Segons la seva pròpia auditoria, el seus serveis són sovint deficitaris i sostinguts al final entre tots els federats i, indirectament, pels ciutadans, ja que amb els seus impostos nodreix de subvencions i ajudes a la UFEC. Aquesta contradicció mereix una mirada crítica i dades concretes.

L’informe d’auditoria 2023 (l’últim que té penjat al seu Portal de Transparència la UFEC), sota la direcció de Gerard Esteva, deixa dades que cal subratllar.

LA UFEC, LA ‘NOSTRA’ UFEC

A nivell consolidat l’entitat declara un actiu total de 11.231.601,03 € i ingressos d’explotació al voltant de 4.371.307,04 € en l’exercici 2023. En paral·lel, diverses unitats/centres mostren pèrdues significatives i habituals que haurien de posar en qüestió el model de gestió. Per exemple, es recullen pèrdues consolidades i distribuides, entre d’altres, -91.324,88 € a Arenys de Mar, -175.963,67 € a Salt, i -56.442,20 €, a Sant Celoni. Ah, la secció central també presenta resultats negatius en l’exercici analitzat.

Aquestes magnituds no són anecdòtiques. Indiquen un esquema en què l’explotació d’equipaments i serveis genera dèficits que cal cobrir des d’altres partides o amb recursos externs.

Dit d’una altra manera: la ‘nostra’ UFEC rep i gestiona ingressos (quotes, vendes, arrendaments, subvencions), però alhora fa d’operador d’instal·lacions amb centres que no tan sols no autofinancen la seva activitat, sinó que acumulen pèrdues. Això té tres conseqüències pràctiques i negres per al teixit esportiu català:

TRES CONSEQÜÈNCIES PRÀCTIQUES

1. Subvencions públiques que no arriben on calen. Una part dels recursos públics destinats a l’esport acaba sustentant la capacitat operativa d’una estructura que no es dedica principalment a transferir ajut directe als clubs (equipaments, beques, programes formatius), sinó a mantenir negocis i infraestructures pròpies amb rendibilitat discutible. L’auditoria mostra que una fracció rellevant d’ingressos provenen de subvencions i activitats assimilables a serveis, però que aquests no resolen els dèficits operatius de la xarxa.

2. Cost ocult per als federats i per a la ciutadania. Quan una seu o gestió local té pèrdues, la solució sovint passa per transferències internes, reserves o increment de quotes i demandes de suport públic. Això vol dir que el club modest d’un poble, ja ajustat de pressupost, contribueix, indirectament, a sostenir explotacions amb escala central o semiempresarial de la UFEC. Això no és redistribució del suport esportiu: és absorbir costos estructurals d’una gestió que no funciona.

3. Risc de vulnerar la missió pública de promoció de l’esport. La missió legítima d’una Unió de Federacions hauria de ser facilitar l’accés, reforçar el teixit federat, i fer d’interlocutor eficient davant l’administració. Quan la prioritat empresarial -gestió d’instal·lacions, serveis comercials- ocupa el centre de gravetat, l’impacte sobre els clubs (menys ajut directe, més burocràcia, recursos desviats) acaba sent negatiu.

I QUÈ CAL FER, JA!?

A)Transparència immediata i desagregada. L’auditoria és útil -i l’agraïm- però cal que la UFEC publiqui, centre per centre i línia per línia, quins centres són deficitaris i com es financen aquestes pèrdues.

La ciutadania i els clubs tenen dret a saber quant dels seus diners sosté activitats que no retornin benefici al teixit esportiu. Perquè potser arribaríem a la conclusió que la UFEC no és necessària i que els diners que administra haurien de ser finalistes per clubs i federats, enlloc de ser gestionats per una entitat opaca que destina quasi 7,5 milions d’euros a sous i salaris, per exemple, entre la pròpia UFEC i totes les societats participades.

Aquesta xifra (la de sous, salaris i despeses de seguretat social) representa prop del 65-70 % del total dels ingressos d’explotació consolidats (4,37 M€ UFEC + ingressos propis de centres), un percentatge molt elevat per a una entitat que rep subvencions públiques i que després afirma que el sector esportiu pateix desinversió.

CORTINES DE FUM PER AMAGAR LA GESTIÓ

B)Reorientar subvencions a impacte directe. Les ajudes públiques han d’anar prioritàriament a clubs, escoles esportives, manteniment d’instal·lacions públiques locals i programes d’accés per a joves, no a amortitzar pèrdues d’explotacions comercials gestionades des d’una estructura que olora a guingueta (chiringuito), com és la UFEC.

La Unió té un paper clau per defensar l’esport català, però les cortines de fum per amagar una gestió calamitosa, no són de rebut. Defensar l’esport no és gestionar amb dèficits crònics i esperar que “algú” (els federats, l’administració, la societat) els compensi.

Els números de la UFEC han de ser una palanca perquè es reformuli el model: menys gestió públic-comercial de dubtosa rendibilitat i credibilitat i més suport directe i eficaç als clubs que fan l’esport realitat als barris i als pobles.

Això sí que seria invertir en esport. I si la UFEC no serveix per a això, estalviem-nos les seves costoses estructures i revertim el que ens costa en subvencions públiques directament a l’esport.

The post Què ens està costant la UFEC; per què no ajuda als clubs? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Però quan la llum s’atura sobre els casos concrets –CE Europa, Club Lleida Ponent Esportiu- l’operació de màrqueting es desfà com un castell de sorra.

És profundament miserable aprofitar la desgràcia aliena per vendre’t com a solució. Quan el problema de fons no és ‘manca d’assessorament’ sinó decisions reglamentàries i de poder. Com la normativa de la RFEF sobre gespa artificial que ha posat contra les cordes el Europa o sobre control econòmic que ha condemnat al Lleida- la cantarella institucional sona a fum.

MENYSPREABLES! NO ÉS CRISI DE SERVEIS!

No és una crisi de serveis; és una lluita d’influències. I en aquest terreny hi ha noms amb pes i responsabilitats. Són menyspreables/miserables que s’aprofiten del dolor aliè

Parlem clar: la UFEC i el seu missatge s’ensorren si analitzem l’arrel del problema. Gerard Esteva, president de la UFEC, treu pit com a president també de CUFADE (la confederació que agrupa totes les unions espanyoles de federacions) i de tenir poder d’influència sobre el CSD, amb la inestimable ajuda de Foment del Treball. Un home tant important i tant influent no ha pogut ajudar a resoldre els problemes de l’Europa i del Lleida? No, ha preferit tocar el violí.

EL VIOLINISTA I EL SEPTUAGENARI

I l’altre home influent de Catalunya?, el ‘nostre’ septuagenari  Joan Soteras, president de la FCF i vicepresident de la RFEF, com s’encarrega de recordar dia sí i dia també?. Doncs, més preocupat de la crònica judicial i de la trencadissa interna de la seva junta, tampoc ha pogut influir per ajudar l’Europa o el Lleida?.

Però si volem comercialitzar serveis per millorar la gestió de les entitats esportives, hi ha coses que la nota de premsa no toca. Per què no es parla de les eleccions a la FCF?

De com assessorar a la primera federació esportiva catalana a fer un procés electoral sense que els Mossos d’Esquadra et posin cap per avall la seu central?

ELS FAVORS ES PAGUEN

El silenci no és innocent. Soteras va tenir un paper clau per frenar, i impedir, un vot de censura contra Gerard Esteva, president de la UFEC. I els favors es paguen. Aquí sí ha fet servir el seu poder d’influència, en un remake de pa sucat amb oli de ‘Salvem al soldat Soteras’–

No és que la UFEC no faci coses útils, és que la seva capacitat per ‘salvar’ situacions regulatòries i polítiques, quan cal moure fitxa on es decideix, resulta ser molt limitada, sobretot si es tracta de clubs i federats. Això sí, quan trontolla la seva cadira, llavors tot s’hi val, encara que l’esport català hagi de seguir aguantant la vergonya institucional que representa Soteras i els seus a la principal federació del país.

SILENCI SOBRE ESCENARIS ELECTORALS TÈRBOLS

Per a qui es presenta com a taula de salvació cal recordar-li: la influència real -quan cal lluitar de veritat- és nul·la. No es pot fer negoci a costa del dolor aliè obrint una narrativa de salvació sense autoritat ni intenció real d’arreglar els problemes estructurals. El seu silenci sobre el passat i la seva posició en el present expliquen més que les notes de premsa.

A més d’un se li regira l’estòmac quan veu a algú com Esteve fent propaganda institucional, aprofitant tragèdies esportives. Ho hem de dir i ho hem de repetir: és menyspreable/miserable fer negoci amb la desgràcia aliena.

ELS PRIMERS A FER-LO CAURE

I encara més miserable és callar sobre escenaris electorals tèrbols, simplement per salvar el cul.

Això sí, que Soteras gaudeixi (mentre pugui) dels serveis prestats per la UFEC d’Esteva i que no oblidi que aquells que l’han ajudat a mantenir-se, seran els primers a fer-lo caure quan la situació esdevengui insostenible.

The post Menyspreables que s’aprofiten del dolor aliè appeared first on FutbolCatalunya.com.

Anna Caula s’ha acomiadat aquest festiu 15 d’agost a través de les xarxes socials amb alguns missatges entranyables encara que molt opinables. Poden llegir un dels twitts que mostren l’adeu de la política gironina a la butaca de l’esport català.

No obstant això, l’exercici de Caula, molt superior a la mitjana habitual dels seus últims deu antecessors des de l’honorable Josep Lluís Vilaseca, durant tres anys inclou alguns extrems inacabats que val la pena no obviar.

CAULA S’HA QUEDAT A MITGES

Aquest dijous m’han ‘regalat’ una opinió que, perfectament, pot resumir el treball d’aquesta psicòloga-esportista que ha aparegut per tots els racons de Catalunya aquests últims tres anys. Cert que ha recorregut tot el país de dalt a baix, cert que ha parlat amb moltíssims esportistes i federatius de tots els sectors. I això li val un notable alt a la seva demostrada i immaculada gestió.

Tot el contrari es pot dir quan ens fixem en la Federació Catalana de Futbol (FCF), la que més llicències posa en joc i que s’ha convertit en centre de desvergonyiment pels jutjats.

LA SECRETÀRIA I LA FCF

Aprovat alt, d’una banda, i deficient per tot el que va poder ser i es va quedar en paraules, per un altre. Les dues/tres ocasions que hem tingut oportunitat d’entrevistar a Anna Caula sempre han resultat profitoses, sempre ha transmès aire fresc, però… sempre els maleïts ‘peròs’.

A la seva gestió també cal incloure aquests anys horribles per al futbol català producte de falsificacions d’actes i signatures (ja no són presumptes encara que falti la decisió judicial) i amb processos electorals tercermundistes.

Clar que, potser, el que els clubs es mereixen tampoc sigui el contrari. Les relacions secretària-FCF sempre han brillat per la seva absència, és cert, i Caula ha demostrat la seva nul·la simpatia cap a Soteras i companyia, però mirar a un altre costat mai ofereix rèdit.

Ja ens comencem a preocupar quan un llunyà desembre del 2021 (només sis mesos al càrrec) eludia a la perfecció les preguntes. 

SÍ, PERÒ NO

Dos anys després, a l’ARA, es va obrir amb més facilitat. Posem l’enllaç on veia “indicis” preocupants a la Federació Catalana i amenaçava (amb dolçor) que “hi ha criteris que s’han de complir. Si no, hi ha la possibilitat de no rebre finançament”.

Paraules que enllaçaven amb la petició més clara i directa de l’exvicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. La sol·licitud de sortida urgent de la mà dreta de Pere Aragonés va provocar l’aparició de les pitjors essències de Soteras i la seva junta.

Fins comencem a deixar enrere (no oblidar) com va ignorar la secretària la petició d’observadors/informadors per a les Assemblees de la FCF perquè ja s’anunciaven moviments a la foscor. Ningú va moure un dit.

I del TCE?… millor parlar de música. Hauria d’haver actuat Caula o el Govern en la decisió covarda del Tribunal Català quan no va expulsar a Soteras del càrrec? Doncs clar que NO. Els polítics, a la política.

FETS I NO PARAULES

Però també caldria afegir que és responsabilitat dels rectors del nostre Esport no eludir tolls. Només cal fixar-se en el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

Caula parla d’ajuda en forma milionària a l’esport durant el seu exercici, i és veritat. No obstant això, un retard en el seu abonament va provocar la immediata reacció de Esteva i la seva amenaça desafiadora. La Gene es va posar mans a l’obra mentre que, quan ‘Poncio’ Esteva va manar elaborar un ‘estudi’ jurídic contra el TCE, ningú va obrir la boca.

I, a més, la decisió dels serveis jurídics de la Generalitat en argumentar fa molt poc que Soteras no era elegible, ja que van incomplir la llei en allargar el seu temps de dimissió. I aquí tampoc ni la Secretària ni els responsables del Govern es ‘van mullar’.

Com va dir la UFEC: “Fets i no paraules”. Ara, Anna Caula tanca una etapa a l’esport català i aterra un altre representant del món del bàsquet. Berni Alvarez, encara que en qualitat de Conseller. Aquesta serà una altra història.

A Caula cal agrair-li la seva efectivitat i la seva amabilitat, però també cal recordar-li els seus inacabats professionals i el futbol català la tindrà sempre molt present. Volia més protagonisme per a la dona a l’esport i ha aconseguit molt poc, ja que és una aventura molt difícil i, quan cal mossegar (cas Paquita Linares-FCF), es fa el silenci. En resum: Caula, GRÀCIES, Bon vent i Barca nova.

The post Un adeu inacabat per a Anna Caula appeared first on FutbolCatalunya.com.

Joan Agustí (1953) acaba de complir la majoria d’edat com a president de la Unió Esportiva Olot. Fa 18 anys que és el màxim dirigent del club garrotxí i 20 que forma part de la junta directiva. Fill de president, durant el seu mandat el club ha encadenat una gran quantitat d’ascensos, entre els que destaquen els quatre a Segona B/Segona Federació. La Garrotxa, que té un 1% de les llicències federatives de Catalunya, té un dels clubs que ha competit millor aquest segle.

Això, vist el fatídic panorama d’ascensos del futbol català, és destacable, però l’Olot és especial per altres temes. Acaba de superar els 1.000 socis i aspira a arribar als 3.000 i aquesta vessant, la social, és el pal de paller d’un club que defensa el “futbol social sostenible”. Aquesta proposta xoca frontalment amb la forma de fer d’entitats federatives. La punta de la piràmide, qui ha de canviar tot, no està per la labor de fer-ho. Però Joan Agustí, amb veu baixa però ferma, no deixarà de denunciar una situació preocupant pel nostre futbol.

FIDELITAT, IDENTITAT… AGUSTÍ (UE OLOT)

El president de la UE Olot fa vacances o no?

No.

Mai?

Sí, de tant en tant. A casa no arribo mai al tercer avís. La veritat que l’Olot és un club molt treballat, però no solament jo sinó també molts membres de la junta directiva. Per estar en un club de Segona B, que ha quedat quatre vegades campió de Tercera en una ciutat de 38.000 habitants i amb una comarca tan petita és el que toca. Representem menys d’un 1% de les llicències de futbol de tot Catalunya. Costa esforç i li dediquem amb molt de gust.

“EL FUTBOL VEU ELS AFICIONATS COM A CLIENTS”

Divuitena temporada al capdavant de l’entitat. Això no crema?

I tant que crema. Jo diria que el futbol sí que crema, però dona moltes alegries. Hi ha un tema que en aquesta entitat ens ho prenem molt seriosament. És un exercici de responsabilitat perquè no ens agrada com està muntat el món del futbol i nosaltres som una resposta clara i molt contundent i repetitiva. Ni mitjans de comunicació, ni organismes oficials ni la mateixa societat s’adonen. Tothom gaudeix molt de l’Eurocopa, veient la Roja en un futbol que veu els aficionats com a clients i amb fons d’inversió procedents de països de baixa ordenació social com a propietaris dels clubs.

Acaba de començar la pretemporada. Quin va ser el seu primer missatge cap a la plantilla i el cos tècnic?

L’objectiu que demanarem aquest any és, primer, ser responsables i competir per aguantar la categoria i quedar el millor classificats possibles. A més, defensar el model de club que té l’UE Olot, que és molt diferent de la resta. Volem que això arribi als jugadors i a l’afició i que realment tots defensem que un altre futbol ha de ser possible.

“NOSALTRES SOM UNA RESPOSTA CLARA, MOLT CONTUNDENT I REPETITIVA”

Repetir els números de la temporada passada és gairebé impossible. Les paraules promoció o playoff les tatxem?

De sortida les tatxem i fins que no haguem assolit la permanència doncs no podrem anar a per objectius més ambiciosos. Sí que hem fet coses molt difícils. Hem aconseguit quatre ascensos de Tercera Divisió, tres amb playoff i un sense. Són tres campionats i un subcampionat. Això no s’ha fet a la història del futbol català.

Són 9 altes, 9 baixes i 10 jugadors que continuen aquesta temporada. Això és suficient per mantenir aquesta nova categoria?

En primer lloc mantenim l’entrenador. Hem canviat el segon entrenador. El preparador físic segueix sent el mateix i a nosaltres ens agrada la plantilla que ha fet Sergi Raset. Potser ens haguéssim volgut quedar algun jugador dels que ha marxat, però hem pogut reforçar la plantilla. És estructurada i s’han millorat alguns punts per aguantar la categoria i millorar el paper que hem fet a les últimes experiències a Segona B.

“EL FUTBOL CATALÀ TÉ UNA ESTRUCTURA QUE S’HA DE CANVIAR”

Quatre catalans de quatre que van participar van quedar eliminats al playoff d’ascens a Primera Federació la temporada passada. Somriu per no plorar suposo oi?

Soc perfectament conscient de la situació i l’hem repetit 50.000 vegades. L’Olot l’ha dit en mitjans de comunicació, al president de la Catalana, al president de l’Espanyola, a la Secretaria General de l’Esport. Només ens falta dir-li al president de la Generalitat, a qui no vam tenir el gust de veure el dia de la final de la Copa Catalunya. Tampoc va venir la secretaria general de l’esport. El futbol català i espanyol té una estructura que s’ha de canviar totalment si és que aspirem a que siguin justos i eficients.

“TENIM UN ENTRENADOR QUE ENS AJUDARÀ MOLT EN L’ASPECTE DE LA COMPETITIVITAT”

Ara parlem d’això, però profunditzant en la plantilla vostè ha dit algunes vegades que li agradaria presència del planter al primer equip. Això és qüestió de temps oi?

Nosaltres representem l’1% de les llicències de futbol de Catalunya. És difícil tenir un futbol base competitiu. Nosaltres ara tenim un juvenil a nacional per segona temporada i aquesta pretemporada hi haurà vuit jugadors de la base amb el primer equip. Per tant considerem que la seva presència està en una fase ascendent.

Per acabar i que consti en acta: l’objectiu d’aquesta temporada és no baixar?

Jo no diria lluitar per no baixar, diria lluitar per fer el millor partit possible cada partit. La temporada es defineix a cada partit i nosaltres som un equip que moltes vegades hem fet un bon joc i hem acabat baixant i aquesta temporada tenim un entrenador (Pedro Dólera) que crec que ens ajudarà molt en l’aspecte de la competitivitat. Lluitarem per no baixar i per estar el més amunt possible i donar alegries a la nostra afició.

“LA 1ARFEF ÉS UNA MÀQUINA DE CREAR PROBLEMES ECONÒMICS ALS CLUBS”

Vostè creu que és necessària aquesta presència de l’UE Olot al futbol professional a mig termini?

El futbol professional és LaLiga i com bé saps és Primera i Segona Divisió. S’ha de passar abans per Primera Federació. A les comarques de Girona tenim el Girona a Primera Divisió i Champions, després a Segona i Primera Federació no hi ha ningú, a Segona Federació està l’Olot, a Tercera L’Escala, Peralada i Girona B, tres equips. Històrics com Palamós o Figueres estan a la categoria elit. És molt complicat arribar al futbol professional, encara més amb la categoria que es va crear de la Primera Federació. Aquesta competició és una màquina de crear problemes econòmics als clubs.

Com es fidelitza un soci?

Li hauríem de preguntar a l’Eibar o al Sant Andreu. El que veig en el cas del Sant Andreu, per exemple, és que quan van bé tenen molts socis i quan van malament en tenen pocs. L’Europa també. Nosaltres quan anem bé no en tenim tants. Al País Basc és diferent. Eibar és un poble de 30.000 habitants i el seu club sempre ha tingut molts socis i sempre han estat. Ha estat gairebé sempre a Segona i Primera Divisió. Les combinacions de fidelitat i sentiment identitari dins del futbol català diria que van coixes. Nosaltres intentem posar crosses, però clar fem el que podem. Realment la gent durant l’Eurocopa no ha existit res més. Nosaltres aquest dimecres juguem contra el Girona i no hem tingut espai per promocionar el partit, no hem tingut audiència. No som la veu que clama en el desert, però sí una veu independent que parla de temes que altres entitats no parlen i no acabem de conscienciar la gent de que el futbol ha de tenir identitat.

“SOM UNA VEU INDEPENDENT QUE PARLA DE TEMES QUE ALTRES ENTITATS NO PARLEN”

Aquest missatge de d’integració, de projecte social, de sostenibilitat, solidaritat creu que arriba a la gent?

Segurament nosaltres som dolents comunicant, començant pel president. La gent no sap que quan vam acabar la temporada plantilla i cos tècnic del primer equip masculí i femení van anar a la presó de Figueres. La gent no sap que nosaltres renunciem a vendre la roba i que passem tot el marge a Integra, donant vida i integració a persones amb discapacitat. La gent no sap que nosaltres fa 13 anys que fem un partit per Caritas.

La gent no sap que al camp de l’Olot hi ha partits que hi ha un autocar per recollir sang al banc de teixits. La gent no sap que nosaltres tenim un conveni amb Òmnium per promocionar que es parli en català i traslladar el nostre idioma i cultura al terreny de joc. La gent no sap que l’Olot és un club que té un 28% de nens i nenes becades. Som un cas absolutament diferent de la resta de clubs i quan la gent se n’adona diu que està molt bé. Però realment promocionar un club que tingui un compromís competitiu-educatiu-esportiu-social-integratiu-inclusiu és difícil. Nosaltres creiem en el futbol com a eina social, però costa traslladar-ho a la opinió pública i costa que la ciutadania li agradi això. Estan més per si la Roja guanya o perd i per aquestes coses.

“COSTA QUE A LA CIUTADANIA LI AGRADI EL FUTBOL COM A EINA SOCIAL”

Això ho fan perquè estan super convençuts.

El primer any podries dir “mira, quina moda té l’Olot”. Quan vam guanyar el tema del 10% d’IVA de les entrades la gent podria dir “mira els de l’Olot quines coses fan”. És una cultura a Olot que voldríem que s’extengués a tot l’esport. Per què no tenim clubs més identitaris? Per què no tenir la regla del 51% com a Alemanya? Per què no tenir els clubs més ben situats a les ciutats? Lluitem per això i tenim un posicionament potent, que no va a favor ni en contra. És com creiem nosaltres que hauria de ser el futbol i no renunciarem a explicar-ho. Coincidim o no coincidim amb les tendències del capdavant de les federacions, però, si no hi coincidim direm el que nosaltres creiem, perquè només faltaria que no ens expresséssim ni diguéssim el que nosaltres considerem.

Com es pot equilibrar un pressupost milionari?

Tal i com diu la meva dona posant-hi moltes hores. Som un club molt transparent, teniu totes les dades nostres penjades al web. A Tercera Divisió tenim un pressupost entre Fundació i club que no arriba al milió d’euros i a Segona B puja a 1,3 milions. A més, és un pressupost molt diferent de la resta. Nosaltres amb el futbol base paguem la meitat del pressupost de la fundació. L’altra meitat està feta amb patrocinadors privats i amb diners públics que rebem com altres clubs; per tot això realment és un pressupost molt treballat.

“TENIU TOTES LES DADES NOSTRES PENJADES AL WEB”

Si produeix dèficit, evidentment, paga la junta.

El nostre model és de responsabilitat econòmica amb un club molt rigorós i controlat i que el 7 de juliol ja teníem tancada la comptabilitat de la temporada 2023/2024. A la fundació tindrem superàvit de 300 euros i a la SAD finalment acabem fent un dèficit de 21.000 euros que posarem la junta i equilibrarem a través d’un crèdit participatiu.

AQUEST DIMECRES 17, 2a PART

The post “La fidelitat i la identitat van coixes al futbol català” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

No deixa de ser un rumor encara que fonts consultades per aquesta Redacció ni han confirmat ni han desmentit. La inquietant espera per part del TSJC sobre el desenllaç final de les penoses i pudents eleccions del passat 2023 situen al president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, com a successor de Joan Soteras al capdavant de la Catalana.

El principal instigador d’aquesta teoria es diu Gerard Esteva, ‘Poncio’, encara president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

‘PONCIO’ VOL MOURE PEÇA

El fosc futur que se li presenta a Soteras i a la seva junta pot precipitar tota una sèrie d’esdeveniments que acabarien amb el septuagenari dirigent de la Catalana.

‘Poncio‘ sap que tant pot caure en desgràcia per la seva inelegibilitat com pel cas de les presumptes actes i formes falsificades. Creu que la decisió del TSJC serà immediata i hi haurà nou capítol electoral i encara més. Hi ha qui aposta que la gran decisió es produirà abans de l’Assemblea general ordinària del pròxim 26 de Juny a Sant Cugat. Caldrà esperar.

El que no admet espera són els múltiples moviments al carrer Sicília on s’acumulen els problemes. El totpoderós Calle, que va reunir 28 de 377 assembleistes a la 13a Convenció de clubs de futbol sala (7,4%), fa un pas al costat abans que li donin la puntada final.

BALLESTÉ, DES DEL 2016

Mentrestant, ‘Poncio’ Esteva encarrega informes sobre el TCE i treballa sobre un successor a mesura perquè assumeixi la Federació més important de Catalunya. No sembla que Santi Ballesté (70 anys, setembre) estigui per a res encara que mai se sap.

Ballesté va arribar a la presidència del Hospi el passat 13 de juny del 2016 amb una herència diabòlica d’un milió d’euros pendents de pagament a la Seguretat Social i Hisenda. A poc a poc ha pogut anar superant la situació encara que a nivell esportiu no ha pogut sortir encara de la tercera divisió. Aquest 2024 té una nova oportunitat.

The post ‘Poncio’ Esteva vol acostar Santi Ballesté a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Molt reconeguda pels clubs i jugadors del Baix Llobregat, ara gairebé ningú es recorda de tota la feina espectacular i important que Paquita Linares ha fet els últims anys al futbol català-

El seu trist final es resumeix en demandes i denúncies als jutjats, procedents de la que ha sigut “casa seva” la darrera dècada, amb acusacions de difícil comprensió. La seva família, amistats, els clubs, futbolistes, entrenadors i àrbitres que va atendre amb afecte i il·lusió, no entenem res.

PAQUITA SOM TOTES: DES DEL COR

Se li han fet reclamacions econòmiques per despeses vinculades, en principi, a actuacions federatives que l’exdirectiva presentava en el seu moment. El que no es diu, és que van ser autoritzades i pagades, i després de ser aprovades els comptes per tresoreria o comptabilitat, per la Junta directiva. A més, per la Auditoria i després de la seva ratificació a l’Assemblea. I anys després, a la Catalana creuen que el conflicte es podria resoldre millor demanant pena de presó. Tot això “en defensa dels interessos de la FCF”.

I els que li van pagar les despeses, els que les van autoritzar i els que les van aprovar, no tenen cap responsabilitat o tota era de de la delegada? Per cert, Linares també afirma que va justificar i aportar totes les despeses al seu moment però que ara no s’han aportat els justificants al Jutjat. On són els justificants?

JUSTIFICANTS DESAPAREGUTS

Tot això passa curiosament després d’haver dimitit de la Junta i d’haver explicat públicament les causes de la seva dimissió. A més, ha estat víctima de paraules malsonants sexistes i humiliants per a un ésser humà que hem pogut escoltar als àudios de l’Izarra.

El problema no és que, qui vulgui anar al jutjat, ho faci; el veritable problema és no pensar que som persones i que el mal que podem fer amb els nostres actes cap a altres persones és infinit.

Seria bo pensar si el que fem, ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres o als nostres. I encara és pitjor si observem que qui fa aquests actes pot ser disposi d’un bon sou i qui els pateix no cobri res.

I TOT AIXÒ, PER QUÈ PASSA?

Tot i que a alguns sembla que no els importa, perquè han crescut en el menyspreu a tothom que no pensi igual o a qui els critica, per molt àcida o visceral que sigui aquesta. Fins i tot es podria entendre tot això perquè els humans som així… El que no es pot acceptar és que s’utilitzin les institucions i els diners dels altres.

I tot això, quan passa i per què? Molt fàcil, per l’ús (o abús o mal ús) de la paraula. A la nostra societat alguns entenen la llibertat d’expressió només quan parlen ells, però la censuren a cop de querella i demanda quan senten amenaçat el seu status.

Excepte error per part nostra, algunes querelles i demandes s’han posat quan una persona opina contra una altra de manera molt crítica (o pot ser, creuant línies borroses): No són opinions negatives contra una institució, sinó contra persones concretes.

DEMANDES A CÀRREC DELS CLUBS

En el cas de critiques a una institució, s’entendria gastar “els diners de la casa” per pagar advocats; però si no és així, qui se senti agreujat a títol personal, que posi els diners de la butxaca si vol posar querelles; no els diners dels altres.

Perquè si no és així, si paga l’entitat, el més lògic seria en aquest cas que si després es perden els judicis, tornessin a la institució tots els diners que s’han gastat per defensar “el seu honor”.

SOLIDARITAT ÉS NOMÉS UNA PARAULA

I com que la solidaritat “abunda”, assistim des dels nostres sofàs al “linxament mediàtic” de Paquita Linares (radios, TV, diaris, xarxes socials…), una dona valenta, que es va atrevir a ser l’única o primera directiva en una junta futbolera de la FCF, un món masclista vulguem o no.

Diuen que més d’un/una va plorar el dia que va escoltar l’entrevista que li van fer a Paquita a TV3 sobre el patiment que porta a sobre. A altres se’ls va regirar l’estómac… i, en alguns casos, no els va estranyar res després dels famosos àudios.

Però és igual, els clubs segueixen competint, tenim milers de llicències, els que “juguen a querelles i denúncies” segueixen a la seva, els polítics pensen en els vots i els jutges, … no tenen temps d’aquestes coses.

NO TENIM CAP DEUTE AMB PAQUITA?

Quantes hores ha tret la Paquita a la seva família, a les seves activitats, als seus amics, per estar ajudant el futbol català, als seus clubs, federats i donar el millor de si mateixa? Si no canvia res al carrer Sicília, a aquest pas, l’exdirectiva estarà més hores a la Ciutat de la Justícia que les que està als camps de futbol.

Es continuarà permetent que Paquita segueixi amb aquest patiment en la solitud més absoluta d’aquest món del futbol fastigosament masclista?

Sra. Anna Caula, com a màxima responsable de l’esport català, està còmoda amb aquesta “història per no dormir” contra una dona? I Gerard Esteva, president de la UFEC, que té com a objectiu la defensa de les dones directives, no hi té tampoc res a dir?

LINARES NO ÉS MEDIÀTICA, EVIDENTMENT

Està molt bé fer comunicats públics pel “pico de Rubiales” a Jenniffer Hermoso, però el problema no el tenim a Sidney. El problema és aquí, amb dones exdirectives impecables com Paquita Linares que està patint dia a dia amb actuacions sense escrúpols, sense que ningú hi faci res. No és mediàtica, evidentment.  I després volem que les dones s’incorporin a la gestió en el món del futbol. Vaja, per sortir corrent amb experiències com aquesta.

Parlem de valors, de respecte i solidaritat al futbol? Menys romanços i excuses i més actuacions exemplars.

The post Els valors i la solidaritat del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fem una mica d´història. Futbolcatalunya va tenir accés a l’anomenat “Informe Poncio” fa tres setmanes, una de les vergonyes més grans per a tots aquells que presumeixen que “l’esport és valors”, protagonitzada per personatges covards que no donen la cara.

Dèiem llavors: “S’imaginen estar a punt de rebre una sentència i manar que es redacti un informe jurídic anònim contra les autoritats judicials? Atenció a la ‘moguda’ UFEC, FCF (Soteras), Secretària General de l’Esport…  ‘INFORME PONCIO’: ‘El Tribunal Català de l’Esport: Els seus incompliments formals i les seves incongruències’).

L’ABOMINABLE ‘INFORME PONCIO’

En aquest informe covard i lamentable es deia que l’autor era un despatx d’advocats extern a la UFEC i s’atacava gratuïtament el candidat Juanjo Isern i se’l vinculava a l’acord del TCE per repetir eleccions la FCF, per “influències a la Generalitat”.

El que “l’Informe Poncio” no va voler posar és que la Federació Catalana (FCF) va demanar la recusació dels membres del TCE i va fer que tots els membres del Tribunal passessin a declarar per Fiscalia. Segur que Fiscalia devia pensar: “quina manera de fer-nos perdre el temps amb les coses importants que tenim que fer”!. Com no podia ser d’una altra manera, Fiscalia va arxivar el cas …“per ridícul” i és clar, “l’Informe Poncio” ni fa menció.

Però tot això no tindria cap importància si no fos perquè aquest informe va ser enviat per email des de presidència de la UFEC als presidents de les federacions catalanes.

QUIN ÉS EL PAPER DE SOTERAS A LA UFEC?

Ràpidament, Isern va moure fitxa i va posar en marxa tota la seva artilleria jurídica perquè els culpables d’aquesta “vergonya” hagin de passar, SÍ o SÍ, per la Ciutat de la Justícia. L’ex candidat va enviar una carta al president de la UFEC, Gerard Esteva, on li va exigir transparència i li preguntava per això:

• A quin despatx professional li ha estat encarregat l’informe.
• Qui ha realitzat l’encàrrec i quin ha estat el procediment d’adjudicació.
• Quin import s’ha satisfet per la seva elaboració. (Ja han admès que van pagar 1.800€)
• Si Joan Soteras Vigo, en la seva condició de vocal de la UFEC, o els seus advocats, vinculats directa o indirectament a la FCF, han intervingut a la redacció de l’informe o han “sol·licitat l’encàrrec professional a despatx extern.

Deu dies més tard, Isern va tornar a la càrrega, en no tenir resposta de Gerard Esteva, i li va preguntar si aquest informe de la vergonya s’havia pagat amb fons públics.

PER QUÈ CALLA GERARD ESTEVA?

Futbolcatalanya també va preguntar a UFEC, i continua esperant resposta. Han d’estar molt ocupats amb la festa de l’esport català.

Per fi, la Unió de Federacions va contestar ahir, dilluns 12, més ben dit, li ha enviat una carta a Isern per no dir res, excepte tres coses curioses:

– L’informe va ser encarregat el 2019… No està malament dedicar quatre anys per escriure anònimament 17 pàgines vergonyoses, amb acusacions a persones que son companys de professió.

– Contesta la UFEC quant ha costat l’informe. És preocupant que la UFEC gasti els seus diners en 17 pàgines, que, segons diverses fonts jurídiques consultades per aquesta Redacció, estem davant d’un document ple d’errors, incongruències i una mala qualitat tècnica preocupant. Estaria bé que Gerard Esteva expliqués per què l’Assessoria Jurídica de la UFEC ha escollit aquest lletrat anònim, d’un despatx que volen amagar… potser perquè la seva consciència no estigui molt tranquil·la i saben que hauran de trepitjar la Ciutat de la Justícia amb freqüència els propers mesos.

MÉS DE 100.000 EUROS A L’ANY

La qüestió és senzilla. Tan poc es refia Gerard Esteva dels seus assessors jurídics perquè hagin encarregat aquest ‘panfleto‘ a advocats externs que amaguen els seus noms?

– Diu Esteve Pujals que la Llei de Transparència no afecta la UFEC perquè és una entitat privada. Té raó, però no diu que la UFEC rep més de 100.000 euros a l’any en subvencions de la Generalitat i això fa que la UFEC estigui obligada a donar informació de transparència. Tot i que de manera hàbil, Pujals diu que la UFEC no està obligada directament a donar dades.

Per tant, està reconeixent que sí que està obligada de forma indirecta. Juanjo Isern ja està preparant la sol·licitud a qui de debò els obligarà a facilitar la informació que ara vol negar el president de la Unió de totes les federacions catalans

PARLAREM DE LA MOCIÓ DE CENSURA

De totes maneres, s’entén molt bé que Gerard Esteva no vulgui donar més informació, ja que ha d’estar força ocupat a casa seva a Rambla Catalunya amb la “pseudo” moció de censura que ha patit fa poc i que va poder salvar-la en “el temps de descompte”.

En un nou capítol, explicarem més informació sobre aquest “motí” i també direm de qui va ser el vot que li permet continuar sent president de la UFEC, malgrat que cap mitjà s’hagi fet ressò d’aquesta notícia.

Per acabar, plantegem alguns dubtes al president de la UFEC, Gerard Esteva, per si algun dia vol contestar a futbolcatalalunya.com:

• Si la UFEC va encarregar “l’Informe Poncio” contra el TCE fa quatre anys (2019), per què el difonen ara (2023), abans de la resolució del TCE “eleccions FCF”?

NOM I COGNOMS DE L’AUTOR

• La Catalana va acusar Isern d’influències davant el Tribunal Català de l’Esport abans de la seva resolució. A més, el va portar a Fiscalia, i ara, com podríem anomenar aquesta actuació de la UFEC -la “segona casa” de Soteras- quan està a punt el TCE de resoldre sobre una altra possible “tupinada” a les eleccions ja repetides de la FCF?

• Diu Esteve Pujals que “el despatx professional autor de l’informe de referència és un estudi amb procediments oberts davant del Tribunal Català de l’Esport i la UFEC procura la seva confidencialitat en interès dels esportistes, clubs o entitats per ell representats i en aplicació de les normes de secret professional”.

• Podria ser que aquest despatx hagi perdut casos al TCE perquè ara deixi anar “la bilis” contra el tribunal en un informe anònim? No seria bo per a l’esport català que es conegués els autors d’aquest informe impresentable?

• Encara que es tracta d’un no-secret, ja que al carrer Sicília es coneix perfectament qui són. No seria una manera de defensar de veritat els clubs, esportistes, etc. que tothom conegui “les seves virtuts”? L´ètica i el respecte als altres són valors de l´esport i dels professionals. I en aquest cas, també?

TAEC, SÍ; TCE, NO?

• La UFEC ja ha donat explicacions a la Sra. Anna Caula? Estem segurs que la secretària general de l’esport no coneixia aquesta nova forma de “fer país”, amb un atac furibund i “anònim” a les institucions de l’esport català, per part d’una entitat privada que rep any rere any quantioses subvencions de la Generalitat.

• És veritat que a la UFEC li agradaria que desaparegués el TCE i al seu lloc estigués “el seu” TAEC? Compte, perquè alguns dels seus àrbitres i mediadors han reconegut en “petit comitè” que no han fet ni un arbitratge esportiu ni una mediació esportiva a la seva vida.

• I, finalment, recordem, ara més que mai, David Moner. Va endur la UFEC als altars. I ara veiem com els grans professionals de la UFEC, Josep Maria Lluch, Jordi Sans, Pili Navarro, Pere Vilà, etc. ja no són a Rambla Catalunya. Segur que tots ells li haurien aconsellat “Gerard, ara no toca enviar aquest informe. Això no és UFEC i això no és fer país”.

The post ‘L’Informe Poncio’: la UFEC mou fitxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Acabem de veure un dels més repugnants episodis de la història de l’esport català. Una presumpta institució i uns presumptes professionals, de forma anònima, criticant sense pietat el TCE, tribunal públic de la Generalitat en l’esport en un INFORME de 17 pàgines. I també a un candidat a les eleccions de la FCF, perquè les sentències del TCE no han estat del color que volien aquestes persones.

I amb aquesta excusa, airegen fins i tot qüestions professionals/personals de membres del TCE. Vergonyós, … segur que rodaran caps per aquesta actuació impresentable pròpia de repúbliques bananeres on tot s’hi val.

UN INFORME MISERABLE

Futbolcatalunya.com ha tingut accés al document que, segons fonts consultades, presumptament, s’envia des de la UFEC a tots els presidents de les federacions catalanes, sota el títol: “TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT: Els seus incompliments formals i les seves incongruències”.

Ens hem posat en contacte amb Premsa UFEC perquè ens ratifiqui si és cert que s’ha enviat aquest informe des de Rambla Catalunya, i ens ha atès Sergio, cap de premsa. No hem tingut sort: de moment, la resposta del silenci és la millor resposta.

ESTEVA TÉ LA PARAULA

L’informe diu el següent: “Aquest informe està elaborat per un despatx d’advocats extern a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (en endavant, “UFEC”)”.

Té alguna cosa a veure la UFEC amb aquest informe i la seva difusió massiva? Esperem que el seu president Gerard Esteva ho confirmi o ho desmenteixi, com més aviat millor pel bé de l’esport català. Perquè aquest fet és pot considerar un atac indirecte, injustificat, a la Secretària General de l’Esport, i a la Sra. Anna Caula, responsables màxims del TCE.

El més lamentable de l’informe és que ningú el signa ni apareix el nom del despatx d’advocats, en una mostra de covardia impròpia de professionals que s’han dedicat a difamar els membres del TCE, i d’un nivell tècnic inacceptable per a la UFEC.

PENDENTS DEL RECURS D’ISERN AL TCE

I per si no en tenien prou amb ficar-se amb els jutges del TCE, aprofiten el viatge i acusen de corrupció un candidat a les eleccions de la FCF, dient que el “possible tracte de favor que ha acabat generant una repetició electoral”… Estan acusant algú de prevaricació? … De veritat ha sigut així? …Es refereixen al candidat Juanjo Isern? La covardia es mostra una vegada més,… no gosen ni anomenar-lo pel seu nom i cognom.

Els intents d’escapolir responsabilitats cauran en sac trencat. Isern ja ha donat instruccions als seus advocats perquè interposin totes les querelles i demandes que es mereixen els autors de l’informe i els seus còmplices. Ja sigui per la seva gran tasca i professionalitat, siguin els que ho hagin encarregat oja siguin els qui ho hagin difós.

Quina casualitat que surti ara aquest informe “anònim” contra el TCE !

Saben que el Tribunal Català és a punt de resoldre el recurs de Juanjo Isern de les eleccions de la FCF, i la més que probable decisió podrà ser històrica per l’esport català i per la Federació. Què millor que malparlar contra el TCE per desacreditar el seus membres quan treguin la sentència per si no afavoreix alguns.

Per cert: dos detalls més per a il·lustrar el desig de confondre al futbol català i a la resta de federacions.. 1: Fiscalia va arxivar el 28 de març passat l’assumpte àudios-Isern per presumpte tràfic d’influències. No hi havia cas. Però, 2: el 20 d’abril (ho van enviar la setmana passada a les Federacions) filtra aquest caòtic i penós Informe per part d’uns advocats externs i, presumptament, contractats per la UFEC

UN ESTIL IMPROPI DE PROFESSIONALS

D’altra banda, aquesta Redacció s’ha posat en contacte amb diversos juristes esportius i tots coincideixen en la mala qualitat tècnica de l’informe. També mostren la seva estranyesa pel seu estil deficient, impropi de professionals i els presumptes delictes comesos pels seus autors i còmplices amb les greus acusacions contra els jutges del TCE i Juanjo Isern.

L’excandidat Isern ja ha donat el primer pas de les diverses accions legals que presentarà davant dels responsables i els redactors de l’informe. Ha fet un requeriment formal de transparència a la UFEC on ha demanat el següent:

• A quin despatx professional li ha estat encarregat l’informe.
• Qui ha realitzat l’encàrrec i quin ha estat el procediment d’adjudicació.
• Quin import s’ha satisfet per la seva elaboració.
• Si Joan Soteras Vigo, en la seva condició de vocal de la UFEC, o els seus advocats, vinculats directa o indirectament a la FCF, han intervingut a la redacció de l’informe o han “sol·licitat l’encàrrec professional a despatx extern”.

Estem segurs que Gerard Esteva ens confirmarà el més aviat possible que la UFEC no hi té res a veure amb aquest ridícul informe. I, més, que Soteras, vocal UFEC, no tenia cap coneixement que això es difondria a les federacions catalanes.

The post L’Informe de la vergonya, anònim i covard appeared first on FutbolCatalunya.com.

Isabel Pérez, secretària general de la UFEC, ens explica a Futbolcatalunya algunes claus per entendre què està passant amb el futbol femení i quina estratègia s’ha de seguir per trencar el sostre de vidre de les dones en els espais directius de l’esport.

En quin moment es troba ara mateix l’esport femení?

Estem en un moment de visibilització i interès com mai fins ara ens hi havíem trobat. Avui les esportistes son referents per nois i noies de totes les edats i hem de saber aprofitar aquest escenari per fer possible una normalització plena de l’accés de les dones en tots els àmbits de l’esport, començant pel terreny de joc com estem veiem i arribant fins els càrrecs directius.

“ESPEREM SIGUI UN PRECEDENT L’APROVACIÓ DELS PRIMERS ESTATUTS DE LA LFPF”

La pandèmia ha estat un moment complicat per l’esport en general, però com ha afectat a l’esport femení?

De l’experiència d’altres crisis sabem que l’impacte és major en sectors de la societat de més vulnerabilitat, i la igualtat de les dones és un d’ells. Sovint hem estat testimonis de mesures anticrisi que s’apliquen prescindint de perspectiva de gènere i en l’àmbit de l’esport cal recordar que durant el confinament només es va permetre la competició professional, excloent la femenina per no disposar-ne d’aquesta categoria jurídica. Per sort, fa menys d’un mes vam poder assistir a l’aprovació dels primers estatuts de la Lliga de Futbol Professional Femenina que esperem sigui un precedent. 

El Camp Nou ha viscut últimament dos sold outs, quin anàlisi en fa d’això?

Hi ha interès, hi ha ganes d’esport femení i el futbol és la punta de llança del nostre sector. Crec que el que estem vivint al Camp Nou gràcies a les esportistes del Barça, dóna la raó a molts anys de treball que des de les entitats, els clubs,, les federacions, les famílies, esportistes i professionals estan duent a terme.

“LA COMISSIÓ DONA DIRIGENT TÉ UN ANY DE MENTORATGE I LIDERATGE ESPECÍFIC”

Quin paper té la UFEC pel que fa a l’impuls de les dones directives en l’àmbit esportiu?

El Consell Directiu de la UFEC, presidit per Gerard Esteve, ha pres des de l’inici el compromís per visibilitzar i fomentar la presència de dones directives en l’àmbit de l’esport, en els espais de presa de decisions. Així, totes les Presidentes de federacions esportives catalanes formen part del Consell Directiu de la institució i des de fa uns anys s’ha posat en marxa la Comissió Dona Dirigent que té un de mentoratge i lideratge específic: el Women Executive Sports Education (WESE), el primer postgrau en el nostre sector per dones que vulguin fer un pas endavant en el paper directiu.

Des de les Federacions, com es viu aquest moment per les dones esportistes i directives? Què significa la candidatura de dues dones per presidir la Lliga Femenina de futbol?

No sabem com acabarà cristal·litzant aquest procés que ha arrencat la Lliga de futbol femenina, però és significatiu com a canvi de paradigma del lideratge que la candidatura que s’ha fet pública comparteix protagonisme entre dues dones referents a l’entorn. Fins ara estem acostumats a un tipus de lideratge masculinitzat i tradicional i és important per nosaltres que puguem fer-nos un model a mida, canviant rolls i estereotips per fer possible la igualtat efectiva.

The post Isabel Pérez respon: què passa amb el futbol femení? appeared first on FutbolCatalunya.com.