Va per tu, Natxo! pic.twitter.com/F0kf9fquKm

— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) April 20, 2026

Sant Andreu ha començat el dia aquest dilluns amb un sabor únic, el sabor que només els campions poden mostrar al seu barri, a tot un poble lliurat amb el seu equip. Llarga nit per a la plantilla, encara que van faltar el cap Natxo o el lesionat Noel, però temps hi ha al davant per a festejar.

De fet, segons ha comunicat el responsable de premsa quadribarrat, Roger Graells, la rua tindrà que lloc diumenge que ve 3 de maig. A l’equip li queda viatjar a Alcoi i tancar el curs enfront del Barbastro al Narcís Sala. Una vegada finalitzi aquest últim xoc de Lliga, començarà la gran festa.

NO TOTS FELICITEN EL CAMPIÓ

Atenció a aquest 3 de maig perquè serà una cita històrica i reivindicativa per a una entitat a la qual sembla desitgen arrencar de casa seva. Que trist i lamentable és saber que, a aquestes hores, el club no ha rebut encara cap felicitació de les autoritats de la ciutat. Penós. Tampoc va aparèixer l’encara president de la FCF, Soteras, ja que va triar sortir a la foto de la Copa del Rei de Sevilla servint a Louzán abans de ser present en el dia més gran d’una entitat que passeja la quadribarrada per tota la nostra geografia.

Clar que l’escridassada que li hagués caigut des de la graderia hagués estat també de campionat. Una mica més, l’amo Taito Suzuki es queda sense agafar la Copa, ja que el protagonisme el volia un altre.

El Narcís Sala és una festa!

Jugadors i aficionats celebren l’ascens sobre la gespa!#SantAndreuReusE3

https://t.co/RlF4bhC9tN pic.twitter.com/qmFGf1rBUp

— Esport3 (@esport3) April 19, 2026

DEL NARCÍS SALA NO ELS MOURAN

I, a partir d’ara, comença el compte enrere per a revelar el que és una realitat per a tothom, menys per a algunes excepcions que es tapen els ulls. L’afició (els votants) ho repeteixen sempre: NO a moure’s del Narcís Sala. Ni caben a Can Dragó (on també haurien de pagar lloguer a l’Ajuntament) ni desitgen sortir del seu fortí.

El seu president d’honor, Manuel Camino, no va poder ser més contundent. ““A Can Dragó no hi cabem i no tenim res a veure amb el Club Esportiu Europa”,, va dir. Algun dubte? Ja,ja,ja, el capità del vaixell andreuenc ha sofert i sofreix massa situacions compromeses com per a cedir fàcilment.

Però aquesta és una altra ‘guerra’ que segur guanyarà l’afició, el poble de Sant Andreu del Palomar.

Carta de Taito Suzuki adreçada als socis/es

The post La rua del campió serà el pròxim 3 de maig appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post Tot l’ànim i la força per al gran Natxo González appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lucas Viña va aterrar l’estiu del 2024 al Narcís Sala amb molts interrogants a resoldre i això que arribava amb un historial recent i impecable de Terrassa. Però la incertesa estava a l’ambient menys per al seu tècnic Xavi Molist. Lucas, natural de L’Hospitalet on no ‘va ser ‘profeta’ a la seva terra -sí que ho va ser el seu pare en el riberenc Guimerense- ha superat tots els exàmens.

Amo absolut de qualsevol banda andreuenca, amb especial excel·lència a l’esquerra, és el lateral que qualsevol equip desitjaria. I, a més, marca gols. En l’actualitat suma 5 encara que ve d’11 del curs anterior. És un tipus que contagia vida, que transmet alegria i això la UESA ho aprecia. El seu últim gol al Johan Cruyff va portar a l’èxtasi als seus seguidors.

A LES 14 H, FINAL SANT ANDREU-POBLENSE, ULLS OBERTS!…

Ja sap el que faràs diumenge a les 14 h.?

Primer, esperem que sigui una victòria i després, si aquesta victòria amb la d’Eivissa, millor que millor, la veritat.

Han començat a jugar ja amb el Poblense aquest dimecres o ja ho van fer dissabte passat quan van guanyar al Johan Cruyff?

Sí, al final del partit, ja comencem a pensar però va ser el dilluns quan ja vam posar el focus en el pròxim, que és el Poblense, un gran equip que ha estat aquí líder fins fa poc i sabem que es va un partit molt difícil.

“TANT DE BO SUPEREM AL POBLENSE”

Hem vist festejar molts gols, però pocs com el seu de dissabte!

Sí, va ser especial. Vulguis o no, sabíem que el Barça At. tindria les seves ocasions i havíem de ser molt eficaces. Amb les quals vam estar vam fer molt de perill i a la qual vaig poder veure porteria, va arribar el meu gol. Sabíem que era una victòria molt important perquè deixàvem un rival també que anava a estar barallant per estar a dalt.

Una curiositat: Com li permet Natxo González, un dels millors entrenadors per a nosaltres de la categoria i del futbol espanyol que el seu esperit ofensiu es pugui reflectir tant al camp?

Bé. Jo soc lateral i el primordial és defensar, però si li puc donar aquest plus com a ofensiu -des que canviem el sistema a jugar amb carrilers- em dona una miqueta més de llibertat.

“EL MÍSTER NATXO EM DONA UNA MICA DE LLIBERTAT”

LU, LU, LU…CAS VIÑA, el crit del dissabte va explotar el dissabte en el Johan! Ets tot un ídol.

Sí, sí. I la veritat, vulguis o no, es va poder veure tant en directe com en les fotos, és una bogeria això d’aquesta afició. Semblava que jugàvem de local una altra vegada.

Si mirem una mica enrere, la veritat és que va costar ficar-se a la zona de promoció. De fet, fins a la jornada 24 que van agafar el lideratge i ja no el deixaran.

Sí, sí, al final en qualsevol categoria, però sobretot la Segona Federació, una de les categories més complicades que hi ha, i més en el grup que estem. És cert que al principi va costar una mica arrencar, era un projecte nou, jugadors nous, entrenador nou, tots havíem de saber com volíem jugar i què potenciar, i al principi costa, però sabíem que confiant en el projecte anàvem a estar on estem.

“SABÍEM QUE ANÀVEM A SER AQUÍ”

Lucas Viña és un jugador més que rendible, perquè mirant els teus números, vostè ho juga tot, està en tots els llocs, fica gols… el que s’ha dit, més que rendible.

Bé, al final, el que intent és estar disponible tots els diumenges perquè l’entrenador pugui posar-me o no, que decideixi ell i quan toca jugar, donar el 120% i tota la resta vindrà només.

Sempre s’havia relacionat a Emilio Lucas Viña amb el Terrassa, però vostè és de L’Hospitalet i ara Sant Andreu.

“SEMPRE VULL DONAR EL 120%”

Quan vaig sortir del filial del Depor, Terrasa em va obrir els braços, vaig anar sense pensar-ho i vaig estar cinc anys molt bé aquí, vaig ser un dels capitans, vaig conèixer a la meva parella i em vaig mudar aquí a Terrassa.

Insistim, Lucas és de L’Hospitalet, no?

Sí, clar, les meves arrels són de L’Hospitalet. Quan me’n vaig anar de Terrassa em va fotre perquè estava molt còmode amb la gent, però ving de L’Hospitalet tot i que Sant Andreu és una cosa especial. Vaig caure dempeus i la gent em té una estima brutal i jo a ells encara més.

“VAIG ESTAR 5 ANYS MOLT BONS AL TERRASSA”

També va passar pel Prat i allí es va reconvertir.

Sí, Vaig estar els dos anys de juvenil amb Pepe Delgado, pugem al primer equip, em vaig saltar l’etapa del Nacional i vaig anar directe amb Agustín Vacas, que és el que em va dir de ser lateral.

Bé, és la clara demostració que a vegades cal fer un gir en la vida per a tornar una altra vegada al camí de l’èxit.

Sí, sí, totalment. Al final, l’últim any a Terrassa va ser complicat perquè Chus, que era entrenador en aquest moment, confiava en altres jugadors o en un altre estil de joc i jo no encaixava.

“AGUSTÍN VACAS EM VA POSAR COM A LATERAL”

El que són les coses: vostè és de L’Hospitalet, a punt de tocar la 1a Federació amb el Sant Andreu mentre L’Hospi segueix a tercera.

Sí, però és que al final totes les categories són molt complicades. El problema que va tenir l’Hosi, al principi, va anar que tothom el posava com molt favorit i la Tercera Divisió és molt complicada. Ara s’està fent una gran feina, són a zona de playoff, han tret bastant marge a aquesta zona de playoff i hi ha jugadors amb un potencial increïble. Crec, i desitjo, perquè tinc molts amics allí, que puguin pujar, que al final la ciutat mereix estar el més amunt possible.

“L’HOSPI ESTÀ FENT UNA BONA FEINA”

Ens han parlat meravelles del seu pare, que no és el típic pare del futbolista que dona la pallissa amb el fill.

No, no, la veritat que el meu pare és home de futbol i va jugar a L’Hospitalet, Santa Eulalia -allí és un emblema-. Tothom parla molt bé d’ell, viu el futbol més que jo encara, el pobre es posa molt nerviós que l’altre dia no sabia ni on ficar-se amb el gol. Tenia el cor a mil per hora, el viu amb una passió que al final també part de l’ascens ha de ser per a ell.

En fi, i així ha aconseguit disputar la seva segona temporada com a quadribarrat i com a estrella.

Bé, és el que t’he dit, des que vaig arribar, la gent em va rebre molt bé, em sento molt volgut i al final quan surto, si ja tinc donar aquest 120% que jo m’exigeixo, quan veig la graderia plena, em surt donar encara aquest plus més.

“EL MEU PARE VIU EL FUTBOL MÁS QUE JO”

Ja estan preparats mentalment per a Primera Federació o anem a poc a poc?.

Jo soc dels quals prefereix anar a poc a poc. Sí que és cert que l’equip que tenim podria competir perfectament en Primera, però com encara no estem… a centrar-nos en diumenge i ja veurem.

Digui’ns alguna cosa sobre el seu entrenador Natxo González perquè estem davant un dels grans. No sé si estàs d’acord o en desacord o prefereix ‘rajar’ una mica, si ho desitja.

No, no, és la veritat, No es pot ‘rajar’ perquè està fent un treball brutal i venia també de fer molt bons treballs. Al final si té tota la trajectòria que té i experiència és perquè li ho ha treballat des del primer dia i mes que merescut, la veritat.

“EL MÍSTER NATXO ES UN DELS GRANS”

Què destacaria de la plantilla aquest curs?.

Et diria que dels 24 que som, que els 24 podem ser titulars i donar un 10 de nota en el partit. És a dir, posis al que posis saps que et competirà. Si un juga 10 minuts, saps que et donarà el màxim i et pot donar el partit, com ha passat diverses vegades. Al final amb aquest equip me n’aniria a l’altra part del món,

I amb aquesta afició més!.

Sí, sí, al final és la nostra base, vulguis o no. Quan juguem de visitant no ho sembla sinó que ens sentim locals. La veritat que és que no hi ha paraules per a l’afició.

Aquest ‘punt de bogeria’, amb respecte, que té aquesta afició, Per què?.

Perquè té un sentiment de pertànyer al barri, és l’equip del barri, i això, vulguis o no, a la gent li motiva. I quan veus que està omplint estadis, que tothom parla de tu, que damunt l’equip és aquí a dalt lluitant per a ascendir, va tot de la mà.

“AQUESTA PLANTILLA TÉ 24 TITULARS”

Vostè només tens 29 anys, és a dir que encara li queda molt futbol.

Queden molts anys encara. Exacte.

Fins i tot per a recordar moments durs com aquella seriosa lesió en el Fabril o aquest debut impossible a Primera Divisió amb el Depor.

No, això no s’oblida mai i més quan vaig estar molt a prop, però al final al futbol també has d’estar en el moment decisiu. En aquest moment vaig tenir la mala sort que em vaig lesionar i vaig haver d’esperar altres oportunitats.

“NO HI HA PARAULES PER A L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU”

Lucas Viña, Pitxitxi?.

Sincerament, prefereixo no marcar més gols i pujar que continuar marcant

Home, ja ha fet cinc gols i ve de marcar 11 l’any passat. Té sis jornades per a igualar-ho.

Però el que et dic, prefereixo guanyar, no marcar jo i que ho facin altres companys i tots feliços.

En resum: quan tanqui els ulls a les dues de la tarda aquest diumenge després de guanyar al Poblense, què pensarà

Pensaré en el que m’acabes de dir.

The post “Diumenge, a les 14 h., tancaré els ulls i…” appeared first on FutbolCatalunya.com.

I, si no és així, encara quedarien bales per a poder utilitzar per part de la UE Sant Andreu aquest curs, una temporada excel·lent amb marques històriques de la mà del gran Natxo González. Els quadribarrats esperaran al Narcís Sala (diumenge 5, 12 hores) al Poblense, tercer classificat, a 10 punts. D’altra banda, l’Atlètic Baleares, segon de la classificació (a 9 del líder), i dirigit per Luis Blanco, es desplaçarà a Can Misses (Eivissa) amb la necessitat urgent de guanyar per als locals si no volen anar-se’n a l’infern del descens.

En resum: si guanya la UESA al Poblense i fa el mateix l’Eivissa Illes Pitiuses l’At. Balears, Sant Andreu explotarà d’alegria per un ascens a Primera Federació molt merescut després de tres cursos d’intensa baralla en la Segona.

UNA AFICIÓ QUE MEREIX L’ASCENS I MÉS

I, si no es produeix aquest doble triomf local, el conjunt andreuenc encara disposarà de 4 jornades més al davant. Recordem que el calendari encara oferirà dos desplaçaments (València Mestalla i tancament de temporada regular enfront de l’Alcoià), i dos al ‘temple’ (Reus FC Reddis i Barbastro).

Per descomptat que aconseguir aquest nou èxit aquest pròxim Diumenge de Resurrecció seria extraordinari encara que ningú ha de témer per una festa assegurada.

La immillorable jornada que més d’un miler d’aficionats va poder viure am l’Estadi Johan Cruyff aquest passat dissabte tindrà una continuïtat meravellosa.

UNA ‘MANETA’ DE GOLS PER A LUCAS VIÑA

Per cert: detall per a l’estadística que reforça el transcendental paper que té Lucas Viña en aquest Sant Andreu campió. El barceloní va anotar el seu quart gol de Lliga enfront del Barcelona At, cinquè del curs perquè va veure porta també a la Copa del Rei davant el Teruel.

L’excel·lent lateral quadribarrat va mostrar les seves clares aptituds ofensives enfront d’Espanyol B (14a Ja) At. Lleida (15a) i Olot (21a) i pot augmentar el seu compte. Actualment, figura com el tercer realitzador del grup després d’Adri Garcia (9) i Marcos Mendes (11) en 26 partits de Lliga.

The post El Sant Andreu ja té a tocar l’ascens directe appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara que sembla que el món del futbol no existeix sense competició professional, la veritat és que el ‘semi’, l’amateur i el formatiu es troba a la seva recta final. I aquest cap de setmana sense ‘futbol-galàctic’ hi ha un menú excel·lent amb un estel·lar Barcelona At.- Sant Andreu (dissabte 19,30 h., Estadi Johan Cruyff).

Amb 80 peticions visitants a 21 euros –penosa i lamentable posició del FC Barcelona– i molts aficionats repartits a la graderia, tot apunta a una excel·lent entrada.

MOLTES BAIXES AL BARCELONA AT.?

El pitjor seran les absències previstes encara que els de Belletti puguin sumar més. Segons va publicar el diari SPORT dimarts 24, la llista de baixes és molt llarga i fins i tot es van plantejar demanar l’ajornament del partit. No ha estat així i ja veurem la relació de convocats dissabte.

Per part de la UESA, només està sancionat el migcampista Pau Darbra així que el tècnic Natxo González ho tindrà molt millor. Encara més, haurà de descartar a un futbolista per a la convocatòria final.

GAIREBÉ UN CENTENAR DE GOLS

D’altra banda, cal dir que, a priori, els números presenten un xoc d’alta volada. Mentre els blaugrana ja han anotat 50 gols, els quadribarrats només sumen cinc menys (45).

Mancant 6 jornades per al final de la Fase regular tenen 8 punts de marge sobre el segon classificat (Poblense). Clar que el Sant Andreu arriba amb el record del 0-1 de la primera volta al Narcís Sala.

La UESA marca rècords. Atenció: 7 triomfs consecutius, 11 seguits com a invicte (2026) i amb 12 triomfs i 2 empats abans de caure un llunyà 30 de novembre 2025 a Girona. Lluny del seu camp acumulen 24 punts sobre 42 disputats.

En l’altre costat, el FCB, amb 27 sobre 42 punts a casa seva, ve d’un empat i dues derrotes i d’un global de 4 triomfs, 5 empats i 4 KO durant aquest 2026

The post Barcelona At.- Sant Andreu, el futbol no s’atura appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només el temps dirà si és un encert o tot el contrari contractar Natxo González encara que la primera impressió és un excel·lent per al director esportiu de la UE Sant Andreu, David Mordillo. No sols per l’experiència de l’entrenador basc (fonamental) sinó per la personalitat d’un profund coneixedor de totes les categories.

“És un tècnic amb molta capacitat, que ha treballat en molts clubs que suporten també molta força social. Necessitem algú que sàpiga el que la gent vol. Que li brillessin els ulls quan parlem demostra que és la persona perfecta”, va afirmar l’executiu andreuenc.

Per descomptat, hi haurà qui digui, com ja se li ha recordat en la roda de premsa de presentació el seu futbol ‘defensiu’ encara que val la pena repassar la seva excel·lent trajectòria per a analitzar.

NATXO SAP EL QUE HA DE FER

“La paraula ascens sortirà sempre, tots volem el millor i el millor és ascendir, però això s’aconsegueix al maig/juny. El més important és el dia a dia i cal anar agarrats de la mà”, va afirmar com a presentació. Aquesta paraula màgica de ‘ascens’ sempre anirà al costat de l’equip quadribarrat.

Natxo González torna 14 anys després -“ara estic en la joventut de la vellesa i estic millor”- sabent que “com més perds, més aprens”. Per cert: Que soc més defensiu que ofensiu? Els millors equips són els que menys encaixen i els que més registres dominen. Tinc capacitat d’adaptar-me al context”.

MIQUEL JOVÉ, EL TORALÍN…

Acompanyat pel president Taito Suzuki i el director esportiu, Natxo se’n va recordar de l’històric delegat “Miquel Jové, li hauria fet una gran abraçada” i va mostrar la seva espina. “Mai oblidaré els penals de l’eliminatòria a El Toralín perquè mai he plorat tant. La meva mare m’ho recorda moltes vegades”.

Aquesta mirada al passat era obligada però el que compte és el present i el futur. ““Quan em van trucar, vaig dir: Cony, si és el Sant Andreu!. Vaig pensar en els 4 anys que vaig estar a Sant Andreu, en el col·legi dels meus fills, el poble…” Molts pensaments per a “un projecte il·lusionant i tant de bo estigui el mateix temps. Increïble el que mou aquest club, per això és especial”.

The post Natxo González: “Cony!, si és el Sant Andreu!” appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels fixos de Xavi Molist, una de les peces claus d’aquest Sant Andreu que aquest diumenge (17 h.) intentarà superar al Rayo Majadahonda en la tornada de la promoció d’ascens. La segona fase d’ascens a Segona Federació espera i aquest 0-0 només ha de servir per a agafar impuls i guanyar enfront d’una afició superlativa.

Serrano, germà del jugador de futbol sala Roger Serrano, ha sabut guanyar-se el seu lloc en una plantilla molt exigent. El curs passat va jugar 40 partits i va marcar la meitat dels gols que en l’actualitat, però la seva influència a l’avantguarda d’aquesta UESA és impressionant.

UN “EQUIPÀS” ANOMENAT SANT ANDREU

Subirá aquest Sant Andreu o no?

Crec que sí. Si fem les coses com cal fer-les, pujarem perquè tenim un equipàs.

Segur que les primeres paraules del tècnic Xavi Molist després del 0-0 de l’anada van ser per a reclamar atenció perquè no està tot fet ni de bon tros…

Clar. Si et fixes en la Lliga regular han estat més fortes fos que a casa seva, cal anar amb compte perquè donaran una mica més. Cal controlar les contres i, si juguem com l’altre dia, guanyarem.

Per què a aquest Sant Andreu li costa tant guanyar al Narcís Sala?

Realment, els partits perduts a casa han estat per la nostra falta d’encert en els últims metres. Contra l’Elx, per exemple, o Mallorca, vam tenir moltes ocasions. No és la pressió perquè juguem igual fos que a casa encara que el nostre camp és més petit.

“EL RAYO M. ÉS MÉS FORT FORA DE CASA SEVA”

Això de jugar amb 6.000/7.000 seguidors a la graderia només estimula, no pressiona, no?

No, no afecta sinó que ens motiva més. Jo ho noto molt perquè et sents més professional i t’excita més.

La veritat és que tenen una afició realment meravellosa, de 12.

És increïble, la millor de la categoria i de Catalunya. Podríem, per l’afició, ser de Segona o de Primera Divisió i cal agrair aquesta sort.

“TENIM LA MILLOR AFICIÓ DE CATALUNYA”

Aquest play-off miren una mica cap al Nou Sardenya?

En quin sentit?

Doncs que l’Europa ja està en Primera Federació i vostès, no.

És una motivació més per a pujar perquè poder jugar un derbi és molt especial, és un punt més per a voler pujar sigui com sigui. És una de les coses que tinc al meu cap quan jugo aquest play-off.

“VEURE JA L’EUROPA A PRIMERA ÉS UNA MOTIVACIÓ MÉS”

Molist ha sabut treure màxim rendiment a la gent jove com Torices, Jurado, Albertito o vostè mateix i li està sortint bé.

Es nota que són grans jugadors i que han sabut aprofitar la seva oportunitat. Per exemple, Marc, no va començar amb màxima confiança, però ja demostra la seva qualitat.

No jugarà Casti, per sanció, però tenen relleus suficients.

Casti és molt important amb una sortida de pilota excel·lent encara que hi ha altres companys com Guille o Peli o Yeray i estic molt tranquil. Ho faran bé, segur.

“VEURE CRÉIXER AQUEST CLUB ÉS UN ORGULL”

Serrano té només 25 anys, tens un any més de contracte, és a dir que el futur ja se sap on continuarà…

Sí, perquè estic molt a gust aquí, he renovat fa poc i desitjo poder pujar amb aquest Sant Andreu i viure l’experiència de la Primera. Veure créixer a aquest club és un orgull.

En resum, que se sent a casa seva.

Sí. Vaig ser aquí fa uns anys, vaig aprendre, molt, després vaig ser a tres equips, no va sortir tot el meu potencial i ara em torno a sentir molt bé. He marcat 8 gols, també, i m’encanta aquesta faceta golejadora.

The post “Pujarem perquè tenim un equipàs” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb una trajectòria que va deixar empremta tant dins com fora del terreny de joc, el ‘Tigre’ Jaume Creixell (82 anys) ha estat recordat per la seva passió desbordant. A més, pel seu caràcter únic i el seu amor incondicional pel futbol.

L’acte, organitzat pels veterans de la UE Sant Andreu amb un sempre actiu i entranyable, Albert Mendoza, ha reunit nombroses figures destacades del futbol català. Molts exjugadors, entrenadors i periodistes han volgut rendir homenatge a aquest personatge tan estimat.

UN ‘TIGRE’ SUPER GRAN

Molts testimonis d’amics, companys i familiars han destacat no només la seva contribució esportiva, sinó també el seu caràcter proper i genuí, que el va convertir en una persona especialment carismàtica.

Aquest homenatge no només ha servit per reconèixer la seva influència en el futbol català. També ha subratllar la importància de valorar aquells que han dedicat la seva vida a aquest esport. El Narcís Sala, com a escenari d’aquesta celebració, ha estat el lloc perfecte per mantenir viu el record d’un home que sempre serà part de la història del nostre futbol.

Jaume Creixell continuarà sent un exemple d’autenticitat i passió, i el seu llegat perdurarà en la memòria de tots aquells que l’han admirat i estimat.

MOLTS NOMS PROPIS

Durant la matinal han estat molts els moments que el ‘Tigre’ -sempre li recordarem passatges meravellosos a Carrusel Catalunya (SER)– va estar en el primer pla. El seu caràcter indomable va unit a un especial sentiment d’afecte per a tots aquells que han format i formen part del futbol català. No ha dissimulat mai ni mai s’ha distingit per la seva diplomàcia sinó tot el contrari.

Aquest últim dissabte de novembre (2024) es va amb el record permanent per a una gran persona i excel·lent jugador. Figures mítiques com Solsona, Raul Longhi, Quique Cárcel, Morales, i moltíssims més no s’han perdut un triangular amb periodistes i exfutbolistes amb cor de ‘Tigre’. Simplement, GRÀCIES, Jaume!

The post Emotiu homenatge al ‘Tigre’ Jaume Creixell al Narcís Sala appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb un discurs sincer, com sempre ha estat i és, s’ha acomiadat Manuel Camino de la presidència del Consell d’administració de la UE Sant Andreu. Se’n va, però es queda; es treu un pes majúscul de damunt encara que continuarà donant la cara. Al seu costat, l’empresari japonès Taito Suzuki mostrava una imatge il·lusionant i amb respostes que només el futur aclarirà.

“Faig aquest pas per a poder sobreviure. He robat molt de temps a la meva família, he estat moltes nits sense dormir” va comentar com a aperitiu. A més, “he comès mil errors i el 90% han estat per tema econòmic”. Després de 13 anys com a màxim responsable de l’entitat fa un pas al costat.

DE MANUEL CAMINO A TAITO SUZUKI

Seguirà com a president institucional “sense cobrar, per descomptat” i, encara que “sé que no tot és diners en el futbol humil ja no és tan humil com era”. Ara arriba l’empresari Taito Suzuki qui “s’ha compromès a respectar els valors del club”.

Camino dedicava “la major part del temps a buscar recursos” i ara “veure a aquest Sant Andreu lliure de càrregues és més que guanyar a l’Europa aquest diumenge; les cancel·laran totes. Deixo el club en bones mans”.

El japonès Suzuki, que segurament estarà aquest diumenge a les graderies del Nou Sardenya, va quedar “impactat per l’afició i per la proposta futbolística” del conjunt dirigit per Xavi Molist.

“INTENTARÉ ESTABILITZAR EL CLUB”

El nou president del Consell pretén “millorar les instal·lacions i que la gent del barri es beneficiï d’aquest projecte”. Vol portar l’entitat quadribarrada “al futbol professional” encara que reconeix que cal anar pas a pas i primer “intentaré estabilitzar el club”.

Manuel Camino va assegurar que “al Sr. Suzuki no li interessa guanyar diners per a res amb el Sant Andreu” i no va oblidar el pas de Dinorah Santa Ana com a propietària andreuenca en el 2015. “Aquesta experiència sempre servirà, però és clar que per a créixer havia de venir algú. Sempre he volgut fugir dels fons d’inversió i de qui volia només beneficiar-se; ara, gaudiré de tots els partits”.

Nous aires, per tant, al Narcís Sala amb nou accionariat asiàtic –”jo també tinc les meves ‘pors’- que serà vigilat de prop, com ja ha avançat el grup de seguidors ‘Desperdicis 07’.

Comunicat oficial davant els últims canvis a la Unió Esportiva Sant Andreu. pic.twitter.com/BzDnUEz9Lu

— Desperdicis 07 (@Desperdicis) November 14, 2024

The post Camino deixa el Sant Andreu en mans de Taito Suzuki appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un triomf visitant i cinc empats (tres a domicili per 2 locals) és el balanç de la primera jornada de la Segona Federació per als equips catalans. Només la UE Sant Andreu va saber sumar els tres punts en joc a la seva visita a la CE Dani Jarque enfront d’un Espanyol B que va donar bona imatge.

Es van avançar els locals per mediació d’un excel·lent Miguel Carvalho (11′) en una de les poques distraccions defensives quadribarrats. Tot i això, l’entrada de Sergi Serrano va trencar tots els esquemes.

Primer va sumar l’empat Max Marcet (62′) amb molt d’esforç i després Sergi Serrano (90′) va col·locar un tret clavat a l’esquerra del porter Llorenç.

PUNTS REPARTITS

Mentrestant, la jornada començava aquest dissabte amb un primer empat a zero entre Andratx i Cornellà i una claríssima derrota de l’Europa en la seva visita a l’estadi Balear. El gol de Mahicas (45′) va alimentar les il·lusions visitants, però els locals van sentenciar amb Forniés (67′) i Toni Ramón (77′). Primer va marcar Plomer (3′).

D’altra banda, la jornada matinal d’aquest diumenge va començar i va acabar amb un empat a res entre Eivissa IP i Lleida.

A la tarda, empats del Badalona Futur a ‘casa seva’ de Blanes davant Alzira i del Terrassa enfront de l’Elx llicitano  a l‘Olímpic. La derrota se la va emportar en la seva estrena de categoria l’Olot de Dólera en la seva visita a València

The post Només la UE Sant Andreu suma els tres punts appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gairebé deu anys, quarta temporada des de la seva arribada al febrer del 2022, per a Xavi Molist que prioritza mantenir-se en aquesta Segona Federació i després anar per empreses majors.

Gairebé onze anys des de la seva retirada com a jugador, quarta temporada al capdavant del Sant Andreu amb un balanç més que positiu. 5a plaça i promoció (2022), 2n i ascens (2022-2023), 4t i promoció (2023-2024). Ara què toca?

MOLIST I L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU

Treballar bé i quedar el més amunt possible perquè aquest equip ha d’estar preparat per a aconseguir, com a mínim, el mateix que la temporada passada. No obstant això, sabem que la Lliga és molt complicada i hem de tornar a pensar a assentar-nos en la categoria. Primer: salvació i segon; com més a dalt, millor.

Deia el passat estiu que “el primer objectiu és salvar-nos”. Això ara ja no embeni, veritat!.

“CAL ACONSEGUIR, COM A MÍNIM, EL MATEIX QUE LA TEMPORADA PASSADA”

Continua sent el mateix: El primer objectiu? Salvar-nos. Després, segons s’aconsegueixi això, mirar més cap amunt i seguir un altre any en Segona. Per a l’altre, i si s’aconsegueix treballar igual, mirar més alt.

Sona a lliçó apresa…

No, la realitat és tenir els punts que ens garanteixi salvació i més tard mirar a dalt. Un exemple: La Nucía, l’any passat, volia això, però si penses a ascendir, sí o sí, et pots pegar l’hòstia. Primer l’A, després la B i, en acabant, la C, passets curts.

“Els jugadors s’han de deixar la vida”. Aquesta frase és seva. Vostè creu que hi ha per a punt?

Tothom ens hem de deixar la vida i intentar estar el més amunt possible. Si no vas al 200% et passen per damunt altres equips que també són molt bons. En la temporada passada va haver-hi un moment en el qual no ens crèiem que podíem lluitar per estar a dalt i ja ens valia amb play-off i això no val. Cal intentar per guanyar sempre.

“SI PENSES A PUJAR, SÍ O SÍ, ET FOTS UNA HÒSTIA”

Tots coincidim que la seva afició és excepcional, però aquesta pressió de l’aficionat sempre és beneïda pressió?

La nostra afició no és una pressió sinó una sort que tenim; tenir a més de 3.000 persones en el camp i veure 200/300 persones lluny de casa fa que tothom hagi de treballar més. Aquesta afició mereix el màxim, es deixa la vida i els seus diners per a animar i cal retornar-los el màxim.

Això el poden entendre els habituals, però els nouvinguts…

El que ens exigeixen és que donin el màxim i mai diran res. Si no, hi haurà crítica, per descomptat.

“LA NOSTRA AFICIÓ EXIGEIX DONAR EL MÀXIM”

El mateix club ha resumit la pretemporada: 9 partits, 8 victòries, 1 empat, 20 gols marcats, 9 en contra. Aquest mes de preparació sota una calor asfixiant per a què serveix?

Per a posar a l’equip físicament bé. Els resultats no diuen res sinó saber el que busquem des del primer dia.

Sembla clar que a la RFEF li importa un rave que el futbolista sofreixi les temperatures que tenim i les seves conseqüències…

Aquest problema no el podem solucionar nosaltres, ens hem d’adaptar.

Van començar el passat 22 de juliol i 7 dies després ja juguen un partit. Estem tots bojos?

El primer partit es va jugar pels Històrics, però aquest Torneig em serveix per a molt. L’únic inconvenient és jugar a les 18 hores encara que, després d’una setmana de treball, ja estem preparats.

“HEM BUSCAT FUTBOLISTES QUE JUGUEN EL NOSTRE FUTBOL”

Sant Andreu 24-25. 20 cares noves (6 juvenils) i 15 coneguts. El que funciona, es toca mínimament?

Hi ha hagut alguna sortida que van demanar per millors ofertes, uns altres que deixem que se n’anessin i hem signat el que volíem. Hem buscat, amb el nostre director esportiu David Mordillo, futbolistes que juguen al que volíem nosaltres.

Ha reforçat totes les seves línies amb noms interessants (Torices, Marcet, Jurado…. però el nom propi és un juvenil.. Kibili Jabbi, és el que té marcar gols, no?

Clar, si fiques gols, sembla que siguis el millor del món. El que té de bo les pretemporades és que apareixen juvenils del no-res i sembla que són els millors del món. Tenen molt recorregut, estan a la nostra dinàmica, però el seu equip és el juvenil i encara ha de derrocar la porta. Té Josu, Max, Serrano, Jurado, Gorriti.. n’hi ha molts per aquestes posicions i molt bons.

“KIBILI JABBI JUGARÀ AL JUVENIL”

El curs passat, després de les primeres 4 jornades, es van ficar en posició de promoció i només en 3 ocasions van baixar a la 7a plaça. Repetir aquest camí pot ser una de les claus?

Si repetim aquest camí, serà un èxit i tornarem a play-off. Seria bo per a tothom, però serà una Lliga diferent perquè arriben equips molt forts de Primera RFEF i de Tercera. Cal tenir tranquil·litat perquè, si l’equip treballa bé, sempre arriben els resultats.

Repassar els equips que estan en aquest grup III causa respecte. La seva classificació de pressupostos a qui dona les primeres 5 posicions?

No. Hi ha equips com Sabadell, At Balears, Terrassa, València Mestalla… són equips que han d’estar a dalt. Com deia abans amb La Nucía, cal treballar bé; l’any passat érem dels pressupostos més baixos i vam fer play-off.

“SI JUGUEM BÉ, ARRIBARAN ELS RESULTATS”

L’única cosa que demana Molist aquesta temporada és?

A l’afició que continuïn igual, ja que ens donen un plus sempre, és una barbaritat i a casa, increïbles encara que anem perdent. I als jugadors, ambició, ser responsables i professionals, així estarem més prop d’un possible play-off.

En resum: play-off, Sí o Sí!

Nosaltres lluitarem per estar a dalt i la nostra il·lusió i fer play-off com 10 equips més i lluitarem per això.

The post “La nostra afició no és una pressió sinó una sort” appeared first on FutbolCatalunya.com.

David Mordillo va arribar aquest passat estiu al Narcís Sala encara que com a retorn, ja que, primer va passar per la Damm i per Cornellà, abans va estar amb els quadribarrats. La seva responsabilitat va portar al futbol base a dalt de tot, de retorn, no sols busca un ascens inesperat a Primera Federació sinó que planifica amb temps el curs 2024-2025.

Amb només 31 anys, Mordillo assumeix que està a l’estructura d’un històric gegant i vol ajudar a Xavi Molist i al seu president Manolo Camino a conduir a l’equip i a l’afició a l’èxit.

UN NARCÍS SALA I UN SANT ANDREU, DE PRIMERA

Què fa un director general només hores prèvies que comenci el seu primer equip a jugar una promoció d’ascens?

Com soc director general i director esportiu haig de preparar tot el tema logístic a casa i fora i intentar ajudar a l’entrenador en l’anàlisi del Zamora. Volem tenir controlada tota la situació.

En el sorteig ja va poder parlar amb algú del Zamora?

Sí, vaig coincidir amb el seu director esportiu al saló de sortejos. Parlem d’entrades i aconseguim unes 600 per als nostres aficionats que vulguin desplaçar-se com va ocórrer a Salamanca. Idèntica quantitat que nosaltres lliurem a ells.

“HEM ACONSEGUIT 600 ENTRADES PER A LA TORNADA”

La classificació del Sant Andreu és una cosa extraordinària i, si se’n puja a Primera Federació, seria estratosfèric!

No ens podem enganyar, ja que el nostre primer objectiu era estabilitzar l’equip a Segona Federació. El primer any d’un ascens sempre portes la iniciativa de l’any anterior i arribes amb una plantilla ja coneguda encara que Xavi Molist i jo pensàvem que tenim una gran plantilla per a fer un play-off. Ens salvem 9 jornades abans del final i tenim ambició, ja que lluitem per ser campions.

Les dades enfront del Zamora presenten una eliminatòria molt igualada.

Sí, encara que mai se sap per què tampoc teníem un coneixement molt exhaustiu dels rivals. El Zamora s’ha consolidat en play-off de manera molt fàcil i és un bon equip.

“EL NOSTRE PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

Els números diuen que el Sant Andreu ha marcat 11 gols més (53) però ha encaixat també 12 més (33). Això serveix per a alguna cosa?

Això pot parlar de l’equip que tenim, un equip protagonista que genera ocasions de gol i propícia que en puguis rebre més. En el cas del Zamora pot reflectir un rival més conservador, però han sabut treure rendiment.

Hi ha alguna cosa que a ningú escapa: jugar al Narcís Sala imposa molt començat pels seus propis futbolistes amb experiència notable

És un ambient molt diferent del qual un jugador d’aquesta categoria està acostumat a viure. El Narcís Sala està molt bé de capacitat, té a la gent molt damunt i el seu so ho fa diferent de la resta. La nostra afició és molt passional, ho viu molt i no és fàcil de trobar per aquí.

“LA NOSTRA AFICIÓ ÉS MOLT PASSIONAL”

Més números: sumen 5 partits consecutius amb empat a casa encara que han sumat els mateixos punts fora que en el Narcís Sala (29).

Sí, els partits es compliquen i les dimensions del nostre camp ens resulten, algunes vegades, petites.

Insistim: 58 punts (29-29).

És així perquè l’equip ha estat molt regular i el que em diuen aquests números és que ens adaptem a totes les circumstàncies. Hem estat capaços de guanyar als camps del Saguntino, Torrent o Lleida i adaptar-nos. A Zamora ens trobarem una superfície d’herba natural, que no és la nostra, i la capacitat d’adaptar-nos pot marcar diferències.

“A ZAMORA TENEN GESPA NATURAL”

El director general David Mordillo ja té preparat l’equip 2024-2025 sigui per a Primera o per a Segona?

Totalment, des de fa uns mesos, cal guanyar temps i en això estem.

I poden haver-hi moltes novetats?

Soc de l’opinió que el que funciona, no es toca molt. Cal tractar de donar continuïtat a aquesta plantilla i la nostra base és donar continuïtat i millorar.

L’entrenador Xavi Molist acaba contracte?

Sí, en teoria, encara que estem en converses fa diverses setmanes i volem la seva continuitat. Ara interessa el play-off encara que les dues parts estem interessades.

“VOLEM QUE XAVI MOLIST SEGUEIXI”

I a quina espera el director esportiu per a pujar a DHJ o les categories més altes a cadets i infantils com va ocórrer en la seva primera etapa?

El futbol base és una mica més complex, vivim un any de transició i a veure si la pròxima planifiquem amb possibilitats. El nostre objectiu és tornar on el deixem.

The post “El so del Narcís Sala és molt diferent de la resta” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Josep Lluís Díaz Ventayols ‘Pochito’ compte els dies que queden perquè comenci a rodar la pilota al Narcís Sala en el clàssic enfront del CE Europa. Després de la sessió de treball de recuperació d’aquest dilluns, el KO a Les Fontetes queda a un costat i ja només serveix centrar-se en el que ve.

I el que ve és el líder intractable d’aquest Grup III de Segona Federació, màxim golejador (31) i mínim golejat (12) i intractable al Nou Sardenya. A domicili és una altra cosa perquè sumen 1 triomf, 6 empats i 3 derrotes.

L’AFICIÓ TAMBÉ JUGA

“Sumàvem cinc victòries consecutives i es va acabar en una segona meitat en la qual ens van superar. Ara només queda mirar cap endavant, pensar en el derbi”, comenta Pochito després de l’última derrota enfront dels vallesans. 

De fet, el davanter de la UESA admet haver “pensat més en el xoc davant l’Europa” que en el Cerdanyola.

I diumenge 28, el CE Europa, un gran clàssic. “Donen respecte, és cert, però cal respondre a l’afecte de la nostra afició, cal anar a mort per ells i anirem amb tot per a guanyar. Encara ens recordem del 3-0 de la primera volta i cal canviar-ho”.

“SOM FAVORITS”

Partidari de “sortir forts i sense pors”, el jove davanter quadribarrat no amaga la seva condició de “favorits. Tota la gent de casa ens fa favorits i, encara que la gent no jugui, sí que fa molt; a més, futbolísticament tenim més futbol, Som favorits i estem preparats per a tot”.

L’absència de Marc Vito va “bé” encara que “Joel va sortir aquest passat diumenge i ho va fer molt bé”.

En qualsevol cas, “som superiors a nivell de joc. Potser estem igualats en intensitat, però la nostra afició ens donarà aquest punt plus i una major intensitat. Què més els podem dir als aficionats, no hi ha paraules!. Tant de bo pugui marcar, ja que he fet dos seguits i desig el tercer”

The post “No hi ha paraules per definir a la nostra afició” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carlos Guzmán (1990) és un dels clàssics del futbol català. La seva primera aparició va ser el 2009 al Masnou i des d’aleshores ha jugat a Europa, Vilafranca, Terrassa, Prat i Sant Andreu. Un reguitzell d’equips i experiències que ara, als 32 anys, es tradueixen en moments. “El que més es valora són les petites coses”, explica, i en aquest sentit Guzmán va decidir prioritzar la seva vida al futbol el passat estiu. Va ser pare i volia tenir més temps per la seva filla, pel que va donar un pas enrere per fitxar pel Sant Andreu a Tercera Federació.

No se’n penedeix pas, tan pel que fa al seu objectiu personal com al que s’ha trobat al Narcís Sala. Junts, ell i l’equip quadribarrat, busquen ascendir i no hi haurà prou obstacles per aturar aquesta voluntat. Guzmán, analista tècnic de professió, parla clar a FutbolCatalunya.

SANCIONS PREOCUPANTS

Com estan a dijous 11 de maig?

Tenim ganes de que arribi el diumenge, però estem una mica sorpresos de la notícia de les sancions que va sortir ahir. Són coses que no podem controlar nosaltres i ens hem de centrar en el que sí que depèn de nosaltres, que és el partit del diumenge.

Imagino que el problema no és la sanció, que és justa. El que és qüestionable és el moment d’aplicar-la.

Tothom va veure el que va passar i normalment aquestes coses s’han de sancionar en el moment dels fets. Ara de sobte que estem a playoff arriben les sancions. Sorprèn a tots, sobretot el moment més que la sanció. Evidentment, ens perjudica perquè són dos jugadors importants. Ahir vam parlar al vestidor que això ho ha de treballar el club i nosaltres centrar-nos en el partit.

“SORPRÈN A TOTS EL MOMENT MÉS QUE LA SANCIÓ”

És que el timing és horrible. Arriba la sanció un dimecres la setmana de l’anada de la final, que és un diumenge i 38 dies més tard dels fets.

Assabentar-te un dimecres quan el partit és diumenge trastoca els plans i influeix i molt. Esperem a veure què fa el club i si aconsegueix la cautelar. Veient com s’ha mogut tot m’estranyaria que poguessin jugar.

Això és un inconvenient i l’altre serà el rival. Ca n’Anglada mai és fàcil.

El San Cristóbal al seu camp és un dels millors locals de la lliga. Sabem que serà complicat, però a la lliga vam anar allà i vam guanyar i vam fer un bon partit. El final de lliga va ser pitjor en resultats que en joc i al playoff s’ha vist que estem bé. Confiem en treure un bon resultat per la tornada.

Fins a quin punt dona tranquil·litat saber que hi ha un segon partit al Narcís Sala?

Nosaltres a casa som forts i l’afició ens ajuda molt. Però no pensem en això, volem guanyar fora de casa i tampoc hem de relaxar-nos. És un partit i si guanyem tindrem avantatge.

L’ambient del Narcís Sala és especial oi?

Més enllà de que hi hagi gent és que hi ha gent que anima. Aquest any estic gaudint molt els partits de casa, especialment aquests últims. L’equip nota que l’afició està amb nosaltres i quan no tens força o no estàs fi ells et donen aquest plus de força per estar bé. Estem molt agraïts a ells i sabem que estaran amb nosaltres i és un privilegi jugar a casa.

“A RUBÍ O BADALONA UN PLAYOFF NO ERA IGUAL”

S’agraeix el fet de canviar el format de seu única i partit únic al playoff clàssic d’anada i tornada?

Jo sempre he jugat l’antic format i en un playoff el que tothom vol és jugar al seu camp. Anar a jugar a Rubí o Badalona refreda els ambients i els partits no es viuen igual. El format clàssic s’agraeix perquè la gent pot gaudir amb el seu equip al seu estadi amb un ascens.

Ara només falta que els catalans no es facin l’harakiri i no hagin de jugar entre ells perquè només en quedi un.

Això redueix les opcions de que pugin més catalans. En un playoff una de les coses que més es gaudeixen són els viatges, anar fora i conèixer altres rivals. Contra San Cristóbal i Peralada ja hem jugat i a mi particularment m’agrada més jugar contra equips d’altres grups.

Abans comentava el final de temporada. Ha estat una mica nedar per morir a la riba com diu el tòpic?

A final de temporada sempre costa més guanyar i més aquest any amb descensos i playoff tothom es jugava alguna cosa. Sabem que molts partits vam merèixer més o el dia de l’Europa si no ens marquen guanyem la lliga. No ens va donar, va ser un pal dur i ara hem de seguir.

Quant mal va fer aquell gol de l’Europa al minut 95?

Va ser un partit típic de playoff, molt igualat. Ens vam avançar, ells van donar un pas endavant i va ser un pal molt gran. Però dic una cosa, per mi va ser pitjor Vilafranca. L’equip va fer un reset quan va acabar la lliga per oblidar això. Són oportunitats que vam tenir i no vam saber aprofitar i hem d’intentar que no es repeteixi.

“A TERCERA TINC MÉS TEMPS PER ESTAR AMB LA MEVA FILLA”

Per què va decidir fitxar pel Sant Andreu després de tres anys a Segona B/Segona RFEF amb el Prat?

Fa un any vaig ser pare. Volia tenir més temps i no viatjar els caps de setmana. Per això vaig decidir baixar a Tercera Federació i la millor opció que tenia era el Sant Andreu. Crec que he encertat ja que estic molt content perquè tinc més temps per estar amb la meva filla i segueixo competint a Tercera.

Doncs si pugen tornarà a tenir el mateix problema oi?

A principi de temporada tenia clar que no volia tornar a jugar a Segona Federació, però ara que s’acosta el final vull l’ascens i pujar amb el Sant Andreu. Un cop passi ja veurem si el club vol que segueixi o no després què decideixo jo. No tinc la decisió presa, però sí que tinc clar que vull ascendir amb aquest club.

Té 32 anys però és que ja ha jugat a Masnou, Europa, Terrassa, Vilafranca, Prat i Sant Andreu.

Quan un porta molt temps jugant has de combinar-ho amb la vida familiar. A mi m’hagués encantat seguir a Segona Federació i vaig tenir la opció de fer-ho, però has de valorar altres coses. Estar content en un lloc no és només estar on vols futbolísticament. Si tingués 22 anys seguiria a una categoria superior, però he jugat tres anys en aquesta categoria i estic molt orgullós.

“VULL L’ASCENS AMB AQUEST CLUB”

Amb què es queda de tota aquesta carrera?

He estat molt a l’Europa, però tinc bon record de tots. Masnou va ser el primer any d’amateur, amb un ascens. Després Vilafranca, Terrassa, Prat i ara Sant Andreu. Quan acabes una carrera et quedes amb tota la gent que has conegut, els moments, els entrenaments, les petites coses.

Si parlem d’entrenadors sí que destacaria a Pedro Dólera oi?

Pedro em va fer debutar a Tercera i a Segona B. He estat set o vuit anys amb ell i és el que més m’ha marcat. Tinc molt bon record seu a nivell personal. Li envio molts ànims pel descens i crec que ara al Prat valoraran molt més el que s’ha aconseguit aquests anys.

“PEDRO DÓLERA ÉS QUI MÉS M’HA MARCAT”

En resum, el titular seria que la il·lusió del Sant Andreu ha de poder amb tot?

Intentarem utilitzar-ho perquè l’equip estigui més junt que mai, que ens faci més forts i treiem un bon resultat diumenge. Que l’afició estigui encara més amb nosaltres. Jugarem amb onze passi el que passi. Ens agradaria tenir a Albertito o Fassani, però afrontarem el partit per guanyar ja que estem a quatre partits de l’ascens i hem de fer l’últim esforç per intentar pujar.

The post “Les sancions ens han d’enfortir i estar units per l’ascens” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comença l’última setmana de febrer i es consumeixi el primer adéu a una banqueta de la 3REF5 amb David ‘Pirri’ Almazán al capdavant de la UE Sant Andreu. Així ho ha comunicat el club quadribarrat aquest dilluns després de consumar-se l’empat a un gol enfront del Granollers aquest passat diumenge al Narcís Sala.

Pirri deixa el primer equip a només 6 punts de la cinquena plaça que dóna accés a la disputa de la promoció d’ascens. Segons informa la mateixa nota de premsa de l’entitat, ha dirigit 24 partits a la UESA (10 victòries/5 empatis i 9 derrotes) i dos partits de Copa RFEF.

ADÉU A DAVID ALMAZÁN

Les raons per a la destitució de l’entrenador sabadellenc passen per “la dinàmica de resultats” i “motius personals”. No obstant això, el tècnic ja deixava entreveure el seu immediat futur una vegada es va consumar l’empat contra els vallesans. “Hem aconseguit jugar bé i sotmetre el rival, però es tracta de guanyar i no ho estem fent. Cada vegada ens allunyem més dels de dalt, dels millors, i és complicat”.

El seu adéu semblava cantat: “Hem tret només cinc punts de nou contra els equips de la zona baixa. Són molt pocs i esperàvem sumar molt més per a estar entre els millors, que era l’objectiu a principi de temporada”.

SET MESOS DE PROJECTE

Amb aquesta baixa en la banqueta del conjunt del Narcís Sala (primer tècnic cessat, ja que Javi Pérez va deixar el Granollers), es posa punt final a set mesos de treball. David Pirri va aterrar en el Sant Andreu després d’estrenar-se en el futbol formatiu del CE Sabadell, Terrassa i, finalment, en el futbol xinès.

The post David Almazán no seguirà a la UE Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

El nou entrenador de la UE Sant Andreu, David ‘Pirri’ Almazán ja exerceix quatre dies després d’haver estat anunciat oficialment per part del club. Renovades il·lusions, ambicions lògiques i màxim respecte a la història quadribarrada guien a aquest tècnic de retorn al futbolcat.

“Em va motivar el projecte, l’afició, he vist aquí molts partits de futbol i s’han viscut moments molt bonics. Em va motivar la història que té aquest club i espero que gaudiu”, va afirmar a la roda de premsa de presentació.

DAVID PIRRI, QUADRIBARRAT

El sabadellenc David Pirri, que com a futbolista es va formar al futbol formatiu del FC Barcelona per a tancar la seva història esportiva en el club arlequinat la temporada 2007-2008, té 47 anys i aterra en el seu tercer equip, a Catalunya, com a tècnic.

Primer es va estrenar al futbol base del CE Sabadell i primer equip (2009-2010), va passar per Terrassa (2014-2016) i es va decidir a traspassar fronteres per a triomfar al capdavant del Xangai Greenland Shenhua. Allí va aconseguir dos campionats de la Xina i una Champions asiàtica encara que ha hagut de tornar per les conseqüències de la pandèmia.

IDENTIFICACIÓ AMB L’EQUIP

El màxim responsable tècnic del primer equip va ser rotund quan va declarar que “l’objectiu és estar a dalt, entre els millors, i aconseguir l’ascens”.

I això s’aconsegueix “amb identitat pròpia, sent protagonista, assumint el pes del partit i creant ocasions de gol”. En poques paraules: “ha de ser un equip sòlid i que concedeixi poques ocasions al rival”.

La UE Sant Andreu sortirà per totes des del primer minut encara que “tot té un procés. El primer partit de lliga hem de sortir a competir i guanyar. Cal que remem tots. S’ha de veure una identitat de l’equip”.

SET ALTES, CATORZE BAIXES

La realitat és que aquest Sant Andreu 2021-2022, compta ja amb un total de 7 altes per 14 baixes. Noms propis destacats en un sentit i en un altre han de formar un grup potent per a poder lluitar per aquesta primera plaça que dóna la possibilitat de l’ascens directe

The post David Pirri: “Em va motivar la història d’aquest club” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No obliden en el Sant Andreu el passat, aquest pròxim passat que els recorda que només quatre punts els van separar de la promoció d’ascens a la desitjada Segona divisió B. Ni haver-se coronat Campions de Catalunya suavitza una mica la trajectòria d’un conjunt que ha de lluitar contra moltes coses.

Assegurada la continuïtat de Mikel Azparren i el seu cos tècnic, els andreuencs, que només han signat a cinc futbolistes per 10 baixes (inclòs Warner, l’últim)- VEURE MERCAT-, han trepitjat aquesta tarda per primera vegada la gespa del Narcís Sala i comencen la pretemporada amb la vista posada en la seva estrena de lliga en el carrer Girona enfront del Granollers.

Ara com ara, el seu primer partit tindrà lloc en el Torneig dels Històrics el dilluns 29 davant el Júpiter i Badalona perquè van quedar enquadrats en el primer Grup.

The post El Sant Andreu vol festejar els seus 110 anys d’història appeared first on FutbolCatalunya.com.