Tercera jornada en la Tercera Federació i només l’Europa marca el camí de la victòria després d’imposar-se al difícil Municipal de Vilafranca, ja que als d‘Ivan Moreno els costa arrencar. Cap de setmana amb molts gols (cinc menys que la passada) encara que s’animen els triomfs visitants (3). La resta el completen 3 empats i 2 alegries locals, amb 20 gols anotats (8 locals per 12 visitants).

D’aquesta manera, els europeistes han iniciat el curs d’una manera excel·lent i sense que el seu porter Marc Vito hagi encaixat encara un sol gol i amb 6 a favor. Bon principi de temporada per a un equip que també surt amb l’etiqueta de favorit encara que ho sigui menys que altres rivals.

UN EUROPA ESTEL·LAR

Els tres punts reeixits enfront del Vilafranca van ser producte d’una gran feina, especialment en la segona meitat. Vilamitjana (71′) va estrenar el marcador i Adrià Aliaga el va tancar (94′) amb un gran gol producte d’una jugada fenomenal. La personalitat del conjunt dirigit per Ignasi Senabre s’està demostrant en aquest inici de temporada.

Li segueix un grup de tres equips que ja han conegut el que és una derrota. La UE Sant Andreu va vèncer amb més comoditat de la prevista a Peralada mentre que La Pobla va treballar de valent per a superar a un Hospi desconeixedor d’una victòria.

TRES TRIOMFS VISITANTS

A part de l’indicat a Vilafranca, el Badalona de Santi Alvarez es va estrenar a Sant Carles de la Ràpita i el Sant Andreu va vèncer a Peralada. Pachu (44′) va posar per davant als de ‘Beto’ Company, però en el segon període van decidir els visitants en l’últim quart d’hora. Zaid (74′), Miguel (78′) i Batalla (89′) van certificar els primers tres punts escapulats.

Tres gols també va marcar l’equip de Xavi Molist en la seva segona sortida. Va trencar la igualada inicial Genís Blasco (9′), la va augmentar Xavi Aparicio (21′) i la va ampliar el mateix jugador barceloní (57′). Els quadribarrats van sortir convençuts de guanyar després del seu primer KO a Tona i el van aconseguir amb fermesa; l’honor local va correspondre a Pol Gómez (8′).

TRES EMPATS

Les igualades van arribar a Sta Coloma, La Energia i Tona. D’una banda, FE Grama i Montañesa retrobaven amistats en un duel amb nom propi perquè Fernando Velillas va mostrar les seves millors condicions per a col·locar un 0-2 rotund (10′ i 26′).

En la segona meitat reaccionarien els locals de Peláez amb gols per a Trilla (56′) i Cevallos (87′), de cap, i salvar així un punt enfront d’un dels dos equips màxims realitzadors al costat de la Rapitenca.

D’altra banda, emoció en terreny blanc i verd on els locals van sumar el seu primer empat a casa. Gavaldón va col·locar l’1-0 (65′) i Mario Canti (74′) va igualar per al San Cristóbal.

Igualada també, encara que a zero, a Tona, amb especial aplaudiment per als locals que continuen invictes després de 270 minuts de joc. Els de Ricard Farrès estan decidits a donar guerra en la seva estrena de categoria.

DOS VICTÒRIES LOCALS

Mentre, només dos triomfs van ser aconseguits pels equips locals. Va ser el cas de La Pobla de Mafumet enfront de l’Hospi i del Castelldefels contra el Girona B. Les dues alegries per la mínima enfonsen una mica més als d’Héctor Simón i condiciona el segon KO per als d‘Axel Vizuete.

Un únic gol del Castelldefels (Eslava 56′) li serveix als mariners per a prendre aire mentre Torrents decidia el triomf poblenc (83′). Primer va anotar Nil Garrido (5′) i va igualar Sehou (77′).

The post L’Europa continua marcant el camí appeared first on FutbolCatalunya.com.

La competició ha fet que tot canviï a la Montañesa i, quatre mesos després d’un sonor 1-6 a Nou Barris a favor de L’Escala, es tornen a trobar aquest diumenge (12 hores) al Municipal gironí.

L’Escala i Montañesa, igualats a 33 punts, arriben a aquesta cita després d’haver caigut (quarta derrota) els de Sepu mentre els barcelonins (segon equip menys golejat) estan imparables. D’altra banda, és una gran oportunitat també per a veure qui dels dos realitzadors (Henry o Fernando Velillas) supera la seva barrera personal de set gols.

L’ESCALA NO S’OBLIDA

“A qualsevol que li fiquin sis gols no se li oblida mai, és més, crec que aquí no m’han ficat mai 6 gols excepte aquest dia. Va ser dolorós en el seu moment, però ja va passar i no cal mirar a aquest partit, va ser un partit més”, afirma Fernando Velillas.

Referent dins i fora del camp, aquest crack del futbol català admet que sortiran “a mossegar com sempre, però no cal donar-li més història a aquesta derrota, ja vam fer el duel, ara toca sortir a ‘mossegar “.

En resum: “Mai s’oblida aquest 1-6, però no beneficia pensar molt més en aquell partit”.

VELILLAS, UN XAVAL DE 35

El davanter barceloní, que destaca “la superratxa que portem amb 7 victòries i dos empats, una cosa molt difícil d’aconseguir en qualsevol categoria”, no vol sentir la paraula ascens. “Queda lluny, ens enfrontem a equips molt bons, a bons futbolistes, però tant de bo puguem obtenir-ho.

Als seus 35 anys – “em trobo molt bé, em cuido molt, faig dieta…” sap que, si no és així, “els xavals de 23/24 et passen per damunt”. El seu historial és molt llarg; no obstant això, Nou Barris és especial: “Estic molt a gust a la ‘Munta’; l’equip ha format una bona pinya i el míster sap treure el millor de nosaltres”, conclou

The post “L’1-6 contra L’Escala no està oblidat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Municipal de Nou Barris és l’escenari de la trobada de dos vells amics que volen triomfar a casa. Fernando Velillas acaba de tornar a la Montañesa i, a poc menys de dues setmanes de començar els entrenaments, coincideix amb un amic dels de tota la vida que somia a ser campió d’Europa a la categoria dels superlleugers, Sandor Martín, aquest dissabte contra l’altre aspirant al cinturó, l’italià Andrea Scarpa, en una gran vetllada amb dos combats professionals més i vuit d'amateurs, organitzada per BCN Boxing Nights.

“Conec a Sandor i al seu pare des de fa temps perquè la nostra família tenia un negoci al barri i venien molt allà. Ens coneixem de tota la vida”, recorda ‘Veli’ quan es retroba amb el púgil a les entranyes del Municipal de Nou Barris. Somriures, encaixada de mans i la cordialitat habitual entre els dos cracks del barri.

– “Sandor és un gran atleta, és un monstre…”, diu Velillas.

– “Monstre? Sí que sóc lleig, oi?”, respon amb un gran somriure Sandor.

Rialles. Complicitat. Dos esportistes, dos amics “de tota la vida”. Gent del barri de sempre. Sens dubte.

La vetllada d’aquest dissabte 27 s’havia de celebrar al mateix camp de la Montañesa, un fet gens habitual als últims anys a Barcelona. Malauradament, uns problemes logístics de darrera hora han obligat a traslladar-la al pavelló Francisco Calvo de Sant Andreu, molt a prop d’un altre estadi mític del futbol català, el Narcís Sala. Malgrat aquest canvi, es preveu un ple a vessar animant un Sandor que confessa tenir ganes “d’entrar en la història de la boxa a Catalunya i de la boxa en l’àmbit nacional”.

“La Montañesa és l’equip del meu barri i tornar al club a Tercera abans de retirar-me seria tot per a mi”, diu Velillas

FER HISTÒRIA

I és que fa 86 anys que un boxejador barceloní no guanya un Campionat d’Europa competint a Barcelona. “L’últim va ser Josep Gironès, al 1933″, recorda Sandor, mentre Velillas escolta amb atenció. Tot i que aparentment la boxa és un esport individual, també ho és d’equip. L’ombra de l’aspirant al títol és el seu pare, Rafa Martín, amb qui ha preparat a consciència aquesta cita. I sap que el seu pot ser un exemple pels joves que es vulguin dedicar a l’esport que el periodista Jaime Ugarte sempre defineix com el ‘noble art’.

Potser per això, no fa gaire temps que el club de boxa KO Verdún i el CF Montañesa van començar a unir esforços, fins al punt que a partir de setembre els púgils d’aquest club es prepararan a les mateixes instal·lacions del Municipal de Nou Barris. Sandor Martín és un dels grans ‘culpables’.

“Té uns cops molt bons i és molt agressiu”, diu Velillas del seu amic. I també dona importància a la figura del seu pare: “Fa molt bona feina. És molt recte i l’està fent un gran campió”. Números canten: Sandor Martín és una de les grans promeses de la boxa mundial. Als seus 25 anys –en farà els 26 el pròxim 22 d’agost-, és el número 1 d’Espanya i 7 del món (segons el rànquing WBA, World Boxing Association) als superlleugers. ‘Arrasandor’ fa el seu 37è combat com a professional, amb un registre de 34 victòries -12 per KO- i només dues derrotes als 36 disputats. Una d’elles, al seu primer intent de ser campió d’Europa, a Suècia.

“La dificultat d’enfrontar-se a Andrea Scarpa és molt gran, però sabem com tirar endavant i també serà fonamental el suport de l’afició”, comenta Sandor

IL·LUSIÓ RENOVADA

I a l’altra cantonada de l’imaginari quadrilàter d’aquesta conversa, però en aquest cas sense creuar guants, un Velillas amb ganes d’oblidar un dels directes al mentó que li dona la vida a un futbolista, la greu lesió al genoll que el va deixar inactiu bona part de la temporada passada, la segona al CE L’Hospitalet. “Ha estat dur perquè és la pitjor lesió que pots tenir com a futbolista, però ja ha quedat enrere”, diu amb la força d’un jugador amb experiència contrastada. Acaba de complir 33 anys –justament diumenge 21 de juliol-, amb un llarg currículum: Guineueta, Almeda, Canyelles, Turó Peira, Canonja, Júpiter, Badalona, Cerdanyola, Martinenc, Montañesa, Terrassa i L’Hospitalet, sense oblidar la selecció catalana amateur, amb qui va disputar la Copa de les Regions UEFA.

“Tenia ofertes de Tercera, però quan Pedro (García, el secretari tècnic i jugador de la ‘Monta’) em va plantejar signar per tres anys, no m’ho vaig pensar dos cops. Tenia una espina clavada de quan vaig marxar el 2016. És l’equip del meu barri i tornar al club a Tercera abans de retirar-me seria tot per mi”, diu Fernando.

No és cap somni impossible. En aquest mateix Municipal on ens citem pel reportatge, la ‘Monta’ es va quedar a les portes d’un ascens a Segona B, després de caure amb el Sestao River. O es pot recordar també aquella temporada 2015-2016, la primera de Velillas de groc-i-negre, quan els llavors deixebles d’Antoni Escudero van estar a punt de jugar un altre play-off, però van acabar cinquens.

Aquella campanya, la pegada de Velillas va ser destacable, ja que va ser el màxim golejador de l’equip, amb 12 dianes, dues d’elles des del punt de penalti i una inoblidable, la que va marcar a La Bòbila, contra el Gavà, des de mig camp. Els crits ‘illa illa illa, Velillas maravilla’ que retronaven des del sector de la Peña Al Hueco es tornaran a sentir aquesta temporada, amb la nova aportació d’uns Irreductibles-Monta que fan notar el seu suport als groc-i-negres. “Els necessitem, han de ser el número 12, com ja els vaig conèixer a l’altra etapa, que fan que quan no arribis, facin que t’aixequis i responguis amb el cor”, sosté ‘Veli’, content de retrobar-se amb la seva gent i també amb el seu ‘presi’, l’entranyable i únic Emilio Llamas.

MÀXIMA EXPECTACIÓ

També retronarà el nom de Sandor aquest dissabte al Francisco Calvo de Sant Andreu, probablement també per part de la gent d’Al Hueco, Irreductibles i de tots els seus partidaris i amics del barri, malgrat l’inesperat canvi d’escenari. S’han posat a la venda 2.000 localitats i gairebé ja no en queden. Ningú no es vol perdre un esdeveniment històric que, d’alguna manera, uneix la boxa d’elit amb el futbol català.

Però és clar, l’objectiu implica vèncer un oponent que no ho posarà gens fàcil, l’italià Andrea Scarpa. Una bèstia parda… però Sandor és ‘Arrasandor’, no ho oblideu: “Scarpa és un boxejador contrastat i hem treballat per tirar endavant aquest combat. La seva dificultat més gran –fa 1,85- és l’alçada i té molta envergadura de braç, però confiem en les nostres possibilitats”. Una d’elles, la seva condició d’esquerrà, que a la boxa és un problema pel rival. “És un petit avantatge per mi i intentarem explotar aquesta via, com també serà important el suport del públic”, afirma Sandor.

Un esdeveniment esperat i del que estarà molt pendent Velillas –“no m’ho perdo”, li va dir al seu amic-, com segur que Sandor també estarà atent al que faci la ‘Monta’ 2019-2020 al grup 2 de Primera Catalana, amb el somni del retorn a Tercera ben present. L’incombustible Pedro García, encara actiu, ja ha fet els deures com a secretari tècnic i pràcticament va tancar abans del juliol la plantilla que tornarà a dirigir Dani Andreu, amb 10 cares noves. Entre elles, la d’un ‘Veli’ que, després d’una campanya per oblidar a causa de la seva lesió, vol guanyar el seu combat particular. Molta sort!

The post Sandor i Velillas, dos cracks ‘segell Montañesa’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fernando Velillas és una de les bases més importants del CE L’Hospitalet de cara a la segona temporada amb Xavi Molist en la banqueta riberenca. Amb el record encara molt fresc del dur KO en la primera eliminatòria per l’ascens a Segona B, l’Hospi sap que no pot fallar.

I amb aquest objectiu ha iniciat el curs aquest dilluns un equip en el qual Velillas també compleix la seva segona campanya i amb la responsabilitat de golejar per als interessos d’un equip al qual solament li val pujar o pujar. Aquesta imatge d’Oscar Milla deixa molt clar que les seves cames estaran a punt. Els seus sis gols de la passada temporada s’han de multiplicar en la present.

The post Fernando Velillas, amb la cama a punt appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

No tothom pot treure pit i dir que ha marcat cinc gols en un partit internacional oficial. Fernando Velillas, sí. Li va clavar cinc (o quatre + 1?) a un combinat difícil de retenir (Telenesti) un llunyà 25/09/2014 i segueix sumant. De fet, sempre ha marcat gols des que va començar a l’Escola Guineueta per seguir per Almeda, Canyelles (dues etapes), Turó de la Peira, Canonja, Júpiter, Badalona, Cerdanyola, Martinenc i en el passat 2015, Montañesa. En l’horitzó, a només un punt, la promoció d’ascens a Segona B.

“Jo no ficaré a ningú en cap lloc, en tot cas ho farà l’equip”, comenta Fernando qui tira de manual amb les primeres preguntes. “Estic content amb la temporada que ens està sortint, estem treballant bé, doncs comencem amb la idea de salvar-nos i ara estem aquí lluitant per la promoció d’ascens”, afegeix. El rotund 3-0 enfront del Sant Andreu “ha estat molt important, pel rival, perquè venien de ficar set gols i perquè així els deixem a nou punts”.

Precisament va ser Velillas qui va tancar el 3-0 amb un gol d’artista, l’onzè aquesta temporada “en la qual jugo més d’extrem que de punta. Els gols ens importen a tots encara que es marquin amb el cul o de rebot”. Després d’una derrota i dos empats, els d‘Escudero afrontaven la cita en el fortí de Nou Barris -ens sentim molt bé en el nostre camp”-, sabedors que el triomf els podria disparar en les seves intencions.

[VÍDEO] Golàs de Velillas. @MONTANYESA – @uesantandreu (3-0) https://t.co/uX0xMffHaC #3div5 pic.twitter.com/Ju6pxUNAtj

— Btvesports (@btvesports) 10 de abril de 2016

“Només hem perdut un partit davant el Gavà. Ara Nou Barris és molt diferent. La gespa és espectacular i les dimensions del camp les coneixem molt bé”. I, a més, el factor ambiental. L’afició “és la millor que conec i he conegut. Sempre estan amb nosaltres. Ja sé que no hi ha terme mitjà, però així és el futbol i notem que sempre estan amb nosaltres”.

Com ho estan les seves dos grans admiradores, la seva dona i la seva filla “als qui sempre dedico els meus gols i tot. La meva dona és una gran crítica meva i l’hi agraeixo perquè sempre em diu el que veu i pensa”. I el que penses a la Montanyesa és que “encara ens queden cinc partits per davant. Jo aposto per jugar la promoció d’ascens, seria molt bonic poder jugar aquesta promoció i ho intentarem fins al final”.

The post Fernando Velillas: “Jo aposto per jugar la promoció d’ascens” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Martinenc pot recuperar en les properes setmanes a algun dels seus efectius amb els quals intentarà remuntar aquesta 15ª plaça que ocupa en el Grup V després de nou jornades disputades. La infermeria de Manel Moya manté a Pau López i Fernando Velillas (una setmana més) i Eric López (dues). Més greus són les lesions de Fortia (aquest dimarts va ser operat del menisc i té per un mes) i David Massegú a qui li queda un llarg període d’absència (entre tres i quatre mesos).

Els ‘diables vermells’ de Moya han estat capaços de sumar 10 punts després d’un total de 3 triomfs (els tres en el Guinardó), 1 empat (a casa) i 5 derrotes (quatre a domicili). Aquí està la clau dels locals. En el seu feu són molt difícils de superar malgrat tots els inconvenients que ja esperaven aquesta temporada de retorn a la Tercera Divisió.

The post Manel Moya té plena la infermeria del Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

OPINIÓ – No val ara dir que aquesta competició està devaluada o que a la pròpia UEFA no l’importa en absolut encara que podria estar d’acord en les dues coses. I dic que no val ara infravalorar una Copa Regions en la qual el futbol amateur surt guanyant. I, si no és així, només cal preguntar als seus protagonistes: els futbolistes. Una altra cosa és l’organització i a qui va encaminada una lluita en la qual alguns rivals parteixen en clara inferioritat.

A veure: Telenesti, Terenesti o Teleresti (sempre Telenesti) té el que té i és més aviat poc o res a nivell futbolístic. És el que es va veure encara que Moldàvia pugui oferir una mica més. No és difícil. El grup d’amics (sense menyspreu) que es va posar davant de Catalunya va tenir la mala sort que es va trobar a un equip amb ganes i moltíssima qualitat. Hi ha qui ha afirmat que no jugarien ni a Segona ni a Tercera Catalana. No goso situar en quina categoria podrien actuar a Catalunya. Aquest dijous van disparar una vegada als núvols de Moldàvia i van materialitzar un servei de cantonada que els seguidors (uns 70) van ovacionar com si es tractés d’un gol. No va haver-hi més.

No va poder haver-hi més. Hi ha qui va recordar que el Barça, el totpoderós Barça es va retirar de Màlaga sense haver xutat niuna sola vegada a porta, i és veritat. A més, van tenir la mala sort de jugar contra una selecció que té ganes de ser a la fase final del 2015 i l’ambició de la qual no té límit.

Per això, per tot això, la desena de gols del grup d’ Almendros quedarà per a la història. Sense rival davant, amb uns amics com a oponents, però amb una concentració i un respecte que cal aplaudir. Ara queda el més important: guanyar als nord-irlandesos i FESTA! i, com diu el tòpic, no serà fàcil. Això ho sap Velillas (grandiós Velillas) amb quatre gols –la UEFA li dóna el primer de David López encara que no va ser seu-. Velillas és gran fins i tot per embogir a la UEFA. Extraordinàries vaselines de Batanero –Miki Carrillo sempre té raó- i Padilla, gols a dojo del defensa rubinenc, ‘el criminòleg’, i nova sessió de qualitat per part de Putxi, Nils i Aumatell.

Que ningú menyspreï l’esforç dels jugadors en aquesta desena de gols que també hauria de servir perquè la UEFA reflexionés una mica si valdria la pena alguna eliminatòria prèvia més abans que viure aquestes vergonyoses i inútils pallisses que fan molt de mal al futbol. Pitjor seria un 0-0!! Doncs clar.

Ah! ‘Zapatones’ Almendros suma un altre triomf sense aixecar la veu. Amabilitat, mà dreta i alguna altra cosa.

The post Una golejada escandalosa que fa mal appeared first on FutbolCatalunya.com.