A Alberto Varo se li nota molt que és de la terra, potser perquè des que va debutar en el primer equip del Nàstic (març 2014) l’ha trobat molt a faltar. El seu retorn a casa li ha servit per a tornar a mostrar les seves millors notes i una gran felicitat per estar envoltat dels seus.

Agraïment és la paraula més utilitzada per aquest porter de La Canonja que, als seus 30 anys, torna a viure al seu poble, ha tingut temps per a treure’s Magisteri i està a punt d’acabar Psicologia. I, ara com ara, el més important: estar a punt de batre aquest rècord d’imbatibilitat sota la porteria d’un equip de Primera Federació. Ara com ara suma 450 minuts i li queden 20 encara que tot això sempre queda en segon pla.

VARO ÉS UN ‘LLIBRE OBERT’

Com li va la vida al primer fitxatge d’aquest Nàstic 2023-2024?

És veritat, no m’ho vaig pensar molt per a fitxar. Vaig viure experiències molt boniques lluny de casa, però, quan es torna a obrir la porta de tornada a casa, no m’ho vaig pensar.

Parlar amb algú que ha passat pel Barça (dificultat màxima) hauria de ser el cim, però estar en el Nàstic també té característiques molt difícils d’assumir.

Tots els clubs tenen la seva dificultat, la clau és ser aquí i donar-ho tot.

Clar que ara, líder, sortir per la ciutat serà meravellós i tothom li abraçarà

“NO EM VAIG PENSAR MOLT TORNAR AL NÀSTIC”

De moment és bonic. La gent de Tarragona sempre m’ha demostrat molt d’afecte aquests anys des que vaig estar a La Pobla i al Nàstic o tornava de vacances. Només tinc paraules d’agraïment per a tots.

Quan li recordem que està a 20 minuts de mantenir la seva porteria a zero en Primera RFEF, tot un rècord amb 5 porteries a zero. Què pensa?

Seria obtenir una bona marca i els rècords són aquí per a ser superats. No obstant això, quan jugues, no penses en els rècords sinó que intentes fer-ho-li més ben possible.

“JUGAR DAVANT 7.200 AFICIONATS ÉS UNA BARBARITAT”

Per cert: l’últim partit a casa va reunir 7.200 espectadors, la segona millor entrada de la categoria després de Riazor

Que bonic, eh! No tinc paraules perquè he jugat en bons estadis, però jugar a casa i davant aquests 7.200 aficionats és una barbaritat. Els tarragonins només mereixen paraules d’agraïment, repeteixo. Cal continuar fent-ho bé i que continuïn venint.

Entre vosaltres comenten que només els han marcat un gol i que es mantenen líders invictes?

El davanter sempre vol marcar mentre que el porter no volen que li marquin mai, això és així. Es mira una mica, sí, cal continuar així perquè amb sis portes a zero hem guanyat cinc partits per la mínima. Sí, ho comentem i cal continuar fent força per a mantenir-nos.

“L’AFICIÓ NOMÉS MEREIX PARAULES D’AGRAÏMENT”

Aquests resultats arriben perquè només pensen en el pròxim partit o perquè el seu objectiu és més ambiciós?

L’objectiu és el pròxim partit, aquests 3 punts que disputes que no tornaràs a tenir i l’equip intenta aïllar-se d’altres coses. Els que hagin de venir ja vindran. No es pot planejar res a llarg termini.

El seu major temor quin és?

Sempre són les lesions perquè no es poden controlar. La por més gran és aquesta i no poder ajudar a l’equip i sumar. Els mals resultats sempre poden arribar perquè estàs en una categoria molt complicada.

“L’OBJECTIU ÉS SEMPRE EL PRÒXIM PARTIT”

Dani Parra, el seu company-porter del Nàstic, és un rival?

Per a res, és un company més que ve a sumar com jo, com els del filial i tirar una mà. És un esport col·lectiu i l’objectiu és el mateix de tots. Amb onze rivalitats un equip no pot anar bé en la vida. Els equips campions són els que tenen una pinya en el vestuari, jo el veig així.

És a dir, que no es veu indiscutible?

No, soc un més, intent sumar i després un entrenador decideix en relació amb el que creu per a guanyar i tots hem de veure’l així. Si cadascun tira per al seu costat, les coses no sortiran bé.

“DANI PARRA NO ÉS EL MEU RIVAL”

Vostè viu a La Canonja, el seu poble’ o a Tarragona ciutat?

A La Canonja, al meu poble i tant de bo duri molts anys.

Després de molts anys lluny de casa, ara li sonarà a música celestial!

Sí, aprofitant més temps amb la meva noia, els meus amics, la meva família, cinc nebots perquè no he invertit temps amb ells.

“JO VISC A LA CANONJA, EL MEU POBLE”

Repassant el seu complet passat esportiu, el pitjor de la seva carrera va ser la lesió de menisc en el Barça B, suposem?

Sí, va ser res més arribar en la primera setmana de treball amb el B i el primer equip estava atent a nosaltres. Va ser dels moments més durs que vaig viure i més quan fa tant de temps que esperes una cosa així.

La seva projecció era increïble amb ascens inclòs a La Pobla i tot assenyalava que el seu present/futur era triomfar en el més alt.

Sí, però, si va haver de passar així, ja va passar, em va servir d’aprenentatge i també soc el que soc per això que em va passar al Barça B. Vaig tenir tots els mitjans possibles per a la recuperació i això també s’ha d’agrair.

“LA MEVA LESIÓ AL BARÇA B VA SER UN MOMENT MOLT DUR”

Varo exerceix de mestre també o només futbol?

No tinc temps per fer tot. Soc mestre, sí, i en un futur ja veurem, cal formar-se i també intento acabar l’any que em queda de Psicologia. A més, em queda el Nivell 3 d’entrenador, no sé si ho usaré o no encara que cal formar-se per al que vingui.

Quan ens hem documentat sobre Varo, ens ha cridat l’atenció el seu constant elogi al seu pare quan els pares sempre tenen mala fama per ser pesats i creure’s que tenen ‘un Messi’ a casa…

Jo soc un admirador del meu pare, si he arribat fins aquí ha estat en gran part per ell. S’ha ‘xuclat’ viatges, fred, hores… li tinc en el més alt, ha estat el meu millor entrenador (que també ho va ser). Estic i estaré sempre agraït al meu pare.

“JO ADMIRO MOLT AL MEU PARE”

Parli’ns de Dani Vidal, d’Ivan Moreno (‘el profe’) i de tot el seu cos tècnic perquè aquesta banqueta del Nàstic sempre ‘crema’

Dues paraules els defineixen: il·lusió i treball i això es nota perquè s’han implicat des del primer minut i amb tots els detalls. No soc jo qui ha de parlar del míster, ja que els resultats són aquí. S’ha format un gran grup amb Ivan Moreno, el preparador físic Jordi Abella i Oli, el nostre entrenador de porters. Sempre diuen que salin bons porters de Tarragona i potser també és per la persona que treballa amb ells, no?. S’ha format un cos tècnic molt ‘xulo’.

The post Varo: la porteria del Nàstic està tancada appeared first on FutbolCatalunya.com.