Miquel Angel Esquerrè, vocal de l’actual junta i exdelegat federatiu de les Terres de l’Ebre, haurà de passar en qualitat d”investigat’ pel Jutjat número 1 de Tortosa aquest pròxim 22 d’abril.
La jutgessa reclama la presència del ja exresponsable del futbol sala de la zona pel cas de presumpta falsificació de signatura i suplantació de personalitat en les passades eleccions de la FCF.

PRESUMPTES FALSIFICACIONS

Aquesta nova crida de més protagonistes al jutjat de Tortosa és la continuació del passat 16 d’octubre. De fet, va passar, en primer lloc, el fill de Esquerrè per a explicar davant l’autoritat judicial la seva implicació en el procés.

Serà dilluns 8 d’abril quan acudeixin a la convocatòria 4 testimonis més. Concretament, L. Saura, empleada de la FCF i interventora electoral, J.L.Roca, exdelegat, i els presidents del Tivissa, A. Sabadié i expresident, V. Florentin.

“S’HA DE CASTIGAR”

Encara ressonen les declaracions de l’esmentat Viorel Florentin, exresponsable del Mora la Nova (ara desaparegut?) al ‘Que t’hi jugues’ de la Cadena SER. “Ningú del club Mora la Nova va anar a votar ni hem firmat cap poder notarial perquè votin en el nostre nom”, va reconéixer. “Molt malament. S’ha d’investigar i castigar. Si algú els òrgans d’investigació ens truca per anar a declarar hi anirem. Hi aniré jo mateix, seguríssim”, va afirmar. Doncs ara tindrà l’oportunitat.

No obstant això, sembla que les paraules de l’expresident podrien canviar en aquesta compareixença. Caldrà esperar. Com caldrà esperar que acabi la recerca que han assumit els Mossos i que es produeixi l’esperada decisió del TSJC.

La mateixa SER també va revelar que va ser C. Lendines (també investigada com M. Lendines), filla de la parella d’Esquerrè pare qui va exercitar il·legalment aquest vot.

ISERN INSISTIRÀ

Per cert, en el mateix comunicat judicial s’indica la no acceptació com a acusació particular en el cas de l’excandidat Juanjo Isern. Malgrat aquesta negativa, segons ha pogut saber aquesta Redacció, s’interposarà la corresponent apel·lació.

The post Prossegueix el xou de les presumptes falsificacions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Interessant entrevista dels companys de ‘Canal21 Ebre’ al president de la Federació Catalana, Joan Soteras. Plàcid interrogatori, molt llunyà de la crítica i molt respectable. El responsable del futbol català segueix amb la seva ‘volta’ a Catalunya a la vegada que dóna la cara (això diu) als clubs amics que han estat convidats.

I , a més, com no permet la presència de mitjans de comunicació, el seu concepte de llibertat ho limita a un parell d’entrevistes personals com va ocórrer a Tortosa.

Una vintena (ni la meitat) dels clubs de les Terres de l’Ebre (va fallar el delegat i especialista en comissions Del Pino) van acudir a Tortosa per a escoltar la ‘cançó de l’estiu’ del dirigent sabadellenc.

El missatge habitual: Soteras és molt bo, boníssim mentre que la resta són dolents, dolentíssims. Davant seu, presidents de clubs amics que li van agrair la seva presència a Tortosa, ja que viatjar sempre és una molèstia.

ENTREVISTA DE CANAL21 EBRE

En l’apartat de preguntes tot estava perfectament harmonitzat. Ningú es va queixar. Tot funciona? Ningú es va queixar. Entre les diferents preguntes de ‘Canal21 Ebre’ destaquem aquestes. (Si observen alguna construcció gramatical incorrecta es deu a la reproducció textual d’algunes respostes)

Per què aquesta ‘volta’ a Catalunya?

“Jo vaig creure oportú després de la pandèmia que havia de donar la cara davant dels presidents de clubs”

“Possiblement m’he pogut equivocar en alguna decisió, no sabria dir quines, però també hem encertat. No puc ser pedant, també m’he equivocat o posar-me una querella”

Quina va ser la postura de la FCF respecte al Procicat?

Sempre hem estat molt respectuosos...

Què li semblen algunes queixes dels clubs?

“Jo? Si cometo irregularitats, ja tinc gent fora de la FCF amb l’escopeta preparada i apuntant-me perquè en el moment que m’equivoqui demanar la meva inhabilitació. Ni els he donat el gran gust de poder-lo fer ni el faré, no els posaré mai fora de la legalitat”

“Jo no suporto la mentida, jo no dic ni una, en canvi contra nosaltres diuen moltes. Hi ha molta manipulació. Per què? Hi ha gent que desitgen aprofitar-se de clubs no gaire importants, manipular-los, tornar a agafar les regnes de la FCF i enriquir-se com han fet aquests últims anys i fer-ho a costa de la Federació, cosa que no he fet jo”

“TINC GENT FORA DE LA FCF AMB L’ESCOPETA PREPARADA”

Com es presenta l’Assemblea de Blanes, important i moguda, no?

“Moguda?….Els de la mentida, si volen continuar dient mentides, ens defensarem amb la veritat i denunciarem a Blanes el que es va aprovar en junta divendres passat. Denúncies contra… contra… ehhh.. ens personarem com a ‘acusació popular’ pel cas Soule perquè ens sentim perjudicats econòmicament com Federació i….ah…altres denúncies que portem contra gent que ha estat cobrant i treballant totalment irregular…això se’ls va permetre perquè se’ls va permetre”

“Això ho portarem a l’Assemblea perquè se sàpiga i ho portem sent veritat…no són mentides ni enraonies, això és veritat i la justícia dirà finalment qui té raó. Nosaltres aportem proves, els altres parlen de paraula, nosaltres proves”

Important que assisteixin els clubs, no?

“Quants més clubs vagin, millor perquè jo vull el suport dels clubs. Quan diuen que no els ajudem econòmicament…què no els ajudem econòmicament??!! Des que estic jo: ‘Campanya orgullosa’ ‘Tots som un equip’ –ningú s’havia recordat del futbol amateur fins que vaig arribar jo”, la campanya de Futbol Base des de l’any passat, l’1% de la RFEF”.

“HI HA GENT IMPUTADA, COSA QUE NI JO NI EL SR DEL PINO”

“Aportem més de 5 milions cada any al futbol català. Què vol dir que cometem irregularitats? Ni una, és el que diuen uns senyors…saben el que volen aquests senyors entrar en l’FCF, fer irregularitats, cobrar el que ells vulguin regular o irregularment”.

“Què ha fet el sr Del Pino fora de la llei? És exemplar. Informacions interessades. Només 1 mitjà de comunicació parla de Del Pino o perquè no admetem xantatges o coses a les quals estem acostumats a admetre”

“Algú em pot dir el que jo he fet malament?, denunciar que hi havia malversació a l’FCF?, que hi havia mala praxi? Ho estic denunciant ara i estem vigilant, damunt de tota la malversació que hi ha hagut aquests últims anys a l’FCF i no ho dic jo. Hi ha gent imputada, cosa que ni jo ni el sr. Del Pino estem”

The post Soteras: “Jo no dic ni una sola mentida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hi ha una dita catalana que pot resumir aquest article: no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat. L’anècdota que us expliquem s’ha produït a terres ebrenques i de ben segur que no serà l’única d’aquest caire que es viurà als pròxims mesos al mercat del futbol català. Un futbolista que s’havia compromès per continuar amb el seu equip –fet públic- canvia d’opinió i desfà l’acord per canviar d’aires.

Els tres protagonistes d’aquesta història són Rapitenca, Ferran Roig i Tortosa. L’equip de Sant Carles de la Ràpita va pujar a Primera Catalana com a un dels millors segons de la Segona Catalana, malgrat empatar a 46 punts amb el Tortosa, però fent valer la diferència de gols. El club va començar a definir la plantilla 2020-2021, que seguirà a les ordres de Ramon Sancho.

I una de les primeres renovacions va ser la d’un futbolista que la mateixa Rapitenca definia com “una de les peces clau del mig camp”. Havia de ser la segona temporada de la segona etapa al club blau de Ferran Roig, després del seu retorn a l’estiu del 2019 provinent de La Cava. El 25 de maig ho feien públic a les seves xarxes socials.

Ferran Roig, una de les peces clau del mig del camp d’enguany, renova amb el primer equip i, per segon any en aquesta nova etapa, seguirà vestint la camiseta de la UERapitenca #Trikitrí pic.twitter.com/xvDopMV4kx

— UE Rapitenca (@uerapitenc) May 25, 2020

Però en onze dies, tot va canviar. El futur de Ferran no continuaria a La Devesa, malgrat l’interès del club i l’acord tancat. En un curt però clar tweet, la Rapitenca informava de la marxa del jugador “de mutu acord”.

[COMUNICAT] Finalment, i després de mutu acord entre club i jugador, Ferran Roig no acabarà renovant amb el primer equip del club

— UE Rapitenca (@uerapitenc) June 5, 2020

No van passar ni 24 hores quan es va desvetllar el motiu de la marxa. Ferran Roig passa a ser jugador del Tortosa. Un reforç important per a un club que es va quedar a les portes del retorn a la Primera Catalana. Així ho anunciaven els de la capital del Baix Ebre.

Ferran Roig és un mitja punta amb molt bona arribada, a més ďun bon llençador de faltes i penals, jugador tècnic i de bon tracte de pilota.
Ferran arriba procedent de la UE Rapitenca i defensarà la nostra samarreta la propera temporada.
BENVINGUT FERRAN! ⚪#2cat #Futbolcat pic.twitter.com/99jF6bbgmA

— CD Tortosa (@cdtortosa) June 6, 2020

És una anècdota de les moltes que passaran fins que comenci a rodar oficialment la pilota. De renovat confirmat a baixa inesperada, però ja ho deia Vujadin Boskov, futbol és futbol…

The post Ferran Roig: Renovació, adéu… i hola, Tortosa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos tècnics debutaven aquest cap de setmana passat en les banquetes de Primera Catalana, els dos amb necessitats urgents de triomf encara que cap dels dos va poder cantar victòria. D’aquesta manera el vell refrany de ‘a entrenador nou, triomf segur’ haurà d’esperar. Li va ocórrer al Mollet (Grup I) en l’estrena de la parella Alberto Manga/Manu Viale i al Tortosa (Grup II) amb Víctor Vera al capdavant de l’equip.

El Mollet va caure en una primera meitat dura enfront de La Jonquera pel que els vallesans es queden en la 16a plaça del grup amb 20 punts, dos més que el penúltim Sant Cugat, un menys que el Cardedeu i a dos del Banyoles que marca la zona de descens. La quarta opció a la banqueta dels molletans haurà d’esperar a sumar el seu primer triomf aquesta propera jornada en el Germans Gonzalvo davant el Farners. La parella ‘galàctica’ d’entrenadors han substituït al destituït José Antonio Montes (J. 18a) qui al seu torn va entrar per Xavi Moro (va marxar al futbol tailandès), substitut de Dani Rizaldos (J. 4a).

Quarta opció a Tortosa

També va provar la quarta opció a la banqueta del Tortosa aquest passat diumenge. Víctor Vera va arribar per a assumir la direcció del conjunt ebrenc i va revolucionar el seu equip amb la presència de cinc jugadors nous inclòs el xaval cadet Aleix Cano. Però no va trobar resposta i no va poder passar del zero a zero inicial enfront del Vista Alegre. Vera va substituir en el càrrec a Dani Gimeno (va dimitir la jornada 19a) qui al seu torn va rellevar a Nacho Pérez (15a jornada) substitut en la jornada 9a d’Ángel García. El Tortosa, penúltim en la classificació amb 15 punts, un menys que la Unificació Bellvitge, es desplaçarà el proper 18 de Febrer a Viladecans, amb quatre menys que el Vilaseca i sis menys que el Vista Alegre, qui marca el descens.

The post A entrenador nou, ja no hi ha victòria segura appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Poc més de 2 mesos ha tardat el míster vilanoví a tornar a asseure’s en una banqueta. Fa dues setmanes va aterrar a Tortosa per reconduir una situació més que complicada amb l’equip immers en la zona de descens i amb la necessitat de sumar de 3 en 3.

Després de treure a l’Igualada de l’infern comença una nova etapa per a un Dani que sembla que s’ha especialitzat en els reptes més difícils. Aconseguirà aquesta vegada el miracle?

El temps i els resultats ens desvetllaran aquesta incògnita però, mentrestant, xerrem amb en Gimeno per conèixer les seves primeres sensacions.

Quan abandones l’Igualada comentes que necessites una mica de tranquil·litat lluny dels terrenys de joc. Tenint en compte això, et vas costar acceptar l’oferta del Tortosa?

La veritat que la meva primera resposta va ser no, no tenia gens d’interès de tornar a entrenar perquè estava molt tranquil però tant el president com el secretari tècnic van venir a parlar amb mi i al final accedeixo, això sí, posant les meves condicions.

“M’HE SENTIT TRAÏT”

Precisament, el teu debut es produeix contra el teu ex equip, l’Igualada. Un debut envoltat de certa polèmica per la negativa de la Junta Directiva blava a la vostra petició d’ajornament per falta d’efectius. Com et va sentar aquesta decisió?

Molt malament. Nosaltres, simplement, demanàvem ajornar el partit una setmana fins que ens arribessin els reforços donat que només comptàvem amb 12 jugadors, llavors no entenc aquesta negativa.

Avui dia, existeix alguna mena de relació amb el club de l’Anoia?

Cap ni una, ni per part d’ells ni per part meva. Després de pagar de la meva butxaca alguns sous de jugadors mentre estava allí o marxar sense cobrar el que em deuen, sincerament, no esperava aquesta reacció. M’he sentit traït i considero que no s’han comportat com ho havien de fer.

Deixem l’Igualada i centrem-nos en el Tortosa. Explica’ns una mica amb quin vestidor et trobes?

Amb un vestidor enfonsat, amb una entitat sense infraestructura, jugadors que venien a entrar quan volien… en resum una situació insostenible.

Heu aconseguit que canviïn el xip?

No del tot perquè no hem tingut molt de temps per treballar però sí que han canviat algunes coses, com per exemple l’assistència als entrenaments que per a mi és essencial. Un equip millora quan els seus integrants es coneixen, per fer-ho han de passar temps junts i quin lloc millor que als entrenaments per aconseguir-ho.

Amb la teva arribada es produeix una petita revolució d’altes i baixes. Suposo que era necessària si es volia reconduir la situació?

Sí. Amb els jugadors que hi havia hagués estat molt complicat mantenir la rigorositat que necessitem. Volem que els jugadors facin les mínimes coses però que les facin ben fetes i, sobretot que no intentin fer més del que poden.

Et queda alguna posició per reforçar o cobrir?

Estem buscant altres opcions perquè hi han alguns jugadors que no acaben de tenir el perfil que busquem. Tanmateix, ens agradaria que arribés un pivot organitzador, si fos en Thomas de l’Igualda seria de 10 i a la davantera algú que fos letal per arribar un cop i macar 3 gols.

Segona setmana a la banqueta tortosina i primera victòria el passat cap de setmana. Com va viure l’equip aquest triomf?

Imagina’t, ha estat una victòria molt important i necessària que ens ha donat molta força. Ara, l’equip creu que la salvació és possible, que es pot sortir d’aquesta situació tan complicada que estem travessant i que es poden assolir els objectius.

Creus que aquest triomf pot suposar un punt d’inflexió?

Penso que sí. L’equip agafarà ganes, consistència i esperem que s’encomanin de l’esperit guanyador del cos tècnic.

PARTITS CLAU

Tres pròxims partits contra rivals de la zona baixa: Sant Ildefons, Valls i Vista Alegre. Seran clau per a les vostres aspiracions en aquesta lliga?

Si som capaços de guanyar aquests partits, crec que podrem situar-nos a mitja taula sense patir, donarà la tranquil·litat suficient per planificar la temporada que ve i portarà un cert ordre al club.

Uns encontres als quals arribeu sent l’equip més golejat del grup amb 37 gols en contra. Un tema preocupant, oi?

És clar. No només és un tema del porter sinó és un tema del joc defensiu on tenim moltes carències. Hem de ser conscients que un equip en la nostra situació ha d’intentar mantenir la porteria a 0 o com a mínim encaixar el menor nombre de gols possible i que no sigui fàcil marcar-nos. El fet de no rebre gols ens donarà una fortalesa que si no l’assolim serem titelles.

Quins altres aspectes s’han de millorar?

La tècnica i l’estil de joc. Fins ara es jugava en llarg, sense passades interiors, sense progressions dels laterals ni moviments dels extrems cap dintre, un sistema poc treballat…

Pel que comentes, serà difícil incorporar el joc combinatiu i de toc que et defineix.

Serà molt complicat perquè els jugadors que tenim no són els adequats per aquest tipus de joc, fins i tot els de més toc perden molt fàcilment la pilota. Tot i això, estic convençut que ens adaptarem i contra la Rapitenca ja ho vam demostrar. Va ser un matx on no vam tenir el control de la pilota en cap moment però, per contra vam estar ben situats defensivament.

Per anar finalitzant l’entrevista, parlem una mica dels objectius a curt i llarg termini. Guanyar fora de casa és l’objectiu més immediat?

L’objectiu més immediat és guanyar, sigui fora o a casa. Ara per ara, només pensem a sortir d’aquesta situació i com més aviat millor perquè així l’equip agafarà confiança, es tranquil·litzarà i podrem pensar en altres fites.

Salvar la categoria és l’únic objectiu de la temporada?

Sí, sí i sí. Salvar-nos i res més.

Quin missatge enviaries a l’afició?

Que vinguin a animar-nos, que jugar amb 12 sempre és millor i que tenir l’afició al nostre costat serà primordial per capgirar aquesta situació. Sé que els tortosins sempre han estat amb els seus i aquesta vegada no serà diferent, no ens deixaran sols i aconseguirem sortir tots junts del pou.

The post Dani Gimeno (CD Tortosa): “L’equip creu que la salvació és possible” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Una setmana després el grup 2 de Primera Catalana recuperava la normalitat. La jornada es va disputar sencera, exceptuant el partit Andorra-Vista Alegre per la convocatòria dels internacionals andorrans. Aquest matx es disputarà el proper 1 de novembre a les 18.15 hores. Ha estat un cap de setmana intens on alguns equips que encara no coneixien la victòria s’han fet amb els tres punts i on, per damunt de tot s’ha confirmat el gran potencial del Martinenc.

Un Martinenc que continua immers en una gran dinàmica positiva que els ha portat fins a la primera posició de la taula. El líder, amb un partit més, va golejar de nou; aquesta vegada la víctima va ser la Unificació Bellvitge a la Feixa Llarga.

Tot i que l’encontre es va iniciar amb una bona ocasió pel conjunt local, els visitants van passar a dominar el partit ben aviat. Antolínez al 18 va obrir la llauna. Roland al 31 en culminar un gran contraatac conduit per Jandro i Adri Ruiz al 34 amb un potent xut des de fora de l’àrea, van sentenciar el matx abans que l’àrbitre xiulés el final dels primers 45 minuts. Durant la segona meitat, els diables vermells van baixar el ritme i el seu rival va gaudir d’alguna ocasió per reduir diferències, la més clara en botes de Llobet que tot sol va enviat la seva rematada al cel. Quan tot estava dat i beneït, Miki Poveda va marcar el quart pels barcelonins.

Primers 3 punts de la temporada

L’immediat perseguidor del Martinenc, l’EFAC, no va poder seguir els passos del líder i ha punxat en la seva visita al Municipal de Bítem contra un Tortosa que va aconseguir els seus tres primers punts de la temporada. Pel que fa al partit pròpiament dit, l’Almacelles va portar el pes de l’encontre durant la primera meitat, encara que sense arribar amb claredat a la porteria rival. Jordi Martí al minut 7 va marcar el primer pels lleidatans. Cinc minuts després, els locals van tenir l’empat però Chiné ha salvat un gol olímpic. Abans de la mitja part, Puig, a la sortida d’un corner va anivellar el matx.

A la sortida dels vestidors, els visitants van tornar a posar-se per endavant amb un gol de Juclà al minut 53. Gol que va neutralitzar Virgili 2 minuts després en rematar una pilota llarga. Els minuts posteriors a la igualada, els homes de Petreñas van apretar de valent, gaudint de dues clares ocasions per fer el tercer. No obstant això, va ser el seu rival qui es va emportar el gat a l’aigua en el temps afegit quan Brezmes va provocar un penal que va transformar Virgili. En aquesta mateixa jugada va ser expulsat Joel Chiné en veure la segona groga. Minuts abans Àlex González va haver d’abandonar la banqueta tortosina amb vermella directa.

No gaire lluny d’allí, també es va poder celebrar la primera victòria de la temporada d’un altre conjunt necessitat. Parlem de la Rapitenca que va vèncer en el temps afegit a un bon Sant Ildefons. A La Devesa, es van veure les cares dos equips amb dues dinàmiques contraposades. Per una banda la Rapitenca que encara no sabia el que era sumar tres punts; per l’altra, un Sant Ildefons que ha protagonitzat un gran començament de temporada.

L’encontre va tenir de tot, emoció fins al xiulet final, ocasions i alternances al marcador. Els primers a marcar van ser els locals amb el gol de Blasi al minut 14 amb un xut creuat al qual no va poder arribar el porter. El gol va despertar als visitants que van buscar l’empat insistentment. Sani, de penal al minut 36 va tenir el premi del gol que posava l’1-1. Als segons 45 minuts, el guió no va variar. De nou Sani i de nou de penal, aconseguia capgirar el marcador al minut 78. A 10 minuts del final, el porter Josuè va fer una aturada miraculosa davant d’Over que impedia l’1-3. Sense temps per digerir el que  havia passat, Blasi va perforar la porteria rival i establia de nou les taules. Quan tot feia pensar que el 2-2 ja no es mouria, els tres minuts d’afegit van ser letals pels de Javi Gómez. Expulsió d’Alan i penal a favor dels de Sant Carles de la Ràpita. Blasi va ser l’encarregat d’executar la pena màxima, establint el 3-2 i marcant el seu primer hat-trick de la temporada.

I, sense deixar les terres del sud ens traslladem fins al Municipal de Vila-seca on l’equip local volia brindar a la seva afició el seu primer triomf a casa. Tot apuntava que el Balaguer era el rival propici per fer-ho. Un conjunt visitant sumit en una profunda crisi, sense saber que és guanyar en aquest inici de lliga lluny del nivell mostrat la temporada passada. No obstant això, els d’Edu March es van sobreposar a tot això i van acabar emportant-se els tres punts. Dos gols, un a cada meitat van ser suficients perquè els de La Noguera s’emportessin els tres punts. Joan Martínez al 24 i Adri al 74 van ser els golejadors de la tarda.

Derrotes lleidatanes

Mentre que el Balaguer aconseguia una importantíssima victòria, els seus veïns no van seguir el seu exemple i van caure derrotats. Sense cap mena de dubte, ha estat una jornada negra pels equips lleidatans de la categoria.

Les Borges Blanques visitava Ca n’Anglada per enfrontar-se amb el San Cristóbal a la recerca d’un objectiu comú: tornar a la senda del triomf i refer-se de les seves darreres derrotes amb golejades incloses. No va ser un partit fàcil pels locals que van guanyar per la mínima i patint fins a l’últim minut. El gol matiner d’Andreu al minut 3 feia presagiar un matx plàcid pels egarencs, encara que el matí es va anar complicar sobretot durant la segona part quan els lleidatans van millorar considerable el seu joc. Tot i la millora, els visitants no van aconseguir anivellar el resultat.

Mateixa sort que les Borges Blanques va patir el filial del Lleida Esportiu B que va perdre també per la mínima, encara que l’equip blau ho va fer davant de la seva afició. La matinal de diumenge es va torçar al Gardeny quan Picolo al minut 29 va avançar al Sants. Els de Mariani no van abaixar els braços i van intentar de totes les maneres possibles marcar el gol de l’empat, tot i que sense gaire fortuna davant de la porteria de Yamandú. En els primers 10 minuts de la represa, el filial va gaudir de 4 arribades seguides en un atac i gol que no va decréixer en tota la segona part. Al final, els del Segrià van perdonar massa i van acabar per pagar-ho massa car.

Venç però no convenç

Dos punts per sota del Sants trobem a un Igualada que gràcies als seus dos darrers triomfs ha agafat una mica d’aire i poc respirar més tranquil. Els homes de Dani Gimeno han tornat al camí de la victòria, encara que no acaben de trobar el futbol vistós que van exhibir al tram final de la temporada passada.

L’encontre contra el Valls va ser, gairebé, una còpia de partits anteriors. Uns blaus dominadors del partit i la pilota, intentant obrir espais però sense gaires arribades de perill. En la primera part, el protagonista va ser el porter local Dani en aturar un penal a Molina i mantenir als seus dins del matx. Amb l’empat es va arribar al descans. En els següents 45 minuts, el guió va ser el mateix. Güell al 66 amb un xut ras ben col·locat va desfer el 0-0 inicial, mentre que Giró amb una potent rematada que va entrar per tot l’escaire va establir de nou les taules al marcador. Quan faltaven 3 minuts pel final, Cano va donar els tres punts als igualadins.

En el partit que obria la jornada, Alpicat i Viladecans van signar taules en un matx molt travat, amb contínues interrupcions i sense gaires ocasions per cap dels dos conjunts. En el primer xut de l’encontre, Albert Jorba, de falta directa, va fer pujar el 0-1 al marcador. Corria el minut 22 i els locals es veien obligats a remuntar. No van tardar gaire a fer-ho, tan sols 3 minuts més tard, una rematada de Patrick en aprofitar un refús del porter Santi significava la igualada a 1. L’alegria no va durar molt, ja que Marce va tornar a posar per endavant els visitants al minut 36. Poc abans del descans, Crisos va salvar l’1-3. A la represa, l’Atlétic ho va intentar a la recerca de l’empat però un Viladecans molt ben posicionat i tancat al darrera s’ho va posar difícil. No seria fins al temps afegit quan els esforços dels lleidatans van tenir la seva recompensa. Vendrell va afusellar Santi, col·locant, d’aquesta manera, el 2-2 definitiu.

Dos possibles penals no xiulats en l’àrea viladecanenca i un últim gol en possible fora de joc no van ajudar a rebaixar la tensió que es va viure en alguns moments del partit.

The post El Martinenc s’abona a les golejades per mantenir un liderat sòlid appeared first on FutbolCatalunya.com.

Banyoles, FE Grama, Can Vidalet, Cardedeu, Borges Blanques i Tortosa són els sis clubs que han aconseguit el bitllet per fer el salt a la Primera Catalana. Són els sis campions dels sis grups de Segona Catalana, en uns campionats lluitats fins a les darreres jornades però dels quals només un, el del grup 2, es va decidir a la data final.

Els seguidors del futbol català detectaran en aquesta llista noms d’històrics que en altres temps havien arribat fins i tot a la Tercera Divisió, com ara el Banyoles i el Tortosa. Els seus són dos retorns esperats des de fa temps, sobretot en el cas dels del Baix Ebre, absents a Primera Catalana des del 2012. També hi apareix el Can Vidalet, qui es va acomiadar de la Primera Catalana quan encara era grup únic per sobre de la Preferent, l’any 1996.

Però també hi ha escuts nous, com el del Cardedeu, el del Borges Blanques o el de la jove Fundació Esportiva Grama, que farà retornar el futbol d’aquesta categoria a Santa Coloma de Gramenet després d’enllaçar tres ascensos meteòrics des de la Quarta Catalana. Fem un cop d’ull als sis nouvinguts, qui tindran la companyia dels tres qui guanyin les promocions d’ascens, d’aquí a dues setmanes.

GRUP 1: EL BANYOLES, UN ESTANY D’EUFÒRIA

Dues temporades després del seu descens, el CE Banyoles torna a navegar cap al grup 1 de Primera Catalana. Pau Teixidor ja no hi és de curt, com en aquella campanya, sinó al capdavant de l’entitat del Pla de l’Estany com a president. I després de ser tercers a la campanya 2015-2016, enguany han posat la directa i s’han fet propietaris del primer lloc del grup 1 de Segona, ratificant el seu ascens de forma matemàtica al camp del seu perseguidor –i aspirant a l’ascens via promoció-, l’Escola de Futbol Bosc de Tosca.

A les ordres de Toni Sánchez, la plantilla blanc-i-blava ha acabat el campionat amb 72 punts -10 per sobre del segon-, amb 22 partits guanyats dels 38 jugats, 73 gols a favor –equip màxim golejador del grup- i 37 encaixats. L’home gol del Banyoles ha estat Ignasi Massó, un clàssic del club, amb 27 dianes. I s’ha de veure com una de les claus de l’ascens la gran recta final: dels darrers 30 punts en joc n’han sumat 26 i la seva darrera derrota va ser encara a l’hivern, el 12 de març, a casa contra el Camprodon (0-1).

GRUP 2: LA GRAMA VOLA MÉS ALT

Santa Coloma de Gramenet tornarà a tenir la temporada vinent futbol de Primera Catalana. A poc a poc, aquella Fundació Esportiva Grama que va néixer el 2013 va assolint èxits esportius. I no es vol aturar en aquesta nova categoria, sinó que mira encara més amunt de cara al futur. Aquesta temporada era un dels favorits a l’ascens, però l’ha costat sang, suor i llàgrimes, fins al punt de ratificar-ho als darrers 90 minuts de campionat, al camp del Lloreda.

Parlar de la FE Grama és, evidentment, parlar d’Antonio Morales, el president d’aquella UDA Gramenet que va fer somiar a tot Santa Coloma fins i tot amb veure el seu club a la Segona Divisió A. Ara, amb el mateix color de samarreta però amb una entitat diferent, veu com els fruits van arribant. Enguany, amb una plantilla amb noms ben coneguts de categories superiors com ara Roberto Morales, Uri Serra, Charly Lumbreras o Pau Núñez i amb Dani Andreu de tècnic. 71 punts, dos més que el Mataró, 20 victòries de 34 partits, 79 gols a favor -17 d’ells, de José Mora- i només 30 en contra són els números del campió del grup 2.

GRUP 3: CAN VIDALET TORNA A SER DE PRIMERA

“No era l’objectiu però després de la primera volta vam creure en l’ascens” Són paraules a ‘La Xarxa’ de l’entrenador que 21 anys després ha tornat al CF Can Vidalet a la Primera Divisió Catalana, Pedro Milla. 21 anys de travessa per un desert que ara arriba a un oasi que vol ser etern. Els arlequinats del Molí han lluitat de valent per aconseguir una fita que es pot titllar d’històrica, mantenint un frec a frec amb una Unificació Bellvitge que es jugarà l’ascens a la promoció i que va veure com el campió agafava força després de guanyar 0-1 a La Feixa Llarga, el 12 de març.

Des de llavors, només una derrota, una setmana abans de ratificar el seu ascens a casa contra el Marianao Poblet. Va ser al camp de l’Olímpic Can Fatjó. Però els 76 punts finals –cinc més que la ‘Uni’-  marquen el seu destí. 24 victòries al campionat, amb 84 gols a favor i 35 en contra. Curiosament, més de la meitat d’aquestes 84 dianes han sortit de dos jugadors: Rubén Cabanillas ‘Caba’, el Pitxitxi del grup, amb 27, i Sergi Serés, amb 21. El ‘CanVi’, l’equip fronterer entre Esplugues de Llobregat –a on pertany- i L’Hospitalet de Llobregat, torna a il·lusionar als seus fidels.

GRUP 4: EL CARDEDEU FA HISTÒRIA

El seu va ser el primer ascens matemàtic als sis grups de Segona Catalana. Un any després de celebrar el seu centenari, el FC Cardedeu va assolir la categoria més alta de la seva llarga història. L’equip vallesà es va mostrar intractable a la segona volta de competició i va celebrar la seva fita davant els seus seguidors, el passat 7 de maig després de golejar el Matadepera per 4-0.

I és que els gols han estat una de les seves principals virtuts aquesta temporada. 96 dianes en els 38 partits jugats, dels quals n’ha guanyat 24. És tanta la diferència en l’apartat golejador que el segon club amb més gols del seu grup, el Can Rull, es va quedar en 65. Els del Jordi López només han rebut 37 dianes a aquesta Lliga, amb un trident que explica el prquè del seu rendiment davant la porteria rival: Oriol Anglada ‘Paitu’ (33), Gerard Beltran (26) i Arnau Fortuny (22) han estat els tres màxims anotadors del grup 4. Entre tots tres, 81 dianes!

GRUP 5: BORGES BLANQUES, A CENT… I ASCENS!

Un cas semblant al del Cardedeu és el del campió del grup de les comarques de Ponent, un altre històric com és el FC Borges Blanques. En el seu cas, els borgencs sí que han pogut assolir aquest primer ascens a Primera Catalana a la mateixa temporada en què commemoren els seus cent anys d’existència. La festa oficial es va viure dissabte passat, tot i que les matemàtiques ja els van fer pujar a la jornada anterior, contra el Palau d’Anglesola.

Josep Maria Espasa ha estat el responsable tècnic d’aquest gran notícia per l’equip de la capital de Les Garrigues. La seva efectivitat ha estat extraordinària, ja que només han perdut 3 dels 38 partits de Lliga, amb un registre de 69 gols marcats per 25 encaixats. En l’aspecte ofensiu han estat el cinquè equip amb més gols del grup, però en el defensiu Adrià Xammar i Roger Monseny han estat el malson de les davanteres rivals, amb una mitjana inferior al gol per partit. David Montoy o Arnau Setó són altres noms d’un Borges Blanques que ha fet història l’any el seu centenari, superant en cinc punts al segon, el Tàrrega.

GRUP 6: TORTOSA O UN ‘ALIRÓN’ ESPERAT

Feia més d’una dècada que l’històric CD Tortosa no sabia el que era celebrar un ascens de categoria. Havia plogut molt des d’aquell 6 de maig del 2005, quan el conjunt que entrenava José Luis Guerra i amb noms de la talla de Rodri, Bertomeu o Sergio Ruiz va guanyar l’Amposta per 2-1 i es va proclamar campió del grup 2 de la desapareguda Regional Preferent, distanciant el seu perseguidor a la taula, el també desaparegut Caprabo. Dotze anys després, l’equip del Baix Ebre va ratificar un nou ascens, també a Primera Catalana.

Amb Àngel Garcia a la banqueta, els tortosins van resoldre la seva lluita amb el segon classificat, el Valls, després de derrotar a casa el Segur a la jornada 37. 24 victòries, 6 empats i 4 derrotes signifiquen els 78 punts finals, dos més que els vallencs, amb 77 gols marcats i 32 encaixats. Un dels grans protagonistes de la temporada ha estat l’etern Albert Virgili, Pitxitxi del grup sisè amb 32 dianes. Els seus gols han ajudat al Tortosa a tornar a una categoria on no jugava des de la temporada 2011-2012.

The post Els nous equips de Primera Catalana: Veterans i novells appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Circumstàncies personals i un projecte molt ambiciós van provocar que, un dels davanters més prolífics del futbol català deixés l’Ascó tres temporades després de la seva arribada i fitxés pel Tortosa.

Una nova categoria però les mateixes ganes, la mateixa il·lusió i sobretot, la mateixa eficàcia golejadora, avalen aquesta nova etapa que ha començat l’Albert Virgili al club tortosí.

Parlem amb ell sobre com està vivint la seva primera experiència a Segona Catalana, dels seus gols, de l’objectiu del club i de moltes coses més.

Al juny, tant l’Ascó com el nou entrenador, Santi Castillejo, feien palès el seu desig que continuessis al club. Tanmateix, circumstàncies personals et van portar a abandonar la disciplina asconenca. En algun moment et va passar pel cap continuar?

La meva primera intenció era continuar al club perquè estava molt a gust i molt content però l’arribada de Santi, com és normal quan arriba algú nou, va suposar una sèrie de canvis tant en els entrenaments com en els partits de pretemporada que jo no podia complir per, com tu has dit, esdeveniments personals, i no em volia comprometre.

Ara, des de la distància i veient el gran inici de temporada de l’Ascó, sents una mica d’enveja sana?

Ni de bon tros, al contrari, estic súper content de veure’l allí dalt. Han configurat un gran equip barrejant gent de la temporada passada amb nous fitxatges, fet que els ha portat a realitzar aquest bon inici de lliga.

“L’únic que vull aquesta temporada és ajudar a l’equip, aportar el meu granet de sorra i que el Tortosa torni a Primera Catalana”

Tres temporades a l’Ascó on t’has convertit, amb 33 gols, en el màxim golejador històric del club. Suposo que deu ser un orgull per a tu, oi?

És un orgull i una satisfacció, sobretot, en veure que va passant el temps i els teus números segueixen allà. Crec que quan ho dónes tot, al final les coses acaben sortint bé.

És la teva primera experiència a Segona Catalana. Per algú com tu que vens de Tercera Divisió, l’adaptació a la nova categoria ha estat difícil?

Al principi una miqueta perquè vens d’un futbol més professional i et trobes coses amb què no estàs tan familiaritzat però, tot i això he intentat entrenar al 100%, donar-ho tot i el dia del partit jugar al màxim de les meves possibilitats, com quan jugava a Tercera Divisió.

Quines són les principals diferències que t’has trobat entre les dues categories?

Que és un futbol més modest on el 100% de la plantilla treballa i la compatibilitat entre feina i entrenaments és complicada. Acostumat com estava a entrenar amb tots els meus companys, arribar a Tortosa i veure que en moltes sessions falten molts jugadors, al principi em va sorprendre.

Com hem vist has viscut molts canvis en poc temps, el què sembla que no canvia és la teva eficàcia golejadora. Podríem dir que el gol va lligat al nom de Virgili?

No. Si un davanter ho dóna tot entrenant i jugant, el gol acabarà arribant tard o d’hora i simplement penso que aquest és el meu cas.

10 gols en 11 partits, màxim golejador del grup, et marques alguna xifra a assolir a final de temporada?

No. Mai com a jugador m’he marcat cap xifra. L’únic que vull aquesta temporada és ajudar a l’equip, aportar el meu granet de sorra i que el Tortosa torni a Primera Catalana.

“Sóc conscient que el futbol té data de caducitat i que aquesta cada cop està més a prop, per això, potser ara quan jugo un partit ho valoro més que abans”

Però com a davanter no t’agradaria lluitar pel pitxitxi?

A tots els davanters ens agrada fer gols i veure’ns a dalt però, en el meu cas, vull que aquests gols siguin importants per l’equip, significant victòries i punts.

Gaudeixes del futbol més que abans?

No. Sóc conscient que el futbol té data de caducitat i que aquesta cada cop està més a prop, per això, potser ara quan jugo un partit ho valoro més que abans. No obstant això, sempre he tingut la gran sort de posar-me les botes i passar-ho bé i gaudir, fos entrenant o jugant.

Per algú com tu que has militat a molts equips i has jugat a gairebé totes les categories, què et motiva per seguir jugant?

La meva passió pel futbol.

El líder més sòlid

Sou líders en solitari, amb 6 punts d’avantatge sobre l’Amposta i amb 33 punts dels 33 possibles. Quina és la clau d’aquest èxit?

El vestuari que tenim. Hem aconseguit fer una pinya on la gent ho dóna tot, on mira i cuida l’un de l’altre; això, unit a la gran feina de gestió del vestidor i de motivació que estan portant a terme l’Àngel García i l’Àlex, ha donat lloc a un conjunt molt competitiu.

La solidesa defensiva amb només tres gols encaixats, també seria una altra de les claus d’aquest gran inici?

Evidentment que sí. Hem pogut formar un bloc molt compacte, gràcies al qual i, òbviament a la gran feina que estan fent els jugadors del darrere, podem mantenir aquests registres.

Aquesta solidesa unida amb la qualitat de l’equip, us ha portat a guanyar amb certa autoritat i facilitat alguns partits. Hi ha una mica de preocupació o neguit perquè el vestidor es relaxi veient aquesta superioritat?

No. Encara que pugui semblar que guanyem fàcilment, no és així; cada cop els rivals ens compliquen més les coses, tenen una motivació extra per guanyar al líder i aquest fet, ens manté en tensió sense permetre que ens adormim.

“D’ença que estic a Tortosa, he vist que les coses s’estan fent bé, a poc a poc i amb uns fonaments sòlids”

Abans, comentaves el bon treball que estan realitzant tant l’entrenador com el seu cos tècnic. Si haguessis de destacar alguna cosa de l’Àngel García, què seria?

El tracte humà que té vers nosaltres i el gran coneixement d’aquestes categories i del mercat de jugadors.

Tenint en compte el projecte tan ambiciós d’aquesta temporada i els anys que el Tortosa porta intentant tornar a Primera Catalana, és una obligació l’ascens?

Personalment sí i crec que per la resta del vestidor també. L’objectiu seria pujar i de manera directa perquè aquest club es mereix estar més amunt.

Estem parlant d’un club històric a Catalunya, el qual ha militat moltes temporades a Tercera Divisió. Veus capaç a aquest Tortosa de tornar a lluir com llavors?

Sí. D’ençà que estic aquí, he vist que les coses s’estan fent bé, a poc a poc i amb uns fonaments sòlids; si els resultats segueixen acompanyant com fins ara, ho poden aconseguir sense cap mena de dubte.

The post La segona joventut d’Albert Virgili a Tortosa appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER

Segons un comunicat de la Unió Esportiva Valls, que milita a Segona Catalana, afirmen tenir indicis i sospites sobre el partit Tortosa-Gandesa, del passat 22 de maig, partit corresponent a la jornada 33 de lliga del grup 6 . (VEURE VIDEO ‘TEMPS AFEGIT-CANAL 21)

Després de la celebració d’una reunió de la junta directiva, el club de Valls decidia presentar una queixa formal a la Federació Catalana de Futbol -delegació de Tarragona– que es va presentar ahir dijous, i en les pròximes hores anirà a fer la corresponent denúncia als Mossos d’Esquadra.

Segons el comunicat del club, “Han arribat al nostre club proves que considerem suficients per acreditar, o com a mínim perquè la Federació Catalana de Futbol iniciï una investigació en ferm, respecte a una possible compra del partit disputat el dia 22-5-2016 entre el Tortosa C.D. i el Gandesa C.F. el qual va acabar amb el resultat de 3-3“.

Aquesta és la primera denúncia que s’interposa per una suposada compra d’un partit, en el món del futbol català amateur, creant així un precedent, tal com reconeixia la pròpia FCF. Ara tocarà a la justícia i a la Federació Catalana de Futbol investigar i decretar si el club vallenc té bons indicis o no tenen la raó.

The post La UE Valls denuncia a la FCF i als Mossos la presumpta compra del Tortosa-Gandesa appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER

Josep Vives, delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Futbol, afirmava que “És una situació molt incòmode. És una decisió del Comitè de Competició de la Federació Catalana de Futbol, o la justícia ordinaria”, a més,agefia que “Els comitès són organs independents de la Federació Catalana de Futbol”.

Tot seguit, passem a mostrar-vos íntegrament els tres comunicats oficials, tant el de la UE Valls com el del CD Tortosa i del CF Gandesa. (VEURE VIDEO TORTOSA-GANDESA ‘TEMPS AFEGIT-CANAL 21)

Així mateix, resulta inversemblant que s’acusi el CD Tortosa de comprar un partit que anava guanyant per 3-1 en què al final el Gandesa remunta fins a l’empat definitiu de 3-3, quan  el CD Tortosa necessitava sumar un punt més que el Valls per avançar-lo a la classificació, amb la qual cosa no depenia d’ell mateix, ja que necessitava que el Valls perdés a casa per poder-lo avançar.

 

The post Esclata la presumpta compra del Tortosa-Gandesa i tothom diu la seva appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Josep Maria Figueras (Tortosa) ex de Valls, Alcanar, Reddis o Reus entre d’altres i Raúl López (Cambrils) jugador format a les categories inferiors del Nàstic, s’enfrontaran aquest dissabte al Municipal de Cambrils en el peculiar duel dels ‘Figos’ catalans. Dos jugadors, dues generacions, dos colors, primer contra segon classificat a la recerca de tres punts vitals per continuar somiant amb l’ascens. Parlem amb en Josep Maria i en Raúl d’aquest anhelat ascens, del partit, de la temporada i de molt més.

Pregunta gairebé obligada. D’on us ve el malnom de ‘Figo’?

Raúl: De petit m’agradava en Figo i al meu equip jugaven tres nois que s’anomenaven com jo, llavors un amic em va començar a dir Figo i m’he quedat així.

Josep Maria: M’ho va posar un entrenador perquè li semblava massa llarg el meu cognom.

Què significa el futbol per vosaltres?

R: Per mi ho es tot; sempre desitjo que arribi el dissabte per jugar.

J.M: Ha estat sempre un hobby que porto dins i ara mateix no podria estar sense futbol.

Durant la vostra carrera haureu tingut a diferents entrenadors, però hi ha hagut qui us hagi marcat especialment?

R: Un que es diu Jorge. Em va posar les piles i em va ensenyar a córrer i defensar, fent-me veure que no només amb qualitat i talent val.

J.M: En Miquel López perquè em va permetre jugar a 1ª Catalana i Preferent.

Josep Maria ‘Figo’: “M’agradaria assolir el meu cinquè ascens i que sigui amb el Tortosa

Quin ha estat el vostre ídol o jugador referència?

R: Zidane.

J.M: Víctor Valdés i abans Cañizares.

Com us definiríeu com a jugadors?

R: Sóc un jugador tècnic, hàbil, bo en l’un contra un i amb gol.

J.M: Un jugador normal. Un jugador per fer grup i tirar de l’equip quan sigui necessari.

Raúl, la temporada passada fitxes pel CF Reus provinent del Juvenil del Nàstic. Va ser complicat per tu marxar a l’etern rival?

Va ser complicat per la rivalitat que existeix però quan la relació amb l’entrenador no és la millor i reps una oferta com la del Reus no pots desaprofitar-la.

4 ascensos, 3 amb la Reddis i un amb l’Ascó i porter menys golejat de del grup 6 de 2ª Catalana amb la Reddis. Josep Maria, has aconseguit tot el que t’has proposat o et queda alguna espineta clavada?

Em queda pendent el meu cinquè ascens i espero que sigui amb el Tortosa.

Una gran temporada per part dels dos clubs amb uns numeros excel·lents. Tenint en compte això, l’ascens s’ha convertit en una obligació?

R: L’ascens és l’objectiu des del principi. De moment les coses estan sortint molt bé, l’equip està molt unit i esperem aconseguir-lo.

J.M: El nostre principal objectiu des d’agost és pujar de categoria. Per al Tortosa, un club històric de Tercera seria un fracàs no fer-ho.

I quin dels dos es mereix pujar?

R: El Cambrils sense cap mena de dubte perquè estem treballant i lluitant per aconseguir-ho.

J.M: Confio molt en el meu equip, estem entrenant a tope i tenim una mentalitat guanyadora que espero ens porti a pujar a 1ª Catalana.

Raúl ‘Figo’: “Estic molt a gust al Cambrils i mentre pugui seguir creixent, em quedaré”

Raúl, portes 18 partits disputats, 11 com a titular i 8 gols marcats. T’has fixat una xifra golejadora a la que t’agradaria arribar?

Sí, vull arribar als 20 gols.

T’agradaria tornar a lluitar pel trofeu Zamora, Josep Maria?

I tant que m’agradaria encara que per damunt dels objectius personals estan els col·lectius.

Dissabte, partit Cambrils-Tortosa i en joc tres punts importants. Arribeu amb dinàmiques molt diferents, el Cambrils després de 7 jornades guanyant i el Tortosa amb només 4 dels últims 16 punts disputats. Poden influir aquestes dinàmiques en l’encontre?

R: Pot influir donat que la confiança no és la mateixa si vens de guanyar que de perdre però una vegada comenci el partit pot passar qualsevol cosa. El que si és segur que serà un encontre molt disputat.

J.M: Les dinàmiques les deixem de banda. Partit de primer contra segon i a nosaltres només ens val la victòria.

Sou dos equips a qui us agrada tenir la pilota i jugar-la. La possessió serà la clau per endur-se el partit?

R: Sí, qui tingui la pilota decidirà i pel nostre equip es gairebé vital tenir-la.

J.M: Clarament qui tingui la pilota podrà generar més ocasions no obstant en el futbol d’ara molts conjunts no tenen la possessió t’arriben un cop i et marquen.

Us agradaria continuar al mateix club la temporada que ve?

R: Estic molt a gust al Cambrils i mentre pugui seguir creixent, em quedaré; en el moment que la meva progressió es vegi frenada veuria altres possibilitats.

J.M: Al Tortosa hi ha un gran grup, grans companys i em trobo bé però amb la meva edat tinc altres objectius; de totes maneres al juny ja es veurà.

Després de passar per les categories inferiors del Nàstic, en Raúl López es veuria vestint de nou la samarreta grana en un futur?

El futbol dóna moltes voltes i no sé on estaré dintre d’uns anys per tant no descartaria aquesta opció.

Per la teva banda, Josep Maria, tu estàs entrenant als porters del futbol base dels Pallaressos. T’agradaria dedicar-te a aquesta faceta un cop acabi la teva carrera esportiva?

Si, per què no? M’encanten els nens i gaudeixo entrenant als porters. Llavors, què millor que poder unir aquestes dues facetes?

The post Els ‘Figos catalans’ es desafien a Cambrils appeared first on FutbolCatalunya.com.

Llagostera B, EF Bosc de Tosca, Premià, Sant Juan At Montcada, FP Hermes, Sant Joan Despí, Bellavista Milà, Sallent i Cambrils només han sumat victòries i empats, la qual cosa en alguns casos tampoc els suposa figurar en les primeres posicions de la classificació general. De qualsevol manera, després de 19 partits, no perdre davant la mateixa afició sempre és positiu.

El Llagostera, amb 7 punts d’avantatge sobre el segon Palafolls, és el líder del Grup I i compta amb 9 victòries i 1 empat (Guíxols) mentre han aconseguit 6 triomfs i 4 empats, però estan a la vuitena posició. Per la seva banda, el CEF Bosc de Tosca està en el vuitè lloc del grup, a molts punts del líder (16), però ningú s’ha endut els tres punts del Municipal a Les Preses

Premià, Sant Juan At Montcada i FP Hermes, els tres primers del Grup II, només han cedit 1 empat, en el cas dels dos primers, i 2, en el dels tercers. Idèntiques igualades que també porta el Sant Joan Despí, líder del Grup 3 (amb 1 punt més que el Junior).

Curiós és el cas del Grup IV, ja que els únics invictes a casa són Bellavista Milán i Sallent. Els de Les Franqueses són cinquens, a 6 punts del líder Sant Quirze del Vallès, però han sabut deixar el seu caseller de derrotes a casa a zero. Fins a quatre empats han encaixat en el Municipal del Corro d’Avall. Quatre posicions més a baix (9è) apareix el Sallent amb 7 triomfs, 3 empats i 0 derrotes encara que a 11 punts del capdavanter.

L’únic cas on no hi ha cap equip invicte és el Grup V. És més, els dos primers (Alpicat i Efac Almacelles) i el 5è (Solsona) han caigut ja una vegada.

PARTIDÀS A CAMBRILS

En el Grup VI només figura el Cambrils com a intractable. Els de Lluís Albesa, amb 7 triomfs i 3 empats, tenen una difícil prova aquest dissabte (16.30 h.) davant el Tortosa. Líder i segon, separats per 3 punts, disputaran tres més que poden decidir moltes coses de cara al futur. En la primera volta (3a jornada) es va imposar el conjunt local de Dani Sereno en el Municipal Josep Otero per 1-0, gol de José Ramon Chillón ‘Mochi’.

The post Jugar a casa és encara una garantia a Segona Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

És una història curiosa però que no deixa de ser una més de les que es viuen a les categories més modestes. La UE Rapitenca ha anunciat aquest dimarts mitjançant les xarxes socials la incorporació del davanter Mohamed Reda Benkiran Khoyya, conegut futbolísticament pel renom de Moha, qui fins ara jugava al CD Tortosa, del grup sisè de la Segona Catalana. Un reforç per a l’equip de Delfí Ferreres de cara al tram final de la temporada, amb el conjunt de Sant Carles de la Ràpita a mitja taula.

Moha es presenta al club rapitenc amb la baixa sota el braç, tot i que el Tortosa no tenia cap mena d’intenció de desfer-se del seu davanter. I un cop conegut el seu destí, l’enuig al club tortosí és evident, ja que, com reflecteix al seu web oficial, se sent “enganyat” pel futbolista. Aquest dilluns, l’entitat informava que aquest jugador i Marc Gisbert marxaven de l’entitat. En el cas de Gisbert, com a conseqüència d’una lesió de llarga durada.

Però Moha, segons la versió del club on militava fins ara, va demanar la baixa federativa “al·legant que volia deixar la pràctica del futbol”. Dit d’una altra manera, el davanter va voler amagar al seu club de formació el motiu real de la seva decisió de deixar l’entitat, ja que en només 24 hores va passar de la ‘retirada’ a ser confirmat com a reforç de la Rapitenca.

Tot i que des del Tortosa deixen clares les “bones relacions” amb l’equip de Sant Carles de la Ràpita, el que més ha molestat els dirigents tortosins han estat “les maneres demostrades pel jugador” en el que consideren un engany per part d’un futbolista a qui, per cert, el mateix club va homenatjar fa tres setmanes quan va disputar el seu partit 100.

Moha, qui el pròxim 17 de juliol farà 22 anys, vivia la cinquena temporada al primer equip, on va debutar en partit oficial el 17 d’abril del 2011, en un Tortosa-Guíxols de Primera Catalana, substituint Sergi Ventura al minut 85. Ara seguirà la seva carrera a la Rapitenca, malgrat que al seu club de formació la seva sortida no ha agradat gens ni mica… per les formes.

The post Moha, de la ‘retirada’… a fitxar per la Rapitenca appeared first on FutbolCatalunya.com.