JORDI MESTRES @jordimestres7

Després d’una primera part en la que va parlar de la seva arribada al Nàstic i el passat, aquesta segona entrega de l’entrevista a Toni Seligrat va més encarada cap al futur. El llarg termini és un tema tabú pels entrenadors, però el valencià no s’amaga de parlar del que ha de venir al Nou Estadi. Té contracte fins el 30 de juny, però ambiciona el màxim. I aquest objectiu no és cap altre que la Segona Divisió A.

Creu que el Nàstic és un gegant adormit?

Aquesta vida no sempre està equilibrada. Trobaràs equips amb menys potencial que el Nàstic a Segona i altres amb més potencial a categories més baixes. Crec que la vida a la llarga és justa amb la major part de la gent. El Nàstic a Segona B hi està de pas i a poc que faci les coses bé deixarà la Segona B més aviat que tard.

Tarragona és un lloc que a poc que vagi bé l’afició respon.

Això m’han dit. Ara veig a l’afició animada i crec que el que veuen al camp els hi agrada. Només espero que amb el pas de les setmanes els hi agradi més l’equip i se sentin orgullosos de nosaltres.

Amb jugadors com Gerard Oliva, Fran Carbia, Pol Domingo o Roger Brugué es genera una identitat i així és més fàcil enganxar a la gent, no?

Ens agrada tenir gent de casa, gent jove i amb sentiment de pertinença. Però per sobre de tot està guanyar. Hem de tenir gent d’aquí, però que tingui el talent suficient per guanyar i això es dóna aquí. Per això tenim tanta gent joveneta que està participant amb l’equip.

Vagi bé o malament esportivament és cert que el Nàstic és un club amb una infraestructura de categoria superior.

Això ja és subjectiu, però un treballador cada dia arriba a la feina i s’hi troba més o menys a gust. Jo cada dia que vinc a entrenar i em trobo al camp estic a la glòria. Tinc tot el que necessita un entrenador per treballar a màxim nivell i ser feliç.

Encara es valora més després d’haver vist l’altra cara de la moneda a Segona B…

A Segona B ho he vist tot. A Tercera també i per això potser valoro una mica més que altres el que em trobo. No és només que no tingui cap queixa, sinó que tot el que envolta al club, la ciutat, l’afició o l’estadi és d’un altre nivell.

“Prefereixo fer un gol en 5 segons que en 30”

El que sí que han tingut tots els seus equips és que han estat competitius. Entenc que per a vostè jugar bé a futbol és competir.

Per a mi els jugadors vull que siguin competitius i això vol dir guanyar. Si guanyes fas millor les coses que el rival i cadascú tindrà els seu camí per a fer-ho. Però què és jugar bé? Aquesta és la pregunta del milió. No conec cap equip que jugui bé a cap esport que guanyi sense jugar bé. Els millors són els número 1, els que guanyen sempre. Hi ha maneres i maneres. Jo no tinc un concepte que el que juga bé a futbol és qui es passa més vegades la pilota. Sembla que a l’aficionat o al directiu o a la gent d’aquest país relaciona tenir la pilota amb jugar bé. Per jugar bé has de ser sòlid, ordenat i fort defensivament i a nivell ofensiu m’agrada molt més la velocitat, les passades verticals i les transicions ràpides que les passades horitzontals. Gaudeixo més de veure un partit de la lliga anglesa que de la lliga espanyola. Si puc fer un gol en 5 segons no el vull fer en 30. Jugar bé és dominar la pilota aturada, la fase ofensiva i la ofensiva i sembla que només es valora l’atac.

Creu que el futbol està derivant més en un esport d’entrenadors i no un espectacle per l’aficionat?

Tan de bo fos això. Al contrari, crec que els entrenadors cada vegada tenim menys crèdit. És un espectacle, hi entren grups inversors i compren i venen per fer negoci. Per desgràcia el futbol tendeix a això i la figura de l’entrenador té menys importància. El València fa quatre dies va dir que l’entrenador és un funcionari de Peter Lim. El futbol té aquesta tendència per desgràcia.

Ser entrenador és desagraït?

És una tasca desagraïda, sí. Per moments, eh. També pot ser la més agraïda del món. No depèn del que tu fas, eh. 38 partits i 300 entrenaments ben fets a Alcoi no em van servir per quedar primer i després quedo més a baix. Quedo com un inútil i no només he fet el mateix, sinó que he intentat fer-ho millor. En aquest sentit és desagraïda. Dedicar-te a la teva passió sense ser milionari i poder viure d’això és un luxe, almenys per a mi.

Es fa gran. La passada jornada es va enfrontar a un ex jugador seu com Molo.

Home sí (riu). No només per això. Ara és com tot a la vida. Depèn com t’agafes les coses que et passen. Em faig gran? Sí. Ho noto? Doncs sí. El meu esperit és jove, d’un tio que sempre vol aprendre i ser millor i que creu que sap molt poc de la vida i té ganes i vol aprendre coses de la resta.

Aquesta motivació espera que el porti algun dia a Segona?

Això ho vull fer, però no sé quan. En el transcurs d’intentar-ho potser m’hi passo 15 anys i no arribo, però serà fantàstic. Si he de fer 10 play-offs més serà meravellós. Estic convençut que acabaré al futbol professional, però tinc més dificultats que altres tal i com funciona el món dels entrenadors al nostre país. Els ex futbolistes professionals ho tenen molt més fàcil que no els que portem molts anys entrenant.

Ho voldria aconseguir amb el Nàstic?

Aquesta és la idea. Per això hem vingut. Si el Nàstic m’escull a mi per davant d’altres en gran mesura és per això. Els que manen entenen que el que volen ells i el que vull jo és el mateix i que de la mà podem aconseguir-ho. Crec que sí.

“Aquest club té tot per a deixar la Segona B enrere”

Si fos per vostè seguiria al Nàstic a partir del juny?

Una de les altres coses que no vull mai és estar a un lloc que no em vulguin i al contrari. Vull estar sempre als llocs que em volen. Ara m’han portat aquí i tothom té més anys de contracte que jo, com per exemple els jugadors. Però tampoc diu res això, perquè els contractes no et donen res. L’únic que vull és fer la meva feina bé, que la gent estigui contenta i vulguin que segueixi aquí. Si això passa, no sé quina oferta m’hauria d’arribar per no seguir aquí. Aquí m’hi sento molt a gust i aquest club té tot per a deixar la Segona B enrere.

Abans ha dit que és esclau dels seus  futbolistes, però vostè mana.

A vegades. Quasi sempre. Al final qui surt al camp i fa les coses són ells.

Té contracte fins el 30 de juny, però ara que torna a somriure el seu president és un bon moment per a parlar-li del tema, no?

L’Andreu és molt exigent també. Ara afortunadament el veig menys trist i igual arribo fins al 30 de juny. Perquè amb ell potser ni hagués arribat al 30, eh?

I no es menja el cap respecte el futur? Són entrenadors, però també persones.

Sí, però aquest aspecte l’has de tenir clar. No pots pensar més enllà de tres partits a no ser que siguis Mourinho, Guardiola o Zidane. Tampoc pots pensar mai on treballaràs. Sent entrenador ho faràs on et surti i si no tens temps de fer les maletes doncs no les fas i te’n vas sense fer-les. No pots pensar en futur, perquè si perds tres partits seguits estàs a la corda fluixa.

Ha dit que el Nàstic és el club més gran en el que ha estat. Pensar que està a Segona B és una cosa estranya? No entenc que agafin una persona amb la seva ambició si no pensen en el futur. Creu que el Nàstic, com a club, pensa en el futur?

Jo crec que sí, que treballen de cara a futur. Per això em fot que amb mi no ho facin. A mi em demanen que prengui decisions pensant en el futur del club. És la meva obligació, jo haig de voler el millor pel meu club. Amb el tècnic no ho han fet i jo estic allà, però també entenc que no han tingut bones experiències els últims anys per a no fiar-se dels entrenadors. Ara haig de demostrar que sóc fiable pel que ells volen.

Doncs digui-li a l’afició que pujaran a Segona A.

Això és el que vull. Si em deixen aquí pujarem tots junts a Segona A, no tinc cap mena de dubte.

Creu que li falta alguna cosa a la plantilla? Algun perfil similar a Javi Márquez, per exemple?

Jo crec que aquest futbolista no el pot substituir ningú. Afortunadament el tenim com a capità i com a professional del futbol. Ens aporta molt a tots, a mi el primer. A Segona B no hi ha un recanvi a Javi Márquez.

The post Toni Seligrat: “Si em deixen aquí pujarem tots junts a 2a” (2a part) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El nom de Toni Seligrat (1968) va lligat, indiscutiblement, al del grup 3 de Segona B. Natural de Torrent, l’entrenador valencià ha competit tots i cadascun dels 279 partits que ha dirigit a la categoria. De fet, només ha perdut un 20% – 58 partits – dels duels que ha dirigit. El seu currículum el coneix tothom, però pocs veuen la persona que hi ha al darrera. Aparenta ser més dur i altiu del que realment és, però darrere d’aquesta imatge amaga una lleialtat fidel cap als seus i també cap a la victòria. És un guanyador, es defineix com a tal, i el Nàstic l’ha escollit per a liderar el seu projecte després de tres anys difícils a nivell esportiu

Quan fitxa pel Nàstic la responsabilitat i el risc són enormes. Agafa un equip que no està al seu lloc i que si surt malament pot arribar a ser dramàtic.

Això també està en el meu cap. Abans que aparegui el Nàstic començo l’any sense feina i penso quins equips poden haver als quatre grups que encaixin en el que jo vull fer com a entrenador. Jo vull deixar enrere la Segona B en un club ambiciós i que tingui un projecte i pressupost per a aconseguir-ho. A la categoria hi ha pocs i un d’ells és el Nàstic. Esportivament no estava bé i el risc era alt, però jo crec en mi mateix i pensava que faria una bona feina i tindria continuïtat aquí.

L’objectiu és comú, però a ningú se li escapa que han viscut moments delicats com per replantejar-se coses.

Arribem en una situació molt delicada al mercat d’hivern i els fitxatges han trigat molt en arribar. De fet, fins al final del mes no els vam tenir. Hi ha hagut algun moment en que no he vist les coses massa clares. Hem superat els mals moments i hem fet canvis a l’equip que han reforçat a la plantilla. Això, juntament amb la feina setmanal, em porta a pensar que farem una segona volta molt bona.

El canvi principal ha estat mental?

Tan Xavi Bartolo com jo ens va portar un director esportiu. Quan es fa el canvi ningú millor que ell coneix la plantilla. Si van fer el canvi és amb un objectiu en el joc i la manera de funcionar de l’equip. Jo sí crec que el club ha tingut les coses molt clares. Del que no volia i del que sí volia. Estic molt content perquè he vist una receptivitat molt gran per part del club, però també dels jugadors. Quan els hi vaig explicar el camí per a sortir d’aquí els vaig veure molt receptius.

I quin és el camí?

El primer camí que hi havia era competir. Jo entenc la competitivitat com guanyar. I no només el partit, sinó tot el que fas a la vida. Un entrenament, un partit, una acció defensiva o una ofensiva, un córner, un salt… fins i tot el servei inicial. Havíem de tenir aquesta mentalitat. No hem de sortir al camp a jugar d’una manera o d’una altra, sinó a guanyar. Tinc una fórmula, la meva, per intentar guanyar a Segona B que no m’ha anat gens malament.

Una de les claus d’aquesta fórmula és defensar bé.

Això no em fa gens de gràcia, però m’ho prenc amb humor. No parlo només de futbol, sinó d’altres esports. Futbol sala, handbol, bàsquet… aquí el component ofensiu d’atac és més gran que el futbol perquè anotes més. Quan escolto a Pesic o a Valero Rivera veig que no hi ha equip, victòries, títols ni èxits si no parteixes d’una bona defensa. A partir d’aquí un equip pot començar a pensar en guanyar alguna cosa. Defensar bé és bàsic i t’ajuda a atacar millor. La fase ofensiva depèn del talent dels futbolistes i al Nàstic en tenim molt. Com millor defensem, millor atacarem.

També és veritat que aquesta temporada han passat coses molt rares a Tarragona. Gols en pròpia, jugades pràcticament per riure als gols encaixats… Creu en les dinàmiques?

Hi ha una part de les dinàmiques en que hi crec, però una altra que no. Crec que el futbol té una particularitat. És un esport que treu el millor i pitjor de les persones. Quan els resultats van bé el futbol treu el millor de tots nosaltres i a l’inrevés també. Quan va malament surt el pitjor de tothom, del que paga, del que mana, de l’utillero, dels futbolistes… Aquí manen els resultats i afortunadament ara hem canviat la dinàmica. Surt el millor de tots nosaltres amb resultats positius.

Amb els fitxatges que han fet i les baixes que han donat veu l’equip més seu?

Jo sóc un esclau dels meus futbolistes i si els meus futbolistes són bons la meva feina és molt millor. El meu concepte és competidor. Necessitem gent competitiva, guanyadora, que vulgui vèncer i amb el talent necessari per estar al Nàstic, que és molt, i que siguin bones persones.

“Ja hi ha llum i volem fer una gran segona volta”

Parlant del vestidor. Com va gestionar el tema amb Viti i Petcoff?

Doncs és molt difícil de portar. Totes aquestes coses surten quan els resultats són dolents. Tot es porta pitjor. Aquesta etapa ja l’hem passat. Ja no hi ha problemes disciplinaris ni estem en zona de descens. Ara hem de mirar que al vestidor hi ha llum, que el Nàstic està bé, hi ha gent compromesa i voluntat de fer una gran segona volta.

I què passa amb Amang? El dia de l’Olot semblava un crack i està tenint poc protagonisme.

Té la seva explicació, clara i evident. És un noi africà, de 20 anys, amb una osteopatia de pubis i una cultura i manera de funcionar diferent. Està aquí sol i només parla francès o anglès. Totes aquestes coses també les té Amang. A part de jove i diferent està lesionat.

Quan va arribar aquí va dir que els problemes del Nàstic s’arreglaven guanyant. Creu que ara mateix ha solucionat aquests problemes?

Que va. Estem en procés d’arreglar-los. Una de les coses que jo he vist aquí que crec que és molt bona pel Nàstic, per mi i per tothom és que fa poc temps he vist al meu president somriure. Sembla una tonteria, però per a mi és molt important. Quan vaig arribar el vaig veure emprenyat, trist i fotut i ara el veig diferent. Això és com està l’equip. No està content, però molt millor.

El marge de millora de l’equip és gran?

El marge de millora és espectacular. Molt gran. Hem aconseguit fer el primer pas, que era el més important i difícil. Que un equip dèbil es sentís fort i ara hem d’intentar sentir-nos bons. Tots els que estem aquí som bons i hem de demostrar-ho.

El Nàstic és el club més gran que ha entrenat?

Sense cap mena de dubte, sí.

I ve de Sabadell, que va tenir un final trist. És una espina que té?

No m’havien destituït mai i pensava que no ho patiria mai. Crec que no està justificada la decisió. Vaig cometre una errada i les errades es castiguen, però tot el que va venir després. Tal com se’m va tractar com a persona en aquella situació va ser molt injust i molt dolent per a mi. A la llarga he après de la meva errada i espero que els que em coneixen sàpiguen que el que es volia fer creure de mi no era així, perquè no sóc així.

“He après la lliçó de Sabadell per no repetir-la”

S’aprèn més de les experiències bones, com un play-off, o de les dolentes?

S’aprèn molt de les dues, però la dolenta es queda molt més. Perquè no vols que et passi mai més. Toca aprendre la lliçó per no repetir-la.

Creu que la d’entrenador és una professió d’etiquetes en la que costa molt guanyar el crèdit i molt poc perdre’l?

Estem en un país d’etiquetes. Si ets català ets ‘agarrat’, si ets ‘manyico’ ets un tossut, si ets basc ets un animal, si ets andalús no t’agrada treballar i si ets valencià ets un fiestero. Hi ha de tot a tot arreu, però segons qui diuen que ets has de carregar amb això.

Parlant d’etiquetes, li molesta que se’l denomini com un entrenador defensiu?

No em molesta. No ho trobo negatiu. El que sí que no entenc és el per què. L’altre dia vaig mirar les classificacions per un comentari semblant i a Primera, Segona i els quatre grups de Segona B tots els líders són els menys golejats de les seves lligues, no els més golejadors.

CONTINUARÀ…

The post “El Nàstic és el club més gran que he entrenat, sense cap mena de dubte” (1a part) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

A situacions crítiques, cops d’efecte. El de Josep Maria Andreu i Sergi Parés ha estat contractat a un entrenador que coneix com ningú el grup 3 de Segona B. Quatre promocions d’ascens avalen la feina d’un Toni Seligrat que va sortir per la porta del darrere a Sabadell. L’entrenador de Torrent i el club grana formen una sinèrgia amb ganes de reivindicar-se després d’uns últims temps bastant tristos per tots dos. La primera oportunitat de veure el Nàstic de Seligrat serà al Nou Estadi el proper diumenge a les 12. Només val la victòria.

I és que el Nàstic es troba en descens directe. Un dels grans pressupostos del grup no ha rendit com s’esperava i està immers al pou. “El projecte d’un entrenador és guanyar”, comentava un Toni Seligrat que afegia el dia de la seva presentació que li agrada “veure als meus, que ara sou vosaltres, seguidors, família i directius contents i per a ser-ho hem de guanyar. Les victòries treuen el millor de tots i això m’encanta”.

L’objectiu està clar, però el camí per aconseguir-lo no tant. Toni Seligrat arriba al Nou Estadi amb una plantilla ja feta i treballa contrarellotge per matissar un equip que es desangra defensivament. Els gols encaixats – 22 en 13 partits – són el principal problema d’un Nàstic de Tarragona molt tou en defensa. La sort de Toni Seligrat serà la de l’equip grana.

The post Seligrat-Joma, l’analgèsic per la necessitat del Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRIFOL @JordiGrifol

Cinc victòries locals, quatre empats i una victòria visitants han sigut el balanç de la tretzena jornada de lliga que deixa al Castelló en primera posició i la lluita per un lloc entre els quatre primers més viva i oberta que mai.

Xavi Bartolo, que va seguir a la banqueta grana després de perdre davant el Badalona, va tornar a viure una nova derrota a la Nova Creu Alta. D’altra banda, Toni Seligrat, ja és oficialment nou entrenadof del Nàstic de Tarragona. Torna a #2bg3 uns mesos després de la seva experiència al Sabadell. 

OFICIAL | Toni Seligrat, nou entrador grana

https://t.co/KLV4n8jMbW
Benvingut, Toni pic.twitter.com/OOBtcpdqxi

— NÀSTIC DE TARRAGONA (@NASTICTARRAGONA) November 17, 2019

L’Olot segueix a la seva

Set jornades sense perdre avalen un equip consolidat a la categoria que en vol més. El dissabte s’enfrontaven al Villarreal B a domicili, en un camp on sempre és difícil puntuar, malgrat la mala ratxa que travessen els groguets. El partit es va posar de cara pels de Garrido, que tenien la possessió i el domini del partit. No obstant això, no poder transformar el domini en clares ocasions ho van pagar car.

En la primera acció de perill del filial, gol de Villanueva (28’). L’Olot no es va rendir i, ja en la segona meitat, buscaven el gol a partir de bones combinacions i mitjançant la possessió i, en una d’aquestes, va arribar l’empat per part de Chavarría (73’). Aquest empat referma un Olot que vol seguir creixent amb una idea de futbol molt clara de construcció i que marca estil.

Després de guanyar al Nàstic a casa, el Badalona va tornar a perdre a domicili davant l’Ejea. En un partit on, a uns i altres, els costava arribar a la porteria rival, els locals es van avançar primer gràcies a un penal favorable que Mainz va saber transformar en gol (25’). Els de Manolo González van intentar-ho a la segona meitat, i van tenir alguna que altra ocasió per empatar però, malauradament, el segon gol de la tarda va arribar per l’Ejea, amb un xut llunyà de Ramón López que Álex no va poder aturar (77’). Un gol en fora de joc de Carbó hagués retallat distàncies, però finalment el Badalona va caure per 2-0 i segueix en zona de descens.

L’Andorra guanya i el Llagostera sorprèn

Després de quatre empats consecutius, l’Andorra va tornar a sumar els tres punts. Ho va fer a casa davant l’Ebro, contra qui van saber tancar el partit abans del descans. Forgas va avançar als seus ben d’hora amb un xut a la base del pal (14’). Poc després, el domini andorrà es va tornar a imposar amb un xut des de fora l’àrea de Musa que el porter rival no va saber aturar (27’). Ja a la segona meitat, no es va gaudir de masses ocasions i, en una d’elles, Espín va rematar un córner per retallar distàncies (69’), però ja era massa tard i els de Gabri van tornar a guanyar per seguir a zona de playoffs.

Per la seva banda, a Llagostera va saltar la sorpresa. Els d’Oriol Alsina van guanyar al Lleida Esportiu en una jornada on els de Molo van ser desbancats del liderat. Qui perdona la paga. Aquesta màxima es va complir, ja que els lleidatans van tenir més ocasions per emportar-se la victòria, però no les van aprofitar.

Per contra, ja ben entrada la segona meitat, Magallan va transformar una jugada que naixia d’un sac de banda per posar als seus per davant (69). Minuts després, l’àrbitre va assenyalar la pena màxima favorable al Lleida, però Eder va enviar la pilota fora. D’aquesta manera, va arribar la segona derrota del curs pels de Molo, perdent així el liderat que va aconseguir el Castellón als despatxos per una alineació indeguda i que va reafirmar amb la derrota lleidatana. El Llagostera segueix sumant i es col·loca sisè amb 21 punts.

No fallen

Els homes d’Antonio Hidalgo no treuen el peu de l’accelerador. Després de l’empat a Andorra, el Sabadell va tornar a guanyar a casa enfront el Nàstic de Tarragona. Els arlequinats van saber resoldre el partit a la primera meitat, quan, després que Pereira fallés incomprensiblement un gol a porteria buida, Néstor va fer el primer culminant una jugada col·lectiva (25’). Ja prop del descans, Édgar va mostrar molta qualitat en anotar un gran gol de falta (41’). A la segona part, el Nàstic ho va intentar a la desesperada, però sense èxit.

L’Espanyol B va superar a domicili al Prat en un partit amb un expulsat per a cada equip, encara que l’expulsió del Prat va arribar al minut 32’ i la de l’Espanyol B al 90’. El filial blanc-i-blau va sortir molt endollat, i ho va aprofitar ràpidament. Després d’un parell d’ocasions, una errada local va ser ben aprofitada per Nico, que va fer el primer (23’). Abans del descans, Iago va rematar de cap a la sortida del córner per transformar el segon del partit (41’). Els potablava van intentar-ho a la segona meitat, però no van poder i van sucumbir en una nova derrota.

Bogeria al Johan Cruyff

El Barça B i el Cornellà van empatar a l’Estadi Johan Cruyff en un partit boig on es van repartir sis gols, tres per a cada equip. El filial blaugrana va començar fort i, Carles Pérez, va fer el primer caçant un refús a l’àrea (10’). El Cornellà no va tenir temps de reacció, perquè Hiroki Abe, poc després, va fer el segon (23’). Efectivitat visitant. Amb el 2-0, el Cornellà es va posar en el partit. Leo Ramírez va transformar el primer del Cornellà amb un gran xut des de fora de l’àrea (35’). Ja a punt del descans, Eloy Gila, en una bona acció individual, va empatar el partit (44’).

A la represa, les ocasions van tardar a arribar. Ja a les acaballes, els de Romo van aprofitar un córner i Becerra va fer el tercer del Cornellà. Malgrat tot, quan la victòria visitant semblava ja consumida, un penal va condemnar a l’empat al Cornellà. Monchu va anotar el definitiu 3-3 (91’) al descompte per donar fi a un partit esbojarrat que deixa cinquè al Barça B i dotze al Cornellà.

The post El Sabadell fulmina Bartolo i arriba Toni Seligrat appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La història de Toni Seligrat a la Nova Creu Alta s’ha acabat després d’any i mig. 16 victòries, 27 empats i 15 derrotes és el registre final de l’entrenador valencià, sentenciat després de la derrota a Peralada. El motiu, segons la junta arlequinada, és la mala marxa d’un equip que fa quatre jornades que no guanya i està més a prop del descens que del play-off. Tot i això, el detonant, la gota que ha vessat el got va ser la reacció de Toni Seligrat el passat diumenge, encarant-se amb un grup d’aficionats arlequinats desplaçats a Peralada. El Sabadell, a dia d’avui, no ha confirmat qui serà el nou entrenador.

La decisió ha estat sobtada i el recanvi no està tancat. El dia dels fets Bruno Batlle, director general del club, afirmava a Radio Sabadell que el que va passar “ens entristeix” i “no representa els valors del Sabadell”. Tot i això, els dirigents arlequinats no van voler prendre una sentència en calent i han esperat gairebé 24 hores a decidir que Toni Seligrat no continuarà sent l’entrenador del Sabadell.

L’entrenador valencià declarava ahir en roda de premsa que no pensava dimitir i que no es penedia de la seva reacció: “Jo volia que els aficionats estiguessin tranquils perquè els jugadors s’estan partint la cara pel Sabadell. Ens podem equivocar, però qualsevol aficionat racional del Sabadell deu estar orgullós del seu equip”.

El club ho va notificar mitjançant un comunicat en el que s’afirma que “el club ha pres aquesta decisió amb la intenció de millorar la dinàmica esportiva actual”. El Sabadell ara mateix ocupa la novena posició amb 26 punts, més a prop del descens (4) que de la zona de promoció d’ascens (9).

“La decisió és per raons esportives”

En declaracions a Ràdio Sabadell, mitjà que ha informat de forma extensa i puntual de l’evolució dels fets, Bruno Batlle aclaria que “l’episodi d’ahir es desafortunat, no ajuda i no ens agrada, però no és el motiu de la decisió presa. La destitució és per raons esportives”. Sigui com sigui, Seligrat no seguirà a un Sabadell que busca a corre cuita un substitut que encara no està definit. Queden 18 partits de lliga.

The post El Sabadell destitueix Toni Seligrat per “raons esportives” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’equip arlequinat va patir una frustrant derrota contra un defensiu Alcoyano. Toni Seligrat carrega contra Vicente Mir a roda de premsa

JORDI MESTRES @jordimestres7

La Nova Creu Alta va viure un diumenge angoixant. El Sabadell va perdre després de dues victòries consecutives i més que pel fet va fer mal la forma. I és que l’Alcoyano va plantejar un partit més que defensiu, amb una línia de cinc defenses i dos pivots defensius per davant. El gol de Lino al minut 18 va decidir un partit en el que el conjunt arlequinat ho va intentar de totes les maneres. Fins a 15 córners per cap del rival, faltes laterals… però cap gol. Finalment, els tres punts volaven cap a Alcoi, però Toni Seligrat va expressar en roda de premsa el que, segons la seva opinió, és una incongruència de l’entrenador rival.

“Aquesta setmana en roda de premsa va dir que els equips de Seligrat no juguen a res. És respectable. Això ho podem fer tots: jugar amb 5 al darrere, 4 per davant i un punta. D’aquests 10, 9 són centrals i laterals i 2 pivots defensius. És respectable, et surt bé i guanyes 0-1. Això és respectable, però el que no ho és és que un vengui una altra cosa”, explicava el tècnic arlequinat, al que en la roda de premsa prèvia Vicente Mir va qualificar com un entrenador que no juga a res.

Segons Seligrat, “avui ha jugat per primera vegada amb 5-4-1 l’Alcoyano. L’altre dia amb un 5-3-2, tot plegat sense treballar-ho. Tot això es pot fer i és respectable. El que no pots és vendre altres coses. Per això em fot més encara la derrota. El ‘toqui toqui’ ha vingut aquí a treure-se-les de sobre i ha fet un gol. Tot és respectable, menys això i per això hem fot”.

I és que el Sabadell va perdre una oportunitat immillorable de posar-se a tres punts del quart i Toni Seligrat ho lamenta: “Ho sento molt per tothom. Era el darrer partit abans de vacances. Volíem donar una alegria a totes les famílies que estaven aquí i a la nostra afició. Donar continuïtat a tot el que estàvem fent. 4 fotudes: per com s’ha donat, per la classificació, perquè el venedor de mantes ha guanyat fent coses que són delicte esportiu i ell no les fa i per la nostra gent. El nostre equip s’ha partit el pit per aconseguir-ho. Jo ho he vist”. Toca passar pàgina i pensar en el partit contra l’Ejea.
                            PARTICIPA I GUANYA LA CISTELLA DE BENITO SPORTS!

The post El “venedor de mantes” treu de polleguera al Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Pocs han sobreviscut a les misèries i alegries que pot donar una categoria com la Segona B. Els tècnics que despunten, sobretot si són ex futbolistes professionals, donen el salt mentre que els que no ho fan es queden en el camí i se’ls hi tanca la porta de les banquetes. Per un temps… o per sempre. Toni Seligrat (1968) és un ‘rara avis’. Molts entrenadors han pujat de categoria, però ningú ho ha intentat més que ell. Fins a quatre vegades, el duríssim play-off d’ascens va negar-li el premi. Prop de complir la cinquantena, el valencià no es dóna per vençut. Esteve Calzada va seduir-lo per a acompanyar-lo a Sabadell i espera, per fi, assolir el seu gran objectiu. No és cap altre que arribar al futbol professional i així ho repeteix davant Josep Maria Ferrer i Josep Ramon de Castellarnau, el seu ‘staff’ que no l’abandona ni a les entrevistes.

Seligrat té clar que Sabadell, on té contracte de dos anys, és una marató, però no es planteja cap altra cosa que arribar a la línia de meta com a equip de Segona A. Amb dos anys de contracte, té marge per a fer-ho i és conscient que el repte és majúscul. Mostra convicció en cada paraula que diu i també cert punt de saviesa per l’experiència que atresora. El futbol és un joc per l’espectador, però per a ell és una competició. L’únic que val és guanyar.

Què ha de fer Toni Seligrat per a entrenar a la LaLiga?

Doncs hi ha dos camins. Un és que Toni Seligrat agafi un equip a Segona B i sigui capaç de disputar el play-off i després pujar. Ho he fet moltes vegades i sense ser primer és pràcticament impossible. L’altre camí és que algú que realment s’interessi per Toni Seligrat el vegi treballar i pensi que li agrada com entrenador i li obri la porta del futbol professional per veure si estic capacitat, que jo crec que sí.

A categories com la Segona B es pot parlar d’estils?

Jo crec que sí i a més en plural. Pilotes diferents, camps diferents… inclús cultures i tradicions diferents segons la Comunitat Autònoma. En canvi, quan arribes al futbol professional tot això s’unifica. Tot és el mateix estil. Tots els camps són de gespa natural. Les pilotes són iguals. Els àrbitres tenen un nivell semblant. Segons en quina zona d’Espanya estàs hi ha certes particularitats.

Què és jugar bé?

Aquesta és la pregunta del milió. La meva experiència em diu que jugar bé és guanyar. Quan un guanya, tot el que t’envolta et treu la part positiva. Quan un perd, les mateixes persones et troben la part dolenta.

Creu que la Segona B és més exigent que les categories professionals?

Avui Machín diu que el Llevant guanya – l’entrevista la vam fer divendres – perquè el rival anava a Montilivi a competir i ells van sortir a jugar. Això a Montilivi, camp de màxim nivell, gespa natural, jugadors de Primera… Machín diu que s’ha de competir jugant, però no pots jugar sense competir. Ara baixa a Segona B, amb els seus camps i el nivell de talent. Aquí tot és pitjor i cobra moltíssima més importància competir. Moltes vegades vol dir anar fort a la disputa, guanyar segones jugades, estar ben organitzat i ser molt fort. Sobreposar-te a les errades és fonamental.

Les misèries de la Segona B reflecteixen les de qui la gestiona, que és la RFEF?

No m’agrada massa parlar del que no domino. No sé si es podria millorar la Segona B i tampoc la forma. Segur que no és senzill. Hi ha moltes coses millorables, però no sé si no s’arreglen per desídia o realment perquè veuen que és molt difícil.

Ha dirigit més de 200 partits a Segona B, la majoria al grup 3. Com la veu aquest any?

El nostre grup està tot una mica més car, com si haguessin pujat els preus (riu).

És el més potent dels quatre?

Per a ser primer o fer play-off sí. Sempre he dit que el grup 3 és el més competitiu i entenc la competitivitat com que és el més difícil de guanyar qualsevol rival. Altres grups tenen rivals menys difícils de guanyar. Al grup 3, el Mallorca pot patir quan vagi a jugar contra l’Aragón. Aquest plus de dificultat demostra que els de la zona baixa tenen molt nivell. Només cal mirar els equips que baixen la temporada passada o l’Olot, que va descendir amb 1 milió d’euros de pressupost. A això suma-li que estan Elche, Mallorca i Hércules. Tres monstres, amb unes masses socials, uns estadis, estructura i exigència espectaculars. El preu del play-off ha pujat.

Per què va escollir el Sabadell i no un altre?

Aquest estiu vaig asseure’m amb diversos dirigents de diferents grups de Segona B i realment el que em va donar millor sensació de tots va ser l’Esteve Calzada. El seu projecte a Sabadell me’l van saber vendre molt bé i em van seduir. Vaig pensar que podia ajudar-los a aconseguir el que ells volien, perquè ells em podien ajudar a assolir el que jo vull. És el mateix: arribar al futbol professional.

El gran problema d’aquesta temporada és el gol.  

A nosaltres ens passa això i és un mal endèmic al grup 3. La major part dels davanters, uns quaranta, només cinc fan més de 10 gols. Els atacants fan entre 8-10 gols i és una categoria on és molt difícil fer gols. La temporada passada vam signar a l’Alcoyano a David Torres, que venia de pujar amb l’Alavés a Primera i va fer 9 gols.

Amb el tema dels empats veu el got mig ple (no es perd) o mig buit (no es guanya)?

Sumar és boníssim. Sempre. Després dels empats si ve una victòria es veuen bons i si ve una derrota es veuen dolents. Al final són punts que vas sumant. Segurament si ens plantegem empatar 7 partits d’onze no ho fem. Sempre hem sortit a guanyar. Posar-nos per davant en el marcador i que ens empatin ho veig molt positiu. Estic convençut que si s’hagués posat el rival haguéssim perdut. Gràcies a posar-nos per davant no ho hem fet.

Ha disputat quatre play-offs seguits. Percep una expectativa enorme entorn la seva figura?

La societat és molt ‘etiquetera’. Jo dec tenir vàries i una que tinc és que equip que agafo fa play-off. És bona, però alhora exigent. Suposo que algun any no faré play-off, però de moment aquesta exigència està bé i dóna confiança als jugadors en mi. És més fàcil creure així.

El sistema de play-off actual li agrada o el canviaria?

És el més just dels tres formats que he experimentat. La lligueta de quatre primer, després els primers contra els quarts i els segons contra els tercers i l’actual. Crec que el play-off està bé. Aquest any sense ell, el Mallorca se’n va i no puja ningú més. Què fem la resta?

El play-off que li va deixar pitjor regust va ser el de l’Alcoyano?

Si el pitjor regust és el que més fotut he acabat… no sé és difícil. El que sí et puc dir és que el que he quedat més a prop de pujar és el que menys m’ha fotut. A Huracán vam passar un any molt dolent i crec que el Huesca mereixia més pujar. No hagués estat just que Huracán hagués pujat. Els dos de Lleida van ser fotuts i el d’Alcoi també. No m’agrada gens perdre i menys en un play-off.

Va deixar l’Alcoyano perquè no veia que pogués millorar la temporada anterior?

Ni igualar. Alcoi és una plaça molt exigent, molt guanyadora. Per això vaig encaixar en aquest equip, perquè jo també ho sóc. L’objectiu l’any següent era millorar la segona posició i jo vaig veure que era impossible.

A Sabadell diu quan arriba que no vol un play-off, sinó millorar-ho i la única forma és pujar. Vostè mateix s’ha posat el llistó molt alt.

No vaig dir aquest any. Això ho he dit perquè sé que tinc dos anys més un altre. Tinc una clàusula al meu contracte que cobro una prima per permanència. El primer que em van dir és que la pressió me la posaria jo. Havíem de reflotar el Sabadell, però no en un any. Tornar a Segona A ens portaria mínim tres anys i encara estem al primer. Jo vull pujar, però no és una obligació d’entrada.

Té la sensació que si no puja vostè amb un equip la porta no s’obrirà mai?

Jo vull creure que no. Si no ho aconseguim, que espero que sí, crec que si una persona fa durant molt temps les coses ben fetes tingui la possibilitat de créixer. La Segona A si en algun moment miren un tècnic de Segona B espero que em tinguin present, ni que sigui per currículum.

Després de l’experiència de presidents que ha tingut, arriba l’Esteve Calzada, un ‘rara avis’ i el sedueix. Per què?

En certa manera és una mica ‘marciano’, sí. He vist en Esteve una persona esportista, ja que va a córrer cada dia. Apassionada de l’esport, preparada, treballadora i que relaciona fer les coses bé amb que el seu negoci, en aquest cas el club, vagi bé.

Aquest dirigent suposo que si li ha posat una prima de permanència li posarà també prima per jugar la promoció d’ascens.

També està. Tinc primes. Per un costat, l’any passat el Sabadell es salva de no baixar l’última jornada i aquest any no vull que passi. D’altra banda, com sóc Toni Seligrat, si el Sabadell està a dalt també m’ho pre’iaran.

Aquest ‘marciano’ li ha donat la paraula que aquest Nadal li portarà un regal en forma de davanter?

No m’ha donat la seva paraula. El que sí espero és que després d’un inici difícil per tots acabi bé. Aquí han sortit moltes coses en el dia a dia que no s’esperaven. Jo sí que espero que tinguin un raconet o que el creïn per aportar coses que no tenim a l’equip. Tenim una fitxa de majors de Sub23 per ocupar i només falten els euros per omplir-la.

Quina lliçó s’ha emportat de tota aquesta experiència a Segona B?

Una de les coses que cada any que passa veig que és més real és la que comentàvem abans del ‘jugar bé’. Per a un entrenador l’únic que val és guanyar. Hi ha entrenadors que no se’ns valora per fer unes coses més bé, sinó pels resultats. Si guanyes, igual no fas les coses bé però la valoració és positiva. Si perds, potser les fas sensacional i la valoració és negativa. L’aprenentatge és aquest. Aquí tot depèn de guanyar o perdre.

Tanca la porta a segones parts en clubs que ja ha entrenat?

L’altre dia quan vaig veure que Jupp Heynckes era la quarta vegada que entrenava el Bayern vaig pensar: “Anem a desmuntar mites, com el de les segones parts mai són bones”. Per què no? Això són ruqueries. Igual un entrenador o jugador li va malament en una primera etapa i després, pel que sigui, ho fa millor en una segona. Amb el pas dels anys, ni que sigui per experiència, es va millorant. A tots els clubs que he estat m’encantaria tornar i si pot ser a una categoria millor, millor.

Li té un afecte especial a algun d’aquests clubs?

No sabria dir. Si me’n deixes posar dos serien Lleida i Alcoi. En aquests dos llocs ens hem quedat molt a prop i he tingut un feeling tan gran amb el meu club i la meva gent. M’agradaria moltíssim poder tornar allà i fer-los més feliços que la època en que vaig estar.

Només faltaria que ara els hi ‘prengués’ un play-off vostè amb el Sabadell.

El Lleida quan guanya un equip entrenat per Toni Seligrat en el fons encara es posa més feliç, perquè sap que no és fàcil fer-ho. Això vol dir que han fet les coses molt bé. A mi en certa manera em passa el mateix. Si em guanya el Lleida o l’Alcoyano, doncs si m’ha de guanyar algú que siguin ells. Jo també estic molt content de superar-los, perquè són dos equips extraordinaris que és molt difícil guanyar-los.

S’ha plantejat entrenar fora d’Espanya?

A qualsevol lloc sempre que sigui una estructura de futbol professional i l’equip sigui com a tal. No aniré a qualsevol lloc per diners, però sí que marxaria per a entrenar un equip de futbol professional per a millorar com a entrenador.

The post Toni Seligrat: “Jugar bé és guanyar i no pots fer-ho sense competir” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El valencià José Antonio Seligrat (1968) ha viscut la seva vida a dues bandes. Va néixer i créixer al seu Torrent natal, mentre que va encaminar la seva carrera a Lleida. Aquestes dues ciutats, amb Huracán Valencia i Lleida Esportiu, també han marcat la seva trajectòria recent. L’èxit ha estat el denominador comú. Tanmateix, ha viscut situacions inversemblants que l’han fet sentir-se “vulnerable”. De caràcter fort, aquest tècnic que ha dirigit 145 partits de lliga a Segona B té clar el que vol. D’aquesta manera, només ha perdut dos dels 14 duels de play-off que ha protagonitzat els últims tres anys. Desitja reviure situacions no tant passades i no tanca la porta a fer-ho a Lleida o Catalunya, la que considera com a “segona casa”.

Després de tants anys en actiu deu estar poc acostumat a l’atur dels últims tres mesos. Com ho ha portat?

Buff, doncs sí. Poc acostumat a no entrenar perquè últimament ho havia fet ininterrompudament. També poc acostumat a que passin coses com aquestes, tan anormals al futbol.

Si quedar-se a l’atur era millor que seguir com estava deuria arribar a un límit molt bèstia a Huracán.

Evidentment. Quan estàs a un lloc treballant i veus que les coses funcionen més que malament i tens un càrrec de responsabilitat màxima i no pots canviar res arriba un punt que penses “Bueno, què faig jo aquí?”. Allò anava de malament en pitjor i me’n vaig anar cap a casa.

Es va emportar un desengany amb Huracán?

Sí. Vaig arribar a Huracán convençut que era un club modèlic a nivell d’estructura. Un club jove sense problemes dels clubs tradicionals. La situació, en canvi, va ser molt diferent.

Què ha après durant aquesta etapa a Huracán?

Sempre s’aprenen coses noves. De les negatives s’aprèn més de les positives, inclús. Aprens que abans d’entrar en un lloc t’has d’informar bé. La meva feina és el pilar de la meva família i també la meva passió, el que més m’agrada fer del món. Sóc una persona confiada i hauré de vigilar que no m’enganyin, però alhora em sento molt vulnerable.

L’al·licient d’entrenar l’equip de Torrent, el seu poble, va fer que es confiés encara més?

En certa manera penses: “No és possible”. De la nit al dia apareix un equip de Segona B al meu poble, amb objectius similars als meus. Quan va venir Huracán tot se’m va il·luminar i si hi havia alguna cosa fosca no la volia veure. Em transmetien unes sensacions diametralment oposades al seu dia a dia real.

Amb tot, és a Huracán on ha estat més a prop de la Liga Adelante.

La sensació és agredolça. És agra pel que hem parlat i dolça perquè a nivell esportiu ha anat molt bé. Vaig agafar un equip a meitat de taula i vam estar a 45 minuts de poder aconseguir-ho. Hi havia un potencial de futbolistes amb una mitjana d’edat elevada i aquesta experiència ens va valdre moltíssim per aïllar-nos del que ens envoltava dia a dia.

Amb tres play-offs les últimes temporades està a l’atur. La figura de l’entrenador que ve de baix, el que no és ex futbolista, és una mica ingrata, no creu?

El que està clar és que els entrenadors que pugem de baix i no hem estat futbolistes professionals partim amb desavantatge. Pel nom que tenen, els ex jugadors solen ser ben rebuts. Nosaltres tenim l’avantatge que si anem escalant és a força de treballar i aconseguir resultats, no ens regalen res la veritat.

Sense anar més lluny, Zidane, després de no classificar el Castilla pel play-off, dirigeix el primer equip del Real Madrid.

Ells tenen una sèrie d’avantatges que nosaltres no tenim ni tindrem. No veig possible que un entrenador que ve de baix aguanti un any al Castilla sense fer play-off. Zidane, pel seu nom, no només ha aconseguit això, sinó que l’any següent acaba al primer equip.

Quins entrenadors li agraden?

Crec que tots els entrenadors que estan al màxim nivell deuen tindre un o varis aspectes extraordinaris per estar allà. Per ser de València, la trajectòria de Benítez sempre la he seguit molt. Guardiola, Mourinho i Simeone a nivell mundial han marcat les tendències els últims 10 anys.

Si abans era difícil arribar, ara encara més. La Segona B s’està ‘amateuritzant’?

Tot això va lligat a la crisi econòmica. Per a tenir qualsevol producte de qualitat necessites diners. Actualment, els pressupostos dels equips han baixat moltíssim. Sense diners, no pots comprar i tota la qualitat ha marxat al futbol professional. Això ha deixat amb menys talent la Segona B i la Tercera.

Com veu el grup 3 aquesta temporada?

El grup 3 de Segona B, tot i que la classificació assenyali una diferència a dalt, crec que hi ha un equilibri molt gran. Si Vila-Real B o Reus van a casa del Llosetense guanyar el partit serà molt difícil. Parlem de quan juga el primer contra l’últim. A la segona volta hi ha més equilibri encara i s’ajusten les coses per baix i per dalt. Jo crec que es comprimirà la part de dalt i no serà un duel Vila-Real B-Reus.

Quina és la clau per a triomfar al grup 3?

La clau? Ser regular en el rendiment. No solament s’ha d’aconseguir que el teu grup rendeixi a un nivell molt alt, sinó també mantenir una regularitat.

Si haguessis d’escollir un dels equips del grup per afecte seria el Lleida Esportiu?

Evidentment. De tots els que hi ha ara seria el Lleida, sí. Per tot el que he passat en aquest club i aquesta ciutat li tinc una estima especial.

La seva millor etapa com a entrenador van ser els dos play-offs al Camp d’Esports?

Jo no diria que ha estat la millor. També he gaudit a Tercera de varis ascensos en altres llocs on he gaudit molt. Els entrenadors quan guanyem molt i perdem poc gaudim més de la nostra feina. A Lleida el començament no va ser fàcil, quan els resultats eren bons, no extraordinaris, però sí bons. El final va ser encara més especial per la dificultat de l’inici. Aconseguir la unió a tots els nivells… al final anàvem tots a una i aconseguir això a un lloc com Lleida va ser molt gratificant.

Aquell Lleida era un equip competitiu, tàcticament ordenat i fort en l’estratègia, però l’entorn el va criticar i no va acabar de compartir-lo.

No m’agrada massa parlar d’estils. El que està clar és que amb aquestes qualitats equips com l’Atlètic de Madrid estan aconseguint un èxit espectacular a nivell europeu i mundial. El primer any a Lleida érem la plantilla més jove del grup 2 de Segona B, excepte els filials. Dels 22 futbolistes que teníem, només 3 havien disputat fase d’ascens a Liga Adelante. Inclús l’entrenador no l’havia viscut. Amb aquestes característiques, vam aconseguir el que vam aconseguir el primer any. Amb ordre, ambició i intensitat. Aquests ingredients són indispensables per a qualsevol equip extraordinari. Amb talent, el resultat és el que surt. Jo crec que el Barcelona, la referència als últims anys, ha canviat d’entrenadors i ha conservat un estil. El del Barça, no el d’un entrenador en concret. I nosaltres estàvem al Lleida. I quin estil té el Lleida? De base, estil de joc creat: cap. I quins jugadors té el Lleida? I en quina categoria estem? No estem a Champions League, estem a Segona B i hem d’aprofitar les característiques de jugadors i categoria per a tenir èxit. Que diguin que Toni Seligrat té un estil disciplinat em sembla bé. A Toni Seligrat li encantaria fer un gol havent fet 20 passades prèviament? Evidentment, però això al grup 3 és complicadíssim.

Vostè volia seguir a Lleida, però li van dir què no. Al ser una destitució, deuria ser una situació complicada.

La veritat és que un pot sortir regular, bé o malament i jo de Lleida vaig sortir de la pitjor manera. No mereixia el tracte que se’m va donar i no mereixia el tracte que em van donar els dirigents.

Té la porta tancada al Lleida Esportiu?

Toni Seligrat s’estima Lleida moltíssim. El club, la ciutat i l’afició. A partir d’aquí no crec que tingui res tancat a Lleida.

I a Catalunya?

Encara menys. Jo tinc dues cases. València, la meva casa de naixement i on vaig passar la meva infància i l’altra és Catalunya. On m’he format com a persona. Vaig fer INEF a Lleida i allà vaig estar treballant de professor d’institut fins que vaig voler entrenar. Fins i tot vaig jugar al filial del Lleida l’any que Mané entrenava al Lleida i va pujar a Primera Divisió, la temporada 92-93.

Encara ha estat afortunat perquè amb l’exclusió d’Huracán de la lliga ja no se li aplica la prohibició d’entrenar a Espanya.

Afortunadament. Ha estat un pal molt gros. Vaig pensar que no era possible que m’estigués passant allò. La situació era insostenible i va anar a pitjor. Tot i que no he cobrat, em pagaran fins el dia treballat. Jo sabia que no podria entrenar a Espanya, però creia que em pagarien, que aniria a l’atur… Tot això es va tòrcer moltíssim. No han pagat a ningú. El tema de l’atur, com vaig dimitir, tampoc el vaig tenir i tampoc podia treballar. La meva família vivia de la meva feina i ara estic habilitat per tornar a entrenar i estem a l’espera.

Ja estan buscant coses pel mercat d’hivern?

Quan els entrenadors no treballem, no desconnectem. Seguim veient futbol i parlant amb gent. Fins ara, tothom sabia que no podia tornar a entrenar i ara que sí que puc és un tema de veure si surt la oportunitat. Encara que desgraciadament, haurà de ser perquè destitueixen un altre company.

The post La lliçó del senyor de bronze appeared first on FutbolCatalunya.com.