CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

A punt de complir 45 anys -els farà el proper 3 de desembre- i amb una llarga trajectòria a l’esquena que l’ha portat a jugar al Reus, Múrcia, Eibar o Figueres, entre d’altres i a tastar gairebé totes les categories, Paco Ruiz ‘Rodri’ continua gaudint de la porteria, aquesta vegada a Vila-seca on està assentat des de fa 4 anys.

Ara, amb la seva experiència i veterania, vol ajudar al conjunt tarragoní a consolidar-se a Primera Catalana. Parlem amb el futbolista en actiu més veterà del futbol català.

Arriba al CF Vila-seca en 2012, en el que s’ha convertit en la seva experiència futbolística més llarga. Què li ha aportat el club per assentar-se definitivament aquí?

Aquí he trobat una família. Em sento molt còmode, molt a gust a l’entitat i li estic molt agraït per tot el que m’ha donat i em segueix donant.

Fa uns mesos, comentava que al juny deixava el futbol en actiu però, ja veiem que res més lluny d’això. Què o qui va fer que canviés d’idea?

La Junta Directiva, el míster i sobretot els companys que em van insistir perquè continués.

Tant per la seva experiència com per la seva veterania, molts van veure en vostè un líder dins del vestidor. Vostè també ho va percebre així?

No. Simplement intento ajudar als més joves aportant-los la meva experiència, el que he viscut en altres equips i ajudant-los en tot el que pugui. Crec que hi ha jugadors joves dins del vestuari que poden ser líders sense cap problema, com José Bueno, Antonio Domínguez o Cuéllar.

“El meu objectiu és el grup, que gaudim una temporada més el Vila-seca a Primera Catalana, individualment no em marco objectius”

Amb vostè sota pals, el club ha viscut els millors anys de la seva historia, culminat amb l’ascens històric a Primera Catalana la temporada 2014-15. Com va viure aquesta fita?

Tot i que em va agafar amb una edat avançada, va ser un motiu immens d’alegria perquè va ser la culminació d’un gran any on vam fer una gran feina i, sobretot per veure l’emoció de molts companys que celebraven el seu primer ascens.

La temporada següent és la de la vostra consolidació a la categoria. Dues temporades, com veiem, molt exitoses, però quina és la clau d’aquests èxits?

Sense cap mena de dubte, el vestidor. Ens coneixem a la perfecció, hi ha una molt bona sintonia entre nosaltres, hem aconseguit formar una pinya i això, al final, es reflecteix al terreny de joc.

Si parlem de l’aspecte individual, les coses no li poden estar sortint millor; Zamora la temporada passada i porter menys golejat de tot Catalunya gran part de la campanya de l’ascens. Quin és el seu objectiu aquest any?

El meu objectiu és el grup, que el Vila-seca faci un bon any que ens permeti salvar la categoria i gaudir una temporada més de l’equip a Primera Catalana. Individualment no em plantejo objectius.

Encara que, com vostè diu, no es planteja objectius individuals, li agradaria lluitar un any més pel Zamora?

Està clar que sí. A tots ens agrada que parlin bé de nosaltres i si, en el meu cas ho fan perquè amb les meves aturades puc ajudar a l’equip a encaixar els menys gols possibles, doncs molt millor.

Ara mateix es troben a tan sols 4 punts del descens. Hi ha certa preocupació per no acabar de despenjar-se d’aquesta zona calenta?

Preocupació no, donat que som conscients que aquesta temporada la categoria està sent més competitiva i ajustada que la pasada. No obstant això, sabem que hem de fer un pas endavant per aconseguir una ratxa de victòries que ens permeti allunyar-nos de baix.

“45 anys? L’edat només és un número. Mentre tingui la mentalitat que tinc, no em preocupa gens”

Què li falta a l’equip per fer aquest pas endavant?

Confiança, que l’equip s’ho acabi de creure.

Després d’un ascens i una gran temporada passada, a què aspira l’equip aquesta temporada?

Salvar la categoria i com més aviat millor. Tot el que sigui pensar en una altra cosa, ara mateix, seria un error.

Es retirarà al Vila-seca?

Sí, seguríssim.

Un somni fet realitat

A part de defensar la porteria del Vila-seca, vostè té una escola de porters. Com sorgeix la idea?

La meva il·lusió era treballar amb nanos i muntar alguna cosa relacionada amb la portería. Quan vaig arribar, em van donar l’oportunitat i no m’ho vaig pensar.

La temporada 2015-16, també es fa càrrec de la formació dels porters del futbol base del Reus Deportiu. Tenint en compte que va debutar al club roig-i-negre, és especial la seva tornada?

Sí. Al principi ni em passava pel cap tornar i menys com a entrenador de porters, però està sent una experiència inigualable i inoblidable.

Quina és la seva filosofia de treball amb els nois?

Treballar tots els aspectes d’un porter. Intensitat, presa de decisions, tema psicològic. Un porter ha d’estar preparat per a tot.

La porteria a la sang

Futbolísticament, se’l coneix com a Rodri. D’on ve aquest sobrenom?

Era el sobrenom del meu pare. Li van posar per la seva semblança amb un porter de l’Atlético i el Sevilla i quan vaig néixer tothom em deia Rodri júnior i al final se’m va quedar el sobrenom.

Segueix els passos del seu pare sota pals. El fet que ell fos porter, va influir en la seva decisió de posar-se els guants?

Penso que no, si és veritat que de petit sempre anava a veure al meu pare als partits però crec que vaig néixer porter.

“Jo no vull posar data a la meva retirada, vull gaudir del futbol dia a dia”

En la seva dilatada trajectòria haurà viscut una gran quantitat d’anècdotes, ens pot explicar una que l’hagi marcat especialment.

La meva il·lusió sempre havia estat celebrar un ascens a la lliga professional i quan estava jugant la fase d’ascens amb el Múrcia, em trenco els lligaments creuats i he de celebrar-ho, recentment operat i amb crosses.

A punt de fer 45 anys, molts el coneixen com l’avi del futbol català. Com ho porta?

Molt bé. Per a mi, l’edat tan sols és un número. Em sento molt jove i mentre tingui la mentalitat que tinc no em preocupa gens.

Quanta corda li queda?

Ja no vull posar data a la meva retirada, ara mateix vull gaudir del futbol dia a dia i després ja veurem.

The post L’etern Rodri: “Al Vila-seca he trobat una família” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Porta des dels 5 anys vinculat al Vila-seca, primer com a jugador i després com a entrenador. Fa poc més d’un any i mig es va fer càrrec, junt amb el Javier Manjón, del primer equip portant-lo a jugar per primer cop a la seva historia a la Primera Catalana. Ha aconseguit formar un conjunt compacte, que sap a què juga i que confia plenament en el seu entrenador.

Avui xerrem una estona amb Edu Franco, un home amb les idees clares que ens desvela els secrets dels seus èxits.

Quina valoració faries del teu any i mig al primer equip?

La valoració de moment és positiva. Tenim una gran plantilla i estem molt contents del treball que estan realitzant.

Al maig, aconseguiu un ascens històric portant al Vila-seca a jugar, per primer cop a la seva historia a Primera Catalana. Com a home de la casa, què va significar aquest ascens?

Tant per mi com per a en Javi va ser un orgull poder pujar al Vila-seca a Primera Catalana i fer historia amb el club de la nostra vida.

Dels dos ascensos que has viscut, amb el Vila-seca B i amb el primer equip, suposo que aquest últim és més especial per a tu, oi?

Són diferents, al Vila-seca B el vam agafar en un mal moment i vam pujar-lo en poc més d’un any; però amb el primer equip va ser especial per la manera en què es va aconseguir, amb uns números de rècord, jornades abans que acabés la lliga i sobretot per ascendir per primera vegada a una categoria com la Primera Catalana.

Actualment, amb 14 jornades disputades sou vuitens classificats a tan sols 4 punts del liderat. T’imaginaves aquest inici de lliga?

Si ho penso fredament, la veritat és que no sobretot perquè som novells en la categoria. També t’he de dir que veient com estan anant les coses crec que podríem estar més dalt en la classificació, ja que hem perdut punts en els últims minuts, com contra el Sant Ildefons amb qui vam perdre en el últim minut.

Quines creus què són les claus d’aquest bon començament?

Bàsicament que hem aconseguit que la plantilla sigui com una família, que es portin bé i al final això és reflexa a l’hora d’entrenar i damunt del terreny de joc.

O sigui, que mantenir l’equip base de la temporada passada era vital per tu?

Sí, per mi ha estat clau. Va ser una petició que li vaig fer al director tècnic quan vam pujar i al final tan sols van marxar dos jugadors podent d’aquesta manera, mantenir el grup sense que es trenqués.

Com tu has dit van marxar dos jugadors, un d’ells va ser en ‘Mochi’, màxim golejador de la categoria la temporada passada. A banda del gol, què ha perdut el vestuari amb el seu adéu?

El treball que et dóna a l’hora de pressionar i la seva intel·ligència a dalt.

Quin és el teu estil de joc?

M’agrada jugar amb un 4-3-3 o 4-4-2 en rombe, tenint la pilota i jugar-la des del darrere. Una altra opció per sortir amb la pilota jugada és enviar-la a dalt a en Valerio, ja que és un jugador que sap aguantar-la i donar-la als companys.

La vostra adaptació a la nova categoria està sent tan plàcida com sembla?

Plàcida no, som conscients que hem de lluitar tots els partits, cada minut; sabem de la qualitat de tots els equips i no ens podem fiar, per exemple al camp de la Reddis vam guanyar 0-1 i patint fins al final.

L’any que ve es compleixen 50 anys de la fundació del CF Vila-seca. L’ascens seria una bona culminació de l’efemèride?

Això seria massa. Ara mateix nosaltres estem centrats a salvar la categoria i un cop l’aconseguim ja veurem que passa en el futur.

Els bons resultats han il·lusionat a l’afició, l’any passat es va crear la Grada Jove i l’afluència d’espectadors ha anat en augment. Aquesta il·lusió és una motivació extra per a vosaltres?

Sí, sobretot per als jugadors a qui els dóna un plus de confiança arribar al camp i veure com la Grada Jove no para d’animar ni un minut, saber que la gent està il·lusionada amb ells, amb el seu joc.

Està sent difícil aïllar al vestuari de tota l’eufòria que envolta el club?

No, perquè tant els jugadors com el cos tècnic sabem que hem pujat aquest any, que no serà fàcil i que lluitem per mantenir la categoria.

Amb els èxits que estan aconseguint, has rebut alguna oferta per entrenar en categories superiors?

No l’he rebut i tampoc me la plantejaria. M’agradaria estar el màxim de temps possible al club, porto des dels 5 anys aquí i per tant, de moment no penso a entrenar fora d’aquí.

Llavors el teu futur estaria lligat al Vila-seca?

En principi sí, encara que els entrenadors un dia estem i a l’altre no. Per ara el club està content amb mi, jo estic molt a gust amb l’equip, amb els jugadors i ells amb mi.

The post Edu Franco (Vila-seca): “Mantenir la base de la temporada passada ha estat clau” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És fàcil pensar que quan equip es queda amb nou jugadors i amb molt de temps per davant, la seva sort no ha de ser guanyar un partit. Però el Sants es va voler carregar aquesta lògica sorprenent al Martinenc. Com s’explica? Difícil. Coratge, empenta, decisió, inspiració… o desaparició del rival. Detalls que demostren que això no és una ciència ni de bon tros.

L’energia positiva del Carrer Energia va quedar personalitzada en Sergio Navarro, un ‘killer’ dels d’abans, l’hereu de Manolo Castillo. Assistència al primer gol, marcat per Peke, i culminació dels tres següents. El darrer, de penalti comès per Casillas al 83’ i que va fer que Ainara Acevedo mostrés al jugador del Martinenc la mateixa vermella que van veure els santsencs Gala (54’) i Arbulu (59’). Tres punts pel Sants de Tito Lossio, intractable per ara a casa, i moments de reflexió a un Martinenc on a Vacas se li gira feina. Tres jornades sense guanyar i 1 punt de 9 possibles.

El Sants ja ha arribat als 10 punts, com també ho ha fet el Vic gràcies a l’encert des dels onze metres d’un altre dels ‘Pekes’ del grup, Gerard Verdaguer. 1-0 contra el Mataró al partit televisat de la jornada. I per sobre dels dos de ‘10’ queda un Horta que ja sap guanyar al Feliu i Codina. Després de dos empats, els de Xavi Molist han vençut l’Abadessenc amb un gol de Miguelito als darrers minuts. Els blancs són líders en solitari, tot i que l’Avià els té a la mà. Els d’Oliver Ballabriga sumen nou punts després del triomf de dissabte contra el cuer de la categoria, la Molletense, però no s’ha d’oblidar que tenen pendents els 17 darrers minuts del partit contra el Manresa, suspès per la climatologia, que dominaven 1-0.

Per la seva banda, el Mollet segueix invicte i puja a 283 minuts els que porta Pol Flores sense encaixar un gol, però no va passar del 0-0 contra L’Escala al Germans Gonzalvo. Sempe és millor sumar de tres en tres, com el Tona a Fontajau contra el Girona B. 0-2 pels osonencs, el mateix resultat que es va veure al Nou Congost. Era jornada de debuts. Enric Vallès (titular) i Gerard Bordas (suplent) s’estrenaven al Manresa, però els de Dani Andreu van veure com l’Andorra aconseguia la seva primera victòria de la temporada.

No va debutar Mateo Rodríguez al Lloret, però els selvatans van arrencar un punt del Xevi Ramon. Podrien haver estat els tres després del gol de Bader, però Pompido va igualar pel Vilassar. I on no va haver-hi gols va ser a Les Forques. La Jonquera i Farners no van veure porta a la jornada en què el rei del gol va ser Sergio Navarro amb el seu triplet.

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 1

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 1

EL TERRASSA 1906, COM UN COET

I al grup segon, nou líder en solitari. El Terrassa 1906, el filial egarenc hereu de la Peña San Pedro, arriba a una primera posició on des de fa dues jornades ‘vivia’ el Balaguer, però els de La Noguera l’han cedit sense conèixer encara la derrota, ja que han empatat a Les Comes contra l’Igualada (0-0). L’equip de José Luis Duque ha tingut prou amb un gol de Lucas Palma per a signar la seva quarta victòria consecutiva, aquesta vegada al camp d’un altre equip que va pujar la temporada passada, el Vila-seca.

A poca distància hi ha el Santboià, encara invicte, com el Balaguer. Després d’empatar al partit ajornat que es va recuperar dijous passat contra el Castelldefels, els de Juan Camilo Vázquez no han tingut pietat del Reddis. 4-0 incontestable davant un conjunt reusenc que no millora ni dues jornades després del canvi d’entrenador. Miquel Aguza tindrà força feina per canviar la dinàmica del conjunt de Mas Tallapedra, tot i que el partit d’aquest diumenge, contra els ‘diables vermells’ de la Ronda Sant Ramon, no era el més indicat per a iniciar la reacció, com s’ha pogut veure.

L’altra golejada de la jornada s’ha viscut a Amposta, amb un 0-5. L’equip local s’ha vist superat per un Sant Ildefons que no marcava cinc gols com a visitant des del 21 d’abril de 2013, encara a Segona Catalana i al camp del Vallirana (1-5). Segona victòria seguida dels de Javi Gómez, malgrat que la igualtat després de només cinc jornades de Lliga no els permet relaxar-se. Un altre festival de gols, però més repartit, ha estat el 3-3 que han protagonitzat El Catllar i Jesús i Maria. Els locals sumen la seva tercera setmana seguida sense guanyar, tot i que ho han tingut a la mà però els ebrencs els han igualat dos cops.

Les remuntades de la jornada s’han viscut a Els Canyars i Aiguadolç. Al migdia d’aquest diumenge, el Vilanova ha vist com el Castelldefels aixecava el gol inicial de Carlos Contreras, amb dianes de Jairo Conesa i Uri Fernández. I a la tarda, la mateixa història a Sitges. El Viladecans s’avançava gràcies a Miguel, però Adrià Creixell –per partida doble- i Dídac van tancar la ratxa de dues derrotes seguides del Suburense.

Qui no sap com guanyar és el Torredembarra. Un punt dels quinze disputats és el balanç de l’equip d’Issac Fernández, que va perdre 2-0 a La Devesa contra la Rapitenca, en un partit en què van acabar jugan 9 contra 9. Xavi Marqués i Moha van ser expulsats al quadre ebrenc i el debutant Unai Barceló i Manu Sosa, als torrencs. I respira el Lleida Esportiu B a costa de l’equip que sempre marca i sempre encaixa, el Vista Alegre. Per no perdre la tradició dels de Castelldefels, 3-1 encaixat a Torrefarrera, malgrat arribar al descans amb empat a un gol. Noel i Peralta han donat una victòria als de Gerard Albaladejo, que havien perdut els dos primers partits com a locals. Però ja se sap, no hi ha res que sigui etern a la Terra…

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 2

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 2

The post El Sants o com golejar amb dos jugadors menys appeared first on FutbolCatalunya.com.