La jornada de dimarts de Copa del Rei no va ser fàcil per als quatre representants catalans que la van disputar. L’Espanyol va superar el Solares. L’Europa, el Cornellà i el Nàstic van caure eliminats i diuen adéu a la competició.

L’Europa va competir dignament en el retorn a la Copa del Rei 30 anys després. Competir, però, sovint no és suficient davant d’equips més potents. L’Amorebieta, de Segona Divisió, no ho va posar gens fàcil. Poc després de la mitja hora inicial, en una de les primeres ocasions clares del partit, Amorrortu no va perdonar per fer el primer gol.

LLUITA DEL EUROPA

Els de Vilajoana es van mostrar molt actius i, durant la segona meitat, van provar-ho tot per buscar l’empat, però el conjunt basc va resistir al Nou Sardenya i, la falta d’un punt de fortuna, va acabar deixant l’Europa fora de la competició. Ara, el focus pels escapulats ja ha d’estar posar en el Formentera, el rival de lliga aquest cap de setmana.

PATIMENT FINAL

L’Espanyol va complir a Cantàbria davant l’humil Solares, de Preferent Càntabre. Vicente Moreno va fer rotacions, però van jugar homes amb molta qualitat com Calero, Wu Lei, Morlanes o Loren Morón. Aquest últim, seria l’home gol dels blanc-i-blaus. Un hattrick de Loren va facilitar el passi de ronda als pericos (15′, 23′, 50′). Tot i així, als últims 15 minuts, sota la pluja, el Solares va fer dos gols per recuperar l’emoció que el matx semblava haver perdut. Tot plegat, però, es va quedar en un petit ensurt per l’Espanyol.

20 MINUTS QUE SENTENCIEN

El Cornellà es va acomiadar de la Copa del Rei al caure derrotat davant el Talavera. El conjunt de Castella-la Manxa, que es troba en una situació similar al grup 1 de Primera RFEF, va ser superior. L’efectivitat dels locals va ser total. En les dues ocasions més clares als primers vint minuts, dos gols. La reacció dels de Raúl Cassany va poder arribar des del punt de penal, però Rubén Miño va aturar el llançament d’Àlex Pla.

Ara, als verds els toca centrar-se en lliga. Aquest diumenge, el Nàstic visitarà el Municipal de Cornellà, en un partit fonamental per als dos equips, en mala ratxa.

ELS PENALS SÓN CRUELS

A Linares la pilota no volia entrar. Les poques ocasions que es van anar succeint entre el Linares i el Nàstic de Tarragona no es concretaven en res. Cap als minuts finals, Joan Oriol va cometre un penal. Malgrat tot, Álvaro González va aconseguir aturar el xut d’Etxaniz i forçar la pròrroga.

La mitja hora extra no va servir per desencallar el partit, abonat a la tanda de penals. Des dels onze metres, Álvaro González va tornar a destapar-se com un autèntic aturapenals. Dos aturades a l’inici de la tanda auguraven un bon final. Els locals, però, ho van acabar capgirant. Amb el 5-5, Sanchidrián no va fallar i, per contra, Ribelles sí que ho va fer.

Decepció final per a un Nàstic en hores baixes i que haurà de visitar el Cornellà aquest diumenge havent disputat 30 minuts més que el rival.

The post L’Europa ho intenta tot però no pot amb l’Amorebieta appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català (els equips catalans) viu temps de canvis. La pandèmia ha afectat de ple a la competició, encara més tenint en compte que la RFEF ha decidit reformular-la a la temporada del Covid19. Més de 100 equips es van jugar el seu futur sense públic, amb aturades per positius i amb una competició express.

Un va ser el Cornellà, que va acabar bé la temporada confirmant la seva presència a Primera RFEF. Tot i això, el seu director general Andrés Manzano es mostra descontent amb la gestió de la competició. Primer, per haver fet un grup d’onze catalans la passada temporada i ara per ajuntar els nostres equips amb andalusos (4 equips de Cádiz i 2 de Sevilla).

“NO TENIM CLAR COM ES PODRAN COMPENSAR ELS COSTOS“

Com va la preparació per la Primera RFEF?

És una categoria nova, que pinta molt bé, però hi ha moltes situacions que encara són desconegudes per tots. Això genera inseguretat a l’hora de prendre les decisions, però tot i així hem començat i a veure com acaba tot.

Quins són els principals problemes que s’han trobat?

No tenim clar quin serà el volum d’ingressos. Hi ha una nova normativa en la que s’ha de presentar un aval, un salari mínim per jugador, uns desplaçaments que no tenen res a veure amb els que havíem fet fins ara. Tot això és un augment de costos que a dia d’avui no tenim molt clar com es podran compensar. El tema de la televisió va sortir fa poc i la Federació no ens ha comunicat si hi haurà finalment un operador que aporti una quantitat important per compensar aquestes despeses tan grans de la categoria. Hi ha pressupostos altíssims, sense límit i això provoca que sigui més complicat per clubs com nosaltres que tenim unes limitacions a nivell de pressupost.

Amb tot això, la Primera RFEF és una categoria viable ara mateix?

Evidentment, si hi ha 40 clubs apuntats és perquè pensem que serà viable. Nosaltres intentarem participar a la competició per moltes dificultats que anem trobant. Intentarem no hipotecar l’entitat de cara al futur.

“S’HAN VISCUT SITUACIONS INJUSTES”

La gran incògnita ara és el tema de la televisió.

Ens consta que s’ha publicat un tender, però no sabem quins operadors han optat i tampoc sabem les quantitats. Se’ns va comentar que hi hauria una quantitat important, però això em genera dubtes fins que no ho vegi.

Creu que ha faltat serietat en aquest tema?

Ja l’any passat amb el tema de la COVID vam viure situacions de competició bastant injustes. Situacions imprevistes, que s’anava decidint segons avançava la competició. Aquest any encara ens queda una mica per fer, és una competició nova i s’han posat unes normes que intentem interpretar. A veure com acaba tot, però de moment molts dubtes.

Aquests dubtes els pot parlar amb el president de la Federació Catalana, Joan Soteras, que alhora és el president de la Comissió de Primera RFEF.

La part institucional del Cornellà la porta l’Álex Talavera i entenc que Joan Soteras és el director de la Primera RFEF, però no tenim relació directa amb ell per parlar d’aquesta categoria. Ho porta l’Álex i hauries de parlar-ho amb ell.

El tema d’haver de canviar d’estadi el preocupa?

A dia d’avui no ens preocupa, perquè el Municipal compleix la normativa. La Federació Espanyola moltes vegades genera unes normes i després dona temps perquè els clubs puguin adaptar-se a les mateixes. Aquest any podem jugar al Nou Municipal de Cornellà i si l’any vinent no hi podem jugar haurem de buscar un camp de gespa natural i jugar allà.

“EL CORNELLÀ NO TÉ SUBVENCIÓ DE L’AJUNTAMENT”

La subvenció de l’Ajuntament augmentarà, no?

El Cornellà no té subvenció de l’Ajuntament. Tampoc està previst que s’augmenti. Bé, es podria doblar, perquè el doble de zero és zero, però augmentar no. Està bé dir que l’Ajuntament és conscient que estem en una categoria més complicada. Ens han dit que si hi ha situacions de la instal·lació com la llum intentaran ajudar-nos. La Primera RFEF tindrà molta repercussió i la imatge de Cornellà estarà en joc.

No s’han plantejat fer com el Llagostera i canviar d’estadi aquest mateix any?

Nosaltres estem molt arrelats a Cornellà. Sempre posem totes les opcions sobre la taula. Amb tantes incerteses creiem que la decisió més responsable i conservadora era mantenir-nos aquest any al Nou Municipal i si el vinent estem a Primera RFEF veurem quins són els requisits, i si estem a Segona RFEF o Segona A també.

“TENIM EL RÈCORD GUINNESS DE VENDRE 0 ENTRADES A LA COPA”

I el Cornellà aquest any perquè ha de lluitar? Per pujar a Segona A, competir a Primera RFEF o no baixar a Segona RFEF?

Si mirem el grup i som honestos som l’equip amb un dels pressupostos més baixos del nostre grup. Nosaltres som un equip que s’ajuda molt d’un futbol base ben treballat i pensem que amb això podrem compensar. Competirem al màxim i a veure quin resultat ens mereixem. Posar-se objectius comporta generar frustracions. Anem partit a partit i a guanyar el primer.

A nivell de pressupost com ha afectat el Covid19?

Costa quadrar els números. L’any passat va ser molt complicat. Tenim un rècord Guinness nosaltres, que és jugar Copa del Rei contra el campió de Lliga i el campió de Copa i vendre 0 entrades. Això no ha passat mai ni tornarà a passar a la història. Com exemple això et demostra que el Covid ha afectat moltíssim. Vam tancar l’any passat amb números negatius, que vam compensar amb fons propis i veurem aquest any com ho fem. Participar a la Primera RFEF no ha d’hipotecar al Cornellà de cara al futur.

“POSAR-SE OBJECTIUS COMPORTA GENERAR FRUSTRACIONS”

Clar, perquè els costos per competir ara són més alts.

Hi ha anunciat un salari mínim, que per nosaltres supera la mitjana dels nostres sous en general. Els desplaçaments són brutals i també l’aval de la RFEF. Cost més alt d’arbitratges i d’inscripció de jugadors, també. La categoria és més alta, més propera al futbol professional.

La proposta de grups no els hi ha agradat oi?

La Federació va proposar dues opcions, es van votar i una va guanyar per 20 a 19. Per tots els equips catalans aquesta distribució és molt perjudicial. El president de la Comissió de Primera RFEF és català, però ho era també l’any passat i vam sortir molt perjudicats amb la distribució de grups com es va veure després. Entenc que Joan Soteras defensa els interessos de tots els clubs a nivell estatal, però els catalans hem sortit molt perjudicats amb aquesta distribució.

De fet, la temporada passada va ser una autèntica agonia.

És una llàstima que clubs històrics com Badalona o Lleida ara estiguin a Segona RFEF o inclús Olot i L’Hospitalet no haguessin baixat. Equips molt forts, que és una pena que per com es va organitzar afectés tant. Aquesta agonia la vam patir tots i crec honestament que els equips catalans vam sortir molt perjudicats per la organització.

“HEM FET MÈRITS PER SER INDISCUTIBLES A PRIMERA RFEF”

El Cornellà la temporada passada va anar de menys a més. Sovint passa això i potser va faltar alguna jornada més aleshores per repetir un nou play-off.

Al final ens va faltar marcar un gol al Mini Estadi. Hem de donar l’any per molt bo. Vam tenir tres eliminatòries molt dures de Copa del Rei, amb un calendari molt atapeït. Al final vam aconseguir l’objectiu d’estar a Primera RFEF, on hem fet mèrits els últims anys per ser un dels indiscutibles. Tindrem rivals molt grans com Albacete, Sabadell o Atlètic Balears.

Començar aquesta categoria amb un canvi a la banqueta és un risc?

El Guillermo ha fet dos anys fantàstics. Acabava contracte i el futbol és així. Un equip de la mateixa categoria, però històric i amb poder econòmic més gran el volia i és totalment comprensible la decisió que va prendre. Hem buscat l’entrenador que s’adapta millor al nostre perfil i no pensem en si és un problema o no. Demanem competir com sempre.

Què destacaria de Raúl Casany?

Sempre observo els diferents equips i Raúl Casany ha fet un any fantàstic amb la Peña Deportiva, amb limitacions de pressupost altes i treballant bé amb jugadors joves. Ha tret un rendiment molt per sobre del que es podia demanar i s’adapta molt al que nosaltres necessitem.

“RAÚL CASAÑ S’ADAPTA MOLT AL QUE NOSALTRES NECESSITEM”

I pel que fa a la plantilla baixes importants, especialment la d’Agus Medina.

Això és futbol i és natural. A Cornellà les carreres dels futbolistes poden agafar un impuls. L’Agus Medina és un exemple, però també tenim Ramón Juan, Pol Moreno, Pablo Fernández… i també els anys anteriors. Per exemple Enric Gallego, Álex Gallar, David Goldar, Edgar González. Ens hagués agradat que es quedessin, però nosaltres sempre els desitgem el millor.

Què falta per completar la plantilla actual?

Estem bastant complerts. Sempre falta algun detall, però encara queda un mes per començar la competició. En funció dels amistosos que hem de jugar prendrem les decisions.

The post “La distribució de grups perjudica els catalans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els últims anys del Cornellà han estat espectaculars. Aquesta temporada, amb Romo al capdavant, l’entitat del Baix Llobregat va aconseguir convertir un any estrany en l’ascens a Primera RFEF i en una èpica victòria davant l’Atlético de Madrid a la Copa del Rei.

Ara, tal com va passar amb Jordi Roger i Xavi Calm, Romo també buscarà sort més enllà de Cornellà després d’haver demostrat molt bones aptituds i, de nou, el conjunt verd ha hagut de buscar una alternativa. Raúl Casany serà l’encarregat de dirigir aquesta nova aventura de la Unió Esportiva després de tres temporades al capdavant de la Peña Deportiva.

BAIXES SENSIBLES

El repte de la UE Cornellà serà majúscul. No només haurà de competir contra equips amb gran pressupost i exigència, sinó que ho haurà de fer sense peces que han sigut clau aquests últims temps. Agus Medina i Ramón Juan s’han guanyat a pols una oportunitat al futbol professional, a la Ponferradina i al Mirandés respectivament. Pablo Fernández, Pol Moreno, Ontiveros, Estellés, Kevin Presa i Max Marcet tampoc seguiran a les ordres de Casany.

Moure’s bé al mercat de fitxatges és imprescindible per poder trobar recanvis de garanties i fer oblidar a jugadors tan trascendents pel club. El conjunt català ja s’ha començat a moure des de fa setmanes, incorporant a quatre jugadors fins ara.

Sascha Andreu arriba des de Llagostera per aportar el gol i l’experiència ofensiva, amb una dilatada experiència pel futbol català i la Segona B. Moha Traoré, de 26 anys, l’acompanyarà. Traoré compta també amb força experiència a la categoria de bronze, havent passat pel Recreativo, l’Hércules, el Cádiz, l’Espanyol B…

Per altra banda, Raúl Casany no ve sol de la Peña Deportiva. Amb ell arriben també dos futbolistes, el lateral dret Fernando Andrada i el migcampista Andreu Hernández. Dos jugadors que el tècnic coneix a la perfecció i que compten amb la seva confiança.

EL MUNICIPAL DE CORNELLÀ

Tot sembla indicar que aquesta temporada el Cornellà podrà jugar al seu camp, al Municipal de Cornellà. Les exigències de la RFEF donen cert marge i no serà necessari complir-les aquesta temporada, però sí a partir de la següent.

Per exemple, a partir de la temporada 2022/23, tots els estadis hauran de ser de gespa natural, condició que no compleix el municipal. Malgrat tot, caldrà veure com va evolucionant la categoria i la flexibilització d’aquestes mesures que la Federació vol dur a terme per tal de profesionalitzar la categoria.

The post UE Cornellà: passar pàgina per seguir competint appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Nàstic va dominar la fase regular i es veia clar candidat a optar a l’ascens a Segona. No obstant, una mala segona fase l’ha condemnat a conformar-se amb ser equip de Primera RFEF. L’encarregat de signar la condemna va estar l’Ibiza, el líder del subgrup, que va passar per sobre els catalans sense dubtar.

Al conjunt de Seligrat li servia l’empat per assegurar playoffs, però no va ser possible. Els eivissencs van ser molt superiors i, en canvi, al Nàstic no li va sortir res de res. El resultat, una golejada de quatre gols (4-0) que deixen sense playoffs a uns grana que no s’expliquen què pot haver passat en aquesta desastrosa segona fase.

NÀSTIC, KO

Tot i tenir els playoffs assegurats, el Barça B volia ser segon, i ho va aconseguir davant un Villarreal B completament superat en aquesta fase d’ascens. El resultat final, 3-4, és enganyós. Els de Garcia Pimienta van dominar i van ser molt contundents en atac, marxant al descans amb un 0-3.

A la segona meitat va haver-hi certa relaxació blaugrana, que va facilitar el gol dels de Miguel Álvarez. La rèplica de Rej Manaj va ser ràpida. Ja als últims instants, el Villarreal va aconseguir dos gols, però ja era massa tard. Els blaugranes estan més que preparats per intentar l’ascens a Segona.

L’OPORTUNITAT DE L’ANDORRA

L’Andorra necessitava guanyar i esperar que també ho fes l’Ibiza, i així va succeir. Davant un Alcoyano que ja no es jugava res, la motivació va ser diferencial. Abans del descans, els de Sarabia ja guanyaven per 0-2 i, tot just començar la segona meitat, Víctor Casadesús rematava la feina.

Tot semblava fet, però fins que l’àrbitre no va xiular no s’havia d’abaixar els braços, i menys després que l’Alcoyano aconseguís retallar distàncies i col·locar-se 2-3. Malgrat tot, els tricolor van aconseguir els tres punts i ja esperen rival per intentar arribar a Segona.

DECEPCIONS I ALEGRIES

Decepció badalonina. Els de Manolo González van empatar davant l‘Hércules i pràcticament s’acomiaden de les opcions de ser a Primera RFEF. El més dolorós, però, va ser que el gol de l’empat visitant es va produir al descompte.

Després de tot un partit dur i amb poques ocasions clares, Néstor Albiach va aprofitar una errada rival per posar els escapulats per davant. I, de nou, els fantasmes van aparèixer i el Badalona va tornar a rebre un gol al descompte. Empat amb molt mal regust.

El Nàstic s’acomiada i el Cornellà ho té de cara. Després de tot un partit sense massa acció, 15 minuts de bogeria van donar el triomf als verds davant La Nucía. Iván Guzmán aprofitava al 76′ una errada de la defensa per avançar els locals, però l’entusiasme va ser ínfim, ja que l’empat va arribar poc després.

Tot i així, aprofitant la bogeria, Baldrich feia el gol de la victòria el dia del seu debut. Una victòria que apropa el Cornellà a la desitjada Primera RFEF.

D’altra banda, bon pas endavant del Llagostera, que va sumar una gran victòria davant l’Atlético Levante per seguir ben viu i amb possibilitats de ser equip de Primera. Els d’Oriol Alsina es van fer forts a darrere i van evitar patiments innecessaris i, al davant, la insistència va acabar tenint premi.

Ben entrada la segona meitat, Sascha obria la llauna i, ja a les acaballes, Guiu sentenciava un partit molt seriós dels locals. Queden dues finals i les possibilitats hi són.

EN CAIGUDA LLIURE

L’Hospitalet segueix amb un peu i mig a Tercera després d’una nova derrota a casa davant el líder del grup, la Peña Deportiva. Ja fa setmanes que no li surt res de res al conjunt riberenc, mentalment ja sentenciats.

El conjunt balear només va necessitar un gol abans del descans per deixar estabornit el conjunt de la franja, que no van ser capaços d’aconseguir un empat, acabant el partit amb un home menys.

Mentrestant, l’AE Prat va tenir a les seves mans una victòria que hagués significat molt, però els últims minuts van condemnar l’equip a l’empat. Davant l’Atzeneta, rival directe, els potablava van signar una de les millors primeres meitats de la temporada. Amb efectivitat i bones idees, el Prat va aconseguir posar-se 2-0.

La segona meitat va començar amb l’Atzeneta retallant distàncies. A partir de llavors, els potablava no es van arronsar, i fins i tot van gaudir d’alguna altra ocasió. Tot i així, un penal en contra va condemnar els pratencs a un empat que fa mal. Queden dues jornades i no es pot fallar.

GRANS VICTÒRIES

L’Espanyol B va aconseguir superar l’Orihuela per allunyar-se una mica més del descens. En un partit de domini blanc-i-blau, un bon cop de cap de Becerra a la mitja hora de partit facilitava les coses. La segona meitat es va enfosquir, i enmig de domini altern, una vermella directa a Becerra ho trastocava tot.

Al 85′, els visitants empataven el partit. El que podia haver sigut un cop mortal, va acabar convertint-se en un atac i gol a posteriori que donava la victòria als de Luis Blanco.

Y finalment, l’Olot que no podia fallar davant el cuer, i no ho va fer. Segona victòria consecutiva del conjunt garrotxí que, malgrat semblar sentenciat en més d’una ocasió, segueix amb possibilitats d’evitar el descens a Tercera.

De nou, va aparèixer Alan Baró per fer gol a la sortida d’un servei de cantonada. El veterà central dona punts en defensa i en atac. A partir de llavors, el partit es va fer llarg i, com que les ocasions no es van concretar, tot va quedar igual. Victòria per la mínima, però que val or.

The post El Nàstic s’acomiada i el Cornellà ho té de cara appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Tres equips catalans disputaran la promoció d’ascens a Segona Divisió. Barça B, Sabadell i Cornellà tenen una oportunitat única i en el cas dels verds és la tercera consecutiva. L’últim trienni el club verd ha acabat sempre entre els quatre primers, una fita que fins ara no havia assolit cap equip català des de la creació de Segona B. Andrés Manzano, el director general, explica com afronta el club verd el play-off express i també dóna la seva opinió sobre com queda la categoria de cara a la temporada vinent.

Com està vivint les últimes setmanes?

Cada dia em quedo sense bateria al telèfon dos cops. Tinc el tema de les empreses i el del futbol, que amb el play-off express ha donat molt de si. Parlo amb tots els jugadors un cop a la setmana per mantenir el contacte.

Per a jugar un play-off que sembla que ara té dates, però ni tan sols estan entrenant al camp.

És difícil perquè això mai havia passat. El meu cap sempre em porta cap a solucions jurídiques i al que diu el dret. Hi havia tres possibilitats. Acabar la competició quan sigui és una i en això entenc a la gent del Lleida. No comparteixo moltes coses amb ells, però si fos el Lleida faria coses similars i entenc la seva postura. Si no es pot acabar, s’hauria d’anular i l’altra opció és donar-la per acabada amb ascensos i descensos. El que hi ha ara és un play-off express i una categoria nova amb 100 equips.

El pitjor no és com acaba la temporada actual, sinó com queda el panorama de cara a la vinent.

Si la Segona B era un pou, ara és un cràter. Si amb 80 era un pou ara amb 100 és un cràter.

Això és empitjorar la categoria?

Clar, posats a fer-ho ho hauríem de fer ja. Per què donem un any de marge? Jo crec en la Segona B Pro.

Potser s’ha volgut perjudicar els mínims clubs possibles.

Totes les decisions que es prenguin no deixaran content a tothom. És difícil. Entenc que s’han pres decisions des del punt de vista d’intentar fer el menys mal possible. S’estan queixant el Lleida i el San Fernando. Si hi haguessin descensos enlloc de dos tindries setze equips emprenyats.

Aquest play-off costa diners al Cornellà?

No sé com acabarà, però ens costarà molt més que un play-off normal.

Per què?

Els equips que ja han acabat la temporada han estalviat diners, ja que han fet un erte i han deixat de pagar mensualitats. Jo hauré de reactivar els jugadors i els hi hauré de pagar mesos no previstos com juny i juliol. Ara bé, haurem de pagar primes de play-off, un desplaçament a Murcia i uns test i controls sanitaris sense els ingressos de taquilla que no tindrem . Té un cost més elevat que el que hagués tingut normalment. També hi ha equips que inverteixen molts diners i no juguen play-off. Invertir 30 o 40.000 euros per fer un play-off val la pena? Segurament sí.

“Un play-off és una oportunitat única”

Compensa?

No compensa. Compensa si puges. El que no pots fer és deixar de jugar una opció com aquesta que tens. Fer un play-off és tan car que s’ha de fer i qualsevol club traurà els calers d’on sigui perquè és una oportunitat única.

Podran jugar algun partit abans del play-off? Pot ser una situació bastant atípica.

Com jugaràs? Quina alternativa hi ha? Què és millor això o que pugin per decret els primers? Això últim no ho diu en cap normativa de competició. Els primers mantindran el dret preferencial a play-off.

El Cornellà està preparat infraestructuralment per jugar a Segona Divisió?

El Cornellà sempre està preparat per tot. Ho estava el Rayo Majadahonda? Ho estava el Llagostera? El Cornellà té més infraestructura que altres clubs que han pujat i competit sense problema. A nivell esportiu, organitzatiu i econòmic tenim una estructura potent. No tenim instal·lacions, però al final se’n trobaria una.

A tothom li vindria al cap el camp de l’Espanyol.

Pot ser el camp de l’Espanyol, però trobaríem una. Tan de bo tinguem aquest problema. T’asseguro que és el problema que vull tenir.

“Som l’únic català amb tres play-off seguits”

El que ha crescut la criatura. Tres play-off seguits i sembla que no hagi passat.

Som l’únic equip català que ha fet tres play-off seguits d’ascens a Segona Divisió i no tenim reportatge a TV3. És una cosa que no s’ha fet mai i no ha tingut ressò. Sembla que sigui fàcil i cada any hi ha equips molt potents que es queden fora.

A més amb tres entrenadors i tres equips completament diferents.

Del play-off de Jordi Roger crec que no queda cap jugador.

Això parla bé de vostè?

Parla bé de l’estructura del club. Sóc el responsable de tot per lo bo i per lo dolent. El club ha seguit treient jugadors de la base, que ens ajuden molt. El preparador físic és el mateix, la secretaria tècnica és la mateixa persona…

Quina és la clau de l’èxit del Cornellà per a fer aquesta gesta?

La clau és que és una estructura sòlida i que això no canvia. Les persones que han vingut s’han adaptat a nosaltres i no hem canviat el club per un entrenador. Aquí la fórmula és la nostra, que ja funciona. Volem que els entrenadors ens ajudin a millorar-la i els equips del Cornellà any rere any estan al futbol base fent grans temporades. Amb Jordi Roger vam fer dos anys play-off a Tercera, vam fer un any cinquè a Segona B, un altre novè i sempre hem estat a un nivell alt. La fórmula funciona. Jo la lidero, però hi ha molta gent darrere que hi creiem.

Tot això se li podria dir als que critiquen que el Cornellà guanya pel seu camp?

Llavors per què el Prat o el Llagostera no guanyen tant també?

“El Cornellà no ha perdut el 2020”

Al Llagostera també li deien l’any que va pujar.

El camp és un element, però nosaltres estaríem encantats de jugar a la Nova Creu Alta cada setmana. El futbol són onze contra onze i al nostre camp hem tingut bones ratxes, però també dolentes. Si no guanyes fora de casa no estàs a dalt i el Cornellà en tot el 2020 no ha perdut cap partit. La gent és simplista i no agrada reconèixer l’èxit de l’altre perquè suposa entendre la nostra part com un fracàs. Nosaltres, per exemple, vam fer el millor partit de l’any a l’estadi Johan Cruyff. Des de la jornada 6 qualsevol classificació que facis el Cornellà és el primer.

Parlant del futbol base aplicaria la mateixa fórmula que a la Segona B per acabar la temporada?

Dic la meva posició, però no és la postura del club encara que sigui difícil. Per mi és difícil. No estic molt d’acord amb moltes coses que es fan al futbol base. Ens omplim la boca des de les institucions de que el futbol base és per formar i constantment fem campanyes federatives no té gaire sentit fer ascensos i no descensos. Això al meu coordinador no li agrada que ho digui. No em posicionaré en contra, ja que estic fent una cosa contraproduent. Dic el que em sembla. Tan important és que un prebenjamí pugi de categoria? Futbol onze encara t’ho compro, però futbol set? Jo sincerament no ho veig ni em sembla lògic.

El Cornellà és el tercer millor futbol base de Catalunya?

Si sumem quantitat i qualitat sens dubte. Està clar que estem entre els tres primers. Al futbol base compta molt la part que fas de formació i nosaltres tenim molt de compte dels nens que no arribaran a professionals i formen part de la nostra entitat. Tenim més de 70 equips i qui dubti d’això és perquè no segueix dades objectives.

The post Andrés Manzano: “Si la Segona B era un pou, ara és un cràter” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La fase 1 ha arribat ja a gran part de Catalunya, però Barcelona, l’Àrea Metropolitana i el Baix Montseny es mantenen encara en la fase 0, malgrat la suavització d’algunes mesures. En aquesta situació, els esportistes professionals poden sortir a entrenar a qualsevol hora i sense límits ni franges horàries. D’això, però, no en poden gaudir els futbolistes de Segona B, considerats semiprofessionals.

Eloy Gila, futbolista de la UE Cornellà, va queixar-se via xarxes socials que l’havia parat la policia mentre entrenava per Sabadell, on ell resideix. Malgrat ensenyar la fitxa federativa i el contracte, que duia al mòbil, el van avisar que a la pròxima el multarien, tal i com va explicar a l’Hotel Suís de Ràdio Sabadell. Gila va sortir a entrenar cap a les 18:30h, una mica abans de les 20h, i va rebre l’advertència.

Malgrat els impediments que pateixen els jugadors i els clubs que encara són en zona de fase zero, aquesta fase s’ha flexibilitzat i, tal i com reflexa el BOE des del 16 de maig, els equips de Segona B i Tercera classificats pels playoffs d’ascens – que encara no tenen data-, poden començar a preparar-los. També, els jugadors d’aquestes categories poden començar a entrenar en les instal·lacions dels seus clubs.

Aquestes flexibilitzacions que facilitaran els entrenaments dels clubs de categories no professionals, arriba deu dies després que els primers entrenaments dels principals equips de l’Estat espanyol.

The post Eloy Gila i les conseqüències de ser ‘semiprofessional’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb un balanç de tres victòries locals, quatre empats i tres victòries visitants, la 23a jornada lliguera deixa la part alta ben oberta, amb el líder perdent punts i els perseguidors sumant-ne i, pel que fa la part baixa, el Nàstic de tarragona segueix allunyant-se de la zona baixa, on el Prat i el Badalona segueixen abonats.

Important duel el que enfrontava l’Espanyol B i el Lleida Esportiu a la Dani Jarque, ja que ambdós equips volien els tres punts per seguir la lluita per estar entre els quatre primers. La primera meitat va estar marcada per la pressió alta que imprimien uns i altres al seu joc i, també, pel domini que intentava tenir el filial blanc-i-blau. L’intercanvi de cops era la tònica predominant i, això, va beneficiar els de Molo. Una pilota aturada va ser rematada per Simic i Xemi, aprofitant el refús d’Adrià López, avançava els de la Terra Ferma (35′).

La segona meitat va ser el torn de rèplica dels de Gay, que van sortir molt endollats. Gràcies a una centrada des de l’esquerra, Ferran Jutglà empatava el partit ràpidament (53′). La felicitat, però, es va esvair en qüestió de minuts, ja que Abel Molinero va replicar amb un bon xut que el porter local no va poder aturar (59′). Els de Molo, amb el partit al seu favor, van tenir ocasions per sentenciar, però no les van concretar. Això, en aquesta categoria, s’acaba pagant i aquest partit no en va ser l’excepció. Una caiguda a l’àrea de Ricard Pujol va desembocar en penal. Soni no va fallar (77′), i l’empat va acabar sent el resultat definitiu.

Cop sobre la taula

No ho tenia gens fàcil, l’Olot. Una visita del Castelló aquesta temporada és sinònim de dificultat, tenint en compte els números que estan realitzant. Malgrat això, els olotins no es van arrugar gens ni mica i, això, va acabar donant els fruits en forma d’espectacular victòria. La primera meitat va ser intensa i igualada, amb bons moments per part dels dos equips i amb dues grans intervencions de Ballesté per mantenir viu el matx. La segona meitat va arrencar i, als pocs minuts, l’Olot es va posar per davant. Un contracop liderat per Héctor Simón acabava amb Álvaro Salinas rematant una passada de la mort (54′). A partir d’aquí, lluny de recular, els de Raúl Garrido van saber fer-se forts amb la pilota i amb llargues posessions per acabar sumant tres punts d’or davant un dels millors equips de la categoria.

El Nàstic també va mostrar-se fort davant l’Ebro. Els de Toni Seligrat van començar forts i amb ganes de victòria, fet que va comportar el ràpid gol de Gerard Oliva fruit de l’estratègia (6′). L’alegria local no va durar gaire, ja que una centrada rematada per Emaná va acabar entrant dins la porteria de Bernabé després d’un rebot (17′). Lluny de fer un pas enrere, el Nàstic va seguir cap endavant i Fran Carbia, que va entrar al terreny de joc substituint el lesionat Brugui, va segellar un gran debut. Des del segon pal, Carbia va aprofitar una centrada per retornar l’avantatge als grana (34′). La segona meitat va estar marcada per la poca activitat ofensiva fins quan faltaven deu minuts de partits. Dues centrades letals. Una centrada de Bonilla significava el doblet de Carbia (81′) i, posteriorment, una centrada de Carbia acabava amb el cop de cap de Bonilla (84′), la sentència. Amb aquesta gran victòria, el Nàstic segueix acumulant punts que l’ajuden a allunyar-se del descens.

Prohibit perdonar

El resum del partit entre el Prat i el Barça B és que no es pot perdonar. L’AE Prat va fer un gran partit, plantant-li cara al filial blaugrana però no va ser capaç de concretar les ocasions que va tenir. La primera meitat va començar amb els locals apretant i gaudint de les primeres ocasions via Raíllo i Arjona, estavellant una pilota al travesser. Poc després, unes mans d’Héctor dins l’àrea significaven la pena màxima. Rei Manaj no va perdonar (28′). El mateix Manaj, va acabar sent expulsat abans del descans per doble groga.

Amb superioritat numèrica, el Prat va seguir apretant i insistint fins l’empat, que, com no podia ser d’altra manera, va arribar de les botes de Raíllo en una jugada acrobàtica (77′). Quan ambdós equips donaven l’empat per bo, una conducció de Konrad en temps de descompte va acabar en un xut creuat que va acabar en gol (90′). El Barça B guanyava així el partit, ‘in extremis’, i davant un Prat que encara es preguntava com podia haver deixat escapar el partit.

L’Andorra perd pistonada. Malgrat haver iniciat el campionat de manera impressionant, quatre jornades consecutives sense sumar els tres punts estan allunyant del play-off als de Gabri, malgrat segueixen ben col·locats per assolir-los. A Ejea de los Caballeros, l’Andorra va començar gaudint de la iniciativa i de bones aproximacions, però aquestes no es concretaven. Per contra, una de les poques ocasions dels locals, va significar el gol. Manu Molina es quedava sol davant Ratti i no perdonava (64′). A partir d’aquí, la insistència andorrana va augmentar encara més i, finalment, l’empat va arribar des dels onze metres. Carlos Martínez va fallar el penal en primera instància però va aconseguir caçar el rebot i fer l’empat (84′). Els de Gabri hauran de treballar més la parcel·la ofensiva per no perdonar ocasions i sumar de tres en tres.

El líder cau

El Sabadell va tornar a perdre a casa després de set victòries consecutives a la Nova Creu Alta. Ho va fer davant l’Hércules, que va aconseguir posar contra les cordes als d’Hidalgo. El partit va començar amb un Sabadell dubitatiu, cosa que els visitants van aprofitar per posar a prova Mackay. En un cop de sort, en la primera ocasió del Sabadell, Boris Garrós va fer un remat potentíssim amb el cap per superar el porter rival gràcies a una centrada per la dreta (30′). L’avantatge, però, va durar ben poc. Vergos aprofitava una centrada per empatar (36′). Resultat just al descans.

Ja a la represa, els visitants van sorprendre els arlequinats amb un servei de cantonada que Torres va rematar sol des de l’àrea petita (51′). Els de Vicente Mir remontaven. A partir d’aquí, l’ansietat i els nervis es van apoderar d’un Sabadell que ho va intentar tot a la desesperada i amb molts homes d’atac sobre el camp. Finalment, derrota que cou, però que no fa perdre el liderat al conjunt arlequinat.

Victòria clau

El Cornellà ha entrat en una dinàmica molt positiva i ho està aprofitant. Davant el Badalona, els de Romo van saber perseverar fins la victòria. El matx va començar molt igualat i les ocasions que es donaven no inquietaven massa a cap dels dos porters. Durant la segona meitat, el Cornellà s’ha anat fent amb el partit, madurant-lo fins que ha trobat espais per fer mal. Primer Becerra, amb una bona definició (76′), i després Pol Moreno (81′), van acabar donant aquest valuós triomf als del Baix Llobregat. Per la seva banda, els de Manolo González comencen a necessitar una victòria per no desenganxar-se dels equips que té per dalt.

The post Barça B i Cornellà li segueixen la pista al Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRIFOL @JordiGrifol

Passen les jornades i hi ha un equip que segueix a la seva i cada cop sembla més inaccessible arribar a ells. Aquest equip és el CE Sabadell, que setmana rere setmana fa més increïble encara la seva temporada. Després dels arlequinats, hi ha una batalla constant per les altres tres posicions de privilegi, que gairebé cada jornada canvien de propietari.

Aquesta 22è jornada ha permès al Cornellà col·locar-se en quarta posició, després de superar a l’Espanyol B. El balanç de la jornada és de quatre victòries locals, tres empats i tres victòries visitants.

La UE Llagostera i l’AE Prat no van passar de l’empat. Tot i això, ambdós equips van gaudir d’ocasions per acabar el partit amb els tres punts a la butxaca. A la porteria visitant, Melgrati va debutar generant bones sensacions després d’evitar el gol llagosterenc en diverses ocasions i, sota els tres pals locals, Marcos també va complir. Malgrat això, abans del descans, Magallán va aprofitar una pilota morta dins l’àrea del Prat per batre Melgrati (38′). A la represa, la contestació pratenca no es va fer esperar i, Raíllo, va posar l’empat després d’una bona jugada col·lectiva per banda dreta (54′). El tram final de partit va deixar més ocasions, però ni un ni altre equip les van aprofitar i l’empat va ser el resultat final.

A sis minuts. L’Olot va acaronar la victòria al Camp d’Esports de Lleida però, just quan faltaven sis minuts pel xiulet final, se’ls hi van escapar els tres punts davant el Lleida. Els homes de Raúl Garrido van sortir al terreny de joc endollats i amb les idees clares. Això els va permetre generar perill i gairebé no rebre’n, gràcies a la solidesa defensiva. Després de diverses ocasions, una centrada de Xumetra a les acaballes de la primera meitat era rematada per Salinas, que no va perdonar (45′). Molo volia una reacció. Per això mateix, va realitzar un doble canvi, donant entrada a Marc Martínez i Bagayoko. A partir d’aquí, el Lleida va donar una passa endavant, fent patir a l’Olot. Així va ser com, després de diversos avisos, una rematada d’Adri León a partir d’una falta va propiciar l’empat (84′) i va deixar glaçats als olotins, que ja fregaven els tres punts amb els dits.

Ni Riqui Puig, ni Collado, ni Araújo… García Pimienta no va poder comptar amb alguns dels seus millors homes per enfrontar-se a l’Ejea, però això no va ser un impediment. Els blaugranes, durant la primera meitat, van gaudir de domini, però els visitants es trobaven molt ben col·locats defensivament i això feia que les ocasions tardessin en arribar o no fossin massa clares. Malgrat això, un xoc entre Reis i el porter de l’Ejea va propiciar el penal i, Monchu, no va fallar (35′).

Després del gol, els aragonesos van intentar atrevir-se més, conscients de la necessitats de fer gol, i això va fer trastocar una mica els plans de Pimienta i, Carevic, va haver de fer de dic de contenció. Malgrat els moments d’angoixa, Kike Saverio va realitzar un potent xut des de la frontal que va resultar impossible per Jon Ander i que significava el segell que confirmava la victòria blaugrana (70′). Amb aquests tres punts, el Barça B segueix sumant triomfs que el mantenen entre els quatre primers.

Cop d’autoritat

El líder segueix guanyant i, cada vegada, sembla més poderós. Davant el València Mestalla, a domicili, el Sabadell va tornar a sumar els tres punts, i de manera contundent. La primera meitat es va mantenir equilibrada, sense ocasions clares i molt respecte entre els dos equips, a més d’interrupcions per lesions i molèsties. Això, però, ha canviat del tot en una segona meitat on els d’Hidalgo han mostrat la seva millor versió. Un penal, que Édgar va transformar en gol, (58′) va facilitar les coses. A partir de llavors, tan sols uns minuts després, Aitor Pascual va caçar un refús per fer el segon de xilena (62′) i, per tancar la festa arlequinada, Xavi Boniquet rematava una centrada des de la frontal (79′). Resolutiu al davant i sòlid al darrere, el Centre d’Esports segueix millor que mai, veient-ho tot des del cim de la categoria.

De buit. El Badalona no va poder puntuar a domicili davant l’Ebro. El conjunt de Manolo González va començar el partit gaudint d’ocasions i, de fet, una d’elles va ser de Cris Montes, que no va perdonar (32′) i va posar per davant als seus. Malgrat això, l’expulsió de Valentín Merchán per doble groga només començar la segona meitat va acabar marcant el partit. Amb avantatge numèrica, els locals van fer una passa endavant que els va servir per empatar, després que Fran García rematés una centrada (55′) i, posteriorment, acabarien remuntant amb un xut d’Álvaro González fora de l’àrea (71′).

Així doncs, derrota dolorosa dels escapulats, que van dominar amb igualtat de condicions però que es van veure superats amb un home menys. Tocarà seguir treballant de valent per sortir del descens.

A Prada de Moles els gols no van arribar. L’Andorra va tenir el domini del partit en forces trams, però no va poder concretar davant l’engranatge defensiu del Nàstic de Tarragona. Les poques ocasions que van tenir els de Gabri van ser neutralitzades per Bernabé i, Ratti, per la seva banda, va fer el mateix. Finalment, empat a zero que no serveix a l’Andorra per tornar a zona privilegiada però sí que manté als de Seligrat fora del descens.

Victòria de play-off

Al Municipal de Cornellà, ser visitant és igual a incomoditat constant. Així es va sentir l’Espanyol B, que va caure derrotat davant el Cornellà. Els locals van començar forts el partit, però poc a poc les forces es van anar equilibrant i els de Gay també van gaudir d’alguna oportunitat. La més clara, però, va ser per Pol Moreno, que amb un cop de cap gairebé fa el primer de no ser per una bona mà d’Adri López.

La segona meitat va seguir una tònica semblant fins que va arribar la ocasió clau. De córner, Becerra va pentinar la pilota i aquesta va acabar entrant (61′). El Cornellà s’avançava. A partir d’aquí, el filial blanc-i-blau va buscar l’empat i el va arribar a tenir a prop amb bones ocasions, però finalment els tres punts es van quedar al Municipal, on sempre és complicat puntuar. Amb aquesta gran victòria, els de Romo van acabar la jornada entrant a posicions de play-off.

The post El Cornellà entra a zona de ‘play-off’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Cornellà ha disputat dues promocions d’ascens consecutives, mentre que el Nàstic ve de tres anys a Laliga 1I2I3. Són dos dels projectes més interessants del grup 3 de Segona B i des d’avui ja tenen nou entrenador de forma oficial. Xavi Calm i Enrique Martín han deixat pas a Guillermo Fernández Romo i Xavi Bartolo. En el cas dels grana, el canvi ve acompanyat també amb renovació a la direcció esportiva, liderada per Sergi Parés. Es respiren aires nous al Municipal i al Nou Estadi.

“Estic molt content de començar aquest projecte al Cornellà. Aportaré el meu granet de sorra per complir els objectius del club”, comentava Fernández Romo en la seva presentació. El tècnic, de 40 anys, arriba a Cornellà procedent de l’Ejea, un equip que ha mantingut la categoria amb patiment. Té ben clar què ha de fer i com aconseguir-ho: “S’ha de treballar, seguir amb aquesta organització i fer una bona plantilla. Ningú pot prometre res, i menys èxits esportius. El Cornellà ha demostrat ser un projecte seriós, però humil. Espero que es mantingui l’estabilitat que té aquest club i segueixi la mateixa línia”

Manzano: “Guillermo encaixa amb el perfil del club”

Fernández Romo afronta el seu cinquè projecte a Segona B. Amb l’Olímpic de Xàtiva va acabar destituït a la jornada 23. Va arribar a Sabadell a la 23 per a substituir a José Solivelles i la seva etapa a la Nova Creu Alta va estar marcada pels empats (9 en 16 partits). A Jumilla en va tenir prou en 5 jornades per a salvar l’equip i com a tècnic de l’Ejea va mantenir la categoria la temporada passada.

Es el primer entrenador no català del Cornellà a Segona B i no va dubtar a elogiar els seus predecessors: “Tan Jordi Roger com Xavi Calm han demostrat ser excel·lents professionals. Nosaltres treballarem i competirem al màxim”. Per la seva part, Andrés Manzano va declarar que “Guillermo és una persona que encaixa amb el perfil del club i és coneixedor de la categoria”. Fernández Romo ve sol i treballarà amb el cos tècnic de la passada temporada a Cornellà.

Bartolo: “Veurem un Nàstic ambiciós”

També va ser dia de presentacions al Nou Estadi. Xavi Bartolo, el nou tècnic, es va mostrar agraït per l’oportunitat i alhora motivat amb la nova etapa: “Tenia absoluta responsabilitat en tirar endavant aquest projecte esportiu tan ambiciós. Volem que el soci del Nàstic es torni a identificar amb el seu equip”.

Bartolo ja havia estat jugador del Nàstic la temporada 1996-97 i la passada temporada havia dirigit al Reus fins que el club va deixar de competir a LaLiga 1I2I3. L’entrenador de Bellver de Cerdanya va assegurar que “veurem un Nàstic ambiciós que surti a per la victòria i que enganxi a l’afició des del primer moment amb l’objectiu d’estar el més amunt possible.”

En referència als fitxatges, “aquell jugador que truqui a la porta per jugar, ho farà. No importa que tingui 19 anys o 32. Han de ser jugadors que vagin a pel partit i ho hagin donat tot, es guanyi o no.” Aquesta setmana es presentaran 4 o 5 fitxatges al Nàstic de Tarragona. El mercat comença a bullir.

The post Romo i Bartolo ja lideren a Cornellà i Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Ja en tenim un dels quatre que opten a la ‘H’ daurada que representa la glòria dels Històrics. El Sants va sumar dos dels sis punts possibles, tants com un Horta que va acabar invicte però a qui li va faltar pegada, i com un Cornellà que va passar sense pena ni glòria pel Guinardó. Tot es va resoldre pel número de gols marcats i els de Lossio en van sumar 2, per 1 els seus rivals. Els de L’Energia es van presentar al Guinardó amb les piles carregades i ben endollats per plantar cara en la temporada del seu ascens en diferit a Tercera Divisió.

Calor, cares conegudes, estrena de ‘village’ com en els grans tornejos de tenis… la gran cita de l’estiu ja està en marxa fins diumenge, amb l’únic descans de divendres. Repassem els tres minipartits que han decidit el primer grup.

RESPECTE I IGUALTAT

Obrir el Torneig d’Històrics no és gens fàcil. Tot és nou mentre amics, coneguts i saludats repassen com els ha anat –o els va- l’estiu. Aparentment, és complicat aconseguir que tothom pari atenció al que passa damunt el verd, però Horta i Sants van sortir amb ganes d’acabar amb els protocols i demostrar que el planeta futbol –o planeta #futbolcat- torna a girar.

No va ser brillant però sí intens. L’Horta va sortir més decidit que els de Tito Lossio i Domi va donar el primer avís a Yamandú quan només havien passat tres minuts. No obstant això, els de Tito Lossio van agafar el ritme ben aviat, buscant la pegada de Sergio Navarro fins que la van trobar en un desplaçament llarg que el ‘killer de l’Energia’ va fer bo amb un retall a l’àrea.

L’alegria santsenca va durar poc. Tot just, els dos minuts que van pasar fins que Alberto va fer caure Domi Berlanga a l’àrea. Adri Lledó va enganyar Yamandú i no va perdonar. El porter uruguaià va estar més encertat en un xut des de fora l’àrea de Guillem, en l’ocasió més clara fins al final dels 45 minuts. A la tanda de penaltis –força variada, per cert-, el Sants va tenir més encert.

QUIN PAL!

El segon capítol de la jornada suposava el debut del Cornellà en la competició contra un Horta obligat a marcar si volia tenir alguna opció. Certament, els de Nacho Castro no en van disposar de gaire armament. Si més no, un xut de Joan Vives en el 41’ que va treure bé Ramón Juan. Poca cosa més i això no donava per seguir en dansa a la competició del Guinardó.

Per la seva banda, el Cornellà tampoc no va mostrar gaire encert en atac i els pals van ser els culpables. El balear Jaume Pascual va estavellar una pilota al ferro dret de la porteria de Sergio al 14’, mentre que al 40’ va ser David Goldar qui, de cap, va fer sonar el travesser. I quan no eren els pals, era Sergio qui treia una mà com la que va evitar el gol de Jaume, al 39’.

Al final, un empat sense gols i sense cap esperança pels de Nacho Castro. L’Horta, a pensar en la Copa Catalunya i la Lliga. I el Cornellà, amb l’objectiu de guanyar el darrer partit si volia ser a .les semifinals de dissabte a les 17.00 h. Al Sants li valien tots els empats.

GALA-MARIO, SOCIETAT LIMITADA

Amb les cartes damunt la taula, el Sants veia més a prop el camí de les semifinals. Tito Lossio va apostar pel 3-4-2-1 marca de la casa per aguantar les etzibades dels verds del Baix Llobregat, en un partit desigual si tenim en compte la categoria on jugaran aquesta temporada tots dos clubs. Xavi Calm va introduir de sortida nou canvis respecte l’anterior minipartit, però no va ser fins que va sortir Manu Torres al camp quan aquest va disposar de la primera ocasió, marxant la pilota per sobre el travesser de la porteria de Nacho Berché.

I la calma santsenca encara va ser més gran quan, ja avançar el partit i si se’ns permet el joc de paraules, es va produir una assistència de Gala perquè Mario Canti… gol. David Gala va trencar pel mig a la defensa verda perquè l’exjugador del Viladecans trobés el camí per batre Uri.

Amb poc més d’onze minuts, el Cornellà necessitava fer dos gols, però costava acostar-se a la porteria blanc-i-verda. Malgrat això, els de Xavi Calm no van perdre l’esperança. I menys, quan el juvenil Miguel Fernández va enganxar una pilota morta a la frontal i va sorprendre el porter del Sants. Assetjament verd fins al final, amb més voluntat que encert, per acabar abaixant el cap, malgrat l’empat, davant un dels fundadors d’aquest Torneig d’Històrics, qui va obtenir, tres anys després de la darrera oportunitat –contra l’Hospi al 2015-, el bitllet a les semifinals.

The post El Sants dona primer i tomba Horta i Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada de l’amor ha acabat suposant tot un desengany pel futbol català. Dels 10 equips de la categoria, el Barça B ha estat l’únic capaç d’aconseguir la victòria. Només ha estat una, però de prestigi. Els de Gerard López es van imposar al sempre complicat Rico Pérez, acabant el partit amb un home menys. Són ja cinc victòries consecutives, amb 8 gols a favor i cap en contra. Una ratxa basada en la revolució al mercat d’hivern, que ha portat l’equip del descens a la zona alta. El play-off està a només 6 punts del Barça B – contant els d’Huracán – quan en queden 39 encara per disputar. Arribaran? Qui sap. El que sí és un fet és que aquesta jornada cap dels quatre primers va ser capaç de guanyar. Les victòries comencen a ser molt cares.

Bé, sí ho va fer el Cornellà, però sense jugar. Els tres punts sumats per l’exclusió d’Huracán deixen els verds quarts, amb 42. El Reus, tot i estar en el seu pitjor moment, acaba la jornada millor que la va començar. L’empat a Buñol a l’últim minut escurça a tres punts la distància respecte el Villarreal B, que va perdre a Lloseta.

Preocupant la dinàmica dels roig-i-negres. 9 punts dels últims 24 és un bagatge molt pobre per a un aspirant a campió. Com la resta ensopeguen, no es nota tant. Ningú perdona res a la segona volta i el Vila-Real B-Reus del 28 de febrer ja apareix a l’horitzó. Segurament, aquest partit no decidirà la lliga, però sí que pot reforçar a dos líders que ja no semblen tant intocables com fa unes setmanes.

LLEIDA: UN PUNT GUANYAT, O DOS PERDUTS?

S’hi ha anat acostant mica en mica el Lleida Esportiu. Els blaus, tercers, ja fan notar el seu aler als dos equips capdavanters. L’alegria, però, no és completa. Si bé és un dels equips més regulars de la lliga, l’equip d’Idiakez va desaprofitar una altra oportunitat d’or per donar un cop sobre la taula. Com al Rico Pérez (2-1), a El Collao el Lleida no va guanyar. L’Alcoyano va jugar 20 minuts amb un home menys, però no hi va haver manera. En set dies, nova oportunitat. El Villarreal B visita la Terra Ferma.

Un altre filial, com l’Espanyol B, no va tenir el dia. L’experiència de l’Atlètic Balears es va imposar a la joventut de l’equip de Lluís Planagumà. Nova lliçó (una més) pel filial més jove de la categoria. Amb tot, els blanc-i-blaus segueixen a la zona cómoda. Potser no són els que sumen més punts, però cada partit és un nou aprenentatge.

COMBATS NULS A OLOT I L’HOSPITALET

No estan per aprendre, sinó per competir, altres equips. L’Hospitalet, incapaç d’enllaçar dues victòries consecutives, segueix amb el descens a rebuf. El Sabadell va avançar-se al feu riberenc i Miki Muñoz va establir la igualada definitiva. Un punt que serveix de poc als arlequinats, que fa un mes que no guanyen, i a l’equip de Martí Cifuentes, millor, però encara sota pressió.

El mateix desenllaç va tenir el xoc de la Garrotxa. L’Olot es jugava la vida, però va quedar-se a mitges per enèsima vegada. L’empat, el resultat més repetit aquesta temporada, condemna els de Rodri. De fet, l’Olot és, amb 12 igualades, l’equip que lidera aquesta estadística. El Badalona, com sol ser habitual, manté la distància envers l’infern. Encara podria haver estat més gran dels 5 punts actuals si Sekou no remata al pal a l’última jugada.

La pitjor notícia d’una jornada negra va ser la de la Pobla de Mafumet. El Valencia-Mestalla va atropellar al filial grana i el va golejar sense pietat. El zero a quatre final fa molt mal a l’únic equip català en zona de descens. La Pobla no reacciona i Martín Posse no troba solucions. Aquesta vegada, ni la presència d’Stephane Emaná va canviar res. Les properes dues setmanes – la propera toca descans – es faran eternes al Camp de Tarragona.

The post El Barça B enamora per Sant Valentí appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’any 2016 no s’havien vist ni gols ni victòries de L’Hospitalet. Els riberencs jugaven una final a Montigalà i la van guanyar. Coro i Puerto, golejadors i líders, van treure l’equip del descens. El partit va seguir a la sala de premsa. Martí Cifuentes va dir que no entenia “situacions antiesportives del Badalona, com no tornar la pilota”. Manolo González, per la seva part, va afirmar que no havien tirat la pilota fora “perquè el jugador de L’Hospitalet no estava lesionat” i afegia que , en referència a Cifuentes. “No pots anar d’una cosa i ser una altra”, explicava el tècnic escapulat. Aquesta rivalitat ve de lluny.

I seguirà a la classificació, ja que Badalona (28 punts) i L’Hospitalet (26) lluiten pels mateixos objectius. Qui deixa de mirar cap a baix és el Barça B, després de quatre victòries consecutives. L’Olot en fa 9 que no guanya i és l’únic equip de la categoria que no coneix la victòria fora de casa. Moment delicat per a Rodri i una dada nefasta: 4 victòries en 24 partits.

L’Espanyol B tampoc havia guanyat com a visitant fins avui. El conjunt blanc-i-blau va superar per la mínima al Sabadell, gràcies a un gol de Pibe. Nova ensopegada dels arlequinats – segona consecutiva a casa – que els allunya de la zona alta. D’altra banda, el de Lluís Planagumà és el millor filial català de la categoria. I, com ja han recordat Miguel Álvarez i Manolo González, l’únic “de veritat”.

PRIMERA CRISI PEL REUS?

Per dalt, les coses no estan com sempre i això és notícia. El Villarreal B s’escapa a quatre punts del Reus, que perd pistonada. L’equip de Natxo González va ser golejat severament per l’Hércules. Va ser, de fet, la venjança del 0-3 de la primera volta al Rico Pérez, amb un resultt idèntic. Segurament, és el pitjor moment de la temporada per a un Reus que només ha guanyat un partit dels últims quatre.

No només ho ha aprofitat el filial groguet, sinó també la resta de perseguidors. Les distàncies s’escurcen i el Reus (46 punts) veu com Lleida Esportiu (41), Hércules (40) i Alcoyano (39) s’acosten. Els dos primers, van golejar en aquesta jornada i els de Palop van treure un empat meritori del Mini Estadi de Vila-Real.

SE’N VA LA LLUM A LLEIDA

Els blaus, que només han perdut un partit a casa, van fer valer el factor Camp d’Esports. El Lleida Esportiu va golejar l’Atlético Levante el dia del debut de Carlos Rodríguez. No van ser les úniques notícies a la terra ferma, ja que el partit es va veure interromput durant uns minuts. Les torres de llum de l’estadi van apagar-se. S’encén, i de veritat, l’opció de fer play-off d’un equip que, a diferència de la temporada passada, va de menys a més.

El mateix ens agradaria dir de la Pobla de Mafumet, però lamentablement no és així. El filial del Nàstic va caure per la mínima a Son Malferit i no surt del descens. La del debut, està sent una temporada difícil pels joves de Martín Posse. Encara més, des que Emaná ha pujat amb el primer equip. Però la Pobla seguirà remant, com la resta d’equips de la categoria en les 14 jornades que queden. Entrem a la recta final.

The post L’Hospitalet aguanta la tempesta i trenca la sequera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les mancances de la primera volta s’han vist resoltes amb el mercat d’hivern. Només el Lleida Esportiu i l’Espanyol B han mantingut les seves plantilles sense novetats. La resta, fins a vuit equips catalans, han incorporat cares noves. Una de les més sonades com Abraham està tenint rendiment immediat. El canari comença a recordar aquell jugador màgic que va meravellar a Badalona i va decidir un partit. Com en aquella època, amb un magistral llançament de falta. El Cornellà, que puja a la tercera posició, presenta candidatura seriosa al play-off i qui sap si a alguna cosa més. Amb 39 punts, ja no es pot aspirar només a la permanència?

Segur que fins que no s’arribin als clàssics 45 no es canviarà de discurs. En qualsevol cas, la temporada dels de Jordi Roger és per emmarcar. Només els dos líders, clarament distanciats, milloren el seu rendiment. El Villarreal B no afluixa i ha aprofitat la punxada del Reus a Olot. És cert que només Alcoyano i Barça B han pogut guanyar a la Garrotxa, però els roig-i-negres van tenir més opcions que no pas els locals.

Aquesta vegada, a diferència de moltes altres, els de Rodri no van ser millors que el rival. L’Olot només ha guanyat 4 partits de 23 i està vivint una temporada terrible. Idèntica dada presenta la Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic, sense Emaná, és més vulnerable. Encara queda Varo, que va aturar un penal – això no és notícia – contra el Sabadell. Els de Posse no van desaprofitar el seu, però sí la oportunitat de guanyar. Finalment, empat a un.

EL LLEIDA SUSPÈN L’EXAMEN DEL RICO PÉREZ

Més val puntuar que perdre, està clar. El Lleida Esportiu acudia al Rico Pérez amb l’oportunitat de donar un cop sobre la taula, que finalment no va succeir. Dotze jornades després, els blaus van caure derrotats. La Segona B no perdona i un equip com l’Hércules, tampoc. Amb aquesta derrota, l’equip de la terra ferma queda fora dels llocs de play-off. La tercera i la quarta plaça aniran molt cares.

Hi podrà arribar el Barça B? El filial està a 10 punts del play-off, però amb les noves incorporacions ho veu tot possible. No n’hi ha per a menys després de tres victòries consecutives. L’última, contra un L’Hospitalet enfonsat, que ja està en descens i no troba el rumb. Els riberencs, que no guanyen des del 29 de novembre, cauen a la zona de descens.

I no només això. El gol està sent el gran problema per a l’equip de Cifuentes. 501 minuts sense marcar d’ençà d’aquella diana de Puerto al 39’ del partit contra l’Atlético Levante. Allò va ser el 20 de Desembre. 8 hores de futbol després, L’Hospitalet no ha pogut perforar el marc contrari. Contra el Badalona a Montigalà, l’equip i Martí Cifuentes es jugaran més que tres punts.

“L’ESPANYOL B ÉS UN FILIAL DE VERITAT”

No serà fàcil contra un equip escapulat que si per alguna cosa es caracteritza és per no baixar mai els braços. El Badalona va aixecar un 2-0 a l’Espanyol B gràcies a dos gols d’Óscar Muñoz, que debutava. Bon punt fora de casa i encara millor roda de premsa de Manolo González. El tècnic va dir que “l’Espanyol B és un filial de veritat”, felicitant l’aposta per la formació de joves que no s’està produint a la resta d’equips B de la categoria.

The post S’escalfa el grupo III de la segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

“No hay nada nuevo bajo el Sol”, que diu la dita, al grup 3 de Segona B. Vila-Real B i Reus dominen amb mà de ferro, el Lleida segueix invicte, el Cornellà treu or de l’estratègia i l’Olot segueix sense guanyar fora de casa. I L’Hospitalet no ho fa a tot arreu. L’única tònica que ha canviat aquest cap de setmana ha estat la del Barça B. A cop de fitxatges, el filial de Gerard López ha sortit del descens… i és dotzè! Un exemple més de la igualtat d’aquesta lliga (això tampoc canvia) i de com d’ajustades estan les coses. Però, és una lliga de dos? És massa aviat per a fer tal afirmació? El temps ho dirà, però de moment poden fer les seves apostes.

No perdrien gaire patrimoni si fessin un ‘all in’ amb el Reus. Sense Natxo González, ni Colorado, ni Ángel, Marín, Rafa García, Moyano o Vaz els roig-i-negres van tirar de raça de campió per a superar L’Hospitalet. Dos gols d’Edgar – 11 ja del davanter de Gavà – i Vítor i una gran segona part van deixar el partit vist per sentència. L’alegria no va ser completa, ja que el Vila-Real B també va guanyar. De L’Hospi, millor no parlar.

Mala, nefasta dinàmica dels riberencs i pocs símptomes de recuperació. Res a veure amb el que s’està vivint al poble veí. El Cornellà ha deixat de ser una revelació per a convertir-se en una realitat. Com a Reus, un gol del capità David va donar una victòria de prestigi. I és que fins avui només Hércules i Lleida Esportiu havien guanyat a la Nova Creu Alta. Entre els dos està situat l’equip de Jordi Roger, amb 36 punts.

‘SUPER LLEIDA’, 12 JORNADES INVICTE

38 té un Lleida Esportiu que si no fos per l’estratosfèric rendiment dels dos líders estaria molt més amunt. Els blaus acumulen 12 jornades sense perdre i, a més, el seu joc va ‘in crescendo’. “Ens han sotmès”, deia Rodri en roda de premsa. No li faltava raó, ja que al final la victòria va caure pel seu propi pes. Va ser justa i merescuda. Serveix per a eixamplar la distància respecte l’Hércules a quatre punts. Un bon coixí per a afrontar la visita al Rico Pérez de la propera setmana.

El partit de la jornada a FutbolCatalunya no va decebre, però Idiakez no vol eufòries. Preguntat per FC sobre si s pot arribar a atrapar a Vila-Real B i Reus el basc va ser clar “Només penso en l’Hércules. En futbol, a la mínima que treus pit te’l destrossen”. Qualsevol cautela és poca després del que va passar fa menys d’un any. Aquest Lleida, però, té molt bona pinta.

GERARD LÓPEZ RESPIRA

No podem dir el mateix del Barça B, tot i que disposi de la, probablement, millor plantilla de la lliga. Els fitxatges han canviat la cara dels blaugrana, que van superar per la mínima l’Espanyol B en el derbi de filials. Els futbolistes van celebrar el gol de Cámara amb Gerard, fet que demostra la confiança en el tècnic. Ara la pregunta és: aquest equip arrasarà a la segona volta o les individualitats no ho són tot?

Ben diferent és la situació del Badalona. Amb el que pot, Manolo González ha armat un equip competitiu que manté la distància envers el descens. Cinc punts els separen ara de la zona fatídica i també de la Pobla de Mafumet, amb qui van empatar a zero a Montigalà. Les victòries a Segona B van cares i ningú regalarà res en una segona volta que ja està sent més que exigent.

The post Lleida Esportiu i Cornellà no volen una lliga de dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la notícia de la jornada a Segona B, per no dir de la temporada. El Sabadell no guanyava fora de casa des del 12 d’octubre del 2014, quan ho fa fer a Llagostera. Molt de temps, massa amb una llosa pesadíssima a sobre. 462 dies i 27 partits després, segons informava l’estadístic Miguel Ángel Rodríguez, els arlequinats han tornat a guanyar com a visitant. La victòria, històrica, serveix per a enganxar-se a la lluita dels millors. El Sabadell, amb 31 punts, s’acosta a Cornellà (33), Lleida Esportiu (35) i Reus (42). Cap dels tres van guanyar en aquesta jornada, la de la resurrecció del Barça B. Els fitxatges tenen rendiment immediat al filial blaugrana, especialment el bigolejador Dani Romera.

Però anem a pams. La Segona B s’estreny encara més. Cap dels quatre primers classificats ha guanyat aquesta jornada. El Reus va ser incapaç de superar un Espanyol B més afinat de cara a porteria. Dalmau, pitxitxi amb 12 gols, va veure porteria set jornades després. Natxo González va reservar als seus millors homes i la jugada li va sortir malament. El Reus perd pistonada, amb una victòria en els últims quatre partits.

La derrota dels roig-i-negres no va ser tan cara com podia semblar. El Vila-Real B va veure’s superat per un Olot ambiciós, que va merèixer més que un empat. És la tònica de la temporada pels garrotxins. Juguen bé, generen ocasions, són millors que el rival, però no ‘maten’. Sí ho va fer Carlos Martínez, que no va celebrar el gol per respecte a club i afició. El ‘killer’ ha marcat tres gols en dos partits contra l’Olot aquesta temporada. La norma dels ex mai falla.

EL LLEIDA NO PERD I L’HOSPI NO GUANYA

Tampoc ho fa el Lleida Esportiu, probablement l’equip més sòlid a aquestes alçades de competició. Els blaus, invictes en els últims 11 partits, només han encaixat tres gols en aquest període. Cap li va marcar L’Hospitalet, en un partit – un més – en el que els riberencs no van xutar a porteria. Cinquena jornada sense guanyar dels de Cifuentes, que tanquen la jornada dos punts per sobre del descens.

O, en altres paraules, a dos de distància de la Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic va veure’s superat per un Barça B en el que comencen a funcionar els fitxatges. Dani Romera, un dels nouvinguts, va fer els dos gols. Alberto ­Perea i Xemi van debutar, mentre que s’espera en breu l’arribada de Salva Chamorro. Amb tot, Gerard López disposarà d’una de les millors plantilles de la categoria per a sortir del pou.

No té tanta fortuna – per no dir pressupost – el Badalona. Els escapulats van competir contra el Cornellà, però va ser insuficient. Els verds, amb 33 punts, segueixen fregant el play-off, però no van acabar d’aprofitar la derrota de l’Hércules contra l’Alcoyano al Rico Pérez. Un ex del ‘Deportivo’, precisament, va debutar al Municipal. Abraham Jesús Noé va jugar l’última mitja hora contra un Badalona on va triomfar. En aquest cas, la norma dels ex no es va complir.

The post El Sabadell guanya, per fi, fora de casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Sergi Masqué (1985) és més reusenc que el pal de la bandera de l’estadi Municipal. Va entrar al club amb 7 anys i va marxar amb 29. 22 anys va vestir la samarreta del Reus l’etern capità. El passat 31 d’agost, la seva història amb el club de la seva vida va tenir el seu punt i final. Natxo González no va comptar amb ell i va haver de buscar una ‘sortida express’. Tot i tenir contracte, va haver de buscar la millor opció i aquesta va ser Cornellà. Amb la samarreta verda, tornarà a casa en la primera jornada després de Nadal. El 2016 serà el primer any sencer sense vestir els colors que l’han marcat sempre.

Acaba el 2015 i començarà el 2016 pensant en el que passarà el 3 de gener.

Està clar que és un dia especial. Després d’onze anys al meu club vaig marxar fora i haver de tornar a casa és estrany. Estic a un altre club i ara he de centrar-me en el que toca, que és guanyar.

Després de tot això, li serà anormal ocupar el vestidor visitant.

Suposo que sí. Tampoc ho sé. De moment estic molt tranquil, però quan arribi el dia ja veurem. Sí serà estrany, però són etapes de la vida i no hi ha cap altra que adaptar-se.

S’espera un homenatge per part del club?

No m’espero res. Tot el que he fet ho he fet de cor. Ho he donat tot durant onze anys i crec que és el que tocava. Si creuen oportú fer-me alguna cosa jo encantat de la vida i si no, no passa res. No necessito cap homenatge perquè tampoc m’ho mereixo.

El comunicat oficial del Reus quan va marxar deia que se li faria un homenatge. Alguna novetat al respecte?

Des d’aquell dia tinc molt contacte amb els companys, però que jo sàpiga no faran res. No crec que mereixi res especial. Sóc jugador de la casa i no cal donar-li voltes a això.

Un jugador que porta 22 anys al Reus, que és de la ciutat, que sent els colors… Per què marxa?

Jo no vaig poder decidir molt. Volia seguir aquí, però l’entrenador no comptava amb mi i això no ho puc controlar. Sé molt bé el que vull i m’havia de buscar un altre camí. Em van dir que no comptaven amb mi tenint contracte vigent i vaig buscar la millor sortida possible.

Tenint contracte vigent també va facilitar les coses.

I què havia de fer? Tinc 30 anys i el que vull és gaudir jugant a futbol i en aquesta vida s’ha de ser feliç. No pots estar a un lloc on no et volen i no compten amb tu. Forçat, em va tocar decidir buscar una sortida. Al Cornellà estic molt content i era la millor opció.

Guarda rancor a la gent que no el va voler?

La vida són etapes i jo he estat aquí 11 anys, he vist passar jugadors, amics, i pel que van decidir ells la meva es va acabar. Està clar que jo personalment no ho he passat bé. No va ser una situació còmode per a mi, però no tinc rancor per a ningú. Tinc una relació molt cordial amb la gent del Reus i no cal donar-li més voltes.

Si marca diumenge un gol no el celebrarà?

Això és un clàssic. El jugador que estima un club li deu un respecte. El Reus m’ho ha donat tot i jo ho he donat tot pel Reus. En el cas que marqués, que és molt difícil (riu), no el celebraria per respecte a tota la gent que durant tants anys m’ha donat suport.

Deu haver tingut enveja sana per la Copa, però també li deu haver sabut greu les desgràcies amb Sellarès i Jaume Delgado. Com les veu?

Tinc una relació molt estreta amb el Marc i el Jaume. Els hi dono tot el meu suport. Són situacions fotudes, però el grup és fort i ho superarà.

A Cornellà li ha faltat continuïtat?

Els primers partits ho vaig jugar tot i després menys per a tornar a jugar els últims. El futbol va com va. No pots buscar històries perquè és així. Com tot jugador de futbol, vull jugar tots els diumenges. Estic content amb el club i quan se’m doni la oportunitat intentar aprofitar-la.

I el Cornellà ha estat un equip bipolar?

Sent realistes, l’inici del Cornellà no era normal. Sigui l’equip que sigui no és real. Després d’aquella ratxa positiva han vingut resultats negatius. Ni abans érem tan bons ni ara som tan dolents. Hem de buscar un equilibri i fer-nos forts a casa per a ser regulars. Si treballem com ho estem fent acabarem estant a on ens mereixem.

El Cornellà ha de lluitar per a acabar a dalt o per a aconseguir la permanència?

La meva lectura és que sóc una persona ambiciosa. En la situació que estem i a la jornada actual hem de lluitar per acabar a play-off, que és on hem estat tota la primera volta. Si d’aquí 10 jornades estem lluitant per no baixar m’hauré de callar la boca.

Un jugador amb quasi 200 partits de lliga disputats a Segona B com vostè què opina del que ha passat amb Huracán Valencia?

És una situació molt fotuda. A Reus i també a Cornellà no he tingut cap problema d’aquest tipus. És una llàstima pel futbol i pels futbolistes. Que un club no pagui i el facin fora de la lliga ho trobo una situació molt lamentable. Si Huracán no paga als jugadors ha de tenir una represàlia, però la més justa no crec que sigui fer-lo fora de la lliga i deixar als jugadors sense equip. A Segona B passa molt i això s’ha de regularitzar moltíssim perquè nosaltres som treballadors. Mereixem el nostre sou i cada jugador d’Huracán tindrà la seva família o hipoteca. És greu i els hi dono el màxim suport.

El futbolista també té una vida, lògicament.

Moltes vegades etiquetem el futbolista com una persona que guanya molts diners, viu la vida i està al marge de tot. A Segona B som treballadors i el futbol té moltes coses bones, però també dolentes. La gent no és conscient d’això. Jo vaig deixar la meva feina a Valls pel futbol. He treballat vuit hores al dia i sé el que és treballar.

En el seu cas, quina perspectiva de futur té?

Visc amb la meva parella a Reus. No tinc fills ni estic casat. A nivell de feina vaig demanar una excedència fa tres anys degut a la professionalització del Reus. Tinc els meus estudis i quan acabi el futbol podria tornar a tenir la meva feina. Si ells volen, allà estaré.

Què li demana al 2016?

Em conformo amb poc. Amb ser feliç i tenir salut en tinc prou.

The post El retorn del ‘Maldini’ reusenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

217 dies sense promoció d’ascens és massa temps per a un club com el Lleida Esportiu. Els blaus, en línia ascendent, van tornar al seu hàbitat natural al mateix lloc on havien fet el ridícul perdent-lo. Ironies del destí. En qualsevol cas, guanyar a Cornellà suposar tancar una ferida oberta des d’aleshores i mirar el 2016 amb optimisme. Manu Onwu, que no va participar d’aquella desfeta, va ser l’heroi amb dos gols. El play–off canvia de mans. El Lleida se’l pren a un Cornellà bipolar en aquesta primera volta a la qual li queda una jornada per disputar.

El líder segueix sent el Reus Deportiu. L’experiència de la Copa no ha descentrat als roig-i-negres, amb una única derrota en lliga un llunyà 4 d’Octubre. A Xàtiva no es va poder guanyar. Tampoc es va perdre. Bon resultat per a l’equip més fiable de la competició. Si el Reus guanya el Cornellà la propera jornada serà campió d’hivern.

Ha de guanyar sí o sí, però. El Vila-Real B no dóna treva al Reus i la lliga, amb tota probabilitat, serà cosa de dos. El filial groguet va superar a una Pobla de Mafumet en plena forma. De res va servir el gol d’Emana davant la qualitat del rival. Carlos Martínez va tornar a ‘mullar’ i amb 10 gols ja amenaça al pitxitxi Dalmau (11).

El golejador blanc-i-blau no va marcar, però tampoc va fer falta per a què guanyés l’Espanyol B. Com tot filial té moments millors i pitjors, però l’equip de Lluís Planagumà ha demostrat seriositat i saber estar a la primera volta. Per això no ha arribat a patir de veritat. La distància de 4 punts respecte promoció i sis pel que fa al descens permet un cert marge de cara a la segona volta.

UN 2015 SENSE VICTÒRIES LLUNY DE SABADELL

No en té tant el Sabadell i, en gran part, és pel seu nefast rendiment fora de casa. L’equip arlequinat és el pitjor de la lliga fora de casa. No coneix la victòria i només ha sumat 3 punts de 27 possibles. El Valencia-Mestalla, penúltim, va imposar-se de la forma més cruel, amb un gol a l’últim minut. Miguel Álvarez i els seus tenen una clara assignatura pendent.

Tampoc va poder guanyar fora de casa el Badalona, que es complica la vida. L’Huracán, enfonsat pels impagaments, va tirar d’orgull per a remuntar contra el conjunt escapulat. Fa un mes que no guanyen els de Manolo González i el descens s’acosta a tres punts. Ja se sabia, però tocarà patir a Montigalà.

CIFUENTES: “PARLAR DE DIMISSIÓ ESTÀ FORA DE LLOC”

L’Hospitalet està en una situació similar. No ha ocupat posicions de descens, però l’ambient enrarit sobre l’equip riberenc ja no és cap secret. El de Cifuentes és el pitjor Hospi a aquestes alçades de lliga dels últims cinc anys. L’empat a casa contra el Llevant B, lluny d’invertir la dinàmica, ha creixentat els dubtes. El tècnic, per la seva part, va declarar que “hi ha cinc o sis equips més fotuts que nosaltres” i que “tots exagerem molt“.

A partir d’ara el calendari fa pujada per a L’Hospitalet. Ho està vivint l’Olot ara mateix. La visita de l’Hércules es va saldar amb un empat, que no és dolent però tampoc bo pels garrotxins. Després d’una primera volta complicada, tancar l’any fora del descens és una bona notícia.D’altra banda, amb el potencial de l’equip, la posició actual és del tot inesperada.

Què dir de la del Barça B? Després de 18 partits el filial de Gerard López no ha trobat el rumb… ni els punts. Segueix atrapat en el temps, sense reaccionar ni enllaçar la bona dinàmica. L’Eldense, amb els conceptes clars, va superar els blaugrana. El 2015 ha estat l’any del descens, però també el de no estar a l’alçada a Segona B.

The post El Lleida Esportiu tanca la ferida de Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Després de dos play–offs seguits el Lleida Esportiu ho tenia tot a favor per a aconseguir un tercer, però, incomprensiblement, va quedar fora. Una recta final pèssima pel que fa als resultats va condemnar els blaus. El Lleida va passar de lluitar pel liderat amb el Nàstic a acomiadar-se del play–off en només tres mesos. El cop de gràcia va ser a l’última jornada, quan el Cornellà, que es jugava la salvació, va demostrar més fam que no pas els de la Terra Ferma. El resultat de la desfeta va ser una gran decepció a l’entorn i canvis dràstics a la plantilla. Només 5 futbolistes d’aleshores segueixen al Camp d’Esports. Idiakez, amb la confiança de la directiva, també. Tots tornen al lloc del crim per a tancar un cicle negre.

I és que aquesta mateixa temporada han tornat a sorgir els problemes. Imanol Idiakez va estar a l’ull de l’huracà, però l’equip ha reaccionat. El Lleida Esportiu fa set partits que no perd i ha superat una davallada que el va portar a mirar cap al descens. Ara, a un punt de la promoció, els blaus volen ficar-s’hi per primera vegada. Si guanyen a Cornellà, així serà.

Perquè per als verds també ha canviat molt la història. El Cornellà ha passat d’estar a Tercera al 85’ de l’última jornada de la temporada passada a ser de play–off tota la present. 28 punts pels de Jordi Roger i 27 pels d’Imanol Idiakez. La millor venjança possible d’aquella tarda de juny pot ser tornar amb els escollits, mig any després. El Lleida Esportiu espera fer-se el millor regal de Nadal on va patir el pitjor cop de la seva curta història.

The post El Lleida Esportiu torna al lloc del crim appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Fer-se fort a casa és una premissa bàsica per a ser un equip competitiu a Segona B. L’Olot, que compleix la mitjana anglesa en els últims partits, no perd des del 24 d’octubre. Guanya a casa i empata a fora. D’aquesta manera ha sortit del pou i comença a mirar cap amunt. La graderia, entusiasmada, també respon i anima als jugadors, com per exemple a Wilfred després d’encaixar un gol. Tot plegat, un esclat d’alegria a la capital de la Garrotxa. Un més, i ja en van quatre al fortí dels volcans. Un gran rival com l’Espanyol B va ser la nova ‘víctima’ de la màquina olotina.

L’Olot, amb 18 punts, escapa del descens. La Pobla de Mafumet, també. Com si fossin dues gotes d’aigua, segueixen camins paral·lels. El filial del Nàstic ja li ha agafat el pols a la categoria i ja fa jornades que competeix. Resultats de mèrit com l’empat al Rico Pérez així ho demostren. El gol d’Emana val el seu pes en or i confirma la bona línia del conjunt grana.

L’Hércules perd pistonada respecte el play–off, com el Lleida Esportiu. Els blaus fa setmanes que no perden, però no acaben de ficar-se de ple a les posicions de privilegi. La visita de l’Huracán, un rival llastrat pels impagaments però amb bons arguments futbolístics tant individuals com col·lectius, es va saldar en empat. Insuficient, està clar. En 7 dies, partit d’alçada a Elda.

Tampoc va guanyar el Cornellà. La revelació de la lliga no coneix la victòria des del 18 d’octubre… i ja van sis partits. Tot i això, segueix dins del play–off, a la tercera posició concretament. El bon inici va donar un coixí important, però els verds necessiten trencar aquesta dinàmica. A Buñol el gol d’Óscar va ser insuficient per a guanyar, però l’empat no deixa de ser positiu.

UNA LLIGA DE DOS?

Qui s’ha beneficiat de les ensopegades dels perseguidors són els dos líders de la lliga. Reus i Vila-Real B sí van complir i allunyen a l’immediat perseguidor a més de dues victòries de distància. La Copa no va descentrar els roig-i-negres, que van guanyar per la mínima a un bon Mestalla. Fa quasi un any que ningú ha conquerit el Municipal a la lliga. Podrà l’Atlético de Madrid el dimarts vinent?

Entre setmana també jugarà el Badalona, en aquest cas la Copa Federació. Els escapulats, amb una falta de gol preocupant, van sumar el segon empat a zero consecutiu a Montigalà. El Sabadell tampoc va ser capaç de guanyar fora de casa (i ja van més de 400 dies). Miguel Álvarez va afirmar merèixer la victòria, mentre que Manolo González, molest per la gestió dels lesionats, va declarar que “això és la Segona B i no una oficina on fas les teves hores i te’n vas”.

CRISI OBERTA AL BARÇA B

Amb problemes físics, el Badalona visitarà Son Malferit on s’hi trobarà un Atlètic Baleares en estat de gràcia. Els balearicos van posar el dit a la ferida del Barça B, sense rumb i en zona de descens. Els últims tres visitants del Mini Estadi s’han endut la victòria. Ja no és un tema de sensacions – que són dolentes – sinó de necessitat. Si no guanya, l’equip de Gerard López pot ficar-se en problemes. La decepció ja és un fet.

Les cares de tristesa s’han tornat en alegria a L’Hospitalet. La victòria al camp del cuer trenca la mala dinàmica dels riberencs. Martí Cifuentes i els seus agafen aire i es situen a la còmoda zona mitjana del grup 3. Queda molt per davant i res està fet. Un tòpic molt encertat per aquesta Segona B tan cruel amb uns i benigne amb els altres.

The post Erupció de felicitat a la Garrotxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per segona vegada en poques setmanes, el públic de Sant Adrià ha gaudit de gols i espectacle. L’Espanyol B ha repetit contra L’Hospitalet el resultat que va propinar al Cornellà. Un quatre a zero inapel·lable que demostra el poder ofensiu del filial blanc-i-blau. Especialment, d’Adrià Dalmau que amb 11 gols es referma com a pitxitxi del grup 3. Els seus perseguidors ja estan a quatre de distància, que no és poca cosa.  L’Hospitalet, va ser l’altra cara de la moneda. Va patir la segona derrota consecutiva i confirma que és capaç del millor, però també del pitjor.

Aquesta va ser l’única victòria catalana d’una jornada marcada pels empats. Fins a set partits van acabar amb igualada! Quan no pots guanyar, almenys no perdis i seguint aquesta premissa el Reus va sumar un bon punt a Son Malferit. Li serveix per a seguir líder una jornada més i confirmar la seva fiabilitat. Només l’Alcoyano ha pogut derrotar els roig-i-negres i va ser un llunyà 4 d’octubre.

LA VICTÒRIA SE LI RESISTEIX AL CORNELLÀ

Els cinc primers classificats van empatar, pel que la zona alta segueix igual. Per tant, el Cornellà segueix ocupant la tercera posició. Un mes sense guanyar no ha apartat els verds del play–off, però la dinàmica obliga a reaccionar per a evitar desinflar-se. L’empat contra l’Hércules és un bon primer pas. La reacció al gol de Mariano va ser immillorable i es va sumar un punt que es pot donar per bo.

El del Lleida Esportiu a Paterna també. O no. El cas és que la visita al penúltim classificat es va saldar així. Els blaus sumen quatre jornades sense conèixer la derrota i han superat la crisi d’octubre. El play–off, però, es resisteix. De moment, és clar. El diumenge vinent al Camp d’Esports contra l’Huracán Valencia és una bona oportunitat d’assaltar-lo.

Ja a la zona mitjana, el Badalona segueix a la seva. Els escapulats no van ser capaços de guanyar el cuer a casa i van tornar a acusar la falta de gol. Els 7 marcats en 14 partits han donat 19 punts. Registres molt positius, tot i que no s’ha d’amagar que les poques dianes assolides són un aspecte a millorar per part dels de Manolo González.

ALBERTO PEREA GUIA L’INVICTE OLOT

Això no és un problema per a Olot i Pobla de Mafumet. L’espectacular empat a dos gols confirma les dinàmiques ascendents de dos equips que van començar fatal, però van a més. Alberto Perea suma la quarta jornada consecutiva marcant i s’ha erigit com el líder que necessitava Rodri. L’Olot, per la seva part, també acumula quatre jornades sense conèixer la derrota.

El Sabadell i el Barça B són l’altra cara de la moneda. Tots dos, en descens, no aixequen cap i el duel que els enfrontava no va suposar cap canvi. L’empat, insuficient, té millor gust pel filial, ja que va igualar un marcador advers per dues vegades. Pel que fa als arlequinats, esforç estèril. El Sabadell està en descens i necessita guanyar per a evitar problemes impensables a l’inici de la temporada.

The post Dalmau, l’as del pòquer de l’Espanyol B a L’Hospitalet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Ha costat, però la zona de descens a Tercera ja quasi està deserta de catalans. Només l’irregular Barça B de Gerard López l’ocupa, mentre que el Sabadell ha baixat fins a la sempre perillosa promoció. Per primera vegada des de fa setmanes, Olot i Pobla han deixat l’infern. Els garrotxins, sent fidels al seu estil i el filial del Nàstic basant-se en la solidesa. Dues formes per a fugir d’on no vol estar ningú. La tardor els hi ha provat i ara mateix viuen el millor moment de la temporada. El més dolç, després de veure cada jornada més rivals pel retrovisor.

Des de la quinzena posició, l’Olot en té sis per darrere. Ha passat d’estar despenjat amb el Llosetense a sortir del descens. La victòria contra el Cornellà i ser fidel a la seva filosofia en els pitjors moments, han reenganxat els garrotxins a la lliga. El Municipal ja és un fortí i els tres últims partits es conten per victòries, amb nou gols a favor i cap en contra. La setmana vinent, toca visitar la Pobla.

Curiós, el destí. Junta els dos equips de la zona baixa que estan més en forma. Un veurà tallada la ratxa… o no. En qualsevol cas, la Pobla de Mafumet ja acumula cinc partits sense perdre i fa gala d’una solidesa destacable per a un filial. L’última víctima va ser L’Hospitalet. Els riberencs perden a casa el que guanyen a fora i no poden deixar de mirar cap a baix.

EL ‘TOURMALET’ PASSA FACTURA AL SABADELL

De forma sorprenent, tampoc pot despreocupar-se el Sabadell. Després d’un bon inici de lliga, els arlequinats han perdut cinc dels últims sis partits. Els favorits han passat factura i Hércules, Vila-Real B o Lleida Esportiu han estat massa. L’últim, el Reus. El líder és més líder després de guanyar per la mínima a casa. Edgar Hernández, que va passar desapercebut a la Nova Creu Alta, va ser el botxí. Set gols ja pel davanter de Gavà.

La propera jornada hi ha un fratricida Sabadell-Barça B. Dos equips en un moment delicat es veuran les cares. El filial blaugrana segueix negat de cara a gol i conta els seus últims partits per derrotes. L’equip de Gerard López ja és el pitjor català dels 10 de la lliga després de caure al Mini contra el Badalona. Gran victòria dels escapulats, que rendibilitzen com ningú els seus gols. Han marcat 7 en 13 partits i tenen 18 punts, pel que cada gol dóna 2,57 punts. Espectacular.

A LLEIDA PASSEN DE PATIR A GAUDIR

Cal destacar també la millora del Lleida Esportiu en els últims partits. La derrota al Mini Estadi va suposar tocar fons, però des d’aleshores s’han guanyat tres partits seguits. La victòria contra l’Atlético Baleares, a més, és de les que creen afició. Primer, perquè és un rival directe i després perquè va ser remuntant. El Lleida va tirar de futbol i caràcter per a guanyar al Camp d’Esports i pujar fins a la cinquena posició, empatant a 21 punts amb el quart. Els blaus tornen a ser reconeixibles.

No podem dir el mateix de l’Espanyol B. Els de Lluís Planagumà van empatar al camp del cuer i segueixen sumant d’un en un. No perden, però tampoc guanyen (1 victòria en les últimes quatre jornades). Els triomfs, de fet, van cars al grup 3. Per això té mèrit el liderat del Reus, la resurrecció del Lleida, les conquestes del Badalona o la remuntada de Pobla i Olot.

The post Dolça tardor per a Olot i Pobla de Mafumet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per la Castanyada, Tots Sants o Halloween es diu que els morts tornen a la vida. Alguns al grup 3 ho estaven – en sentit figurat, és clar – i han aprofitat aquesta data per a treure’s un pes de sobre. És el cas de l’Espanyol B, que va golejar a un desconegut Cornellà gràcies a un hat–trick de Rufo (4-0). La victòria de l’Olot encara va ser més contundent i, poca broma, li va endossar una manera a l’Eldense (5-0). Tant o més important encara van ser els tres punts del Lleida Esportiu. Els jugadors van mostrar el seu suport a Imanol Idiakez celebrant els gols amb el basc.

Tot plegat, són grans notícies. La millor, sense cap mena de dubte, és que el líder segueix sent un equip català. El Cornellà ha cedit la primera posició al Reus, que sap a què juga i té un fortí al seu estadi. Ningú ha guanyat a la capital del Baix Camp. Tampoc el Barça B que, tot i jugar el partit més seriós de la temporada, va acabar derrotat per un detall.

L’únic que ha estat capaç de puntuar a Reus és el Vila-Real B, que puja a la segona posició. Per vint-i-tresena vegada consecutiva, el Sabadell va ser incapaç de guanyar com a visitant. Els arlequinats tenen un problema greu fora de casa i per això estan ara mateix en zona de ningú. Tot queda encomanat a la fiabilitat a la Nova Creu Alta… o a obrar el miracle de guanyar lluny de Sabadell.

RUFO, EL ‘MONSTRE DE HALLOWEEN’

Cal advertir que no és fácil guanyar com a visitant al grup 3. Pots posar-hi voluntat, però sortir escaldat. Això li va passar al Cornellà, que va acabar golejat a la Ciutat Esportiva Daniel Jarque. Menció especial per a Rufo, que amb el seu hat–trick va fer possible la victòria del filial. Dalmau en va marcar un altre i amb 8 és el pitxitxi del grup.

La de Sant Adrià podria haver estat la golejada de la jornada, però aquest honor va acabar marxant a la Garrotxa. Joan Agustí ja va dir a Futbolcatalunya que calia estar junts per a sortir-se’n… i l’Olot va endossar una maneta a l’Eldense per a trencar amb el pessimisme. El 5-0 final suposa reenganxar-se a la lluita per la permanència i sumar la segona victòria seguida a casa. Fer-se fort com a local és un primer pas per a sortir de baix.

Curiosament, tots els equips en descens, excepte el Llosetense, van guanyar aquesta jornada. Clara mostra de com de competit és el grup 3 de Segona B. L’Hospitalet jugava a casa i partia com a favorit, però els tres punts van volar a Xàtiva. L’Olímpic guanyava per la mínima i incrementa la irregularitat dels riberencs. L’equip de Cifuentes semblava haver trobat el camí, però aquesta derrota suposa una frenada en sec. En set dies, derbi atractiu a Cornellà.

ELS FUTBOLISTES DEL LLEIDA ESTAN AMB IDIAKEZ

A la terra ferma hi va haver una victòria que sap a glòria pel Lleida Esportiu. Els blaus van superar al Badalona per a trencar una dinàmica nefasta des de l’eliminació de Copa. Segons explicava el company Daniel Badia, a més, els futbolistes van celebrar els gols amb Imanol Idiakez. L’entrenador basc, molt discutit les últimes setmanes, agafa una mica d’aire de cara al que ve.

Va a més la Pobla de Mafumet, que ha sumat 7 punts dels últims 9. El futbol està fent justícia amb el filial grana, un dels equips en millor forma les darreres jornades. Els joves de Posse van guanyar a Lloseta per a allunyar a 9 punts el cuer i col·locar-se a les portes de la permanència. La setmana vinent poden sortir del descens per primera vegada en mesos si guanyen l’Espanyol B.

The post Olot, Espanyol B i Lleida Esportiu ressusciten per Tots Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada 10 va fer honor al seu nom i va suposar un gran cap de setmana pels equips catalans del grup 3 de la Segona B. La meitat dels nostres van guanyar i, en alguns casos, amb molt de mèrit. El Badalona va acabar amb el temible Vila-Real B, el Sabadell va reaccionar amb un bon partit contra l’Alcoyano i L’Hospitalet va conquerir Elda. Tot plegat, un conjunt de bones notícies. Per al Reus ja comença a ser rutinari, ja que des de l’eliminatòria de Copa del Rei viu una festa permanent. Només el Cornellà està ara mateix per sobre dels de Natxo González.

El Llosetense va ser la víctima que va seguir al Lleida Esportiu. El Reus, que va de golejada en golejada, va repetir el resultat del Camp d’Esports. No va ser un partit còmode, però. El cuer planta cara, però paga la recta final dels partits. I va ser aleshores, quan els roig-i-negres van rematar. Edgar Hernández, com Fernando fa set dies, va marcar dos gols. Tothom és feliç a la capital del Baix Camp.

Encara més després dels resultats dels seus rivals més directes. El Cornellà no va poder passar de l’empat contra una bona Pobla de Mafumet. El que podrien haver estat quatre punts respecte el segon van acabar sent dos. Jordi Roger, però, va acabar satisfet amb el resultat. “Quan no pots guanyar, has de saber empatar”, va declarar.

EL BADALONA BRILLA CONTRA ELS GRANS

Gran victòria també del Badalona contra un Vila-Real B que només havia perdut un partit… de nou. Per segona setmana seguida, els escapulats van superar a un dels favorits a la lliga. En aquesta ocasió, gràcies a un gol de Manu Balda. Quan pitjor estaven els de Manolo González, han tingut la millor de les reaccions.

I contra grans rivals com Alcoyano o Vila-Real B. El ‘tourmalet’ no s’acaba i en set dies toca visitar el Camp d’Esports. S’hi trobarà un Lleida Esportiu al que se li resisteix la victòria. Els blaus van ser millors al Mini Estadi, però no tan efectius com el Barça B. Remunta Gerard i s’enfonsa Idiakez. Les dinàmiques del futbol…

REACCIÓ DEL SABADELL A LA NOVA CREU ALTA

Pel que fa a les dolentes costa molt sortir-ne i molt poc entrar-ne. Ho sap el Sabadell, que no ho estava passant bé les últimes setmanes. L’equip arlequinat no guanyava des de feia un mes i, com aleshores, la Nova Creu Alta va ser decisiva. La quarta victòria en cinc partits a casa dóna tranquil·litat a Miguel Álvarez i els seus. Ara, només falta millorar el pèssim bagatge lluny del Vallès Occidental.

L’Hospitalet, en canvi, ja ha sumat dues victòries consecutives com a visitant. Molt meritòries, a més. Collado va fallar un penal a Elda, però va refer-se per a marcar el gol de la victòria poc després. Tres punts que saben a glòria pels riberencs, acomodats a la zona tranquil·la de la classificació.

L’OLOT SEGUEIX ENCALLAT

No es pot dir el mateix d’Olot i Pobla de Mafumet. Els garrotxins van trencar la barrera moral de la victòria fa set dies, però van acabar socombint a Torrent. Raúl Garrido va complir el tòpic ‘d’entrenador nou, victòria segura’ amb l’Olot com a víctima. Una victòria en 10 partits i quatre punts de distància respecte la permanència. Situació preocupant.

L’Espanyol B segueix en l’umbral de la zona perillosa i la tranquil·litat. No s’acaba de definir el filial blanc-i-blau, que és capaç del millor i del pitjor. A Xàtiva, contra un rival directe, es va sumar un punt més. El valor d’un empat a Segona B, com deia Jordi Roger, a vegades és gran. I és que quan no pots guanyar, millor no perdre.

The post Jornada 10 per a Reus, Badalona, Sabadell i L’Hospitalet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per a dominar una lliga s’ha de guanyar. A casa i a fora. A tot arreu. Ser regular i evitar els mals dies o les ensopegades. És la premissa clara que el Cornellà compleix al peu de la lletra. La benzina del motor dels de Jordi Roger no s’acaba i sumen 7 victòries en 9 partits. Cap fins ara tenien Pobla de Mafumet i Olot. Dues situacions límit que, amb tres punts d’una tacada, es veuen de forma diferent. Si no, que s’ho diguin al Badalona amb la seva històrica victòria a El Collao o al Reus, que va golejar al Lleida. Això és el grup 3 i res es pot donar per impossible.

De fet, el lideratge del Cornellà n’és la mostra més clara. Ningú hauria apostat per la primera posició dels verds quan s’està a punt d’arribar al primer quart de competició. Però així és, tossudament real. El cuer, tot i avançar-se, va acabar sucumbint. La victòria contra el Llosetense retorna la primera plaça i, també, la confiança perduda pel cop a casa contra l’Eldense.

El Barça B hi va ajudar, amb l’empat in extremis al Mini Estadi del Vila-Real B. Cap equip havia estat capaç de puntuar a l’estadi del filial groguet… fins que van arribar els blaugrana. Millora ostensible, sens dubte, del filial. Els de Gerard López encara no enamoren amb el seu joc, però han après a competir. I això, a Segona B, és el més important.

PER FI, POBLA I OLOT!

Guanyar com sigui, però guanyar. Costa moltíssim i la Pobla de Mafumet i l’Olot en poden donar fe. S’acaba el malson, de moment, per als dos. El filial grana va imposar-se a l’Olímpic – també a la pomada del descens – gràcies a un gol d’Emana. Primera victòria no només d’aquesta temporada, sinó de tota la història de la Pobla a Segona B. Els garrotxins, per la seva part, van fer valer la superioritat numèrica per a superar el València-Mestalla. Quasi 1500 espectadors ho van veure.

Per a qui no hi ha manera és pel Sabadell. Preocupant la dinàmica arlequinada fora de casa, amb més d’un any sense conèixer la victòria en lliga. A Buñol, tampoc va ser el dia. No és un bon moment pels de Miguel Álvarez, que han sumat només 1 punt dels últims 9 en joc. La propera semana, contra l’Alcoyano a la Nova Creu Alta, és necessària una reacció.

VICTÒRIA ESCAPULADA A EL COLLAO

Els alacantins, precisament, es van veure sorpresos al seu propi camp. El Badalona és el primer equip que s’emporta tres punts del Collao aquesta temporada. La victòria mínima, gràcies al gol de Morgado, era més que necessària pels de Manolo González. De fet, feia més d’un mes que els aficionats escapulats no veien un triomf dels seus a la lliga.

El mateix que acumula l’Espanyol B sense guanyar. El filial blanc-i-blau, amb un 3-1 a favor, va acabar engollit per un Eldense en estat de gràcia. Cinc gols van marcar els de Galiana, que pugen fins a la tercera posició. Només Cornellà i Vila-Real B estan per davant d’una de les revelacions del grup 3 aquesta temporada.

EL REUS SEGUEIX DE FESTA A LLEIDA

El play–off el completa el Reus Deportiu, tercer, després d’una setmana pel record. Després d’arribar els setzens de Copa, la festa roig-i-negra va seguir al Camp d’Esports amb el Lleida com a convidat especial. No va tenir sort l’equip blau, al que li va faltar l’efectivitat que sí que van tenir els de Natxo González. Tot és bo al Baix Camp, mentre que sonen tambors de guerra a la Terra Ferma. Imanol Idiakez està en el punt de mira.

L’únic empat sense gols de la jornada va donar-se al Municipal de la Feixa Llarga. L’Hospitalet i l’Huracán van repartir-se els punts en un duel descafeïnat. Sense gols, ni emoció. La matinal va estar marcada pel debut de Raúl Garrido i el record de Francisco, aficionat riberenc, a tot l’estadi. Des d’aquí, li desitgem una ràpida recuperació.

The post Cornellà I ‘el conqueridor’ appeared first on FutbolCatalunya.com.