Des d’un llunyà 2007 no guanya el Sant Andreu un derbi contra l‘Europa al Narcís Sala i tampoc serà aquest 2025 quan es trenqui la tradició. No obstant això, l’afició, amb 6.631 espectadors a la graderia, es va guanyar l’excel·lent. Fins i tot va millorar la nota de dos equips més preocupats per no perdre que per guanyar, tot i que l’empresa era realment complicada.

Es va avançar l’Europa, gràcies a Jordi Cano (27’), i va igualar Jurado (62’). En resum: els d’Aday Benítez seguiran com a líders (54 punts) mentre que els de Xavi Molist es mantenen a la segona plaça (53) quan queden 5 jornades per al final d’aquesta Fase regular.

DECISIU J.CANO i 6.631 ESPECTADORS A LA GRADERIA

La tensió i les imprecisions van ser els grans protagonistes de la primera meitat. Hi havia moltes coses en joc i, mentre els locals van sortir amb la responsabilitat de jugar a casa, els visitants van saber jugar les seves cartes. La possessió era andreuenca, però Alex Pla (sensacional) i Jordi Cano van decidir.

Tot va començar amb un cop de cap de Torices (4) desviat, després Noel Carbonell (14’) va avisar a Nil en culminar una internada de Adnane i Marc Jurado (26’) va aparèixer sense transcendència. Tot va ser el preludi de l’únic gol del petit dels Cano, que superar per velocitat a Castillo (27’). Onzè gol del futbolista per a alegria dels 800 seguidors escapulats del gol sud.

NERVIS I REFLEXIÓ

Aquest encert del CE Europa va propiciar el desconcert de la UE Sant Andreu que es va centrar només en el joc directo cap a un Marcos Mendes amb poc encert. El seu error (16’) davant el porter Flere es va notar moltíssim fins al punt que els de Xavi Molist no van trobar el seu rumb. Ni Albertito ni Serrano ni Marc Jurado van trobar espais en el solidari grup de Aday Benítez. Arribava el torn de la reflexió durant el descans.

MODIFICACIÓ I CONTRAST AMB GOL

A la segona part Xavi Molist va modificar la posició de Sergi Serrano cap a l’eix com a mitjapunta i li va sortir molt bé. No obstant això, abans Nil va patir amb A. Cano (55’) i, especialment, Jordi (61’), que van tenir el 0-2 als seus peus.

Qui perdona ho sol pagar i el futbol va ser qui va decidir que Lucas Viña es marqués una gran jugada per la seva banda i col·loqués una pilota de gol cap al punt de penal on Neeskens va marcar a la seva pròpia porteria.

Van ser els millors minuts locals amb nova ocasió per a Max Marcet que va blocar el porter Flere, el millor dels visitants (73’). El desig i les ganes dels locals van ser insuficients. El pitjor va ser la lesió de Pime amb només 15 minuts en el camp per un xoc fortuït amb el porter local.
Sant Andreu i Europa van empatar i mantindran el seu pols per la primera plaça fins al final de la lliga. Tant de bo no sigui l’Atlético Balears l’equip beneficiat d’aquesta lluita com ja va passar fa un any amb l’Hércules.

FITXA TÈCNICA

SANT ANDREU, 1

Nil, Casti (Aliaga 82’), Saturday, Lucas Viña (Guille 82’), Darbra, Albertito, Mendes (Paredes 66’), Torices (Max Marcet 58’), Serrano (Josu 82’), Méndez i Jurado.

EUROPA, 1

Flere, Neeskens (Urbina 86’), A. Cano,  Campeny, Noel, J. Cano (Pime 76’), Àlex Pla (Ibuki 86’), Guillem, Meshak (Caravaca 72’), Adnane (Mahicas 76’) i Sgró

ARBITRE:  Ekaitz Ikiñi (C. vasc) Grogues a J. Cano (31’), Neeskens (52’), Mesah (59’), Aday Benítez 82’, Caravaca 97’

GOLS: 0-1, Jordi Cano 27’; 1-1, Jurado 62’

ESPECTADORS: 6.631 al Narcís Sala

The post Només guanya la graderia al Narcís Sala appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Primera Federació és una categoria amb moltes exigències i poc benefici econòmic. Des del principi, tota la normativa es va fer pensant en uns números de televisió que no s’han complert mai ni de lluny. Els clubs, ofegats, tenen números deficitaris per competir i alguns no disposen de les instal·lacions adequades. Això passa sobretot a Catalunya. El Cornellà ha hagut de fer una increïble peregrinació i ha jugat en quatre camps diferents en una sola temporada. Europa i Sant Andreu, en cas d’ascens, no volen repetir la història.

I és que el Narcís Sala i el Nou Sardenya són estadis mítics, amb carisma i una gran història. Però ara mateix els hi falta una cosa per competir a la categoria a la que pretenen pujar: la gespa natural. Tots dos camps tenen superfície artificial i compte, que ja va costar molts anys de lluita que l’Ajuntament la canviés als dos estadis no fa tant. L’Europa l’estiu del 2022 i el Sant Andreu l’estiu passat, el del 2023.

“EL SANT ANDREU HA DE JUGAR A SANT ANDREU”

“La nostra posició és que en cas d’ascens el Sant Andreu ha de jugar a Sant Andreu”, això ens revelen fonts del club quadribarrat. Des del club estan pendents del possible canvi de normativa, però admeten que la situació d’incertesa a la cúpula de la RFEF no ajuda. Queda un mes pel final del playoff i aquesta seria la data límit, ja que un canvi de gespa suposa un temps.

El Narcís Sala, com el Nou Sardenya, són municipals i en cas d’ascens aquest tema arribarà immediatament a l’Ajuntament de Barcelona. “Han de tenir en compte que podem arribar als 5000 socis potencials a Primera Federació, categoria ja professional, i que Barcelona no és menys que Madrid que té diversos club a l’elit”.

La comparativa amb la quantitat d’equips d’altres comunitats autònomes al futbol professional donaria per una altra peça sencera. El que sí és cert és que el problema del camp no només afectaria al primer equip, sinó també a tot el futbol base. Els equips inferiors s’haurien de repartir en altres equipaments del districte, ja que amb la gespa natural ja no entrenarien al Narcís Sala.

HÈCTOR IBAR: “SERIA UNA LLÀSTIMA PERDRE AQUEST AMBIENT”

Pel que fa a l’Europa el seu president, Hèctor Ibar, es pronuncia sobre la problemàtica: “És un tema que està a l’aire. La normativa d’aquesta temporada diu el que diu i per això casos com el del Cornellà, el club ha hagut de jugar on ha acabat jugant. La normativa de la temporada vinent està encara per tancar i definir federativament i, evidentment, haurem de fer tota la pressió necessària per a que la RFEF ens permeti jugar a casa”.

Ibar afegeix que “seria una llàstima que es perdés aquest ambient i deixessin a Barcelona sense la opció de tenir un equip a 1a RFEF. El club s’ho mereix, la gent s’ho mereix i la ciutat també”. L’Europa té “opcions mirades però no explorades en profunditat” pel que fa al camp. Tot i això, fins que no es confirmi l’ascens i es concreti la normativa “res es pot considerar del cert”.

LLEIDA SENSE PROBLEMES, FUTUR TAMBÉ?

Els altres dos catalans que disputen la promoció sembla que no tindran aquest problema. El Lleida Esportiu, amb el Camp d’Esports, compleix de sobres la normativa. Pel que fa al Badalona Futur tot sembla indicar que la propera temporada serà l’Atlètic Lleida i, qui sap, potser el camp de la capital de la terra ferma acaba sent un ‘San Siro’ català.

The post Un ascens pot suposar un problema? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va ser un dels fitxatges que va reclamar el tècnic Xavi Molist per al seu nou projecte a la Segona Federació. I volia Pau Darbra perquè exercís en una nova posició de pivot al centre del camp i el de Tiana ha pogut passar la prova i donar la cara.

Als seus 31 anys, Pau prefereix confirmar, com més aviat millor, el play-off d’ascens a la Primera Federació, que pensar en possibles caramboles. La basa de comptar amb una afició excepcional sempre la tindrà del seu costat.

“JO ENS POSO UN NOTABLE-EXCEL·LENT”

Va dir el seu entrenador, Xavi Molist, aquest passat diumenge que “no hem competit. Ens hem de centrar en nosaltres mateixos”. A hores d’ara de la competició, l’equip no competeix?

La veritat és que en intensitat ens van passar per damunt a Formentera. Som persones, sempre es pot tenir un mal dia i el míster no sols es refereix en intensitat sinó també a voler la pilota, no amagar-nos o pressionar bé… tot és l’assumpte de competir i no vam estar a l’altura.

Vostè creu que aquest Sant Andreu està presentat una temporada correcta?

Sí, encara més, jo la catalogaria amb un notable-excel·lent. El nostre objectiu era mantenir-nos i hem aconseguit salvar-nos a falta de moltes jornades i ara, tan bo com arribi, millor per a nosaltres.

“VOLEM PASSAR I JUGAR EL PLAY-OFF”

I què passarà en aquest final de Lliga perquè tenen un embolic aquí a dalt!

És molt imprevisible. Hi ha partits entre els rivals i, encara que es diu que nosaltres només ens queden contraris fàcils, s’ha demostrat que no és així. L’Espanyol B era un equipàs, el Formentera va ser molt difícil a casa seva, i Torrent, València Mestalla i Andratx tampoc són fàcils. Nosaltres intentarem fer-ho el més ràpid possible i certificar el play-off com més aviat millor.

El que hem de fer tots és ‘donar les gràcies’ a Ferran Costa per anar-se’n a l’Andorra, ja que ha animat més la classificació amb els tres KO del CFB Futur…

És clar que ens ha ‘ajudat’ una mica a tots perquè ja sabem qui és Ferran, un tros d’entrenador. No sé com és el tècnic que hi ha ara, però segur que els seus jugadors tenen nivell per a reflotar la situació.

“LA NOSTRA AFICIÓ ÉS UNA PASSADA”

Com és possible que un líder com el Lleida E. sumi encaixades 10 derrotes o vostès, 8?

Perquè és una Lliga supercompetida i pot guanyar tothom. Nosaltres hem perdut partits que no mereixíem, tot es decideix amb detalls i el dia que no estàs encertat de cara a porteria contrària o defensivament et pot guanyar qualsevol. Per exemple: contra el Cerdanyola o el Manresa, equips que estan a baix, no vam ser capaços de guanyar.

Aquest Sant Andreu ha guanyat a casa 27 punts i fora, 26 i això que tenen, si no la millor, una de les millors aficions del món.

La nostra afició és una passada, no ja per a nosaltres que notem aquest plus, sinó pels rivals, ja que els minimitza una mica el seu nivell. Baixen el seu rendiment per la seva pressió, és clar, i tenir la responsabilitat de guanyar per aquesta gent és un luxe.

“QUEDAR PRIMERS NO SOLS DEPÈN DE NOSALTRES”

I la primera plaça?.

No depèn de nosaltres només sinó de cinc equips. Jo signo, per descomptat, quedar primer i anar-nos-en de vacances al maig. La veritat és que som (dels 5) els qui menys opcions tenim. Primer volem guanyar a casa, celebrar el play-off amb l’afició i entrar a la Copa del Rei.

Home! Si pugen a Primera Federació, tanquen el barri durant més d’una setmana!.

No m’imagino el que podria passar. Encara que jo no estava, he vist vídeos i imatges impressionants.

Una curiositat: qui és el jugador més ‘pesat’ de la plantilla?.

“JOSU ES EL NOSTRE NÚMERO 1”

Josu és el personatge de l’equip, ajuda i fa riure a tothom. En aquesta plantilla hi ha molts personatges, però Josu és el nostre número 1.

Se’n va anar Pochito, es va lesionar Ernest, però han sabut tirar endavant.

El que té de bo aquest equip és que està molt compensat. Se’n va anar Pochito, però va entrar Serrano, no li descobrirem ara.

Bé, Sergi és el ‘pitjor’ dels Serrano, eh! Té un germà al futbol sala, estel·lar!

No he vist al germà, però Sergi és boníssim. D’altra banda, es va lesionar Ernest i va aparèixer Paredes, una feblesa per a mi. A més, Alexis, o els més veterans que sempre han fet un pas endavant per a compensar aquestes baixes.

“SERRANO ÉS BONÍSSIM”

El seu entrenador Molist li ha donat la confiança que només Ferran Costa també li va mostrar?.

Estic molt agraït a Xavi perquè, quan vaig fitxar des del Manresa, estava jugant com a extrem dret i em va dir que aquí em volia de pivot. Així ha estat i crec que m’he guanyat la seva confiança pel rendiment. Li estic agraït, ja que hi ha hagut partits que no he estat a l’altura i ha continuat apostant.

Per cert: el Manresa ja és nou Tercera.

No he parlat amb ningú d’allí perquè ara millor no fer-ho. Em costa parlar i que em parlin.

Una curiositat: Transfermark diu que Pau Darbra té una cotització de 150.000€!.

Tant de bo. No sé com són aquests valors, però per mi ningú pagaria ni 100€. Agraït però…

“ESTIC MOLT AGRAÏT A MOLIST”

Una última qüestió: alguna sorpresa si queden campions?

No tinc cap. Em suggereixes alguna? Alguna cosa farem al balcó, no? Per quedar primer, signaria qualsevol cosa.

The post “No m’imagino el que podria passar si pugem” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Competència?, cap, però una manera més d’allunyar als aficionats dels camps, sí, per això sembla absurda aquesta coincidència Copa Catalunya (1a eliminatòria) enfront de la Supercopa d’Europa (21 hores).

La veritat és que els clubs no creuen que aquesta simultaneïtat es pugui notar massa en la graderia. Fa temps que les entitats, amb el vistiplau de la Federació Catalana, miren cap a un altre costat respecte als seguidors del futbol.

7 TRIOMFS VISITANTS

Aquest dimecres 10 està previst que es disputin tres partits corresponents a la 1a eliminatòria de la Copa Catalunya. Els tres partits completaran aquesta primera fase, ja que la majoria es van disputar el passat cap de setmana.

Per cert, com a important curiositat, 7 dels vuit partits van acabar amb victòria (i classificació) per a l’equip visitant mentre només el duel Castelldefels-Lleida E. va acabar en empat. Després els de Pere Martí es van imposar en el llançament de penes màximes (2-4).

COPA CATALUNYA DE PAGAMENT

En referència als tres partits d’aquest dimecres els horaris coincidiran amb el Reial Madrid-Eintracht de Frankfurt (21 h.). Primer ho faran Rapitenca i Sant Andreu (19.30) i, mitja hora després, començarà El Congost (Manresa-Cornellà) i Ca N’ Anglada (San Cristóbal-Terrassa), concretament a les 20 hores.

A La Devesa i a Terrassa els socis hauran d’abonar 5 euros (10 per a la general dels parroquians) mentre a Manresa serà entrada gratuïta. Els de Ferran Costa, que s’estan marcant una sensacional pretemporada, després de golejar al Cornellà, i arribar a la final dels Històrics, s’han fixat la il·lusionant xifra de 500 socis per a aquesta nova temporada 2022-2023 amb el primer equip en la Segona Federació.

The post Copa Catalunya enfront de Supercopa d’Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Olot, el San Cristobal, el Girona B i el Sant Andreu volen acompanyar al CE Manresa a Segona RFEF. Per fer-ho, hauran de superar, primer, unes semifinals al municipal de Can Rosés de Rubí, on també es jugarà la final entre aquests quatre equips. Aquest escenari no ha acabat d’agradar als equips, i l’estat de la gespa artificial, planteja incerteses.

Olot – Sant Andreu dissabte a les 18h i San Cristobal – Girona B diumenge a les 18h. Aquests són els emparellaments. El format fa que, en cas que hi hagi una pròrroga que no decideixi el guanyador, no hi hauria penals, fent que prevalgui la classificació, on Olot i San Cristobal parteixen amb avantatge.

Els equips que superin les semifinals d’aquesta setmana, es veuran les cares el diumenge 15 de maig a les 19h també a Rubí. Un cop superada la final catalana, el guanyador hauria de jugar un tercer partit contra un rival estatal. Tres partits per assolir l’objectiu, sense segones oportunitats.

TOT O RES

Les fases finals solen ser cruels. En qüestió de minuts, la temporada pot ser gloriosa o quedar reduïda al fracàs. El conjunt de la Garrotxa, amb Manix Mandiola al capdavant, té l’exigència d’haver sigut el gran favorit a l’ascens directe i no haver-lo assolit. Els quadribarrats de Xavi Molist, que afronten el playoff per tercera temporada consecutiva, no volen fallar a una afició que sempre hi és.

En la fase regular, l’Olot va aconseguir guanyar el Sant Andreu a casa i al Narcís Sala. A domicili, els volcànics van guanyar amb un contundent 0-3. Al municipal, ja amb Mandiola a la banqueta, els gironins van guanyar per la mínima. El tècnic basc no podrà comptar amb Blázquez ni Ayala per lesió. Per contra, Molist té totes les cartes disponibles.

El Sant Andreu ha hagut d’esperar fins l’última jornada per segellar la seva participació als playoffs. Només els hi val guanyar, l’empat permetria a l’Olot passar a la final. Mandiola, però, va advertir que “no es pot estar pensant en l’avantatge en cas d’empat perquè si surts a empatar, perds”.

DOS EQUIPS BEN DIFERENTS

La segona eliminatòria, que es disputarà diumenge, enfrontarà el CP San Cristobal i el Girona B. Dos equips amb característiques diferents però que s’han guanyat el seu lloc en aquesta fase d’ascens a Segona RFEF. Aquesta ha sigut una temporada sensacional per l’equip egarenc, que busca un ascens que seria històric per l’entitat.

El Girona B tampoc ha estat mai per sobre de Tercera, i amb la plantilla més jove de la categoria, ha fet mèrits per plantar batalla. Els de Ca n’Anglada, liderats pels veterans Óscar Sierra, Amantini i David López, no saben què és perdre contra el filial gironí. Lluny de Terrassa van empatar a zero, mentre que a casa van guanyar per 2-1.

L’equip d’Oliver Ballabriga té jugadors que n’han viscut de tots colors. Per altra banda, la plantilla d’Àxel Vizuete s’està obrint camí cap al futbol professional. Els dos equips, però, viuran aquestes semifinals amb l’il·lusió i les ganes de complir un somni.

The post Rubí, la primera parada cap a Segona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Han estat 132 dies sense futbol a casa nostra. Massa temps. I el primer partit oficial que s’ha disputat al territori català ha estat una semifinal d’un playoff a Segona B atípic, diferent. Sense afició a la graderia i amb moltes mesures extraordinàries.  Sense olor a playoff, en definitiva. Però el premi és exactament el mateix que cada temporada: l’ascens a Segona Divisió B. I el líder del grup 5 de Tercera, l’Hospitalet, ha eliminat el quart, el Sant Andreu. D’aquesta manera, el conjunt riberenc jugarà la final del playoff, programada pel dissabte 25.

La primera part del matx s’explica a través de l’enfrontament entre Craviotto i Salinas. Un, porter del Sant Andreu. L’altre, màxim golejador de l’Hospitalet. I és que si l’eliminatòria ha arribat viva a la segona meitat ha estat gràcies a l’encert del primer i als errors del segon.

Cert és que l’Hospitalet ha perdut temps des de l’inici del matx i ha estat una dinàmica constant al llarg de la semifinal. Atès que el resultat inicial l’afavoria, el conjunt riberenc s’ha pres amb calma els primers minuts de joc. El Sant Andreu ho ha aprofitat i ha començat a dominar, com a mínim territorialment. El conjunt quadribarrat, avui de negre amb una samarreta commemorativa amb les víctimes de la Covid-19 i en memòria del desaparegut Miquel Jové, s’ha fet fort en la pilota aturada. Jaume Villar, de cap, ha tingut el primer del partit després d’un servei de Ton Alcover.

El mateix Ton Alcover ha tingut la més clara pel conjunt barceloní. Especialista en la pilota aturada, el capità del Sant Andreu ha picat amb subtilesa una falta des de la frontal, però la pilota ha acabat tocant la xarxa lateral. Juanan i Sergi Serrano ha provat fortuna amb xuts llunyans, però el porter riberenc Aliaga estava ben col·locat en tots dos llançaments.

Fins a la pausa d’hidratació, l’Hospitalet vivia de la imaginació de Canario. I poca cosa més. Però quelcom ha canviat en l’innovador ‘cooling break’. Salinas ha embogit i Craviotto no ho ha volgut permetre. La primera del ‘9’ riberenc ha arribat amb una assistència de Bruno Vinícius. Salinas s’ha quedat tot sol, però el porter quadribarrat ha sortit amb molta determinació i li ha parat la rematada. Dos minuts després, el mateix Salinas ha xutat des de la frontal, però Craviotto, amb el peu, ha salvat el Sant Andreu. En l’afegit, Salinas s’ha fabricat una jugada pel sector esquerre i, després de marxar de Roger, ha afusellat Craviotto, que ha tret una mà salvadora per mantenir viva la semifinal. On no ha pogut fer res el porter quadribarrat ha estat en el xut de Martí Soler al pal al darrer minut de la primera meitat.

El segon acte ha tingut menys història. Ni tan sols el carrusel de canvis (se’n podien fer cinc per equip en tres torns) ha pogut mantenir la benzina dels futbolistes, que portaven més de quatre mesos sense competir. Les cames s’han notat molt menys fresques. Les idees, també.

El Sant Andreu ha hagut de jugar amb una alineació de circumstàncies: jugadors fora de la seva posició habitual, Jaume ha marxat lesionat. Al tram final, Laro Setién ha endarrerit la seva posició per facilitar la sortida de pilota andreuenca. Josu, el millor jugador quadribarrat, s’ha anat apagant a mesura que passaven els minuts. Exactament el mateix que li ha passat als 21 futbolistes restants.

El Sant Andreu, esperonat pels càntics dels seus aficionats (una cinquantena no han deixat sol el seu equip), ho ha intentat fins al final. Mitjançant la pilota aturada i diverses faltes laterals, el Sant Andreu ha posat contra les cordes l’Hospi. Però sense cap ocasió de gol clara. Amb més voluntat que futbol, el Sant Andreu ha anat a per un partit que s’ha acabat escalfant per les contínues pèrdues de temps de l’Hospi (Aliaga, fins i tot, ha vist la targeta groga). Després de 10 minuts d’afegit, que han acabat sent 15, De moment, celebració a l’Hospitalet, que jugarà la final del playoff d’ascens a Segona Divisió B. 

Fitxa tècnica:

CE L’Hospitalet: Aliaga, Reina, Parera, Gómez, Soler, Canario (Genar, 56′), Salinas (Ton Ripoll, 56′), Diego, Bruno (Miquel Ripoll, 46′) Vinicius (Alfonso, 46′), Eudald i Moha.

UE Sant Andreu: Craviotto, Llamas, Roger (Terrats, 69′), Noguera, Jaume, Víctor Alonso, Elhadji, Ton Alcover (David Serrano, 69′), Juanan, Sergi Serrano (Sergi Moreno, 60′) i Josu.

Àrbitre: Ainara Acevedo Dudley. Amonesta a Soler, Alfonso, (Hospitalet) i a Noguera, Elhadji, (Sant Andreu).

Incidències: Partit corresponent a la primera semifinal del playoff d’ascens a Segona Divisio B disputat al Municipal de Badalona (a porta tancada). Abans del matx, sh’ha guardat un minut de silenci en memòria de les víctimes per la Covid-19.

The post (0-0): L’Hospi treu profit al seu avantatge appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

El futbol sempre s’obra pas. La pilota sempre ho fa. Lluny de la voràgine mercantilista que enfosqueix el futbol d’elit i els grans clubs, transformant-los en grans empreses, també hi ha vida i futbol. Un futbol integrador i de cohesió, que no entén de fronteres, orígens ni llengües i que, al mateix temps, entén qualsevol.

“Cada dimecres al matí és una festa”, diu somrient l’Issa. Migrants procedents de països diversos, amb situacions més o menys complexes i, molts d’ells, parlant idiomes diferents, s’uneixen per jugar a futbol al Narcís Sala, el camp de la UE Sant Andreu. Amb la pilota als peus tots s’entenen i gaudeixen i, després de l’entrenament, dinen tots plegats per recuperar forces i teixir complicitats i amistats, cosa que molts d’ells necessiten per superar un dia a dia monòton i sense massa suports.

“El futbol és un vehicle que pot donar molts rèdits socials, permet integrar, teixir xarxes comunitàries, compartir experiències, ser un punt de trobada de gent que no s’entendria…”, exposa Carles Viñas, doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Lluny de les competicions i el “futbol negoci” que es va imposant a l’elit de l’esport, els dimecres al Narcís Sala s’oblida tot això i només hi queda l’essència del futbol, una pilota que aconsegueix reunir a gent diversa i fer-los formar part d’un mateix equip.

La passió pel futbol

L’Hug Solà feia classes de castellà per a refugiats a l’ONG BarcelonaActua i es va adonar que, malgrat l’origen divers dels migrants, a tots els agradava el futbol, del qual “en parlaven a tota hora”, afirma l’Hug. I, com que cap d’ells no jugaven enlloc, va decidir que calia iniciar un projecte futbolístic amb tots ells. Des de l’organització es va traslladar la proposta al Sant Andreu, que amb unanimitat va decidir participar-hi i cedir el terreny de joc.

“Un dels problemes amb què es troben molts d’ells és que estan esperant a tenir papers i tenen un dia a dia bastant faltat d’activitats, i això els ajuda a fer amistats i sentir-se part d’una comunitat i un club”, argumenta l’Hug, donant importància al teixit associatiu que genera l’activitat. “En cap moment és competitiu, simplement es tracta de fomentar l’amistat, fer vincles i, al final, ho acaben sentint seu i molts d’ells ja van a veure els partits del Sant Andreu”, afegeix.

El Kassim Issa té 31 anys i és de Kenya. Fa onze mesos que és a Barcelona, a El Clot, i admet que encara li costa parlar en castellà. Al seu país, havia jugat a primera divisió amb el Bandari FC i també es va treure el títol d’entrenador. El Sant Andreu li ha donat la oportunitat d’entrenar l’infantil dels quadribarrats, encara que no pot exercir com a tal durant els partits per la seva situació irregular, la qual també li impedeix treballar. “El meu somni és fer els cursos d’entrenador aquí i arribar a ser entrenador professional. Vaig tenir la sort d’arribar amb avió i vull viure i estudiar aquí”, explica l’Issa.

La situació dels jugadors és molt diversa. Des d’alguns que reben ajuda de les organitzacions estatals i tenen un pis on estar i on menjar i fan classes de català i castellà, fins a d’altres que se’ls hi ha acabat les ajudes. Fins i tot, van tenir nois que estaven dormint al carrer. “La gent d’aquí ha de veure que això és un problema que també tenim a la ciutat i no només als telenotícies i a l’altra banda del món. Un cop arriben aquí també tenen moltíssims problemes. Gairebé cap pot treballar legalment, van trampejant amb les ajudes que poden rebre”, explica l’Hug Solà.

“El Sant Andreu sempre ha estat disposat a treballar en tot allò que creiem necessari, i això ho és. Intentem ajudar al màxim en tot allò que podem i està al nostre abast”, declara Josep Hormigo, directiu i responsable de l’àrea social de la UE Sant Andreu. La vocació integradora, solidària i social del conjunt quadribarrat és clara i això, en general, agrada a la massa social del club. Malgrat això, Hormigo afirma que “no és important que agradi o no”, ja que ells creuen que “això és un deure”. Des del 2018, concretament el partit de Copa del Rei al Wanda Metropolitano, el primer equip llueix el logo d’Open Arms a la samarreta. De la mateixa manera, des del club es troba a faltar ajuda per part de l’ajuntament i la Generalitat. De fet, Manuel Camino, el president de l’entitat, és qui s’ocupa de pagar de la seva butxaca els dinars de cada dimecres.

“Eines que ens facin veure iguals”

Aquesta tasca humanitària no seria possible sense voluntaris, que s’encarreguen de comprar i preparar els esmorzars d’abans i després de l’entrenament, entre d’altres tasques. El Lluís Robirosa i l’Emmanuel Ming, en són dos d’ells. “Aquestes situacions tan fotudes no s’haurien de donar, ells haurien de tenir dret a les mateixes oportunitats que tenim nosaltres”, es lamenta l’Emmanuel. Ell és conductor de trens des de fa quaranta anys, i ara prejubilat, no va dubtar en venir a ajudar quan li van proposar. Personalment, li agradaria “conèixer més d’ells, sobretot pel que fa a les emocions”. A través de l’esforç que realitzen, “es deixen anar més”, afegeix.

“Necessitem eines que ens permetin veure que som iguals, uns amb més sort i altres amb menys, però iguals”, explica Toni Padilla, periodista i historiador. “El futbol és un joc popular, democràtic, igualitari i un espai de trobada massa potent com per renunciar-hi”, afegeix. Aquest esport, doncs, és molt útil per fomentar valors d’integració i cohesió però, alhora, “és un reflex de la societat”, amb les coses bones i dolentes que a la vegada comporta.

“Parlar amb els ulls i els sentiments”. Així defineix l’Oussama, de 18 anys, la sensació d’entendre’s “només amb una passada”, sense necessitat d’idiomes, la pilota és l’idioma universal, no en cal cap altre. “No sé on, però vull arribar”, diu. Li agradaria seguir jugant a futbol, i qui sap si professionalment. Ningú li pot negar el desig.

Des de fa un mes, el Sant Andreu també ha començat a treballar un projecte esportiu amb refugiats menors d’edat no acompanyats que viuen a la Casa Bloc de Sant Andreu, per facilitar-los la integració i la diversió. Aquesta activitat es suma, doncs, a l’entrenament de refugiats i als quatre equips de disminuïts psíquics que té el club, a més d’una activitat amb gent gran que encara estan treballant. “Se’ns estan quedant curts els dies de la setmana per poder dedicar-los a més coses”, explicava el Josep Hormigo. Malgrat això, el compromís de l’entitat amb les diferents organitzacions solidàries amb les quals treballa és indubtable.

El mer atzar determina l’origen de les persones. Néixer al cor d’Europa al si d’una família benestant, o fer-ho a Síria on els teus records són fugint de les bombes, no es tria. Arribar a un nou país, anhelant un futur millor, i fer-ho sol i sense suport familiar tampoc es tria. Una decisió que sí que han pogut triar molts dels refugiats que ara vesteixen la quadribarrada, és la de formar part del Sant Andreu. Així, han trobat una via d’escapament als problemes, han conegut companys i amics i, a través de la pilota, poden parlar sense obrir la boca i que els entenguin amb una sola passada, mentre fora de l’estadi, la gent necessita massa temps per comprendre certes coses. Un altre futbol és possible, sí, un que serveixi de salvavides, que sigui popular i que serveixi per integrar i fomentar valors que, ara, són més necessaris que mai.

The post El futbol, un bot salvavides appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FABREGAS GAYA / EL TRAVESSER @FFGAYA

El filial blanc-i-blau (RCD Espanyol B) confirma que juga a una lliga totalment diferent de la resta d’equips i després d’aquesta divuitena jornada de lliga ja li treu 15 punts al segon, l’Ascó, després de la seva victòria (3-0) davant del Santfeliuenc. Un gol de Joselu a la primera part i de Puado i Doncel, al temps afegit, els assegurava la quinzena victòria consecutiva, davant d’un Santfeliuenc que segueix allargant la ratxa de partits sense poder guanyar (11).

Del segon al novè només hi ha cinc punts de diferència. La igualtat hi és present i més després d’una jornada on Ascó i Centre Esports L’Hospitalet empatessis els seus partits. Els ebrencs ho feien dissabte al seu estadi davant del Santboià que ja encadena tres empats seguits davant de rivals de la zona alta de la taula. Cheikh, al minut 9 de partit avançava als de Santi Castillejo però Molins, abans del descans, situava l’1-1 pels del Baix Llobregat.

Sant Andreu i L’Hospitalet intercanvien posicions
El Centre Esports L’Hospitalet va estar a prop de la derrota al municipal de l’UAT Horta després d’una mala primera part, però aconseguirien rectificar a la segona i rascar un punt. Sergi Arranz, amb dos gols als minuts 7 i 25, situava un 2-0 per l’Horta, que semblava que seria suficient per superar al tercer classificat, però una bona reacció als últims minuts dels de Xavi Molist, situaven l’empat a 2 final al marcador. L’empat no li era suficient per mantenir la tercera plaça i baixa a la quarta.
El darrer partit de la jornada es disputava al Narcís Sala entre Sant Andreu i Reus B. Partit clau per saber com quedava el play-off al final d’aquesta jornada i es produia la golejada de la jornada i una de les de la temporada. El Santboià no volia cedir la zona play-off i anava per feina. Minuts 11 i 13 marcava per situar el 2-0 al marcador. A la represa, en els primers minuts tornaven a posar la directe per marcar tres gols més i posar el 5-0. Encara hi hauria temps per un altre gol i Garcia, al 75′ feia el definitiu 6-0.

El Terrassa empatava i això no li permet entrar en zona play-off de nou. No podia superar al Cerdanyola a Les Fontetes en un partit sense gols. Després d’una primera part sense massa ocasions, els egarencs es quedarien ràpidament sense Piera (56′) per doble groga. Així i tot els egarencs gaudirien de les més clares amb dos xuts de Carlitos, però el marcador no es mouria.

La segona victòria seguida del Vilafranca els permet estar a tir de pedra del play-off tan desitjat per diferents equips. Pas endavant dels del Penedès davant l’Europa amb la victòria més contundent de la jornada (4-1). Un doblet d’Aday en els primers 17 minuts, i acompanyat d’un tercer gol de Díez al fil del descans, deixava un contundent 3-0 al descans. A la represa, l’Europa retallava distàncies a 20 minuts del final del partit. A l’afegit, el Vilafranca tancava el matx amb un gol de Sardà.

El Prat més a prop, la Pobla perd una gran ocasió

AE Prat i Pobla de Mafumet al final de la jornada acaben amb 29 punts, després de la victòria dels potablava i la derrota del filial del Nàstic de Tarragona. El Prat sortia victoriós del camp del Palamós (0-2) equip que seguirà en marcant la permanència una jornada més. Un gol a cada part (Padilla a la primera i Pau a la segona) donaven la victòria als de Pedro Dolera. Quant a la Pobla de Mafumet queia a Els Canyars davant del Castelldefels després de quatre partits seguits puntuant. Perden l’opció d’entrar al play-off per primera vegada a la temporada després de veure’s sorprès per un Castelldefels que sentenciaven el partit amb els gols de Joel Coch i Aumatell en els darrers 20 minuts de partit després d’un partit molt treballat pels locals.

Albert Cámara dimiteix a Granollers

Per la zona baixa poques coses positives aquesta jornada. El duel entre els dos darrers classificats (Vilassar i Gavà) acabava amb empat, mentre que el Granollers perdia de forma clara a casa davant del Figueres que entra a formar part dels equips de la zona mitjana de Tercera Divisió.

El Gavà va estar a cinc minuts de sumar la victòria en el duel directe per la permanència. Buzzo marcava pel conjunt d’Escudero poc abans d’arribar al descans. A la represa, el Vilassar de Mar estrenyia per buscar el gol de l’empat. I arribaria. Seria al minut 85 quan Basagaña deixava l’empat final a 1 que no acaba de convèncer a cap dels dos equips que es troben amb 10 i 12 punts respectivament.

El Granollers per la seva banda perdia i veu com no pot sortir del descens. No podia puntuar davant d’un seriós Figueres que s’allunya de la zona baixa (a deu punts del descens), després d’una segona part on aconseguien els tres gols. La primera part no es veien gols i el Granollers aguantaria el marcador però a la segona part el Figueres posava la directa. Cunill feia el 0-1 (53′) i poc després Feixas augmentava distàncies des del punt de penal. Gil Muntadas tancaria el marcador amb el tercer gol figuerenc. La derrota portaria al tècnic del Granollers, Albert Cámara, a dimitir pels mals resultats.

The post L’Espanyol B, d’or i el Sant Andreu puja al bronze appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER @ffgaya

Cap de setmana on cap dels quatre primers classificats abans d’iniciar la jornada eren capaços de guanyar. El Santboià arribava al partit davant del líder en el seu millor moment, amb uns quants partits seguits puntuant. Els locals van saber aguantar la pressió visitant i encara que l’Espanyol B tindria opcions a marcar, el Santboià es mostrava molt seriós els 90 minuts.

Tot i no guanyar, el filial blanc-i-blau és més líder aprofitant les derrotes d’Ascó i CE L’Hospitalet, als camps del Figueres i a casa davant del Sant Andreu, respectivament. El Figueres, únic equip capaç de guanyar aquesta jornada per més d’un gol li treia els colors a l’Ascó. El gol de Muntadas abans d’arribar al descans feia mal als ebrencs, que veurien com al tram final, els gols de Molist i Ferron deixaven el partit enllestit.

D’altra banda, el Sant Andreu guanyava el partit de la jornada, al camp del CE L’Hospitalet en un partit que no es decidiria fins al temps de descompte. Partit molt igualat i on els quadribarrats aconseguien avançar-se al partit amb el gol de Muñoz (24′) però abans del descans, Velillas aprofitava una acció per posar-se per davant. Quan tot semblaria que acabaria amb un empat, un gol des del punt de penal de Josue, decantava la balança pels de Sant Andreu.

Triple empat

Els egarencs deixen la zona de play-off amb el seu empat, encara que empatat a punts amb el Sant Andreu, i una Pobla de Mafumet que guanyava a Les Grasses i també es troba empatat amb els de Terrassa i els de Barcelona.

Empat sense gols entre Terrassa FC i Vilassar de Mar. El cuer de la categoria aconseguia un punt de mèrit al camp d’un dels primers classificats i deixava la porteria a zero, acabant la jornada amb 9 punts total, a sis de la permanència, mentre que els egarencs desaprofita l’ocasió per situar-se tercer.

La Pobla de Mafumet aconseguia els 3 punts en la seva visita al camp del Santfeliuenc per seguir creient en poder entrar al play-off. Acaba la jornada amb els mateixos punts que el quart i cinquè fent valer el gol de Pol Ballesteros al minut 63 de partit.

L’Europa i Vilafranca treien tres punts treballats davant Palamós i Gavà per posar-se a un i dos punts respectius de la quarta posició, mentre que AE Prat i Reus B, amb 26 punts, es troben just per sota la classificació. L’Europa feia valer el gol matiner de Pérez al minut 9 de partit per superar al Palamós.

Per la seva banda, el Vilafranca marxava de La Bòbila amb els 3 punts per seguir escalant posicions. El gol d’Aday als primers minuts de la represa deixava sense reacció als blaugrana.

Somriures i llàgrimes

En novena i desena posició, i a un partit de diferència del play-off, es troben Prat i Reus B, que aquesta jornada signen resultats diferents. El Prat queia a casa davant l’Horta que guanyava el tercer consecutiu fora de casa. Un penal obria el marcador pels de Nacho Castro però als primers moments de la segona part Padilla feia l’empat. El partit s’acabava decantant per l’Horta amb un gol de Corominas al minut 66.

Quant al Reus Deportiu B, tornen al camí de la victòria després de diversos partits sense poder fer-ho, i es torna a enganxar a la quarta posició (3 punts). Semblava que el seu partit davant del Granollers s’encarava quan al minut 48 el marcador reflectia el 2-0 (Forgas i Fabra) però una reacció entre els minuts 63 i 66 situava el 2-2. El Reus B no es venia avall i a través de Meseguer superava a Santolo per donar els 3 punts al filial reusenc.

El Castelldefels, al costat del Figueres ha estat l’únic capaç de guanyar de la zona baixa. Ho feia davant del Cerdanyola, un rival directe per la salvació. Com en gairebé tots els partits de la jornada, el duel dels grmans Carrillo s’ha decantat per un sol gol de diferència a favor de l’equip de Miki. En aquest cas seria Enric Vega l’autor de l’únic gol del partit.

The post Només el Figueres guanya còmodament appeared first on FutbolCatalunya.com.

JOSÉ MIGUEL MORALES

Serà un derbi d’infart perquè Europa i Sant Andreu sortiran a buscar els tres punts i, com tots sabem, un derbi no és un partit normal. Els nervis, l’ambient, la pressió d’aconseguir un bon resultat… Tot plegat a vegades no se sap controlar i es pot pagar car. L’equip que millor controli aquestes sensacions tindrà molt guanyat. Segur que serà un partit molt igualat i els petits detalls marcaran el signe final. Però desitjo que sigui el Sant Andreu el que pugui aconseguir un bon resultat, sobretot per la gran afició que té. Mereix gaudir i mirar cap endavant una mica més tranquils. No s’ha d’oblidar que l’Europa té un gran equip i serà molt difícil.

Encara no he tingut la sort d’acostar-me al Narcís Sala aquesta temporada, però no em perdo cap resum del Sant Andreu i estic en contacte amb molts companys. És un club especial. Montañesa i Europa són grans equips amb molt bones aficions, però el del Sant Andreu és un sentiment diferent. Sempre ho he dit i des de molt petit gràcies als meus avis – em portaven al camp – ho vaig poder viure a l’època de Hans, Calderé, Solsona, Modesto i molts més.

Anar al camp amb ells i gaudir de l’afició del Sant Andreu va ser increïble. Però va ser millor pertànyer a aquest equip durant 7 anys i viure’l des de dins. L’afició sempre a prop del Sant Andreu en els bons moments, però molt més en els dolents, tal com s’està veient aquesta temporada. Tothom vol tornar a Segona B i ho demostra cada setmana donant suport a l’equip.

I és que el Sant Andreu és diferent per tota la seva història. Des de la quadribarrada – única – per molt que altres intentin imitar-la. La seva afició i sobretot el sentiment de ser un poble orgullós de les seves arrels i que mai vol oblidar-se d’elles. La veritat és que em sento molt orgullós de formar part d’aquesta gran família. Sempre he deixat empremta, però m’hauria agradat deixar-ne més encara. La vida dóna moltes voltes i al final em van convidar a sortir…

Em sento un més de cara a la directiva, perquè al final em van tractar com a un més. De cara a l’afició com he dit en diverses ocasions em sento especial pel tracte que em van donar des que vaig arribar. No ho oblidaré en la vida. Han tingut detalls d’aquells que et posen la pell de gallina i com a futbolista que se’t valori d’aquesta manera és el que m’ha fet sentir-me especial. Sempre estaré en deute amb ells…

Pot ser que a l’equip li hagi costat una mica adaptar-se a la categoria, però de mica en mica li anirà agafant el pols. Hi ha un gran equip i la veterania suficient per a ser un equip que vulgui fer grans coses. Està clar que guanyar al Nou Sardenya pot fer créixer el Sant Andreu a tots els nivells, però això és una carrera de fons i sigui quin sigui el resultat de dissabte no serà definitiu. Tant de bo sigui un 0-2. M’alegraria moltíssim.

The post Europa-Sant Andreu: derbi d’infart appeared first on FutbolCatalunya.com.

ALEX DELMÀS

L’altre dia parlant amb un bon amic meu li vaig dir “Dissabte hi ha un Europa-Sant Andreu”. I just en acabar de dir les paraules, se’m va posar la pell de gallina. Les sensacions viscudes em van aflorar per uns pocs segons. S’ha dit tants cops que és un partit especial que a vegades no es pren consciència del partit que és. He tingut la sort de viure’n uns quants i us ben asseguro que són diferents, maravellosos i amb personalitat pròpia. M’agrada definir-ho com a un partit que no respon a la categoria que està…que es sobreposa a tot i a tots.

I ho és gràcies a la història dels dos clubs i de les dues aficions. La meva, de la que en formo part desde que em vaig posar la samarreta escapulada, ha sabut mantenir al llarg de la història la flama del club i de la rivalitat ciutadana. I, sense conèixer-ho de tant a prop, la del Sant Andreu segur que així mateix. Aprofito aquestes ratlles per recordar-nos a tots plegats que el partit ha de ser una festa. Una festa de futbol i de rivalitat ben entesa.

Partits també de retrobaments i en que sempre hi ha actors amb passat a un dels dos bàndols. Aquesta dissabte tres d’ells tornen al Nou Sardenya i, concretament un, en el paper tan rellevant com el d’entrenador. Hi conservo l’amistat que el futbol ens regala al compartir vestidor.

Estic convençut que els jugadors ja estan començant a notar l’atmosfera del derbi però els sentiments aniran augmentant amb el pas dels dies. I en el moment en que, aproximadament hora i mitja abans arribin al Nou Sardenya, ja experimentaran la magnitud de la que us parlo.

Per tots els que no hem tingut la sort de jugar a la màxima categoria del futbol i que no hem pogut lluitar per fites mediàtiques amb les que convivim diàriament als mitjans…les promocions, els ascensos i aquest tipus de partits han estat i són les nostres Copes d’Europa particulars.

Així que cada un dels protagonistes que tinguin la sort de viure-ho en primera persona que ho valorin i que ho gaudeixin. No tothom podrà viure unes sensacions iguals. Creieu-me… Són records que queden allà per sempre, com demostra el fet que encara se’m posi la pell de gallina en el moment d’anomenar el partit.

The post Un partit que és un regal appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El 1993 va ser l’últim i únic títol de campió de l’Històrics que hi ha a les vitrines del Sants. Abans, a l’edició inaugural el 1984, l’equip barceloní va ser subcampió. Ha plogut molt des d’aleshores i molts camps han acollit els verd-i-blancs. L’últim, el de l’Energia, ha viscut el retorn a Primera Catalana, categoria amb la qual el Sants ha eliminat a Sant Andreu i Rubí. Tota una proesa, la tercera consecutiva, en un Històrics que no admet pronòstics.

El Sants era el primer equip de Primera Catalana que prenia part en aquesta edició del torneig. Amb els precedents de Júpiter i Granollers, no es podia descartar res. Així ho van confirmar els de Tito Lossio. De la millor manera possible. Van guanyar sense pal·liatius el Rubí (2-0) i aconseguint amb suficiència un empat que ja valia contra el Sant Andreu (0-0). Demà, no descartin al Martinenc.

UE SANTS 2-0 UE RUBÍ

L’Històrics no espera a ningú i els molts espectadors presents al bar del Guinardó – per l’onada de calor – es van despertar de cop. També ho va fer el Rubí. Sergio Navarro va ser el culpable i el seu gol, el detonant. Com si es tractés d’una partida d’escacs, el Sants superava rivals gràcies a l’estratègia a pilota aturada. Tothom pensava que el servei de Crivilles aniria al segon pal, però Fabre va anar al primer, va rebre la pilota, la va centrar i Navarro, sense deixar-la caure, l’enviava cap a dins. No s’havia complert el segon minut de joc.

Era el primer gol dels partits de les 18 hores al Torneig d’Històrics 2015 i un clar indici de què, en aquesta edició, no s’acaben mai les sorpreses. N’hi hauria més. Altra vegada a pilota aturada, el Sants trobava el camí del gol. El Rubí, molt passiu en defensa, deixava botar la bimba dins l’àrea i Navas, més llest que ningú, l’enviava cap a dins. Cada falta comesa, era una tortura per als de Julià García. La sorpresa seria un fet (bis), però la realitat va ser tossuda. El Sants es va mostrar millor que el Rubí i així ho va reflectir el marcador.

UE SANT ANDREU 0-2 UE RUBÍ

Les segones oportunitats sempre arriben i el Rubí la tenia contra el Sant Andreu. Manolo Márquez va alinear un onze titular farcit de jugadors a prova i això es va notar. Aquesta vegada sí, els de Julià García van ser més intensos que el rival. I precisos, com a la jugada que va suposar el gol de Pau Gené. La pissarra aquesta vegada va ser rubinenca. El gol, també. No seria l’únic – golàs, volem dir – ja que Sergi Estrada trauria les teranyines de l’escaire de la porteria andreuenca.

Els papers s’havien invertit i ara el Rubí era el clar dominador. El Sol marxava del Guinardó i també les opcions del Sant Andreu. Els quadribarrats havien de guanyar per tres gols el següent partit, mentre que el Rubí havia d’esperar una victòria andreuenca per dos de diferència. Qui millor ho tenia era el Sants. Amb un empat n’hi havia prou. Una jornada més, es mantenia l’emoció fins al final. Tant del torneig, com d’una inacabable tanda de penals que va acabar guanyant el Rubí (8-7).

UE SANTS 0-0 UE SANT ANDREU

Després de dos inicis de partit bojos, i amb el que estava en joc, s’esperava molt de l’arrencada del Sant Andreu-Sants. Lamentablement, no va ser així. El vigent campió no va deixar palesa la seva condició. Els de Tito Lossio, per la seva part, van saber gestionar el clar avantatge estadístic que tenien per a classificar-se. Si no passava res, era bo per al Sants. I hi va haver poc a destacar.

El més important, sense cap mena de dubte, va ser el retorn d’un dels fundadors del torneig a les semifinals de l’Històrics. El Sants, contra tot pronòstic, va superar a dos ‘terceres’ com el Sant Andreu i el Rubí. De forma merescuda i sense cap mena de discussió. Dissabte a les 20h, el seu rival serà L’Hospitalet, la Montañesa o el Martinenc. Segur que Vicenç Bellido somriu des del cel.

The post El Sants no entén de pronòstics i passa a semifinals appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

La Copa és una competició especial. Els clubs modestos li donen prioritat, tant pel prestigi que dóna com per la remuneració que ofereix. Superar tres rondes obre la porta de visitar a un equip que juga competició europea. De competir al Santiago Bernabéu, el Camp Nou o Mestalla. Molts han estat els equips afortunats darrerament. I és que des del 2011, sempre hi ha hagut un català de Segona B a setzens. El 2015 no s’ha de faltar a la cita

L’últim afortunat va ser el Cornellà, que va caure clarament contra el Real Madrid. L’aleshores vigent campió d’Europa va propinar un inapel·lable 1-9 als verds (1-4 a l’anada i 5-0 al Bernabéu). Al camp no hi va haver color, però sí a la graderia. I és que al Power8 28.895 aficionats van veure el gol d’Óscar Muñoz.

Els escenaris han estat tan majestuosos com el camp de l’Espanyol i també modestos, com el Municipal de Llagostera. El València va aconseguir una treballada victòria sota un diluvi a l’anada (0-2) i va rematar a la tornada. La derrota va ser clara, però digna. Una efemèride més per als gironins. Encara quedava la grossa, amb l’ascens a la Liga Adelante.

El somni de L’Hospitalet contra el Barça es va convertir en malson al Camp Nou. L’equip aleshores dirigit per Jordi Vinyals va quallar una anada notable. La màquina de Guardiola només va ser capaç de guanyar per la mínima, però a la tornada no va tenir pietat. Un 9-0 al temple blaugrana va ser l’inici del final d’aquell equip, que no va aconseguir entrar en play-off. El 2014, els riberencs van treure’s aquella espina amb una bona eliminatòria contra l’Atlético de Madrid (2-5 global).

EL 2013, TRIPLET #FUTBOLCAT

L’any d’or va ser, sense cap mena de dubte, el 2013. Nàstic de Tarragona, Lleida Esportiu i Sant Andreu van arribar als setzens de final. Els grana, al final, han estat l’equip que més a prop va estar de passar. 0-0 al Nou Estadi i 1-0 a la tornada a Mestalla. No es pot dir el mateix de l’equip quadribarrat de Patxi Salinas, que va caure per un clar 1-6 contra l’Atlético. Aquella temporada els de Simeone serien campions de lliga i subcampions d’Europa.

El gen competitiu del Lleida Esportiu de Seligrat va quedar palès a l’eliminatòria contra el Betis. A l’anada, amb 85 minuts en inferioritat numèrica, els blaus van donar la cara (1-2). La tornada al Villamarín va començar malament, però un gol més hagués classificat l’equip blau (2-2). La màgia de la Copa del Rei, cada vegada menys notòria, va aparèixer aquella nit de Desembre a Sevilla.

The post El futbol català, el rei de la Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els adéus sempre són difícils, i més si són a contracor. Cap aficionat de Badalona, Lleida Esportiu, L’Hospitalet i Sant Andreu volia canviar de porter, però els fets no es poden evitar. Craviotto ha marxat al Sabadell, Pau Torres a l’Alavés i Morales al Badalona per a substituir a un Marcos que en pocs dies donarà a conèixer el seu futur. Ho han fet tots a la vegada. Com si s’haguessin posat d’acord. Les peces, que semblaven inamovibles, han canviat totes de cop. Comença una nova etapa.

Que s’ho diguin a Carles Craviotto, ja ex capità de L’Hospitalet. Amb 286 partits a l’esquena, és el segon futbolista de la història que ha vestit més vegades la samarreta riberenca. Víctor Ibañez (Zaragoza B) arriba per a substituir-lo, però no ho tindrà gens fàcil. Entre ell i Oliver han de dissimular – que no fer oblidar – la marxa d’un mite de L’Hospi.

Pau Torres, amb tres temporades al Lleida Esportiu, no ha tingut una trajectòria tant dilatada. Tot i això, va deixar petjada al Camp d’Esports. Ho va jugar pràcticament tot i va disputar dos inoblidables play-off d’ascens. 113 partits de lliga avalen la seva etapa a la Terra Ferma. Una història que ja ha arribat al final amb la seva marxa a l’Alavés. Iván Crespo (Real Murcia) ocuparà el seu lloc.

MORALES A BADALONA I MARCOS A…

El moviment de peces més inesperat ha estat el que s’ha viscut al Narcís Sala i Montigalà. Morales, emblema andreuenc, abandonava el club de la seva vida després de 7 temporades amb la quadribarrada. Costarà oblidar-lo, ja que és el quart jugador amb més partits disputats de la història del Sant Andreu, amb 276.

Ara ‘Moro’ comença una nova etapa a Badalona, on no compartirà porteria amb Marcos. L’arribada del nou porter ve associada amb la marxa del capità, que avui ha rescindit l’any de contracte que li quedava amb el club. Trist final a 5 temporades d’escapulat amb 152 partits de lliga i 13.561 minuts sota pals.

The post L’estiu de les porteries calentes appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’últim mes ha estat mogut a les oficines del Narcís Sala. Dinorah Santa Ana i Miguel Álvarez han marxat i han arribat Manuel Camino i Manolo Márquez. Dels jugadors no se’n sap res de moment, més enllà que n’hi ha 7 que tenen contracte.

No és el cas de Morales, que ara mateix està lliure i pot negociar amb qui vulgui. No tanca la porta a seguir al Narcís Sala, però tampoc a marxar. “El bon futbol està a Segona A i Segona B i el de Tercera és per a la gent jove”. Aquesta frase diu moltes coses. Ell fa 15 anys que no juga a Tercera i no sembla gaire entusiasmat a tornar-hi.

Com ha viscut aquest últim mes?

Crec que com tothom. Estàvem a l’espera de veure que passava i esperant.

Hi ha hagut falta de comunicació del club respecte als seus aficionats. De portes endins, heu estat al corrent del que passava?

A part no hem estat. Algun jugador sí que tenia contacte directe, però calia esperar per a saber què passava amb el club. A esperar moviments. Han passat i estem a l’espera.

Creu que el club s’ha oblidat del poble els últims dies?

Aquí no puc opinar. Ha faltat informació per a tothom, però la gent que estima el Sant Andreu ho seguirà fent passi el que passi. O més. Aquesta pregunta potser no hauria de ser per a mi.

Hi ha algun culpable del descens a Tercera?

Els culpables som els jugadors. Som els que juguem, els que ho fem millor o pitjor dins del camp. Només puc dir que la gent de Dinorah ens ha posat tots els mitjans possibles per a fer les coses bé. En conjunt, no ho hem fet el millor possible però per ganes no ha estat. Feia temps que no estava en un vestuari amb tanta implicació com el de la temporada passada. A vegades no es pot només amb això i al final si hem baixat és perquè ens ho hem merescut.

Els futbolistes sempre han parlat bé de Dinorah. L’afició, no tant.

Sí. La gent de fora no és conscient de les coses que ha fet Dinorah pels jugadors. Ens ha donat garanties de cobrament, de tenir necessitats mèdiques cobertes… Semblàvem un equip de Segona a a Segona B. L’únic que puc dir és agrair el que ha fet per nosaltres i si hi ha un culpable del que ha passat som els jugadors.

Dinorah va venir per a subsanar uns deutes de l’anterior junta de Manuel Camino, que torna. És preocupant?

La gent de Sant Andreu crec que és aviat perquè es preocupi. Els errors serveixen per a no tornar-se a entrebancar amb la mateixa pedra. La gent que agafa el club és per alguna cosa. Imagino que serà per amor al club i per a fer-ho el millor possible. Li desitjo el millor a Manuel Camino i que no cometin els errors del passat.

Com se sent un jugador quan passa de tenir fitxes milionàries amb Joan Gaspart a la situació actual?

La situació actual és del futbol avui en dia. No és un tema de Gaspart. Surts al carrer i qualsevol persona busca un treball estable per a arribar a final de mes. Nosaltres estem en les mateixes. El futbol d’abans ja és passat, però la gent que tenim família és molt complicat portar diners a casa per a mantenir-la. El futbol de Tercera és per a gent jove. El professional, el bon futbol està a Segona i Segona A. Porto tota la vida vivint del futbol i intentaré seguir fent-ho. Què no podrà ser? Doncs m’hauré de plantejar coses.

Ser futbolista semiprofessional és el pitjor que hi ha?

He tingut la sort d’estar en un equip semiprofessional amb fitxa professional. Fins el 30 de maig, que va finalitzar el meu contracte, em vaig considerar com a tal. Ara estic en un impàs de veure què passa i de veure si hi ha equips que necessiten porters. Hauré de fer avaluacions a nivell de futbol, però també de vida per a veure què faig.

Per tant, la porta de sortida està oberta?

Sí,sí. Ho tinc molt clar. Ara mateix estic lliure i puc fer el que vulgui. Si el Sant Andreu em planteja una bona opció, em quedaré, i si no marxaré.

El Terrassa ha viscut una temporada molt convulsa. Com el veu des del Narcís Sala?

És un equip que ha viscut una situació molt semblant a la que es viurà aquí ara. Gent amb diners que marxa. L’equip baixa a Tercera i és molt difícil. Si fos fàcil la Tercera, el Prat i l’Europa haguessin pujat. Fa falta un punt de sort, com el que ha tingut la Pobla de Mafumet. Porto el Terrassa al cor i desitjo que torni a la categoria que mereix, la Segona B. Què passarà amb el Terrassa? Crec que a dia d’avui ni ells mateixos ho saben.

Quina opinió té de Manolo Márquez?

És un gran entrenador. Els seus números ho diuen. És un entrenador que va sobrat a Tercera i ho va demostrar al Prat.

Ha parlat amb vostè?

Sí, però hem parlat de coses de futbol. Res de futur.

Què hauria de fer el Sant Andreu per a que no se’n vagi Morales?

Ja ho saben. Saben el que han de fer. Buscar una situació intermitja, però no només amb mi. També amb Xavi Jiménez o Alberto Carroza. Que fagin un esforç per la gent que estima al club no depèn de nosaltres.

Està coordinant dos campus ara a l’estiu. És una altra via de cara al futur?

Volem el millor pels petits. Aportem tots els coneixements i tot el que sabem per a que ho passin bé. Que sigui positiu per a que durant l’any estiguin en millors equips. Al final, porto tres o quatre anys treballant amb porters i estic molt content.

Un porter és especial?

A nivell mental has de ser molt fort. Intentem transmetre algun truc per a que a nivell tècnic i tàctic tinguin un punt de qualitat.

Entrena a porters, juga a futbol… només desconnecta amb les seves dues nenes.

Aquí tinc a una que acaba fent alguna cosa de portera. Perquè vol. Són el meu motor de vida i ho seguiran sent. Tant elles com la meva dona. Si per elles haig de deixar el futbol, ho faré. Ho faria tot. També han estat el meu suport per arribar a on he arribat. Per a tenir 38 anys i seguir jugant.

La seva decisió aquest estiu vindrà condicionada per elles?

Sí. No penso deixar el futbol a no ser que em deixi ell a mi. Vull seguir jugant. Ho tinc molt clar. A veure què és el que passa.

The post “Porto tota la vida vivint del futbol i intentaré seguir fent-ho” appeared first on FutbolCatalunya.com.