu golejador (13), se’n va anar a Alcarràs i Álvaro Muñoz (13) segueix. Balança equilibrada per a Josep Maria Turull que també s’ha reforçat, entre altres, amb Godia (Ascó), Roger i Oscar Canadell (EFAC).

Més s’ha ‘cremat’ Pedro García amb la ‘Monta’. Els de Nou Barris no obliden la temporada passada en la qual es van desinflar i per l’actual Dani Andreu ha de portar a l’ascens a un bloc que fica gol amb la presència de Javi Sánchez, Velillas i Brian per a cobrir l’adéu de Patxi.

D’altra banda, el Vilanova. Aquest any l’aposta passa per la gent de casa i dels voltants per a intentar repetir la setena plaça del curs passat. Repeteixen Ñito, Morillas i Oriol...perden al seu golejador Oscar Hernando que vola a Viladecans.

Possibles confirmacions

Altres equips es presenten com a autèntiques incògnites dels quals s’espera el millor. Exemples: Alcarràs, EFAC Almacelles o Gavà. Josep Maria Espasa va mirar a Mollerussa i es va emportar al golejador Edu Raya i Jordi Clivillé, com va fer amb Rubén Brezmes (EFAC) i altres futbolistes que ofereixen moltes i interessants possibilitats. Campions del grup V de la Segona Catalana van per trobar el seu lloc en la categoria

Més obligat sembla el projecte del EFAC Almacelles amb Ismael Mariani al capdavant. Atenció al campió de la Copa Lleida amateur que afirma desitjar “pujar en dos anys”. Els roig i negres que jugaran en el Ramon Farrus, ‘regalen’ pólvora amb Oscar Imaz (Terrassa), Cheik (L’Hospitalet) i tres reforços d’Ascó (Mallafré, Patricio Álvarez ‘Pato’ i Xavi Toldrà)

Aquesta consolidació que desitgen els almacellencs també la lluitarà el Gavà de José Manuel Serrano després d’una temporada en la corda fluixa i que va acabar a 6 punts del descens. Superada (o això sembla) la crisi institucional, els blaugrana no han perdut moltes fitxes per a reforçar un grup amb enormes possibilitats

Nouvinguts il·lusionats

La representació que arriba de la Segona Catalana pujarà el nivell d’aquesta Primera Catalana. Així ho van demostrar l’any passat i per això van pujar. At. Sant Just (Unzue, segon porter menys golejat de la Lliga amb 33), El Catllar (dos ascensos consecutius, segon màxim realitzador de la #2cat6 amb 80 gols i només 4 punts perduts a casa seva de 51 jugats i i fitxatges interessants com Denis Coch, Marc Vadillo i Jordi Prades), Martorell (mitja dotzena de cares noves per a un Albert Nualart amb ambició) i Valls (invictes a casa seva després dels 17 partits de la 2018-2019, segueix el seu golejador Josep Marigot (30) i 13 futbolistes es mantenen). Aquestes són les noves opcions i aterren amb il·lusió i força

Els animadors de la Lliga

Altres conjunts com Can Vidalet, Sant Ildefons, Tàrrega o Vista Alegre també tenen moltes coses a dir. Els espluguencs, que no compten ara per ara amb El Molí per problemes d’adaptació de la seva gespa, han canviat de grup en la seva tercera presència en #1cat. Pedro Milla ha hagut de recórrer al seu juvenil per a reforçar les seves possibilitats.

A prop, els del barri de Sant Ildefons i, després d’una pretemporada irregular, han signat a l’extècnic de la Fontsanta Fatjó (Effrén García) i han incorporat fitxes d’equips veïns per a intentar patir menys que el curs passat. Aquests dos punts que li van treure de l’infern no s’han de tornar a repetir

Menys va patir el Tàrrega que repeteix amb Edu Berrocal en la direcció. Els targarins van acabar en la zona mitjana de la classificació i buscaran acabar una mica més amunt.

L’objectiu aconseguit pel Vista Alegre (novè, 46 punts) seria suficient estímul encara que la direcció d’Eloy Martínez sempre porta amb si major ambició. Els de Can Vinader han sofert l’adéu de Jan Lladó i Canelada al Martinenc i de Fran Orellana al Manresa, entre altres; d’altra banda s’han reforçat amb Ivan Peralta i Josep Maria del ‘Vila’

Sis tècnics nous

El nou curs de Primera Catalana presenta 6 cares noves en les banquetes dels 18 equips, una tercera part en uns temps en els quals els directius mantenen poca confiança en els seus entrenadors. José Alcaraz (Santboià), Effrén García (Sant Ildefons), Javi Gómez (Martinenc), Ismael Mariani (EFAC), Joan Suriol (Escola Barça) i Jordi Font (Ascó) tenen la seva oportunitat

The post PRIMERA CATALANA 2: Qui s’atreveix a parlar de favorits? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Raul Paje compta els dies perquè comenci la competició. No sap, encara que intueix, que serà en Primera Catalana on la temporada passada es va quedar a sis punts de la segona plaça després de la irrupció de l’Andorra de Gerard Piqué.

La seva crítica en veu alta, a través de Futbolcatalunya, el va perjudicar perquè, encara que tothom va pensar el mateix, només li van assenyalar a ell. Per això insisteix en el seu missatge: “Sempre positiu, jo no vull ‘guerres’ amb ningú”, afegeix amb reiteració. Dit queda

Més. Paje admet que “no ens fem cap il·lusió” sobre la possibilitat de jugar en Tercera, ja que “depèn de la Federació Espanyola. Això ens han dit des de la Catalana i igual que nosaltres també estan pendents Borges, Bescanó, etc… Cal esperar. Què vols fer?.

Fan i faran el que correspongui. Ara com ara, esperar. “Tenim una plantilla nova, amb 13 incorporacions, un grup que genera il·lusió i que serà ambiciós. No tenim objectius ni etiquetes sinó que anem pels 42/43 punts i després ja veurem”, assenyala l’entrenador de L’Hospitalet en la seva cinquena temporada al capdavant de la UD Viladecans. “Jo estic bé aquí encara que admeto que m’agradaria arribar a Tercera el més ràpid possible. Aquesta directiva ens deixa treballar i ho faig molt a gust”.

The post A Viladecans “no ens fem cap il·lusió” amb la Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @CarolaUgri 

Ni la més mínima concessió. L’Andorra tanca el curs 2018-2019 de la millor manera amb un ‘carrerón’ de 14 triomfs i 3 empats en els 18 partits que Gabri i Jorquera –la derrota va ser el ‘baptisme’ rebut davant l’EFAC Almacelles el llunyà desembre-han dirigit.

Excel·lent treball del conjunt tricolor, amb potencial econòmic/esportiu per a fer el que han fet, picar i aplaudiment per a rivals com Manresa i Viladecans.

(Veure MARCADOR i CLASSIFICACIÓ)

Per a baix no va haver-hi sorpreses: descendeixen a Segona Catalana Borges Bl., Lleida Esportiu B, Cambrils Unió, Rapitenca i Balaguer.

En aquesta ocasió, els andorrans van superar per 3-0 còmode als del Baix Llobregat que van arribar molt ‘tocats’ a aquest spring final de temporada. Gran treball de Raul Paje i els seus encara que no ha estat suficient per aconseguir el somni de l’ascens; han sabut mantenir la tensió durant tot el curs encara que la diferència de pressupostos es nota molt en el terreny de joc. Sigui com sigui, ‘chapeau’ per a l’Andorra i atenció a la plantilla de Gerard Piqué doncs segur que seran notícia permanent aquest estiu.

Mentrestant, en el Municipal del Gardeny, el filial del Lleida plantava cara davant un Manresa que arribava per a guanyar. Va golejar el Pichichi Noah (14′), va igualar de penal Marc Soldevila (41′) i va repetir Noah Baffoe (51′)- 21 gols- pels d’Andreu Peralta que es mesuraran al Girona C en la promoció d’ascens. El sorteig d’aquest dilluns decidirà l’ordre.

Es queda en la 3a posició compartida el Viladecans de Patge al costat de l’Igualada de Moha després de tancar els jugadors de Les Comes  la temporada amb una victòria per la mínima enfront de la Montañesa

Gol salvador d’Adrián Ruiz

Per a baix va haver-hi suspens fins al final. De fet, fins que Adrián Ruiz no va superar en el minut 81 al porter del Sant Ildefons, Alberto. Aquest derbi del Baix Llobregat decidia tres punts d’or per als blaugrana que seguiran en Primera Catalana igual que els de Cornellà, ja que el Borges no va saber passar de l’empat a la seva casa enfront del Vilanova.

The post #1cat2: L’Andorra consumeixi un ascens prodigiós appeared first on FutbolCatalunya.com.

Al FC Borges Blanques no cessa la indignació però un polèmic gol que va enviar els borgencs a la Segona Catalana. Un gol del jugador del Viladecans Ricki ajudant-se de la seva mà i que l’àrbitre del partit, Vanni Nägeli, va considerar que era vàlid. Però des del club de la capital de Les Garrigues no es critica la decisió arbitral, sinó l’actitud de l’equip local, que consideren allunyada del joc net.

El tècnic del Borges, Manel Cazorla, no s’ha mossegat la llengua i ha apuntat sobretot al seu homòleg a la banqueta del Viladecans, Raúl Paje, recordant aquelles declaracions a FutbolCatalunya el passat mes de gener, en què acusava l’Andorra d’”adulterar la competició” després de l’arribada de Gerard Piqué.

“Ens omplim la boca dient que alguns adulteren la categoria i no som capaços de ser persones, de ser nets en el joc i reconèixer que el gol va ser amb la mà, sigui el club o el seu entrenador”, va manifestar Cazorla al nostre company Enric Setó, davant les càmeres de Les Borges TV.

“Hem de veure quin és el futbol que volem. El de fer trampes i no jugar net, o bé el de valors, de joc net i d’educar als nostres petits dient-los que això no s’ha de fer perquè no és jugar net”

El tècnic borgenc va insistir en tot moment que no culpava del que va passar a l’àrbitre Nägeli ni als seus assistents: “L’àrbitre es pot equivocar. És difícil pensar que no va veure les mans quan la resta de persones que hi havia al camp i fins i tot el seu entrenador i el jugador que va marcar amb la mà ho van veure, però li concedirem el benefici del dubte”.

Manel Cazorla no entén que des de Viladecans es consentís que aquell gol pugés al marcador i va posar com a exemple situacions com la protagonitzada fa poques setmanes per l’argentí Marcelo Bielsa amb el Leeds: “Recordo entrenadors professionals que quan ha passat una cosa així s’han deixat fer un gol o li han dit a l’àrbitre. Entrenadors que guanyen milers d’euros. Nosaltres no els guanyem, però hi ha sentiments i estima a uns colors i al món de l’esport”, va assenyalar.

MAL EXEMPLE

“Jo crec que com a entrenadors, aquestes coses s’han de cuidar més. Si no, estem fent molt de mal al futbol  i estem educant sobretot als nostres petits dient-los que val tot al futbol. I no ha de ser així. Sempre ha de quedar el que és net o el que és just. En aquest cas, no han jugat net”, va afegir l’entrenador del FC Borges, qui demana “respecte” per sobre de tot: “Un gol amb una mà es pot titllar de trampós, perquè va ser així, i suposa que baixem de categoria. L’àrbitre és humà i es pot equivocar, però un esportista no pot fer això”.

El 2-2 a Viladecans suposa el descens matemàtic del Borges Blanques a Segona Catalana, però Cazorla no defuig el concepte que aquesta situació venia de lluny: “Hem de tocar de peus a terra i tenir clar que només hem guanyat dos partits a casa. No em trec cap culpa de res”. I va recordar que tant ell com els seus jugadors estan “en deute amb l’afició. No hem estat a l’altura a casa. Volem almenys quedar cinquens per la cua. Demanem disculpes als nostres seguidors i els hi dic que ho donarem tot en l’últim partit, contra el Vilanova”

Per acabar, un missatge que no només va dirigit al Viladecans sinó també a tot el futbol català. Un missatge per a la reflexió:  “Hem de veure quin és el futbol que volem. El de fer trampes i no jugar net, o bé el de valors, de joc net i d’educar als nostres petits dient-los que això no s’ha de fer perquè no és jugar net”.

LA JUGADA DE LA POLÈMICA

Aquí està la jugada del 2-2, que ens condemna… INCREÏBLE, VERGONYA INDIGNACIÓ!!@UD_Viladecans @FCF_CAT No ens ho mereixem així no pic.twitter.com/Ot7b9Rd3Pf

— FC_BorgesBl (@FC_BorgesBl) 19 de mayo de 2019

The post El ‘recadet’ de Manel Cazorla a Paje i al Viladecans: “No han jugat net” appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA ManuelSeguraM 

Raúl Paje, que compleix la seva tercera temporada i mitja al capdavant de la UD Viladecans prepara com pitjor desitjaria el pròxim partit de Lliga davant el nou Andorra. La grip l’obliga a estar al llit i no podrà entrenar amb els seus fins a aquest dijous, però això no li resta ganes ni força per a donar-li voltes i més voltes a aquest xoc.

“No deixa de ser un partit més. La nostra idea és la mateixa: sortir a guanyar”, afirma el tècnic els del Baix Llobregat, qui envia un altre avís més enllà de la frontera: “Ja ha vist a l’Andorra com se les gasten a la categoria en el camp de l’EFAC i, encara que ja portin deu grans reforços, estan per fer”.

N’hi ha tensió, emoció, intranquil·litat abans de rebre al nou i poderós Andorra?

Hi ha il·lusió. Tenim l’equip complet, sabem que cal guanyar per a seguir a dalt i veurem com està el rival a través del vídeo. Aquest mes s’incorporarà Dani Ortiz al grup i estarem tots. Encara queda tota la segona volta per disputar, que ningú s’oblidi.

“Si algú creu que guanyarà 14 partits de la segona volta, s’equivoca”

Pendents dels minuts entre Manresa-Mollerussa, a un punt (31) estan vostès, a 2 la ‘Monta’ i a 3 l’EFAC. Moltíssima igualtat!

Per descomptat. Per això dic sempre que en aquest grup qualsevol pot guanyar a qualsevol i, si hi ha algú que pensa que guanyarà 14 o 15 partits de la segona volta, s’equivoca. A mi em sembla que la competició s’adultera, que l’Andorra adultera la competició.

Per què?

Home! Arriben amb una plantilla nova i els quedarà un equip molt maco. Cal regular l’assumpte de fitxatges com passa a Segona B o a Tercera.

L’arribada de figures com Gerard Piqué al futbol català no és una bona notícia?

Està en el seu dret i crec que tots podem fitxar durant tota la competició, però això cal regular-ho com passa a Segona B o Tercera. Aquestes coses fan ràbia i donen un plus extra als rivals. Piqué sabrà el que fa amb els seus interessos, pot ser graciós i normal en el futbol professional, però a nosaltres ens toca els nassos.

“Piqué sabrà el que fa amb els seus interessos”

Això significa por?

Por a què, a qui? Això significa respecte. Fa ràbia, esclar que en fa, la Lliga deixa de ser el que era per una cosa així, surten grans quantitats de diners… el que s’ha dit, algú hauria de regular-ho.

De cara al diumenge, la seva afició hi juga?

I tant que hi juga! Des de la primera jornada hem estat a dalt i ja hem anat també als quatre o cinc camps més difícils del grup. A casa nostra continuem invictes, ningú ha pogut guanyar i això també implica tenir a la nostra gent sempre recolzant en moments difícils. A Viladecans es fan els partits molt llargs per als rivals, hem remuntat en sis ocasions i la nostra afició és un luxe.

Al febrer s’ho juguen tot.

Sí, però crec que la Lliga es decidirà en altres camps de rivals que van de la zona mitjana cap avall. Fixa’t, per exemple, que l’any passat el Martinenc va pujar sense guanyar en cap dels quatre primers equips.

“Cal estrènyer fort el cul”

Podria competir aquesta Primera Catalana amb l’actual Tercera?

A partir de la desena posició de Tercera, crec que sí, encara que és difícil d’avaluar.

És la seva tercera temporada al ‘Vila’ després d’arribar un llunyà 2016. Sempre ha anat cap amunt (13a plaça, 9a i 4a), anem cap al final de cicle personal?

No. Estic molt bé a Viladecans. Puc treballar molt a gust i vull arribar a Tercera. On millor que aquí? A veure si aquest any ens toca.

En resum: a la travessa posem….?

Un ‘1’, només faltaria. Fins al 28 de febrer cal estrènyer fort el cul.

The post Raúl Paje: “L’Andorra adultera la competició” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Res a veure amb l’Andorra de fa quinze dies. És més, l’equip tricolor està sofrint un tremend canvi des que l’empresa Kosmos , amb Gerard Piqué al capdavant, ha assumit l’accionariat de l’entitat. Aquest dimarts ha caigut el desè fitxatge, la desena cara nova per a un equip al qual li separen onze punts de la segona plaça de la classificació. El porter Nicolás Ratti ja és nou porter per al conjunt que dirigeixen Gabri i Albert Jorquera i que podria debutar aquest pròxim diumenge a Viladecans.

Nico Ratti procedeix del Sant Julià d’Andorra on va arribar en el 2017 procedent del Llagostera. Als seus 25 anys, l’argentí de Mendoza aterra en aquest nou Andorra per a aconseguir l’innegable objectiu de l’ascens. En les pròximes hores es pot comprometre el també portera Pol Ballesté, exfutbolista del futbol base del FC Barcelona, ara en les files del Badajoz.

No cal dir que l’Andorra ha estat el conjunt que més ha mogut el MERCAT d’aquest mes de Desembre 2018-Gener 2019 i no s’aturaran aquí.

The post Piqué continua posant a punt el seu Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si la setmana passada era Nou Barris on es jugava el ‘Partit de la Jornada’ de #1cat2, anotin el duel Mollerussa-Manresa per a aquest diumenge. 27 partits sense perdre a casa per 32 (un KO) a domicili, respectivament

El comiat d’aquest 2018 és espectacular en el grup II de Primera Catalana. Ja ho va dir el tècnic del Mollerussa, Josep María Turull: “Estem acostumats a jugar el Partit de la Jornada cada setmana”. I això va passar. Després de 56 xocs invictes van caure a Nou Barris davant la Montañesa, i ara els toca rebre al Manresa, segon, amb tres punts i un partit menys.

La pàgina web dels blaus i vermells ofereix una informació excel·lent: tres victòries locals i dos empats és el balanç dels enfrontaments directes entre els dos protagonistes, és a dir, mai ha guanyat el Manresa al Pla d’Urgell, menys en un duel de Copa Generalitat (1986). Un altre al·licient més.

El Mollerussa, a qui caldrà veure si l’ha afectat el KO davant la ‘Monta’, porta 27 partits seguits sumant punts mentre els visitants només han sofert 1 KO en les seves últimes 32 sortides (un llunyà 24 de Gener 2017). Invicte el conjunt de Terés en el seu fortí i invicte l’equip de XX lluny del Congost –només han disputat dos partits amb el nou entrenador a la banqueta i han aconseguit un triomf i un empat).

Val la pena recordar també que els manresans han marcat 18 gols fora de casa en els seus 7 partits mentre que han encaixat 9; per contra, els ilerdencs han encaixat 4 en 7 partits (3 els hi va anotar el Viladecans) mentre que han marcat 9.

Aquesta trobada dominical serà punt de referència també per a Montañesa (tercer, 29 punts, que es desplaça al Municipal de Gardeny davant el Lleida B) i el conjunt de Raúl Paje (quart, 28 punts, que se la juga davant el Borges Blanques).

                            PARTICIPA I GUANYA LA CISTELLA DE BENITO SPORTS!

The post Duel d’invictes a Mollerussa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sis victòries en els seus sis partits disputats en el Municipal de Viladecans, amb 16 gols a favor (sobre 26) i 5 en contra (dels 14), és el balanç del conjunt que dirigeix Raúl Paje.

The post Un Lleida B pletòric arriba al fortí de Viladecans appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARD CALABRIA MARIMON/EL TRAVESSER

Apassionant, serà apassionant! Sí, amics. Enguany la Primera Catalana grup 2 presenta un nivell de competitivitat i emoció com fa anys no es podia veure en el futbol català en aquestes categories amateurs.

Com a la Premier anglesa, en què sis equips tenen possibilitats de conquerir el campionat (City, Liverpool, United, Tottenham, Chelsea i Arsenal) , sis equips a priori (Manresa, Almacelles, Viladecans, Júpiter, Montañesa i Balaguer)  han de lluitar pel títol i la promoció a Primera Catalana.

Els manresans (CE Manresa) de Piti Belmonte són els màxims favorits perquè la temporada passada a l’altre grup de Primera ja van fer promoció, malgrat no assolir l’ascens. Però tot està molt obert entre els candidats principals.

Viladecans (Peralta i Ivan Garcia, grans fitxatges) i Almacelles, (aquest amb el gran retorn del golejador Enric Bosch malgrat la marxa de Ciru) són dos equips com el San Cristóbal (ja a la Tercera Divisió) dels dos darrers anys, consolidats a la zona alta i que volen fer un pas endavant i intentar el salt definitiu a la Tercera Divisió. Els de Raul Paje juguen un futbol tan poc vistós com efectiu, però els dona molt rèdit. Serà l’any de Paje?

Júpiter, després de diversos sotracs l’any passat, s’ha reforçat bé, igual que la Montañesa, dos equips fins fa ben poc de Tercera Divisió que hi volen tornar. I ja se sap que fitxar jugadors de Barcelona a Barcelona és molt més fàcil i barat que fer-ho en altres indrets. La Montañesa, però, està millor situada que el Júpiter en possibilitats.

El Balaguer té potencial i qualitat, com sempre, però genera dubtes. És un aspirant clar i els fitxatges Xavi Gomà i Vendrell (Alpicat) li donaran un plus, malgrat que continuarà condicionat pel rendiment del seu crack, Adri Fernández. D’entre aquests sis equips, hi haurà sempre en la teoria de qui escriu, òbviament, el campió i el qui jugui promoció, i en què Manresa, Almacelles i Montañesa semblen un pèl més favorits que Júpiter, Viladecans i Balaguer.

A la zona dels equips que voldran fer un salt des de la zona mitjana hi poden ser un Lleida B, que sempre comença malament. És una incògnita, però va de menys a més quan consolida el seu bloc jove per acabar a mitja taula.

L’Igualada, malgrat ser un equip força renovat, continua amb Fran Arévalo, Martí Just i els jugadors del Tàrrega que tornen de nou a l’Igualada (Johny, Bachana, Baz i Lliró ,i fitxa a la porteria el garrafenc Albert Alfons (Lleida B) per substituir Dani Lledó (San Cristóbal). Sembla que no patiran, però no acaben de fer el pas diferencial endavant. Una de calenta i una de freda, la temporada passada. Si són forts en defensa i Arévalo i Martin la ‘lien’, s’uniran al grup d’‘outsiders’.

Per la seva part la Rapitenca, després dels molts ensurts les darreres dues temporades, amb el bon fitxatge del golejador Dilla (Gandesa) i amb Xavi Marquès encara a l’equip, entre d’altres, vol mirar cap amunt. Però caldrà veure si la regularitat l’acompanya. Pot ser el gran “tapat” de la competició si comença bé.

Dos equips aspiren al qualificatiu de revelacions de la temporada. D’una part, un Borges Blanques que va fer una temporada anterior prou bona i que amb Edgar Doblas (Igualada) i Noño (Hospitalet) i amb el bloc essencial del curs anterior, vol reivindicar-se i treure el cap a la zona alta. Si troba la millor versió del golejador ( ex-Igualada i Cambrils ) pot pujar als altars.

D’equips sobre el paper amb menys opcions i que haurien de lluitar per escapar dels llocs del pànic, en podem trobar diversos, alguns acabats d’ascendir de Segona.

El Vilanova, que es va passejar per la Segona Catalana, arriba amb la columna vertebral campiona i amb els fitxatges a la porteria de jugadors que ja hi havien estat, com “Nito” i Javi Martínez (Igualada i Tortosa), Òscar Hernando (Vilafranca) i Semur (Igualada). Antolínez (Martinenc) completa un grup del qual es pot sentir a parlar, i no poc. Qualitat i equilibri. El ‘killer’ Valldosera mossegarà de nou per tornar a la seva mitjana de pràcticament un gol per partit.

D’equips sobre el paper amb menys opcions i que haurien de lluitar per escapar dels llocs del pànic (enguany descendiran segur, d’entrada, cinc equips), en podem trobar diversos, alguns acabats d’ascendir de Segona.

El Gavà, malgrat agafar les regnes de l’equip el tècnic d’èxit del Begues, Serrano, i fitxar el seu crack, Vázquez, han fet un conjunt farcit de jugadors de diferents categories que veurem com evolucionen en un club en greu crisi institucional els darrers temps. Semblen partir més a prop de la cua que del cap.

El Tàrrega vol consolidar-se en la categoria d’una vegada per totes en l’any del retorn, però el rendiment de l’equip també ara mateix està encara lluny d’albirar les garanties necessàries i haurà de lluitar aferrissadament cada punt i fer-se fort a casa. El Mollerussa, un altre nouvingut, i malgrat el seu destacat rol a la Copa Lleida, es troba en una dinàmica similar a la del Tàrrega i haurà de fer mans i mànigues per endinsar-se en territori no comanxe a la recerca d’aigües calentes. Si ho aconsegueix a les primeres jornades, pot anar a més i aspirar a cotes més altes.

L’Andorra és sempre una caixa de sorpreses, i amb unes excursions dels rivals al país veí sempre complicades, no sembla que enguany travessi el millor moment. Retard en la confecció de la plantilla i en la posada a punt poden acabar passant factura i que vagin a remolc. No sembla l’Andorra dels millors temps.

El Sant Ildefons ha perdut jugadors molt importants, com Ivan Garcia v(viladecans), Alan (Castelldefels) ,  Pulido i Torres (Santboià) i Adri Garcia (Santfeliuenc). El seu rendiment anirà molt en funció de les aportacions dels fitxatges en especial, Arnalot a la porteria (Vilanova), els gols de Latre (Vilanova) i Alabau ( Martinenc), sempre, però, molt condicionat per la seva feina professional, i de Varese, un bon jugador però inactiu en els darrers temps. Semblen predestinats a patir, com ja va passar la temporada passada.

El Vista Alegre ja no disposa del seu golejador Peralta (Viladecans), però ha fitxat Gusta (Castelldefels) i continua l’etern Jarabo. La temporada passada, fins poc abans del final, van partir considerablement. No sembla gaire diferent, en teoria, l’escenari enguany.

Finalment ens trobem el Cambrils Unió, l’equip amb menys pressupost amb diferència de la categoria, que podríem qualificar a la ‘pole’ de sortida “la Maria” de la divisió. Però tard o d’hora si la cosa no els funciona poden trobar cessions, a Pobla de Mafumet, Reus i Nàstic, i el que sembla un miracle podria acabar sent una realitat.

La temporada arrenca el dia 2 de setembre

El pròxim dia 2 començarà a rodar la pilota, una temporada per a tots els equips molt dura i complicada,i en què un bon inici pot garantir una carrera relativament plàcida, i unes derrotes inicials anar a remolc una bona fase, si més no, de la lliga.

Com dic, serà una temporada molt apassionant i un immens plaer retrobar-nos aquí cada setmana. ¡Sort a tots!

The post La Premier, com la Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cert que val més fer els deures i comptar només amb el resultat d’un mateix encara que tampoc val la pena oblidar que, si Llagostera se salva i l’Espanyol B puja a Segona B, podrien pujar tant els ‘diables vermells’ com els ‘parroquians’.

 D’altra banda, els d‘Oliver Ballabriga, amb dos KO en els seus últims 5 partits, esperen una mínima relliscada del Martinenc per ficar-se en aquesta primera posició que culminaria una temporada espectacular. Això si guanyen a Can Vinader on els d’Eloy Martínez han comptabilitzat 23 punts dels 48 jugats. Els ‘parroquians’ compten amb el seu pitxitxi, Aitor García (15 gols) amb ganes encara que li resultarà gairebé impossible acostar-se més a Roland Garros (Martinenc, 19), i Adrián Fernández (Balaguer, 19).

The post Martinenc, San Cristóbal … o els dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Sorpreses, i algunes molt grans s’han viscut en aquesta jornada de la segona volta protagonitzada pel fort vent en alguns camps.

La primera saltava al Municipal de Vila-seca, on el Valls va aconseguir el primer triomf de la temporada i amb golejada inclosa. Uns visitants molt ben plantats defensivament van trencar el partit en 10 minuts d’inspiració. Gómez a la sortida d’un córner al minut 32, Hamir al 39 i Vieri amb un xut que va entrar per tot l’escaire al 42 van sentenciar el matx abans del 45.

A la represa, els locals ho van intentar sortint més intensos però l’expulsió amb vermella directa d’Antonio Domínguez al 50 va suposar un handicap. Raúl López al 57 va reduir diferències. Tanmateix, amb uns tarragonins trencats, de nou Gómez va culminar la golejada.

L’altre equip en descens, la Unificació Bellvitge va sumar la seva segona victòria en remuntar i vèncer per 3-2 al Vista Alegre. El matí no va començar bé pels locals, els quals es van veure condicionats pel vent en contra, sense poder generar ocasions i amb 2 gols en contra obra de Bernaldez al 11 i Naoufal al 30. Als segons 45 minuts, Morales va canviar el sistema de joc i la Uni va passar a dominar i tancar als visitants a la seva àrea. Primer Toni al 66, Àlex al 75 i Álvaro al 93 van completar una remuntada de luxe.

Canvi de líder

Deixem la zona baixa de la taula per centrar-nos a la part noble, on han canviat les coses. El Martinenc, fins ara líder en solitari, va empatar a casa contra el Sants en el derbi dels històrics en un Guinardó ple. Empat just després de veure el succeït damunt del terreny de joc on els dos es van mostrar intensos, encara que poc profunds. Els diables vermells van millorar la imatge de les darreres jornades i van buscar el triomf a la segona meitat. No obstant això, el 0-0 inicial no es mouria. Primer punt del 2018 dels locals que perden la primera plaça.

Una primera plaça que ara ostenta el San Cristóbal gràcies a la seva victòria contra el Viladecans. Partit emocionant que es va decidir al darrer minut i on els gols van arribar a la segona part. Els primers a colpejar van ser els egarencs amb el gol de Cabrera al minut 58 que feia pujar l’1-0 al lluminós. Pocs minuts més tard, Martí va aprofitar un passi de Mario Canti per restablir la igualada al marcador. Quan tot semblava sentenciat, Andreu al minut 90,  en una jugada desafortunada dels visitants, va tornar a posar per endavant als locals i aquesta vegada seria la definitiva. Quart triomf consecutiu dels homes de Ballabriga.

La ratxa continua

Situació igual de bona travessa l’Andorra on sumar i seguir sembla la tònica dominant des de fa unes setmanes. Un nou triomf aquesta jornada consolida als tricolors a la zona alta de taula. A la Borda Mateu, les Borges Blanques no va posar-ho fàcil, sobretot en els segons 45 minuts on va estirar línies i va donar feina a Ferran Pol. El gol de la victòria local va ser obra de Ricard al minut 51 després d’una gran jugada personal per la dreta on va encarar en solitari al porter visitant i el va batre.

Una posició per damunt de l’Andorra, encara que amb els mateixos punts, es troba l’EFAC. Un Almacelles que aquesta jornada es va desplaçar fins a La Noguera per trencar amb una dinàmica de dues derrotes seguides davant un Balaguer molt regular. Els visitants no van donar gaires opcions al seu rival com reflecteix el 0-3 final. Els artífexs de la golejada van ser Juclà al 2, Brezmes al 47 i Chiné al 77.

Allunyant fantasmes

No gaire lluny d’allí, concretament a Alpicat, s’obria la jornada amb uns alpicatins necessitats de punts després de dues derrotes consecutives i un Igualada immers en una dinàmica positiva.

Uns primers minuts amb ocasions per a tots 2 conjunts van donar pas a un matx intens, encara que sense dominador clar i amb escasses oportunitats de gol. Una d’aquestes  ocasions la va aprofitar Xavi Gomà al 35 per fer l’1-0. El gol va deixar molt tocat als blaus que no van poder desplegar el seu habitual joc ausdel fort vent regnant. A la segona meitat, el guió va ser el mateix. Els de Mestre van cercar el gol i el van trobar en les botes de Martí al 79. Eric, al darrer minut va tenir la victòria igualadina però Crissos es va lluir per evitar-ho. Els visitants van acabar amb 10 homes per l’expulsió de Seydou al 80 per doble groga. Per la seva banda, Joel Domínguez va haver d’abandonar la banqueta local en veure la vermella directa al minut 63.

Qui també va posar punt final a dues derrotes seguides va ser el Lleida Esportiu B, el qual es va imposar per 2-0 a la Rapitenca al Municipal del Gardeny. En un encontre on van predominar les defenses i el joc es va anar travant a poc a poc, les escasses ocasions de gol es van veure als primers minuts on els ebrencs van estavellar una pilota al pal i els lleidatans van convertir un penal per obrir el marcador. Sergi Gómez va ser l’encarregat de transformar la  pena màxima al minut 7. A la represa, els visitants van intentar-ho però la defensa local es va mostrar intractable. El defensa rapitenc Vallespí va marcar en pròpia porta 2-0 al minut 69 que deixava sentenciat el matx.

Dura realitat

En el darrer partit de la jornada, el Tortosa va patir una dura derrota a casa enfront del Sant Ildefons, un rival directe. Set dies després del triomf contra la Rapitenca, la confiança havia tornat al Josep Otero. Confiança que va créixer encara més quan Adri Alonso va avançar als locals al minut 38. L’alegria va durar molt poc i dos minuts més tard, Casares va empatar l’encontre.

La poca eficàcia de cara a gol i les errades defensives van condemnar als homes de Gimeno que van veure com Guille Torres al 72 va capgirar el marcador, esvaint les  opcions de sumar els 3 punts

The post El Valls estrena victòria i el San Cristóbal, liderat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Raúl Paje va aterrar a Viladecans quan l’equip del Baix Llobregat passava per les seves pitjors hores el curs passat 2015-2016. Va arribar i, encara que va compaginar el seu treball amb la direcció del juvenil de la Unificació Bellvitge (a qui va pujar a Divisió d’Honor), va saber segellar la permanència dels locals en la Primera Divisió Catalana. Aquest objectiu l’ha pogut repetir al llarg de l’actual temporada després d’una reestructuració important i no falten inconvenients al llarg de la mateixa.

El ‘Vila’, que aquest diumenge va culminar el seu setè partit consecutiu invicte, va superar al líder Santboià quan més mal fa, en el temps d’afegit. Amb tots els visitants bolcats sobre la meta del porter menys golejat d’aquest Grup II (Santi Pérez, 27), va aparèixer Borja Esteve per sentenciar tres punts d’or que certifiquen no només la continuïtat de l’equip en Primera Catalana sinó la confirmació d’un treball seriós de la mà de l’entrenador hospitalenc.

The post Raúl Paje rellança al Viladecans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dels 36 clubs que componen els dos grups de Primera Divisió Catalana, 12 estan pendents de les matemàtiques per conèixer el seu futur. Alegria, angoixa i decepció són els sentiments que els implicats en aquesta lluita viuran poc després de les 13.45 h. D’aquest diumenge, quan la pilota deixi de rodar.

Les dues places d’ascens directe i les dues de promoció d’ascens, una de descens directe i dues més de descens no compensat es posen en joc, amb equips que depenen d’ells mateixos i d’altres que hauran d’estar pendents de trucades, xarxes socials i altres mitjans de comunicació per tal de saber la seva sort. Analitzem totes les opcions.

Dos favorits que no es poden confiar

No hi ha res decidit a la zona alta, tot i que sí que hi ha favorits. Al grup 1, on hi ha hagut una lluita intensa al llarg de la temporada, el Vilassar té moltes opcions d’assolir la primera posició. Els de Manel Moya la poden obtenir fins i tot perdent al camp del Sants, sempre que l’Horta no guanyés el seu partit. En tot cas, tindrien assegurada la promoció contra el segon de l’altre grup.

L’Horta és qui té més números per jugar aquesta promoció. Guanyant el Mataró la té assegurada –o bé l’ascens directe, en cas de KO del Vilassar-. Si empata, la jugaria sempre que La Jonquera no guanyés L’Escala. I en cas de derrota contra el Mataró, es quedaria sense promocionar si La Jonquera guanya i també si ho fa el Sants, contra qui té perduda la diferència particular de gols.

Les opcions són més reduïdes per La Jonquera i Sants. En els fronterers, implica guanyar i esperar que L’Horta no ho faci. Pels de Tito Lossio seria un miracle. Han de guanyar el Vilassar i esperar una derrota de l’Horta i que La Jonquera ensopegui contra L’Escala.

Al grup 2, l’ascens directe és cosa de dos, tot i que hi ha un tercer convidat que es juga algunes opcions de promoció. Castelldefels i Santboià són els aspirants a pujar directament. Als de la Riera dels Canyars li val igualar o millorar el que facin els de Juan Camilo Vázquez a Igualada. Si no ho fan, almenys tindrien assegurada la promoció.

I el Santboià també sap que ha d’esperar un ‘favor’ de l’Amposta per assolir el títol i el passaport a Tercera. Ha de guanyar –o empatar- i esperar. Però alerta: no té assegurada la promoció en cas de derrota a Les Comes, ja que si el Vilanova guanya al camp de la Rapitenca, els del Garraf optarien a l’ascens assolint la segona posició.

El drama, a la cua del grup 1

Amb L’Escala, Abadessenc i Molletense (grup 1) i Terrassa 1906, Amposta, Reddis, Torredembarra i El Catllar (grup 2) com a nous equips de Segona Catalana, poca cosa queda per decidir a la zona baixa. Només un lloc de descens directe al grup 1 i dos llocs de descens no compensat… que podrien ser només un (el catorzè del grup 1) si el Prat assoleix l’ascens a Segona B aquest diumenge a Tajonar contra Osasuna Promesas (3-1 a l’anada).

La lluita aferrissada queda pel grup 1, amb Girona B, Mataró i Lloret com a protagonistes i un duel directe entre el filial gironí i els selvatans. El Mataró, per la seva banda, haurà e patir al Feliu i Codina contra un Horta que s’està jugant l’ascens.

En aquest  cas, el Girona B és qui ho té millor. Només una derrota contra el Lloret, combinada amb un triomf del Mataró, el condemnaria al descens ocupant la quinzena posició. El Mataró necessita guanyar i que el Girona B ensopegui per almenys assolir la tretzena plaça. I al Lloret d’Edu Urdiales només li val guanyar i que el Mataró no ho faci.

La tretzena posició seria de descens no compensat pel tretzè dels dos grups amb pitjor puntuació final. És per això que Rapitenca i Viladecans se la juguen al grup 2. De fet, les opcions són clares. El Viladecans necessita guanyar i que la Rapitenca perdi contra el Vilanova.

Aquesta seria l’única opció que faria perillar els ebrencs, però tot dependria de la diferència general de gols comparada amb el Girona B, ja que tots dos empatarien a 44 punts en cas de triomf del filial. La Rapitenca té ara (+5) i seria més baixa per la derrota, mentre que el Girona B està amb (0) i la milloraria per l’hipotètic triomf. Però en qualsevol cas, l’ascens del Prat acabaria amb aquest patiment.

Aquí teniu totes les combinacions. Poca cosa a decidir però molta emoció. Ens espera una darrera jornada vibrant.

The post Totes les opcions de la darrera jornada a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

El Balaguer rebia la visita de l’Igualada amb l’intenció d’oblidar la derrota de la setmana passada i mantenir el lideratge. Però, com es deia a aquell famós anunci televisiu, ‘va a ser que no’. Els igualadins han sorprès els de La Noguera amb un gol al minut 37 de Jonathan de falta. En un final d’infart el Balaguer ha tingut un penal a favor que Yannick ha aturat en primera instància però que l’àrbitre ha fet repetir. A la segona, la pilota tampoc ha volgut entrar deixant el marcador en un 0-1 tan dolorós per un Balaguer que perd el lideratge, com vital per un Igualada que no baixa del tren de dalt.

L’ensopegada del fins ara líder en solitari ha tingut doble beneficiat. Dissabte, el Santboià va agafar bitllet pel liderat derrotant un Reddis que no va poder sumar la seva tercera victòria consecutiva. Els de Juan Camilo Vázquez van fer una bona primera part que es va acabar reflectint en el 0-2 abans del descans. En els segons 45 minuts, els reusencs van reaccionar en una falta directa transformada per Riki, però ha estat insuficient per empatar tot i tenir ocasions clares i fins i tot dos pals d’Uxío. Triomf importantíssim pel Santboià, mentre que els de Miquel Aguza hauran de seguir lluitant per la salvació.

I a la tarda d’aquest diumenge, l’Alumnes Obrers havia de decidir un altre co-líder. S’enfrontaven Vilanova i Castelldefels, dos dels ‘galls’ de la categoria. El partit no ha defraudat amb ocasions clares per tots dos conjunts, intensitat i possessió igualada sobretot a la primera part. Als 10 minuts, Víctor Morillas avançava als vilanovins i no seria fins a la segona part quan Álex Masuet al 56’ aconseguiria l’empat, aprofitant el domini dels visitants. Empat just que deixa al Vilanova al capdavant i al Castelldefels a 2 punts.

RESPIR PEL TORREDEMBARRA

La jornada s’obria al Municipal de Torredembarra on els homes d’Isaac Fernández van golejar 4-0 a la Rapitenca, aconseguint així la segona victòria de la temporada. El triomf torrenc no va arribar fins a la segona meitat quan Miró, per partida doble, Ismail i Alejandro van aforadar la porteria rapitenca. Tres punts que permeten al conjunt del Baix Gaià somiar amb el miracle de la salvació.

A Deltebre s’ha vist la golejada de la jornada protagonitzada pel Jesús i Maria, que ha guanyat 8-0 a El Catllar, amb un hat-trick de Josep Maria. Els locals segueixen amb la seva bona ratxa, porten els últims 5 partits sense perdre, i s’enganxen a la zona privilegiada.

VILADECANS: PAJE… I PUNT

Raúl Paje dirigia al Viladecans per primer cop davant la seva afició amb la intenció d’aconseguir el seu primer triomf. Els del Baix Llobregat han gaudit d’oportunitats per avançar-se al lluminós fins i tot amb una pilota al pal. No obstant això, no ha estat fins al minut 79 amb un gol d’Aaron que han aconseguit avançar-se. I quan semblava que els tres punts es quedarien a casa, Marcos Garcia, de penal al 94’, ha empatat pel Suburense. Punt més valuós pels sitgetans que continuen a la zona mitjana-alta de la classificació que pels viladecanencs que continuen en zona perillosa, només dos punts per damunt del descens.

No gaire lluny de Viladecans, a Can Vinader, s’enfrontaven el Vista Alegre i el Lleida Esportiu B, dos conjunts que lluiten per no deslligar-se de la part alta. El filial del Lleida ha posat punt final la ratxa de 5 partits d’imbatibilitat dels locals al vèncer per 0-2 amb gols de Putxi i Martínez.

El Vila-seca es plantava a l’Olímpic de Terrassa per intentar tornar a la senda de la victòria després de la derrota del cap de setmana passat. Només ha pogut esgarrapar un punt en un partit on Edu Franco, l’entrenador tarragoní, ha estat expulsat amb vermella directa per protestar un penal per mans clares. Youssef ha marcat al minut 36 avançant així als egarencs i Javi Triviño al minut 63 ha posat l’1-1 al marcador amb què s’arribaria al final. El Vila-seca s’allunya de les primeres places mentre que el Terrassa encara es manté fora de la zona “calenta”.

Per la seva banda, el Sant Ildefons es va imposar 3-0 a un Amposta el qual no ha pogut aprofitar les ensopegades de Reddis i Viladecans per sumar tres punts d’or i sortir de la zona de descens i ja porta 6 jornades consecutives sense conèixer la victòria. Amb aquest triomf els de Cornellà es col.loquen a la zona tranquil·la.

The post El Balaguer ja no està sol: arriben Santboià i Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nou relleu tècnic en una banqueta de la Primera Catalana (Grup II). Concretament, Viladecans. David Campillo ha estat destituït en aquesta 20a jornada de competició i assumeix el relleu l’entrenador del juvenil de la Unificació Bellvitge, Raúl Paje, qui compaginarà ambdues responsabilitats.

Després d’un parcial d’1 victòria (enfront del Torredembarra) i 7 derrotes, la directiva del Baix Llobregat confia en l’arribada del jove entrenador de la Uni qui compleix la seva cinquena temporada a Bellvitge. Amb una mínima aparició en el conjunt hospitalenc de Segona Territorial, Paje arriba amb totes les il·lusions per mantenir als blancs-i-vermells a Primera Catalana. Disposa de 14 jornades (42 punts) per aconseguir aquesta tasca.

Amposta, El Catllar, Jesus i Maria, Reddis, Terrassa 1906 i, ara, Viladecans són els equips que han substituït als seus entrenadors inicials.

The post Raúl Paje es repartirà entre el Viladecans i la Unificació Bellvitge appeared first on FutbolCatalunya.com.

És fàcil pensar que quan equip es queda amb nou jugadors i amb molt de temps per davant, la seva sort no ha de ser guanyar un partit. Però el Sants es va voler carregar aquesta lògica sorprenent al Martinenc. Com s’explica? Difícil. Coratge, empenta, decisió, inspiració… o desaparició del rival. Detalls que demostren que això no és una ciència ni de bon tros.

L’energia positiva del Carrer Energia va quedar personalitzada en Sergio Navarro, un ‘killer’ dels d’abans, l’hereu de Manolo Castillo. Assistència al primer gol, marcat per Peke, i culminació dels tres següents. El darrer, de penalti comès per Casillas al 83’ i que va fer que Ainara Acevedo mostrés al jugador del Martinenc la mateixa vermella que van veure els santsencs Gala (54’) i Arbulu (59’). Tres punts pel Sants de Tito Lossio, intractable per ara a casa, i moments de reflexió a un Martinenc on a Vacas se li gira feina. Tres jornades sense guanyar i 1 punt de 9 possibles.

El Sants ja ha arribat als 10 punts, com també ho ha fet el Vic gràcies a l’encert des dels onze metres d’un altre dels ‘Pekes’ del grup, Gerard Verdaguer. 1-0 contra el Mataró al partit televisat de la jornada. I per sobre dels dos de ‘10’ queda un Horta que ja sap guanyar al Feliu i Codina. Després de dos empats, els de Xavi Molist han vençut l’Abadessenc amb un gol de Miguelito als darrers minuts. Els blancs són líders en solitari, tot i que l’Avià els té a la mà. Els d’Oliver Ballabriga sumen nou punts després del triomf de dissabte contra el cuer de la categoria, la Molletense, però no s’ha d’oblidar que tenen pendents els 17 darrers minuts del partit contra el Manresa, suspès per la climatologia, que dominaven 1-0.

Per la seva banda, el Mollet segueix invicte i puja a 283 minuts els que porta Pol Flores sense encaixar un gol, però no va passar del 0-0 contra L’Escala al Germans Gonzalvo. Sempe és millor sumar de tres en tres, com el Tona a Fontajau contra el Girona B. 0-2 pels osonencs, el mateix resultat que es va veure al Nou Congost. Era jornada de debuts. Enric Vallès (titular) i Gerard Bordas (suplent) s’estrenaven al Manresa, però els de Dani Andreu van veure com l’Andorra aconseguia la seva primera victòria de la temporada.

No va debutar Mateo Rodríguez al Lloret, però els selvatans van arrencar un punt del Xevi Ramon. Podrien haver estat els tres després del gol de Bader, però Pompido va igualar pel Vilassar. I on no va haver-hi gols va ser a Les Forques. La Jonquera i Farners no van veure porta a la jornada en què el rei del gol va ser Sergio Navarro amb el seu triplet.

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 1

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 1

EL TERRASSA 1906, COM UN COET

I al grup segon, nou líder en solitari. El Terrassa 1906, el filial egarenc hereu de la Peña San Pedro, arriba a una primera posició on des de fa dues jornades ‘vivia’ el Balaguer, però els de La Noguera l’han cedit sense conèixer encara la derrota, ja que han empatat a Les Comes contra l’Igualada (0-0). L’equip de José Luis Duque ha tingut prou amb un gol de Lucas Palma per a signar la seva quarta victòria consecutiva, aquesta vegada al camp d’un altre equip que va pujar la temporada passada, el Vila-seca.

A poca distància hi ha el Santboià, encara invicte, com el Balaguer. Després d’empatar al partit ajornat que es va recuperar dijous passat contra el Castelldefels, els de Juan Camilo Vázquez no han tingut pietat del Reddis. 4-0 incontestable davant un conjunt reusenc que no millora ni dues jornades després del canvi d’entrenador. Miquel Aguza tindrà força feina per canviar la dinàmica del conjunt de Mas Tallapedra, tot i que el partit d’aquest diumenge, contra els ‘diables vermells’ de la Ronda Sant Ramon, no era el més indicat per a iniciar la reacció, com s’ha pogut veure.

L’altra golejada de la jornada s’ha viscut a Amposta, amb un 0-5. L’equip local s’ha vist superat per un Sant Ildefons que no marcava cinc gols com a visitant des del 21 d’abril de 2013, encara a Segona Catalana i al camp del Vallirana (1-5). Segona victòria seguida dels de Javi Gómez, malgrat que la igualtat després de només cinc jornades de Lliga no els permet relaxar-se. Un altre festival de gols, però més repartit, ha estat el 3-3 que han protagonitzat El Catllar i Jesús i Maria. Els locals sumen la seva tercera setmana seguida sense guanyar, tot i que ho han tingut a la mà però els ebrencs els han igualat dos cops.

Les remuntades de la jornada s’han viscut a Els Canyars i Aiguadolç. Al migdia d’aquest diumenge, el Vilanova ha vist com el Castelldefels aixecava el gol inicial de Carlos Contreras, amb dianes de Jairo Conesa i Uri Fernández. I a la tarda, la mateixa història a Sitges. El Viladecans s’avançava gràcies a Miguel, però Adrià Creixell –per partida doble- i Dídac van tancar la ratxa de dues derrotes seguides del Suburense.

Qui no sap com guanyar és el Torredembarra. Un punt dels quinze disputats és el balanç de l’equip d’Issac Fernández, que va perdre 2-0 a La Devesa contra la Rapitenca, en un partit en què van acabar jugan 9 contra 9. Xavi Marqués i Moha van ser expulsats al quadre ebrenc i el debutant Unai Barceló i Manu Sosa, als torrencs. I respira el Lleida Esportiu B a costa de l’equip que sempre marca i sempre encaixa, el Vista Alegre. Per no perdre la tradició dels de Castelldefels, 3-1 encaixat a Torrefarrera, malgrat arribar al descans amb empat a un gol. Noel i Peralta han donat una victòria als de Gerard Albaladejo, que havien perdut els dos primers partits com a locals. Però ja se sap, no hi ha res que sigui etern a la Terra…

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 2

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 2

The post El Sants o com golejar amb dos jugadors menys appeared first on FutbolCatalunya.com.

INFORMA: MARC SERRANO

L’equip dirigit per David Campillo, que es va quedar a les portes de l’ascens la temporada anterior, ha aconseguit estabilitzar el seu joc i malgrat un inici irregular, sembla que encara és a temps d’enganxar-se a la lluita per les posicions d’ascens. Una ratxa magnífica de cinc triomfs consecutius (millor equip de la categoria del mes de gener) ha estat la gran ‘culpable’ de què l’equip estigui capficat en una dinàmica molt positiva que no sembla tenir fi. No obstant això, l’entrenador viladecanenc ha destacat que la plantilla “ha de continuar alerta i mantenir els peus a terra, només d’aquesta manera podrem continuar creixent com a equip”.

En una lliga tan igualada com és la Primera Catalana, el conjunt blanc i roig ha aconseguit tirar endavant una situació no gaire estable per a un dels històrics de la categoria. Un equip totalment remodelat pel que fa la plantilla i al cos tècnic necessitava temps per adaptar-se a un nou estil de joc. Malgrat el mal inici de temporada, “el club sabia que l’staff estava treballant bé, que la direcció era la correcta i que amb temps i treball els resultats arribarien”.

I ARA, L’ASCENS?

 Ara com ara, després d’haver encarrilat aquesta sèrie de victòries, la UD Viladecans es troba a 8 punts de la promoció d’ascens. Malgrat l’aproximació de l’equip a aquesta zona, Campillo centra els seus objectius en “guanyar el pròxim partit, crec que somiar amb la promoció ens debilitaria, no és una opció realista”.

Aquest cap de setmana toca un duel directe al Joan Baptista Milà contra el Santboià. Per a l’entrenador, és un repte anar al camp del favorit per guanyar el campionat amb la possibilitat de situar-se a només 1 punt, “ells tenen la pressió i nosaltres la il·lusió, el meu equip competirà perquè sempre ho ha fet però ells són favorits, juguen a casa i amb el suport de la seva afició”. El darrer cap de setmana abans de l’aturada de Carnestoltes ja es va desfer d’un altre rival de la part alta de la classificació, l’EFAC Almacelles, però en aquesta ocasió el desafiament és encara més important.

Per tant, la UD Viladecans es troba en un moment clau de la temporada on els seus propis resultats marcaran si podrà acabar la lliga lluitant per la posició de promoció d’ascens. En tot cas, com ha destacat el seu entrenador, l’equip necessita treballar dia a dia, continuar millorant i no relaxar-se.

The post El Viladecans mira cap amunt però “mantenint els peus a terra” appeared first on FutbolCatalunya.com.