Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.

The post David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Ja en tenim un dels quatre que opten a la ‘H’ daurada que representa la glòria dels Històrics. El Sants va sumar dos dels sis punts possibles, tants com un Horta que va acabar invicte però a qui li va faltar pegada, i com un Cornellà que va passar sense pena ni glòria pel Guinardó. Tot es va resoldre pel número de gols marcats i els de Lossio en van sumar 2, per 1 els seus rivals. Els de L’Energia es van presentar al Guinardó amb les piles carregades i ben endollats per plantar cara en la temporada del seu ascens en diferit a Tercera Divisió.

Calor, cares conegudes, estrena de ‘village’ com en els grans tornejos de tenis… la gran cita de l’estiu ja està en marxa fins diumenge, amb l’únic descans de divendres. Repassem els tres minipartits que han decidit el primer grup.

RESPECTE I IGUALTAT

Obrir el Torneig d’Històrics no és gens fàcil. Tot és nou mentre amics, coneguts i saludats repassen com els ha anat –o els va- l’estiu. Aparentment, és complicat aconseguir que tothom pari atenció al que passa damunt el verd, però Horta i Sants van sortir amb ganes d’acabar amb els protocols i demostrar que el planeta futbol –o planeta #futbolcat- torna a girar.

No va ser brillant però sí intens. L’Horta va sortir més decidit que els de Tito Lossio i Domi va donar el primer avís a Yamandú quan només havien passat tres minuts. No obstant això, els de Tito Lossio van agafar el ritme ben aviat, buscant la pegada de Sergio Navarro fins que la van trobar en un desplaçament llarg que el ‘killer de l’Energia’ va fer bo amb un retall a l’àrea.

L’alegria santsenca va durar poc. Tot just, els dos minuts que van pasar fins que Alberto va fer caure Domi Berlanga a l’àrea. Adri Lledó va enganyar Yamandú i no va perdonar. El porter uruguaià va estar més encertat en un xut des de fora l’àrea de Guillem, en l’ocasió més clara fins al final dels 45 minuts. A la tanda de penaltis –força variada, per cert-, el Sants va tenir més encert.

QUIN PAL!

El segon capítol de la jornada suposava el debut del Cornellà en la competició contra un Horta obligat a marcar si volia tenir alguna opció. Certament, els de Nacho Castro no en van disposar de gaire armament. Si més no, un xut de Joan Vives en el 41’ que va treure bé Ramón Juan. Poca cosa més i això no donava per seguir en dansa a la competició del Guinardó.

Per la seva banda, el Cornellà tampoc no va mostrar gaire encert en atac i els pals van ser els culpables. El balear Jaume Pascual va estavellar una pilota al ferro dret de la porteria de Sergio al 14’, mentre que al 40’ va ser David Goldar qui, de cap, va fer sonar el travesser. I quan no eren els pals, era Sergio qui treia una mà com la que va evitar el gol de Jaume, al 39’.

Al final, un empat sense gols i sense cap esperança pels de Nacho Castro. L’Horta, a pensar en la Copa Catalunya i la Lliga. I el Cornellà, amb l’objectiu de guanyar el darrer partit si volia ser a .les semifinals de dissabte a les 17.00 h. Al Sants li valien tots els empats.

GALA-MARIO, SOCIETAT LIMITADA

Amb les cartes damunt la taula, el Sants veia més a prop el camí de les semifinals. Tito Lossio va apostar pel 3-4-2-1 marca de la casa per aguantar les etzibades dels verds del Baix Llobregat, en un partit desigual si tenim en compte la categoria on jugaran aquesta temporada tots dos clubs. Xavi Calm va introduir de sortida nou canvis respecte l’anterior minipartit, però no va ser fins que va sortir Manu Torres al camp quan aquest va disposar de la primera ocasió, marxant la pilota per sobre el travesser de la porteria de Nacho Berché.

I la calma santsenca encara va ser més gran quan, ja avançar el partit i si se’ns permet el joc de paraules, es va produir una assistència de Gala perquè Mario Canti… gol. David Gala va trencar pel mig a la defensa verda perquè l’exjugador del Viladecans trobés el camí per batre Uri.

Amb poc més d’onze minuts, el Cornellà necessitava fer dos gols, però costava acostar-se a la porteria blanc-i-verda. Malgrat això, els de Xavi Calm no van perdre l’esperança. I menys, quan el juvenil Miguel Fernández va enganxar una pilota morta a la frontal i va sorprendre el porter del Sants. Assetjament verd fins al final, amb més voluntat que encert, per acabar abaixant el cap, malgrat l’empat, davant un dels fundadors d’aquest Torneig d’Històrics, qui va obtenir, tres anys després de la darrera oportunitat –contra l’Hospi al 2015-, el bitllet a les semifinals.

The post El Sants dona primer i tomba Horta i Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El 1993 va ser l’últim i únic títol de campió de l’Històrics que hi ha a les vitrines del Sants. Abans, a l’edició inaugural el 1984, l’equip barceloní va ser subcampió. Ha plogut molt des d’aleshores i molts camps han acollit els verd-i-blancs. L’últim, el de l’Energia, ha viscut el retorn a Primera Catalana, categoria amb la qual el Sants ha eliminat a Sant Andreu i Rubí. Tota una proesa, la tercera consecutiva, en un Històrics que no admet pronòstics.

El Sants era el primer equip de Primera Catalana que prenia part en aquesta edició del torneig. Amb els precedents de Júpiter i Granollers, no es podia descartar res. Així ho van confirmar els de Tito Lossio. De la millor manera possible. Van guanyar sense pal·liatius el Rubí (2-0) i aconseguint amb suficiència un empat que ja valia contra el Sant Andreu (0-0). Demà, no descartin al Martinenc.

UE SANTS 2-0 UE RUBÍ

L’Històrics no espera a ningú i els molts espectadors presents al bar del Guinardó – per l’onada de calor – es van despertar de cop. També ho va fer el Rubí. Sergio Navarro va ser el culpable i el seu gol, el detonant. Com si es tractés d’una partida d’escacs, el Sants superava rivals gràcies a l’estratègia a pilota aturada. Tothom pensava que el servei de Crivilles aniria al segon pal, però Fabre va anar al primer, va rebre la pilota, la va centrar i Navarro, sense deixar-la caure, l’enviava cap a dins. No s’havia complert el segon minut de joc.

Era el primer gol dels partits de les 18 hores al Torneig d’Històrics 2015 i un clar indici de què, en aquesta edició, no s’acaben mai les sorpreses. N’hi hauria més. Altra vegada a pilota aturada, el Sants trobava el camí del gol. El Rubí, molt passiu en defensa, deixava botar la bimba dins l’àrea i Navas, més llest que ningú, l’enviava cap a dins. Cada falta comesa, era una tortura per als de Julià García. La sorpresa seria un fet (bis), però la realitat va ser tossuda. El Sants es va mostrar millor que el Rubí i així ho va reflectir el marcador.

UE SANT ANDREU 0-2 UE RUBÍ

Les segones oportunitats sempre arriben i el Rubí la tenia contra el Sant Andreu. Manolo Márquez va alinear un onze titular farcit de jugadors a prova i això es va notar. Aquesta vegada sí, els de Julià García van ser més intensos que el rival. I precisos, com a la jugada que va suposar el gol de Pau Gené. La pissarra aquesta vegada va ser rubinenca. El gol, també. No seria l’únic – golàs, volem dir – ja que Sergi Estrada trauria les teranyines de l’escaire de la porteria andreuenca.

Els papers s’havien invertit i ara el Rubí era el clar dominador. El Sol marxava del Guinardó i també les opcions del Sant Andreu. Els quadribarrats havien de guanyar per tres gols el següent partit, mentre que el Rubí havia d’esperar una victòria andreuenca per dos de diferència. Qui millor ho tenia era el Sants. Amb un empat n’hi havia prou. Una jornada més, es mantenia l’emoció fins al final. Tant del torneig, com d’una inacabable tanda de penals que va acabar guanyant el Rubí (8-7).

UE SANTS 0-0 UE SANT ANDREU

Després de dos inicis de partit bojos, i amb el que estava en joc, s’esperava molt de l’arrencada del Sant Andreu-Sants. Lamentablement, no va ser així. El vigent campió no va deixar palesa la seva condició. Els de Tito Lossio, per la seva part, van saber gestionar el clar avantatge estadístic que tenien per a classificar-se. Si no passava res, era bo per al Sants. I hi va haver poc a destacar.

El més important, sense cap mena de dubte, va ser el retorn d’un dels fundadors del torneig a les semifinals de l’Històrics. El Sants, contra tot pronòstic, va superar a dos ‘terceres’ com el Sant Andreu i el Rubí. De forma merescuda i sense cap mena de discussió. Dissabte a les 20h, el seu rival serà L’Hospitalet, la Montañesa o el Martinenc. Segur que Vicenç Bellido somriu des del cel.

The post El Sants no entén de pronòstics i passa a semifinals appeared first on FutbolCatalunya.com.