Molt poques vegades li costa a Ton Alcover expressar els seus sentiments i opinions. Així ha estat sempre al llarg de la seva completa història, però la seva sortida del CE L’Hospitalet sí que sembla haver-li passat factura.

Poc donat a assenyalar amb noms propis als qui considera ‘contraris’ al seu pensament, sortir de l’Hospi ha estat tot el contrari. Agraït per sobre de tot i a tots i amb un clar destinatari en la seva crítica, el seu excompany Cristián Gómez, actual primer entrenador.

LA DESAGRADABLE SORPRESA D’ALCOVER

“Ni m’ho esperava ni tampoc m’ho esperava, però venint d’on veníem… jo em lesiono de gravetat al principi de la segona volta (m’arrenquen el tendó de l’abductor) després d’infiltrar-me durant 6 o 7 setmanes. Hi havia moltes baixes, es necessitaven jugadors i s’utilitzaven juvenils. Tant el club com jo mateix pensem a infiltrar-me, me’l van demanar, va ser mal i se’m va trencar el tendó. Si un es lesiona d’aquesta manera i després no et renoves, és molt lleig, la veritat”, comenta a la seva introducció.

Necessita expressar en veu alta una situació produïda després de “reunir-me amb Nico (director esportiu). Em va dir que havia estat l’entrenador Cristian Gómez qui va dir No a la meva continuïtat”.

“M’HA MOLESTAT AQUESTA ‘COVARDIA’

Ton Alcover, que continuarà jugant i molt aviat coneixerem el seu nou destí, continua recordant. “Venia de quatre anys seguits a l’Hospi i sempre s’havia renovat a tothom amb lesions greus. I molt més infiltrant-me perquè el club me l’havia demanat”, afegeix.

Més difícil resulta “encara entenc que això és futbol que, si l’entrenador no em vol, m’hagués agradat que m’ho hagués dit ell. Jo, si he hagut de dir-li alguna cosa, ho he fet. M’ha molestat aquesta ‘covardia’, ja que entenc que és futbol i és impossible agradar-li a tothom. Si m’ho hagués dit a la cara, no hagués passat res i seríem tan amics”.

Ton va escoltar la resposta de Cristian Gómez sobre el seu adeu en la qual va incloure “Canario, el meu amic”… “Sí, és clar, són decisions que cal prendre, ja que veníem de quatre anys sense poder pujar i és clar que ha d’haver-hi canvis. L’única cosa, repeteixo, que m’ha sorprès és que no fos clar i no em digués les coses a la cara”.

OBERT A TOT

La realitat és que ara “tinc 35 anys i tres ofertes de Tercera a més de la Kings League, però m’agradaria continuar jugant al futbol. M’agradaria un projecte il·lusionant i seguir en Tercera. La meva família vol que segueixi i desitgen continuar veient-me”,

L’entrada de Thiago i Alba fabricarà un Hospi “galàctic, sí, ara faran un equip molt xulo. Tant de bo arribin aviat a Primera divisió perquè els tinc molt afecte, sempre m’han tractat d’una manera increïble i li ho agraeixo a tots”.

Un afecte que sempre es veu superat per un Sant Andreu que “m’ha marcat molt més. Jo sempre m’he mogut on estava més a gust i no per diners.

Com a curiositat sobre el seu Sant Andreu: “ Ha estat una temporada complicada i, quan no surten les coses, sempre ha de ‘pagar els plats trencats’ algú”.

Atents, doncs, a les pròximes hores perquè el crack de Mora d’Ebre encara es reserva algun llançament de falta especial. “Si tinc l’oportunitat, encara que li tinc molt afecte a l’Hospi, sempre intentaré marcar”

The post Ton Alcover surt de l’Hospi molest amb Cristian appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Sant Andreu afronta la seva segona promoció en tres temporades i ho fa amb l’ambició de tornar a Segona B. Ton Alcover (1990) formava part de la plantilla del descens de 2015 i també de la que va caure de forma cruel al play-off contra el Castellón el 2018. El migcampista tarragoní, sempre amb el número 10 a l’esquena, és un ídol per a l’afició quadribarrada. Està plenament compromès amb el seu club i només espera guanyar els dos partits que separen el Sant Andreu de la Segona B. Per l’equip, per l’afició i també per Miquel Jové.

Molt de temps esperant aquest moment i, per fi, ha arribat.

El meu últim partit va ser contra l’Horta i els dos últims abans de l’aturada no els vaig jugar, així que suma-li dues setmanes més.

En unes circumstàncies així, tan desconegudes, es pot estar preparat?

És el que dius, que és molt desconegut. No ha passat mai i ho veig molt difícil, la veritat. L’equip que estigui més fort i s’adapti abans a aquestes circumstàncies serà el que guanyarà. El que mentalment s’adapti més ràpid serà el que pugi de categoria.

 Només els val la victòria en tot el play-off i han de portar el pes del partit. Com ho veu?

Està clar que és una circumstància que a nosaltres ens perjudica molt. Comencem el partit perdent perquè l’empat no ens val. Hem de marcar sí o sí i no encaixar. Contra L’Hospitalet sempre han estat partits molt igualats i aquest ho serà encara més per la tensió i pel que ens juguem. Aquesta inactivitat de tan temps serà una cosa a tenir en compte també. Ells saben que si no passa res al partit els beneficia.

L’Hospitalet és el millor equip del grup 5 de Tercera Divisió?

Ells tenen una bona plantilla i pressupost. Han complert al camp, que és on s’ha de complir. Van acabar primers, tot i que la lliga no està acabada. Fins al moment han estat els millors i a nosaltres ens toca destronar-los.

Què en pensa de la sanció que els ha fet acabar quarts enlloc de tercers?

Hem passat de ser tercers empatats a punts amb el segon a acabar quarts per una impugnació que no està ni resolta. Ens han dit que va per llarg i sabíem que el primer partit l’havíem de guanyar sí o sí. La única opció de sortir beneficiats era arribar a la final contra l’Europa, però no ha estat així. A guanyar els dos partits, no tenim una altra. Per pujar hem de guanyar els dos i això és el que intentarem.

“Un play-off sense afició no és un play-off”

Per massa social, el Sant Andreu és l’equip més perjudicat per jugar sense públic?

Jo crec que sí. En aquest tema no hi ha discussió. Si un equip mou molta gent a cada camp és el Sant Andreu i també veiem l’assistència al Narcís Sala. Sabem com respon la nostra afició i un play-off sense afició no és un play-off. Per a mi l’ambient que es respira al Narcís Sala i com es viuen els partits forma part d’això. Per ells hem d’aconseguir aquest esperat ascens per a que puguin viure més dies així.

Està clar que Ton Alcover té una connexió especial amb l’afició quadribarrada.

Des que vaig arribar aquí em van tractar espectacular i sempre he intentat retornar amb esforç i sacrifici el que ells em donen. Hi ha hagut celebracions una mica pujades de to, però tampoc va ser res de l’altre món. Se’n va parlar i ja ha passat. Tan de bo pugui tornar a agafar el megàfon d’aquí 15 dies.

El que sí que és veritat és que el Sant Andreu fa anys que manté l’entrenador i el bloc de jugadors. Després del que va passar amb el Castellón tenen una espina clavada?

És una doble espina. Jo també tinc clavada la de l’any del descens. A partir d’aquí tot comença a donar voltes al cap. Jo estava a la plantilla que va fer baixar al Sant Andreu i quatre anys després espero estar a la que el torna a pujar. Castellón va ser una cosa que ens va quedar marcada a tots. Vam marxar al carrer sense perdre cap partit i el de tornada a casa va ser du. Més que una espina clavada, és una espasa.

Play-off d’ascens, guanyar la Copa Catalunya, arribar als setzens de Copa… l’únic que queda a aquest grup és un ascens a Segona B.

Sí, ara l’objectiu marcat és pujar i ho canviava per tot el que hem fet fins ara. Aquest club necessita pujar a Segona B. Fa anys que estem estancats a Tercera. Per plantilla i sobretot per la gent hem de pujar ja.

“Aquest club necessita pujar a Segona B”

Ha visualitzat marcar el gol de l’ascens?

Doncs sí. Últimament com més s’apropa el dia més penses en el partit. Et venen imatges al cap i somies a vegades. La veritat és que sí, marcar el gol de l’ascens seria màxim per a mi.

El que sí que és veritat és que és tota una amenaça a pilota aturada.

La veritat que es treballa i hi ha gent que té més facilitats per una cosa que per l’altra. A mi sempre se m’ha donat bé la pilota aturada i he tingut la sort de tenir entrenadors que han confiat en mi per a fer-ho. A partir d’aquí es treballa cada setmana tirant faltes i córners i s’intenta millor. Els últims anys he marcat bastants gols a pilota aturada i tenim molt bon joc aeri en atac i en defensa.

Un altre al·licient per pujar de categoria aquest any és dedicar-li aquest ascens a Miquel Jové?

(S’emociona). La veritat és que sí. Se’m talla la veu parlant de Miquel. Cada entrenament parlant que no podia ser que estiguéssim a Tercera. Malauradament no ho podrà viure. Esperem regalar-li l’ascens i brindar-li aquesta alegria per a que la gaudeixi com nosaltres ho farem des d’aquí.

Era una persona amb ADN Sant Andreu.

Era una persona que vivia pel Sant Andreu. Totes les tardes estava a l’entrenament amb nosaltres, mirava el futbol base i no es perdia cap partit. És part de la història del Sant Andreu. Una persona molt estimada per nosaltres i que en els bons i els mals moments ens treia un somriure. Tan de bo li puguem brindar aquest ascens.

Dins de la desgràcia segur que això últim va ser un pensament majoritari a l’equip quan va passar tot això.

Fa un mes parlàvem de com seria i com aniria tot per telèfon i ara a esperar regalar-li el que tant desitjava.

The post Ton Alcover: “Esperem regalar-li aquest ascens a Miquel Jové” appeared first on FutbolCatalunya.com.