Aquest dissabte està tot preparat a l’Hipòlit Planàs per a acollir un nou derbi entre Vic i Manlleu, un altre gran clàssic del nostre futbol català. L’entrada serà impressionant aquest dissabte (16 hores), com mereix l’ocasió.

Ja se sap que els locals són l’equip líder (40 punts, un partit menys) de la Lliga Elit i que els visitants són tercers per la cua (14è, 22 punts).

Ja se sap que mentre els vigatans sumen 24/30 punts a casa seva (invictes), els manlleuencs només han aconseguit sumar 9/33 a domicili. Tot això se sap, però un derbi és un derbi i, encara que hi hagi 18 punts de diferència, ningú pot apostar decididament per un marcador.

QUIM CARANDELL: VIC 1-2 MANLLEU

Ara podran en els següents enllaços llegir les opinions de presidents (Ignasi Puig i Xevi Carandell) i la del tècnic Ramon Carrascal.

Però no es perdin la del president del veí Tona, Quim Carandell qui, coses de la vida, podrà seguir aquest derbi des de la llunyania de la Tercera Federació. Així és el futbol.

“El meu pronòstic és 1-2 ja que el Manlleu necessita els punts”, comenta a Futbolcatalunya, Quim. No obstant això, “posa també el meu argumentari: el Vic ja ho té molt encarrilat, i amb un partit menys”. Ja està dit .

DECLARACIONS – MUNDO DEPORTIVO-

DECLARACIONS PRESIDENTS -EL 9 NOU-

NOU ANTECEDENTS

Per cert: una consideració més. dels últims 9 enfrontaments entre els dos equips s’han produït 1 triomf vigatà, 4 empatis i 4 triomfs manlleuencs. I, només a Vic, 3 empats i 1 victòria visitant (11-12-21)

The post Vic-Manlleu: sempre més que tres punts appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb només vuit jornades disputades en aquesta Lliga Elit 2024-2025 poques conseqüències es poden extreure, però val la pena ressaltar petits detalls. Per exemple: només hi ha dos invictes (Vic i Can Vidalet); d’altra banda, San Mauro i ‘Canvi’ són els màxims realitzadors (18) mentre que els de Sta. Margarida i els d’Osona són els menys golejats (4).

A punt de complir-se un terç de la Lliga, primer (San Mauro) i segon (Vic) no han deixat escapar un sol punt del Municipal de Santa Margarida de Montbui ni del ZEM Hipòlit Planàs, respectivament.

SAN MAURO, VIC I CAN VIDALET, A PER TOTES

La trajectòria de San Mauro, Vic i Can Vidalet és excel·lent. L’equip de Jesús Milà només fa que confirmar l’excel·lent treball que li va portar a ser campió del Grup 2 de Primera Catalana el curs passat. Amb només 5 incorporacions, ha sabut mantenir un bloc molt regular, seriós i disciplinat que li manté en la primera plaça del grup. La seva única derrota va ser a Vilanova i per la mínima. En resum: un acabat d’ascendir brilla amb llum pròpia en una nova categoria.

També destaquen Vic i Can Vidalet, per descomptat. Els de Ramon Carrascal no sols es mantenen a 2 punts del líder (amb un partit pendent) sinó que han mostrat la seva classe a la Copa del Rei. Magnífica temporada per als osonencs que continuen mirant fixament a un ascens a Tercera que se’ls nega des de la 2013.

I, finalment, el ‘CanVi’ de la parella Fran Rubio/Albert Pérez. Segona temporada consecutiva a la Lliga Elit amb l’objectiu de millorar la desena posició passada i van pel bon camí. Els espluguencs marquen gols amb facilitat i es mantenen molt seriosos en zona defensiva. Després de tres empats consecutius a les tres primeres jornades, ja han agafat la directa amb 4 triomfs i una altra igualada (Horta).

D’altra banda, atenció a les tres últimes places d’aquesta Lliga Elit amb noms il·lustres (Manlleu, Pobla Mafumet i Lloret) a la cua de la classificació i sense conèixer encara un triomf.

The post Per a San Mauro i Vic, com jugar a casa seva, no hi ha res appeared first on FutbolCatalunya.com.

Immillorable eliminatòria la que ha ofert la UE Vic enfront de l’Atlètic de Madrid encara que el resultat de 0-2 sigui inamovible. L’esforç realitzat per l’equip de Ramon Carrascal va merèixer major premi, encara que hagués estat un gol, però no va arribar.

El somni va acabar, però el conjunt osonenc es manté líder invicte de la Lliga Elit i espera aquest diumenge el veí Manlleu.

L’ATLÈTIC NO ES DESPERTA

En la primera meitat totes les aparicions de gol van tenir segell de l’Atlètic de Madrid. L’afició present a l‘Hipòlit Planàs de Vic contemplava amb passió el partit del seu equip enfront d’un gegant penós.

Correa (14) va fer lluir al porter local igual que Giuliano (35′) i fins i tot Gallagher va treure la seva categoria a passejar. Però res més. Els del Cholo Simeone s’ho van prendre amb excessiva serenitat.

MORA I EL PENAL, CLAUS PER AL VIC

Per aquestes raons, la UE Vic va accelerar en el segon període i va disposar de tres ocasions claríssimes enfront de Juan Musso. Martí Riera (49′ i 62′)), Arnau (60), centre mesurat d’Ot Bofill, es van quedar amb les ganes d’un gol molt merescut.

Fins que va arribar la jugada que va definir la classificació blanc-i-vermella perquè una entrada de Betrana a Giuliano li va servir al col·legiat Cuadra Fernández per a marcar la pena màxima. Sense VAR ni pressió cap a l’àrbitre, l’argentí Julián Alvarez (80′) no va fallar i va rematar poc després (89′) en un contraatac de llibre.

Ridícul absolut de l’Atlètic a Vic i gran partit per als locals que bé faran a no oblidar per al seu veritable repte que és l’ascens a Tercera.

The post L’àrbitre inclina el triomf de l’Atlètic a Vic appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara queden la UE Vic-Atlètic de Madrid i Sant Tirso-Espanyol per disputar-se, però l’alegria d’Europa, Olot, Sant Andreu, Nàstic i Girona no se la treu ningú. Hi haurà nova ronda en la Copa del Rei i gran ocasió per a poder enfrontar-se a un Primera divisió i “poder equilibrar el pressupost”, com reconeixia el president de la UEO, Joan B. Agustí.

L’esforç de tots els equips ha estat formidable i només l’equip garrotxí es va veure obligat a esperar el torn de penals. Al final, 4-3 i nova gesta del conjunt de Pedro Dólera.

D’altra banda, dures caigudes per a L’Hospitalet (Saragossa) i CFB Futur (Osca, 0-2), Lleida (1-3 davant Barakaldo).

L’EUROPA NO FALLA

Dos grans gols de Neeskens (7′) i Pime (69′) van sentenciar a l‘Albacete amb 3.724 espectadors al Nou Sardenya. Gran entrada per als graciencs que mantenen el seu camp com un fortí i bona oportunitat per a passar a una segona ronda on es continua permetent somiar. Els dos gols d’aquesta nit val la pena veure’ls una vegada i una altra. Sensacional John en la primera combinació de gol i extraordinari Pime a l’execució del segon; el treball del crack de Santa Llogaia d’Àlguema va ser clau, ja que va provocar l’expulsió de De la Casa al cap de 20 segons del partit i això també es va notar. I diumenge, Europa-Lleida a la Lliga.

SENSACIONAL, UE OLOT

Durant els 90′ de joc, el tècnic Pedro Dólera va saber dosar al seu equip (5 jugadors del filial) i mai es va ensorrar malgrat encaixar molt aviat l’únic gol del Còrdova gràcies a Jude (26′). La insistència volcànica, que podia haver anotat gràcies a Joaco i Marc Mas, va empatar gràcies a la intervenció del davanter barceloní. Llàstima que Ayala (91′) no va poder acabar amb gol una gran rematada.

El que es va viure en el temps afegit de la pròrroga i als llançaments de penals queda per a la història. Feia tres anys que la UEO va caure en aquesta capritxosa tanda davant de l’Andorra a la Copa Catalunya però aquest 2024 no van fallar. 4-3 va ser el resultat final i la bogeria al Municipal d’Olot que tindrà una nova ocasió per divertir-se amb un rival de superior categoria

EL NÀSTIC, PER FEINA

Els grana no van perdonar a la seva visita a Eivissa. Els de Dani Vidal van sortir per feina des que va començar el partit i no van esperar molt per a començar a definir. Una rematada creuada d’Oscar Sanz (10′) dins de l’àrea va col·locar el 0-1 i Àlex Jiménez va certificar el 0-2 (22′) amb un golàs. Quina barbaritat el xut del davanter murcià des del seu propi camp que va sorprendre el porter insular. A partir d’aquí, el Nàstic va saber enviar sobre el terreny de joc i només al final va veure com Bengoechea posava l’1-2 final.

5.139 ESPECTADORS AL NARCÍS SALA

L’alegria de la nit també va arribar a un Narcís Sala amb 5.139 aficionats a la graderia. Excel·lent triomf del conjunt de Xavi Molist contra el Mirandés, ja que van haver de superar al rival i a la pluja que també va aparèixer.

La fenomenal jugada de Gorriti amb Lucas Viña es va traduir en l’1-0 (14′) i, encara que Hommenchenko va empatar, de penal, va llançar als quadribarrats. Les escasses aparicions visitants es van estavellar, una vegada més, enfront de Nil Torreguitart. Ja en la segona meitat, la sang freda de Toni Paredes va ser definitiva per a sumar el triomf (65′). Igual que l’aparició de Castillo, sota la porteria (77′), quan ja es cantava l’empat.

KO PER A LLEIDA I CFB FUTUR

D’altra banda, la cara negativa d’aquesta Copa del Rei ha estat per a L’Hospi (dimarts), Lleida i CFB Futur. Els de Marc García van tenir les seves esperances quan Fer Cortijo va col·locar l’1-2, però va anar només una il·lusió. El Barakaldo va saber treure profit com ho va fer l’Osca al Sant Hipòlit Planàs. Els visitants no van donar ni la més petita opció als de Sergi Escobar.

I ara a esperar el pròxim sorteig on tothom espera a un Primera divisió on també apareix el Girona de Míchel. La seva victòria davant l’Extremadura (0-4) és un altre senyal de la serietat del conjunt de Montilivi amb un equip ple de jugadors del planter.

The post Europa, Olot, Sant Andreu i Nàstic ja toquen un Primera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb preus per a tots els gustos, els set equips catalans que jugaran com a local ja tenen definits els seus preus per a la Copa del Rei (dies 29-30-31). Val la pena destacar el caràcter gratuït, de premi, al soci de l’Hospi, Olot i Lleida, segons decisió de les seves juntes directives.

En el cas de riberencs i garrotxins aquest soci pot anar acompanyat d’una altra persona, que tampoc pagarà, mentre que en el cas ilerdenc és entrada individual.

Només desconeixem els plans del CFB Futur, ja que no han comunicat res. En la Lliga obren les portes als veïns de Premià de Dalt encara que cobren 5€ per la tribuna. Faran el mateix davant el Huesca?. Ni se sap.

COPA DEL REI, GRATIS!

Primer ho va anunciar el CE L’Hospitalet i va marcar entre 20€ i 25€ el preu, segons sigui on-line o a la  taquilla, per rebre el Zaragoza. Després ho va comunicar el Lleida amb 10€-20€ per als no socis i dues possibilitats de compra per a grups de 5 0 10 persones per veure el Barakaldo.

Mentrestant, aquest dimarts 22 ho ha fet oficial la UE Olot; els volcànics premien als seus abonats (més acompanyant), marquen entre 15€-20€ la general i els xavals només 3€.

LA GRAN FESTA A L’HIPÓLIT PLANÀS

Clar que el millor cartell el tenen, en teoria, a l‘Hipòlit Planàs de Vic davant la visita de l’Atlético de Madrid el dijous 31. Els osonencs, que desitgen omplir les 7.000 places disponibles, van iniciar la venda en línia aquest passat dilluns amb preus de 35€ a 75€.

Aquesta festa a Vic tindrà el seu pròleg al Nou Sardenya i al Narcís Sala, ja que Premià de Dalt sempre és una incògnita.

EUROPA I SANT ANDREU, DIMECRES 30

D’altra banda estan Europa-Albacete i Sant Andreu-Mirandés per al dimecres 30 encara que els imports són molt diferents. Els del Nou Sardenya, que hauran de jugar a les 18.30 hores perquè així ho disposa la TV, li diuen als seus socis que hauran d’abonar 10€. Fins i tot els més petits (de 5 a 14 anys) hauran d’abonar 5€.

Aquests 5 euros també els han posat al Narcís Sala (Gol Nord) per a rebre el Mirandés, 7€ en el lateral i 10€ en tribuna.

Els catalans restants (Girona, Espanyol més l’Andorra) no tenen aquest ‘problema’ d’entrades perquè juguen davant Extremadura, San Tirso i Don Benito, respectivament.

PREMIS

Recordem que per a aquesta primera eliminatòria els premis seran de 22.500€ per als equips de 3a Federació i de 32.500€ per als de 2a i 1a.

The post L’Hospi, Olot i Lleida posen gratis la Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la jornada 30 de la nova Lliga Elit la competició que suposa un esglaó més de dificultat pels clubs que vulguin jugar al futbol estatal. La darrera jornada de la Lliga regular decidirà ben poca cosa, però caldrà estar atents a totes les opcions.

De moment, ja és segur que Europa B i Sabadell B, els dos filials que disputaven la flamant competició, han assolit l’ascens a Tercera Federació. També, que Granollers, Guineueta i Viladecans cauen a la ensotada Primera Catalana.

Anem pas a pas, explicant les opcions que tenen tots els que es juguen alguna cosa a l’horari unificat de les 16.00 hores de dissabte,

PLAY-OFF DE LLIGA ELIT, NOMÉS UN A TERCERA

La normativa de la competició deia que només dues de les tres places d’ascens a Tercera Federació serien directes. Per assolir la tercera, s’han d’enfrontar els equips classificats entre la tercera i la sisena plaça en eliminatòries a doble partit.

Aquesta és la classificació, amb els cinc equips implicats. D’aquests, els únics que saben que jugaran segur el play-off són Vic i Figueres

• 3. Vic (46 punts)
• 4. Figueres (45)
• 5. Horta (44)
• 6. At. Lleida (44)
• 7. Valls (41)

Si l’ordre fos aquest, els enfrontaments de semifinals serien At. Lleida – Vic i Horta – Figueres, jugant la tornada al camp del millor classificat a la competició regular.

Curiosament, hi ha un enfrontament directe en aquesta darrera jornada. És el que es viurà a l’Hipòlit Planàs entre el Vic i At. Lleida. El Figueres haurà de visitar un Santboià que lluitarà per la permanència, mentre que l’Horta jugarà al camp d’un Rubí sense cap opció, ja totalment salvat. Per la seva banda, el Valls, l’únic que no depèn d’ell mateix per jugar el play-off, acabarà al camp de la ja descendida Guineueta.

Per assolir una tercera plaça que garanteix juga a casa la tornada de totes les eliminatòries, l’únic que dependrà del seu resultat és el Vic. Els de Ramon Carrascal la ratificarien guanyant l’Atlètic Lleida. Empatant, haurien d’esperar que el Figueres no guanyés a Sant Boi. El que és segur és que perdent no podrien ser tercers en cap cas, ja que l’At. Lleida els passaria.

Les opcions de ser tercer del Figueres passen per guanyar al Joan Baptista Milà i esperar que el Vic no hi guanyi. L’empat no li val, ja que el fet d’igualar a 46 punts amb el Vic suposaria que l’At. Lleida en sumaria 47 i, per tant, passaria per davant.

HORTA, PENDENT DELS ALTRES PARTITS

Pel que fa a l’Horta, només seria tercer si guanya a Rubí però depenent de que el Figueres no guanyés a Sant Boi i, atenció, que l’At. Lleida guanyés a Vic, però amb una diferència de gols igual a la que faci l’Horta. La diferència particular de gols entre Horta i At. Lleida està empatada i, pel que fa a la general, en aquests moments és favorable als hortencs (+11 per +10).

De fet, en aquest cas, podria haver un empat total. Un exemple és si l’Horta venç per 0-1 a Rubí i l’At. Lleida ho fa per 1-3 a Vic. S’hauria de recórrer a un partit de desempat en seu neutral.

I pel que fa a l’At. Lleida, a banda del cas ja comentat, només li val guanyar per acabar tercer i esperar que el Figueres no guanyi. En el cas de l’Horta, si no guanyés ja asseguraria el tercer lloc als del Ramon Farrús i si ho fes, caldria esperar a les opcions ja esmentades.

Finalment, el Valls té opcions de ficar-se a la lluita per l’ascens, però totes passen pel seu triomf a la Guineueta i per la derrota d’almenys un dels dos equips als quals amenaça, Horta i At. Lleida. Si empata a punts amb els lleidatans, l’avantatge és vallenc i suposaria almenys la sisena plaça per ells. Si ho ha amb els del Feliu i Codina, dependrà de la diferència general de gols, que ara somriu l’Horta. I atenció! Si perden tots dos i n’hi ha triple empat, el Valls és el millor classificat de la lligueta i qui quedaria fora seria l’At. Lleida.

UN AL POU I UN ALTRE, A ESPERAR

Com ja sabien els clubs abans de començar la Lliga -i així ho van acceptar-, quatre dels setze perdrien la categoria. Però ara com ara la cosa és més greu, ja que el doble descens català de Segona a Tercera Federació –Cerdanyola i Manresa– suposa un descens no compensat, que només es podria compensar si un altre català acompanya l’Olot en l’ascens a Segona Federació. Podrien baixar cinc!

Així doncs, la posició 12 és de descens no compensat i la 13, de descens directe acompanyant Granollers, Guineueta i Viladecans, els tres que ja han baixat a Primera Catalana. Aquests són els implicats,

• 10. Lloret (36 punts)
• 11. Can Vidalet (35)
• 12. Sants (33)
• 13. Santboià (33)

És a dir, abans de començar la jornada 30, el Sants seria descens no compensat i el Santboià seria equip de Primera Catalana sense opció de salvació posterior. I tot i que el Lloret en cap cas pot acabar dotzè o tretzè, sí que podria afectar a la classificació final si perd al seu partit a casa contra el Palamós i es produeix un empat a 36 punts entre aquests quatre equips.

Els partits on estarà el descens en joc, a banda de la influència del que es disputarà a Lloret, són Viladecans-Can Vidalet, Europa B-Sants i Santboià-Figueres.

L’únic que depèn d’ell mateix per salvar-se és el Can Vidalet. Els d’Esplugues de Llobregat queden totalment salvats si guanyen al Municipal Nou. Si empaten, poden acabar a la temuda posició de descens no compensat si el Santboià guanya el Figueres i, alhora, el Sants no guanya al Nou Sardenya però… alerta! Si els santsencs guanyen, es produeix un triple empat que no es resol amb els enfrontaments entre els tres… però afavoreix el ‘Canvi’, que acabaria amb una diferència general de 0 i a l’onzena plaça. Només unes golejades escandaloses de Sants o Santboià  (amb -10 i -11 respectivament) els hi podrien afectar. Finalment, una derrota el podria condemnar al descens directe si Santboià i i Sants guanyen els seus partits.

GUANYAR… I ESPERAR

Pel que fa al Sants, hauria de guanyar però fins i tot això no li donaria la salvació en un cruel cas. En concret, un empat de quatre clubs a 36 punts que passaria per la derrota del Lloret, l’empat del Can Vidalet i el triomf del Santboià. Aquesta lligueta acabaria amb Lloret i Santboià totalment salvats, amb 11 i 8 punts respectivament, mentre que Can Vidalet i Sants empatarien a 6 punts. En aquest cas, la diferència particular de gols somriu als d’Esplugues, que acabarien a la dotzena plaça i els de Borja López, a la tretzena de condemna al descens sense pal·liatius.

La salvació total del Sants, doncs, passaria per guanyar el seu partit, que el Lloret puntuï i que el Can Vidalet perdés a Viladecans.

I per acabar, el Santboià és qui pitjor ho té. Perdent contra el Figueres, quedaria tretzè sense remissió. Empatant, necessitaria que el Sants perdés per evitar la tretzena plaça. I guanyant, s’hauria d’encomanar a les matemàtiques, confiant sobretot en el multiempat abans esmentat o bé, en què el Can Vidalet no guanyés a Viladecans i els Sants no ho fes a Gràcia.

QUI JUGARÀ LA LLIGA ELIT 2024-2025?

A banda de totes aquestes opcions, ja coneixem 9 dels 16 equips que disputaran la pròxima Lliga Elit, amb els descensos consumats des de Tercera Federació i els tres ascensos ja confirmats des de Primera Catalana

• Castelldefels (descendit)
• Lloret
• Manlleu (ascendit)
• Palamós
• Rapitenca (descendit)
• Rubí
• San Mauro (ascendit)
• Vilafranca (descendit)
• Vilanova (ascendit)

Un desè, el Pobla Mafumet, és descens no compensat des de Tercera i, per tant, en aquests moments seria també equip de Lliga Elit, però restarà pendent de la promoció d’ascens a Segona Federació.

Cal confirmar encara un ascens des de Primera Catalana, l’equip qui guanyi la promoció, i els equips que romandran a la categoria en funció del que passi aquest dissabte o a la promoció d’ascens a Tercera Federació.

The post Tot el que queda en joc a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Duel terrible al Municipal de Vic entre el líder Europa B i el segon classificat de la Lliga Elit, resolt per Ignasi Armengou en el minut 14 de partit. Vuitena jornada de la segona fase, a falta de 7 més perquè acabi la fase regular, i oportunitat aquest diumenge per al Sabadell B de posicionar-se a la segona plaça.

Els arlequinats hauran de superar a l‘Horta al Feliu Codina mentre que la UE Figueres (35 punts) rep a casa seva a tot un clàssic com és la UE Sants.

The post A l’onzena es va trencar la bona ratxa del Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Semifinalista de la Copa RFEF, primera eliminatòria de Copa del Rei i tercer (invicte) en Segona Federació; aquest és el balanç actual d’un equip que va començar com CF Badalona Futur i que ara ha actualitzat el seu títol com CFB Futur.

És clar que en el camp surten millor les coses que en els despatxos després d’uns inicis de curs diabòlics i amb el fantasma badaloní psempre present.

Amb 400/500 espectadors a les graderies de l‘Hipòlit Planàs de Vic, segons el club, només 100 (Sport) i sense cap referència (Mundo Deportivo), el conjunt de Ferran Costa va guanyar al SD Ejea (3-0). Dir que no hi havia ningú a la graderia és afirmar que l’entrada era mínima com demostren aquest respectable mig miler de presents.

COPA I COPA RFEF

De qualsevol manera, nou triomf per als blaus als qui els locutors s’obstinen a situar a Badalona o a qui no treu del seu web del Municipal la Federació Catalana (per deixadesa). Per cert: presidenta CF Badalona Futur, Isabel Tarragó, vocal, Oriol Alsina i Responsable, Lucas Viale).

La veritat és que Costa ha sabut col·locar al seu grup en la tercera posició de la Lliga, i invicte després de 6 partits (4 triomfs i 2 empats). A més, l’alegria és immensa, ja que, sense camp propi, entrenant a Llinars o Vic, i amb una realitat jurídica que ningú sap, també estan a la Copa i a la Copa RFEF.

Mentre, dimarts 17 arriba el sorteig del primer encreuament de Copa del Rei i pot tocar un Primera, la Copa RFEF viatjarà a l’històric Les Gaunas. Allí espera la UD Logroñés de Diego Martínez amb només 1 triomf i 5 empats. No serà fàcil.

I ARA EL ‘VEÍ’ LLEIDA E.

No obstant això, primer està la Lliga i aquesta 7a jornada l’Hipòlit Planàs de Vic acollirà visita del líder, un Lleida Esportiu que és colíder amb l’Hèrcules. Curiós partit entre dos conjunts que podrien tenir idèntic protagonisme a la ciutat de Lleida.

Immersos en un absolut silenci públic el màxim accionista del CFB Futur, Toni Freixa, i els futurs amos del club, ara com ara tot es remet a la polèmica judicial amb el CF Badalona. Quan vulguin ja informaran els seus socis i abonats.

The post Futur de Copa para un CFB sense passat appeared first on FutbolCatalunya.com.

La seva joventut és insultant en un món on abunden els presidents eterns que es creuen els amos de les entitats. Pocs n’hi ha que puguin treure pit per ser president, patrocinador i, fins i tot, jugador del seu filial, però els 28 anys de Quim Carandell poden amb tot. La seva exquisida educació li ha començat a donar resultats i li ha servit per a trobar el seu lloc en el futbol català.

Ningú sap on està el sostre d’aquesta entitat referent per a la comarca d’Osona i que desitja marcar el camí triomfal enfront d’històrics com Vic o Manlleu. La seva primera aparició en Tercera Federació es va viure amb dificultats la passada temporada i de tot això ha pres nota Carandell i un grup tècnic extraordinari.

LA SANA AMBICIÓ DE CARANDELL

La gent li continua felicitant pel carrer o ja hi ha qui li dona algun pal?

Ja comencen a haver-hi ‘pals’ encara que hi ha molta il·lusió i la gent de Tona coneix les nostres aspiracions. Cal superar-nos, ser competitius i intentar ser millor club i millor equip.

President, patrocinador, jugador de Tercera Catalana. A vostè li hi han de ‘fer la pilota” des que s’aixeca!

No. La veritat és que m’he envoltat de gent serena i assenyada i, si m’han de dir veritats i el que no fem bé, es diu. Reflexionem tots, valorem i executem entre tots.

“LA GENT DE TONA CONEIX LES NOSTRES ASPIRACIONS”

Tots vam poder veure l’excel·lent reportatge de TV3 sobre la seva empresa familiar (Novatilu) i vam poder escoltar el seu pare, ‘l’artista’ de l’obra. Una persona clau per a l’actual president del Tona i per a tota la zona d’Osona.

El meu pare és un home d’impulsos tant en l’àmbit familiar com empresarial i, a nivell futbol, li haig de frenar una mica. Li faig reflexionar i, encara que en el futbol està sempre darrere i està molt motivat, faig jo molt més que ell.

7 anys com a president, 8a temporada, 28 d’edat, imaginem que li demanaran el carnet d’identitat quan entri al carrer Sicília?

Encara ho fan, sí, encara que des que hem pujat a Tercera, el Sr. Soteras i companyia ja comencen a conèixer la meva cara. Soc molt jove, però, crec, que em coneixen més pel meu nom que per la cara.

“A LA CATALANA JA COMENCEN A CONÈIXER-ME”

Primer, la part esportiva. Primer curs en Tercera i onzena plaça, a només 3 del descens. És el que li corresponia a un nouvingut?

Crec que sí. Després d’una primera volta en la qual sumem la majoria de punts i va sorprendre més d’un, en la segona va augmentar el respecte i ens va dificultar molt. Tots podem estar contents.

En resum: balanç obligat, positiu i negatiu?

Positiu.

Ser el tercer equip més golejat (51) ha facilitat les decisions?

Portem dos anys amb molts gols encaixats, però els compensàvem amb els favorables. En Tercera no és tan fàcil encara que enguany ens hem reforçat bé enrere i serà un plus perquè no tornem a ensopegar en la mateixa pedra.

“TANT DE BO NO ENSOPEGUEM A LA MATEIXA PEDRA”

El primer golejador ha estat Marc Roquet amb 7 dels 36 totals. Molt pocs, president?

Sí, però teníem a Nil, Adrià i Dídac (5)… això ens va servir per a compensar

Quina nota li posa vostè a Marc Francolí, Ricard Farrés i a la mateixa plantilla?

L’objectiu es va complir i, encara que un 10 seria molt, els qualificaria amb un 9. S’ha de ser generós amb la gent que t’envolta i, especialment, amb la gent honesta que treballa en el món del futbol.

“JO QUALIFICARIA AMB UN 9 A TOT EL GRUP”

Temporada 2023- 2024. És mantenen 8 jugadors, però han fitxat qualitat i experiència al punt que ja és li col·loca com a favorit. Admet aquesta etiqueta?

Ni de bon tros. No controlo els pressupostos de la resta d’equips, però segur que estem en la zona mitjana. Hem fet fitxatges de renom per la categoria, ja que hem buscat gent que viu molt prop de Tona. Tots els que volíem i crèiem que es podien ajustar han vingut. Exemple: Guillem ha vingut des de la FE Grama i ara té el camp a 10 minuts o David Aroca, a 20′ de Peralada. Tothom creu que paguem fortunes i tot ha estat més per comoditat i creença en el projecte. Només es valora l’econòmic però no la inversió en temps.

“HEM FET FITXATGES DE RENOM, SÍ”

Com es compleix un pressupost que, en l’àmbit social, està sota mínims (quants té?

Hi ha pujada de socis des de Primera Catalana (70), ara, en Tercera, som uns 200 i volem arribar als 300. No deixem de ser un poble de 8.000 habitants, però la implicació amb el primer equip de tots és important. Pujar a Tercera ens ha donat nom, els patrocinadors ens segueixen i ens ajuden, i a la comarca es parla de nosaltres. Els contactes de l’empresa també ens tiren una mà i és important retornar alguna cosa a la societat.

Ah, i està la RFEF, aquests 60.000€ més quilometratge més pilotes cobreixen una tercera part, si no més,… o estem equivocats?

Una tercera part, exacte. És una bona ajuda i cal reconèixer la bona feina de Rubiales.

Clar que també rebre subvencions anul·la la crítica. Per això, si li canvien el reglament de la competició, a dues jornades per al final, ningú protesta ni diu res contrari al poder.

Correcte. Amb una Lliga de 18 equips hi haurà més competició, però, com a president, és un mes més a pagar. Ho compensen, és cert, i soc conscient.

“CAL MILLORAR L’11a POSICIÓ DE LA TEMPORADA PASSADA”

Quim Carandell ja té experiència suficient per a parlar del nostre futbol català. Llaura parlem. Però, en resum, aquest Tona 2023- 2024 ha de complir un objectiu. Quins?

Millorar l’11a posició de la temporada passada i els últims partits ens diran. Quedarien vuit equips per sota i seria un notable.

A veure, que vostè sap el que diu i el que ha de dir. Si els ingressos federatius han pujat de 15,9 M€ a 20,3 M€ (4,4M€), com s’explica que el benefici s’hagi reduït d’1,5 M€ a 70.000 euros?

Suposo que la gent que controla tot això ho sabrà millor, però, o s’ha repartit entre els clubs, o perquè s’ha contractat més gent. Les despeses generals de la FCF s’han augmentat, però tampoc sabria dir-te cap a on. Finalment és l’Assemblea qui aprova tot això.

“LA FCF? LLEGEIXES I VEUS COSES QUE NO ET VOLS CREURE”

Quan Carandell llegeix que s’han utilitzat partides pressupostàries a la FCF per a espiar a rivals electorals i/o treballadors, tanca els ulls?

Ara m’has ‘matat’ i no sé què dir-te. És evident que llegeixes i veus coses que no et vols creure. Fins que no surti una sentència un fa com si no ho veiés.

Disculpi’m per ficar-li en aquestes ‘guerres’, de veritat. Què li produeix mirar el futbol des de la realitat de ser l’equip d’Osona que juga en la categoria més alta?

Em produeix orgull i satisfacció sabent que hi ha clubs amb més història. Però el treball i la perseverança amb aquest grup dona resultats.

“NOMÉS PROMETO TREBALL I DEDICACIÓ”

Un tòpic per a acabar encara que sempre ho agraeix l’aficionat. Des de de la presidència del Tona, què pot prometre?

Prometo treball i dedicació per a fer créixer al club des de la base i crear un referent futbolístic en tota la Catalunya central. No cal posar-se límits i treballar la base perquè és la base del futur i créixer. Ara es parla també del nostre filial i de la gent de baix, aquest és el camí.

The post “Tothom creu que paguem fortunes a Tona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No cada dia es compleixen 100 anys i la UE Vic va gaudir aquest passat dimarts amb la commemoració del seu Centenari en el teatre Atlàntida de Vic. Excel·lent organització i encomiable treball per a la posada en escena d’una realitat entranyable d’una entitat que torna a brillar.

La UE Vic va reunir a la Sala Ramon Montanya del teatre prop de mil persones i van poder festejar aquesta data màgica del 18 d’octubre, data de naixement d’una entitat esportiva exemplar a Osona.

CENTENARI INOBLIDABLE

La direcció del compositor vigatà Jofre Bardolet, la veu de la soprano Judit Muñoz, la mezzo Marta Marichalar, el tenor Joan Mas i el baix Ferran Albrich van fabricar una nova versió de l’himne. Pròximament, es podrà escoltar en la prèvia dels partits de l’equip dirigit per Ramon Carrascal.

Per cert: tots els equips del club lluiran l’equipament del centenari amb els colors blanc-i-vermell perquè també sigui un detall inoblidable d’aquest 2022.

IGNASI PUIG, EMOCIONAT

D’altra banda, emotives paraules del president de la UE Vic, Ignasi Puig, al diari Sport. “Teníem dos objectius principals, el primer que aquest Centenari arribés en un moment molt dolç, sobretot a nivell econòmic i de massa social”, va comentar. I el segon, coincidint amb els 100 anys, “donar un sentit homenatge a totes aquelles persones que han dedicat alguna etapa de la seva vida al club”

El president osonenc desitja aconseguir “la Superlliga” aquesta pròxima temporada encara que “si podem lluitar per l’ascens directe a Tercera seria fantàstic. El club, la nostra gent i la ciutat es mereixen aquest premi”

The post Feliç centenari per a la història de la UE Vic appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carandell no oculta que “molts ens feliciten ja a Tona, però encara no és realitat”. És ben cert encara que la classificació diu que, si el seu equip guanya a l’Horta (dissabte 17h.) i el Manlleu perd a la seva casa davant el Vic, … boom!. Molts condicionals, per descomptat, encara que l’actual líder d’aquesta Primera Catalana II acumula 50 punts per 43 els de Manel Sala.

Mantenir una ratxa de 10 triomfs consecutius (11 victòries i 1 empat) és una heroïcitat encara que de poc val quan arriba la jornada 22 i un dels eterns rivals (Vic) et fica 4. Aquest KO ha estat inoblidable.

TONA MIRA A TERCERA RFEF

“No tenim cap festa preparada, ja que tampoc oblidem el final de la temporada passada enfront de la Guineueta; de veritat, no tenim res preparat, però es podria preparar”, comenta el president Quim Carandell.

Amb el regust de la inesperada caiguda a Vic –”vaig ser a vestuaris i no em sortien les paraules, va anar molt pitjor del que em podria imaginar- creu que cal oblidar dissabte passat. “Es va veure “un equip diferent i això ens va molestar a tots. Per això, tots anirem a mort’ enfront de l’Horta”, afegeix.

Carandell és optimista, però prudent: “prefereixo classificar-me com més aviat millor i, si guanyem aquest dissabte i el Manlleu cau, ja faríem alguna cosa, ja que les festes es munten ràpidament”.

NO HI HA FESTA PREPARADA, PERÒ…

Per això, el missatge passa per “la tranquil·litat i esperar que tot sigui matemàtic perquè pot passar de tot i, després de la derrota de Vic, estem conscienciats per a guanyar tots els partits que queden”.

Si el Tona supera als del Feliu i Codina i el Vic guanya a Manlleu “ens aniria molt bé, però que passi el que hagi de passar. Primer hem de guanyar nosaltres”.

El que és indubtable és que “la gent està molt animada i tothom està content per la feina que es fa; és el mateix president del Tona qui tranquil·litza “a molta gent ens felicita pel carrer perquè diu que està fet, però encara no és realitat”.

The post “Molts ens feliciten a Tona, però encara no és realitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Han passat set mesos des de l’operació de cartílag i menisc que va obligar a Albert Reig a apartar-se del camp. Des d’aquesta data es va centrar en una llarga recuperació que ja encara el seu final, havent rebut l’alta mèdica.

El porter encarava la seva sisena temporada defensant els colors de la UE Vic quan es va produir la seva lesió de gravetat abans de poder començar.

Malgrat això, la pandèmia del coronavirus ha paralitzat per complet el futbol català; així que Reig tan sols s’ha perdut dos partits, on el Vic va perdre davant el Llagostera B i va empatar a casa davant del Manlleu. A

Aquests van ser els primers i últims partits de Primera Catalana amb el Vic, disputats a principis d’octubre. Ara, el futur de la temporada és tota una incògnita, i el calendari dissenyat en un inici sembla difícil de complir.

Albert, ja amb l’alta sota el braç, haurà de treballar de valent per poder recuperar la forma i les condicions d’abans de la lesió. Tenint en compte l’actualitat sanitària, té marge per tornar de la millor manera possible.

Aquesta, doncs, és una de les bones notícies de Primera Catalana, una categoria on els clubs estan patint la incertesa que genera la situació sanitària.

Per no parlar de les diferents directrius que des de la FCF i el Procicat es van donant, i les inevitables pèrdues econòmiques que comporta tot plegat.

The post Albert Reig, porter del Vic, set mesos després appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Vic ha estat escollida per part de la Federació Catalana de futbol per a agafar la final de la Copa Catalunya Absoluta (molt probablement l’1 d’Abril, dimecres) entre L’Hospitalet i Llagostera. De fet, aquest dimarts podria quedar ja decidit en la reunió de la junta directiva de la FCF sota la presidència de Joan Soteras.

Mentrestant, aquest cap de setmana s’han posat un total de 100 cadires abans del partit de Lliga enfront del Girona B i s’espera arribar a completar la instal·lació d’un total de 400 que el Barça ha lliurat al Municipal de Vic dies enrere. Detall excepcional per a una entitat que camina cap a un històric Centenari i que aquesta temporada podria culminar amb un desitjat ascens a Tercera Divisió.

D’altra banda, la mateixa Federació manté negociacions obertes amb diverses seleccions amb la finalitat que la selecció absoluta pugui jugar aquest proper març/ abril en el Municipal de Lleida per primera vegada en la seva història.

La Copa Catalunya Absoluta lliurarà 15.000 euros al campió mentre el subcampió rebrà 5.000

The post L’Hospitalet-Llagostera, final Copa de Catalunya, a Vic appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

12 de 12. Aquest és el balanç de la Unió Esportiva Vic, que entrena Albert Càmara. El darrer cap de setmana, els viagatans es van desfer del Rubí amb dianes de Marc Guijarro i Ignasi Armengou. D’aquesta manera, els osonencs ja són segons a la taula, després de guanyar els darrers quatre partits i havent encaixat només dos gols.

Només el supera a la classificació el Girona B, que va sumar el setè triomf de la temporada, el tercer de manera consecutiva. En un dels duels gironins destacats de la jornada, va atropellar el Lloret amb gols de Ferran López i Carlos Martínez, aquest últim per partida doble. El shomes d’Àxel Vizuete acumulen cinc partits sense encaixar gol.

El Palamós fa la impressió que ha entrat en un sot. El degà, que encara ocupa la tercera posición, acumula tres partits sense guanyar. L’Escala el va superar al Municipal de Palamós, am remuntada inclosa abans d’arribar al descans. Els de l’Alt Empordà ja són sisens a la taula. Un punt menys que el Palamós té el Mataró, quart, que tampoc va poder guanyar aquest cap de setmana: no va passar de l’empat a casa davant el Sabadell Nord.

Encara a la zona noble de la taula, la Grama tampoc va sumar els tres punts, però en va sumar un que té regust a victoria. En un partit disputadíssim, la Guineueta, amb un jugador menys, es va avançar al minut 82 mitjançant Carmona. En l’afegit, Cristóbal León, de penal, va establir l’empat. Els locals continuen molestos amb els arbitratges de les darreres jornades.

La Jonquera no perd el somriure que va recuperar la setmana passada. Els fronterers, en un matx que van haver de lluitar fins al final, es van imposar al Mollet per un ajustat 3-2. Per acabar, dos empats a un gol en els dos partits que enfrontaven als quatre últims classificats del Grup 1 de Primera Catalana: Tona – Júpiter i Parets – Llagostera.

The post Aquest Vic es trenca la cara appeared first on FutbolCatalunya.com.

@VictorLlucia

El futbol són detalls. Petits factors dins d’un mateix partit que acaben marcant la diferència. I en una categoria tan igualada i competitiva, els partits s’acaben decidint per la mínima diferència. I, en aquest cas, en la sisena jornada del Grup 1 de Primera Catalana, tots els resultats -menys un- es van resoldre només per un gol de diferència o van acabar en empat.

Precisament en taules va acabar el partit del fins ara líder perfecte, el Palamós, que es va deixar els dos primers punts de la temporada a casa davant el Sabadell Nord. El degà es va avançar amb una diana de Toni Rossell al minut 2, però Jairo Díaz va esgarrapar un punt pels vallesans, que són sisens amb 10 punts.

El Girona B recupera el somriure després de l’empat de la setmana passada davant la FE Grama. El derbi gironí enfront del Llagostera B es va resoldre amb una diana de Noah Baffoe abans del primer quart d’hora de partit. D’aquesta manera, els homes d’Àxel Vizuete empaten a punts amb el Palamós, que per primer cop aquesta temporada va cedir punts.

Una posició per sota està el Vic, que sembla que agafa velocitat de creuer. Després de dues derrotes seguides, ha sumat els darrers sis punts en joc, els últims davant el Júpiter. Els vigatans encarrilar el duel a la primera meitat i, encara que els barcelonins van retallar distàncies, el Vic no va deixar escapar els punts. Amb els mateixos punts que el Vic i en quarta posició està el Mataró, que va sumar el segon empat consecutiu a casa davant el Lloret. I la Fundació Esportiva Grama també sembla que comença a carburar. No ha perdut en els últims tres partits i aquest cap de setmana va derrotar el Tona a domicili.

L’Escala és l’únic equip que ha aconseguit una victòria per més d’un gol de diferència aquesta jornada. I ho va aconseguir davant el Manlleu a casa. Un hat-trick de Jamm Baldeh va ser suficient per doblegar el conjunt osonenc i col·locar-se vuitè a la taula. El Rubí assoleix els nou punts gràcies a una nova victòria aquest cap de setmana a La Jonquera.

Raúl Pérez, a l’hora de joc, va fer l’únic gol del partit pels vallesans, que ja s’enfilen fins a la novena posició de la taula. I el Parets va sumar el segon punt de la temporada, el segon a casa, després d’empatar davant la Guineueta. Els de Luis Gallego van tenir opcions de sumar els tres punts, però s’han de conformar amb un i amb la novena posició.

The post El Palamós no és perfecte appeared first on FutbolCatalunya.com.

DAVID PALLAROLS @davidpallarols

Ambdós conjunts se citaran a la capital del Ter a partir de les 5 de la tarda per decidir, bàsicament, qui dels dos vol fer un pas endavant per intentar acabar la temporada en una millor posició que el seu etern rival. Tot i que manlleuencs i vigatans es troben a la zona alta de la taula -sisens i cinquens respectivament- empatats ambdós a 48 punts, ja no poden optar més enllà de la tercera plaça.

El líder del grup 1 de Primera Catalana, la FE Grama, es troba a només un punt d’aconseguir proclamar-se campió; i el segon classificat, el Manresa, també necessita puntuar en una de les tres jornades restants per assegurar la seva participació en la promoció a Tercera Divisió del proper mes de juny. Parlem doncs, d’un derbi en què només l’honor i l’orgull estaran en joc, tot i que no es voldrà perdre l’oportunitat de lluitar per la tercera posició de l’engraellat.

Adéu a la dinàmica positiva

Feia unes jornades, tot apuntava que el Vic arribaria al derbi amb opcions a tot. La dinàmica vigatana des de l’inici de la segona volta havia estat envejable. Els de Xevi Melero i Rafa Rodríguez van aconseguir una ratxa de 9 partits invictes, amb 5 victòries i 4 empats, uns números que els van catapultar fins a les primeres places i els van permetre somniar amb la promoció. Fins i tot van esdevenir el primer equip -en condició de local- en vèncer el líder (3-1) de manera èpica en un partit marcat per les baixes vigatanes amb només 12 jugadors disponibles. No obstant això, la més que polèmica derrota a Cardedeu (4-3) fa tot just dues setmanes, ha esvaït les opcions i il·lusions ausetanes.

El conjunt vigatà arriba al derbi després de caure derrotat a casa la setmana passada contra el Júpiter (1-2) i veient que en les últimes jornades una distància de fins a 8 punts amb l’etern rival s’ha vist capgirada. Els quadribarrats per la seva banda, porten 6 partits sense conèixer la derrota. A més, han aconseguit guanyar les tres últimes jornades, una ratxa inèdita aquesta temporada. Els de Nil Tomàs i Jordi Salvanyà van vèncer al cuer, la UE Castellar, la passada jornada (1-2).

La pólvora passa per quatre peces

Un dels problemes que han presentat ambdós conjunts aquesta temporada és la falta de gol. El conjunt manlleuenc compta amb Martí Soler com a màxim anotador amb 10 dianes. Per sota d’aquest registre, Marc Vilà o Adrià Balagué són els següents amb 3 gols.

Per la seva banda, l’atac vigatà té com a referència tres noms. Peque, que ha reaparegut amb èxit aquestes últimes jornades després d’una lesió -4 gols en els últims 3 partits-, compta amb un total de 10, els mateixos que el pitxitxi manlleuenc. En segon lloc, Fredi Juanes i Carles Roca s’aproximen amb 9 gols. En concret, aquest segon ha aconseguit aquesta temporada el seu millor registre des que vesteix la samarreta blanc-i-vermella.

1-1 a Vic i 2-2 en l’últim precedent a Manlleu

El partit de la primera volta al feu vigatà va acabar amb empat a un gol. Ambdós equips van arribar també amb molta igualtat a la taula –el Manlleu superava només per dos punts els vigatans-, i així va quedar demostrat sobre el terreny de joc. La primera part va ser de domini local que, amb un gol de Fredi, va acabar amb victòria ausetana al descans. La segona part els papers es van intercanviar i el Manlleu va agafar les regnes del partit. Martí Soler va aconseguir igualar l’electrònic a falta d’un quart d’hora.

D’altra banda i a territori manlleuenc, l’últim derbi de lliga es va viure l’any 2013 quan tots dos clubs militaven a Tercera Divisió. En aquella ocasió el partit va finalitzar també amb igualada al marcador (2-2).

Vic i Manlleu es retrobaran a la vora del Ter 5 anys després. La primera volta irregular va fer que els objectius de l’anterior derbi no anessin més enllà d’intentar derrotar el rival. En aquest cas, amb tota la feina ja feta per part dels dos equips, l’objectiu és acomiadar la temporada de la millor manera oferint una alegria als aficionats i intentar, si fos el cas, assolir la tercera plaça. Un cop acabat el derbi només restaran dues jornades i el més segur és que ja es començarà a pensar amb els objectius de l’any vinent i somniar amb el sempre desitjat retorn a categoria nacional.

The post Un derbi osonenc amb l’orgull en joc appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

Comencem pel més recent, Carles. La suspensió del partit de l’última jornada contra el Sant Cugat. Pels interessos vigatans, el millor era no jugar?

Estàvem en ratxa, tot i l’empat de l’últim partit contra el Sabadell, però en les condicions en les que es trobava el camp i tenint en compte el nostre estil de joc penso que el millor era no jugar.

 Amb 41 punts i 9 partits per endavant, el Vic és quart amb un partit menys. Quin és l’objectiu?

L’objectiu és quedar tan amunt com sigui possible, i – tenint en compte com se’ns han posat les coses durant l’últim mes i mig-, per què no pensar en arribar al segon lloc?

El pòquer de victòries aconseguit fa poc ha catapultat l’equip. Què ha canviat a partir del matx a Banyoles?

No penso que sigui quelcom que hagi canviat d’un partit per l’altre, sinó que poc a poc hem anat madurant com a equip i finalment això s’ha vist reflectit en els resultats.

De fet, el Vic va acaronar el repòquer contra Sabadell B. Aquell gol en el descompte us va privar de situar-vos a només 3 punts del Manresa.

Si, hauria estat molt bé aconseguir la cinquena victòria consecutiva i quan t’empaten a l’últim minut et quedes amb un mal regust, però també és cert que la setmana anterior vam ser nosaltres qui vam marcar el gol de la victòria a l’últim minut.

“Tenint en compte com se’ns ha posat les coses a l’últim mes i mig, per què no pensar en arribar al segon lloc?”

I parlant del Manresa: està a l’abast la desitjada plaça de promoció? Suposo que és el gran objectiu. Com ho veu el vestidor?

Fa un mes i mig ningú no hauria apostat ni un cèntim que a aquestes altures estaríem en la posició en la que estem. És molt complicat, perquè el Manresa té una gran plantilla i, a més, hi ha altres equips que també estan ficats en la lluita com la Muntanyesa, però nosaltres estem molt il·lusionats i farem tot el possible per aconseguir-ho.

Llàstima dels onze empats que registra l’equip. Amb menys igualades, estaríem parlant d’un Vic imparable…

No sé si imparables, però la realitat és que molt pocs equips han aconseguit guanyar-nos.

La Primera Catalana cada cop està més igualada. Et sorprèn que fins i tot el setè classificat (Farners amb 40 punts) encara opti a la segona posició?

La veritat és que no. En aquesta categoria hi ha molts bons equips i cap partit és fàcil, i així ho reflecteix la classificació.

La Fundació Grama ho té fet? L’has vist com l’equip més sòlid i resolutiu?

Fet no, perquè en el futbol poden canviar molt les coses, però sí que és cert que tenen molt de coixí. Personalment és l’equip que més m’ha agradat i penso que si estan on estan és per alguna cosa.

Pel Vic, jugar la promoció a Tercera seria un premi molt especial, oi?

Pel Vic i per qualsevol equip dels que estan a Primera Catalana, però sí que és veritat que penso que Vic és una ciutat que hauria de tenir l’equip a Tercera divisió.

Parlem ara amb més profunditat de Carles Roca. Aquesta temporada has superat ja la marca golejadora d’altres temporades (8 gols fins ara) i t’has convertit en un jugador imprescindible i referent. Estem davant de la millor versió de Roca?

Encara sóc jove, tinc 23 anys, però penso que poc a poc he anat madurant com a jugador i sí que actualment estic en la meva millor versió, tot i que espero seguir millorant ja que encara tinc molt marge de millora.

He llegit més d’una vegada, de boca de tècnics qualificats, que Carles Roca és un jugador de nivell de 2aB. Què me’n dius?

A tothom li agrada que li diguin coses així, però crec que si jugo a Primera catalana i no a 2aB és perquè encara no estic al nivell que toca i em falten moltes coses per millorar.

“Penso que Vic és una ciutat que hauria de tenir l’equip a Tercera Divisió””

Són ja 5 temporades al Vic. Vas arribar del Taradell a l’època Salvanyà. Com recordes aquells inicis?

La veritat és que aquella primera temporada d’en Salvanyà va començar molt bé: estàvem a dalt fins que de cop vam començar a perdre partits i vam acabar lluitant per no baixar a Segona Catalana.

Amb l’arribada de l’Albert Cámara et vam veure alliberat i amb l’alegria de nou a les botes.

Crec que va arribar un moment que per molt que volguéssim no ens sortien les coses i necessitàvem un canvi, i amb l’arribada de l’Albert i en Pau tot l’equip va donar un tomb i vam fer un gran final de temporada.

Et va temptar el Granollers o algun altre equip de Tercera, arran de la marxa de Cámara?

Alguna cosa va haver-hi però no només aquella temporada sinó també l’anterior, però per diferents motius no es va arribar a concretar res.

Quin és el teu millor i pitjor record amb la samarreta vigatana?

El pitjor, sens dubte, la ratxa que vam passar la primera temporada de’n Salvanyà després de Nadal, on vam estar 10 o 12 partits sense guanyar i van fer que passéssim de lluitar amb els de dalt a lluitar amb els de baix. Pel que fa al millor, sincerament no sabria quin dir-te, ja que n’hi ha molts i de molt bons, tant dins com fora el camp.

Últimament se’t coneix amb l’afectuós apel-latiu de El Carter? D’on surt?

La parella del meu pare treballa a correus, i aquests dos últims estius m’ha aconseguit feina allà com a carter. La culpa, però, la té un molt bon amic meu que és molt actiu a Twitter. Tot va començar en el partit que vam jugar al camp del Castellar, on vaig fer dos gols, i va respondre un tuit del Vic on posava que havia fet el segon gol dient “El Cartero siempre llama dos veces”. A partir d’aquí, cada cop que marco un gol va responent al compte del Vic amb coses d’aquest estil i finalment ha calat.

“Sóc de Vic i em costaria molt prendre la decisió de marxar, però qui sap”

Fa la sensació que aquest segon any del tàndem Rafa Rodríguez – Xevi Melero ha resultat en una gran pinya al vestidor. Què ens en pots dir?

Si alguna cosa hi ha al Vic és que al vestidor som una pinya i ens portem tots súper bé. Des que estic a Vic ha estat així, però la seva arribada encara ho ha incrementat. Jo els hi estic molt agraït perquè en tot moment m’han demostrat que confien molt amb mi.

T’he de preguntar obligatòriament per l’etern rival. Com has vist l’equip veí fins ara? La visita a Manlleu, al maig, pot ser clau, depenent de com arribi l’equip.

Aquest any el Manlleu tenia una tasca molt difícil, ja que després del descens, la gran majoria de jugadors van marxar a altres equips i han hagut de fer un equip pràcticament nou. Els he anat a veure a casa i la veritat és que em semblen un molt bon equip, a qui costa crear ocasions de gol i amb jugadors ràpids a dalt que són molt perillosos. El derbi que jugarem a Manlleu sí que és veritat que pot ser clau, però és un derbi, i aquests partits són diferents, independentment del que ens juguem.

Expressa’m el teu desig personal i col·lectiu de cara a aquest esprint final, Carles.

Col·lectivament sumar tants punts com sigui possible per intentar assolir la promoció, i personalment seguir ajudant a l’equip tant com pugui per poder assolir l’objectiu col·lectiu.

I l’última: et veurem de vigatà la temporada que ve ?

Sóc de Vic i estic molt bé aquí, em costaria molt prendre la decisió de marxar, però qui sap.

The post Carles Roca (UE Vic): “Farem tot el possible per assolir la promoció” appeared first on FutbolCatalunya.com.

DAVID PALLAROLS @davidpallarols 

Des del descens vigatà la temporada 2012-13 a Primera Catalana, les categories han mantingut Vic i Manlleu allunyats fins ara. Tot i el desig que si un dia tornava el derbi, aquest ho faria a Tercera Divisió, el destí ha volgut retrobar els eterns rivals a una categoria per sota després que els del Ter es veiessin condemnats al descens la temporada anterior.

Enguany, estem a punt de viure un dels derbis més igualats dels últims anys. Tot i l’etern tòpic que afirma que en aquests partits les dinàmiques no compten i que la motivació fan que les forces sempre s’igualin, és cert que en els últims precedents els manlleuencs han gaudit d’una posició més privilegiada –tant en equip com en classificació- respecte als ausetans. En aquesta ocasió, només dos punts separen a ambdós equips i, per tant, es presenta una oportunitat per seguir manant des de la capital del Ter o revertir la història des de Vic.

El Municipal de Vic, l’escenari

Un dels motius perquè la igualtat agafa força de cara al matx és el seu escenari, el Municipal de Vic. La dinàmica dels ausetans a casa quan només falten tres partits per finalitzar la primera volta no ha estat gaire positiva. 2 victòries, 4 empats i 2 derrotes, que en total sumen 10 de 24 punts possibles, demostra que el Municipal de moment no acaba d’afavorir els interessos dels blanc-i-vermells. Per contra, el Manlleu ha convertit el seu estadi en un fortí però quan és el moment de jugar a domicili les coses es resisteixen: només 1 victòria, 2 empats i 4 derrotes sumant així 5 de 21 punts possibles.

L’últim precedent del derbi osonenc va ser l’any 2013 amb un empat a dos gols a Manlleu. A Vic, en el partit de la primera volta, ambdós equips tampoc van poder passar de l’empat (1-1). Segons dades facilitades pel periodista Lluís de Planell, ens hem de remuntar fins el 22 de febrer de l’any 1987, fa tot just 30 anys, per recordar l’última victòria vigatana en un derbi com a local. En aquella ocasió l’enfrontament es va decidir amb una golejada per 5-2. Per contra, l’última victòria quadribarrada al camp de l’etern rival és més propera: el maig del 2012 en l’últim partit de lliga quan els manlleuencs van assolir la classificació per als play-offs d’ascens a Segona ‘B’ després de derrotar per 0-4 al Vic.

Cares conegudes

Si ja és un fet comú retrobar-se i enfrontar-se amb excompanys d’equip cada temporada en aquestes categories, quan ajuntes dos equips separats només per 14 km, la història del futbol català comença a treure el cap. Tot i que el Vic i Manlleu del 2013 són pràcticament cosa del passat, alguns jugadors tornaran a sentir aquella sensació especial de retrobar-se amb un partit d’aquestes característiques.  Si fem un repàs a l’hemeroteca, els únics supervivents de l’últim derbi són 4 jugadors: el capità vigatà Ramon Carrascal i Hèctor Moreno per una banda, i els manlleuencs –en aquella ocasió encara vigatans- Jordi Pla i Martí Soler.

A banda dels més històrics, altres jugadors com és el cas de Fredi Juanes i Raúl Garcia s’enfrontaran als seus ex equips després d’una trajectòria a l’equip rival molt més recent. La mateixa línia la trobem a les banquetes. Els vigatans Xevi Melero i Rafa Rodríguez viuran el seu primer derbi com a entrenadors després d’haver-ho fet anteriorment com a jugadors.

A la banqueta visitant, Jordi Salvanyà –tècnic del Vic fa dues temporades- torna al Municipal per viure el seu primer derbi. Qui no el podrà acompanyar serà l’exjugador vigatà i ara entrenador manlleuenc Albert Santanera, sancionat per la FCF i apartat temporalment de l’equip després de les desafortunades declaracions contra els àrbitres fa tot just un parell de mesos.

Cares conegudes, igualtat, rivalitat. El derbi ho té tot per tornar 5 anys després amb més força que mai. El Municipal de Vic espera tornar a vestir les seves grades de gent i d’emoció, i les penyes aficionades volen tornar a recordar aquells dies en què només hi ha un motiu perquè arribi el cap de setmana: viure una tarda de futbol amb un dels derbis més històrics del futbol català.

The post Torna el derbi Vic-Manlleu, 5 anys després appeared first on FutbolCatalunya.com.

DAVID PALLAROLS @davidpallarols

Quin va ser el teu primer contacte amb el futbol? Quan vas sentir que seria la teva passió?

Vaig començar jugant a futbol sala amb cinc anys a la meva escola, l’Escorial. Em va començar a agradar i des de llavors no ho he deixat gairebé durant tots aquests anys.

Després de jugar al futbol base de l’EF Osona, amb 14 anys vas marxar al cadet de l’Espanyol, l’any 1995. Quina sensació es percep quan arribes a un club d’aquestes magnituds?

Primer de tot, una mica de nervis però només al principi. De seguida em van tractar molt bé i vaig integrar-me perfectament amb el grup. Recordo el meu pas per l’Espanyol -que van ser 7 anys- amb molta felicitat, molts bons records, uns grans companys i, sobretot, moltes victòries. Una etapa de la vida molt important que a part de jugar a futbol també t’ajuda a formar-te com a persona.

Un any més tard vas debutar a 2a Divisió ‘B’ amb el filial. Recordes aquell moment?

Era una setmana que tenien forces baixes a la davantera. En aquell moment estava en un estat de forma molt bo i em va tocar ajudar-los. En aquella ocasió jugàvem de locals i recordo que vaig sortir a escalfar aproximadament cap al minut 50. Vaig jugar uns 20 minuts.

Què et va portar a marxar de l’Espanyol i no fer el salt al primer equip?

Arriba un moment en què cada cop és més difícil a mesura que vas pujant categories. Vaig estar-m’hi tres temporades i al filial arriba a un punt que, o vas pujant regularment, o has de buscar altres opcions. És trist perquè hi tens moltes bones amistats, grans records, hi portes molts anys però, tot i això, al final has de fer aquest pas.

No vas canviar de categoria però sí de samarreta, la del Mataró. Per què aquest destí?

Aquell any van fer un equip molt competitiu. L’entrenador era en Joan Vilà de l’Escola del Barça. Em coneixia molt bé i va apostar per mi. Es va fer una gran temporada, amb un equip competitiu i amb jugadors molt joves. Vam acabar vuitens a pocs punts de la promoció. A més, hi ha el valor afegit que estava a prop de casa.

Tenies intenció quan vas marxar de Barcelona de tornar-hi? Et penedeixes d’haver marxat de l’Espanyol?

Evidentment costa molt entrar en aquests clubs i a l’hora de marxar et dius: tant de bo hagués pogut aguantar una mica mes. La decisió va ser cosa meva i de la família però, lògicament, quan has de marxar sempre sap greu.

El penúltim destí va ser Granollers. Allà hi vas militar durant dues temporades a 3a Divisió. Molts canvis respecte l’estada a Mataró?

Hi va haver una mica menys d’exigència si es compara amb la 2a Divisió ‘B’. Van ser dos anys molts bons. La segona temporada vam fer promoció d’ascens però no ho vam aconseguir. Jo sempre he cregut que l’important en el món del futbol és gaudir d’aquest esport siguis a on siguis. Personalment, he tingut la sort de gaudir del futbol en tots els llocs on he jugat

Finalment, el 2004 vas aterrar l’estadi de la teva ciutat. El Vic llavors jugava a Regional Preferent. Va ser la teva única opció?

Tenia molt clar que en aquell moment el futbol passava a un segon pla a causa d’altres prioritats com la feina i plans de futur. Llavors, primer era la feina i després el futbol. A més, la idea era trobar una mica de comoditat i, evidentment, com a vigatà el millor lloc era Vic.

Durant els 5 primers anys que vas militar al Vic vas aconseguir un registre de 95 gols en 142 partits. Això es tradueix en una de les etapes més recordades?

Aquesta, juntament amb la de l’Espanyol, van ser unes etapes amb molt bons registres. Evidentment estar a casa i fer bones temporades et fa sentir molt bé. Un davanter el que vol sempre és fer gols i si pot ser amb els teus, millor que millor.

Vas decidir als 28 anys deixar el futbol. Per què?

En aquell moment estava una mica saturat per tot plegat. Estava esperant el meu segon fill i havia d’estar més per casa.  No em veia amb forces d’estar al 100%  en els entrenaments i els partits. Sóc competitiu i si no puc estar totalment centrat, millor deixar-ho.

El 2012 vas tornar a calçar-te les botes. 5 anys més al Vic fins que aquest estiu has decidit deixar-ho definitivament. T’ha quedat el mal regust a la boca de no aconseguir l’ascens a Tercera en aquests anys? Hi havia equip?

Sí, aquest és poder l’únic “però” de la meva estada aquí a Vic. Algun any sí que n’hi ha hagut però sabem que amb això no n’hi ha prou. Hi ha altres factors que t’han d’acompanyar com per exemple la sort. No es va poder aconseguir però en guardo molts bons records.

295 partits i 144 gols amb l’elàstica vigatana. Un dels grans golejadors que ha vist el Municipal. Al veure aquests números en repòs, què sents?

Penso que sóc afortunat de poder jugar al futbol i sobretot de fer-ho a Vic on sempre m’han tractat bé i des d’on vaig començar de petit. Em sento molt afortunat d’haver fet tants gols i haver jugat tants partits.

Algun tècnic que t’hagi realment marcat durant la trajectòria?

Dels entrenadors que he tingut, de tots n’he après coses. D’alguns més que d’altres. Penso que de tots em queda un bon record. Per exemple, amb l’Albert Cámara aquí a Vic -tot i nomes estar-hi mitja temporada-, va ser una segona volta molt bona. Ens va fer sortir d’una mala dinàmica i arribar a somniar amb alguna cosa més. Llavors, tenint en compte que jo ja tenia 34 anys, et demostra que sempre acabes aprenent coses, i amb l’Albert, tant els meus companys, com jo el primer, vam aprendre molt en només 16 partits. De l’etapa a l’Espanyol recordo entrenadors amb molta estima, especialment en Josep Manel Casanova -que ens va deixar fa un mes- que va ser qui em va fitxar i qui va apostar per mi. Ell em va donar tot el suport i confiança.

Com veus el teu exequip aquesta temporada? El bloc és suficient per aconseguir almenys arribar amb opcions a l’ascens a Tercera?

La plantilla d’aquest any és molt bona, millor que la de l’any passat. De moment estic satisfet. Estan jugant molt bé, la base és la mateixa. Penso que aquest any, tot i que la lliga és molt llarga, de moment les coses s’estan fent molt bé.

The post Pep Puigdesens: “He tingut la sort de gaudir del futbol en tots els llocs” appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

Els dos partits avançats a dissabte es saldaven amb sengles victòries locals. El Manlleu patia fins a límits insospitats per superar (2-1) un Cardedeu batallador que va plantar cara en tot moment als de Santanera. Un gol providencial d’Isaac Aguilar al 89’ donava la tercera victòria del curs als manlleuencs. Els de Jordi Lopez viuen en descens amb 4 punts. (RESULTATS 5a JORNADA I CLASSIFICACIÓ) 

A Esplugues, Can Vidalet tornava a engrandir la seva arrencada triomfal desfent-se de La Jonquera per 3-0. Els de Pedro Milla pugen fins a la segona posició, amb un Raul Capitán que ja suma sis dianes. Els fronterers no troben la regularitat desitjada i baixen fins al novè lloc de l’engraellat.

El diumenge s’alçava a Banyoles, on el derbi gironí entre banyolins i el Lloret ens deparava una victòria visitant per la mínima. Bukary anotava per als d’Edu Urdiales, en franca progressió, i infringia la segona desfeta consecutiva als de l’estany, clavats en sis punts.

Als Germans Gonzalvo, taules entre Mollet i Fundació Grama (1-1). Cristóbal eixugava el gol inicial de Camacho per als molletans. Els de Dani Rizaldos encara no saben què és guanyar (3 empats i dues derrotes) mentre que els de Santa Coloma acumulen tres empats consecutius i baixen fins a la cinquena posició.

El Farners feia honor a la seva posició de privilegi a la taula i dinamitava la Bombonera de San Juan de Montcada (2-4) amb un futbol efectiu i un hat-trick d’Adri Salas. Quarta victòria seguida dels de Pau Menéndez, que continuaran líders, i segona derrota consecutiva de la Unión.

Més gols encara s’han vist a Castellar del Vallès, on un Vic en mode piconadora s’avançava per 0-4 abans del descans. Amb un Carles Roca clarivident i un Peque trigolejador, els vigatans només passaven deu minuts d’angoixa en veure com els vallesans retallaven distàncies. Amb una fuetada final, els de Rafa Rodríguez i Xevi Melero establien el 2-6 final i es consoliden a la part alta amb 9 punts.

En el derbi de la jornada, Montañesa i Jupiter signaven un empat sense gols insuficient per als interessos de tots dos. Els de Nou Barris acumulen set punts, mentre que els de La Verneda només en tenen tres i continuen en descens directe.

The post Jornada esquinçada a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

Has renovat de nou i serà ja la 15a temporada al primer equip. Què significa ser el jugador que més vegades ha vestit la samarreta vigatana?

Significa moltíssim, perquè el Vic és un club històric, i el fet de renovar per un curs més és una gran il·lusió i n’estic molt content. Quinze anys són molts. Mai m’hauria esperat, quan vaig debutar, arribar a aquesta xifra.

Quina és la teva trajectòria com a futbolista? On vas començar i quins han estat els noms claus durant tot aquest camí?

Vaig començar jugant a futbol sala a la meva escola, al Sagrat Cor. El meu pare va ser un dels meus primers entrenadors, i ell va ser qui em va enganxar. Després, hi ha dos noms que també m’han influït molt, com són Jordi Noguer i Jordi Sala. Tots dos eren entrenadors al Remei FC i amb ells hi vaig estar uns nou anys. Em van ajudar a fer el salt al Vic: vaig arribar-hi com a cadet d’últim any i en l’últim any com a juvenil debuto amb el primer equip.

Millor i pitjor record durant aquests quinze anys.

L’ascens a Tercera Divisió, sens dubte. Ja duia molts anys sentint com la gent parlava de la Tercera, i finalment ho vam aconseguir. Entrenadors com Juanma Pérez en parlaven amb aquella brillantor als ulls, i aconseguir-ho és increïble.

El pitjor, si deixem de banda les lesions, seria el descens a Primera Catalana al camp del Vilassar.

“Teníem la sensació aquesta temporada que havia plantilla per aconseguir quelcom més i això és una espina clavada”

Fem un salt ara en el temps i ens plantem a finals d’aquesta última temporada. Quines sensacions t’ha deixat aquest curs 16-17?

Un regust agredolç. Dolç perquè l’equip ha donat la cara en pràcticament tots els partits, amb entrenadors nous que s’han adaptat a la perfecció i amb una gran pinya al vestidor. La part amarga ha estat tenir la sensació que hi havia plantilla per aconseguir quelcom més, i això és una espina clavada.

Vuitens amb 46 punts, a 20 punts de l’Horta. Les lesions han estat un autèntic llast per a l’equip.

Ens han fet molt de mal durant tota la temporada. Més de la meitat de la plantilla ha patit alguna lesió al llarg de l’any, i algunes han estat de llarga durada, traumàtiques. Ha estat el gran handicap.

Enguany -i ja en són tres de consecutives- heu tornat a patir la famosa davallada hivernal de gener i febrer. Com s’explica aquest fet, després d’arrencades prometedores?

Sí, és veritat. Són dos mesos negres: potser les lesions hi tenen a veure, però és cert que tres anys és molta casualitat. Ho hem d’analitzar a principis de temporada per veure què cal millorar per evitar aquest sotrac.

Horta, Sants, Andorra. Tres equips que han signat una temporada excel·lent, però només un s’ha endut el premi de l’ascens. Aconseguir l’ascens sembla una missió complicadíssima…

Ben cert. Els quatre o cinc equips que volen ser a dalt a Primera Catalana han de tenir jugadors de Tercera Divisió amb experiència i ambició. L’exigència és altíssima i el futbol que es practica és de Tercera, no de Primera Catalana. Això vol dir tenir un pressupost alt.

Suposo que la mort d’Emili Vicente et va colpir molt, com a la resta del futbol català. El coneixies personalment?

L’havia saludat moltes vegades i sé que la setmana abans de patir l’accident era aquí al Municipal, analitzant el Sants. Són d’aquelles notícies que no te les acabes de creure. Va ser un cop molt dur.

“Amb els equips que tindrem al nostre grup, sembla mentida que estem parlant de Primera Catalana”

Posem-nos ara en mode 17-18. 14 renovacions fins ara fan que es mantingui el bloc. A més, tres fitxatges il·lusionants, de moment. Tot plegat fa patxoca.

Pinta molt bé. Era molt important mantenir el gruix de la plantilla perquè hi ha molt bon equip, i els nous són noms contrastats.

Els tècnics, Rafa Rodríguez i Xevi Melero, han aportat aquest aire fresc des de la banqueta i també, en certa manera, han recollit el testimoni d’Albert Cámara. Què en penses?

Tots dos han estat jugadors, i jugadors del Vic, i això és essencial. A més, tenen una faceta humana increïble: escolten els jugadors, n’estan pendents i se’n preocupen. Això fa que el dia a dia sigui molt fàcil.

Montañesa, Júpiter, Sabadell B, Manresa… Què et diuen tots aquests noms? Es preveu un Grup 1 duríssim i molt igualat.

Sembla mentida que estiguem parlant de Primera Catalana, és cert. Són equips històrics que aportaran un plus d’exigència a la categoria. Qui vulgui passar-s’ho bé, que vingui al Municipal, perquè es veurà bon futbol!

A més, per si fos poc, tornarem a viure dos derbis fratricides contra el Manlleu, l’etern rival…

En efecte; torna el Vic-Manlleu, amb tot el que suposa a la comarca un partit d’aquestes característiques. L’últim derbi va ser a Tercera Divisió, i la gent té ganes de viure aquest tipus de partits.

Un Manlleu amb noms amb passat vigatà recent: Albert Santanera, Jordi Salvanyà, Jordi Pla, Raul Garcia…

Oi tant! Haurem de veure què ens depara el calendari i la classificació, però tot fa pensar que seran dos derbis com cal!

A més de ser l’etern capità del Vic, en Ramon Carrascal és el director esportiu de la Fundació UE Vic. Explica’ns quin és l’esperit de Fundació i quina funció hi desenvolupes.

La Fundació es va crear per assegurar un futbol base per al primer equip i desenvolupar un sentiment de pertinença al club entre els més joves. Treballem la formació, però també ensenyem els fonaments del futbol juntament amb una sèrie de valors que creiem necessaris més que mai en el món d’avui dia.

La meva funció és bàsicament de coordinació entre els entrenadors de l’entitat.

Parlem de l’afluència al Municipal i de l’afició. La poca presència de públic sembla un mal endèmic, però, per contra, la penya Força Vigatana sempre us és fidel i us acompanya a gairebé tots els partits. Com ho valoreu des del vestidor?

La Penya mai falla, ni a casa ni fora. Si l’equip va bé, tenen més gent, i això és important, i els jugadors ens hi fixem. Per tant, ens correspon a nosaltres que tot rutlli.

El tema d’afluència de públic és difícil d’explicar: fa anys que sento dir: “El futbol ja despertarà, ja veureu”, però no acaba de passar. Hi ha molts elements a tenir en compte. És cert que Primera Catalana no és la millor categoria per aplegar aficionats, però potser si vinguessin i veiessin el bon nivell que hi ha vindrien més sovint. Penso que és un aspecte que el Club ha de treballar millor: ens toca fer autocrítica en aquest sentit.

“S’estan fent les coses bé des de bon principi, ara a l’estiu, confeccionant la plantilla amb bons jugadors”

Vist des de fora, les xarxes socials del club brillen amb llum pròpia i res tenen a envejar a equips de Primera i Segona Divisió. Com viu la plantilla aquest seguiment tan exhaustiu i extraordinari?

Els jugadors n’estan encantats! És espectacular! La tasca que fa l’equip de comunicació és indescriptible, i la plantilla flipa! És un seguiment rigorós, professional i constant, i són ja un referent en el futbol català: un mirall per a la resta de clubs!

L’última: serà l’any de l’ascens a Tercera Divisió, Ramon?

Jo crec que sí! S’estan fent bé les coses des de bon principi, que és ara a l’estiu: confeccionar la plantilla amb bons jugadors. Penso que hi ha motius suficients per pensar que aquesta temporada pot ser la bona!

The post Ramonet: “Aquesta temporada pot ser la bona pel Vic” appeared first on FutbolCatalunya.com.

DAVID PALLAROLS @davidpallarols

L’onze de desembre del 2016 va ser l’última data en què els vigatans van aconseguir sumar els tres punts, fent-ho -això sí- de manera agònica: amb un gol de penal al minut 93. Des de llavors, el conjunt entrenat per Xevi Melero i Rafa Rodríguez ha encadenat 4 empats i 2 derrotes, sumant només 4 dels últims 18 punts.

Aquesta situació s’ha convertit en quelcom habitual que ja es porta arrossegant des dels últims tres cursos. La temporada 2014-15 l’equip vigatà va encadenar 11 partits sense conèixer la victòria i la temporada anterior en van ser 9.

A la mala dinàmica cal sumar-hi aquesta vegada la pèrdua de peces importants a causa d’algunes lesions de llarga durada. La posició d’extrem sembla que està maleïda: el novembre a Lloret, Joel Rama patia una ruptura del lligament creuat anterior del genoll, i fa dues jornades, a Llagostera, Àlex Cañadilla va patir una ruptura de menisc. A les dues baixes cal sumar-hi també la del central Hèctor Moreno, que com Cañadilla, té afectat el menisc.

La UE Vic espera durant aquestes dues setmanes algunes noves incorporacions que ajudin a substituir les absències, especialment en la zona d’atac, on l’equip presenta més problemes. A la defensa, sembla que el jugador cedit pel Girona B, Sergi Abad, s’ha fiançat la titularitat després d’unes actuacions notables a la defensa vigatana. L’equip també ha recuperat al lateral David Busquets després d’algunes setmanes d’absència.

Els vigatans voldran –i necessiten- acabar amb aquesta mala dinàmica. Diumenge, com si fos cosa del destí, visitaran el Municipal Germans Gonzalvo, justament el camp on la temporada passada van revertir la dinàmica (0-2). El tercer classificat, el Mollet, serà un adversari molt complicat però els vigatans volen viure un déjà vu. A la següent jornada també els hi espera una prova de foc: rebran el líder, l’Horta, al Municipal de Vic. Dos partits doncs, que en cas de treure’n resultats positius, poden rellançar els ànims i la confiança de l’equip.

The post El Vic es retroba amb el fantasma dels ùltims anys appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

Ben posicionats i amb la il·lusió intacta. Dues premisses que podrien definir perfectament l’estat d’ànim de la Unió Esportiva de Vic durant aquest Nadal. El balanç d’aquestes primeres quinze jornades és positiu i convida a l’optimisme perquè existeix el convenciment que hi ha marge de millora i s’està treballant en la bona direcció. Sense cap mena de pressió –l’ascens a Tercera no és en cap cas l’objectiu-, l’equip es marca la fita de competir al màxim partit a partit i arribar a les últimes jornades de competició amb els deures fets i la possibilitat, si s’escau, d’assaltar cotes majors. No es renuncia a res, però es treballa amb els peus a terra, i és precisament aquest mantra el que enforteix l’equip i el fa pujar enters, més enllà de pressupostos i travesses.

Tothom, qui més qui menys, aquests dies fa una llista de bons propòsits de cara l’any vinent. El conjunt dirigit per Xevi Melero i Rafa Rodríguez també ha agafat llapis i paper i ha pres nota de la seva llista particular de desitjos per al 2017:

• El Municipal, un fortí: només l’Horta, actual líder, presenta millors credencials com a local. Igualats amb l’Andorra a victòries, els vigatans han sumat 16 punts de 21 possibles. Continuar en aquesta línia serà primordial.
• L’esperit indomable: fins a tres partits amb el resultat en contra (Mollet, Girona B i Masnou) han hagut d’eixugar els de la Plana com a locals. Només l’Andorra s’enduia el botí màxim dels tres punts. Toca conservar i cultivar aquest esperit.
• Tercer equip menys golejat: altra vegada, tan sols Horta i Andorra encaixen menys que el Vic. Reig només ha recollit setze pilotes del fons de la xarxa; per contra, s’espera més d’homes amb gol com Cañadilla i Roca per augmentar la quota realitzadora de l’equip (18 dianes).
• L’assignatura pendent: les victòries a domicili s’han convertit en els deures de Nadal per als vigatans. Només han aconseguit imposar-se en la jornada inaugural, al camp de l’Hermes. Rectificar dinàmica lluny del Municipal i esvair fantasmes com els de Ripollet i Montcada, prioritats absolutes.
• Convocatòria completa: Melero i Rodríguez no han pogut disposar de tots els efectius en cap de les quinze jornades disputades. Homes claus com David Busquets, Carrascal, Isma, Gerard Enrich i Joel (greument lesionat) s’han perdut massa compromisos. El 2017 arrencarà amb el retorn al mig del camp d’Isma, que no juga des de la primera jornada a Montgat.

El primer compromís del nou any a punt d’encetar serà contra el Sants a l’Energia (8 de gener). Duel igualat entre dos equips empatats a punts i amb números pràcticament idèntics que es volen perpetuar a la zona noble i reivindicar-se com alternatives a la lluita fratricida entre Horta i Andorra per al liderat del Grup 1. Si els vigatans aconsegueixen cristal·litzar la llista de bons propòsits, de ben segur que tindran mitja feina feta.

The post Els bons propòsits per al 2017 a la UE Vic appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

L’encara líder Horta ha anat cremant naus amb el pas de les jornades, i ja se sap: qui juga amb foc, s’acaba cremant. Amb una tònica a la baixa (7 punts de 18 possibles), els de Xavi Molist veuen com la posició de privilegi trontolla per primer cop aquest curs. En un partit gris dels hortencs, l’Avià obria la caixa dels trons i s’avançava al Berguedà, però Sergi Arranz –qui, si no? – igualava el matx i rescatava un punt en un partit marcat per la polèmica arbitral. (RESULTATS I CLASSIFICACIÓ)

L’Andorra, per la seva banda, posava la intriga i el suspens a la Borda Mateu fins al 83’, quan un golàs de Marc Pujol decantava el duel contra un Manresa que veia estroncada la seva reacció de la jornada anterior. Els del Principat certificaran l’assalt definitiu i incansable al liderat si aconsegueixen imposar-se, també a la Borda, al Llagostera B. Mentrestant, Lloret i Martinenc signaven taules a La Selva. Els del Guinardó desaprofitaven un penal amb 0-1 i cedien l’empat amb un gol d’Aniol per als d’Edu Urdiales. Els vermellons deixaven escapar l’últim tren de l’any per a contactar amb la zona noble, mentre que els blauets continuen sumant i arrodonint una brillant primera volta.

En el partit de la jornada, el derbi comarcal a Osona ens deparava un empat entre Tona i Vic. Punt insuficient per a tots dos equips, que aspiraven a objectius molt diferents abans de l’aturada. Puigdesens avançava els vigatans, però de seguida Baruc eixugava la diferència abans del descans. Malgrat l’empat, els de Melero i Rodríguez sumen 23 punts i són sisens, empatats amb Sants i Lloret. Els tonencs, per la seva banda, no fan net abans de Nadal i passaran les festes en descens, penúltims amb 12 punts.

A l’Energia, el Sants no aconseguia fer bo el pronòstic i cedia un empat contra un Ripollet assedegat de punts. Aleix avançava els santsencs, però en l’últim sospir Roger imposava la igualada en l’electrònic. Punt meritori dels de David Cruz, que se’n van de vacances en posició de descens compensat. A La Bombonera de Montcada, el San Juan no n’ha tingut prou amb l’empenta de la seva afició per doblegar un Hermes que ha disposat de les millors ocasions. Repartiment de punts insuficient per dos equips de la zona mitjana-baixa.

El drama d’aquest diumenge es vivia al Masnou. En una lluita ja a contrarellotge per la permanència, els maresmencs encaixaven un dolorós revés (0-2) contra un Llagostera ‘B’ que cotitza a l’alça. Zamorano i Soufiane metrallaven els de Juan Carlos Torres, que amb només vuit punts hauran de pedalar i molt per mantenir la categoria.

El Sant Cugat tampoc no ha fet els deures i ha entrat de ple en zona de descens. Immersos en una crisi de joc i resultats, avui han vist com un resolutiu Farners s’enduia els últims punts de l’any del feu cugatenc. Els gols selvatans han arribat a la segona: Coro, de penal, i Muniesa deixen els de Nacho Castro en una zona molt còmoda, amb 22 punts. Per la seva banda, el partit que tancava la jornada ha viscut el guió més esbojarrat i kafkià. A Sant Ponç, el Mollet patia una catalèpsia inexplicable i encaixava tres gols a la primera. A la represa, els molletans igualaven el matx en una segona part marcada per la suspensió momentània del duel per injúries al col·legiat per part de l’afició local. Els de David Ortiz són tercers amb 24 punts.

The post S’estreny el cercle a la Primera Catalana (Grup I) appeared first on FutbolCatalunya.com.