A falta de dues jornades (1a, 3a Federació i Lliga Elit), o una (2a Federació), l’any 2025 tancarà aquest pròxim cap de setmana la persiana. Així va quedar disposat aquest passat estiu i així finalitzarà aquest pròxim 21 de desembre poc abans de les festes de Nadal.

Primera Federació complirà la seva 17a jornada, Segona arribarà a la 16a, Tercera a la 15a i Lliga Elit a la 13a. Mentrestant, 1a, 2a i 3a reprendran competició el 4 de gener, la primera del futbol català ho farà el 10.

A DUES JORNADES DEL FINAL 1a VOLTA

Complicades sortides per a Europa i Gimnàstic a Múrcia i Antequera, respectivament. D’altra banda, el CE Sabadell rebrà al líder At Madrileño a la Nova Creu Alta. Els tres estan en zona de promoció d’ascens i seria fenomenal tancar aquest exercici en aquesta zona de privilegi.

Gracienss i granes són els segons màxims realitzadors d’aquest Grup II (22) mentre els arlequinats poden treure pit d’haver rebut només 7 gols en 16 jornades de Lliga.

Els 4 primers de la classificació (At Madrileño, Europa, Sabadell i Tarazona) segueixen sense perdre a casa seva; d’altra banda, Eldense, Hèrcules, Sevilla At. Marbella i At Sanluqueño no ho han fet a domicili.

CAP DERBI DE SEGONA

L’última jornada de l’any es tancarà sense derbis entre catalans. Per cert, només Espanyol B, Reus FC Reddis i Sant Andreu s’acomiadaran davant la seva afició.

Blaugranes i roig-i-negres estan entre els cinc primers de la promoció d’ascens mentre el golejador Girona B està a un punt de la cinquena plaça i el Sant Andreu, a dos. El Terrassa queda a 3 de l’honor de play-off i anirà al camp del líder Poblense i el filial perico ja està a cinc igual que l‘Olot; o el que és igual, té el play-in a només dos punts. Pitjor ho mira l’At. Lleida (17è) encara que l’empat enfront dels quadribarrats els ha donat vida.

Només Poblense, Barcelona At. Girona B i Olot continuen invictes al seu estadi. Per contra, encara no ho han fet a domicili el mateix filial de Quique Alvarez, els garrotxins de Roger Vidal, Andratx, Porreres i els ilerdencs de Gabri García.

MÀXIMA IGUALTAT A TERCERA

Finalment, a Tercera Federació, la igualtat és el denominador comú. Ningú pot pensar més que en el partit a partit, ja que només 4 punts separen al primer del quart, o quatre punts el fan entre el cuer i el 14è.

Màxima rendibilitat del líder Badalona (només 8 gols rebuts), màxima efectivitat del segon Cornellà (26) i màxima fermesa al seu Municipal per part del conjunt de Pedro Dólera, encara invicte. El ‘rei de l’empat’ és la FE Grama (7) seguit de Montañesa i Vilanova (6) encara que els colomencs també hauran de superar aquest zero que tenen quant a triomf a domicili.

Aquest últim cap de setmana (15a Jornada) cal destacar en vermell: L’Escala-Vilanova, San Cristóbal-FE Grama, Montañesa-L’Hospitalet, Can Vidalet-Peralada i Badalona-Manresa.

The post A només una jornada per a tancar aquest 2025 appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català deixa històries boniques, d’èxits efímers i també de fidelitat en el temps. La figura de Pedro Dólera es pot encaixar perfectament al segon cas, ja que allà on ha anat ha deixat empremta. En gairebé vint anys a les banquetes, el tècnic només ha dirigit quatre equips. Marianao Poblet (3 temporades), CE Europa (6) AE Prat (8) i UE Olot (1). Dólera és un entrenador de projectes, que sol arribar a l’èxit a través de la fidelitat. Al Sagnier i al Nou Sardenya va fer història i va camí de repetir també entre volcans.

I és que l’Olot és líder del grup 5 de Tercera Federació amb 10 punts d’avantatge respecte el segon, L’Hospitalet, quan en queden només 24 per disputar. L’ascens garrotxí, doncs, està més que ben encaminat i seria el tercer de la història del club de Tercera a categoria superior. (2013, 2017 i 2022). També, seria el tercer en el cas de Pedro Dólera.

HISTÒRIA POTA BLAVA

L’actual entrenador de l’Olot va aconseguir els altres dos amb l’AE Prat. El primer a la seva primera temporada, la 2015/2016, i el segon la 2018/2019 en una inoblidable final contra el Portugalete. Dólera, a més, és l’entrenador que més partits ha dirigit l’equip pota blava en tota la seva història, amb un total de 308.

Segons dades del nostre company Manolo Gol si sumem aquest registre als 136 que va disputar com a jugador Dólera ha defensat l’AE Prat en 444 partits durant tota la seva vida, gairebé res. Una de les persones més importants de la història del club torna al Sagnier el proper divendres, aquesta vegada com a rival.

228 PARTITS I UNA COPA CATALUNYA A L’EUROPA

Pedro Dólera també és història escapulada, ja que va dirigir el CE Europa durant sis temporades amb un total de 228 partits dirigits. Sempre a Tercera Divisió, el tècnic va portar els graciencs a guanyar una Copa Catalunya contra el Girona i a disputar tres playoff d’ascens de forma consecutiva.

Abans, molts dels jugadors d’aquell Europa com Álex Cano, Alberto González o Padilla van jugar al Marianao de Dólera que va aconseguir pujar a Primera Catalana. Dólera torna al Prat, amb més de 600 partits dirigits, una Copa Catalunya, una altra final amb l’Olot, cinc playoff d’ascens i tres ascensos a la seva esquena. El pratenc aconseguirà el quart en unes setmanes?

The post El pratenc Pedro Dólera torna al ‘seu’ Sagnier appeared first on FutbolCatalunya.com.

25 anys de futbolistes, més de 40 entrenadors i un registre espectacular de 322 gols donen una experiència afegida important. Santi Triguero (1976) és un entrenador debutant atípic. No titubeja i aprofita totes les vivències al futbol català per ser un llibre obert pels seus futbolistes. Gestionar grups no li ve de nou després de 20 anys sent mestre i 28 entrenant al futbol base i, juntament amb vells coneguts com Gerard Boira, comença una nova etapa al FC Vilafranca. Al degà penedesenc va debutar com a futbolista fa un quart de segle i ara també s’estrena d’entrenador. ‘Triguerinho’ no vol vendre fum ni enganyar a ningú, sinó parlar on toca: al camp. A la Devesa, amb una victòria a l’estrena a Tercera, ja va donar el primer pas.

En quin moment decideix fer el canvi de xip de jugador a entrenador?

Des que vaig deixar el futbol és cert que he tingut alguna proposta, però mai m’havia motivat o m’havia encaixat. Aquest any em va trucar el Manel Ortiz, l’actual vicepresident del Vilafranca i em va fer una proposta. Era una junta nova, un president nou. Foc nou al Vilafranca i la veritat que em vaig engrescar. No mentiré i en el moment que em van fer la proposta el Vilafranca havia baixat de categoria, a la Lliga Elit. Els hi vaig dir que sí independentment de la categoria que fos i després el regal va ser poder competir a Tercera Divisió.

Va acceptar per ser el Vilafranca? És un club especial per Santi Triguero?

Jo treballo a una escola i evidentment s’ha de mirar que hi hagi una compatibilitat d’horaris a nivell d’entrenaments i partits. Vaig veure que seria factible i aquí estic. Evidentment Vilafranca és especial, dels clubs on he jugat hi ha tres especials per mi i un és Vilafranca. Vaig començar a jugar allà jugant de futbolista i la vida ha volgut que també comenci allà d’entrenador.

“VILAFRANCA, VILANOVA I SANT ANDREU SÓN ESPECIALS”

I els altres dos clubs especials quins són?

Vilanova i Sant Andreu. A Vilanova hi vaig estar 13 temporades i jo sóc d’aquí i al Sant Andreu vaig estar tres anys molt macos, amb dos ascensos i on em vaig sentir molt estimat per la gent. Vilafranca per començar la meva carrera al futbol amateur, la meva mare és de Vilafranca i jo vaig néixer allà, tot i que visc a Vilanova. Hi he jugat cinc temporades, amb un ascens i dos playoff a Segona B. Hi ha un plus de sentiment diferent i estic content amb la decisió que he pres.

Després de més de 20 anys amb els caps de setmana ocupats i una petita treva ara hi torna. La seva dona no el vol matar?

Sí, d’alguna manera subtil sí. Al final és qüestió d’organització. Jo tinc dos nens que juguen a la Blanca Subur, doncs imagina l’organigrama que hem de fer. Inclús així, amb aquesta logística, ho hem pogut muntar. Quan un té ganes i il·lusió el temps el treus d’on faci falta.

Com és el Santi Triguero entrenador?

Igual que com a jugador i persona. Porto 20 anys sent mestre a l’Escola Pia, portava 28 anys entrenant al futbol base i tinc una sèrie de valors i d’hàbits que acabo transmetent a les personetes petites o adultes. Intento fer veure als jugadors que allò que els hi estàs transmetent s’ho creguin perquè és el millor tan per ells com per tot l’equip. Pel present i també pel futur, sigui o no Santi Triguero l’entrenador. M’he rodejat d’un cos tècnic espectacular als que conec molt bé i aquestes coses les has de fer amb gent de confiança. Intento aportar unes idees amb una credibilitat prou gran perquè el jugador vagi a mort individualment i amb el col·lectiu.

“ENS HA TOCAT LA LOTERIA ESTANT A TERCERA”

L’acompanya Boira, que també debuta i gent de confiança. Ha mirat més la confiança que el currículum al seu cos tècnic?

Totalment. Quan tu fas una feina amb molta responsabilitat vols que la gent que t’envolti sigui sincera, no que et diguin el que vull escoltar sinó el que realment pensen. Sigui millor o pitjor. Amb en Boira hem jugat 14 anys junts, amb en Josep Maria igual. Som jugadors amb molta experiència al futbol. Siguis enginyer, lampista o paleta si portes 20 anys al sector i passes a encarregat tens una experiència que una persona d’un altre ofici no té. Intentes transmetre i ensenyar sobre les experiències viscudes amb els entrenadors que has tingut. Al futbol tothom vol ser Guardiola i de Guardiola només hi ha un. Amb el Vilafranca ens ha tocat la loteria estant a Tercera i el que hem de fer és gaudir al màxim d’aquesta categoria. Intentarem fer coses maques sabent d’on venim, qui som i on volem anar.

Ara que parlava d’entrenadors quin tècnic l’ha marcat més?

De molts. Dels 25 anys de carrera de futbolista i dels 40-50 entrenadors que he tingut alguns m’han marcat com a persona i futbolista. Els futbolistes són persones, tenen oficis, estan estudiant i tot això s’ha de tenir en compte. No són professionals. Destacaria Jaume Creixell, Manel Moya, Santi Palanca, Lluís Aloy que era una molt bona persona. També Miki Carrillo, Iván Moreno o Marc Cabestany.

“LA METODOLOGIA GUARDIOLA HA FET MOLT MAL”

Santi Triguero, davanter, màxim golejador del futbol català… D’entrenador juga a l’atac o no?

Tot el que és metodologia Guardiola ha fet molt mal. Com deia Jaume Creixell si em fan fer una paella de marisc i em donen chopped i pa Bimbo no podré fer una paella de marisc. Com a molt podré fer un bikini. Hem de ser conscients del que som, estic encantat amb l’equip que tinc i som el que som. Toquem de peus a terra, el pressupost és ajustat i el deute és zero. Hem agafat una barreja de jugadors joves amb poca experiència i amb una il·lusió tremenda i veterans amb ganes de fer coses maques. Què puc fer amb això? Explotar al màxim les virtuts de cada nano minimitzant al màxim les seves mancances. Vull un equip solidari i unit, que faci bé el que fa molt bé i que no cometi errades. Aquest és el Vilafranca de Santi Triguero. Hem de millorar al dia a dia i tot lo altre és vendre fum i a mi no m’agradava que m’ho fessin com a jugador i no ho faig com entrenador.

Ha comentat vàries vegades el tema del procés, de saber qui són i cap a on van. No preguntaré per objectius perquè, com diu, és vendre fum. Però al maig com li agradaria a Santi Triguero que fos el Vilafranca?

Aprofito la pregunta per comentar-te una cosa que vaig comentar a la xerrada prèvia al partit de la Rapitenca. Els hi vaig dir: “Nois, mireu. En circumstàncies normals avui no estaríem al camp de la Rapitenca. Estaríem a una setmana de debutar a la Lliga Elit, que començaria la setmana vinent. Tenim la sort i el privilegi d’estar a punt de competir contra un club de Tercera Divisió. Per tant, primera finalitat durant les 34 jornades que dura la lliga és gaudir cada minut de cada partit. Segona cosa, saber cadascú el que ha de fer. I tercera: quan acabi el partit ens mirem a la cara i diguem que ho he donat tot per tu o per l’altre. A partir d’aquí a la guerra amb vosaltres”. L’objectiu nostre de cara al maig el posarà la feina de cada dia. Al futbol mirar més enllà de dues setmanes és el compte de “la lechera”. Pensar en guanyar aquí, empatar allà i fer números… miau. Humilitat com a bandera i a partir d’aquí gaudir, competir cada minut d’aquest premi que ens ha caigut del cel que és competir a Tercera Divisió i defensar l’escut d’un club amb 120 anys d’història i històric dins del futbol català com és el Vilafranca.

The post “No m’agradava que em venguessin fum de jugador i no ho faig com entrenador” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nova temporada per a la Tercera Federació i nova oportunitat per a tornar a comprovar el menyspreu que el president de la FCF, Joan Soteras, i la seva junta mantenen per aquesta categoria. Incapaç de resoldre el problema de Primera Federació, els clubs van somiar que el septuagenari podria aconseguir 2 grups per a la cinquena categoria del futbol espanyol. Per descomptat que no va moure ni un dit.

Així les coses, es torna als 18 equips, per capritx de Luis Rubiales, i, tret que canviïn el reglament durant la competició (més que possible), el curs arrenca aquest cap de setmana.

El final de la primera volta serà el 21 de gener del 2024 mentre la Fase regular acabarà el 12 de maig. Un mes més tard (juny) finalitzarà el play-off d’ascens a la 2a Federació. Els dies 10, 24 i 31 de desembre es gaudirà descans i l’1 de maig es jugarà en jornada intersetmanal.

UNA TERCERA IGUALADA

El retorn d’equips com Olot i Prat de Segona, l’arribada de Mollerussa, L’Escala i Reus FC Reddis, de Primera Catalana, animen la competició.

Clàssics poderosos com a L’Hospitalet, Girona B i Badalona, als quals s’uneixen Tona i FE Grama, al costat dels ‘guerrers’ San Cristóbal, Castelldefels, Pobla Mafumet i Montañesa donen cos a una categoria potent.

Només el campió puja de manera directa, tornen a barallar del segon al cinquè per una altra plaça d’ascens i baixaran 3 tret que els catalans de Segona Federació diguin el contrari.

FITXATGES INTERESSANTS

Amb una ‘finestra’ gegantesca per a fitxatges (de l’1 de juliol 2023 a l’1 febrer 2024), els clubs s’han reforçat de veritat. Prat i Vilafranca només han mantingut a 5 futbolistes mentre en la FE Grama, Rapitenca i Vilassar són 6. El pressupost mínim exigit per la RFEF (80.000 euros) queda molt lluny de la realitat de la majoria de participants.

Noms com Batanero i Forlín, Marimón, Galeano i Kilian Villaverde, Ot Serrano, Pime i Xumetra, Joel Lasso i Sanku, Juwara, Kevin Alarcón, Marc Mas i Ufano o Marc Padilla tornen a entrar en la carpeta dels futbolistes destacables.

Afegeixin també a aquesta llista de futbolistes interessants a José Enrique, Ferran Sarsanedas i Martín Lamelas, Escudero, Ramon Folch, Arimany i Miguel Martínez, Pau Morer, Varo i Oriol Molins.

POCS ENTRENADORS NOUS

A les banquetes no hi ha hagut excessiu moviment. Aquí qui mana, un altre any més, és Miki Carrillo (Castelldefels) i li segueixen Santi Alvarez, Solivelles, Arnau Sala, Cortès, Paje, Adolfo Baines i el gadità Carlos Ríos.

S’estrenen sis tècnics: Sergi Mora (Girona), Joan Sánchez (L’Hospitalet), Pedro Dólera (Olot), Alex Marsal (Peralada), Miguel Motoso (Prat) i Santi Triguero (Vilafranca).

MENYS DINERS DEL PROMÈS

Atenció al capítol subvencions per part de la RFEF (Impuls 27). Segons es pot llegir en aquest ‘Programa’, els clubs han de rebre 37.000€ més 5.000€ per desplaçaments, com a màxim. No obstant això, els interessats no oculten la seva preocupació davant la sortida de Luis Rubiales de la RFEF.

The post Més equips i més igualtat per a la Tercera Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una de les notícies de l’estiu al futbol català ha estat el fitxatge de Ramón Folch (1989) pel Reus FC-Reddis. El migcampista fa un salt enrere de dues categories, ja que fins ara jugava a Primera Federació. La decisió, presa amb el cor, ve donada per l’amor de Folch al club de la seva ciutat. I és que el futbol a Reus està renaixent de la mà de Marc Carrasco i el projecte que va fusionar els dos clubs de la capital del Baix Camp. De moment, els roig-i-negres competirant a Tercera Federació, però amb noms com Jordi Oribe, Víctor Oribe, Alberto Benito o el propi Folch tot és possible.

Per què ha tornat a Reus?

Des que vaig marxar del Reus sabia que tard o d’hora tornaria. És una cosa que tenia pensada i no sabia quan seria el moment. La família tots som de Reus i el club ara està progressant. Ara em trobo molt bé i una cosa és venir aquí a retirar-me i això no m’hagués agradat. Sigui la categoria que sigui vull donar un cop de mà a l’equip de la meva ciutat per millorar. És un projecte il·lusionant, amb molta gent de la casa i sempre m’he sentit molt partícip. Ara era el moment.

Té un punt romàntic aquesta història de Ramon Folch amb el Reus.

Sí, vaig marxar per seguir progressant al futbol i m’han anat les coses bastant bé. El Reus, amb tot el que ha patit la gent del club, ara està tirant endavant i tothom té molta il·lusió. Estic molt content per l’afició i les mostres d’afecte que m’han donat i estic molt il·lusionat.

Parlava de gent de la casa. Jordi Oribe, Víctor Oribe, Alberto Benito, Ramon Folch… són nomes importants.

El Reus ha estat un club històric que ha jugat a Tercera Divisió i Segona B. La ciutat sempre ha tingut un bon futbol i ara el Reus-Reddis està tenint ascensos temporada rere temporada i això crida bastant als jugadors. Als que som de la província o els que han tingut vinculació amb el Reus. De la plantilla actual som tots, excepte un o dos. El míster, el Marc Carrasco, posa en valor la gent de la casa, que són els que tenen aquell sentiment. Ara que s’ha de remar bastant més aquest vincle de futbolistes i afició és important. Els que juguem al Reus podem ser aficionats, gent que des de petits hem anat a veure el futbol, que el Reus ha estat la nostra casa i aquest component emocional es trasllada al camp.

“ELS QUE JUGUEM A REUS SOM AFICIONATS DEL CLUB”

Aquest sentiment de pertinença ha estat clau perquè el club pugi dues categories de forma consecutiva?

Crec que sí. Molts jugadors dels que ara hi són tenen nivell per estar a una categoria superior i ja van arribar fa dos anys a categories més baixes. El Marc Carrasco està potenciant això, trobar gent que senti el club com seu. El Reus sempre ha estat a categories altes, però el tracte que sempre ha tingut ha estat molt proper. Des de delegats, directiva, president… ha estat molt de casa.

Tenir present el CF Reus és positiu o negatiu ara mateix?

Sempre ha de quedar una mica present. Part del nom del club actual es comparteix, no? Els clubs canvien de nom, però la funcionalitat és la mateixa. Ara hi ha gent que estava al Reus i també de nova de la Reddis. Tenir un mirall de les coses bones del CF Reus és important per seguir progressant. El club no és el mateix, però es tracta de quedar-se amb aquell exemple.

Quin record té del CF Reus?

Vaig marxar i tot i això estava molt proper. Era de casa i tenia bona relació amb tothom, un aficionat de lluny sense poder anar al camp. Sap molt greu com va acabar tot per tothom. Sempre intento quedar-me amb les coses bones i em quedo amb l’ascens a Segona Divisió. Donar aquell salt amb el club de la meva ciutat va ser una passada. Sempre recordaré l’eliminatòria amb el Racing de Santander.

“LA KINGS LEAGUE ÉS UN ESPORT DIFERENT AL FUTBOL”

Què en pensa de la Kings League? No hem d’oblidar que el FC Andorra de Gerard Piqué va comprar la plaça del CF Reus a Segona B.

Va tenir un gran boom la primera vegada que es va fer. Crec que ara ja no té tanta repercussió. Molta gent jove li fa molt de cas, però són dues coses compatibles i diferents. A tothom sempre ens ha agradat el futbol català. Hi haurà jugadors de la base que es preparen més per jugar la Kings League que per arribar al futbol professional, preparen més el futbol 7 que el futbol 11. Serà un esport diferent, com hi ha el futbol sala hi ha la Kings League.

A Ramon Folch no el veurem al Cupra Arena oi?

No em crida gaire l’atenció, la veritat. És més voler cridar l’atenció a les xarxes socials i mai he estat una persona així. Sempre he estat discret, jugar, treballar i en aquest sentit no m’ha agradat mai estar al punt de vista de tothom.

L’objectiu del CF Reus-Reddis és l’ascens?

Veurem. A nivell intern no ens posem cap objectiu. Som gent nova, que ens hem trobat a futbol base i hem competit en algun moment o altre. Després de tants anys ens retrobem i no és fàcil perquè competirem contra altres projectes que porten anys i temps junts. Ens hem d’integrar al màxim i veurem a què podem aspirar. Ara toca arribar en les millors condicions al primer partit de lliga.

“PENSAR EN TORNAR A L’ESTADI EM POSA LA PELL DE GALLINA”

Deia al principi que no venia a retirar-se, però de cara a mig termini estaria bé retirar-se deixant el futbol a Reus més o menys on estava quan hi va jugar abans.

És una cosa que m’il·lusiona molt. Saber que el Reus té molt marge de millora i que pugui ser partícip de que acabi de tirar cap amunt omple. No vinc a fer el meu últim any i m’agradaria estar 3-4 temporades a bon nivell, ajudant. Tan de bo sigui amb ascensos i una retirada a categories superiors seria un somni.

Doncs només queda començar.

Pensar en tornar a jugar a l’estadi em posa la pell de gallina. És un sentiment extra. Sentir-te tan de la casa, i és que al final el Reus és qui em va donar l’oportunitat de jugar al futbol professional. Segurament si no haguéssim pujat amb el Reus no hagués tingut la sort de viure del futbol. Tots els que vam viure aquella època vam tenir tants bons moments que gent que no era de Reus el club els va deixar una marca al cor.

The post “No vinc a retirar-me i vull ajudar al Reus” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Unió Esportiva Castelldefels es va fundar el 15 d’abril de 1948 i acaba de complir els 75 anys. Des del club groc es va donar el tret de sortida a aquest aniversari el passat 13 de juliol amb la presentació de les activitats que el conformaran o ja l’estan conformant. L’acte va tenir una bona afluència d’assistents, també municipals i federatius. Es va projectar un vídeo de 10 minuts de repàs dels 75 anys d’història del club i es va presentar la samarreta d’aquest aniversari, que és blanc-i-vermella recordant els colors originals dels mariners.

Aquesta equipació s’alternarà amb la groga i també es va destacar el mural de la tribuna d’Els Canyars, obra de Sergio Sánchez, d’Art Wall BCN. El Castelldefels jugarà el partit del 75è aniversari el 9 d’agost contra l’Espanyol B i també durà a terme altres iniciatives com taules rodones, un llibre escrit per Carlos De Frutos o una exposició temporal.

ESTABILITAT I MILLOR MOMENT HISTÒRIC

La celebració arriba en el que és, amb tota probabilitat, el millor moment històric del club. La Unió Esportiva Castelldefels ha estat gran part del Segle XXI a Tercera Divisió/Tercera Federació i ja fa 8 temporades que forma part d’aquesta categoria, des de la 16/17. En aquest sentit, la figura de Miki Carrillo ha estat clau per aconseguir l’estabilitat esportiva.

L’entrenador groc acumula més de 300 partits a la banqueta d’Els Canyars en un període de gairebé nou anys. Miki és l’entrenador que registra més partits a Tercera amb el club groc i amb ell la Unió Esportiva Castelldefels ha encadenat l’etapa més llarga a la categoria, amb un total de vuit temporades i superant les sis que fins ara era el rècord històric de l’equip mariner.

The post El Castelldefels estrena el seu aniversari 75 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un dels fitxatges d’aquest estiu a Tercera Federació és, sense cap mena de dubte, el de Pedro Del Campo per l’Olot. El migcampista de 31 anys fa un salt enrere de dues categories per tornar al club que el va catapultar al Nàstic de Tarragona. El figuerenc ha pres aquesta decisió per motius laborals i personals, ja que no hi ha cap equip de la província de Girona a Primera o Segona Federació i tenint en compte això la millor opció era la de l’Olot. Del Campo, que ja va jugar quatre anys a la Garrotxa, tornarà a portar el 8 a la terra dels volcans.

Ho farà després de dues temporades amb diferent sabor de boca al Nàstic de Tarragona. La primera, la 2021/2022, va ser una de les revelacions de l’equip grana que va arribar a la final del playoff d’ascens. Del Campo va disputar 35 partits de lliga regular i va ser la brúixola del mig del camp dels de Raül Agné.

La segona temporada va ser pitjor, tant a nivell individual com col·lectiu. El Nàstic no va aconseguir l’objectiu de l’ascens, ni tan sols el de disputar el playoff. Pedro Del Campo, per la seva part, va patir problemes físics i només va ser titular en 18 partits de lliga.

UN RECORD INOVIDABLE A OLOT

Ara Pedro Del Campo torna a Olot, un club en el que hi va jugar quatre temporades i on va superar els 100 partits disputats a les ordres de Raúl Garrido. Pressumiblement, serà un dels millors jugadors de la categoria i és un fitxatge de luxe pel nou projecte de Pedro Dólera. L’Olot està començant a donar els primers passos per tornar a la Segona Federació.

The post Pedro Del Campo torna a l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Sant Andreu va descendir a Tercera Divisió el 2015 després de set anys de forma ininterrompuda a Segona B. L’estiu d’aquell any va arribar Joan Noguera procedent del Sabadell B. Aquell jove de 23 anys ara en té 31 i és el capità d’un equip que segueix a la mateixa categoria i que no l’ha pogut abandonar tot i intentar-ho repetidament. El Sant Andreu vol deixar enrere la ‘maledicció del playoff’ i Noguera vol descansar tranquil en un 2023 que ja és inoblidable per ell després del naixement de la seva filla fa un mes.

Hi ha nervis per la tornada?

No, encara no. A veure ens juguem la vida, igual que ells. Nosaltres volíem que la tornada fos al Narcís Sala, però jo tampoc ho veig tan dolent el fet de jugar fora. Ells posaran deu o quinze mil persones i nosaltres en portarem 300 o 400. El camp jo crec que ens anirà bé, ja veuràs.

No té gaire sentit que un segon com el Sant Andreu jugui la tornada de la final al camp d’un tercer d’un altre grup oi?

Més que res perquè si quedes per sobre de l’equip rival a la classificació hauries de tenir algun privilegi més. Crec que és una cosa que s’ha de revisar. Sí que és veritat que amb el tema de les categories sembla que ho han anat fent tot sobre la marxa, però és una cosa a tenir en compte.

Abans deia que el camp els anirà bé. Per què?

Crec que és positiu el camp on anirem a jugar, perquè és molt gran i ens afavoreix. El nostre camp estic convençut que ens perjudica molt. El Narcís Sala ens ha condicionat tota la temporada a la lliga 100%. No ens podem queixar, que anem a un estadi espectacular on ja hi vaig jugar amb la Selecció Catalana. Anirà bé segur, crec que és un aspecte a favor pel Sant Andreu.

Sap greu haver perdut la imbatibilitat al playoff justament a l’anada de la final?

El gol que ens marquen al Narcís Sala a l’anada segurament no era el desitjat i no l’esperàvem i tampoc el mereixíem per com estàvem jugant a la primera part. També ens farà veure que en un playoff tu pots ser dominador de la pilota, però el que valen són els gols. Això ens farà tenir molta més atenció de la que ja teníem.

“LA PENA JA LA VAM PASSAR AL FINAL DE LA LLIGA”

El Sant Andreu va tenir un cop molt fort a la lliga contra l’Europa. S’ha canviat el xip pel playoff?

A la lliga portàvem una dinàmica molt bona fins que juguem contra l’Europa. Nosaltres realment ens veiem acabant líders. Jugàvem bé, creàvem ocasions, guanyàvem… però va ser una patacada molt forta l’empat contra l’Europa. Ens va afectar psicològicament i es va notar als següents partits. La pena la vam passar en els dos o tres últims partits que no vam aconseguir guanyar. El playoff ha anat bé, hem tornat a guanyar marcant i sense encaixar. Crec que estem fent un playoff molt bo i l’equip està donant la cara en tot moment. Tenim moltes possibilitats.

Si mirem precedents recents, els dos partits fora s’han guanyat a camps tan diferents com Peralada i San Cristóbal.

El fet de que sigui fora de casa a nosaltres no ens condiciona. Ho veiem com una cosa positiva, les dimensions i l’estat del seu camp. Anirem a fer el que sabem fer, jugar ofensiu, crear ocasions, marcar-les i deixar la porteria a zero.

Des del 2015 està amb el Sant Andreu a Tercera Divisió. Quina maledicció té aquest equip amb els playoff d’ascens?

Porto vuit anys aquí i és una cosa complicada d’explicar. No recordo quants playoff porto ja, però són uns quants. Sempre ens quedem a les portes, sempre hi ha algun factor que condiciona, que fa que no guanyem. No valen les excuses. Si no hem pujat és per alguna cosa i hem de tenir clar que som el Sant Andreu, que hem de donar la cara a tot arreu. A nivell personal aquest ascens em trauria una espina clavada que tinc de bastants anys lluitant. Dormiria tranquil.

“HE POGUT SORTIR, PERÒ SANT ANDREU ÉS CASA MEVA”

Es sent en deute amb l’afició del Sant Andreu?

Totalment. Et puc assegurar que tothom vol pujar, però el que més interessat estar en pujar sóc jo. Porto vuit anys, he tingut possibilitats de sortir a jugar a altres clubs i categories per sobre i al final el Sant Andreu el sento com casa meva. Em sento en deute amb l’afició per tornar el club mínimament a la categoria que mereix.

Què té el Sant Andreu per tenir aquesta fidelitat?

És un sentiment de pertinença. És Barcelona, però és un barri i hi ha una afició darrere molt potent, amb moltíssims seguidors. És un conjunt de coses que et fa valorar i preguntar-te: on estaré millor que aquí? Val la pena guanyar algo més o anar a una categoria superior? Aquí em tracten molt bé i em sento molt estimat. Un cop l’equip pugi, que tan de bo sigui aquest any, després ja pensaríem en altres coses.

Quin missatge li enviaria a aquesta afició del Sant Andreu?

Primer dona’ls-hi les gràcies a tots. Des del primer moment van estar al nostre costat. Hem de recordar que a la primera volta al desembre estàvem enfonsats i l’afició seguia recolzant a l’equip. Dir-los que estiguin tranquils, que estem convençuts que farem un bon partit i que tots els jugadors i cos tècnic creiem que és l’any i estem convençuts que ho aconseguirem.

The post “L’ascens em trauria l’espina clavada i dormiria tranquil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Totes les històries tenen un final i la de David López amb el futbol català n’és un exemple. Després d’una etapa de més de quinze anys el criminòleg ha decidit posar punt i final. Ha passat per Sporting Mahonés, Lemona, Ejea, Rapitenca, Cerdanyola, Sant Andreu, Rubí, Europa, Terrassa, Martinenc, Sant Julià d’Andorra, Igualada i San Cristóbal. Un reguitzell d’equips que ara ja queden enrere. El proper mes de juny David López es retira.

“Jo de fet ja em vaig retirar quan estava a l’Igualada, que em van fer fora al gener. Aquell mig any vaig anar al Rubí, però vaig durar dues setmanes. Vaig acabar jugant a Les Fonts a Tercera Catalana amb els meus amics per ajudar a salvar-los i aquell temps pràcticament no vaig fer res”, explica el defensa a FutbolCatalunya.

La decisió de deixar-ho no és d’ara, sinó d’aquell 2021 a Igualada: “Tenia previst deixar-ho del tot, però em va trucar Oliver. Quan jugava a Andorra només anava pels partits i em van deixar entrenar entre setmana al San Cristóbal. Em sentia en deute amb ell, entrena molt bé i vaig jugar un any més allà. Vaig tornar al futbol per això”.

“EL FUTBOL M’HA PRES MÉS DEL QUE M’HA DONAT”

David López es sentia en deute amb Oliver Ballabriga, però ara ja està: “Acabaré aquest any, li devia el favor a Oliver però il·lusió pel futbol no tinc. El que et paguen no surt a compte”. El San Cristóbal haurà estat l’últim equip del criminòleg i pot ser que posi el punt i final a la seva carrera amb dos playoff d’ascens consecutius.

El defensa parroquial destaca el bloc de jugadors i el grup com a clau del rendiment dels terrassencs. De fet, del futbol es queda precisament amb això: “La gent que coneixes, els amics que tinc pràcticament tots són del futbol. La sensació de que allà on he anat sempre he deixat gent que m’estima i s’alegra de veure’m. Això ho veus ara i fa il·lusió i més endavant encara me’n farà més”.

Sempre ha estat un personatge carismàtic David López i “de mi poden parlar malament dues o tres persones i segur que no les he tingut com a companys. Sé que abans com a rival donava fastig, però com a company sóc diferent”. Parlant de com és com a futbolista, “soc una mica brut. No m’han expulsat moltes vegades a la meva carrera, tres o quatre. M’han fet fora més vegades per protestar que per pegar”.

“EL MOMENT QUE MÉS RECORDO ÉS EL TERRASSA-COMPOSTELA”

Preguntat pel millor moment, David López ho té clar: “El moment que més recordo és el Terrassa-Compostela. Vaig entrar faltant cinc minuts i a la última jugada Álex Fernández va treure una pilota aturada. Anava per mi directe, però es va anticipar un rival i va marcar en pròpia. El gol el vaig celebrar com si fos meu”.

De fet, li va arribar a dir a l’àrbitre que se l’apuntés a ell i tot. Experiències com les de la Selecció Amateur també quedaran per sempre i sobre un entrenador, el millor segons el nostre protagonista seria Cristian García.

“QUAN NO HE JUGAT A UN LLOC HE MARXAT A UN ALTRE”

Un tret característic de la carrera de David López és la quantitat d’equips en els que ha jugat, fins a tretze. D’això, el criminòleg comenta que “quan era jove si no jugava a un lloc marxava a un altre. De fet, sempre ho he fet menys els últims anys. Jo sentia que havia de ser titular i si no jugava sentia que em tenien mania i marxava. Em cansava molt ràpid dels llocs i al final només he jugat dos anys a la Rapitenca, el Terrassa i el San Cristóbal”.

És més, “sé que si m’hagués quedat al Terrassa potser tot hauria canviat. Si no hagués tirat d’orgull hauria acabat jugant amb un millor sou, amb un bon entrenador i un gran equip”. Ja per acabar, de cara al futur “espero deslligar-me del futbol totalment. Almenys per ara. Estic cansat i em fa molta mandra. No veig futbol i ara a veure si la dona vol tenir un fill”.

The post “He perdut la il·lusió pel futbol i em retiraré a final de temporada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 27 anys, complirà la seva setena temporada com a màxim dirigent de la UE Tona i ja ha sabut conduir al seu primer equip a la Tercera Federació. Quim Carandell és ambiciós i respectuós i sabedor que les coses ben fetes tenen premi.

Segon ascens al capdavant de la UE Tona i primera oportunitat perquè el nom del poble trobi el seu lloc esportiu en el futbol encara que des de 1956 són una realitat. Quim s’estrena aquest 2022-2023 enfront del Barcelona At., a casa seva, després s’anirà de vacances (a Eivissa) i tornarà per a afrontar un Campionat de Catalunya amateur que la mateixa FCF ha ridiculitzat.

TONA I QUIM CARANDELL

Tot preparat a Tona per a començar el curs 2022-2023?

Tot preparat i més de cara a aquest primer partit que tenim enfront del Barcelona At, preparats per a una temporada il·lusionant a Tercera tant el poble com l’equip.

Ara sí que miren per damunt als veïns Manlleu i Vic!

L’any passat ja ho fèiem (és broma) encara que estàvem en la mateixa categoria i ara, crec, que ja som un referent a la comarca que era el nostre objectiu.

Un president amb 27 anys, que es veu protagonista de la comarca, què sent, què diu?

Em sento molt orgullós perquè molta gent ens felicita i és una satisfacció. Ara toca treballar també la base del club, ser un referent i aconseguir que puguin haver-hi molts més jugadors de Tona perquè ara només tenim a un.

“ARA TOCA TREBALLAR TAMBÉ LA BASE DEL CLUB”

Només un? Això sí que és una ‘vergonya’ esportiva

És veritat, però de la comarca hi ha més. Això cal treballar.

I l’afició? Respon?

Sí. Teníem pocs socis i, a poc a poc, hem gairebé doblegat doncs de 70 anem pels 120.

Això de ser i saber que ets equip de Tercera divisió porta un temps o ja s’ha acostumat?

No, no, fins que no juguem contra els històrics de la categoria, veure la categoria i quina tarannà té no som conscients. No tenim ni calendari encara, estem esperant a veure què passa amb el Cerdanyola.

“NO S’ESTÀ FENT FORÇA DES DE CATALUNYA A MADRID”

Això és una conya.

Per a nosaltres també és una ‘putada’ però per als implicats, que no saben ni la categoria en la qual jugaran, ha de ser molt fotut.

Això també implica tenir un president de la FCF ‘pilota’ amb Luis Rubiales…

És evident que no s’està fent força des de Catalunya. Es deia que la plaça del Cerdanyola estava assegurada i hi ha hagut un canvi de gir increïble.

Fa pocs dies va debutar a la FCF a la reunió de presidents de Tercera. Impressionant!

Haig de reconèixer que quan vaig veure els representants del clubs vaig pensar que era especial, ja que en Primera Catalana mai et veus amb el president i el secretari.

I, clar, quan li van veure a vostè, amb els seus 27 anys, pensarien, qui és aquest ‘mocós’? Els nens no poden entrar!

No, no, tothom va ser molt educat.

I molts diners (gairebé 50.000 €) per als clubs. Serà per diners!

Molts diners i molta feina per darrere. Ja veurem si acaba arribant tot complint-se els terminis. Amb ganes, tot es fa.

“CAL PORTAR AMB HONOR L’ESCUT DE TONA PER TOTA CATALUNYA”

El president del Tona, què li demana al tècnic Ricard Farrés (només 9 anys més gran) per a aquesta temporada?

Que portin amb honor l’escut de Tona per tota Catalunya amb honor i esportivitat. Cal competir tots els partits, donar la cara sempre i aconseguir una salvació plàcida.

Parlar de salvació no és admetre, de bon inici, que no tenen un conjunt tan fort com per a aspirar a més?

No, al final el futbol dóna moltes voltes i igual es pot guanyar la Lliga, com ficar-te en play-off o quedar últims. El que cal assolir és la salvació amb tranquil·litat

Mantenir un bloc de 15 futbolistes de l’any passat és una garantia?

Sí, crec que s’adaptaran bé a la categoria, hem obtingut vuit fitxatges amb experiència i aquest mix és molt positiu, segur.

The post “Cal portar amb honor l’escut de Tona per tota Catalunya” appeared first on FutbolCatalunya.com.