El Tribunal Català de l’Esport (TCE) fa temps que s’està guanyant una segona fama dins del futbol català. No perquè s’equivoqui en un expedient concret, no perquè dicti una resolució discutible.

No és per això, sinó perquè, massa sovint, quan el cas és incòmode per a la Federació Catalana de Futbol (FCF), el Tribunal entra en una zona grisa feta de suspensions, ampliacions de termini i silencis que buiden de contingut qualsevol expectativa de tutela real. El patró és massa evident per ser casual.

PRIMER EXEMPLE: EL CAS FRAU ELECTORAL

El TCE admet la incoació d’expedient disciplinari contra vint directius i professionals federatius per fets gravíssims vinculats al procés electoral de la FCF, entre ells presumptes abusos d’autoritat i actuacions destinades a alterar resultats electorals.

És a dir, reconeix que hi ha matèria suficientment seriosa per obrir expedient. Però, tot seguit, ho suspèn “a tots els efectes” per una pretesa prejudicialitat penal i després es nega, en la pràctica, a resoldre el recurs contra aquesta mateixa decisió mentre no hi hagi resolució penal ferma.

Traduït: s’admet que els fets són prou greus per actuar, però s’aconsegueix que no es mogui res. Ni expedient efectiu, ni mesures, ni resolució de fons. Res. Congelador institucional.

SEGON EXEMPLE: EL CAS PIRINAICA

La reclamació sobre la cobertura de la vacant que va acabar afavorint el Santfeliuenc -club presidit per Alberto Prieto, exhome fort de l’entorn presidencial federatiu de Joan Soteras– enlloc de la Pirinaica, arriba al TCE.

I què fa el Tribunal?. Resoldre ràpid un afer que afecta l’equitat competitiva i la credibilitat del sistema? No. El 24 de març de 2026 acorda ampliar en un mes el termini per resoldre, invocant un “volum considerable de procediments”. I, per acabar-ho d’adobar, recorda que contra aquesta decisió no hi cap recurs.

Recordem: és una reclamació que ve de la temporada passada, del criteri que va seguir la FCF per cobrir la vacant que va deixar el Som Maresme a la Lliga Elit.

Sempre hi ha una excusa formal. Sempre hi ha un article a mà. Però en el futbol, arribar tard no és neutral. Arribar tard és, moltes vegades, prendre partit pels fets consumats.

TERCER EXEMPLE: EL CAS DE L’ÀRBITRE ANTONIO CASTILLO

Després de recórrer dues sancions i demanar la suspensió cautelar, l’afectat sosté que, transcorregut un mes, la cautelar s’ha estimat per silenci positiu d’acord amb la normativa vigent, i demana el certificat corresponent.

El TCE li respon que el seu reglament específic no contempla aquell efecte del silenci i li denega el certificat. I el principi de jerarquia normativa conforme una llei preval per sobre d’un reglament?

Novament, discutibles subterfugis legals. El que no es pot discutir és el resultat pràctic: si una cautelar no es resol amb utilitat temporal, ja no és tutela cautelar, és burocràcia decorativa.

I aquí és on el problema del TCE deixa de ser jurídic i passa a ser polític, institucional i fins i tot moral. Perquè els tres casos apunten en la mateixa direcció: quan la qüestió pot incomodar la FCF, el Tribunal no exhibeix fermesa ni agilitat; exhibeix una passivitat exquisidament administrada.

NOUS MEMBRES, VELLES COSTUMS

Potser tot és casual. Potser tot és impecablement legal. Potser tot té una justificació reglamentària. Però després de veure com s’encalla el cas del presumpte frau electoral, com s’allarga el cas Pirinaica i com es dilata el cas de l’Antonio Castullo, el que ja costa molt de creure és que tot sigui innocent.

I la cosa ve de lluny, els membres del TCE van ser renovats aquest 2026, però recorden com l’anterior Tribunal també va deixar dins el calaix la denúncia de l’exsecretari general en forma de diligències informatives?

La sensació que queda de tot plegat és una altra: que la FCF, quan l’assumpte crema, sempre troba al TCE un mur tou. Un organisme que no arxiva del tot, però tampoc impulsa; que no exonera obertament, però tampoc entra on fa mal; que no resol els assumptes incòmodes, sinó que els adorm. I això, en un òrgan que hauria de garantir netedat i imparcialitat, és devastador.

LA JUSTÍCIA NO POT DEMORAR-SE

Ningú no pot afirmar lleugerament que la FCF tingui fil directe amb el TCE sense una prova definitiva. Però sí que es pot afirmar una cosa, i cada cop amb menys matisos: el TCE fa massa mèrits perquè aquesta sospita creixi.

I quan un tribunal esportiu arriba a aquest punt, el problema ja no és només el que decideix. El problema és que una part creixent del futbol català ja no espera justícia d’ell, sinó només demora, no fos cas que s’incomodi massa a la FCF.

The post Un TCE que no resol assumptes incòmodes appeared first on FutbolCatalunya.com.

I, a més, posa en dubte la credibilitat de la justícia esportiva d’aquest país; per això, ni Tribunal ni Català ni de l’Esport. Segur que el conseller d’esports Berni Álvarez i el secretari general Abel García n’han pres nota i tenen la solució a aquest despropòsit intolerable.

Si hi ha dubtes, sempre es pot preguntar a Madrid, que ja tenen damunt la taula alguna querella per presumpta prevaricació per no actuar.

TCE: ATENTS DES DE FEBRER DEL 2023

Tampoc ha d’estranyar la NO actuació dels jutges del TCE, ja que l’aplanament de la Generalitat a favor de la demanda de Juanjo Isern, com a mínim, és per fer-ho mirar i per agafar-se unes llargues vacances. No n’hi ha per menys.

Els advocats de la Generalitat ho van deixar molt clar: la resolució que va permetre que Soteras i els seus segueixin ocupant els seus càrrecs a la FCF no hi havia per on agafar-la i per això el seu inaudit aplanament. El dany causat (jutjats, actes notarials, imputacions) el segueix pagant el futbol català des del febrer del 2023. Es demanaran responsabilitats? Apostes?

El que no es podrà evitar és que a les properes setmanes es conegui la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que finalitzarà amb el mandat de Soteras i dels seus. Clar, si ‘Poncio’ Esteva no ho impedeixi amb un nou informe anònim, que arribi la nova petició d’inhabilitació de tot el seu equip i que la jutgessa d’instrucció de Sabadell segueixi fent la seva feina amb noves revelacions que escandalitzaran l’esport català.

COMPARACIONS NECESSÀRIES

Diuen que “les comparacions són odioses”, però moltes vegades són neccesàries i més quan està el futbol català pendent dels jutjats. Vegeu aquesta comparació:

Primer cas: eleccions a la Federació de Futbol de La Rioja (desembre de 2024): es van presentar recursos i el Tribunal de l’Esport de La Rioja ha decidit suspendre cautelarment les votacions per evitar que una decisió seva posterior dels recursos pogués influir en els resultats finals.

Segon cas: eleccions a la Federació Catalana de Futbol (febrer 2023): Isern i Talavera van presentar recursos al TCE en gener 2023, demanant excloure la candidatura de Soteras per no haver dimitit dels seus càrrecs directius i seguir tots com a candidats. I, després, el ‘mut’ Talavera, també va presentar recurs perquè la seva candidatura va ser exclosa de les eleccions per la renúncia de 10 dels seus companys.

QUATRE MESOS DESPRÉS DE LES VOTACIONS

El TCE no va resoldre abans de les votacions cap dels recursos d’Isern i Talavera que havien estat presentats, ni tampoc va suspendre cautelarment les votacions que ell mateix havia fixat (febrer 2023), de manera incomprensible. És més, va resoldre quatre mesos després de les votacions, sense comptar que la seva decisió podia canviar totalment els resultats: dues candidatures de quatre estaven en joc. Es veu que això no tenia cap importància a Catalunya, però si que la té a La Rioja.

No cal recordar el què va resoldre llavors el TCE (maig 2023): que ho preguntin als advocats de la Gene amb el seu aplanament a favor de Isern (gener 2024), i, per sobre de tot i de tots, a ‘Poncio’ Gerard Esteva a qui van publicitar com l’ideal secretari general per a Soteras. Aquest sí que sap. En unes setmanes, el TSJC recordarà a tothom el que no es pot fer en una federació esportiva

The post Ni Tribunal ni Català ni de l’Esport (TCE) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquesta postura seria la lògica: no hi ha denúncia, no hi ha expedient. Fins pot ser obvi, però la realitat és que, encara que hagin intentat carregar-s’ho, el secretari general de la Catalana, Oriol Camacho, va informar/va denunciar aquesta greu situació de la FCF davant l’exconsellera, Laura Vilagrà (3 d’abril) i davant el mateix TCE (6 de juny).

No oblidin aquestes dates ja que ara aquest Tribunal, al qual Soteras, encara president de la FCF, va qualificar d’estar “manipulat” i de sofrir una “alcaldada”, ara s’inhibeix totalment de la realitat

TRIBUNAL CATALÀ, DE QUÈ?

Més de vuit mesos després (8)- VUIT-, el TCE afirma no saber res de tot el que el secretari general va escriure a l’exconsellera. “Activitats presumptament delictives” “irregularitats electorals administratives” o “assetjament processal” a treballadors van endur Camacho fins i tot a sol·licitar ser ‘testimoni protegit’ a l‘Oficina Antifrau.

Tots aquests arguments s’han perdut? “Les actuacions per a afavorir la candidatura de Joan Soteras en despatxos del futbol sala de la FCF, no existeixen? La participació de professionals de la Catalana (el director Calle, Prieto i Guerrero (tots amb relació laboral federativa) en el procés també ha caigut en sac foradat?

Prova que aquest expedient administratiu existeix, la va mostrar l’assessora jurídica federativa, María Barbancho, amb motiu de la reunió TAS-FCF-TSM. L’advocada va reconèixer que s’havia rebut en la c/Sicília la corresponent denúncia de Camacho des del Tribunal.

CAMACHO PREFEREIX PARLAR POC

Mentrestant, Oriol Camacho, que segueix en qualitat de ‘testimoni protegit’ per Antifrau i de baixa laboral, prefereix no dir moltes coses. Com a màxim anotin aquestes paraules: “Actualment em trobo mirant de recuperar-em dels problemes de salut que aquesta situació m’ha generat i no vull polèmiques”, diu. Tot i això, “estic convençut que si l’administració esportiva ha instat el TCE a investigar, ho haurà fet perquè és la seva obligació. No em plantejo cap altre escenari que no sigui el bon funcionament dels poders públics”.

Segons fonts jurídiques consultades per aquesta Redacció “l’expedient administratiu, d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú dels Administracions Públiques (LPACAP), és el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen de fonament i antecedent per a una resolució administrativa. És tracta d’un registre que recull tota l’activitat administrativa relacionada amb un procediment específic i te com a objectiu garantir la transparència, l’accés a la informació, i el dret de defensa dels interessats”.

EN RESUM: No es pot dir, com ha fet el TCE a diversos clubs de Catalunya, que NO hi ha expedient administratiu. Hi ha arguments evidents que assenyalen tot el contrari, el que fa falta és una pronunciació. Segur que en els pròxims dies hi haurà més novetats i més treball per a un Tribunal Català de l’Esport que brilla pel seu obscurantisme.

The post A què ‘juga’ el Tribunal Català de l’Esport? appeared first on FutbolCatalunya.com.