En un any atípic i marcat pel coronavirus, la Unió Esportiva Llagostera va saber sobreposar-se a tot i va aconseguir fer una temporada històrica, guanyant la Copa RFEF i aconseguint l’ascens a Primera RFEF. Ara, hauran de competir de tu a tu contra grans equips amb molt pressupost i on baixaran cinc equips. Tot un repte per al Llagostera, acostumat a l’èpica.

L’incansable Oriol Alsina afrontarà la seva dinovena temporada al capdavant del conjunt gironí. Alsina és conscient que són a una categoria de “primeríssim nivell” i, tal i com va explicar a l’Esportiu, admet que segurament, a les travesses, són “un dels candidats a baixar”.

“L’avantatge és que no tenim res a perdre perquè si baixem anirem a una categoria on ara mateix no hi ha ni un sol equip de la província”, explica el tècnic d’Arenys.

MOVIMENT A LLAGOSTERA

En l’operació sortida, fins a deu jugadors han deixat el club, ja fos per finalització del contracte o per la fi de la cessió. Aquests futbolistes són David Bigas, Joan Maynau, Alejandro Marcos, Santi Magallán, Diego González, Pau Salvans, Jonathan Dubasin, Albert Torra, Christian Dieste i Sascha Andreu. Aquest últim tenia una oferta de renovació sobre la taula, però finalment no hi va haver acord i ja és nou jugador del Cornellà.

Pel que fa a fitxatges, la Primera RFEF està força aturada i hi ha poc moviment, però el Llagostera ja ha començat a incorporar jugadors. Boris Garrós ha sigut l’escollit per suplir la sensible baixa que suposa la sortida de Sascha, la referència ofensiva del Llagostera en aquestes últimes tres temporades, peça clau de l’ascens a Segona B i a Primera RFEF.

Boris arriba d’una temporada discreta a l’Ejido, però compta amb molta experiència i va ser important en l’ascens del Sabadell a Segona Divisió.

Bruno Perone, central de 34 anys, és l’aposta per aportar experiència a l’eix de la defensa. El brasiler arriba al conjunt gironí després de mitja temporada al Prat i més de deu anys com a professional. Álvaro García, extrem procedent del Laredo, i el jove Álex Calatrava del Sants, són els altres dos fitxatges realitzats pel Llagostera a dia d’avui.

I atenció també a la figura del segon entrenador, Carlos Sánchez, que arriba procedent de la Montañesa como ajudant d’Oriol Alsina.

ELS REQUISITS DE PRIMERA RFEF

No està sent gens fàcil pel Llagostera haver de superar els exigents requisits que demana la Federació espanyola per poder jugar a Primera RFEF. Des del club encara no se sap si jugaran a Llagostera o a l’Estartit, encara que el Municipal de l’Estartit sembla que serà el destí del conjunt blaugrana.

Complir amb les exigències suposa despeses importants, al que cal sumar-hi desplaçaments molt més llargs per tot l’estat espanyol. Alsina, però, assegura que “amb il·lusió se supera tot”.

The post La il·lusió mou el Llagostera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu. Per començar: temporada històrica del conjunt d‘Oriol Alsina ja que va guanyar la Copa Federación, va arribar a la final de la Copa Catalunya i ha aconseguit una plaça a Primera RFEF. Per aconseguir-la, tan sols necessitava un punt davant l’Hércules.

El Llagostera va començar molt fort, i als deu minuts Guiu ja havia avançat als seus. Després d’una primera meitat molt potent, la represa va tornar a ser una demostració de motivació gironina, amb un imperial Sascha Andreu que feia el segon. Un clar penal sobre Duba va acabar significant el 3-0.

LLAGOSTERA ÉS UNA FESTA

Amb el Municipal convertit en una festa, va arribar l’ensurt. En deu minuts, l’Hércules va empatar el partit. Al final, el que podia haver sigut una tragèdia, va acabar convertint-se en anècdota. La Primera RFEF ja espera a la Unió Esportiva Llagostera.

BADALONA I LLEIDA E., NTRASCENDÈNCIA

El grup d’ascens a Primera RFEF no va donar lloc a massa emoció, ja que la matemàtica no va donar peu a que més equips es disputessin la segona plaça d’ascens, i a Llagostera no va fer falta la ràdio. El Badalona va caure derrotat a casa davant l’Atlético Levante i el Lleida E. va empatar davant La Nucía amb un onze ple de joves, però amb un Camp d’Esports molt buit. Trist desenllaç per dos equips que, la temporada vinent, jugaran a Segona RFEF.

L’Hospitalet va aconseguir empatar davant el València Mestalla en un partit que segurament cap dels dos desitjaria haver jugat, ja que ja van certificar el seu descens a Tercera setmanes abans.

ESPANYOL B, SATISFACCIÓ MÀXIMA

L‘Espanyol B depenia d’ell mateix per evitar el descens a Tercera, i contra un Atzeneta que ja no es jugava res, van dominar des de l’inici. Una sola ocasió en la primera meitat servia a Iván Gil per avançar als pericos.

Ja en la segona meitat, el clar domini dels de Luis Blanco es va acabar traduint en un doblet de Becerra per rematar la feina. De poc va servir als visitants l’expulsió de Pedro Torres per doble groga a falta de quinze minuts.

Eufòria total al Municipal Sagnier, i no és per menys. Una segona fase gairebé excel·lent dels homes de Pedro Dólera, acumulant set partits sense perdre, van valdre una permanència que val molt. Els potablava van sortir disposats a tot i, enfront un Orihuela ja a Tercera, aquest plus es va notar des de l’inici. E

n uns deu minuts, els locals van avisar diverses vegades fins que Xavi Civil no va perdonar fins fer el primer gol. A partir de llavors, el partit es va fer força llarg.

Craviotto només va haver d’actuar davant d’un cop de cap de Toché, i va complir amb escreix. Tot i la poca activitat visitant, les múltiples ocasions perdonades del Prat van fer que s’arribés als últims minuts amb molta nerviositat.

Finalment, els nervis i la tensió es van convertir en eufòria. Una temporada que s’ha fet molt llarga i dura, ha acabat amb satisfacció total, evitant el descens a Tercera i sent equip de Segona RFEF.

OLOT I L’HOSPITALET, DECEPCIÓ I TRISTESA

Dia dur i cares molt llargues a Olot. El conjunt garrotxí va dir adéu a la Segona B i jugarà la Tercera Divisió, que la pròxima temporada es convertirà en la cinquena categoria del futbol estatal. L’Olot no depenia d’ell mateix, i amb la victòria del Prat hagués necessitat fer un gol més que els potablava. Tot i així, aquesta circumstància no es va poder plantejar.

Un xut de Colau des de fora l’àrea es convertia en un gol de la Peña Deportiva i, això, sumat als gols primerencs de Prat i Espanyol B, deixaven l’Olot abonat a l’èpica. Tot i així, Xumetra ràpidament va aconseguir l’empat des dels onze metres.

La segona part va ser un cúmul d’intents a la desesperada. L’Olot necessitava dos gols per no baixar, però els nervis van ser letals i no va ser possible. Descens a Tercera que culmina una temporada per l’oblit per la família olotina.

The post Llagostera, Prat i Espanyol B, cara; Olot, creu appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CF Badalona portava dos empats consecutius, i els de Manolo González necessitaven sumar tres punts per seguir enganxats de ple a la part alta. Davant es trobava un Espanyol B que, gràcies a tres partits sense perdre sortia de les posicions de playoff pel descens.

Els escapulats van començar molt més endollats, i ràpidament van saber guanyar territori. Gràcies a un penal a l’inici i un bon gol de Roger Colomina abans d’enfilar cap a vestidors deixaven molt de cara el partit pels visitants. A partir de llavors, els blanc-i-blaus no van saber fer mal a un Badalona que, de nou, va mostrar-se sòlid al darrere i efectiu a davant, una recepta que els està funcionant.

BADALONA I LLAGOSTERA: LA PILOTA ATURADA GUANYA

Cinc partits sense perdre i no s’aturen. El Llagostera va aconseguir un triomf vital per seguir mantenint la il·lusió i per deixar enrere un rival proper com el Cornellà, que no està passant per la seva millor temporada. Els de Romo es van avançar abans dels deu minuts, fet que evidenciava que no seria un partit gens fàcil pels locals.

Tot i així, els d’Oriol Alsina van mantenir la calma, van resistir i la pilota aturada va donar els seus fruits. Primer de penal i després de falta directa, Sergio Cortés aconseguia capgirar el marcador en deu minuts.

El Prat acumulava sis jornades sense conèixer la derrota, i tot i la dificultat per sumar tres punts, els potablava segueixen amb opcions d’evitar el descens. No obstant, Prada de Moles es va fer enorme pels potablava, que es van veure superats per un potent Andorra que ja té els mateixos punts que el Nàstic.

Un penal favorable als de Sarabia abans del descans donava l’avantatge els locals. Ja en la segona meitat, els tricolor van aconseguir augmentar la distància fins al 3-0 definitiu. L’equip de Pedro Dólera encara té tres finals per endavant, la pròxima davant l’Hospitalet.

L’HOSPITALET AGAFA OXIGEN

Empat molt valuós per l’Hospitalet davant el líder. Aquest punt segueix sent insuficient per sortir de la zona vermella, però serveix per tornar a sumar després de tres derrotes seguides i un espiral negatiu força dur.

Els riberencs van aconseguir endur-se el partit al seu terreny, fent que als tarragonins els costés molt generar ocasions clares. Ho van intentar, gràcies a tenir el domini del partit, però els de la franja van saber resistir fins al final per deixar la porteria a zero.

El Barça B va aconseguir apropiar-se de la tercera posició després de sumar els tres punts al Camp d’Esports de Lleida. Els de Pimienta van avançar-se abans de la mitja hora aprofitant una pilota morta després d’un córner.

A partir de llavors, el partit va entrar en una fase on les ocasions arribaven a comptagotes. Ja cap al final, el Barça B va defensar el resultat amb ungles i dents, i el Lleida va perdonar i no va poder forçar l’empat.

The post Badalona i Llagostera presenten candidatura appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRIFOL @JordiGrifol

La 51a edició del Torneig de l’Estany, un dels més antics del futbol català, es podrà celebrar aquest any. Tot i que la pandèmia ha fet perillar aquesta edició del torneig, finalment es podrà dur a terme els dies 15 i 16 de setembre, tot seguint els protocols i les mesures sanitàries corresponents. La UE Olot, el Llagostera i la UE Figueres, seràn els participants d’aquesta edició juntament amb el CE Banyoles, l’amfitrió.

El format del torneig serà el mateix que l’any passat, un quadrangular amb semifinals i final. El primer dia, es disputaran les semifinals entre Llagostera-Figueres (19:30h) i Banyoles-Olot (21:30h) i l’endemà, el partit per decidir el tercer lloc (19:30h) i la final (21:30h).

Mentre altres tornejos, com l’Històrics, han acabat ajornats per l’any vinent, des del CE Banyoles han optat per tirar endavant i no deixar perdre la tradicional cita.“Cal mantenir viu un dels tornejos més antics de Catalunya“, explica el president del Banyoles, Pau Teixidor. Malgrat que normalment el torneig es celebrava a principis d’agost, com que la temporada començarà més tard, l’essència de la competició serà la mateixa, donar el tret d’inici de la pretemporada.”Val més tard que mai per no perdre el fil”, afegeix.

PÚBLIC, SÍ, PERÒ AMB SEGURETAT

Seguint l’exemple de clubs com la Guineueta, el Sants o el CE Manresa, a la graderia de l’estadi Miquel Coromina i Morató hi podrà haver públic. Això sí, s’hauran de seguir una sèrie de protocols per tal de garantir la seguretat de tothom. Just davant de la graderia, es durà a terme un registre de qui entri al camp, s’haurà de firmar un document d’autoresponsabilitat i es prendrà la temperatura. L’entrada serà gratuïta però l’aforament serà limitat.

Els protocols a seguir els va dictar la Federació Catalana al juliol, on s’indicava la fòrmula que s’ha de seguir per tal de permetre l’accés de públic als estadis: ús de mascareta, distància de seguretat i registre de temperatura, com ja s’ha pogut veure a diversos camps. Els clubs encara s’estan adaptant a tot plegat. El responsable de comunicació del Manresa, Francesc Sòria, explicava les dificultats extra que els suposa als clubs fer efectius els protocols.

EL FIGUERES, REI DEL TORNEIG

L’any passat, el Barça B va ser el campió del 50è aniversari del torneig, superant a la final al Figueres per 4-0, amb el hat-trick d’un jugador que és a l’ordre del dia, Ansu Fati. Aquest any, el torneig comptarà amb els mateixos equips, però canviant el Barça B pel Llagostera. Així doncs, la copa es quedarà a la demarcació gironina sí o sí. El dimarts i dimecres 15 i 16 de setembre, es disputaran els partits corresponents.

Fins el moment, la Unió Esportiva Figueres és l’equip que més tornejos ha guanyat, fins a quinze, essent campió per primera vegada en la novena edició, el 1977. L’Olot acumula nou trofeus i el Banyoles quatre, mentre que el Llagostera hi participarà per primera vegada.

The post El Covid no pot amb el Torneig de l’Estany appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Això és futbol i com a tal ha de seguir. L’esperat retrobament entre el Nàstic i el Llagostera no va ser una guerra. Tampoc una vendetta, però sí un esglai per a l’afició grana. La victòria, valgui el tòpic, són més que tres punts. És aparcar el que va passar aquella tarda del 2014. Oblidar-ho per sempre i passar pàgina. Era una ferida encara oberta… i alhora ha estat la millor benzina per a un motor que des d’aleshores no ha parat de carburar. El Nàstic va seguir un any més a l’infern, però aquella derrota l’ha conduït on volia. Amb més forces i millors arguments. De Segona B a lluitar per a pujar a Primera.

A hores d’ara, la sisena posició a la Liga Adelante confirma que la inèrcia positiva no ha acabat. L’ascens va ser una alliberació pel club, però no va servir per a oblidar el cop rebut a Llagostera. Calia tornar a veure’s les cares amb el rival. I va ser ahir. Després d’una setmana carregada de polèmica, calia esperar a veure què passava.

La veritat, és que el comportament dels 10.162 aficionats va ser prou bo. Van dotar de color l’atapeïda graderia del Nou Estadi i van gaudir de la victòria del seu equip. La festa va poder amb la rancúnia i no hi va haver incidents que lamentar, la qual cosa no deixa de ser una bona noticia.

Els gols de dos futbolistes que no van viure l’experiència de Llagostera com Iago Bouzón i Rayco van decidir el partit. No deixa de ser curiós. El que sí que és destacable és la celebració dins i fora del camp dels mateixos. Com si fos una final, com si s’hi decidís un títol. Com si en un sol partit es pogués passar pàgina i oblidar definitivament el cop més dur de la història del club.

MÉS TENSIÓ A LA SALA DE PREMSA QUE A LA GESPA

Tampoc és menys destacable que la poca tensió sobre el verd es tornés en irrespirable a la sala de premsa. Només va ser una relliscada. Mig minut en què Oriol Alsina va acusar a Joan Alfons López (Esports del Camp) de ser un periodista que “ho exagera tot i insulta”. Després, fora de micro, es va disculpar i va admetre que s’havia equivocat de persona. Tot va venir per una pregunta sobre la presumpta agressió del tècnic del Llagostera al delegat del Nàstic, Josep Maria Grau.

Vicente Moreno, per la seva part, va agrair el comportament de l’afició i va explicar que “si ha servit per a treure’s l’espina estem contents per la gent que està avui millor”. Punt final. Adéu a l’espina i tancament de la ferida. El Gimnàstic de Tarragona ja ha deixat de pensar en el 21 de juny del 2014 un any i mig després.

The post El Nàstic tanca la ferida del 2014 appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

La Copa és una competició especial. Els clubs modestos li donen prioritat, tant pel prestigi que dóna com per la remuneració que ofereix. Superar tres rondes obre la porta de visitar a un equip que juga competició europea. De competir al Santiago Bernabéu, el Camp Nou o Mestalla. Molts han estat els equips afortunats darrerament. I és que des del 2011, sempre hi ha hagut un català de Segona B a setzens. El 2015 no s’ha de faltar a la cita

L’últim afortunat va ser el Cornellà, que va caure clarament contra el Real Madrid. L’aleshores vigent campió d’Europa va propinar un inapel·lable 1-9 als verds (1-4 a l’anada i 5-0 al Bernabéu). Al camp no hi va haver color, però sí a la graderia. I és que al Power8 28.895 aficionats van veure el gol d’Óscar Muñoz.

Els escenaris han estat tan majestuosos com el camp de l’Espanyol i també modestos, com el Municipal de Llagostera. El València va aconseguir una treballada victòria sota un diluvi a l’anada (0-2) i va rematar a la tornada. La derrota va ser clara, però digna. Una efemèride més per als gironins. Encara quedava la grossa, amb l’ascens a la Liga Adelante.

El somni de L’Hospitalet contra el Barça es va convertir en malson al Camp Nou. L’equip aleshores dirigit per Jordi Vinyals va quallar una anada notable. La màquina de Guardiola només va ser capaç de guanyar per la mínima, però a la tornada no va tenir pietat. Un 9-0 al temple blaugrana va ser l’inici del final d’aquell equip, que no va aconseguir entrar en play-off. El 2014, els riberencs van treure’s aquella espina amb una bona eliminatòria contra l’Atlético de Madrid (2-5 global).

EL 2013, TRIPLET #FUTBOLCAT

L’any d’or va ser, sense cap mena de dubte, el 2013. Nàstic de Tarragona, Lleida Esportiu i Sant Andreu van arribar als setzens de final. Els grana, al final, han estat l’equip que més a prop va estar de passar. 0-0 al Nou Estadi i 1-0 a la tornada a Mestalla. No es pot dir el mateix de l’equip quadribarrat de Patxi Salinas, que va caure per un clar 1-6 contra l’Atlético. Aquella temporada els de Simeone serien campions de lliga i subcampions d’Europa.

El gen competitiu del Lleida Esportiu de Seligrat va quedar palès a l’eliminatòria contra el Betis. A l’anada, amb 85 minuts en inferioritat numèrica, els blaus van donar la cara (1-2). La tornada al Villamarín va començar malament, però un gol més hagués classificat l’equip blau (2-2). La màgia de la Copa del Rei, cada vegada menys notòria, va aparèixer aquella nit de Desembre a Sevilla.

The post El futbol català, el rei de la Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.