Els sentits discursos del president de la UE Olot, Joan B.Agustí i del seu secretari general, Pere Vilà, aquest passat dimarts 3 van evidenciar el caràcter exclusiu i excel·lent d’una entitat volcànica. Aplaudiment majúscul per als dos representants del club garrotxí a un Parlament de Catalunya que no va ocultar una veritable admiració.

Agustí, que es va definir com “una veu independent del futbol català”, va destacar el compromís de l’entitat i els seus diferents vessants competitius. “Som un club transversal, identitari, col·laborador d’entitats socials” i amb un total d'”un 27% de futbolistes becats”.

DISCURS ÍNTEGRE DE PERE VILÀ (UE OLOT)

Encès missatge del president olotí com el del secretari general. La doble representació, que va acudir per invitació de JuntsxCat (Salvador Vergés) va aprofitar per a destacar el seu afany per la integració, per la inclusió i per la formació en valors.

Felicitats UE OLOT

Il·lustres Parlamentaris,

Compareixo en seu parlamentària, per petició del grup de Junts per Catalunya, a qui vull fer un especial agraïment per l’interès, la tasca i la voluntat de conèixer les inquietuds del club que representem i per extensió d’una part del sistema esportiu, així com al mateix temps, facilitar-nos l’altaveu per compartir obertament el punt de vista i les peticions que avui presentem. Un agraïment que faig extensiu a tots i cadascun dels presents en aquesta sessió.

La meva intervenció té per objectiu complementar l’exposició del president qui amb l’encert que permet la limitació de temps, ha detallat qui és la UE Olot i la seva important tasca esportiva, social i representativa del futbol i l’esport català. Un incansable treball que gràcies a tots els companys que en formem part, recentment, ens ha permès obtenir el suport per representar amb honor, lideratge i fermesa els clubs de futbol no professionals de Catalunya en el sí de l’assemblea de la Real Federación Española de Futbol.

COMPETÈNCIA I RESPONSABILITAT

En un primer ordre, vull recordar-vos la importància i responsabilitat que té aquesta institució, el Parlament de Catalunya, amb el futbol i l’esport català, l’activitat física i el teixit esportiu de Catalunya en general. Una responsabilitat estretament lligada a la competència exclusiva que tant l’estatut d’autonomia Catalunya –article 134- com la Constitució Espanyola –article 149.1.19- reconeixen. Som plenament competents en legislar i executar com volem que sigui el sistema esportiu de Catalunya.

Aquesta competència, ens fa innegablement corresponsables a tots i totes.

En aquest sentit, és oportú compartir que tenim una llei reguladora del sector esportiu al congelador des de fa prop de 7 anys. Una llei que no només ha de suposar una modernització del sistema esportiu català, que encara es regeix per estructures i mentalitats de finals dels anys 80, sinó també per exercir el lideratge que s’espera, sobretot en establir el marc normatiu que vetlli per estructures esportives realment transparents i sostenibles, especialment aquelles que tenen reconeguda estatutàriament la seva funció d’utilitat pública i interès cívic i social; que eviti l’exercici abusiu i coercitiu dels seus responsables; i garanteixi la seguretat jurídica i el compliment dels principis democràtics per una efectiva protecció dels clubs, esportistes i teixit esportiu, així com les persones que voluntàriament treballen per tirar endavant unes entitats que en el seu conjunt, configuren la base d’un sistema que, sense ells, el sistema no tracciona.

Perquè sí, estem en un moment que el sistema, arrelat a una essència de més de 30 anys, ha col·lapsat: el greu retard del registre d’entitats esportives distancia àmpliament de la seva finalitat garantista i afecta directament a la seguretat jurídica dels administrats; el tribunal català de l’esport fa aigües; el sistema d’ajudes i suport a les entitats esportives s’ha convertit en ineficient; els inexistents mecanismes de transparència i control a les entitats esportives, especialment aquelles amb reconegut interès públic i social amb un estatus legalment reconegut, perpetua pràctiques que no ajuden a enfortir el sistema esportiu en el seu conjunt.   

En definitiva, la letargia competencial a què ens referíem anteriorment ha debilitat les institucions que tenen la important tasca i responsabilitat d’estructurar un sistema esportiu socialment i democràticament fort.

LIDERATGE

Per aquest motiu, no podem mirar cap a un altre costat si realment ens creiem la competència exclusiva i la responsabilitat social que tenim amb el teixit esportiu. Una idèntica responsabilitat que exercim com a pares i mares en confiar amb l’esport pel desenvolupament harmònic dels nostres fills i filles.

I en base aquest exercici de coresponsabilitat amb l’esport que pregonem, us demanem lideratge.

Com deia anteriorment, aquesta cambra té deures importants amb el teixit esportiu, més enllà de la referida llei que ordeni i actualitzi el sector esportiu. Tenim deures en facilitar la pervivència i existència de la majoria d’entitats esportives que, altruistament, treballen perquè l’esport sigui una realitat, existeixi. En aquest sentit doncs, urgeix per exemple, entre altres, una llei de mecenatge esportiu que estableixi les bonificacions fiscals i els incentius tributaris a les persones i empreses que aposten per les entitats esportives. Una llei tal i com tenen al País Valencià i la comunitat de Madrid i que posem a disposició dels grups pel seu impuls.

Ens urgeix una llei de pressupostos i una llei de mesures per la promoció, difusió i projecció de l’esport català que situï l’esport com una prioritat social, garantint un finançament just i equitatiu que realment arribi a la base del teixit esportiu, destinant i facilitant els recursos a clubs locals, escoles esportives i programes inclusius que fomentin la cohesió social i la igualtat, la millora d’infraestructures esportives modernes, sostenibles i accessibles a tots els territoris. Tot sota mecanismes transparents de seguiment i control, que garanteixin que cada euro públic tingui un impacte real.

Ens urgeix una llei de simplificació administrativa que permeti a les entitats esportives centrar-se en la seva tasca principal: promoure l’esport i els seus valors. Aquesta norma ha de reduir la càrrega burocràtica i agilitzar els procediments per facilitar el compliment de les seves obligacions legals sense traves innecessàries.

Perquè, il·lustres parlamentaris, els clubs esportius, la base extensa del sistema esportiu català us necessita, tant amb la creació de recursos com en el marc legal que en garanteixi la seva pervivència.

ESCOLTAR I DIALOGAR

I finalment, per tal d’executar efectivament aquesta competència i exercir aquest lideratge amb corresponsabilitat, vull convidar-vos a escoltar i dialogar sense limitacions ni condicionants per l’esport català.

Escoltar i dialogar amb els clubs i entitats esportives, del més gran als més modestos, i  que en la seva singularitat representen realment la base on es sustenta el nostre sistema esportiu, tot treballant dia a dia per promoure valors i cohesió social, doncs són l’engranatge essencial del sistema.

Escoltar i dialogar amb les persones que, col·lectivament o individualment, treballen per una futbol català i una Federació Catalana de Futbol forta, representativa i socialment exemplar, coneixedores de la necessària transformació que requereix de forma urgent i el valor social que aquesta té.

Escoltar i dialogar amb els companys que treballen a Madrid per garantir que les mesures vinculades a les competències de l’estat també enforteixin l’esport català, els seus agents i les persones que treballen incansablement per ser un referent internacional, assegurant que rep el suport institucional i polític necessari per enfortir-lo i sumar esforços en benefici del conjunt de la societat.

En definitiva, escoltar i dialogar amb voluntat d’entendre i integrar diferents perspectives, per tal d’assolir el millor criteri i exercir amb rigor i responsabilitat la competència legislativa en matèria d’esports i activitat física que l’Estatut, l’Estatut de Catalunya, ens confia, garantint així el màxim encert i èxit en el disseny del sistema esportiu que volem.

Moltes gràcies.

The post La filosofia de la UE Olot arriba al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català deixa històries boniques, d’èxits efímers i també de fidelitat en el temps. La figura de Pedro Dólera es pot encaixar perfectament al segon cas, ja que allà on ha anat ha deixat empremta. En gairebé vint anys a les banquetes, el tècnic només ha dirigit quatre equips. Marianao Poblet (3 temporades), CE Europa (6) AE Prat (8) i UE Olot (1). Dólera és un entrenador de projectes, que sol arribar a l’èxit a través de la fidelitat. Al Sagnier i al Nou Sardenya va fer història i va camí de repetir també entre volcans.

I és que l’Olot és líder del grup 5 de Tercera Federació amb 10 punts d’avantatge respecte el segon, L’Hospitalet, quan en queden només 24 per disputar. L’ascens garrotxí, doncs, està més que ben encaminat i seria el tercer de la història del club de Tercera a categoria superior. (2013, 2017 i 2022). També, seria el tercer en el cas de Pedro Dólera.

HISTÒRIA POTA BLAVA

L’actual entrenador de l’Olot va aconseguir els altres dos amb l’AE Prat. El primer a la seva primera temporada, la 2015/2016, i el segon la 2018/2019 en una inoblidable final contra el Portugalete. Dólera, a més, és l’entrenador que més partits ha dirigit l’equip pota blava en tota la seva història, amb un total de 308.

Segons dades del nostre company Manolo Gol si sumem aquest registre als 136 que va disputar com a jugador Dólera ha defensat l’AE Prat en 444 partits durant tota la seva vida, gairebé res. Una de les persones més importants de la història del club torna al Sagnier el proper divendres, aquesta vegada com a rival.

228 PARTITS I UNA COPA CATALUNYA A L’EUROPA

Pedro Dólera també és història escapulada, ja que va dirigir el CE Europa durant sis temporades amb un total de 228 partits dirigits. Sempre a Tercera Divisió, el tècnic va portar els graciencs a guanyar una Copa Catalunya contra el Girona i a disputar tres playoff d’ascens de forma consecutiva.

Abans, molts dels jugadors d’aquell Europa com Álex Cano, Alberto González o Padilla van jugar al Marianao de Dólera que va aconseguir pujar a Primera Catalana. Dólera torna al Prat, amb més de 600 partits dirigits, una Copa Catalunya, una altra final amb l’Olot, cinc playoff d’ascens i tres ascensos a la seva esquena. El pratenc aconseguirà el quart en unes setmanes?

The post El pratenc Pedro Dólera torna al ‘seu’ Sagnier appeared first on FutbolCatalunya.com.

Eloi Amagat (1985) fa més de trenta anys que juga a futbol i gairebé vint que ho fa de forma professional. Va néixer a Girona i a la seva ciutat natal ha fet història. De fet, és l’únic futbolista que ha jugat al club de Montilivi a Tercera Divisió, Segona B, Segona A i Primera. Gairebé 200 partits en dues etapes, amb una segona que va ser realment inoblidable. Sense oblidar tampoc Olot, Palagrufell, Gavà o Llagostera. I és que el millor que es pot dir d’Eloi Amagat és que tothom parla bé d’ell i no és per menys, ja que la seva carrera ha estat realment brillant.

Després de més de 20 anys de carrera es retira ara. Per què? Que li ha portat a decidir-se?

No ha estat una decisió senzilla. Quan portes tota la vida jugant a futbol prendre aquesta decisió sempre porta el seu procés i meditar-ho bé. Sentia que després d’haver viscut una temporada dura, amb el descens de la última temporada amb l’Olot i amb un desgast mental important he cregut que era el més convenient. Se m’ha fet difícil perquè físicament em trobava bé i creia que podia rendir, però sempre he pensat que per seguir en actiu i a un cert nivell a part de les cames també ha d’acompanyar el cap i això ja em costava una mica més.

“OLOT PER MI HA ESTAT UN LLOC IDEAL”

Aquesta última etapa a l’Olot dels 33 als 38 anys ha estat com esperava? Què li ha donat la Unió Esportiva Olot?

Crec que aquests últims anys de la meva carrera estar a Olot ha sigut ideal. És un lloc ideal, un club diferent i amb uns principis diferencials d’altres clubs que també van en relació amb com jo veig les coses. Des d’un bon principi quan vaig arribar ja em van fer sentir valorat i important. Hi he passat una molt bona època, també amb l’ascens a Segona B tot i que no ha acabat de la millor manera. La valoració en general és molt positiva.

Olot, Palafrugell, Gavà, Llagostera. Què li ha ensenyat el futbol català?

Gran part de la meva carrera ha estat en clubs catalans. També em sento molt d’aquí i sempre he intentat representar-los amb la màxima professionalitat i donar el millor que he pogut. Han estat claus en poder gaudir del futbol professional, algun d’ells m’ha permès tornar al Girona on he viscut les millors experiències de la meva carrera i per això estic molt agraït a tots ells.

Fins i tot a Nova York. La seva carrera ha tingut de tot.

L’etapa a Nova York va ser una experiència molt gratificant per a mi. Portava molts anys aquí a Girona i quan va arribar l’adeu creia que havia de sortir de la meva zona de confort. Vaig poder viure una experiència diferent i l’oportunitat d’anar al New York City va ser immillorable i ho vaig gaudir molt, tot i que l’experiència va ser curta. Més curta del que hauria desitjat, però també una etapa que no oblidaré.

“REPRESENTAR EL CLUB DE LA MEVA CIUTAT ÉS UN EXTRA”

Jugar al Girona sent de Girona què ha significat per vostè? A Tercera Divisió, Segona B, Segona A i Primera.

Jugar al Girona i poder aconseguir tot el que he fet m’omple d’orgull. Ser l’únic jugador que ha estat a Tercera, Segona B, Segona A i Primera m’omple d’orgull. Ha estat un treball de molts anys, de molt d’esforç. Per qualsevol gironí jugar i representar al club de la teva ciutat et dona un extra que jo sempre he valorat molt.

Quin és el millor moment de tots aquests anys?

Hi ha hagut molts moments, però segurament em quedaria amb la meva etapa al Girona. Sobretot amb l’ascens del 2017, on jo personalment, el club i la ciutat aconseguíem arribar a la màxima categoria. Crec que va ser històric i es va trencar una barrera que no s’havia superat mai i que va permetre al club seguir creixent per arribar a on està ara mateix.

“TORNAR AL GIRONA SERIA FANTÀSTIC”

I a partir d’ara què? Al vídeo de comiat deia que volia tornar algun dia al Girona.

Primer haig de pair aquesta decisió, que sempre costa i té un procés. Quan t’acomiades d’una cosa que has fet durant tan de temps, que ha estat la teva vida i la teva feina. Mai he amagat que com a futbolista la meva prioritat, el que anava per davant de tot era el Girona i ara en aquesta nova etapa també la prioritzaria. Poder representar al Girona una altra vegada per mi seria fantàstic. Veurem les possibilitats que s’obren i a veure què depara el futur.

Una última curiositat. No es va plantejar la opció de L’Escala amb el seu inseparable Xumetra? O la de treballar fora el futbol com la de Sergi Arimany?

L’opció de L’Escala hi va ser-hi, me la vaig estar plantejant i li estic molt agraït al club per l’interès que va mostrar. No ho vaig acabar de sentir i crec que per prendre decisions com aquestes, per iniciar reptes i projectes cal el 100% del físic i de la teva ment. Per això he pres la decisió que he pres. L’opció de treballar fora del futbol ho veig lluny. El meu futur espero que estigui encarat al futbol i a la pilota, que és el que més m’agrada.

The post “Jugar amb el Girona a quatre categories m’omple d’orgull” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un dels fitxatges d’aquest estiu a Tercera Federació és, sense cap mena de dubte, el de Pedro Del Campo per l’Olot. El migcampista de 31 anys fa un salt enrere de dues categories per tornar al club que el va catapultar al Nàstic de Tarragona. El figuerenc ha pres aquesta decisió per motius laborals i personals, ja que no hi ha cap equip de la província de Girona a Primera o Segona Federació i tenint en compte això la millor opció era la de l’Olot. Del Campo, que ja va jugar quatre anys a la Garrotxa, tornarà a portar el 8 a la terra dels volcans.

Ho farà després de dues temporades amb diferent sabor de boca al Nàstic de Tarragona. La primera, la 2021/2022, va ser una de les revelacions de l’equip grana que va arribar a la final del playoff d’ascens. Del Campo va disputar 35 partits de lliga regular i va ser la brúixola del mig del camp dels de Raül Agné.

La segona temporada va ser pitjor, tant a nivell individual com col·lectiu. El Nàstic no va aconseguir l’objectiu de l’ascens, ni tan sols el de disputar el playoff. Pedro Del Campo, per la seva part, va patir problemes físics i només va ser titular en 18 partits de lliga.

UN RECORD INOVIDABLE A OLOT

Ara Pedro Del Campo torna a Olot, un club en el que hi va jugar quatre temporades i on va superar els 100 partits disputats a les ordres de Raúl Garrido. Pressumiblement, serà un dels millors jugadors de la categoria i és un fitxatge de luxe pel nou projecte de Pedro Dólera. L’Olot està començant a donar els primers passos per tornar a la Segona Federació.

The post Pedro Del Campo torna a l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quan l’esperança semblava perduda, l’Olot ha ressuscitat. Ho ha fet després de set mesos de competició i de tres entrenadors. L’últim, Albert Blázquez, sembla que ha donat amb la tecla. El nou entrenador, que ha passat de ser capità a tècnic de l’equip, es manté invicte. Dues victòries i dos empats, que suposen vuit punts dels últims dotze en joc i que acosten l’Olot a només quatre de la permanència. A la seva arribada a finals de gener eren vuit. Serà possible la salvació?

Als volcans ho tenen clar i diuen que sí. L’Olot ha superat el pitjor moment de la temporada, que ha coincidit amb un autèntic Tourmalet de rivals, i ho ha fet amb nota. Encara amb Jonathan Risueño a la banqueta els garrotxins van empatar contra Espanyol B (1-1) i ja amb Blázquez també a Teruel (0-0), quart i líder actuals del grup 3 ara mateix.

Després d’un empat contra l’Ebro van arribar dues victòries consecutives. La primera a Paterna contra el Valencia Mestalla amb una remuntada que va ser un punt d’inflexió (1-2). El filial che és segon empatat a punts amb la Peña Deportiva, que també va socombir contra l’Olot la passada jornada. Un doblet de Josep Cerdà va convertir una quimera en una possibilitat tangible.

BLÁZQUEZ: “LES VICTÒRIES ENS DONEN TRANQUIL·LITAT”

I és que són sis jornades consecutives sense perdre d’un Olot que, ara sí, confia en la permanència. Albert Blázquez declarava després del partit contra la Peña Deportiva que “les victòries ens donen tranquil·litat per encarar la setmana. Content per la confiança que dóna, hem fet un partidàs. És el camí a seguir”.

A més, el tècnic de Besalú afegia que “Els jugadors s’ho mereixen per com són i per com entrenen i la facilitat que tenen per entendre les nostres ordres” i que “els hi estic molt agraït”. També feia una crida a l’afició: “Crec que hem fet un passet més, estar més units i exigir-nos al cent per cent. Els jugadors hi creuen i poden enganxar a la gent”.

TROBADA A L’ATENEU BARCELONÈS EL 28 DE FEBRER

El proper repte de l’Olot és la visita a Formentera i el club també prepara un acte pel proper dimarts 28 de febrer. Es tracta d’una xerrada tertúlia “El futbol arrelat al territori és possible! Com?” a les 18:30hrs a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès de la ciutat de Barcelona. Serà un acte presentat per Miquel Àngel Barrabia amb el periodista Frederic Porta i el president de la UE Olot Joan Agustí com a ponents.

The post L’Olot és el ‘matagegants’ de Segona Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Olot, el San Cristobal, el Girona B i el Sant Andreu volen acompanyar al CE Manresa a Segona RFEF. Per fer-ho, hauran de superar, primer, unes semifinals al municipal de Can Rosés de Rubí, on també es jugarà la final entre aquests quatre equips. Aquest escenari no ha acabat d’agradar als equips, i l’estat de la gespa artificial, planteja incerteses.

Olot – Sant Andreu dissabte a les 18h i San Cristobal – Girona B diumenge a les 18h. Aquests són els emparellaments. El format fa que, en cas que hi hagi una pròrroga que no decideixi el guanyador, no hi hauria penals, fent que prevalgui la classificació, on Olot i San Cristobal parteixen amb avantatge.

Els equips que superin les semifinals d’aquesta setmana, es veuran les cares el diumenge 15 de maig a les 19h també a Rubí. Un cop superada la final catalana, el guanyador hauria de jugar un tercer partit contra un rival estatal. Tres partits per assolir l’objectiu, sense segones oportunitats.

TOT O RES

Les fases finals solen ser cruels. En qüestió de minuts, la temporada pot ser gloriosa o quedar reduïda al fracàs. El conjunt de la Garrotxa, amb Manix Mandiola al capdavant, té l’exigència d’haver sigut el gran favorit a l’ascens directe i no haver-lo assolit. Els quadribarrats de Xavi Molist, que afronten el playoff per tercera temporada consecutiva, no volen fallar a una afició que sempre hi és.

En la fase regular, l’Olot va aconseguir guanyar el Sant Andreu a casa i al Narcís Sala. A domicili, els volcànics van guanyar amb un contundent 0-3. Al municipal, ja amb Mandiola a la banqueta, els gironins van guanyar per la mínima. El tècnic basc no podrà comptar amb Blázquez ni Ayala per lesió. Per contra, Molist té totes les cartes disponibles.

El Sant Andreu ha hagut d’esperar fins l’última jornada per segellar la seva participació als playoffs. Només els hi val guanyar, l’empat permetria a l’Olot passar a la final. Mandiola, però, va advertir que “no es pot estar pensant en l’avantatge en cas d’empat perquè si surts a empatar, perds”.

DOS EQUIPS BEN DIFERENTS

La segona eliminatòria, que es disputarà diumenge, enfrontarà el CP San Cristobal i el Girona B. Dos equips amb característiques diferents però que s’han guanyat el seu lloc en aquesta fase d’ascens a Segona RFEF. Aquesta ha sigut una temporada sensacional per l’equip egarenc, que busca un ascens que seria històric per l’entitat.

El Girona B tampoc ha estat mai per sobre de Tercera, i amb la plantilla més jove de la categoria, ha fet mèrits per plantar batalla. Els de Ca n’Anglada, liderats pels veterans Óscar Sierra, Amantini i David López, no saben què és perdre contra el filial gironí. Lluny de Terrassa van empatar a zero, mentre que a casa van guanyar per 2-1.

L’equip d’Oliver Ballabriga té jugadors que n’han viscut de tots colors. Per altra banda, la plantilla d’Àxel Vizuete s’està obrint camí cap al futbol professional. Els dos equips, però, viuran aquestes semifinals amb l’il·lusió i les ganes de complir un somni.

The post Rubí, la primera parada cap a Segona appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un dels clàssics estivals del futbol català, el torneig de l’Estany, afrontarà la seva 52a edició aquest dimecres 25 d’agost en format triangular. La tradicional cita tornarà a disputar-se al mes d’agost després de l’edició de 2020, que malgrat les complicacions sanitàries va acabar tirant endavant al setembre.

Aquest any tampoc ha estat gens fàcil organitzar el torneig. La intenció inicial de la directiva banyolina era repetir el format amb semifinals i final. Així ho ha confirmat el president del Banyoles, Pau Teixidor, en declaracions a FutbolCatalunya. De fet, “el Llagostera ja havia donat la paraula de participar-hi”, explica Teixidor.

52a EDICIÓ DEL TORNEIG DE L’ESTANY

Malgrat tot, l’enorme disparitat de dates entre Primera RFEF, Tercera i Primera Catalana han fet inviable el format quadrangular, ja que els del Pla de l’Estany no començaran a entrenar fins el 16 d’agost al començar la lliga el 3 d’octubre i, en la nova data, el 25 d’agost, el Llagostera no hi pot participar ja que comença la lliga aquella mateixa setmana.

NO HI HA EXCUSA

Malgrat els problemes, el Torneig no s’atura. Amb tantes edicions a l’esquena, no hi ha excusa possible. Les restriccions de l’any passat tampoc van poder amb un dels tornejos més antics del futbol català i, aquesta 52a edició també tirarà endavant, en format triangular. “Ser un dels tornejos més antics de Catalunya ens omple d’orgull, és un test que dona per molt i que permet veure els millors equips de la província. Esperem que el dia 25 poguem viure un gran jornada”, assegura el president banyolí.

La UE Olot, la UE Figueres i l’amfitrió, el CE Banyoles, seran els tres equips que disputaran el trofeu al Miquel Coromina i Moretó. Es disputaran tres partits de 45 minuts, tots el mateix dimecres. El primer partit enfrontarà l’Olot i el Figueres a les 19.30 h. Després, cap a les 20.30 h, el Banyoles jugarà contra el perdedor del primer matx i, finalment, a les 21.30 h, l’amfitrió es veurà les cares amb el guanyador del primer partit.

El preu de l’entrada per als no socis locals serà de 10€.

EL FIGUERES VOL SEGUIR REGNANT A L’ESTANY

La UE Figueres va aconseguir aixecar el seu setzè torneig de l’Estany l’any passat, tot superant l’Olot en els últims instants de la final. El conjunt de l’Alt Empordà és el que més tornejos ha guanyat, mentre que l’Olot n’acumula deu i el Banyoles quatre.

Les dues entitats són més que habituals en el torneig. El director esportiu de l’Olot, Sergi Raset, va voler destacar que van “amb tota la intenció” de cara a guanyar el torneig. “Sempre és un plaer participar al Torneig de l’Estany, fa moltes edicions que hi anem. Ens hi sentim ben tractats i és important perquè acostuma a reunir els millors equips gironins”, declara.

UN TORNEIG QUE SEMPRE VE DE GUST

L’entitat de la Garrotxa ha jugat amistosos contra equips com el Barça B, Cornellà i Nàstic, dues categories per sobre. Raset ha valorat “la bona imatge de l’equip”, que encara està a l’espera de dues incorporacions per tancar la plantilla. Aquesta temporada, a 3a RFEF, l’Olot espera “ser a dalt i competir fins al final”.

Per la seva banda, el president de la UE Figueres, Narcís Bardalet, ha explicat a FutbolCatalunya que intentaran “revalidar el títol aconseguit l’any passat”. El conjunt figuerenc arriba al torneig “amb molta il·lusió”, sent un dels equips històrics i el que més trofeus ha aixecat. “És una bona oportunitat per mesurar les nostres forces davant l’Olot i el Banyoles de cara l’inici de temporada. Tenim un equip molt jove, tal com volia Moisés Hurtado, i l’objectiu serà fer una bona temporada i competir al màxim”, ha declarat Bardalet.

The post Torneig ‘triangular’ de l’Estany a la seva 52a Edició appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu. Per començar: temporada històrica del conjunt d‘Oriol Alsina ja que va guanyar la Copa Federación, va arribar a la final de la Copa Catalunya i ha aconseguit una plaça a Primera RFEF. Per aconseguir-la, tan sols necessitava un punt davant l’Hércules.

El Llagostera va començar molt fort, i als deu minuts Guiu ja havia avançat als seus. Després d’una primera meitat molt potent, la represa va tornar a ser una demostració de motivació gironina, amb un imperial Sascha Andreu que feia el segon. Un clar penal sobre Duba va acabar significant el 3-0.

LLAGOSTERA ÉS UNA FESTA

Amb el Municipal convertit en una festa, va arribar l’ensurt. En deu minuts, l’Hércules va empatar el partit. Al final, el que podia haver sigut una tragèdia, va acabar convertint-se en anècdota. La Primera RFEF ja espera a la Unió Esportiva Llagostera.

BADALONA I LLEIDA E., NTRASCENDÈNCIA

El grup d’ascens a Primera RFEF no va donar lloc a massa emoció, ja que la matemàtica no va donar peu a que més equips es disputessin la segona plaça d’ascens, i a Llagostera no va fer falta la ràdio. El Badalona va caure derrotat a casa davant l’Atlético Levante i el Lleida E. va empatar davant La Nucía amb un onze ple de joves, però amb un Camp d’Esports molt buit. Trist desenllaç per dos equips que, la temporada vinent, jugaran a Segona RFEF.

L’Hospitalet va aconseguir empatar davant el València Mestalla en un partit que segurament cap dels dos desitjaria haver jugat, ja que ja van certificar el seu descens a Tercera setmanes abans.

ESPANYOL B, SATISFACCIÓ MÀXIMA

L‘Espanyol B depenia d’ell mateix per evitar el descens a Tercera, i contra un Atzeneta que ja no es jugava res, van dominar des de l’inici. Una sola ocasió en la primera meitat servia a Iván Gil per avançar als pericos.

Ja en la segona meitat, el clar domini dels de Luis Blanco es va acabar traduint en un doblet de Becerra per rematar la feina. De poc va servir als visitants l’expulsió de Pedro Torres per doble groga a falta de quinze minuts.

Eufòria total al Municipal Sagnier, i no és per menys. Una segona fase gairebé excel·lent dels homes de Pedro Dólera, acumulant set partits sense perdre, van valdre una permanència que val molt. Els potablava van sortir disposats a tot i, enfront un Orihuela ja a Tercera, aquest plus es va notar des de l’inici. E

n uns deu minuts, els locals van avisar diverses vegades fins que Xavi Civil no va perdonar fins fer el primer gol. A partir de llavors, el partit es va fer força llarg.

Craviotto només va haver d’actuar davant d’un cop de cap de Toché, i va complir amb escreix. Tot i la poca activitat visitant, les múltiples ocasions perdonades del Prat van fer que s’arribés als últims minuts amb molta nerviositat.

Finalment, els nervis i la tensió es van convertir en eufòria. Una temporada que s’ha fet molt llarga i dura, ha acabat amb satisfacció total, evitant el descens a Tercera i sent equip de Segona RFEF.

OLOT I L’HOSPITALET, DECEPCIÓ I TRISTESA

Dia dur i cares molt llargues a Olot. El conjunt garrotxí va dir adéu a la Segona B i jugarà la Tercera Divisió, que la pròxima temporada es convertirà en la cinquena categoria del futbol estatal. L’Olot no depenia d’ell mateix, i amb la victòria del Prat hagués necessitat fer un gol més que els potablava. Tot i així, aquesta circumstància no es va poder plantejar.

Un xut de Colau des de fora l’àrea es convertia en un gol de la Peña Deportiva i, això, sumat als gols primerencs de Prat i Espanyol B, deixaven l’Olot abonat a l’èpica. Tot i així, Xumetra ràpidament va aconseguir l’empat des dels onze metres.

La segona part va ser un cúmul d’intents a la desesperada. L’Olot necessitava dos gols per no baixar, però els nervis van ser letals i no va ser possible. Descens a Tercera que culmina una temporada per l’oblit per la família olotina.

The post Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ha quedat clar aquesta jornada que els equips catalans canvien a domicili. Primer, el Nàstic va sumar el seu segon empat consecutiu en aquesta segona fase, després de no passar de l’1-1 al Collao. En un inici força mogut, Juanan va avançar als locals. La resposta dels de Seligrat va ser immediata, i Fran Carbià no perdonava.

A partir de llavors, el partit va anar baixant revolucions, i les ocasions van començar a arribar amb menys freqüència. Un cop de cap de Trilles podria haver canviat el partit, però una bona mà de José Juan ho va evitar. La setmana que ve, partit clau davant l’Ibiza.

Després de vuit partits sense conèixer la derrota, el Barça B va tornar a sucumbir. L’experiència va pesar, i la pilota aturada va ser determinant. Un servei de cantonada acabava amb el remat en pròpia porteria de Rey Manaj, que posava les coses complicades als blaugrana. Tot i així, la rèplica no va tardar en arribar, i Peque va aconseguir fer un gran gol per empatar.

En una segona meitat amb interrupcions i dificultats per part dels de Pimienta per generar joc, un nou servei de cantonada clau va condemnar els visitants. Castel, després de rematar de cap, caçava el rebot i feia el 2-1.

L’ANDORRA SEGUEIX COMPLINT

L’Andorra de Sarabia segueix imparable en aquesta segona fase. Després de guanyar a casa a l’Ibiza, a fora tampoc van fallar. Tot i que el Villarreal B es va posar per davant gràcies a un bon gol de falta directa de Lozano.

Abans del descans, Héctor va tornar l’empat al marcador amb un xut potent i, ja en la represa, els tricolors es van fer el partit seu. Pau Martínez i el de sempre, Carlos Martínez, donaven una gran victòria per posar-se en tercera posició, la que dona accés als playoffs.

DIFICULTATS PELS CATALANS FORA DE CASA

El Badalona no va poder emportar-se res de l’imponent Rico Pérez, firmant així la primera derrota de la segona fase. En un partit igualat i on les ocasions arribaven amb comptagotes, poc a poc l’Hércules va anar guanyant terreny per, just a la represa, avançar-se en el marcador.

Manolo González va anar a per totes, però l’equip es va trobar amb un Falcón molt segur sota pals, que va evitar la reacció visitant. La setmana que ve, als escapulats els toca descansar.

L’estrena del Llagostera en aquesta segona fase no ha estat la millor. Els d’Oriol Alsina van caure derrotats davant l’Atlético Levante. En un partit igualat i amb poques ocasions, els locals van començar a apretar durant la segona meitat, i això els va permetre marcar primer.

Els catalans van reaccionar ràpid, i Sergio Cortés empatava poc després. Malgrat això, el domini granota es va acabar traduint en un altre gol a falta de cinc minuts. Tocarà seguir remant.

Empat positiu del Cornellà a La Nucía que els manté líders del grup per aconseguir una plaça a Primera RFEF. En un partit sense masses ocasions clares ni la balança decantada per cap dels dos equips, el Cornellà ho va intentar, sobretot per mitjà de Víctor Fernández, però no va ser suficient. El 0-0 va ser inamovible.

ELS D’ABAIX RESPONEN

Evitar el descens a Tercera no serà gens fàcil, però el Prat ho lluitarà fins el final. Els de Pedro Dólera van començar molt forts, i al minut 1 Sergio Montero ja havia posat als seus per davant. Tot i així, l’Atzeneta no es va quedar amb els braços creuats i, després d’uns quants avisos, abans del descans van empatar el partit.

Els potablava tenien clar que necessitaven els tres punts, l’empat no valia. Éric Jiménez va fer el gol de la victòria i Craviotto, des dels tres pals, es va encarregar de fer-lo valer. Victòria crucial.

La UE Olot també va fer-se fort a domicili, guanyant al València Mestalla. I quin moment per fer-ho. Els olotins encara no sabien què era guanyar fora de casa. En un partit molt treballat, els de Gabri Garcia van ser sòlids al darrere, evitant que el filial pogués fer mal, i van lluitar per trobar el gol.

Després de buscar-lo durant gairebé tot el partit, un cop de cap salvador d’Eloi Amagat donava una victòria èpica als seus. Ben vius.

ES COMPLIQUEN LA VIDA

Després d’aconseguir una victòria important a casa, l‘Hospitalet no va córrer la mateixa sort a domicili, on va veure’s superat per la Peña Deportiva. Tot i un inici igualat i amb ocasions pels de la Franja, la efectivitat la van posar els locals. Un golàs de falta i una errada defensiva visitant, deixaven als eivissencs amb un 2-0 favorable abans del descans.

L’Hospi va intentar sacsejar el partit amb quatre canvis, però la resposta no va ser suficient i, pel moment, es mantindria fora del descens, però a un punt del Prat i de l’Olot. Prohibit badar.

Derrota cruel per l‘Espanyol B davant l’Orihuela. Els blanc-i-blaus van començar amb intensitat, i les ocasions van començar arribar. No obstant això, una falta lateral favorable als locals acabava en gol. Només cinc minuts després, abans del pas a vestidors, Becerra feia l’empat.

En la represa, els locals van apretar, però el partit seguia ben obert. I quan l’empat semblava fet, Salinas donava la victòria als locals a la sortida d’un còrner. Dura derrota pels catalans de Luis Blanco que veuen que no tenen assegurada la permanència ni de bon tros.

The post Els equips catalans canvien a domicili appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tan sols cinc jornades per disputar deixen un marge d’error molt petit. Des de la part més alta fins a la baixa, tot està per decidir i tots els equips es troben a una distància mínima. El 3-0 de l’Olot a l’Andorra, és a dir, de l’últim al segon, exemplifiquen el que pot ser aquest final de temporada regular.

Nova mostra d’entrega de l’AE Prat. El conjunt potablava va saber patir davant d’un Badalona que va proposar i va tenir forces ocasions. Tot i el gol local en la represa, els de Pedro Dólera van saber resistir els embats i, ja en l’afegit, Xavi Civil donava un punt d’or als pratencs per seguir remant, acumulant ja sis partits sense perdre.

Intercanvi de cops entre l’Espanyol B i el Llagostera que va acabar amb un punt per a cada equip. Malgrat els blanc-i-blaus van intentar proposar i dominar, això no es va traduir en massa perill una de les millors defenses de la categories.

Tot i que els d’Alsina es van avançar, l’avantatge va durar un sol minut. Al final, punt positiu per un Llagostera que té el goal average guanyat, cosa que guanya valor aquesta temporada, tenint en compte la igualtat que hi ha.

OLOT: PUNT D’INFLEXIÓ

El temps dirà si és massa tard o no, però la victòria de l’Olot ha arribat, després de set jornades. I amb contundència. Els de Gabri Garcia van superar l’Andorra, segon classificat, amb un doblet de Xumetra i un gol de Juan Delgado per rematar la feina.

Tot va sortir rodó pels locals, que van gaudir de l’efectivitat que els havia estat faltant per superar l’ex equip de Gabri. Cop sobre la taula dels garrotxins que, ara, hauran de fer valer en els quatre últims partits de temporada regular.

Després de dues jornades sense sumar els tres punts, el Barça B va tornar a guanyar, i l’Hospitalet, que no aixeca el cap, va pagar els plats trencats. Els riberencs es van veure superats per un conjunt blaugrana que va dominar i va ser efectiu de cara a porteria.

En 45 minuts, ja guanyaven per 3-0. La segona meitat va seguir el mateix guió, certificant el bon estat de forma dels de Pimienta i, per contra, la dinàmica completament negativa en la que es troba inmers l’Hospitalet.

VICTORIA BALSÀMICA

Tot i haver sigut una setmana convulsa a Lleida i que les paraules del president Albert Esteve no van agradar gaire a Molo, els futbolistes del conjunt de la Terra Ferma van respondre al camp amb una victòria molt important al Municipal del Cornellà.

Un gol de falta directa de Marc Martínez a l’inici del partit va acabar valent la victòria, en un partit trabat i amb molt poques ocasions. Malgrat tots els problemes, el Lleida segueix deixant clar que és candidat als playoffs d’ascens.

The post L’Olot torna a guanyar i el Barça B goleja appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRIFOL @JordiGrifol

La 51a edició del Torneig de l’Estany, un dels més antics del futbol català, es podrà celebrar aquest any. Tot i que la pandèmia ha fet perillar aquesta edició del torneig, finalment es podrà dur a terme els dies 15 i 16 de setembre, tot seguint els protocols i les mesures sanitàries corresponents. La UE Olot, el Llagostera i la UE Figueres, seràn els participants d’aquesta edició juntament amb el CE Banyoles, l’amfitrió.

El format del torneig serà el mateix que l’any passat, un quadrangular amb semifinals i final. El primer dia, es disputaran les semifinals entre Llagostera-Figueres (19:30h) i Banyoles-Olot (21:30h) i l’endemà, el partit per decidir el tercer lloc (19:30h) i la final (21:30h).

Mentre altres tornejos, com l’Històrics, han acabat ajornats per l’any vinent, des del CE Banyoles han optat per tirar endavant i no deixar perdre la tradicional cita.“Cal mantenir viu un dels tornejos més antics de Catalunya“, explica el president del Banyoles, Pau Teixidor. Malgrat que normalment el torneig es celebrava a principis d’agost, com que la temporada començarà més tard, l’essència de la competició serà la mateixa, donar el tret d’inici de la pretemporada.”Val més tard que mai per no perdre el fil”, afegeix.

PÚBLIC, SÍ, PERÒ AMB SEGURETAT

Seguint l’exemple de clubs com la Guineueta, el Sants o el CE Manresa, a la graderia de l’estadi Miquel Coromina i Morató hi podrà haver públic. Això sí, s’hauran de seguir una sèrie de protocols per tal de garantir la seguretat de tothom. Just davant de la graderia, es durà a terme un registre de qui entri al camp, s’haurà de firmar un document d’autoresponsabilitat i es prendrà la temperatura. L’entrada serà gratuïta però l’aforament serà limitat.

Els protocols a seguir els va dictar la Federació Catalana al juliol, on s’indicava la fòrmula que s’ha de seguir per tal de permetre l’accés de públic als estadis: ús de mascareta, distància de seguretat i registre de temperatura, com ja s’ha pogut veure a diversos camps. Els clubs encara s’estan adaptant a tot plegat. El responsable de comunicació del Manresa, Francesc Sòria, explicava les dificultats extra que els suposa als clubs fer efectius els protocols.

EL FIGUERES, REI DEL TORNEIG

L’any passat, el Barça B va ser el campió del 50è aniversari del torneig, superant a la final al Figueres per 4-0, amb el hat-trick d’un jugador que és a l’ordre del dia, Ansu Fati. Aquest any, el torneig comptarà amb els mateixos equips, però canviant el Barça B pel Llagostera. Així doncs, la copa es quedarà a la demarcació gironina sí o sí. El dimarts i dimecres 15 i 16 de setembre, es disputaran els partits corresponents.

Fins el moment, la Unió Esportiva Figueres és l’equip que més tornejos ha guanyat, fins a quinze, essent campió per primera vegada en la novena edició, el 1977. L’Olot acumula nou trofeus i el Banyoles quatre, mentre que el Llagostera hi participarà per primera vegada.

The post El Covid no pot amb el Torneig de l’Estany appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La Unió Esportiva Olot va tancar la temporada passada a les portes d’un play-off que no va poder disputar fins al final. L’equip garrotxí, situat a la setena posició a cinc punts del descens, va ser el menys golejat de tota la categoria. De fet, va ser la millor temporada de la història de l’entitat. Per això, des del club s’ha apostat per la continuïtat. Segueix Raúl Garrido a la banqueta i també 15 futbolistes. Només hi ha hagut quatre fitxatges: Albert Batalla, Roger Escoruela, Joel Arumí i Juan Delgado.

Les baixes també han estat poques. Només sis. Arnau Comas i Peque, que han tornat al Barça B, José Antonio Soler, Marc Vito, Pep Chavarria i Oriol Pujadas. Amb tot, l’Olot va tornar a la feina el passat dilluns 24 d’Agost. Tots menys Héctor Simón, ja que el capità serà baixa degut a un accident amb bici.

Garrido: “Tot és molt indefinit”

L’entrenador, Raúl Garrido, comentava que “són molts mesos sense competir, teníem ganes de veure’ns les cares i poder gaudir del futbol i dels entrenaments. Encara no sabem quan començarem la lliga, tot és molt indefinit però ja hem fet el primer pas d’ajuntar-nos”, alhora que destacava que “no és normal tornar tan bé físicament”.

Els jugadors, doncs, han fet els deures i un d’ells, Albert Blázquez destacava en la mateixa línia que “això vol dir que la gent s’ha cuidat, que el grup està implicat i que volem seguir amb el ritme que estàvem quan es va parar la competició. De ganes n’hi ha moltes”. Blázquez, un dels capitans, afirmava que “Al final, els tres o quatre nous fitxatges s’adapten ràpid perquè som com un grup d’amics i fem moltes coses junts”. L’Olot, cinc mesos després, ha tornat.

The post L’Olot de Raúl Garrido torna cinc mesos després appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

La Segona B ja s’ha donat per finalitzada, només es disputaran uns play-off d’ascens exprés i no hi haurà descensos. L’Olot era una de les revelacions de la categoria, sent la millor defensa del grup III, sent a cinc punts dels play-off i desplegant un joc atractiu. Ara, però, ja comencen a pensar en la temporada vinent, on voldran seguir la dinàmica ascendent dels últims anys, malgrat que les incerteses encara en siguin moltes. N’hem parlat de tot plegat amb Jordi Masó, un dels capitans de l’equip de la Garrotxa i peça important al mig del camp.

L’aturada de la competició pel coronavirus us va enxampar possiblement en el millor moment de la història del club. La millor defensa de la categoria i a cinc punts dels playoffs.

Estàvem en una molt bona dinàmica i és evident que ens va fer ràbia, però són coses que no pots controlar. S’estava reflectint el bon treball que portem fent els últims anys, però la situació és la que és…

Ara ja és pura especulació, però us vèieu fent playoff?

Tal com anaven els números i la dinàmica que portàvem, tots teníem la il·lusió d’arribar als play-offs i de lluitar per aconseguir-ho, però si hi haguéssim arribat o no, no ho sabrem mai.

“Tots teníem la il·lusió d’arribar als play-offs”

Finalment sembla que seran els quatre primers de cada grup que celebraran el play-off; en cas contrari, només pujarà el primer classificat. Això es pot considerar just?

Es prengui la decisió que es prengui, serà injust. Per un motiu o per un altre. La RFEF ha intentat fer que fos el més just possible, però és absolutament impossible fer content a tothom… Des de l’Olot acceptarem la decisió que prenguin encara que, evidentment, fa ràbia, ja que ens veiem amb aspiracions de play-off. És una situació excepcional.

Creu que es respecta i es tracta prou bé la figura del futbolista semiprofessional (pràcticament professional a Segona B) per part de la RFEF i de l’AFE?

Per mi, ets futbolista professional quan estàs en nòmina i és la teva feina. I a Segona B això passa. Però nosaltres hem acabat la lliga i el futbol professional no, es mouen molts més diners a categories superiors. Pel que fa als entrenaments dels equips que fan el play-off, la federació haurà de ser coherent i assegurar-se que tots els equips tinguin les mateixes possibilitats.

Si s’estrenés la Segona B Pro la temporada vinent, hi seríeu. Però sembla  que es prepara per a la temporada 2021-22. Així, hi haurà 98 equips a la Segona B. Això devalua la categoria?

Evidentment, ens perjudica, perquè ens trobarem a una Segona B més diluïda. Serà molt més difícil pujar. Deien que fer la Segona B Pro la temporada vinent no era just perquè les regles de competició ja estaven donades, però penso que tots els equips sempre volen quedar el més amunt possible i, si s’hagués dit des d’un inici, no hauria variat massa la classificació actual. Però també entenc que no agradés perquè seria estrany implementar-ho sense haver-ho anunciat abans.

“Jo donaria continuïtat a tothom”

Ara que hi haurà tants equips a Segona B, potser seria l’oportunitat de plantejar una lliga de filials.

Sí que és veritat que els filials tenen un pressupost més elevat i pot haver-hi certa desigualtat, però els hi interessa competir, i això a la Segona B està assegurat. Aquest any, al nostre equip hi havia l’Arnau (Comas) i en Peque, i n’estic segur que el que han après aquí no ho haguessin après al Barça. Per tant, penso que és necessari que aquests jugadors joves puguin competir en una categoria així. Es tracta de fer balanç de tot plegat.

La gran temporada que ha fet l’Olot, pot tenir continuïtat la temporada que ve?

La intenció és aquesta. Per això mateix es vol mantenir el bloc. S’ha anat donant continuïtat a la majoria de jugadors, portem uns quants anys de treball i al final, tot això s’ha vist reflectit en aquests últims mesos, on hem estat tan i tan bé. S’ha de valorar molt això, jo donaria continuïtat a tothom.

Any rere any dona la sensació de millora constant. La Segona A es veu més propera?

No! Que aquest any haguem fet una bona campanya no implica que l’any que ve comencem igual, i més després de tants mesos parats. Començarem de zero i, en una categoria tan competitiva, podríem començar amb problemes. Haurem de ser humils i treballadors, com hem sigut fins ara. A partir d’aquí, si els resultats es donen, per què no? Però seria un error obsessionar-nos o pensar que després d’un bon any ho tornarem a repetir fàcilment.

“Sempre hi ha un plus extra si jugues a casa teva”

La filosofia del club, amb jugadors formats als Països Catalans i amb un bon nombre de garrotxins, deu ser un factor important al vestidor.

Sí. A mi això és una cosa que m’agrada molt. És un valor afegit que li dóna al “producte de la terra”. Som professionals i allà on vas sempre dones el 100%, però sempre hi ha un plus extra si jugues a casa teva, t’hi sents molt més representat. El sacrifici i la implicació de tots els jugadors és brutal.

Com es treballa amb Raúl Garrido?

Molt bé. És una persona amb qui es pot parlar d’absolutament tot. Pel que fa el joc, és un plaer. La filosofia de joc que han implantat tan ell com en Kevin lliga molt amb els jugadors que tenim aquí. Hi hem guanyat molt amb ells.

“Amb Garrido es pot parlar d’absolutament tot”

Després de renovar, explicava que aquesta temporada és “una obra inacabada” que vol rematar.

Ens hem quedat amb l’espina clavada. És com un quadre inacabat que falta pintar. Ens ha faltat el final de temporada i, de cara l’any que ve, la intenció és rematar-ho de la millor manera.

Suposo que ja esteu de vacances, però pensant en la temporada vinent.

Estem de vacances, sí. Però també a l’expectativa de com serà la temporada vinent, la pretemporada… Portem molts mesos inactius i encara en queden mes, s’ha d’intentar mantenir la forma i tenir una mica de cap, són molts mesos parats.

The post Jordi Masó: “Ens hem quedat amb l’espina clavada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una nova jornada d’empats. El balanç d’una victòria local, sis empats i tres victòries visitants així ho acrediten. Així, el conjunt de Raúl Garrido i el de Toni Seligrat s’han convertit en els grans guanyadors de la 27a jornada, on tot segueix ben obert. Queda moltíssima competició i tots els equips són capaços de qualsevol cosa. Ningú està mort.

La UE Cornellà visitava el Villarreal B, en un partit marcat per la bona dinàmica dels dos equips, fet va fer que la balança no es declinés en favor de cap. Els locals, tal i com estava previst, van fer-se amb el domini de la pilota, mostrant-se còmodes i buscant forats. Malgrat això, els de Romo van mostrar-se ben col·locats en tot moment, fent que el control dels de Miguel Álvarez fos força estèril. Les arribades a les àrees eren molt tímides, i el perill que generaven Agus Medina i Pablo Fernández no era suficient. L’empat a zero es va mantenir i el Cornellà va seguir sumant per ser a dalt.

Volen ser ben amunt

Malgrat la prudència de Raúl Garrido, l’Olot va de debò. Després d’haver golejat La Nucía (4-0) i d’empatar davant el líder (1-1), els garrotxins ho van tornar a fer, aquest cop golejant a l’Espanyol B, rival directe. El filial perico va començar decidit a trencar la mala ratxa que atravessen, amb intensitat i apropant-se a l’àrea rival. Malgrat això, una caiguda dins l’àrea de Xumetra desembocava en penal. El mateix Xumetra no perdonava (14′). A partir del gol, l’Olot va anar creixent però, una altra acció fortuïta, aquest cop a l’àrea visitant, significava la pena màxima. Moha empatava el partit (34′). Abans del descans, Pedro Del Campo va estavellar una pilota al pal, preludi del que encara quedava per succeir.

La segona meitat va ser un festival volcànic. Els de Raúl Garrido van sortir a la gespa decidits a dominar i a mostrar el bon joc que despleguen, i no els podia haver anat millor. En sis minuts, dos gols. Primer Masó rematava amb el cap un rebot després d’una pilota aturada (62′), i després Xumetra aprofitava una passada a l’espai de Salinas (68′). El conjunt visitant estava disfrutant i, mentrestant, l’Espanyol B havia desaparegut del terreny de joc. I encara quedava la cirereta del pastís. Kilian arrodonia el partit amb un doblet (89′, 94′) per fer la maneta. Aquesta derrota deixa encara més tocat un Espanyol B en una dinàmica nefasta i, per altra banda, implica l’Olot en la batalla per la promoció d’ascens, la qual tenen ben a prop. El bon joc desplegat pels vermells, fa jornades que dona els seus fruits.

Tots els futbolistes del @Lleida_Esportiu agraeixen un a un als aficionats desplaçats pel seu suport. Aquestes coses de #2bg3 ens agraden. #futbolcat pic.twitter.com/KA2bFgZCbd

— FutbolCatalunya.com (@FutbolCatalunya) March 1, 2020

Els de la part baixa responen

Últimament, l’AE Prat competeix sempre i contra qualsevol equip. Aquesta jornada, empatant a zero davant el Lleida Esportiu, s’ha posat a tan sols dos punts de sortir del descens, després de quatre partits sense perdre. El partit no va començar de la millor manera pels locals, que veien com el Lleida apretava i, fins i tot, marcava un gol, encara que invalidat. Malgrat això, els de Pedro Dólera van saber aguantar i resistir les embestides, anul·lant els de Molo en atac, impedint que generissin ocasions clares. Cap dels dos equips va saber fer bona alguna de les aproximacions que va tenir, fent que l’empat a zero fos inamovible.

La celebració dels 134 anys d’història del Nàstic de Tarragona no podia sortir malament. Agònicament, els de Toni Seligrat sumaven tres punts importants per seguir allunyant-se de la zona baixa, cada cop més lluny. Els locals van dominar el partit des d’un inici, però això no sempre és sinònim de gols i victòries. Després d’una perillosa acció nastiquer, Musah es va endinsar fins l’àrea local per marcar (39′). Gerra d’aigua freda al Nou Estadi. 

Malgrat marxar al descans perdent, la reacció grana va ser immediata. Una centrada de Bonilla des de l’esquerra acabava dins la porteria del Mestalla després d’una rematada de Castro en pròpia porteria (48′). A partir de l’empat, el partit es va obrir i, de fet, Jordi Sánchez va tenir una ocasió molt clara pels valencians, però no la va aprofitar. Quan l’empat semblava fet, primer Escobar pels visitants errava un u contra u i, en la següent jugada, Rueda anotava pels locals (92′). Gran victòria dels de Seligrat, que deixen el descens a vuit punts de distància.

Falta de gol

El FC Barcelona B va encadenar un nou empat sense gols a casa de l‘Orihuela. La tònica general d’aquest partit va ser el domini culer, però sense que aquest permetés generar grans ocasions. Per altra banda, el conjunt d’Albadalejo va gaudir d’alguna aproximació que va poder inquietar Peña, com un xut al pal de Chechu Flores que es va estavellar al pal. L’expulsió de Gilabert per doble groga quan faltava mitja hora de joc va poder significar un canvi de dinàmica, però els de Pimienta no van saber aprofitar el seu domini. Aquest empat manté al filial blaugrana en tercera posició.

El debut de Nacho Castro a la banqueta de l’Andorra comença amb un empat a zero al José Rico Pérez. L’Hércules va sortir decidit a per la victòria, i des del començament va gaudir d’ocasions. El nou tècnic tricolor va apostar per Miguel Bañuz com a porter titular, i aquest va salvar l’equip. Una estirada de samarreta a Benja dins l’àrea va costar el penal. Però Bañuz el va aturar. Musa, només començar la segona meitat, va ser expulsat al veure la segona groga, i l’Andorra havia d’aguantar encara amb un home menys. Dificultat afegida. Malgrat això, els andorrans van resistir les embestides locals per sumar un punt en un camp sempre complicat.

Per la seva banda, el Badalona va aconseguir salvar un punt a l’Estadi després de remontar un 0-2 en contra davant La Nucía. Després d’una primera meitat sense massa acció, al descompte, Agüero feia marxar el seu equip amb avantatge a vestidors després d’executar un penal (45′).

Aquest gol psicològic, va servir als visitants per, només començar la segona part, fer el segon gol. El mateix Agüero anotava de falta directa (51′). Els de Manolo González necessitaven una reacció, i la van efectuar. Després d’agafar les regnes del partit, i després de diverses ocasions, Dani Del Moral convertia en gol un xut des de fora de l’àrea (76′). Calia seguir remant. Als minuts final, l’expulsió de Robusté per doble groga complicava les coses i, malgrat això, a pilota aturada va arribar l’empat. Chema Moreno efectuava la remuntada i aconseguia un punt pel Badalona. Aquest empat resulta insuficient per abandonar el descens, però ha de ser un punt d’inflexió.

Perden el liderat

El CE Sabadell va deixar escapar dos punts davant la UE Llagostera, fet que els va fer perdre el liderat. Els homes d’Hidalgo van anar de menys a més i, després d’un inici dubitatiu, van acabar volcats a l’atac. Aquí, però, el Sabadell va perdonar. Édgar va fallar un penal, Lanza va enviar un xut potent a la creueta… La pilota no volia entrar. Ja ben durant la segona meitat, el gol va acabar arribant. Una endinsada a l’àrea d’Aitor Pascual acabava sent rematada per Boris Garrós (64′). L’alegria arlequinada, però, va durar ben poc. En una jugada aïllada, Gil Muntadas no va perdonar davant Mackay (70′), fent allargar les cares a la Nova Creu Alta. Empat que deixa sensacions contraposades per a cada equip.

The post L’Olot, l’equip més en forma appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

Els cinc partits que quedaven per disputar de la vintena jornada van comprimir encara més la apretada zona alta amb les victòries del Cornellà i el Barça B, mentre a la zona baixa el Nàstic no aconsegueix sortir del descens i l’Olot i el Llagostera es mantenen a mitja taula.

La UE Olot va donar el tret de sortida als encontres de la vintena jornada disputats aquest dimecres, i ho va fer a domicili, davant l’Ebre. El partit va començar malament pels catalans, ja que Lolo Garrido feia el gol local tan sols dos minuts després del xiulet inicial (2′). Malgrat això i les diverses ocasions dels aragonesos, l’Olot va reaccionar i, després d’una pilota al travesser de Xumetra, una centrada de Soler va acabar en gol en pròpia de Palomares (22′).

Poc abans del descans, els de Garrido han culminat la remuntada a pilota aturada, gràcies a una rematada d’Alan Baró (44′). La segona meitat va ser un autèntic exercici de resistència olotina davant els intents d’empat de l’Ebre. Finalment, aquesta resistència va permetre una gran victòria de l’Olot fora de casa, tot i la expulsió de Soler a les acaballes de partit.

Victòria de playoff

El FC Barcelona B segueix amb la bona ratxa a l’Estadi Johan Cruyff després d’haver guanyat el CF Badalona. Durant la primera meitat, tot i el domini blaugrana i gaudir de bones ocasions, van ser els homes de Manolo González els més efectius de cara a porta. Una centrada de Cris Montes just abans del descans va ser rematada per Adri Díaz, que no va perdonar i avançava els escapulats (45′).

El pas per vestidors va afavorir els futbolistes de García Pimienta, que van tornar al terreny de joc endollats. Monchu, aprofitant un refús, va realitzar un xut de primeres des de fora l’àrea que significava l’empat (54′). A partir d’aquí, la insistència blaugrana va acabar pesant molt i, finalment, una acció individual de Dani Morer culminava la remontada (79′). Aquests tres punts serveixen el Barça B per col·locar-se en tercera posició i, per la seva banda, el Badalona es manté fora de descens malgrat trencar la ratxa de quatre partits consecutius sense perdre.

No passen de l’empat

El Llagostera i el Nàstic de Tarragona no van ser capaços de passar de l’empat a zero al Municipal de Llagostera. En un partit disputat i amb ocasions per ambdós equips, els porters i la falta d’encert van abocar el partit a l’empat. Per una banda, Marcos Pérez va aconseguir aturar diverses ocasions de perill i, Bernabé, va actuar de la mateixa manera amb estirades de mèrit, com una que va realitzar enfront un xut de falta de Magallán. Aquest empat manté als de Toni Seligrat en descens i els d’Oriol Alsina assentats a mitja taula.

Per altra banda, la UE Cornellà sí va ser capaç de sumar una nova victòria al Nou Municipal enfront La Nucía. Després d’una primera meitat sense masses ocasions clares per a cap dels dos equips, els locals van saber madurar el partit fins que va arribar el gol, després de diversos intents i un gol anul·lat per fora de joc, Cristian Pérez va caçar un refús i, amb un pèl de fortuna, va aconseguir el gol de la victòria (83′). Amb aquests tres punts, els de Romo es col·loquen a un sol punt de la zona privilegiada.

The post L’Olot, el Barça B i el Cornellà compleixen appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Olot-Mallorca va deixar bones notícies per la parròquia garrotxina, però a un preu molt alt. L’equip de Raúl Garrido – invicte des de la seva arribada, amb dos empats – deixava a zero el líder i sumava un punt que tenia regust de victòria. Tot i això, les cares van acabar sent llargues. De tristor després de veure com Yeray Sabariego tornava a viure la cara més cruel del futbol. El dia que reapareixia, tornava a lesionar-se de gravetat. Un cop superat l’important lesió muscular, el migcampista patia una d’articulacions. La pitjor que es pot tenir en el món del futbol, com és la del lligament creuat anterior. Entre un i altre problema físic, Yeray estarà pràcticament un any sense fer el que més li agrada: jugar a futbol. Des de FutbolCatalunya volem transmetre tota la força al migcampista i també a l’UE Olot.

Les desgràcies mai venen soles i en el mateix partit un rival també va patir la mateixa lesió. Ferran Giner, futbolista del Mallorca, es trencava parcialment el lligament creuat anterior i en aquest cas el període de baixa està previst entre 4 i 6 mesos. Es perdrà el que resta de temporada, com Yeray Sabariego. La matinal de diumenge va ser negra a la Garrotxa.

Sabariego va publicar una nota al seu compte oficial de Twitter afirmant que “si alguna cosa m’ha caracteritzat al futbol és el sacrifici i la constància, que em sobrarà per superar aquests llargs mesos de recuperació i tornar a competir al màxim nivell”. Tots confiem en que així sigui, Yeray.

The post L’interminable malastrugança de Yeray Sabariego appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Abel Solé té 35 anys i en fa 11 que forma part de la Unió Esportiva Olot. Ha viscut els orígens a categories regionals i tots els ascensos que han portat els garrotxins a la Segona B. El gran capità, amb el 6 a l’esquena, és història viva d’un club que no viu el seu millor moment. Amb 399 partits disputats, està a 20 de Gratacós, qui ha vestit en més ocasions la samarreta de l’Olot (419). Per a complir-los, haurà de seguir almenys una temporada més. A Segona B, d’això n’està convençut. Apel·la a la grada per a que així sigui i recorda l’esperit que ha portat aquesta entitat a no rendir-se. Ell el coneix millor que ningú.

Què li diria ara mateix a l’aficionat de l’Olot?

Li diria que estigués tranquil. Hi ha plantilla suficient per aixecar-nos i tirar endavant i aquest equip se’n sortirà segur.

Què ha portat a un equip amb expectatives altes a ocupar zona de descens?

Tothom coincideix a dir que l’Olot fa un futbol molt bonic, juga molt bé i mereixeria tenir 10 o 12 punts més. Aquest any hem tingut una mancança de cara al gol i això ens està passant factura. Ens està penalitzant molt. Hi ha una idea de joc clara, però al futbol es tracta de ficar la pilota a dins. No estem tenint sort.

“Tothom diu que juguem molt bé, però que mereixeríem més”. Un resum de les tres temporades de l’Olot a Segona B?

Ho has definit molt bé. No és un problema d’aquest any. La temporada passada també vam fer partits espectaculars, però no vam marcar. Seguim amb la mateixa tònica. Fa 15 dies al Mini Estadi ens deien que érem del millor que havia passat per allà. La classificació és la que és i ara això és el que compta.

Aquesta temporada, a diferència de les anteriors, s’ha mantingut l’entrenador. Rodri té el suport de la plantilla?

L’entrenador té el suport total de la plantilla i de la directiva. Junts és com treurem l’Olot endavant. No sóc partidari dels canvis i en molts casos no són positius. És qüestió d’enllaçar dues victòries seguides i les coses es veurien de diferent manera. És veritat que fa un any i mig o dos que diem el mateix i queden menys partits. L’ansietat es comença a notar.

L’Olot ha guanyat 4 partits de 25 i a l’últim partit no es va arribar als 1.000 espectadors. Això també és producte d’aquesta ansietat?

Està clar que l’equip ha d’engrescar l’afició. Quan les coses van bé és més fàcil que els socis vinguin al camp. Vull fer una crida a l’afició. Ens han de donar suport en els bons i els mals moments, perquè a les dolentes és quan més els necessitarem. Tots junts ho tirarem endavant. No tinc cap queixa de l’afició, amb el seu suport serà més fàcil. Pel que fa als resultats, és un bagatge pobríssim. Molt, molt, molt pobre.

Doncs el partit de Sabadell és una final. Una més, millor dit. L’enèsima.

Diumenge passat amb el Badalona ja ho vam afrontar així. Tots els partits seran finals. Vindran Llevant B, Llosetense i L’Hospitalet i hem de guanyar sí o sí.

A les dolentes també s’hauria de mirar d’on ve l’Olot, no creu?

La gent sempre vol més i està molt ben acostumada. Al Barça també passa i jo l’he vist estar sense guanyar títols dos o tres anys. Estaria bé recordar les misèries dels camps de la Garrotxa i la gent hauria de tenir en compte d’on ve l’Olot. Estem competint amb Hércules o Reus i això la gent no ho veu. La nostra obligació sempre és sortir a guanyar i donar el màxim.

És l’únic jugador que pot parlar en primera persona d’això de la actual plantilla.

He viscut tots els ascensos de l’Olot. Els principis, quan va costar molt sortir de Primera Regional. Em sembla que ja s’acaba això (riu).

Segur?

No ho sé. Estic més a prop del final que del principi. No ens hem d’enganyar. Jo m’agafo cada partit com si fos l’últim i al juny analitzarem amb la família, l’Olot i jo mateix si estic en condicions de seguir. Ha passat tot molt ràpid. Són 11 anys al club.

Onze anys i 399 partits.

Quasi 400 ja, sí, sí. Em sembla que quan era juvenil anava amb el primer equip, però aquests no estan comptabilitzats. Me’n faltarien 15 per atrapar en Gratacós, que és qui ha jugat més partits amb la samarreta de l’Olot. Seria posar la cirereta al pastís.

Deu saber que per a superar a Gratacós no en té prou amb aquesta temporada…

Ja ho sé ja (riu). Hauria de jugar un altre any.

Li fa il·lusió superar-lo?

Seria una anècdota. És història i estadística i a final de temporada el que valoraré és si jo puc ajudar a l’Olot a tirar endavant. No només per a superar aquesta estadística. Sóc l’únic de l’equip que treballo i compaginar el futbol amb la feina és molt difícil.

I més si és gerent d’una empresa…

Sí, tinc una empresa familiar de reciclatge i hem de fer-hi molt. El futbol em treu moltes hores i cada dia és més difícil. M’ho puc combinar, perquè treballo des de casa quan puc. Tinc molt clar que el que em dóna de menjar és la feina que tinc.

Em poso a la pell de la seva dona i ha de ser molt difícil, no creu?

Té molta paciència. Tenim dos fills, a més de la feina i el futbol, que entrenem més que cap equip. Vaig al límit, no t’enganyo pas.

I la seva dona, també.

Vas a Alcoi un cap de setmana i amb els nens no és fàcil. Estic content, físicament em sento bé i seguirem fins al juny, a veure què fem.

Ja hi pensa en el que farà?

Vulguis o no sempre ho tens en compte. No em passa pel cap jugar en categories amateurs i si marxés seria un equip de Tercera. Em motivaria més el repte de començar a portar un equip i ser entrenador. El futbol el porto a la sang i em costarà molt deixar-lo. Des dels 7 anys que hi jugo. Aquí és on trec els nervis del dia a dia i la sort que tinc és que a la meva dona també li agrada molt. Qualsevol altra dona ja m’hauria deixat i estaria de futbol fins la gorra.

Això ens ho va dir no fa gaire en Santi Triguero.

A mi em passa el mateix i tinc aquesta sort. Tot és més fàcil. Insisteixo que no tinc ni idea de què faré. La meva dona em pregunta per les vacances i jo no puc dir-li res.

Si no fos per l’Olot, Abel Solé mai hauria arribat a Segona B?

No es pot dir mai perquè ningú ho sap. Vaig deixar el Peralada a Tercera per a venir a l’Olot a regional pel projecte que hi havia. Qui diu que si hagués seguit algun equip no m’hagués cridat a Segona B? El pas va ser enrere, però em motivava el repte al meu club de tota la vida. Del cor.

The post El rei dels volcans té un últim repte appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada de l’amor ha acabat suposant tot un desengany pel futbol català. Dels 10 equips de la categoria, el Barça B ha estat l’únic capaç d’aconseguir la victòria. Només ha estat una, però de prestigi. Els de Gerard López es van imposar al sempre complicat Rico Pérez, acabant el partit amb un home menys. Són ja cinc victòries consecutives, amb 8 gols a favor i cap en contra. Una ratxa basada en la revolució al mercat d’hivern, que ha portat l’equip del descens a la zona alta. El play-off està a només 6 punts del Barça B – contant els d’Huracán – quan en queden 39 encara per disputar. Arribaran? Qui sap. El que sí és un fet és que aquesta jornada cap dels quatre primers va ser capaç de guanyar. Les victòries comencen a ser molt cares.

Bé, sí ho va fer el Cornellà, però sense jugar. Els tres punts sumats per l’exclusió d’Huracán deixen els verds quarts, amb 42. El Reus, tot i estar en el seu pitjor moment, acaba la jornada millor que la va començar. L’empat a Buñol a l’últim minut escurça a tres punts la distància respecte el Villarreal B, que va perdre a Lloseta.

Preocupant la dinàmica dels roig-i-negres. 9 punts dels últims 24 és un bagatge molt pobre per a un aspirant a campió. Com la resta ensopeguen, no es nota tant. Ningú perdona res a la segona volta i el Vila-Real B-Reus del 28 de febrer ja apareix a l’horitzó. Segurament, aquest partit no decidirà la lliga, però sí que pot reforçar a dos líders que ja no semblen tant intocables com fa unes setmanes.

LLEIDA: UN PUNT GUANYAT, O DOS PERDUTS?

S’hi ha anat acostant mica en mica el Lleida Esportiu. Els blaus, tercers, ja fan notar el seu aler als dos equips capdavanters. L’alegria, però, no és completa. Si bé és un dels equips més regulars de la lliga, l’equip d’Idiakez va desaprofitar una altra oportunitat d’or per donar un cop sobre la taula. Com al Rico Pérez (2-1), a El Collao el Lleida no va guanyar. L’Alcoyano va jugar 20 minuts amb un home menys, però no hi va haver manera. En set dies, nova oportunitat. El Villarreal B visita la Terra Ferma.

Un altre filial, com l’Espanyol B, no va tenir el dia. L’experiència de l’Atlètic Balears es va imposar a la joventut de l’equip de Lluís Planagumà. Nova lliçó (una més) pel filial més jove de la categoria. Amb tot, els blanc-i-blaus segueixen a la zona cómoda. Potser no són els que sumen més punts, però cada partit és un nou aprenentatge.

COMBATS NULS A OLOT I L’HOSPITALET

No estan per aprendre, sinó per competir, altres equips. L’Hospitalet, incapaç d’enllaçar dues victòries consecutives, segueix amb el descens a rebuf. El Sabadell va avançar-se al feu riberenc i Miki Muñoz va establir la igualada definitiva. Un punt que serveix de poc als arlequinats, que fa un mes que no guanyen, i a l’equip de Martí Cifuentes, millor, però encara sota pressió.

El mateix desenllaç va tenir el xoc de la Garrotxa. L’Olot es jugava la vida, però va quedar-se a mitges per enèsima vegada. L’empat, el resultat més repetit aquesta temporada, condemna els de Rodri. De fet, l’Olot és, amb 12 igualades, l’equip que lidera aquesta estadística. El Badalona, com sol ser habitual, manté la distància envers l’infern. Encara podria haver estat més gran dels 5 punts actuals si Sekou no remata al pal a l’última jugada.

La pitjor notícia d’una jornada negra va ser la de la Pobla de Mafumet. El Valencia-Mestalla va atropellar al filial grana i el va golejar sense pietat. El zero a quatre final fa molt mal a l’únic equip català en zona de descens. La Pobla no reacciona i Martín Posse no troba solucions. Aquesta vegada, ni la presència d’Stephane Emaná va canviar res. Les properes dues setmanes – la propera toca descans – es faran eternes al Camp de Tarragona.

The post El Barça B enamora per Sant Valentí appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’any 2016 no s’havien vist ni gols ni victòries de L’Hospitalet. Els riberencs jugaven una final a Montigalà i la van guanyar. Coro i Puerto, golejadors i líders, van treure l’equip del descens. El partit va seguir a la sala de premsa. Martí Cifuentes va dir que no entenia “situacions antiesportives del Badalona, com no tornar la pilota”. Manolo González, per la seva part, va afirmar que no havien tirat la pilota fora “perquè el jugador de L’Hospitalet no estava lesionat” i afegia que , en referència a Cifuentes. “No pots anar d’una cosa i ser una altra”, explicava el tècnic escapulat. Aquesta rivalitat ve de lluny.

I seguirà a la classificació, ja que Badalona (28 punts) i L’Hospitalet (26) lluiten pels mateixos objectius. Qui deixa de mirar cap a baix és el Barça B, després de quatre victòries consecutives. L’Olot en fa 9 que no guanya i és l’únic equip de la categoria que no coneix la victòria fora de casa. Moment delicat per a Rodri i una dada nefasta: 4 victòries en 24 partits.

L’Espanyol B tampoc havia guanyat com a visitant fins avui. El conjunt blanc-i-blau va superar per la mínima al Sabadell, gràcies a un gol de Pibe. Nova ensopegada dels arlequinats – segona consecutiva a casa – que els allunya de la zona alta. D’altra banda, el de Lluís Planagumà és el millor filial català de la categoria. I, com ja han recordat Miguel Álvarez i Manolo González, l’únic “de veritat”.

PRIMERA CRISI PEL REUS?

Per dalt, les coses no estan com sempre i això és notícia. El Villarreal B s’escapa a quatre punts del Reus, que perd pistonada. L’equip de Natxo González va ser golejat severament per l’Hércules. Va ser, de fet, la venjança del 0-3 de la primera volta al Rico Pérez, amb un resultt idèntic. Segurament, és el pitjor moment de la temporada per a un Reus que només ha guanyat un partit dels últims quatre.

No només ho ha aprofitat el filial groguet, sinó també la resta de perseguidors. Les distàncies s’escurcen i el Reus (46 punts) veu com Lleida Esportiu (41), Hércules (40) i Alcoyano (39) s’acosten. Els dos primers, van golejar en aquesta jornada i els de Palop van treure un empat meritori del Mini Estadi de Vila-Real.

SE’N VA LA LLUM A LLEIDA

Els blaus, que només han perdut un partit a casa, van fer valer el factor Camp d’Esports. El Lleida Esportiu va golejar l’Atlético Levante el dia del debut de Carlos Rodríguez. No van ser les úniques notícies a la terra ferma, ja que el partit es va veure interromput durant uns minuts. Les torres de llum de l’estadi van apagar-se. S’encén, i de veritat, l’opció de fer play-off d’un equip que, a diferència de la temporada passada, va de menys a més.

El mateix ens agradaria dir de la Pobla de Mafumet, però lamentablement no és així. El filial del Nàstic va caure per la mínima a Son Malferit i no surt del descens. La del debut, està sent una temporada difícil pels joves de Martín Posse. Encara més, des que Emaná ha pujat amb el primer equip. Però la Pobla seguirà remant, com la resta d’equips de la categoria en les 14 jornades que queden. Entrem a la recta final.

The post L’Hospitalet aguanta la tempesta i trenca la sequera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Segueix el Carnaval al Mini Estadi, mentre que a la Garrotxa fa setmanes que es viu un gris dimecres de cendra. El Barça B, amb quatre victòries consecutives, deixa de mirar cap avall i l’Olot s’enfonsa. Els de Rodri no guanyen des del 29 de Novembre del 2015 i tampoc coneixen la victòria fora de casa. Situació delicada, molt delicada, després d’un Tourmalet en el que els equips capdavanters han ‘destrossat’ al club dels volcans. Kaptoum i Cámara van ser els darrers botxins el dia en què Perea es retrobava amb els seus ex. Sense el manxec, l’Olot no coneix la victòria i el Barça B tampoc la derrota.

No era l’hora de la migdiada i es va notar. Barça B i Olot van sortir a per totes. Van anar per feina i no van voler deixar-se res pel final. La pilota era el subjecte de la primera batalla. El filial, confiat després de tres victòries consecutives, va imposar la seva moral. Les dinàmiques pesen molt en una categoria com la Segona B i al Mini Estadi hi va haver un exemple.

L’Olot va tenir-ne dues i no va tenir encert a resoldre-les . El Barça B va enviar al fons de la xarxa la primera ocasió clara que va tenir. Kaptoum estrenava el marcador amb una resolució de qualitat, després de l’esforç de Chamorro en la recuperació. Pressió del filial o errada defensiva dels de Rodri? Una mica de les dues coses, la qual cosa parla bé d’uns i malament dels altres.

EL PAL IMPEDEIX EL GOL DE L’EX

Encara atordit pel gol, l’Olot va estar a punt d’estar sentenciat al quart d’hora. Alberto Perea va enviar la pilota al pal després d’una bona acció individual. L’ex va estar a centímetres de condemnar als que, fins fa no tant, eren els seus companys. I és que Perea va marcar 9 gols a la Garrotxa… fins que el Barça B va arravatar-li a Rodri al seu millor jugador.

Amb ell, tampoc van ser capaços de guanyar fora de casa. L’Olot és l’únic equip de la categoria – juntament amb l’Espanyol B – que no coneix la victòria com a visitant i a Barcelona va mostrar-ne els motius. Quan els garrotxins no tenen la pilota, pateixen. Així va ser en una primera part amb quasi un 70% de possessió blaugrana. Un xut de Luismi fàcil per Ortolà va ser l’únic bagatge ofensiu visitant. Massa pobre.

Era obligat canviar de cara – o de disfressa, en una data tan assenyalada – però la tònica va seguir. El Barça B defensava i atacava amb pilota, mentre que l’Olot la seguia i quan la tenia se li feia massa llarg el camp. El partit, però, no estava tancat. L’avantatge mínim mantenia l’interès del matx, tot i que passaven poques coses a la gespa.

SENSE TARGETES… PERÒ AMB GOL

Ortolà no va tenir problemes per a resoldre dos intents tímids de Djack i Dieguito. L’àrbitre valencià tampoc es posava nerviós i no va mostrar cap targeta durant tot el partit. No deixa de ser curiós pel que és la Segona B. El que no és tan estrany és que un partit d’aquesta categoria no es decideixi fins al final. I així va ser en aquest cas.

Marcel podria haver canviat les coses, però Ortolà, ferm des de ja fa jornades, ho va impedir. A l’altra porteria, el Barça B no va fallar. Cámara sentenciava la quarta victòria del filial i confirmava la bona dinàmica. Com a la primera volta, guanyaven els blaugrana. Aleshores va ser un bany de l’Olot i un gol de falta de Maxi Rolón, que ja no hi és, va decidir. Uns mesos després, victòria justa i solvent del Barça B. Un bon resum de les darreres setmanes dels dos equips.

The post Barça B i Olot no canvien de disfressa (2-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les mancances de la primera volta s’han vist resoltes amb el mercat d’hivern. Només el Lleida Esportiu i l’Espanyol B han mantingut les seves plantilles sense novetats. La resta, fins a vuit equips catalans, han incorporat cares noves. Una de les més sonades com Abraham està tenint rendiment immediat. El canari comença a recordar aquell jugador màgic que va meravellar a Badalona i va decidir un partit. Com en aquella època, amb un magistral llançament de falta. El Cornellà, que puja a la tercera posició, presenta candidatura seriosa al play-off i qui sap si a alguna cosa més. Amb 39 punts, ja no es pot aspirar només a la permanència?

Segur que fins que no s’arribin als clàssics 45 no es canviarà de discurs. En qualsevol cas, la temporada dels de Jordi Roger és per emmarcar. Només els dos líders, clarament distanciats, milloren el seu rendiment. El Villarreal B no afluixa i ha aprofitat la punxada del Reus a Olot. És cert que només Alcoyano i Barça B han pogut guanyar a la Garrotxa, però els roig-i-negres van tenir més opcions que no pas els locals.

Aquesta vegada, a diferència de moltes altres, els de Rodri no van ser millors que el rival. L’Olot només ha guanyat 4 partits de 23 i està vivint una temporada terrible. Idèntica dada presenta la Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic, sense Emaná, és més vulnerable. Encara queda Varo, que va aturar un penal – això no és notícia – contra el Sabadell. Els de Posse no van desaprofitar el seu, però sí la oportunitat de guanyar. Finalment, empat a un.

EL LLEIDA SUSPÈN L’EXAMEN DEL RICO PÉREZ

Més val puntuar que perdre, està clar. El Lleida Esportiu acudia al Rico Pérez amb l’oportunitat de donar un cop sobre la taula, que finalment no va succeir. Dotze jornades després, els blaus van caure derrotats. La Segona B no perdona i un equip com l’Hércules, tampoc. Amb aquesta derrota, l’equip de la terra ferma queda fora dels llocs de play-off. La tercera i la quarta plaça aniran molt cares.

Hi podrà arribar el Barça B? El filial està a 10 punts del play-off, però amb les noves incorporacions ho veu tot possible. No n’hi ha per a menys després de tres victòries consecutives. L’última, contra un L’Hospitalet enfonsat, que ja està en descens i no troba el rumb. Els riberencs, que no guanyen des del 29 de novembre, cauen a la zona de descens.

I no només això. El gol està sent el gran problema per a l’equip de Cifuentes. 501 minuts sense marcar d’ençà d’aquella diana de Puerto al 39’ del partit contra l’Atlético Levante. Allò va ser el 20 de Desembre. 8 hores de futbol després, L’Hospitalet no ha pogut perforar el marc contrari. Contra el Badalona a Montigalà, l’equip i Martí Cifuentes es jugaran més que tres punts.

“L’ESPANYOL B ÉS UN FILIAL DE VERITAT”

No serà fàcil contra un equip escapulat que si per alguna cosa es caracteritza és per no baixar mai els braços. El Badalona va aixecar un 2-0 a l’Espanyol B gràcies a dos gols d’Óscar Muñoz, que debutava. Bon punt fora de casa i encara millor roda de premsa de Manolo González. El tècnic va dir que “l’Espanyol B és un filial de veritat”, felicitant l’aposta per la formació de joves que no s’està produint a la resta d’equips B de la categoria.

The post S’escalfa el grupo III de la segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

“No hay nada nuevo bajo el Sol”, que diu la dita, al grup 3 de Segona B. Vila-Real B i Reus dominen amb mà de ferro, el Lleida segueix invicte, el Cornellà treu or de l’estratègia i l’Olot segueix sense guanyar fora de casa. I L’Hospitalet no ho fa a tot arreu. L’única tònica que ha canviat aquest cap de setmana ha estat la del Barça B. A cop de fitxatges, el filial de Gerard López ha sortit del descens… i és dotzè! Un exemple més de la igualtat d’aquesta lliga (això tampoc canvia) i de com d’ajustades estan les coses. Però, és una lliga de dos? És massa aviat per a fer tal afirmació? El temps ho dirà, però de moment poden fer les seves apostes.

No perdrien gaire patrimoni si fessin un ‘all in’ amb el Reus. Sense Natxo González, ni Colorado, ni Ángel, Marín, Rafa García, Moyano o Vaz els roig-i-negres van tirar de raça de campió per a superar L’Hospitalet. Dos gols d’Edgar – 11 ja del davanter de Gavà – i Vítor i una gran segona part van deixar el partit vist per sentència. L’alegria no va ser completa, ja que el Vila-Real B també va guanyar. De L’Hospi, millor no parlar.

Mala, nefasta dinàmica dels riberencs i pocs símptomes de recuperació. Res a veure amb el que s’està vivint al poble veí. El Cornellà ha deixat de ser una revelació per a convertir-se en una realitat. Com a Reus, un gol del capità David va donar una victòria de prestigi. I és que fins avui només Hércules i Lleida Esportiu havien guanyat a la Nova Creu Alta. Entre els dos està situat l’equip de Jordi Roger, amb 36 punts.

‘SUPER LLEIDA’, 12 JORNADES INVICTE

38 té un Lleida Esportiu que si no fos per l’estratosfèric rendiment dels dos líders estaria molt més amunt. Els blaus acumulen 12 jornades sense perdre i, a més, el seu joc va ‘in crescendo’. “Ens han sotmès”, deia Rodri en roda de premsa. No li faltava raó, ja que al final la victòria va caure pel seu propi pes. Va ser justa i merescuda. Serveix per a eixamplar la distància respecte l’Hércules a quatre punts. Un bon coixí per a afrontar la visita al Rico Pérez de la propera setmana.

El partit de la jornada a FutbolCatalunya no va decebre, però Idiakez no vol eufòries. Preguntat per FC sobre si s pot arribar a atrapar a Vila-Real B i Reus el basc va ser clar “Només penso en l’Hércules. En futbol, a la mínima que treus pit te’l destrossen”. Qualsevol cautela és poca després del que va passar fa menys d’un any. Aquest Lleida, però, té molt bona pinta.

GERARD LÓPEZ RESPIRA

No podem dir el mateix del Barça B, tot i que disposi de la, probablement, millor plantilla de la lliga. Els fitxatges han canviat la cara dels blaugrana, que van superar per la mínima l’Espanyol B en el derbi de filials. Els futbolistes van celebrar el gol de Cámara amb Gerard, fet que demostra la confiança en el tècnic. Ara la pregunta és: aquest equip arrasarà a la segona volta o les individualitats no ho són tot?

Ben diferent és la situació del Badalona. Amb el que pot, Manolo González ha armat un equip competitiu que manté la distància envers el descens. Cinc punts els separen ara de la zona fatídica i també de la Pobla de Mafumet, amb qui van empatar a zero a Montigalà. Les victòries a Segona B van cares i ningú regalarà res en una segona volta que ja està sent més que exigent.

The post Lleida Esportiu i Cornellà no volen una lliga de dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Olot no oblidarà mai el que va aconseguir amb Carlos Martínez. Ell tampoc. El ‘7’ torna a casa, a la Garrotxa, on va viure la seva millor etapa com a futbolista. “No és un partit normal. És especial. El que més il·lusió em fa jugar aquest any i el que portava esperant des de principi de temporada”. Queda clar, no? Ara, amb el ‘10’, serà la primera vegada que Carlos trepitgi el Municipal d’ençà d’aquell partit del 10 de maig del 2015. L’últim del killer amb la samarreta de l’Olot, justament contra el Vila-Real B, ironies del destí. Vuit mesos després, Carlos Martínez torna amb una altra samarreta, però amb el respecte intacte cap al seu anterior club.

“Quan entres al terreny de joc t’oblides de tot i busques l’únic objectiu de guanyar i fer gols”, això sí. Ho va demostrar a la primera volta, quan dos gols seus van convertir-lo en el botxí dels seus ex. Només va jugar tres temporades a la Garrotxa, però l’Olot el va marcar. Tot i això, “no crec que mereixi cap homenatge. No he estat un jugador com Abel Solé, Jordi Freixa, Albert Serra o Uri Santos”.

“EM QUEDO AMB L’ASCENS”

Tres anys donen per molt, però si Carlos s’ha de quedar amb un moment, no triga gaire en respondre: “Em quedo amb l’ascens històric a Segona B i poder gaudir d’aquesta categoria amb l’Olot i la seva afició”. L’any de l’ascens, va marcar 31 gols – 5 al play-off – amb un hat-trick en el partit decisiu contra l’Arandina. Aquella actuació va fer que tingués a la grada d’Olot per sempre a la butxaca.

I el tracte rebut, també, li va fer refusar ofertes per sentir-se a gust a la capital de la Garrotxa: “Van venir equips a buscar-me, però a Olot ho tenia gairebé tot. Una entitat com el Vila-Real no la podia deixar escapar i havia d’aprofitar la oportunitat”. Amb 29 anys, feia les maletes cap a la Plana per a jugar a un filial amb un clar objectiu: pujar de categoria.

No va trigar gaire a trobar-se amb l’Olot, ja que s’hi va enfrontar a la segona jornada. Carlos va marcar els dos gols que van donar la victòria al Vila-Real B contra els garrotxins. No els va celebrar, com tampoc ho farà si marca diumenge: “Celebrar un gol seria una falta de respecte cap a un públic que m’ha mostrat tanta estima i m’ha tractat tan bé”.

“NO CREC EN LA LLIGA DE DOS”

“La intenció de venir a Vila-Real era estar a dalt. Les coses no poden estar sortint millor, però sabem que encara queda molt”, explica el davanter. Des del liderat, es pot dir que la intenció s’està fent realitat. El Reus és el gran rival, tot i que Carlos no creu “en la lliga de dos”, ja que “la temporada passada l’Espanyol B anava líder i no va entrar ni a play-off”.

El 28 de febrer, data en la que es trobaran els dos actuals líders, no està marcada al calendari tot i que “si juguéssim contra el Reus ara seria molt maco, perquè estem igualats en tot. Queda molt i ara toca l’Olot”. 42 punts, 12 victòries, 6 empats i 2 derrotes. Iguals, com dues gotes d’aigua, groguets i roig-i-negres només es diferencien en els gols (38-17 el Vila-Real B i 30-15 el Reus).

Parlem de noms. Primer, Alberto Perea que, amb 9 gols marcats, és el nou ídol de l’Olot: “Tothom parla de que tècnicament és exquisit i ara mateix és un dels jugadors més en forma de la categoria. Segurament, tingui un nivell per estar a una categoria superior però a Olot et donen tant de carinyo que al final et quedes allà”.

“LEO SUÁREZ ÉS EL MILLOR DE #2BG3”

I Leo Suárez? “És el jugador que més m’ha sorprès. No trigarem gaire a veure’l a Primera. Té molta màgia i costa moltíssim prendre-li la pilota. Si no és el millor jugador de la lliga, poc li queda”. Carlos és, en certa manera, el ‘pare’ de tots. No refusa debutar amb el primer equip, però ho veu molt difícil: “Amb la norma de que si ets major de sub 23 i jugues un minut amb el primer equip no pots tornar al filial ho complica tot. Estic centrat en ajudar a la gent jove”.

Només pensa el el futbol durant les 24 hores. L’única part negativa del seu fitxatge pel filial groguet ha estat separar-se de la seva parella i el seu fill, Máximo, que s’han quedat a Mataró. “Intentem veure’ns tant com podem, però els trobo a faltar”. Ha fet una aposta i anirà amb ella fins a final de temporada. Tot plegat, a un dels temples del futbol espanyol i, en concret, de la base dels últims anys. “Vila-Real és un bon lloc per a la gent jove perquè no hi ha cap vici que els pugui descentrar del futbol”, conclou.

The post El ‘killer’ de la Plana torna als volcans appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

217 dies sense promoció d’ascens és massa temps per a un club com el Lleida Esportiu. Els blaus, en línia ascendent, van tornar al seu hàbitat natural al mateix lloc on havien fet el ridícul perdent-lo. Ironies del destí. En qualsevol cas, guanyar a Cornellà suposar tancar una ferida oberta des d’aleshores i mirar el 2016 amb optimisme. Manu Onwu, que no va participar d’aquella desfeta, va ser l’heroi amb dos gols. El play–off canvia de mans. El Lleida se’l pren a un Cornellà bipolar en aquesta primera volta a la qual li queda una jornada per disputar.

El líder segueix sent el Reus Deportiu. L’experiència de la Copa no ha descentrat als roig-i-negres, amb una única derrota en lliga un llunyà 4 d’Octubre. A Xàtiva no es va poder guanyar. Tampoc es va perdre. Bon resultat per a l’equip més fiable de la competició. Si el Reus guanya el Cornellà la propera jornada serà campió d’hivern.

Ha de guanyar sí o sí, però. El Vila-Real B no dóna treva al Reus i la lliga, amb tota probabilitat, serà cosa de dos. El filial groguet va superar a una Pobla de Mafumet en plena forma. De res va servir el gol d’Emana davant la qualitat del rival. Carlos Martínez va tornar a ‘mullar’ i amb 10 gols ja amenaça al pitxitxi Dalmau (11).

El golejador blanc-i-blau no va marcar, però tampoc va fer falta per a què guanyés l’Espanyol B. Com tot filial té moments millors i pitjors, però l’equip de Lluís Planagumà ha demostrat seriositat i saber estar a la primera volta. Per això no ha arribat a patir de veritat. La distància de 4 punts respecte promoció i sis pel que fa al descens permet un cert marge de cara a la segona volta.

UN 2015 SENSE VICTÒRIES LLUNY DE SABADELL

No en té tant el Sabadell i, en gran part, és pel seu nefast rendiment fora de casa. L’equip arlequinat és el pitjor de la lliga fora de casa. No coneix la victòria i només ha sumat 3 punts de 27 possibles. El Valencia-Mestalla, penúltim, va imposar-se de la forma més cruel, amb un gol a l’últim minut. Miguel Álvarez i els seus tenen una clara assignatura pendent.

Tampoc va poder guanyar fora de casa el Badalona, que es complica la vida. L’Huracán, enfonsat pels impagaments, va tirar d’orgull per a remuntar contra el conjunt escapulat. Fa un mes que no guanyen els de Manolo González i el descens s’acosta a tres punts. Ja se sabia, però tocarà patir a Montigalà.

CIFUENTES: “PARLAR DE DIMISSIÓ ESTÀ FORA DE LLOC”

L’Hospitalet està en una situació similar. No ha ocupat posicions de descens, però l’ambient enrarit sobre l’equip riberenc ja no és cap secret. El de Cifuentes és el pitjor Hospi a aquestes alçades de lliga dels últims cinc anys. L’empat a casa contra el Llevant B, lluny d’invertir la dinàmica, ha creixentat els dubtes. El tècnic, per la seva part, va declarar que “hi ha cinc o sis equips més fotuts que nosaltres” i que “tots exagerem molt“.

A partir d’ara el calendari fa pujada per a L’Hospitalet. Ho està vivint l’Olot ara mateix. La visita de l’Hércules es va saldar amb un empat, que no és dolent però tampoc bo pels garrotxins. Després d’una primera volta complicada, tancar l’any fora del descens és una bona notícia.D’altra banda, amb el potencial de l’equip, la posició actual és del tot inesperada.

Què dir de la del Barça B? Després de 18 partits el filial de Gerard López no ha trobat el rumb… ni els punts. Segueix atrapat en el temps, sense reaccionar ni enllaçar la bona dinàmica. L’Eldense, amb els conceptes clars, va superar els blaugrana. El 2015 ha estat l’any del descens, però també el de no estar a l’alçada a Segona B.

The post El Lleida Esportiu tanca la ferida de Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.