El futbol català moltes vegades passa de pares a fills. És una passió que es transmet de generació en generació ja sigui amb futbolistes, entrenadors o aficionats. El cas de la família Vacas és un més dels molts que té el nostre futbol. Agustín, de 50 anys, va ser futbolista a la dècada dels 90 i principis dels 2000 a Martinenc, Terrassa, Barça B, L’Hospitalet o Badalona. Després, ja retirat, es va consolidar d’entrenador amb un ascens a Segona B amb el Prat com a fita més destacada.

Ara, ja fa anys que entrena a la Penya Barcelonista Anguera on s’han format els seus dos fills. Sergio, el fill gran, és davanter. Té un físic potent i ha marcat gols tota la vida. Al futbol base al Prat i després també a Primera i Segona Catalana al Can Vidalet, l’Atlètic Prat, el Marianao o el Sant Ildefons. La temporada 21/22 va fer 22 gols i aquesta ja n’acumula 14 al club de Cornellà.

El germà petit, l’Óscar, té 21 anys i 1,98 metres d’alçada. Tot i això, té bon peu i des de la medul·lar ocupa molt terreny de joc ja sigui com a pivot defensiu o d’interior. La lesió d’Àlex Fernández li ha obert les portes de la titularitat a Terrassa en la seva primera experiència a Segona Federació. Prèviament, havia jugat a Santboià i Jípiter d’amateur i com el seu germà a diferents equips del Prat al futbol base.

“ESTIC ORGULLÓS DE QUE ELS DOS SIGUIN FUTBOLISTES”

El seu pare ha estat sempre al seu costat i preguntat sobre si algun dels seus fills li recorda a ell la resposta és clara: “Per posició al camp no em veig reflectit en cap d’ells. Jo era lateral o carriler, però una característica que ens uneix als tres és la velocitat i la potència en carrera per superar rivals”.

Agustín Vacas era lateral dret i tenia una punta de velocitat ideal per aquesta posició.“A casa de tan en tan tenim aquesta discussió de qui dels tres és més ràpid. Jo sempre dic que crec que sóc jo, però ara mateix no ho podem comprovar”, declara l’ex de Badalona, Terrassa o L’Hospitalet.

“EL MEU CONSELL ÉS QUE SIGUIN HUMILS PER SER MILLORS”

“Com a pare et sents orgullós de que juguin a futbol, que l’hagin viscut des de petits. L’ambient d’un vestidor no es viu en altres llocs i estic molt content de que puguin fer una cosa que els hi agrada i que a més ho facin bé”, afegeix Vacas. El pare també coneix a la perfecció als seus fills i destaca que “Sergio que és el gran té clar que Óscar està un o dos passos per davant seu. La meva dona i jo desitgem que arribi el cap de setmana i que no coincideixin els partits per poder veure’ls jugar als dos”.

I és que Sergio juga a Segona Catalana, mentre que Óscar, més jove, ja ho fa a Segona Federació. Agustín Vacas els va entrenar de petits en algun torneig d’estiu i a Óscar el va tenir mitja temporada al Santboià. “El consell que els hi dono és que siguin humils, que treballin i que lluitin per ser millors”, no hi ha més mentre recorda també que alguna bronca s’han endut del pare, però “sempre constructives”.

“SERGIO TÉ FUTUR A LES BANQUETES I ÓSCAR DE FUTBOLISTA”

El perfil de cadascú és diferent, però a la seva manera tots dos tenen futur al futbol: “El Sergio està còmode a les categories on juga i hi destaca. Mentre segueixi fent gols estarà content i ara acabarà la carrera d’INEF i té molt controlat el mercat de futbolistes de totes les categories. En general, veu molt bé el futbol i entrena a un equip juvenil de la Penya Anguera. Com a futbolista no es farà milionari, però li veig futur a les banquetes o direccions esportives”.

Pel que fa a l’Òscar, “està començant i té unes condicions brutals físiques, tècniques, tàctiques i mentals. Si té la sort necessària pot arribar a ser futbolista professional i tan de bo arribi i pugui viure d’això”. Passi el que passi seguirà sent cosa de quatre, ja que “el pilar d’aquesta saga de futbolistes és la Yolanda, la meva dona i la mare dels futbolistes”.

The post La generació Vacas 2.0 ja és aquí appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com va ser el moment de la lesió i sobretot com ho porta mentalment?

El moment de la lesió va ser al partit contra el Manresa en una acció aïllada per banda. Vaig anar a centrar i el defensor es va tirar al terra i quan vaig recolzar el peu esquerre ell per la inèrcia de la jugada em va doblegar el turmell. Em va agafar amb el pes de tot el cos al peu i me’l vaig torçar completament. Quan em vaig aixecar pensava que tindria la típica lesió de lligaments, però al no tenir dolor vaig seguir jugant 20 minuts. Sí que és cert que cada minut que passava la planta del peu i el lateral cada cop em feien més mal i al final em van canviar al minut 80. Al dia següent em vaig llevar i el dolor era molt més intens i vaig decidir anar a fer-me una prova per descartar qualsevol cosa… i aquí tenim el diagnòstic: fractura del cinquè metatarsià.

Mentalment estic fort, quan competeixes són coses que poden passar. No entren als plans de ningú, però un cop passa has d’assimilar que comença una etapa nova i ara el que he de fer és tenir paciència i tranquil·litat per recuperar-me bé i no tenir cap imprevist durant la recuperació. Estic tranquil, amb força i amb ganes.

Havia tingut alguna lesió o situació similar a la seva carrera futbolística?

Mai. De fet la única lesió que recordo és quan tenia 21 anys, que durant any i mig vaig tenir una lesió de lligament intern de genoll. La recuperació d’aleshores va ser mes i mig, dos mesos però vaig recaure dues vegades. Va ser complicat, però des de llavors no havia patit cap lesió. Algun ensurt muscular, però res important. Podem dir que les lesions fins ara m’han respectat.

“ESTIC MOLT ORGULLÓS DELS MEUS COMPANYS”

Com es va sentir amb la dedicatòria de la victòria que li van fer els seus companys el passat cap de setmana?

Em vaig sentir molt orgullós d’ells i sobretot molt content. Que s’enrecordin de tu en un moment delicat com el que ens trobàvem sempre és d’agrair. Sincerament, la gent que em preguntava jo no m’ho esperava per res. Estava tan concentrat en aconseguir un bon resultat que no m’hauria esperat que tinguessin aquest detall. Ara aquesta samarreta més val que no se la treguin, que se la posin cada setmana.

Fins on creu que pot arribar aquest Terrassa? La següent dedicatòria podria ser la d’un ascens?

Pels meus propers jo crec que el discurs que més he dit l’últim any i mig és que les metes són a curt termini. L’any passat vam rebre una lliçó molt gran de que no podíem pensar més enllà, ja que la classificació només tenia sis punts entre la zona de playoff i de descens. Aquest any tenim molt clar que el partit més important és el de cada setmana i a partir d’aquí volem i podem aspirar al màxim possible. Ni quan vam estar 14 jornades sense perdre érem aspirants a ser campió ni ara per no guanyar en tres havíem de mirar cap a baix. Les dinàmiques existeixen, però hem de tenir en compte que a la lliga hi ha rivals de molta entitat. El més adient i el millor consell és que juguem cada partit com si fos l’últim, aconseguir els tres punts i veure fins on arribem.

Ja són set anys al Terrassa. És el club de la seva vida?

Sens dubte que sí. Vaig sortir de juvenil perquè vaig rebre una oferta irrefusable d’Osasuna, del filial. La sortida d’aleshores va ser amb molta pena per intentar seguir per un altre camí. Un cop vaig tornar a Catalunya el Terrassa sempre el tenia en ment. Pel club que és a nivell històric, per l’entitat i per ser d’aquí ho sento com ho sento. Els projectes que hi havia quan rebia trucades aleshores no acabaven de ser molt convincents. Les ganes per tornar mai havien faltat, però finalment vaig esperar el moment que veiés que les coses s’estaven fent bé i amb l’arribada de Jordi Cuesta al club i de Cristian com a secretari tècnic va ser el moment idoni. El Terrassa és el club de la meva vida i esperem que aquesta història es pugui allargar el màxim temps possible.

The post “El Terrassa és el club de la meva vida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de tantes temporades a Tercera Divisió, el Terrassa buscarà consolidar-se a la nova Segona RFEF, on la permanència serà la prioritat principal. I no serà gens fàcil, ja que en un grup de 18 equips en baixaran cinc i fins i tot un sisè ho podria fer.

Amb la destitució de Juanjo García i l’habitual ball de noms, finalment Jordi López serà el tècnic del conjunt egarenc. Aquesta serà la primera aventura de l’entrenador i exfutbolista com a primer entrenador, després de tres temporades exercint de segon al Cornellà. Com a jugador, Jordi López es va criar a la pedrera del Barça, va passar pel Madrid i va debutar amb el primer equip i va acabar vivint experiències arreu d’Europa.

POQUES SORTIDES A TERRASSA

El capítol de sortides, de moment, no ha sigut massa extens. Galeano, Albert López, Xavi Betran i Antonio Mico no continuaran al Terrassa. Tampoc ho farà Jaume Pascual, a qui se li va oferir la renovació, però es va acabar decantant pel Badalona. La baixa de Pascual és la més sensible, després de dues temporades sent una peça molt important.

L’equip vallesà ja s’ha començat a reforçar de cara la temporada que s’apropa. A més de les renovacions que s’han anat succeint i que garanteixen la continuïtat de bona part del bloc, han arribat tres incorporacions.

Ramón Miramón torna al Terrassa per reforçar la defensa després de dues bones temporades al Castelldefels. Amb ell, arriben també el migcampista Víctor Morales i Carlos Martínez, ambdós de 24 anys i havent jugat al Granollers i a la Pobla de Mafumet respectivament.

El jove davanter Sergi Serrano, de l’Andorra, ha estat l’ultim moviment del Terrassa amb aquest mercat d’estiu

CA N’ANGLADA SERÀ CASA SEVA

L’estadi municipal de Ca n’Anglada serà l’escenari on el Terrassa haurà de disputar aquesta temporada, compartint camp amb el CP San Cristobal. Això és a causa d’unes obres que s’han de dur a terme a l‘Estadi Olímpic de cara a la Copa del Món femenina d’hockey que es disputarà el juliol de 2022.

Aquest serà un canvi significatiu, que al mateix Jaume Pascual el va fer decantar pel projecte del Badalona, tenint en compte les dimensions més petites del camp de Ca n’Anglada.

The post El nou Terrassa es vol consolidar appeared first on FutbolCatalunya.com.