Nefast 2026 per al CE L’Hospitalet que ha tornat a confirmar aquest dimecres en partit ajornat (jornada 24a) a Tona. El 4-1 favorable als osonencs mostra un balanç de 6 punts sobre 30 disputats encara que la part positiva és que es mantenen a un punt de la 5a plaça de promoció i a 2 de la 4a. Veure els líders (Badalona i Manresa), a 12 punts només produeix enrogiment.

Al llarg d’aquest nou any només han aconseguit superar a Lleida (2-1) i Vilassar (1-4i). No han passat del 0-0 inicial, al seu Municipal, enfront de Badalona i Mollerussa. A més, han caigut en sis ocasions: Cornellà, Sant Cristóbal, l’Escala, Vilanova, FE Grama i Tona. Una altra dada il·lustrativa: 6 gols anotats per 13 rebuts en els últims 5 partits.

AQUEST CE L’HOSPITALET NO FUNCIONA

Després de començar de la mà de Cristian Gómez, l’Hospi va acceptar la dimissió del tècnic de casa per un desagradable incident familiar a la graderia. Va deixar a l’equip a la quarta plaça a 5 punts de la primera. Va ser substituït per Sergio Juste i la fortuna ha estat el seu pitjor enemic perquè el tarragonés només ha pogut sumar 3 punts sobre 15 (1 triomf davant el Lleida i 4 KO). L’últim ha estat aquesta tarda al Municipal de Tona.

DECLARACIONS DE SERGIO JUSTE

“Ens ha passat el mateix que el dia de la FE Grama en la primera part. Hem tirat la primera part, no hem combatut, no acabem de competir. Tenim errors molt greus, hem estat tota la setmana treballant i avui s’ha tornat a produir una altra vegada. En la segona part l’equip ha reaccionat, ha sortit bé, però un altre error ens ha condicionat el partit. Ja està. Vull veure el partit una altra vegada per a valorar més coses. Si no es competeix en la Tercera RFEF, per moltes tàctiques i històries, els rivals (especialment en la segona volta que ja et coneixen) ens passen per damunt”.

The post Què li passa a aquest CE L’Hospitalet?! appeared first on FutbolCatalunya.com.

No per ser un dels molts tòpics que figurin al diccionari i, més particularment al del futbol, ​​cal oblidar-ho. Fins i tot és diria que és una de les frases favorites dels entrenadors que, per descomptat, molts jugadors oblidin sobre el terreny de joc.

“No diguis blat al futbolcat fins que estigui ben lligat” és una gran sentència que aquesta segona/primera jornada de Lliga s’ha evidenciat fins a 8 partits. Nou gols s’han materialitzat en aquest temps extra amb especial atenció a la CE Joan Gamper i al Municipal de L’Hospitalet.

BEN LLIGAT I CLAU

Fins a dues ocasions els de Belletti van ser capaços de superar el mur del Porreres gràcies als gols de Víctor Barberà (91′) i Toni Fernández (95′). Molts aficionats ja se n’havien anat del camp.

El mateix passarà hores abans a L’Hospitalet on el San Cristóbal estarà a punt d’espatllar la festa als locals. Encara sort que va aparèixer Buba, espectacular aquesta pretemporada, per superar Carles Segura i calmar els excessius nervis riberencs.

SABADELL, AT LLEIDA, OLOT, TONA, MOLLERUSSA I EUROPA B

La resta de protagonistes van ser Sabadell, Olot, At. Lleida, Europa B, Tona i Mollerussa. Al 97 va decidir Buba i també ho va fer el delanter del ‘Molle’, Lamin (2-2). Era el mateix minut en què el CE Sabadell encaixava la remontada de l’At Sanluqueño (Bonaldo p.p.).

D’altra banda, Marc Fuentes li va donar la primera alegria a la UE Olot (91′), a Barbastro, com va fer Dani Rubio per al Vilanova de Sampietro a Tona. Un després (92′) va marcar Compte per a l‘Europa B a la golejada de la primera jornada al Nou Sardenya davant dels blanquiblaus del Vilassar.

I, finalment, Asier Ortiz per a un At. Lleida que es va estrenar amb angoixa al seu Camp d’Esports davant del Torrent.

En resum: 8 partits amb 9 gols decisius quan tot semblava més que acabat. Doncs això: fins que no xiuli el col·legiat el final, hi ha partit.

The post No diguis blat al futbolcat fins que estigui ben lligat appeared first on FutbolCatalunya.com.

No es tracta d’infravalorar, ni molt menys descartar, a ningú, però la temporada 2025-2026 de Tercera Federació ofereix una primera imatge amb dues grans opcions de poder (L’Hospitalet de Cristian Gómez-Alba-Thiago o el Badalona de Pedro Dólera-Alberto Padilla). Qui ocuparà la primera plaça que el curs passat va dominar el Reus FC Reddis? O els anteriors: Olot, Europa i Manresa?.

Per a aquesta resposta tindrem, en principi, que esperar el pròxim 10 de maig del 2026, data final per a la Fase regular de la Lliga. 34 jornades, amb dues de descans (30 de novembre i 28 de desembre d’aquest 2025) i una segona fase totalment injusta i inqualificable per ‘la influència’ a la RFEF de Joan Soteras i el seu grup. Triple eliminatòria d’ascens per a una plaça que el maig passat es va endur el Girona B.

UNA TERCERA MOLT RENOVADA

Així ho demostra un repàs al MERCAT d’una Tercera amateur que cada dia ofereix més equips treballant al matí. Amb la inclusió del Vilassar per ‘La Fúria del Mar’ (Som Maresme), dos equips (Vilassar Mar, 25) i Lleida (23), són els qui més han fitxat. Mentre els primers s’aprofiten de l’acord de filiació amb l’Espanyol B, els segons es veuen obligats a un ‘reset’ total.

Més o menys, la resta de participants s’han reforçat també de manera important per sobre de la dotzena de cares noves. Manresa (20), Cerdanyola i Montañesa (18), L’Escala (17), Cornellà i Peralada (15), Mollerussa (16), Vilanova (14) o San Cristóbal (13) són diferents exemples.

VILASSAR MAR I LLEIDA CF

De fet, els qui menys futbolistes segueixen al mateix equip que la temporada passada són Vilassar (0), Lleida (1), Manresa i Cornellà (5), L’Hospitalet (7), Badalona (8) o FE Grama (9).

Per contra, Can Vidalet (14), Europa B (15) Tona (13), Mollerussa i Peralada (11) o ‘SanCris’ (10) s’han fiat més del conegut.

FAVORITS: DOS O MÉS?

En principi cal pensar que seran més que CE L’Hospitalet i CF Badalona. Els seus pressupostos els llancen a aquest pols encara que caldrà considerar Cornellà, FE Grama, Manresa, Tona i Vilassar-Espanyol. Per cert: en aquesta pretemporada, els de Dólera, que han prioritzat rivals de 2a RFEF, han jugat 9 partits de preparació (5/3/1). D’altra banda, els de Cristian Gómez, que s’han enfrontat a 3 contraris de 1a RFEF i 3 de 2RFEF, han estat 10 (6/1/3).

L’últim campió (Reus FC Reddis) va obtenir 71 punts en 34 partits de la Lliga (22/5/7/ amb 58 gols a favor per 28 en contra. D’altra banda, el cinquè classificat va ser el Badalona a 16 punts dels roig-i-negres. La primera plaça de descens va ser per als mariners de Peque amb 33 punts.

8 TÈCNICS NOUS A LES BANQUETES

En el capítol de tècnics hi ha 8 cares noves. Pedro Dólera (Badalona), Senabre Begur (Cornellà), Joan Piñol (Europa B), David Gurillo (L’Escala), Cristian Gómez (L’Hospitalet), Jordi Cortés (Lleida), Edu Fortet (Tona) i Dani Pérez (Vilassar).

Es mantenen després d’aconseguir ascensos, Genís Sampietro (Vilanova), Ramon Carrascal (Vic) i Fran Rubio (Can Vidalet). I segueixen perquè li ho han guanyat a pols uns altres com Santi Alvarez (Cerdanyola), Roberto Morales (FE Grama), Sergi Trullàs (Manresa), Kiku Parcerisas (Mollerussa), Axel Vizuete (Montañesa), Alex Marsal (Peralada) i Cristian García (San Cristóbal).

MOLTS NOMS A SEGUIR

L’elecció de futbolistes a seguir seria innombrable, però diferents tècnics consultats s’han inclinat per aquests 15. Adrià Padillo (FE Grama), Javi Serra, Castillo i Pele (L’Hospitalet), Nil Garrido i Chema Moreno (Vic), Pime, Ayala i Larrosa (Badalona), Barnils (Tona), Moha Ezzarfani (Manresa), Marc Fernández Cornellà), Dani Peña (Tona), Dani Gómez (Peralada), Yahir i Ferran Sarsanedes (Vilanova).

The post Una Tercera de Primera o només de dos? appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Tona va treure un punt valuós del Municipal de Santa Coloma aquest passat 6 d’abril encara que l’equip dirigit per Ricard Farrés ho va pagar molt car. En finalitzar aquest partit es va poder comprovar com el seu capità Nil Salarich acabava greument lesionat. Els serveis mèdics del club poc van trigar a comprovar que el davanter torellonenc s’havia trencat els lligaments creuats anteriors del seu genoll.

Ja amb més tranquil·litat, les hores posteriors van reafirmar aquest primer diagnòstic que li conduirà al quiròfan i a una llarga recuperació entre 9 i 10 mesos. Un dur pal per al capità osonenc i per a la UE Tona en aquest final de temporada.

NIL, TRIST PERÒ ESPERANÇAT

Amb respostes curtes i fins i tot monosil·làbiques respon Nil Salarich a la trucada de Futbolcatalunya. Lògic. El nostre interès anava més per intentar transmetre ànims que buscar una resposta determinada a una temporada que, d’altra banda, acaricia la promoció d’ascens.
“Aviat, aviat, no estaré, però ja veurem”, contesta quan li preguntem si ja li han dit quant temps pot romandre de baixa. Cal anar pas a pas: “Primer es tracta d’operar-te i després nou o deu mesos de recuperació. Haig d’anar a una revisió a Barcelona i més tard ja em diran”.

Nil recorda que “vaig acabar el partit a Santa Coloma, sí, però ja vaig notar que hi havia alguna cosa. Vaig anar amb compte i ho vaig tirar endavant. M’ho vaig produir jo només. És la primera lesió greu, sí”, afegeix. Aquesta sèrie de frases arriben producte de diverses preguntes perquè al capità del Tona (28 partits disputats dels 30 i 28 com a titular) li costa parlar sobre el succeït.

“CONFIANÇA ABSOLUTA EN L’EQUIP”

No obstant això, compta amb el suport de tota la família que li recomana “tenir paciència, ja que ara tot es veu malament, però tot anirà bé i sortirem cap endavant com abans”.

El Tona, situat com a sisè classificat del Grup V de Tercera Federació, a un punt de la cinquena plaça de promoció, té “molts jugadors, jo tinc confiança absoluta en tot l’equip i segur que el tirarem endavant”. La realitat és que “som aquí, queden 4 partits, ho podem fer i ho farem”.

Nil Salarich agraeix “molt l’afecte de la gent perquè això m’ajudarà molt”. Per cert, ja pot prendre nota el president Quim Carandell perquè el gran capità (7a temporada) acaba contracte a final de curs. “Fins que arribi l’estiu ja veurem, jo tinc molta confiança en Quim”.

The post Nil Salarich: “He rebut molt d’afecte de la gent” appeared first on FutbolCatalunya.com.

A punt de complir-se el primer terç de la competició de Lliga (fase regular), el grup V d’aquesta #3federacio5 torna a col·locar al Reus FC Reddis al capdavant. Igualat amb un golejat Manresa -un partit menys-, els de Marc Carrasco han sumat 11 gols en els seus últims quatre compromisos.

I el que també cal destacar: només tres gols encaixats per Verdejo enfront dels del Congost i a l’Europa i a Vilassar. El dol Prat-Reus, encara sense data, pot llançar seriosament als roig-i-negres.
A destacar la capacitat golejadora d’Aitor Serrano i, per descomptat, del jove Joan Torrents enfront de la FE Grama.

TONA ÉS ‘LA BOMBA’ DE TERCERA

Des del passat 20 de setembre (4a jornada) que van caure a casa seva enfront del Peralada per la mínima, ha estat sumar i sumar amb 4 triomfs i un empat.

AIXÍ HO CELEBREM pic.twitter.com/b6rbEb0BFN

— FUE Tona (@FundacioUETona) November 10, 2024

Més o menys, el mateix que la UE Tona ja que van rebre un sever 5-1 a Mollerussa (5a Jornada). L’equip de Ricard Farrés ha agafat la directa i ja acumula 3 triomfs i 2 empats en els seus últims cinc partits. Gran feina realitzada pels tonencs en la seva tercera temporada consecutiva a Tercera i amb un futur molt prometedor. Cinc porteries a zero parlen molt bé de l’exercici defensiu de tot el grup.

I atenció a aquest 5-0 enfront del Manresa que ja forma part de la història d’un equip que té a Marc Roquet, Xavi Aparicio i Nil Salarich amb tres gols cadascun.

I SEMPRE… JOFRE GRAELLS

Clar que els gols és una cosa molt especial per a Jofre Graells. El davanter guissonenc, que només sap marcar, ja suma 8 (el 47,3% del seu equip) i comparteix posició amb el xaval Whalid de la FE Grama.

Amb 19 gols anotats per part d’aquest Mollerussa de Moha, igual que el Reus FC Reddis i a només 1 del Tona, ja compta amb 4 jornades consecutives invicte. Serà a la tercera, la vençuda? És molt aviat, sens dubte, però…

És igual quan ho llegeixis. @jofgm98 https://t.co/fJ49vHjjW7 pic.twitter.com/goxlbZbsUg

— CFJ Mollerussa (@CFJ_Mollerussa) November 10, 2024

The post Tres coets que volen alt a Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Important triomf de la UE Tona a Olot que deixa als de Ricard Farrés a 1 punt de la promoció d’ascens. I d’latra banda, deixa també i al líder a l’espera de cantar el seu títol.

Pocs esperaven aquest passat diumenge el KO de la UE Olot al seu camp enfront de la UE Tona. Cert que la llegenda parla que, quan es preparen moltes festes, algunes vegades salta la sorpresa. I en aquesta ocasió va saltar per a tristesa momentània dels garrotxins que ho tenien tot preparat com mereix el títol de campió.

Els de Pedro Dólera van sumar la seva tercera derrota en aquesta igualada Lliga i només han fet que veure com es retarda la gran alegria. Aquest diumenge pot ser que Riudarenes (Dissabte, 16 hores) visqui una data per a la història encara que ara ningú a Olot pensa en una altra cosa que no sigui guanyar o guanyar i després ja es veurà.

OLOT ES RENDEIX DAVANT EL TONA

Amb el record d’un 0-5 dolorós a la primera volta, que la majoria ha oblidat, però no l’equip osonenc, els visitants mantenen, entre cella i cella, lluitar per la promoció d’ascens. “No veníem a Olot amb la idea d’aigualir cap festa”, va afirmar a LaXarxa TV, Ricard Farrés, tècnic de la UE Tona.

És més, el Tona arribava a Olot “a mirar pels nostres interessos i sabíem que, si volíem guanyar aquí, havíem de fer un partit excel·lent. És cert que hem canviat una mica l’estructura, però primer hem cregut en el treball de tota la setmana i en el sacrifici de tots els jugadors”. I ara “aquest triomf ens reforçarà molt més perquè ens dona més garanties a nivell anímic”.

DÓLERA I ‘LA FESTA’

D’altra banda, el tècnic olotí Pedro Dólera admetia que “només ens queda que felicitar el Tona, això va de gols, ens hem despistat i el rival ho va aprofitar. Cal donar-li valor a aquesta Tercera Divisió”.

El pratenc no té paraules per a definir a l’afició local que sobre els 1600 van acudir al camp per a presenciar el partit. “Ha estat brutal, com sempre, i ens sap greu per ells així que a veure si som capaços de donar-los aquesta alegria. Les festes cal celebrar-les quan siguin”

The post “No veniem a Olot a aigualir cap festa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els 4 punts que separen a Olot i L’Hospitalet, primer i segon de la Tercera Federació (Grup V) mereixen capítol a part, però els 3 que separen al quart del dècim, també.

Prat, Reus FC Reddis, Peralada, Badalona, Montañesa, Tona i L’Escala formen un grup interessant de 7 equips separats només per 3 punts d’or.

UNA LLIGA MOLT IGUALADA

A falta de 10 partits per al final de la Fase regular, ningú podria atrevir-se a pronosticar res i, per descomptat, tot pot passar. 30 punts en joc són massa per a buidar el futur; no obstant això, la igualtat que demostra aquesta Lliga aquesta temporada és aclaparadora.

Tot sembla indicar que qui ‘viu’ millor és el Vilassar de Peque situat en una còmoda tercera plaça amb dret a promoció de play-off.

Aquesta setmana s’han mantingut en aquest lloc de privilegi els habituals Olot i Hospi, els mariners i els potablava i han tornat els roig i negres.

Segur que les pròximes jornades aclariran una mica més aquesta curiosa classificació a la qual encara li queda pendent el partit Tona-Pobla Mafumet corresponent a la 23a Jornada.

PER BAIX, TAMBÉ 3

Aquesta igualtat entre els 7 equips destacats també es repeteix per la zona baixa. El Castelldefels de Miki Carrillo és l’actual cuer amb 22 punts; després, amb 1 més, i amb 3 de marge apareixen Vilafranca (23) i Rapitenca amb Girona B (26).

Però atenció perquè l”infern’ de Tercera tampoc està buidat perquè San Cristóbal suma 27 per 28, Mollerussa i Pobla Mafumet.

24a JORNADA

Per a aquest pròxim cap de setmana, 24a jornada de competició, hi ha partits estel·lars i molt directes. Tona-San Cristóbal, Girona B-FE Grama, L’Escala-Pobla M. Prat-L’Hospitalet, Vilassar-Montañesa i Reus FC Reddis-Badalona prometen xocs interessants. I, per descomptat, la visita del líder UE Olot a Mollerussa.

The post Tres punts d’or per a animar la Lliga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Reus FC Reddis-Tona, minut 91, amb 0-1 en el marcador, i pena màxima en contra dels visitants que executarà Xavi Jaime. Aquesta va ser la situació dissabte passat al Municipal de Reus encara que la intervenció del porter osonenc David Aroca va ser providencial.

Aquesta parada es va traduir en tres punts per als de Ricard Farrés i serveix per a mantenir-se en la tercera plaça de la classificació de Tercera Federació.

UN PENAL DECISIU

David s’ha de remuntar a temps pretèrits per a recordar una situació similar al seu historial personal. “Quan jugava al juvenil del Zaragoza, crec”. Des d’aquell 2011, res. “El dissabte no li vaig dir res a Xavi Jaime, no, no soc dels quals intimida al davanter. El tenia més pressió que jo en aquest moment”.

El procés mental va ser el següent: “El primer que vaig pensar quan va xiular l’àrbitre va ser dir quina ràbia!. Anàvem guanyant 0-1 a un camp on no l’havia fet ningú i ens va arribar aquest penal, però la pressió era seva i va sortir bé”.

PRIMER, LA PERMANÈNCIA

Després va arribar la celebració “al vestuari” i la reflexió, ja que haver encaixat 18 gols, ara com ara, “són molts. Hi ha alguns partits on van ser massa com el dia de l’Olot (5). La veritat és que també portem 7 porteries a zero (està bé), però cal intentar baixar aquesta xifra de 18“.

No deixa de ser la realitat de “el nostre joc, ja que és molt ofensiu i ens agafen moltes vegades descoberts darrere, però no ens va res malament”.

Pensar més enllà del pròxim partit no val la pena sinó que “primer cal intentar aconseguir la permanència i ja ens marcarem objectius. Seria un error pensar en el play-off”. Segons David Aroca, “la gent s’està reforçant molt en aquest mercat d’hivern i no serà fàcil. No portem ni la meitat de la Lliga encara que estem en el bon camí”.

250 PARTITS A TERCERA

Aquest Tona, que destaca per moltes coses encara que “el míster Ricard ens recalca molt la intensitat i el seu nervi en el camp” pot arribar molt lluny encara que el respecte pels rivals és important. “Aquí estan L’Hospitalet i Olot, molt forts, el Reus que està fent un equipàs… David Jiménez arriba al Badalona, és a dir, tot això pot canviar jucho en la segona volta”.

Aroca recorda noms importants sota les porteries de Tercera (Grup V) com “Craviotto, per totes les raons, Aliaga, Batalla i Mourin, entre altres” i demostra que les estadístiques li diuen poc.

Segons la web ‘lapreferente.com’, aquest diumenge davant el Vilassar pot complir el seu partit 250 a Tercera Divisió. “És possible, no ho sé perquè no ho miro. Fins i tot poden ser més perquè vaig jugar a l’Aragó encara que a Catalunya no ho sabia. Primera notícia, perfecte, tant de bo siguin més”.

The post El significat d’aturar un penal en el minut 91 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només és una dada encara que sempre va bé parlar de rècord de gols (26) a falta de tres jornades perquè acabi la primera volta de la competició.

Els 18 equips d’aquesta Tercera Federació (Grup V), mancant el partit ajornat entre Peralada i San Cristóbal, 10 de gener, 20 hores), han situat la marca de gols a favor en 266. És a dir, 2,1 gol per partit, ja que s’han disputat un total de 125 fins al passat 17 de desembre.

26 GOLS, RÈCORD 2023-2024

Curiós és que hàgim hagut d’esperar a l’última jornada de l’any 2023 perquè s’estableixi aquesta xifra encara que així és la realitat. De fet, només s’ha sobrepassat la vintena d’alegries en 5 ocasions més; a part d’aquest últim cap de setmana, la millor dada es va aconseguir a la tercera jornada del 24 de setembre.

Tot el contrari va ocórrer a les jornades 2 i 10 així com en la 9, la pitjor de totes amb 13 mentre que els 7 gols locals per 6 visitants marcats aquest 5 de novembre han d’alarmar a qualsevol.

Una altra curiositat lògica i gens sorprenent significa que dels 125 partits disputats fins a aquesta parada de competició, 62 (49,6%) van acabar amb triomf local, 30 van ser empats (24%) i 33 (26,4%), victòries a domicili.

MARC MAS, UN CLÀSSIC

Bona part de culpa d’aquests 266 gols la té un especialista, un clàssic realitzador del nostre futbol, Marc Mas (UE Olot). El davanter silenc ja suma 7 gols (2 de penal) en els 14 partits en els quals Pedro Dólera li ha alineat.

A cinc gols es troben mitja dotzena de futbolistes: l’osonenc Raúl Campayo (Tona), l’emergent Walid (Badalona), l’armeni Ashot Adamyan (Prat), els riberencs Albert López i Oscar Gómez (CELH) i l’etern Pime (L’Escala).

Recordem que el passat curs 2022-2023 va tancar la Fase regular com Pitxitxi, Fernando Velillas (13).

The post Rècord de gols per a acomiadar 2023 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pau Morer (FUE Tona) és un dels futbolistes amb més classe de Tercera Federació; encara més, és una categoria que se li queda petita encara que les circumstàncies ens posen a tots en un lloc que el millor no correspon.

Aquest gironí viatger no va dubtar a pujar-se’n a un taxi per a venir, tres dies a la setmana més partit, a Barcelona on Barça i Espanyol li esperaven. Tampoc per a anar a Girona o tornar a Barcelona, per això a ningú estranya la seva estada de 6 anys a Anglaterra (Swansea), Noruega (Sandefjord) i Lituània (Vilnius). Val la pena seguir-li dins i fora del camp. Simplement és diferent.

PAU MORER, EN PROFUNDITAT

Comencem després de la primera derrota del curs a Nou Barris, però amb el segon gol personal davant el Vilafranca. Gran gol de toc i precisió exquisida enfront de l’equip de Santi Trigueros.

Sort que Pol va robar una pilota perduda, la hi vaig demanar a Nil i vaig xutar. Crec que el porter esperava que ho fes a l’altre costat i va entrar.

9 de 12 punts era l’esperat?

Hem fet un bon equip i s’han fet bé les coses des de l’àrea esportiva, però no diré que estic sorprès… veient com està l’equip no és estrany. Bé, jo no ho esperava, no sé el míster.

Pel que hem pogut veure, titular indiscutible per a Ricard Farrés. Pocs futbolistes hi ha en aquesta plantilla amb la seva experiència….

“HI HA EQUIP PER A ESTAR A DALT”

Cada vegada m’estic notant més a gust dins i fora del camp, estic molt content, he pres una gran decisió en venir aquí.

David Aroca, Aimar Moratalla, Toni Sureda, Pius, Escarrabill, Eric, Piju, Traoré… quin luxe de plantilla!.

Sobre el paper quan s’estava planificant la plantilla ens agradava a tots, però després cal demostrar-lo. La pretemporada va ser molt bona i de moment estem amb 9 en la Lliga amb una manera de jugar molt correcta. El Girona B ens va passar per damunt, amb L’Escala va haver-hi més igualtat i amb el Vilafranca ja juguem molt bé. (L’entrevista es va realitzar abans del partit davant la Montañesa).

“NO ESTIC SORPRÈS PER LA NOSTRA MARXA”

Obligats a jugar la promoció d’ascens SÍ o SÍ!

Ja es veurà perquè hi ha molts equips bons. Olot, l’Hospi, que va com un tir, Reus (han signat bons jugadors), San Cristóbal…. tenim equip per a estar a dalt però ja veurem. Hi ha equip per a estar a dalt i podem lluitar per coses millors que l’any passat.

Farrés és un tècnic de bon gust, partidari d’un futbol precís, de bon control i de comandament. En aquesta categoria es pot triomfar així?

Sí, encara que es digui que cal ser més pràctic en Tercera i que l’estratègia és molt important. Al nostre camp, que és gran, tenim bona herba i es nota que en uns altres l’estan canviant. Es pot jugar com vol el míster, amb jugadors de control i que volem jugar al futbol.

“LLUITAR PER L’ASCENS DIRECTE SÓN PARAULES MAJORS”

En resum: aquesta història només ha fet que començar, però s’atreviria a veure el final?

M’agrada ‘mullar-me’ i, encara que la Lliga és molt llarga, pot semblar que som imparables. La gent no veu que fora del camp estem molt units i tots competim bé. Lluitar per l’ascens directe són paraules majors, però lluitarem per estar a dalt.

Pau Morer només té 27 anys i un historial d’etern viatger. Encara més, on més ha estat va ser a Noruega. Expliqui’ns aquest ‘moviment’ constant.

“AQUEST GRUP ESTÀ MOLT UNIT”

Quan era juvenil de segon any vaig veure que me’n podia anar a l’estranger i vaig marxar a Anglaterra, Noruega (quatre anys) i Lituània. Després de 6 anys fora, tenia ganes d’intentar-ho aquí i anar cap amunt. Vaig ser a Terrassa, Sant Andreu, L’Escala i ara Tona on vull competir i gaudir. Qui sap si puc tornar a mirar cap amunt.

Vostè es recorda del seu camí des que va començar en el seu Blanes natal?

Sí. Tinc sort que he ‘voltat’ molt encara que molts companys també em diuen que han sentit enveja sana per haver-me anat a l’estranger. Bé, són experiències.

“CLAR QUE SEGUEIXO AL MEU BLANES”

Una curiositat: segueix la temporada d’aquest Blanes de Primera Catalana?

La segueixo, per descomptat. Amb el que ha estat el Blanes, va tenir una etapa dolenta després, però, a poc a poc, està aixecant el cap. El seu entrenador (Oriol Vila) és molt amic meu i a veure si poden aprofitar el gran potencial que tenen i el gran camp on juguen.

Per cert: extrem, punta, segona punta, migcampista, comodí….

Sempre he estat més davanter-extrem, però ara em noto més segona punta o mitjà ofensiu. Quan era juvenil jugava en banda i tenia bon un contra un, mentre ara estic en la banda esquerra (Tona), però m’agrada jugar més pel mitjà.

“SANT ANDREU SEMPRE SERÀ MOLT ESPECIAL”

Els números diuen que la seva millor temporada va ser la 2021-2022 amb el Sant Andreu amb 32 partits jugats i 6 gols marcats.

A Catalunya, sí. Va ser un any estrany perquè semblava que no entràvem en el play-off, però ens vam posar les piles amb Xavi Molist. Vaig jugar bastant, vaig donar assistències i vaig marcar gols en un Sant Andreu que per a mi sempre serà molt especial. M’hauria agradat seguir.

Vam poder llegir en ‘golsmedia’ que parlava d’aquesta ‘excursió’ que significa anar de Blanes a Tona (una hora) i ens va sorprendre que ho digui un futbolista que el mateix està a Anglaterra que a Noruega o a Lituània!

“VULL COMPAGINAR EL FUTBOL AMB ALGUNA COSA MÉS”

Però a l’estranger no havia d’agafar el cotxe, cosa que, d’altra banda, he fet tota la vida des d’amb 9 anys vaig jugar en el futbol base del Barça i Espanyol. Igual que a Girona o Damm. És pesat, no com ara que me n’he anat a Vic i aprofito més el temps.

Pau Morer viu només del futbol?

Abans ho combinava dirigint el juvenil del Tordera però ara, que me’n vaig a Vic, vull compaginar el futbol. Ara com ara he tingut la sort de viure del futbol.

“15€ SÓN MOLTS EUROS PER UNA ENTRADA”

També vam llegir el seu suggeriment de rebaixar el preu de les entrades a 15 euros. Vostè creu que els directius li faran cas o li demanaran que es rebaixin els futbolistes el seu sou?

Jo no porto cap club ni sé els estudis que fan per a decidir aquest preu. Entenc que han de pagar jugadors i cal mirar els pressupostos encara que, sincerament, crec que vindrien més persones amb un preu més reduït. Estem en la 5a categoria del futbol espanyol i 15€ són molts euros per una entrada mentre que en altres països paguen menys. Cal empatitzar més amb l’aficionat que ve a veure aquestes categories.

“EN EL SANT ANDREU SON PRIMER DEL SANT ANDREU”

“Vostè que ha jugat a l’estranger creu que la cultura del futbol del poble s’ha perdut a Catalunya?

Costa molt veure els aficionats del poble encara que hi ha excepcions. Per exemple: en el Sant Andreu poden ser del Barça, però primer són del Sant Andreu i això dona molta enveja. No sé per què, sembla que tenim només la cultura dels dos grans. A Noruega o Anglaterra tots els camps estan plens perquè volen al club del seu poble. Igual té relació amb posar aquests preus de 15€, no ho sé, és una mica trist que aquí no puguem veure això.

The post “Cal empatitzar més amb els nostres aficionats” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La seva joventut és insultant en un món on abunden els presidents eterns que es creuen els amos de les entitats. Pocs n’hi ha que puguin treure pit per ser president, patrocinador i, fins i tot, jugador del seu filial, però els 28 anys de Quim Carandell poden amb tot. La seva exquisida educació li ha començat a donar resultats i li ha servit per a trobar el seu lloc en el futbol català.

Ningú sap on està el sostre d’aquesta entitat referent per a la comarca d’Osona i que desitja marcar el camí triomfal enfront d’històrics com Vic o Manlleu. La seva primera aparició en Tercera Federació es va viure amb dificultats la passada temporada i de tot això ha pres nota Carandell i un grup tècnic extraordinari.

LA SANA AMBICIÓ DE CARANDELL

La gent li continua felicitant pel carrer o ja hi ha qui li dona algun pal?

Ja comencen a haver-hi ‘pals’ encara que hi ha molta il·lusió i la gent de Tona coneix les nostres aspiracions. Cal superar-nos, ser competitius i intentar ser millor club i millor equip.

President, patrocinador, jugador de Tercera Catalana. A vostè li hi han de ‘fer la pilota” des que s’aixeca!

No. La veritat és que m’he envoltat de gent serena i assenyada i, si m’han de dir veritats i el que no fem bé, es diu. Reflexionem tots, valorem i executem entre tots.

“LA GENT DE TONA CONEIX LES NOSTRES ASPIRACIONS”

Tots vam poder veure l’excel·lent reportatge de TV3 sobre la seva empresa familiar (Novatilu) i vam poder escoltar el seu pare, ‘l’artista’ de l’obra. Una persona clau per a l’actual president del Tona i per a tota la zona d’Osona.

El meu pare és un home d’impulsos tant en l’àmbit familiar com empresarial i, a nivell futbol, li haig de frenar una mica. Li faig reflexionar i, encara que en el futbol està sempre darrere i està molt motivat, faig jo molt més que ell.

7 anys com a president, 8a temporada, 28 d’edat, imaginem que li demanaran el carnet d’identitat quan entri al carrer Sicília?

Encara ho fan, sí, encara que des que hem pujat a Tercera, el Sr. Soteras i companyia ja comencen a conèixer la meva cara. Soc molt jove, però, crec, que em coneixen més pel meu nom que per la cara.

“A LA CATALANA JA COMENCEN A CONÈIXER-ME”

Primer, la part esportiva. Primer curs en Tercera i onzena plaça, a només 3 del descens. És el que li corresponia a un nouvingut?

Crec que sí. Després d’una primera volta en la qual sumem la majoria de punts i va sorprendre més d’un, en la segona va augmentar el respecte i ens va dificultar molt. Tots podem estar contents.

En resum: balanç obligat, positiu i negatiu?

Positiu.

Ser el tercer equip més golejat (51) ha facilitat les decisions?

Portem dos anys amb molts gols encaixats, però els compensàvem amb els favorables. En Tercera no és tan fàcil encara que enguany ens hem reforçat bé enrere i serà un plus perquè no tornem a ensopegar en la mateixa pedra.

“TANT DE BO NO ENSOPEGUEM A LA MATEIXA PEDRA”

El primer golejador ha estat Marc Roquet amb 7 dels 36 totals. Molt pocs, president?

Sí, però teníem a Nil, Adrià i Dídac (5)… això ens va servir per a compensar

Quina nota li posa vostè a Marc Francolí, Ricard Farrés i a la mateixa plantilla?

L’objectiu es va complir i, encara que un 10 seria molt, els qualificaria amb un 9. S’ha de ser generós amb la gent que t’envolta i, especialment, amb la gent honesta que treballa en el món del futbol.

“JO QUALIFICARIA AMB UN 9 A TOT EL GRUP”

Temporada 2023- 2024. És mantenen 8 jugadors, però han fitxat qualitat i experiència al punt que ja és li col·loca com a favorit. Admet aquesta etiqueta?

Ni de bon tros. No controlo els pressupostos de la resta d’equips, però segur que estem en la zona mitjana. Hem fet fitxatges de renom per la categoria, ja que hem buscat gent que viu molt prop de Tona. Tots els que volíem i crèiem que es podien ajustar han vingut. Exemple: Guillem ha vingut des de la FE Grama i ara té el camp a 10 minuts o David Aroca, a 20′ de Peralada. Tothom creu que paguem fortunes i tot ha estat més per comoditat i creença en el projecte. Només es valora l’econòmic però no la inversió en temps.

“HEM FET FITXATGES DE RENOM, SÍ”

Com es compleix un pressupost que, en l’àmbit social, està sota mínims (quants té?

Hi ha pujada de socis des de Primera Catalana (70), ara, en Tercera, som uns 200 i volem arribar als 300. No deixem de ser un poble de 8.000 habitants, però la implicació amb el primer equip de tots és important. Pujar a Tercera ens ha donat nom, els patrocinadors ens segueixen i ens ajuden, i a la comarca es parla de nosaltres. Els contactes de l’empresa també ens tiren una mà i és important retornar alguna cosa a la societat.

Ah, i està la RFEF, aquests 60.000€ més quilometratge més pilotes cobreixen una tercera part, si no més,… o estem equivocats?

Una tercera part, exacte. És una bona ajuda i cal reconèixer la bona feina de Rubiales.

Clar que també rebre subvencions anul·la la crítica. Per això, si li canvien el reglament de la competició, a dues jornades per al final, ningú protesta ni diu res contrari al poder.

Correcte. Amb una Lliga de 18 equips hi haurà més competició, però, com a president, és un mes més a pagar. Ho compensen, és cert, i soc conscient.

“CAL MILLORAR L’11a POSICIÓ DE LA TEMPORADA PASSADA”

Quim Carandell ja té experiència suficient per a parlar del nostre futbol català. Llaura parlem. Però, en resum, aquest Tona 2023- 2024 ha de complir un objectiu. Quins?

Millorar l’11a posició de la temporada passada i els últims partits ens diran. Quedarien vuit equips per sota i seria un notable.

A veure, que vostè sap el que diu i el que ha de dir. Si els ingressos federatius han pujat de 15,9 M€ a 20,3 M€ (4,4M€), com s’explica que el benefici s’hagi reduït d’1,5 M€ a 70.000 euros?

Suposo que la gent que controla tot això ho sabrà millor, però, o s’ha repartit entre els clubs, o perquè s’ha contractat més gent. Les despeses generals de la FCF s’han augmentat, però tampoc sabria dir-te cap a on. Finalment és l’Assemblea qui aprova tot això.

“LA FCF? LLEGEIXES I VEUS COSES QUE NO ET VOLS CREURE”

Quan Carandell llegeix que s’han utilitzat partides pressupostàries a la FCF per a espiar a rivals electorals i/o treballadors, tanca els ulls?

Ara m’has ‘matat’ i no sé què dir-te. És evident que llegeixes i veus coses que no et vols creure. Fins que no surti una sentència un fa com si no ho veiés.

Disculpi’m per ficar-li en aquestes ‘guerres’, de veritat. Què li produeix mirar el futbol des de la realitat de ser l’equip d’Osona que juga en la categoria més alta?

Em produeix orgull i satisfacció sabent que hi ha clubs amb més història. Però el treball i la perseverança amb aquest grup dona resultats.

“NOMÉS PROMETO TREBALL I DEDICACIÓ”

Un tòpic per a acabar encara que sempre ho agraeix l’aficionat. Des de de la presidència del Tona, què pot prometre?

Prometo treball i dedicació per a fer créixer al club des de la base i crear un referent futbolístic en tota la Catalunya central. No cal posar-se límits i treballar la base perquè és la base del futur i créixer. Ara es parla també del nostre filial i de la gent de baix, aquest és el camí.

The post “Tothom creu que paguem fortunes a Tona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La imatge del capità de la UE Tona, Maik Molist, serà inesborrable encara que la pròxima temporada no defensarà aquests colors. Als seus 35 anys (juny espera), el migcampista osonenc posa el punt i a part (mai final) a una trajectòria amb més de 20 anys de futbol a la seva esquena.

El seu magisteri en el centre del camp és un gran detall que deixa perquè els nostres amants del futbol català sempre la recordin. Ara com ara, ni pensa a ser entrenador ni president ni res encara que segur que no s’anirà del tot.

MAIK MOLIST PREPARA EL SEU FUTUR

Com prova això de no jugar ja diumenge que ve?

Bé, ara com ara, encara que no m’ha donat molt de temps a pensar. Bé, de fet, ja ho havia decidit fa temps i, ara que s’ha acabat la temporada per a nosaltres i s’ha acabat bé, me’n vaig.

Després de tota una vida dedicada al futbol, es pot fer un ‘reset’ i per una altra cosa…

Ara se’m farà estrany no fer-ho encara que cada etapa té el seu. Tots ens fem ‘grans’ i tot suma i ara toca estar més amb la família.

“ARA TOCA ESTAR MÉS AMB LA FAMÍLIA”

A molts xavals els agradaria trobar-se físicament com està vostè.

Realment estic bé, i encara que podria continuar jugant, em retiro en un bon moment. Aquesta temporada he jugat tot el que he pogut i, si he arribat fins aquí és perquè m’he cuidat també.

Ens dóna la sensació que ni el tècnic (Ricard Farrés) ni el president (Quim Carandell) han estret prou perquè segueixi?

No és això. Vaig ser jo qui els vaig dir que era una decisió personal, per qüestió de treball i de família i millor que me n’hagi anat abans que em puguin dir en els camps que no em puc moure.

“SI HE ARRIBAT FINS AQUÍ ÉS PERQUÈ M’HE CUIDAT”

A què es dedica a part del futbol, Maik Molist?

Com la majoria de jugadors amateurs hem de treballar i sóc responsable d’un magatzem. Jo m’aixeco cada dia les 04.30 i després entrenava a la tarda. Era cansat la veritat, era un sacrifici.

A més aquesta categoria de Tercera ja no és el que era.

Jo quan vaig començar en el juvenil del Ricoh Premià semblava que els veterans podien viure del futbol, però era molt diferent d’ara.

Molist va sortir del Premià?

Sí, del juvenil del Ricoh Premiá, encara que jo sóc de Vic; vaig acabar en el primer equip del Premià on vaig estar tres temporades pel 2007.

“M’AIXECO CADA DIA A LES 4.30 A TREBALLAR”

No obstant això, la categoria més alta en la qual ha jugat va ser Segona B amb el Santboià?

Sí, va ser la temporada 2010-2011 després d’aquest pas pel Premiá, vaig signar pel Santboià i vam ascendir a la Segona B.

En el seu historial figura que ha jugat a Santboià, Vic, Palamós, Figueres, Llagostera, Girona B i finalment (2020-2023) Tona.

Sí, jo puc dir que he estat en els tres equips més potents d’Osona (Manlleu, Vic i Tona) i he estat molt bé en tots els clubs.

“HE JUGAT A VIC, MANLLEU I TONA”

Per què tothom parla bé d’algú quan es retira que és el seu cas?

Potser per a quedar bé, no? No ho sé de veritat, tot i què o trobaràs cap enemic per part meva, per la meva manera de ser, crec. La veritat és que, quan estàs en actiu poc es diu o passes més desapercebut mentre que, quan et retires, tothom parlar bé.

Sembla que no estiguem davant un acomiadament, se li nota molt tranquil o tot va per dins?.

La decisió estava ja assumida encara que ho trobaré a faltar en la pretemporada; ara sembla que sigui el final de qualsevol temporada.

“NO TROBARÀS CAP ENEMIC PER PART MEVA”

Serà entrenador? President?

No està en els meus plans encara que, al final, el futbol t’agrada i ningú sap el que pot passar.

Maik és un malnom que no apareix molt en el nostre futbol català, no?

Bé, jo sóc Miquel encara que Maik m’ho van començar a dir quan era petit i així m’ha quedat. Segur que per Maik em reconeixerà molta gent i si diguessin Miquel Molist no sabrien de qui es tracta.

“EL MILLOR RECORD? LES GRANS AMISTATS”

Quin record s’endú?

No destacaria un moment únic sinó una trajectòria perquè m’enduc grans amistats o records de companys, aficionats, entrenadors o directius.

Finalment, quines paraules li dedicaria a la nostra afició del futbol català ara que se’n va?

El futbol català és una cosa molt maca que s’ha de recolçar perquè darrere hi ha molta feina i dedicació. Tant de bo se seguís perquè la gent que està darrere sofreix i treballa molt.

The post Adéu al gran capità, Maik Molist appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després passarà el que hagi de passar i ningú ho sap, però tampoc ningú podrà oblidar que el CE Europa marca el camí de la victòria d’aquesta Tercera Federació amb números importants per part de l’equip d’Ignasi Senabre. El 3-0 enfront de la FE Grama deixa solitari en la primera plaça als del Nou Sardenya, amb 4 triomfs sobre 4 i 9 gols marcats per cap rebut.

En aquesta ocasió van haver d’esperar a la segona meitat per a començar a superar el meta Martín Picazo gràcies a Kilian (52′) després de jugada de Manel, Mario (59′) i Campeny (83′). El pròxim cap de setmana espera l’invicte Tona, un equip debutant en la categoria que també espera sense conèixer la derrota.

Un nou gol de Maik Molist (33′) va posar per davant als osonencs encara que Mulero igualaria per a la Montañesa (61′). Interessant sortida la pròxima trobada dels de Nou Barris a la Pobla de Mafumet.

EUROPA, TONA… I ARRANZ!

Europa i Tona continuen invictes i ja marca Sergi Arranz, el Pitxitxi de la temporada passada per a alegria de Xavi Molist i un Narcís Sala lliurat. El figuerenc només va necessitar 14 minuts per a rematar davant la porteria de Dan Reverté. La pressió més gran i l’ambició local enfront dels de Beto Company es va traduir en el 2-0 d’Albertito, sempre precís.

Ja en la segona meitat, els quadribarrats, que aniran a l’Energia aquest pròxim diumenge, van veure com se’ls va anul·lar un gol (Martí Alonso, 86′) per fora de joc.

En resum; 4a jornada, 6 triomfs locals, 2 empats i cap victòria a domicili, amb 27 gols marcats (20 locals, 7 visitants).

RESSORGEIX EL GIRONA DE VIZUETE

I a la quarta va ser la vençuda per al Girona B. Dues derrotes consecutives era una cosa molt estranya en el conjunt d’Axel Vizuete i el filial va treure el millor de si mateix a Riudarenes per a vèncer a un Vilafranca tan desconegut com el Castelldefels. Del 2-0 (Dawda, 4′, p.) i Shin, 28′) es va passar al 2-2 (Toro 39, p i Alexis (74′), però els locals no van perdonar. Karim (80′) i Arango (91′) van donar la segona victòria al Girona.

D’aquesta manera, mantenen el pols amb San Cristóbal, Tona i Peralada per les primeres posicions. Els parroquians continuen forts a Ca N’Anglada amb gol de Ricki, a la sortida d’un servei de cantonada, i Cucu (90′) i amb protagonisme per als dos tècnics (Miki i Oliver), ja que van veure la targeta vermella. Atenció perquè els mariners només sumen 1 gol en 4 partits.

HOSPI I VILASSAR JA GUANYEN

No obstant això, qui comença a respirar és l‘Hospi d’Héctor Simón perquè suma el seu primer triomf encara que fora enfront del seu ex-Peralada. I això que els xampanyers es van avançar aviat amb gol de Marc Nierga (4′). La igualada de Lobato (24′) va ser la bestreta de la doble aparició de Miquel Ripoll (63′ i 68′) per a posar els primers 3 punts directes en el seu caseller.

Qui també es va adjudicar la seva primera gran alegria va ser el Vilassar de Peque, ja li feia falta. Ñito (22′) i Jandro (72′) van asserenar els ànims encara que La Pobla apuntaria en el 78′ i no seria fins al Parets (8′) quan tranquil·litzaria als del Xevi Ramon.

NOMÉS DOS EMPATS

Un, a Nou Barris, i el segon, a Badalona. Meritòria igualada entre els de Santi Alvarez i els de Borja López. Els locals van marcar els primers (Anglès 8′) i els últims (Walid 74′) mentre els visitants ho van fer en segon i tercer lloc (Gabaldón 18′ i Cristian 36′).

The post Quina bestialitat aquest CE Europa de Senabre! appeared first on FutbolCatalunya.com.

A les pròximes hores tenim la possibilitat d’acudir a un nou ‘festival’ de 700 km. preparat per la Federació Catalana de futbol en tres escenaris. La Ràpita, Mollerussa i Badalona acolliran les semifinals del Campionat de Catalunya amateur i la final Fase autonòmica de la Copa RFEF, respectivament.

Mentre en el primer cas s’enfrontaran Mollerussa-Montañesa i Rapitenca-Tona, en el segon es trobaran Badalona i Terrassa, ja que han estat els únics que han decidit anar a aquesta llarga competició.

700 KM I DINERS A LES ESCOMBRARIES

El grandiloqüent Campionat de Catalunya és una altra de les ‘barbaritats’ que Soteras manté de manera ferma. Diversos clubs (‘Monta’ i Tona, en concret) ja li van dir el mes de maig passat que no es podia jugar al juny. Semblava clar que, una vegada finalitzada la Lliga dels grups I i 2 (14 equips) enfront de l’III (final 29 de maig), hi havia avantatge per als rapitencs.

És més, els de Nou Barris i Osona ja van acomiadar als seus jugadors fins al pròxim curs. Els va costar assimilar aquest NO al carrer Sicília i ara tornen a la càrrega.

La UE Tona haurà de desplaçar-se 460 km (anada i tornada) a La Ràpita en aquestes semifinals mentre als de Pedro García li esperen 260. Això es tradueix en despeses d’autocar i manteniment de la plantilla, ja que als àrbitres (que, lògicament, cobren) els paga el Comitè des que l’expresident Andreu Subies ho va decidir.

Després arribarà la final en seu neutral (curiosament Prat. 3 setembre, 18 h.) encara que els desplaçaments també seran a càrrec dels clubs. En resum: 2.000 euros per als osonencs aquest dissabte (18h. La Devesa) i poc més de 2000 per als barcelonins (Mpal. Mollerussa 19.30 h.). De la calor no val la pena ni parlar.

Els tres campions de grup i el millor subcampió (Mollerussa) lluitaran per veure qui és el millor equip de Catalunya amateur. Val per a alguna cosa? Al ‘mut’ Soteras, a qui esperen a La Ràpita o a Mollerussa, sí, encara que li ve de gust més Badalona com a representant de la ‘trista figura’ per a l’Espanyola.

COPA RFEF: BADALONA-TERRASSA

D’altra banda, toca la final de la fase autonòmica de la Copa RFEF entre Badalona i Terrassa. Curiosa competició que pot donar diners i més prestigi si es guanya, però que deixa molts km. I lesions pel camí. Per a aquesta edició només s’han apuntat els dos finalistes, és a dir, que l’interès dels clubs queda clar. Per cert, el Cornellà va intentar jugar la Copa RFEF, però l’FCF va denegar el seu concurs perquè la RFEF va deixar mans lliures a les seves delegacions per a decidir els seus participants.

La conya és tan evident que mentre l’Espanyola diuen que SÏ que poden jugar aquesta Copa RFEF (en altres autonomies és així), la Catalana de Soteras li ho ha impedit als verds

The post Campionat Catalunya: 700 km per a res appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 27 anys, complirà la seva setena temporada com a màxim dirigent de la UE Tona i ja ha sabut conduir al seu primer equip a la Tercera Federació. Quim Carandell és ambiciós i respectuós i sabedor que les coses ben fetes tenen premi.

Segon ascens al capdavant de la UE Tona i primera oportunitat perquè el nom del poble trobi el seu lloc esportiu en el futbol encara que des de 1956 són una realitat. Quim s’estrena aquest 2022-2023 enfront del Barcelona At., a casa seva, després s’anirà de vacances (a Eivissa) i tornarà per a afrontar un Campionat de Catalunya amateur que la mateixa FCF ha ridiculitzat.

TONA I QUIM CARANDELL

Tot preparat a Tona per a començar el curs 2022-2023?

Tot preparat i més de cara a aquest primer partit que tenim enfront del Barcelona At, preparats per a una temporada il·lusionant a Tercera tant el poble com l’equip.

Ara sí que miren per damunt als veïns Manlleu i Vic!

L’any passat ja ho fèiem (és broma) encara que estàvem en la mateixa categoria i ara, crec, que ja som un referent a la comarca que era el nostre objectiu.

Un president amb 27 anys, que es veu protagonista de la comarca, què sent, què diu?

Em sento molt orgullós perquè molta gent ens felicita i és una satisfacció. Ara toca treballar també la base del club, ser un referent i aconseguir que puguin haver-hi molts més jugadors de Tona perquè ara només tenim a un.

“ARA TOCA TREBALLAR TAMBÉ LA BASE DEL CLUB”

Només un? Això sí que és una ‘vergonya’ esportiva

És veritat, però de la comarca hi ha més. Això cal treballar.

I l’afició? Respon?

Sí. Teníem pocs socis i, a poc a poc, hem gairebé doblegat doncs de 70 anem pels 120.

Això de ser i saber que ets equip de Tercera divisió porta un temps o ja s’ha acostumat?

No, no, fins que no juguem contra els històrics de la categoria, veure la categoria i quina tarannà té no som conscients. No tenim ni calendari encara, estem esperant a veure què passa amb el Cerdanyola.

“NO S’ESTÀ FENT FORÇA DES DE CATALUNYA A MADRID”

Això és una conya.

Per a nosaltres també és una ‘putada’ però per als implicats, que no saben ni la categoria en la qual jugaran, ha de ser molt fotut.

Això també implica tenir un president de la FCF ‘pilota’ amb Luis Rubiales…

És evident que no s’està fent força des de Catalunya. Es deia que la plaça del Cerdanyola estava assegurada i hi ha hagut un canvi de gir increïble.

Fa pocs dies va debutar a la FCF a la reunió de presidents de Tercera. Impressionant!

Haig de reconèixer que quan vaig veure els representants del clubs vaig pensar que era especial, ja que en Primera Catalana mai et veus amb el president i el secretari.

I, clar, quan li van veure a vostè, amb els seus 27 anys, pensarien, qui és aquest ‘mocós’? Els nens no poden entrar!

No, no, tothom va ser molt educat.

I molts diners (gairebé 50.000 €) per als clubs. Serà per diners!

Molts diners i molta feina per darrere. Ja veurem si acaba arribant tot complint-se els terminis. Amb ganes, tot es fa.

“CAL PORTAR AMB HONOR L’ESCUT DE TONA PER TOTA CATALUNYA”

El president del Tona, què li demana al tècnic Ricard Farrés (només 9 anys més gran) per a aquesta temporada?

Que portin amb honor l’escut de Tona per tota Catalunya amb honor i esportivitat. Cal competir tots els partits, donar la cara sempre i aconseguir una salvació plàcida.

Parlar de salvació no és admetre, de bon inici, que no tenen un conjunt tan fort com per a aspirar a més?

No, al final el futbol dóna moltes voltes i igual es pot guanyar la Lliga, com ficar-te en play-off o quedar últims. El que cal assolir és la salvació amb tranquil·litat

Mantenir un bloc de 15 futbolistes de l’any passat és una garantia?

Sí, crec que s’adaptaran bé a la categoria, hem obtingut vuit fitxatges amb experiència i aquest mix és molt positiu, segur.

The post “Cal portar amb honor l’escut de Tona per tota Catalunya” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carandell no oculta que “molts ens feliciten ja a Tona, però encara no és realitat”. És ben cert encara que la classificació diu que, si el seu equip guanya a l’Horta (dissabte 17h.) i el Manlleu perd a la seva casa davant el Vic, … boom!. Molts condicionals, per descomptat, encara que l’actual líder d’aquesta Primera Catalana II acumula 50 punts per 43 els de Manel Sala.

Mantenir una ratxa de 10 triomfs consecutius (11 victòries i 1 empat) és una heroïcitat encara que de poc val quan arriba la jornada 22 i un dels eterns rivals (Vic) et fica 4. Aquest KO ha estat inoblidable.

TONA MIRA A TERCERA RFEF

“No tenim cap festa preparada, ja que tampoc oblidem el final de la temporada passada enfront de la Guineueta; de veritat, no tenim res preparat, però es podria preparar”, comenta el president Quim Carandell.

Amb el regust de la inesperada caiguda a Vic –”vaig ser a vestuaris i no em sortien les paraules, va anar molt pitjor del que em podria imaginar- creu que cal oblidar dissabte passat. “Es va veure “un equip diferent i això ens va molestar a tots. Per això, tots anirem a mort’ enfront de l’Horta”, afegeix.

Carandell és optimista, però prudent: “prefereixo classificar-me com més aviat millor i, si guanyem aquest dissabte i el Manlleu cau, ja faríem alguna cosa, ja que les festes es munten ràpidament”.

NO HI HA FESTA PREPARADA, PERÒ…

Per això, el missatge passa per “la tranquil·litat i esperar que tot sigui matemàtic perquè pot passar de tot i, després de la derrota de Vic, estem conscienciats per a guanyar tots els partits que queden”.

Si el Tona supera als del Feliu i Codina i el Vic guanya a Manlleu “ens aniria molt bé, però que passi el que hagi de passar. Primer hem de guanyar nosaltres”.

El que és indubtable és que “la gent està molt animada i tothom està content per la feina que es fa; és el mateix president del Tona qui tranquil·litza “a molta gent ens felicita pel carrer perquè diu que està fet, però encara no és realitat”.

The post “Molts ens feliciten a Tona, però encara no és realitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Montañesa i Tona no volen que es dispari l’eufòria, però el tenen difícil, ja que els dos acaricien el desitjat ascens a tercera RFEF mancant cinc jornades per a tancar curs. L’1 de maig és una data fenomenal per a acabar i assaborir una alegria després dels temps tristos que es multipliquen.

En el Grup III serà més llarga i interessant l’odissea perquè, en ser 15 equips, el calendari s’allargarà fins al 29 de maig. Avui per avui, mana la Rapitenca de Toni Teixidó (només 2 KO) amb tan 4 punts d’avantatge sobre Viladecans, 5-Vilanova i 6-At. Lleida. Un detall important: els 3 primers han de ‘descansar’ obligatòriament un cap de setmana mentre que els de Josep María Turull ja l’han complert.

MONTAÑESA, AMB MÉS 7

Els de Nou Barris, amb el seu president Pedro García al capdavant, no el reconeixen, però tenen els seus números per a cantar un triomf merescut. Esperen, una altra vegada a casa, a Les Franqueses, Unificació Llefià i Costa Brava B encara que desitgen que els últims siguin un tràmit i una festa continuada.

El dissabte s’enfronten Lloret i Palamós i el líder del Grup 1 estarà amb tota l’atenció posada allí. 13 partits (3 empats) consecutius sense perdre, precisament per 4-1 en un novembre ‘maleït’ davant l’equip dirigit per Albert Batllosera, animen a un grup indestructible. 7 punts de diferència són molts i, encara que tot es pot decidir, davant la Uni Llefià, a casa, tampoc importa que sigui abans.

TONA, AMB MAS 10

El Tona de Ricard Farrés marxa imperial en el Grup 2 –desena victòria consecutiva- amb 10 punts de renda sobre el veí Manlleu i amb el 0-2 molt recent en la memòria. Tampoc volen treure pit ni especular on es pot ‘enterrar’ el mal sabor que encara queda de la temporada anterior i menys amb la pròxima visita a Vic. Saben que els de Manel Sala no fallaran davant el cuer Vic Riuprimer i als visitants no se’ls oblida una de les seves 3 derrotes, dues a casa (2-3).

La jornada 23 pot ser una altra cosa perquè es presenta un Manlleu-Vic (3 abril) enfront d’un Tona-Horta. Igual, després, els nou restants són una alegria continuada.

The post Montañesa i Tona acaricien l’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jornada dissetena en la 1CAT amb partits claus i directes amb els màxims protagonistes a endur-se l’única plaça en joc com a campió de grup; aquests liderats es poden veure afectats en aquest cap de setmana amb partits a destacar. L’Escala visita Lloret mentre la Montañesa (a tres punts del líder) i invicte des de la jornada 8a (6 triomfs per 2 empats) rep al Parets.

PRIMERA CATALANA: ES JUGUEN ELS LIDERATS

El sorprenent L’Escala de Sepu, que ha sumat dos KO en els seus últims cinc partits, segueix com a màxim realitzador de la Primera Catalana, grup I (32) i tercer menys golejat (17). A la seva casa ha cedit 2 empats i 2 derrotes en 9 partits disputats i manté a Henry com el seu màxim artiller amb 7, a 3 del Pitxitxi Brice (Bescanó).

AT SANT JUST- TONA, MOLT FORT!

Però, si hi ha molts partits interessants aquest 12/13 de febrer, cal anotar l’At Sant Just (tercer, 30 punts) enfront del líder Tona (35 punts) per a aquest dissabte a les 18.10 h., Grup II. Els locals de Marc Cabestany, amb Jan González (12 gols) i Eloy (7) al capdavant, ja acumulen 8 triomfs i 2 empats en els seus últims deu partits.

D’altra banda, els visitants de Ricard Farrés, amb 16 de 21 punts sumats en les seves sortides, també són els màxims realitzadors d’aquest grup II amb Alex Gaitán (6) com la seva primera referència golejadora. Sis triomfs i dos empats consecutius mantenen ferms als osonencs després de caure en la jornada 9 enfront del veí Vic.

DESCANS PER A AT. LLEIDA

En el grup III, Viladecans (29) vol dormir líder i això depèn de derrotar a la potent Rapitenca del mestre Toni Teixidó, ja que el At. Lleida ‘descansarà’. Quatre triomfs i dos empats consecutius registra el conjunt baixllobregatí mentre els tarragonins arriben amb 7 victòries i 2 empats.

Interessant pols entre segon i tercer (diumenge 13, 17 hores), només separats per un punt i amb el  visitant Jordi Oribe (10) com a màxima atracció. Mentrestant, el primer realitzador dels locals és Ismael Cabello amb 3 gols, ja que tenen el seu global (23) molt repartit. I, atenció, perquè s’enfronten a la defensa menys golejada dels tres grups (7).

The post En joc els liderats de Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tot són victòries o empats per a At Lleida (Grup III) i Bescanó (Grup I) i a la Primera Catalana. Ho han guanyat o empatat tot; d’una banda, els ilerdencs, que ‘van descansar’ per calendari en la segona jornada, acumulen 4 triomfs per 2 empats mentre que, per un altre, els gironins sumen 4 victòries per 3 empats. Igualats a l’apartat de gols a favor (14), la diferència és mínima (6) per als de la Terra Ferma (6, tres menys) per gols rebuts.

Números i números que presenten a aquests dos grans favorits per a un ascens directe com ho és un Tona (Grup II) que, encara que ja va conèixer la derrota (a Rubí, 5-2), només ha deixat escapar 1 punt més (Sant Boi, 1-1) de 18 en joc. Als de Ricard Farrés els arriba el veí Manlleu aquest pròxim dissabte. Ara com ara, no perdonen una.

AT. LLEIDA I BESCANÓ, INVICTES

Mentrestant, At Lleida i Bescanó marquen el terreny enfront dels seus rivals. Els de Josep María Turull van mostrar aquest passat cap de setmana enfront del Valls (3-2) que van de debò encara que els va costar suar el triomf. Marc Soldevila (4 gols) és el seu màxim realitzador seguit per Oriol Masbenat ‘Tuto’ amb 3; tant el de Vilanova de Bellpuig com el de Juneda van anotar enfront del Valls.

Per part seva, el Bescanó de Bruno Milanesio ve d’imposar-se al degà Palamós i això és molta feina. Impressionant el seu treball perquè, després de dos empats inicials a les dues primeres jornades, ha estat sumar i sumar gairebé de tres en tres; l’excepció va ser a Lloret amb un 3-3 final. En les quatre anteriors va haver-hi victòria davant Les Franqueses, Mataró i Montañesa. Aquesta pròxima jornada arriba la Unificació Llefià a casa seva.

El duel golejador que manté el saltenc Brice Keumanga (7, Grup 1) amb el trio format per Jan González (At Sant Just), Edgar Alvaro (Rubí) i Artur Monsó (Horta) és espectacular.

The post At. Lleida i Bescanó no perdonen ni una appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tona-EE Guineueta (dissabte 18.30 hores, primer acte). Partidàs al Municipal amb moltes coses en joc i un Tona que vol resoldre a casa seva enfront de la Guineueta, empresa complicada per a l’un i l’altre. És el penúltim obstacle per a estar la temporada 2021-2022 a la 3a RFEF i, qui sap, si jugar la pròxima Copa del Rei.

Després d’arribar a un acord totes dues directives, els socis visitants, que acudiran en un número de 70, pagaran 3 euros, dos menys que l’entrada general (5) donat que els socis locals no abonaran res. “El poble està molt enganxat, fins els que no vénen ens pregunten per l’equip”, comenta a Futbolcatalunya un il·lusionat president osonenc, Quim Carandell.

TONA-GUINEUETA, NOMÉS GUANYA UN

“Cal sortir a guanyar o guanyar, no ens val una altra” afegeix Carandell com a únic pensament perquè el rival és “molt fort, són un gran equip”, a més, jugar a casa pot ser definitiu i “la nostra gent també juga, Un 2-0? On signo?”.

Precisament el fet que la superfície del camp osonenc sigui d’herba natural pot condicionar aquest partit d’anada per als de Luis Gallego, de la mateixa manera que pot ocórrer a la tornada (diumenge 27, 19 hores) el d’artificial per als de Ricard Farrés.

Per tot aixó, el màxim mandatari local assegura que “si no es puja, no passa res, però seria un grandíssim premi per a tots, no hi ha dubte”.

L’extra’ per a aquest Tona, que a casa ha aconseguit 6 victòries, 2 empats i 1 derrota (0-4 Vic), amb 20 gols marcats i 11 rebuts al Municipal, és un desplaçament a un hotel de la Costa Brava. Tot el grup unit i de festa si s’aconsegueix l’èxit final, ja ho saben.

Per aquest costat, Ale Gaitán, amb 16 gols en 18 partits (33%), és el seu màxim golejador seguit pel Eveli Noguera amb 4. En resum: El Tona vol resoldre a casa enfront de la Guineueta.

ATENCIÓ ALS DE LUIS GALLEGO

Per la seva part, l’EE Guineueta acudeix a Tona amb 6 triomfs, 1 empat i 2 derrotes (Sant Cugat i Mataró) lluny del seu fortí de Nou Barris.

Els de Luis Gallego sumen 17 gols marcats a domicili per 7 en contra, números per a respectar a un equip que compta amb el nigerià Onaiow Godbless com el seu màxim realitzador (6).

The post El Tona vol resoldre a casa enfront de la Guineueta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Seran 180′ decisius els pròxims dies 20 i 27 del present mes de juny, els 180′ més decisius d’aquest irregular curs per a Tona-Guineueta i Ascó-Mollerussa. Seran dos partits l’ordre dels quals sortirà d’un sorteig pel qual no prioritzarà la millor trajectòria esportiva, sinó la dura fortuna.

SORTEIG PUR I DUR

Així serà aquest dilluns. De poc li valdrà al Mollerussa haver estat l’equip més realitzador (46) dels quatre subgrups o a la EE Guineueta haver estat el menys golejat dels quatre (14).

Tot això queda en segon pla, ja que ara l’única cosa que els importa als quatre és guanyar i després saber si hi haurà duel per a conèixer al campió de Primera Catalana. Una competició, val la pena recordar-ho, que 32 clubs van votar NO disputar-la i que va tornar a l’acció en mínimes condicions de salut.

TONA-GUINEUETA

Els dos equips dels subgrups 1a i 1b han aconseguit la seva classificació aquesta última jornada. El Tona de Ricard Farrés no va tenir pietat de L’Escala i en 22 minuts ja guanyaven 2-0 (Ot 10′ i Gaitán 22′). Després va afusellar Eveli Noguera (48′ i 57′) i va repetir Alex (75′), mentre Ayoub (72′) i Pau Castell (88′) van posar l’honor visitant.

D’altra banda, la EE Guineueta va triomfar al Municipal de Llefià amb més de 300 espectadors a la graderia. Godbless (35′) i Cristóbal (55′) van anotar el dia que es va acomiadar l’històric Toni Casulleras.

ASCÓ-MOLLERUSSA

Un altre encreuament l’afrontaran Ascó, el primer a proclamar-se campió del seu subgrup 2a, enfront del Mollerussa, màxim realitzador (46) de la categoria. Un altre duel interessant en aquest final de temporada.

Els tarragonins de Germán Inglés van tancar amb golejada la seva última visita a Viladecans (5-2) encara que ja tenien els deures fets. Mentrestant, el Mollerussa de Josep Maria Turrull carregava enfront del Borges Blanques, un dels menys golejats (13).

La primera part va acabar amb 1-1, però a la segona els locals van treure els seus millors moments i van acabar amb 2 punts per davant del Can Vidalet.

The post Sorteig per a Tona-Guineueta i Ascó-Mollerussa appeared first on FutbolCatalunya.com.

180′ per a l’hora de la veritat, això és el que li queda a la Primera Catalana 2020-2021 encara que després arribarà l’eliminatòria d’ascens entre els 4 líders dels subgrups. Juny decidirà els dos afortunats per a estar a la 3a RFEF el pròxim curs.

Ara com ara, segons figura en les classificacions, Tona i Ascó el poden aconseguir aquest diumenge mentre que l’emoció està garantida en els subgrups 1b i 2b.

PRIMERA CATALANA: NOMÉS DOS ASCENSOS

Recordem que només es donaran dos ascensos encara que la normativa pot ser variada a gust de l’organitzadora (FCF). “Hi ha tres ascensos a 2a RFEF i 6 descensos de Tercera a 1a Catalana, independentment dels que baixin de Segona B (Olot i L’Hospitalet)“.

És més, segons fonts federatives, “Per a la temporada 2022-2023 han de quedar 16 equips a la nova 3a RFEF; per tant, la 2021-2022 serà de transició amb els equips que hi hagi (17)”. Més dubtes, cal dirigir-se al carrer Sicília.

180′ PER A L’HORA DE LA VERITAT

Així les coses, atenció a aquest pròxim cap de setmana perquè Tona i Ascó poden arrodonir el seu èxit a Bescanó i davant Viladecans, respectivament, si guanyen i perden o empaten Lloret (1a) o Borges (2b). Mentre els osonencs sabran el seu futur aquest dissabte, els tarragonins tenen una segona oportunitat.

Més igualat ho tenen Sant Cugat i Guineueta, amb 31 punts els dos, i amb partit de la màxima en Nou Barris per a aquesta jornada. A l’anada van vèncer els vallesans per 1-0.

Al subgrup 2b un punt separa a Mollerussa (32) i Borges Bl. (31); els primers van a Alcarrás mentre els segons reben als ‘diables vermells’ d’un Martinenc en descens. I, si fa falta: boom! amb Mollerussa-Borges per a tancar el 12 de juny.

The post Primera Catalana: 180′ per a l’hora de la veritat appeared first on FutbolCatalunya.com.

OT Bofill va fer els seus primers passos al Torelló, va anar al Vic Riuprimer i va romandre diverses temporades al seu natal Manlleu. Des de juvenils al primer equip (4 cursos, fins al 2017), va signar pel Figueres (juliol 2017/febrer 2018) –”allà vaig aprendre moltes coses d’en Narcís ‘Chicho’ “- i ja en aquest final de temporada va signar pel Tona. Ara ja és un referent en el seu quart exercici.

Ot, lateral dret del conjunt osonenc, va néixer a Manlleu, treballa a Vic i juga al Tona, tot un ‘circuit’ a Osona. Combina treball amb futbol encara que sempre mira cap amunt per a arribar el més lluny possible. Als seus 26 anys té tot el futur al davant i ara vol l’ascens a la 3a RFEF.

UNA ENTITAT MODÈLICA

Es troba en una entitat modèlica, amb una junta molt professional i amb una gestió envejable. Això es nota.

És cert. Ho han gestionat molt bé i ho tenen perfectament estructurat, es nota que volen que funcioni tot molt bé. Aquesta temporada van apostar clarament per uns entrenadors, molts jugadors nous i aquí estem.

Quan es va produir el relleu a la banqueta i va arribar el ‘trio’ de tècnics del Vic Riuprimer (Ricard Farrés, Marcel Martí i Marc Francolí) va haver-hi incertesa, però s’ha tornat a demostrar que són una aposta ferma.

“AQUEST CLUB ESTÀ MOLT BEN GESTIONAT”

Jo ja els coneixia i també vaig apostar molt fort per ells. En Ricard em va dirigir en el Riuprimer un any i amb Marc Francolí vaig coincidir un any com a jugador. Conec el seu caràcter i la seva manera de fer i em va alegrar molt que fossin les noves cares del Tona.

Qui és el ‘cap ‘, el que mana dels tres?

Ho tenen molt repartit, la veritat, no et sabria dir, els tres manen per un igual, cadascú té la seva funció. Ricard dóna més xerrades, Marc dóna més consells i Marcel dóna més estratègia encara que és molt més el grup.

Es diu que si un entrenador ‘menja molt el coco’…tenir a tres!!

Bé, la veritat és que pot semblar que sí, però tenim una gran coherència de grup i això és gràcies a ells.

“ELS NOSTRES TRES TÈCNICS MANEN PER IGUAL”

Històricament a Osona sempre hem parlat de Vic-Manlleu, Manlleu-Vic, no obstant això aquest binomi ha canviat.

Esperem que segueixi així. Ara els qui estem per davant som el Tona i els estem superant.

Vénen d’empatar contra el Manlleu (2-2), aquest proper diumenge els visita el Vic Riuprimer i són líders del subgrup A amb 4 punts d’avantatge sobre el segon (Lloret). Un derbi continua sent un derbi?

Per descomptat, estem molt motivats per a quedar primers i, si és un derbi, amb més ganes d’aconseguir els tres punts. No sols és guanyar.

“MANLLEU-VIC? ARA ESTEM PER DAVANT”

Com veu la competició a tres jornades per al final d’aquesta fase i la futura doble eliminatòria d’ascens?

De cara a l’espectador la veig interessant, però ‘emprenya’ que, si quedes primer, et juguis l’ascens a dos partits; no és una temporada sencera, és veritat, però tampoc és jugar-te-la a 90 minuts.

El seu equip figura com el conjunt que més marge li treu al seu perseguidor dels quatre blocs. Aquest detall què significa?

Que les coses es fan bé perquè des del principi els entrenadors ens van dir que calia intentar que no ens generessin ocasions, a més hem marcat bastants gols. Hem anat partit a partit i s’ha demostrat que ho hem fet una mica millor que els altres.

“TANT DE BO JUGUEM CONTRA L’ESCALA COM A CAMPIONS”

4 punts sobre Lloret i 5 sobre Manlleu i L’Escala amb 9 en joc són suficients per a arribar a jugar l’eliminatòria d’ascens?

Si es fan les coses bé, jo diria que sí, però mai són suficients per a estar tranquils. Tant de bo quan toqui la visita amb L’Escala ja siguem campions.

Noten el desig de la gent perquè pugin de categoria?

Tothom està motivadíssim per a intentar portar el Tona a Tercera, seria una gesta i tothom està eufòric.

OT o Bofill?

Normalment, OT encara que a vegades també em criden Otto o Bofill.

“LA BROMA D’OT (OPERACIÓN TRIUNFO) ME L’HAN FET MOLTES VEGADES”

Els seus pares ja li han dit la raó per a posar-li OT?

Sí, clar. Els va fer gràcia aquest nom i me’l van posar. En la samarreta no portem el nom i, si pogués, potser posaria Ot Bofill

Clar perquè només Ot seria publicitat per a ‘Operación Triunfo’…

Aquesta broma me l’han dit moltes vegades i ja estic una mica fart.

A nivell personal, amb només 26 anys, ha d’estar content.

Ho estic i per les decisions que he pres també perquè he estat on sempre he volgut, no m’he mogut per diners ni per una altra cosa. Tant de bo que aconseguim enguany l’ascens, estaria més content.

Quina ha estat la clau d’aquest Tona?

El vestuari és la gran clau, hi ha gran cohesió, anem tots a una, hi ha jugadors que aporten un nivell tècnic molt important. La nostra ‘pinya’ és clau.

“HI HA UNA GRAN COHESIÓ EN AQUEST EQUIP”

Quins jugadors serien els referents d’aquest Tona?

Tenim molts. L’etern capità Veli, que és qui porta més temporades al club, Maik Molist, Lluch...et diria tots, Salarich (gran company encara que no es pugui veure tant fora), a dalt està Abde i el nostre porter Blanquera. No obstant això, repeteixo, els citaria a tots.

Una curiositat: Guineueta, Sant Cugat per a un futur encreuament….

Al principi pensava que era Guineueta, però s’ha posat les piles el Sant Cugat també; cal esperar a l’avantpenúltima jornada que jugaran entre si.

“A VEURE SI ACONSEGUIM ENGUANY L’ASCENS”

La veritat és que tots han fet un gran esforç aquesta temporada, tots els futbolistes, els equips, les juntes…

Tenim a l’Anna que es cuida de tot: màscares, vestuaris, temperatures, que no hi hagi risc … i la junta que ens ha permès estar en molt bones condicions. L’entitat funciona com una gran empresa.

The post OT, la referència d’un Tona que fa olor d’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb tota la segona volta per davant, els líders de Primera Catalana segueixen fermes. Tona, Guineueta, Vilanova i Mollerussa. I, atenció, perquè el pròxim cap de setmana hi ha duels molt atractius.

ATAPEÏDA PRIMERA CATALANA

Superada la mitja dotzena de partits des que la Lliga es va reprendre el 28 de febrer, la #1cat, que fins i tot compta amb 10 ajornats per la pandèmia, manté encara a dos líders (EE Guineueta i Vilanova) invictes. Per cert, seguiexen pendents de si hauran descensos o no (decidirà l’Assemblea).

En el subgrup I mana el Tona. Els de Ricard Farrés, que van caure el passat 28 febrer davant el Vic (4-0), no han tornat a conèixer la derrota i sumen 4 triomfs i 1 empat en els seus 5 duels posteriors.

Els seus 17 punts li valen per a treure 1 de diferència al segon (Llagostera B) que aquest diumenge va perdre a la seva casa enfront d’un Lloret, rei de l’empat. Amb 3 punts menys queda L’Escala a la tercera plaça. Pròxim cap de setmana: L’Escala-Tona a casa dels de Sepu.

TOTPODEROSA EE GUINEUETA

La EE Guineueta només ha deixat escapar dos punts dels 18 disputats i va ocórrer en la 2a jornada (11 d’Octubre) davant el Sabadell Nord (1-1). Els de Luis Gallego, que no juguen des del passat 21 de març, mostren 16 punts en 6 partits (dos menys que la resta), 1 més que U.Llefià i 2 més que Sant Cugat. Altra prova que els líders de Primera Catalana segueixen fermes.

Atenció al pròxim xoc entre els invictes de Nou Barris i els badalonins al Municipal de la Guineueta. Carlos Pérez només ha encaixat 3 gols.

VILANOVA, TAMBÉ INVICTE

L’equip d’Agus Isabel, que continua invicte lluny de casa seva, no va poder passar del 0-0 inicial a Can Vinader encara que segueix el front del subgrup 2a.

Els blaus de Vilanova tenen 15 punts, 2 més que Viladecans, encara que amb un partit menys, i 4 més que l’Ascó que va caure aquest diumenge davant els de Raul Paje (1-0). Tancaran la primera volta enfront del cuer Catllar.

MOLLERUSSA, PODERÓS

Qui marca el terreny en el subgrup 2B és el Mollerussa de Josep María Turull. Amb 19 punts és l’equip número 1 de Primera Catalana encara que ha cedit cinc punts enfront d’At Sant Just (3-1) i a Solsona (2-2). Per a tancar la primera tornada res millor que un Borges Blanques-Mollerussa.

Per cert, Borges Bl. i Solsona mantenen encara el seu caseller de derrotes a zero. En resum: els líders de Primera Catalana segueixen fermes

The post Els líders de Primera Catalana segueixen fermes appeared first on FutbolCatalunya.com.