VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Ja en tenim un dels quatre que opten a la ‘H’ daurada que representa la glòria dels Històrics. El Sants va sumar dos dels sis punts possibles, tants com un Horta que va acabar invicte però a qui li va faltar pegada, i com un Cornellà que va passar sense pena ni glòria pel Guinardó. Tot es va resoldre pel número de gols marcats i els de Lossio en van sumar 2, per 1 els seus rivals. Els de L’Energia es van presentar al Guinardó amb les piles carregades i ben endollats per plantar cara en la temporada del seu ascens en diferit a Tercera Divisió.

Calor, cares conegudes, estrena de ‘village’ com en els grans tornejos de tenis… la gran cita de l’estiu ja està en marxa fins diumenge, amb l’únic descans de divendres. Repassem els tres minipartits que han decidit el primer grup.

RESPECTE I IGUALTAT

Obrir el Torneig d’Històrics no és gens fàcil. Tot és nou mentre amics, coneguts i saludats repassen com els ha anat –o els va- l’estiu. Aparentment, és complicat aconseguir que tothom pari atenció al que passa damunt el verd, però Horta i Sants van sortir amb ganes d’acabar amb els protocols i demostrar que el planeta futbol –o planeta #futbolcat- torna a girar.

No va ser brillant però sí intens. L’Horta va sortir més decidit que els de Tito Lossio i Domi va donar el primer avís a Yamandú quan només havien passat tres minuts. No obstant això, els de Tito Lossio van agafar el ritme ben aviat, buscant la pegada de Sergio Navarro fins que la van trobar en un desplaçament llarg que el ‘killer de l’Energia’ va fer bo amb un retall a l’àrea.

L’alegria santsenca va durar poc. Tot just, els dos minuts que van pasar fins que Alberto va fer caure Domi Berlanga a l’àrea. Adri Lledó va enganyar Yamandú i no va perdonar. El porter uruguaià va estar més encertat en un xut des de fora l’àrea de Guillem, en l’ocasió més clara fins al final dels 45 minuts. A la tanda de penaltis –força variada, per cert-, el Sants va tenir més encert.

QUIN PAL!

El segon capítol de la jornada suposava el debut del Cornellà en la competició contra un Horta obligat a marcar si volia tenir alguna opció. Certament, els de Nacho Castro no en van disposar de gaire armament. Si més no, un xut de Joan Vives en el 41’ que va treure bé Ramón Juan. Poca cosa més i això no donava per seguir en dansa a la competició del Guinardó.

Per la seva banda, el Cornellà tampoc no va mostrar gaire encert en atac i els pals van ser els culpables. El balear Jaume Pascual va estavellar una pilota al ferro dret de la porteria de Sergio al 14’, mentre que al 40’ va ser David Goldar qui, de cap, va fer sonar el travesser. I quan no eren els pals, era Sergio qui treia una mà com la que va evitar el gol de Jaume, al 39’.

Al final, un empat sense gols i sense cap esperança pels de Nacho Castro. L’Horta, a pensar en la Copa Catalunya i la Lliga. I el Cornellà, amb l’objectiu de guanyar el darrer partit si volia ser a .les semifinals de dissabte a les 17.00 h. Al Sants li valien tots els empats.

GALA-MARIO, SOCIETAT LIMITADA

Amb les cartes damunt la taula, el Sants veia més a prop el camí de les semifinals. Tito Lossio va apostar pel 3-4-2-1 marca de la casa per aguantar les etzibades dels verds del Baix Llobregat, en un partit desigual si tenim en compte la categoria on jugaran aquesta temporada tots dos clubs. Xavi Calm va introduir de sortida nou canvis respecte l’anterior minipartit, però no va ser fins que va sortir Manu Torres al camp quan aquest va disposar de la primera ocasió, marxant la pilota per sobre el travesser de la porteria de Nacho Berché.

I la calma santsenca encara va ser més gran quan, ja avançar el partit i si se’ns permet el joc de paraules, es va produir una assistència de Gala perquè Mario Canti… gol. David Gala va trencar pel mig a la defensa verda perquè l’exjugador del Viladecans trobés el camí per batre Uri.

Amb poc més d’onze minuts, el Cornellà necessitava fer dos gols, però costava acostar-se a la porteria blanc-i-verda. Malgrat això, els de Xavi Calm no van perdre l’esperança. I menys, quan el juvenil Miguel Fernández va enganxar una pilota morta a la frontal i va sorprendre el porter del Sants. Assetjament verd fins al final, amb més voluntat que encert, per acabar abaixant el cap, malgrat l’empat, davant un dels fundadors d’aquest Torneig d’Històrics, qui va obtenir, tres anys després de la darrera oportunitat –contra l’Hospi al 2015-, el bitllet a les semifinals.

The post El Sants dona primer i tomba Horta i Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Manlleu, Barça, Logroñés, Sabadell, Badajoz, Nàstic, Terrassa, Castelló, Cartagena, Badalona i Horta. Trobaran a pocs futbolistes amb una trajectòria tant dilatada com la de Xavier Molist Berga (1977). Poques situacions l’agafaran per sorpresa, ja que les ha viscut totes dins d’un vestidor. Té només 38 anys, però l’experiència d’un veterà. Amb la tranquil·litat d’un avi, explica la que serà la seva primera experiència a la banqueta.

“Tinc ganes de començar. Se m’està fent llarg”, explica a Futbolcatalunya Xavi Molist. No és un inici, de fet, sinó una continuació al final de la temporada passada. El nostre protagonista va agafar l’Horta a dues jornades pel final de la lliga. Ell mateix reconeix que “si no hi havia un canvi, l’equip baixava. Al final era una situació dramàtica”.

Al cap i a la fi, “a mi m’ha anat bé”, ja que “si l’equip no hagués anat malament, no me’l donen”. Dit així, sembla fàcil però no ho era. La pressió sobre un debutant era alta, però “jo estava tranquil. En dues setmanes els dubtes entorn meu es van esvair. Hi va haver un canvi d’actitud”.

“SEMPRE HAS DE DEMOSTRAR EL QUE VALS”

La situació, dramàtica com veuen, requeria molta psicologia. Molist, experimentat com pocs, declara, molt calmat, que “sé el que és un vestidor. Haver viscut professionalment tota la vida és un punt a favor”. No és l’únic. Hi ha molts més que pel fet d’haver estat futbolistes d’elit han tingut l’oportunitat.

Xavi Molist, que no ho nega, posa un matís: “L’ex jugador té un punt d’avantatge per a ser entrenador perquè tens més contactes, però després has de demostrar que vals”. I és que al final, “s’ha de saber aguantar la pressió. Si no et surten bé les coses, treballa més”. Treball, treball i treball, per a millorar.

Aquest, precisament, és l’objectiu del seu Horta: “El primer que hem d’intentar és millorar la temporada anterior. No vendré que l’Horta està per pujar”. Cal paciència, ja que hi ha hagut molts canvis. Tants com 14 fitxatges, que units als 9 jugadors que segueixen de la temporada passada deixen la plantilla en 23 futbolistes.

“DE BARÇA NOMÉS N’HI HA UN. CAL ADAPTAR-SE”

Tots ells, sense excepció, hauran d’entendre la filosofia de Molist, que no és cap altra que “tenir la pilota”. “De Barça només n’hi ha un i cal adaptar-se a les situacions de joc”, això sí. Lluny de cenyir-se a una sola idea, el nostre protagonista declara que “tinc un sistema base, però no fix. Segons partits, rivals, moments dels jugadors faré canvis sense cap problema”.

L’únic que no variarà mai és l’objectiu: “Tots els entrenadors busquen ser el mínim golejat i el màxim golejador. Són les dues claus de l’èxit”. Al Feliu i Codina hi ha les eines per a intentar-ho i “em sento afortunat d’estar a un equip que ha apostat per mi. L’Horta és un dels històrics de Barcelona. Sempre ha pagat al dia”.

Tot depèn de Molist i, sobretot, dels jugadors. Ell mateix reconeix que l’esforç és innegociable: “L’equip pot guanyar o perdre però vull que els aficionats marxin pensant que els meus jugadors ho han donat tot i que si s’ha perdut és perquè el rival ha estat millor”.

“EL QUE PASSA AL TERRASSA ÉS LAMENTABLE”

D’altra banda, Molist, preguntat per la situació del seu anterior club és taxatiu: “Tot el que ha passat al Terrassa em sembla lamentable. No pagar als jugadors és una falta de respecte”. Al final, “els futbolistes amaters no es guanyen la vida amb això. Mereixen tenir el que se’ls ha promès”.

El futbol d’ara no és el que hi havia quan ell era jugador, però, com bé ha dit, cal adaptar-se. Es desperta, se’n va a dormir i somia pensant en aquest esport. Viu dedicat a ell: “Passo el dia pensant en el futbol. Visc per això. Espero i desitjo que em surtin bé i si no és així seguiré treballant encara més”. L’afició de l’Horta pot estar tranquil·la.

The post La nova vida d’un ‘avi’ que es diu Xavi appeared first on FutbolCatalunya.com.