Els sentits discursos del president de la UE Olot, Joan B.Agustí i del seu secretari general, Pere Vilà, aquest passat dimarts 3 van evidenciar el caràcter exclusiu i excel·lent d’una entitat volcànica. Aplaudiment majúscul per als dos representants del club garrotxí a un Parlament de Catalunya que no va ocultar una veritable admiració.

Agustí, que es va definir com “una veu independent del futbol català”, va destacar el compromís de l’entitat i els seus diferents vessants competitius. “Som un club transversal, identitari, col·laborador d’entitats socials” i amb un total d'”un 27% de futbolistes becats”.

DISCURS ÍNTEGRE DE PERE VILÀ (UE OLOT)

Encès missatge del president olotí com el del secretari general. La doble representació, que va acudir per invitació de JuntsxCat (Salvador Vergés) va aprofitar per a destacar el seu afany per la integració, per la inclusió i per la formació en valors.

Felicitats UE OLOT

Il·lustres Parlamentaris,

Compareixo en seu parlamentària, per petició del grup de Junts per Catalunya, a qui vull fer un especial agraïment per l’interès, la tasca i la voluntat de conèixer les inquietuds del club que representem i per extensió d’una part del sistema esportiu, així com al mateix temps, facilitar-nos l’altaveu per compartir obertament el punt de vista i les peticions que avui presentem. Un agraïment que faig extensiu a tots i cadascun dels presents en aquesta sessió.

La meva intervenció té per objectiu complementar l’exposició del president qui amb l’encert que permet la limitació de temps, ha detallat qui és la UE Olot i la seva important tasca esportiva, social i representativa del futbol i l’esport català. Un incansable treball que gràcies a tots els companys que en formem part, recentment, ens ha permès obtenir el suport per representar amb honor, lideratge i fermesa els clubs de futbol no professionals de Catalunya en el sí de l’assemblea de la Real Federación Española de Futbol.

COMPETÈNCIA I RESPONSABILITAT

En un primer ordre, vull recordar-vos la importància i responsabilitat que té aquesta institució, el Parlament de Catalunya, amb el futbol i l’esport català, l’activitat física i el teixit esportiu de Catalunya en general. Una responsabilitat estretament lligada a la competència exclusiva que tant l’estatut d’autonomia Catalunya –article 134- com la Constitució Espanyola –article 149.1.19- reconeixen. Som plenament competents en legislar i executar com volem que sigui el sistema esportiu de Catalunya.

Aquesta competència, ens fa innegablement corresponsables a tots i totes.

En aquest sentit, és oportú compartir que tenim una llei reguladora del sector esportiu al congelador des de fa prop de 7 anys. Una llei que no només ha de suposar una modernització del sistema esportiu català, que encara es regeix per estructures i mentalitats de finals dels anys 80, sinó també per exercir el lideratge que s’espera, sobretot en establir el marc normatiu que vetlli per estructures esportives realment transparents i sostenibles, especialment aquelles que tenen reconeguda estatutàriament la seva funció d’utilitat pública i interès cívic i social; que eviti l’exercici abusiu i coercitiu dels seus responsables; i garanteixi la seguretat jurídica i el compliment dels principis democràtics per una efectiva protecció dels clubs, esportistes i teixit esportiu, així com les persones que voluntàriament treballen per tirar endavant unes entitats que en el seu conjunt, configuren la base d’un sistema que, sense ells, el sistema no tracciona.

Perquè sí, estem en un moment que el sistema, arrelat a una essència de més de 30 anys, ha col·lapsat: el greu retard del registre d’entitats esportives distancia àmpliament de la seva finalitat garantista i afecta directament a la seguretat jurídica dels administrats; el tribunal català de l’esport fa aigües; el sistema d’ajudes i suport a les entitats esportives s’ha convertit en ineficient; els inexistents mecanismes de transparència i control a les entitats esportives, especialment aquelles amb reconegut interès públic i social amb un estatus legalment reconegut, perpetua pràctiques que no ajuden a enfortir el sistema esportiu en el seu conjunt.   

En definitiva, la letargia competencial a què ens referíem anteriorment ha debilitat les institucions que tenen la important tasca i responsabilitat d’estructurar un sistema esportiu socialment i democràticament fort.

LIDERATGE

Per aquest motiu, no podem mirar cap a un altre costat si realment ens creiem la competència exclusiva i la responsabilitat social que tenim amb el teixit esportiu. Una idèntica responsabilitat que exercim com a pares i mares en confiar amb l’esport pel desenvolupament harmònic dels nostres fills i filles.

I en base aquest exercici de coresponsabilitat amb l’esport que pregonem, us demanem lideratge.

Com deia anteriorment, aquesta cambra té deures importants amb el teixit esportiu, més enllà de la referida llei que ordeni i actualitzi el sector esportiu. Tenim deures en facilitar la pervivència i existència de la majoria d’entitats esportives que, altruistament, treballen perquè l’esport sigui una realitat, existeixi. En aquest sentit doncs, urgeix per exemple, entre altres, una llei de mecenatge esportiu que estableixi les bonificacions fiscals i els incentius tributaris a les persones i empreses que aposten per les entitats esportives. Una llei tal i com tenen al País Valencià i la comunitat de Madrid i que posem a disposició dels grups pel seu impuls.

Ens urgeix una llei de pressupostos i una llei de mesures per la promoció, difusió i projecció de l’esport català que situï l’esport com una prioritat social, garantint un finançament just i equitatiu que realment arribi a la base del teixit esportiu, destinant i facilitant els recursos a clubs locals, escoles esportives i programes inclusius que fomentin la cohesió social i la igualtat, la millora d’infraestructures esportives modernes, sostenibles i accessibles a tots els territoris. Tot sota mecanismes transparents de seguiment i control, que garanteixin que cada euro públic tingui un impacte real.

Ens urgeix una llei de simplificació administrativa que permeti a les entitats esportives centrar-se en la seva tasca principal: promoure l’esport i els seus valors. Aquesta norma ha de reduir la càrrega burocràtica i agilitzar els procediments per facilitar el compliment de les seves obligacions legals sense traves innecessàries.

Perquè, il·lustres parlamentaris, els clubs esportius, la base extensa del sistema esportiu català us necessita, tant amb la creació de recursos com en el marc legal que en garanteixi la seva pervivència.

ESCOLTAR I DIALOGAR

I finalment, per tal d’executar efectivament aquesta competència i exercir aquest lideratge amb corresponsabilitat, vull convidar-vos a escoltar i dialogar sense limitacions ni condicionants per l’esport català.

Escoltar i dialogar amb els clubs i entitats esportives, del més gran als més modestos, i  que en la seva singularitat representen realment la base on es sustenta el nostre sistema esportiu, tot treballant dia a dia per promoure valors i cohesió social, doncs són l’engranatge essencial del sistema.

Escoltar i dialogar amb les persones que, col·lectivament o individualment, treballen per una futbol català i una Federació Catalana de Futbol forta, representativa i socialment exemplar, coneixedores de la necessària transformació que requereix de forma urgent i el valor social que aquesta té.

Escoltar i dialogar amb els companys que treballen a Madrid per garantir que les mesures vinculades a les competències de l’estat també enforteixin l’esport català, els seus agents i les persones que treballen incansablement per ser un referent internacional, assegurant que rep el suport institucional i polític necessari per enfortir-lo i sumar esforços en benefici del conjunt de la societat.

En definitiva, escoltar i dialogar amb voluntat d’entendre i integrar diferents perspectives, per tal d’assolir el millor criteri i exercir amb rigor i responsabilitat la competència legislativa en matèria d’esports i activitat física que l’Estatut, l’Estatut de Catalunya, ens confia, garantint així el màxim encert i èxit en el disseny del sistema esportiu que volem.

Moltes gràcies.

The post La filosofia de la UE Olot arriba al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

Joan Agustí (1953) acaba de complir la majoria d’edat com a president de la Unió Esportiva Olot. Fa 18 anys que és el màxim dirigent del club garrotxí i 20 que forma part de la junta directiva. Fill de president, durant el seu mandat el club ha encadenat una gran quantitat d’ascensos, entre els que destaquen els quatre a Segona B/Segona Federació. La Garrotxa, que té un 1% de les llicències federatives de Catalunya, té un dels clubs que ha competit millor aquest segle.

Això, vist el fatídic panorama d’ascensos del futbol català, és destacable, però l’Olot és especial per altres temes. Acaba de superar els 1.000 socis i aspira a arribar als 3.000 i aquesta vessant, la social, és el pal de paller d’un club que defensa el “futbol social sostenible”. Aquesta proposta xoca frontalment amb la forma de fer d’entitats federatives. La punta de la piràmide, qui ha de canviar tot, no està per la labor de fer-ho. Però Joan Agustí, amb veu baixa però ferma, no deixarà de denunciar una situació preocupant pel nostre futbol.

FIDELITAT, IDENTITAT… AGUSTÍ (UE OLOT)

El president de la UE Olot fa vacances o no?

No.

Mai?

Sí, de tant en tant. A casa no arribo mai al tercer avís. La veritat que l’Olot és un club molt treballat, però no solament jo sinó també molts membres de la junta directiva. Per estar en un club de Segona B, que ha quedat quatre vegades campió de Tercera en una ciutat de 38.000 habitants i amb una comarca tan petita és el que toca. Representem menys d’un 1% de les llicències de futbol de tot Catalunya. Costa esforç i li dediquem amb molt de gust.

“EL FUTBOL VEU ELS AFICIONATS COM A CLIENTS”

Divuitena temporada al capdavant de l’entitat. Això no crema?

I tant que crema. Jo diria que el futbol sí que crema, però dona moltes alegries. Hi ha un tema que en aquesta entitat ens ho prenem molt seriosament. És un exercici de responsabilitat perquè no ens agrada com està muntat el món del futbol i nosaltres som una resposta clara i molt contundent i repetitiva. Ni mitjans de comunicació, ni organismes oficials ni la mateixa societat s’adonen. Tothom gaudeix molt de l’Eurocopa, veient la Roja en un futbol que veu els aficionats com a clients i amb fons d’inversió procedents de països de baixa ordenació social com a propietaris dels clubs.

Acaba de començar la pretemporada. Quin va ser el seu primer missatge cap a la plantilla i el cos tècnic?

L’objectiu que demanarem aquest any és, primer, ser responsables i competir per aguantar la categoria i quedar el millor classificats possibles. A més, defensar el model de club que té l’UE Olot, que és molt diferent de la resta. Volem que això arribi als jugadors i a l’afició i que realment tots defensem que un altre futbol ha de ser possible.

“NOSALTRES SOM UNA RESPOSTA CLARA, MOLT CONTUNDENT I REPETITIVA”

Repetir els números de la temporada passada és gairebé impossible. Les paraules promoció o playoff les tatxem?

De sortida les tatxem i fins que no haguem assolit la permanència doncs no podrem anar a per objectius més ambiciosos. Sí que hem fet coses molt difícils. Hem aconseguit quatre ascensos de Tercera Divisió, tres amb playoff i un sense. Són tres campionats i un subcampionat. Això no s’ha fet a la història del futbol català.

Són 9 altes, 9 baixes i 10 jugadors que continuen aquesta temporada. Això és suficient per mantenir aquesta nova categoria?

En primer lloc mantenim l’entrenador. Hem canviat el segon entrenador. El preparador físic segueix sent el mateix i a nosaltres ens agrada la plantilla que ha fet Sergi Raset. Potser ens haguéssim volgut quedar algun jugador dels que ha marxat, però hem pogut reforçar la plantilla. És estructurada i s’han millorat alguns punts per aguantar la categoria i millorar el paper que hem fet a les últimes experiències a Segona B.

“EL FUTBOL CATALÀ TÉ UNA ESTRUCTURA QUE S’HA DE CANVIAR”

Quatre catalans de quatre que van participar van quedar eliminats al playoff d’ascens a Primera Federació la temporada passada. Somriu per no plorar suposo oi?

Soc perfectament conscient de la situació i l’hem repetit 50.000 vegades. L’Olot l’ha dit en mitjans de comunicació, al president de la Catalana, al president de l’Espanyola, a la Secretaria General de l’Esport. Només ens falta dir-li al president de la Generalitat, a qui no vam tenir el gust de veure el dia de la final de la Copa Catalunya. Tampoc va venir la secretaria general de l’esport. El futbol català i espanyol té una estructura que s’ha de canviar totalment si és que aspirem a que siguin justos i eficients.

“TENIM UN ENTRENADOR QUE ENS AJUDARÀ MOLT EN L’ASPECTE DE LA COMPETITIVITAT”

Ara parlem d’això, però profunditzant en la plantilla vostè ha dit algunes vegades que li agradaria presència del planter al primer equip. Això és qüestió de temps oi?

Nosaltres representem l’1% de les llicències de futbol de Catalunya. És difícil tenir un futbol base competitiu. Nosaltres ara tenim un juvenil a nacional per segona temporada i aquesta pretemporada hi haurà vuit jugadors de la base amb el primer equip. Per tant considerem que la seva presència està en una fase ascendent.

Per acabar i que consti en acta: l’objectiu d’aquesta temporada és no baixar?

Jo no diria lluitar per no baixar, diria lluitar per fer el millor partit possible cada partit. La temporada es defineix a cada partit i nosaltres som un equip que moltes vegades hem fet un bon joc i hem acabat baixant i aquesta temporada tenim un entrenador (Pedro Dólera) que crec que ens ajudarà molt en l’aspecte de la competitivitat. Lluitarem per no baixar i per estar el més amunt possible i donar alegries a la nostra afició.

“LA 1ARFEF ÉS UNA MÀQUINA DE CREAR PROBLEMES ECONÒMICS ALS CLUBS”

Vostè creu que és necessària aquesta presència de l’UE Olot al futbol professional a mig termini?

El futbol professional és LaLiga i com bé saps és Primera i Segona Divisió. S’ha de passar abans per Primera Federació. A les comarques de Girona tenim el Girona a Primera Divisió i Champions, després a Segona i Primera Federació no hi ha ningú, a Segona Federació està l’Olot, a Tercera L’Escala, Peralada i Girona B, tres equips. Històrics com Palamós o Figueres estan a la categoria elit. És molt complicat arribar al futbol professional, encara més amb la categoria que es va crear de la Primera Federació. Aquesta competició és una màquina de crear problemes econòmics als clubs.

Com es fidelitza un soci?

Li hauríem de preguntar a l’Eibar o al Sant Andreu. El que veig en el cas del Sant Andreu, per exemple, és que quan van bé tenen molts socis i quan van malament en tenen pocs. L’Europa també. Nosaltres quan anem bé no en tenim tants. Al País Basc és diferent. Eibar és un poble de 30.000 habitants i el seu club sempre ha tingut molts socis i sempre han estat. Ha estat gairebé sempre a Segona i Primera Divisió. Les combinacions de fidelitat i sentiment identitari dins del futbol català diria que van coixes. Nosaltres intentem posar crosses, però clar fem el que podem. Realment la gent durant l’Eurocopa no ha existit res més. Nosaltres aquest dimecres juguem contra el Girona i no hem tingut espai per promocionar el partit, no hem tingut audiència. No som la veu que clama en el desert, però sí una veu independent que parla de temes que altres entitats no parlen i no acabem de conscienciar la gent de que el futbol ha de tenir identitat.

“SOM UNA VEU INDEPENDENT QUE PARLA DE TEMES QUE ALTRES ENTITATS NO PARLEN”

Aquest missatge de d’integració, de projecte social, de sostenibilitat, solidaritat creu que arriba a la gent?

Segurament nosaltres som dolents comunicant, començant pel president. La gent no sap que quan vam acabar la temporada plantilla i cos tècnic del primer equip masculí i femení van anar a la presó de Figueres. La gent no sap que nosaltres renunciem a vendre la roba i que passem tot el marge a Integra, donant vida i integració a persones amb discapacitat. La gent no sap que nosaltres fa 13 anys que fem un partit per Caritas.

La gent no sap que al camp de l’Olot hi ha partits que hi ha un autocar per recollir sang al banc de teixits. La gent no sap que nosaltres tenim un conveni amb Òmnium per promocionar que es parli en català i traslladar el nostre idioma i cultura al terreny de joc. La gent no sap que l’Olot és un club que té un 28% de nens i nenes becades. Som un cas absolutament diferent de la resta de clubs i quan la gent se n’adona diu que està molt bé. Però realment promocionar un club que tingui un compromís competitiu-educatiu-esportiu-social-integratiu-inclusiu és difícil. Nosaltres creiem en el futbol com a eina social, però costa traslladar-ho a la opinió pública i costa que la ciutadania li agradi això. Estan més per si la Roja guanya o perd i per aquestes coses.

“COSTA QUE A LA CIUTADANIA LI AGRADI EL FUTBOL COM A EINA SOCIAL”

Això ho fan perquè estan super convençuts.

El primer any podries dir “mira, quina moda té l’Olot”. Quan vam guanyar el tema del 10% d’IVA de les entrades la gent podria dir “mira els de l’Olot quines coses fan”. És una cultura a Olot que voldríem que s’extengués a tot l’esport. Per què no tenim clubs més identitaris? Per què no tenir la regla del 51% com a Alemanya? Per què no tenir els clubs més ben situats a les ciutats? Lluitem per això i tenim un posicionament potent, que no va a favor ni en contra. És com creiem nosaltres que hauria de ser el futbol i no renunciarem a explicar-ho. Coincidim o no coincidim amb les tendències del capdavant de les federacions, però, si no hi coincidim direm el que nosaltres creiem, perquè només faltaria que no ens expresséssim ni diguéssim el que nosaltres considerem.

Com es pot equilibrar un pressupost milionari?

Tal i com diu la meva dona posant-hi moltes hores. Som un club molt transparent, teniu totes les dades nostres penjades al web. A Tercera Divisió tenim un pressupost entre Fundació i club que no arriba al milió d’euros i a Segona B puja a 1,3 milions. A més, és un pressupost molt diferent de la resta. Nosaltres amb el futbol base paguem la meitat del pressupost de la fundació. L’altra meitat està feta amb patrocinadors privats i amb diners públics que rebem com altres clubs; per tot això realment és un pressupost molt treballat.

“TENIU TOTES LES DADES NOSTRES PENJADES AL WEB”

Si produeix dèficit, evidentment, paga la junta.

El nostre model és de responsabilitat econòmica amb un club molt rigorós i controlat i que el 7 de juliol ja teníem tancada la comptabilitat de la temporada 2023/2024. A la fundació tindrem superàvit de 300 euros i a la SAD finalment acabem fent un dèficit de 21.000 euros que posarem la junta i equilibrarem a través d’un crèdit participatiu.

AQUEST DIMECRES 17, 2a PART

The post “La fidelitat i la identitat van coixes al futbol català” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fins a 5 votacions han acumulat el golejador i el migcampista de La Garrotxa, respectivament. Els 21 gols del Pitxitxi silenc i el sensacional treball del figuerenc són un luxe per al nostre futbol català.

DEL PITXICHI A UN REPARTIMENT TOTAL

Mentre que la unanimitat entre Marc i Pedro sembla una coincidència absoluta entre tècnics, però també podria ser entre jugadors, periodistes i aficionats, la resta es reparteix totalment.
Han triat a algun dels seus futbolistes els entrenadors de Badalona, FE Grama, Olot, Prat i Vilafranca; quant a la resta no han tingut cap problema a assenyalar a altres futbolistes rivals.

Només una observació: han participat 17 dels 18 tècnics ja que ha estat totalment impossible localitzar a Aday Benítez, ex L’Escala i ara CE Europa. La seva decisió ha estat assumida pel també ex director tècnic Toni Sánchez.

‘EL MILLOR FUTBOLISTA’ PER ALS TÈCNICS

BADALONA (GERARD ALBADALEJO). Toni Larrosa. A part dels gols que ha marcat, un mitjapunta de banda que ha fet 14 gols i en els moments que va marcar, li converteixen en el millor de la categoria.

CASTELLDEFELS (MIKI CARIILLO). Pedro del Campo. És un jugador d’una altra categoria, mínim de 1aRFEF, a pilota parada, a nivell tècnic, control de joc, és el més diferencial al costat de Marc Mas.

FE GRAMA (JOAN ESTEVA) Si he de respondre pel que he vist durant les 12 jornades que he estat, diría en nostre jugador Padillo, per marcar 4 gols en aquestes 12 jornades, un d’ells dels mes macos I difícils que he vist a la meva carrera, pel seu desequilibri, per la seva capacitat d’associar-se i pel seu sacrifici en defensa.

GIRONA B (SERGI MORA) Pedro del Campo. Considero que és un futbolista que està molt per sobre de la categoria, qui porta al seu equip avanci i qui porta el comandament

MARC MAS (34 ANYS); PEDRO DEL CAMPO (32)

L’ESCALA (TONI SÁNCHEZ, DTOR DEPORTIVO) Pime. Ha estat el més desequilibrant, qui ha pres millors decisions sempre i no sols pels seus gols. Sempre ha estat decisiu i, encara que hi ha uns altres que poden ser-ho també com Alberto López o Marc Mas, prefereixo a Pime

L’HOSPITALET (JOAN SÁNCHEZ) Pedro del Campo. Es tracta d’un jugador que fa jugar l’equipl, és excepcional tècnicament i domina els temps del partit

MOLLERUSSA (JORDI CORTÉS) Jo em decantaria per Ton Alcover, per ser capaç de liderar el mig del camp de l’Hospitalet, amb una aportació espectacular en la creació del joc, amb gols a pilota parada, i donant equilibri defensiu òptim

MONTAÑESA (RAÚL PAJE) Urri (Olot). Determinant en el joc del seu equip, un gran assistent i amb gols decisius. És un jugador diferencial i al Sabadell continuarà creixent. També a nivell vestuari crec que és determinant.

OLOT (PEDRO DÓLERA) Marc Mas. Va estar ajudant a l’equip des del primer dia fins a l’últim sent important en el joc de l’equip, marcant gols quan l’equip els necessitava

“PEDRO DEL CAMPO ES ALTRA CATEGORÍA” (MIKI)

PERALADA (ÀLEX MARSAL) Marc Mas. És qui marca la gran diferència perquè té gol i això és el que compte en el futbol. Pot ser poc vistós però sí que és molt efectiu.

POBLA MAFUMET (ÀLEX ACCENSI) El jugador Marc Mas de l’UEOlot

PRAT (MIGUEL MOTOSO) Dani Molina. És un jugador d’equip, de categoria, que treballa tots els aspectes

RAPITENCA (JORDI MARTÍN) Òscar Gómez del CE L’Hospitalet. És un jugador que he tingut, li conec, ha fet un gran paper aquesta temporada, juga per a l’equip sempre i té gol.

“EL MÉS DETERMINANT HA ESTAT EN MARC” (M.CARRASCO)

REUS FC REDDIS (MARC CARRASCO) “N’hi han 2 jugadors que han estat per sobre… (Toni Larrosa i Marc Mas) però aquesta categoria sobretot va de dominar les àrees… per tant, aquí el més determinant ha estat el Marc. Per tant, per mi Marc Mas”

SAN CRISTÓBAL (CRISTIAN GARCÍA) Pedro del Campo. És el millor amb diferència per tot el que genera, té un ‘pòsit’ en el camp sensacional; el millor

TONA (RICARD FARRÈS). Pedro del Campo. És un gran jugador en el millor equip, per això han fet la temporada que han fet. A nivell de sensacions al camp és molt bo, és el seu motor i ha de rebre aquest premi merescut del Millor.

GRAN POLS MAS-DEL CAMPO

VILAFRANCA (DAVID VILAJOANA) Per mi el millor jugador ha estat Carlos Garcia, central del Vilafranca. Tot i el descens el Vilafranca és un dels equips que ha acabat la temporada amb mé partits amb porteria a 0 gràcies a la seva tasca

VILASSAR MAR (ALBERTO AYBAR ‘PEQUE’) Marc Mas. A més de marcar moltíssims gols, dona joc a l’equip sabent-se col·locar sempre en l’espai adequat i després podent arribar a rematada desmarcada!

The post Marc Mas i Del Campo, els ‘Millors’ de la temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post I sis jornades després ja hi ha nou líder appeared first on FutbolCatalunya.com.