Sebas Hita és el president del CD Can Parellada i no amaga la seva amargor i la seva pena per la sanció de 60 partits que un dels seus futbolistes (I.C.H.) ha rebut per part del Comitè de competició de la FCF per agredir als col·legiats en l’últim partit. A més, d’altres 16 per al fisioterapeuta del primer equip (F.P.) per idèntic motiu.

El partit entre Sta. Perpètua i Can Parellada, ascens a Segona Catalana, va haver de ser suspès amb un 3-0 favorable als locals. El col·legiat del Maresme, Mohamed Boukriqui, va mostrar 2 grogues als locals per 13 als visitants a més de tres vermelles per als egarencs.

EL QUE DIU L”ACTA’ SOBRE LA SANCIÓ

Abans de repassar el que diu l’acta cal dir que tant el col·legiat com ‘Rambo’ Moreno, el responsable (?) des de fa 17 anys dels àrbitres catalans, van parlar amb Catalunya Ràdio ‘Tot Costa’ i van exposar la seva realitat. Bé, en el cas de Moreno només es va limitar a ‘fer massatges’ als periodistes. No obstant això, val la pena escoltar.

Per part seva, el Comitè de Competició exposa molt clarament en el text de ‘Sancions’ el guió de la trista pel·lícula.

El CD Can Parellada, a través d’al·legacions, nega que es produïssin els fets relatats a l’acta i annex arbitrals, i acusa l’àrbitre principal i l’assistent número 1 d’accions premeditades contra el seu club, d’haver proferit insults cap als seus membres, i de diverses actituds violentes, i als efectes de demostrar-ho considera que poden actuar  com a testimonis el delegat de l’equip visitant, l’observador federatiu, i membres del cos policial. Malgrat aquestes afirmacions, el cert és que l’informe de l’observador federatiu confirma tots els fets que s’han recollit als documents arbitrals, i no existeix la possibilitat que membres de la policia actuïn com a testimonis.

Pel que fa al club local, ha formulat també al·legacions a través de les quals sol·licita que el partit es doni per finalitzat pel fet de ser l’equip visitant el responsable de la suspensió, i atenent al resultat existent en aquell moment. Tenint en compte l’exposat, no queda desvirtuat per cap mitjà probatori ni el motiu de suspensió del partit, ni els fets atribuïts als diferents membres de l’equip visitant expulsats o amonestats, i per tant procedeix la imposició de les sancions corresponents per aquest motiu, havent-se pogut constatar, mitjançant fotografia, la ferida que presentava l’àrbitre del partit a conseqüència de l’agressió rebuda, i corresponent al jugador I. Hablili dues sancions en haver consumat dues agressions a membres del cos arbitral.Finalment, i tenint en compte tant la causa de la suspensió com el resultat existent en el marcador, així com les accions antiesportives de caràcter greu que es van produir un cop l’encontre va ser suspès per part de futbolistes de l’equip visitant, es disposa donar per finalitzat l’encontre amb el resultat de tres gols a zero, en aplicació de l’article 228 del Reglament General.

EL QUE DIU EL CAN PARELLADA

El president del Can Parellada, el primer que argumenta és que “mai disculparé la violència i, si ho ha fet, que pagui, però que no es taqui el nom del club”. Sebas Hita recorda que “durant el partit no va passar res. Repeteixo que rebutgem la violència, vingui d’on vingui, però, quan es donin les notícies, que també se’ns escolti. En el camp no va passar gens estrany”.

Segons el màxim dirigent del club terrassenc “no sempre el que posa l’àrbitre en l’acta és cert al cent per cent. Es podria investigar, parlar amb el Santa Perpètua i amb el Can Parellada, hi ha moltes maneres per a preguntar per què ha passat tot això i arribar al fons”.

Hita “no veig mans rares” i fins i tot està d’acord “amb la mà dura, però que se’ns escolti a tots, si us plau. Hi ha unes imatges on es diu que el jugador li va pegar als àrbitres i ja està. TV3 només va agafar una versió. Dels meus 15 equips no veuran ni un sol acte de violència”.

The post 60 partits de sanció per a un futbolista agressor appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hauria de ser notícia ni arribar a aquests límits en societats esportives sense ànim de lucre que generalment neixen per a la formació de futbolistes. Però la realitat parla de tot el contrari. I ara arriba una última denúncia, signada per un grup superior al 57% dels seus associats des del CD Almeda de Cornellà.

La raó passa per “un mandat esgotat des del 2025”. De fet, només dos directius, inclòs el president (o ex) segueixen perquè Dani Ramírez es nega a abandonar el càrrec.

EL MODEST BARRI D’ALMEDA

L’única cosa que demanen és “convocar una Assemblea General, de manera immediata, per a triar una Comissió Gestora que administri el club i els condueixi a unes eleccions en tres mesos”.

Aquesta situació, que coneixen de primera mà l’FCF (a través de la seva ‘familiar’ delegació del Baix Llobregat) i el mateix Consell Català de l’Esport, ja ha forçat dues reclamacions per a la seva actualització des del carrer Sicília. No obstant això, Ramírez es nega, segons aquests socis, i sembla més preocupat per dirigir el bar de l’entitat. “No ha donat resposta a ningú. Solament ha dit, a qui li preguntava, que no anava a convocar res o donava un silenci com a resposta”, afirma a Futbolcatalunya l’excoordinador i exdirector del CD Almeda, David Martínez.

DAVID MARTÍNEZ, MÉS DE 20 ANYS DE SERVEI

Amb més de 20 anys de servei en aquest equip de barri, nascut en 1070, David ‘va guiar’ inicialment al seu expresident en el càrrec. “El servei de bar ho porta Ramírez al costat de la seva família”, diu, i això pot condicionar la seva resposta.

Després d’haver passat d’un futbol formatiu de 4 als actuals 34 equips, Martínez va haver de sortir del club. A més, ara està la intromissió dels federatius familiars. “Els hem demanat en dues ocasions a la FCF que ho solucioni i una tercera aquest passat divendres. No obstant això, tal com es va demanar es va retirar aquesta última petició, després de rebre segons ells per un canal no oficial (Intranet), les nostres dimissions ara perquè no les havia tramitat el president (o ex) en el seu degut moment. No entenc ara aquest canvi”.

Així estan les coses a un humil club de barri de Cornellà on últimament només ha estat notícia l’acord de Messi i l’entitat més representativa de la ciutat. Però, com es pot comprovar, hi ha moltíssim més i l’Ajuntament s’està posant nerviós.

The post Almeda es pinta els colors de ‘guerra’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha dia sense escàndol ni jornada sense decisions capritxoses per part d’una Federació Catalana que presenta el superpartit de Catalunya, però al qual el seu president Soteras decideix no acudir. No obstant això, el cas que ens ocupa parla del capritx federatiu entorn del resultat del partit Montmeló-Canovelles (Tercera Catalana, Grup V).

El xoc es va començar a jugar el passat 4 de maig i es va haver de suspendre (2-1, 86’) “pel comportament antiesportiu” de diversos jugadors visitants, segons va redactar l’àrbitre. La FCF (Comitè Competició) decideix donar per acabat el partit, però aquest dilluns 26 pensen que cal jugar 4’ pendents i 6’ d’afegit) perquè el Canovelles va presentar un recurs.

La classificació està encapçalada per Vilamayor (64), Vilanova Vallés (60), Canovelles i Sant Celoni 59. En resum: un gol dels visitants col·locaria el 2-2, els pujaria a la segona plaça (60), igualaria amb Vilanova V., però perdrien plaça d’ascens per gol average.

“FA PUDOR: NO SABEM QUI HI HA DARRERE”

“No sabem qui hi ha darrere de tot això, però sona a tèrbol i a brut”, afirma el director esportiu, Kirian De la Torre a Futbolcatalunya. “L’evidència diu que, si el Canovellas guanya el Sta Perpètua (1-1), ningú s’hagués assabentat d’aquest recurs”, afegeix.

El greu és que “han esperat a treure aquest ’as’ sota la màniga aquest passat dilluns 19” a més que el Montmeló mai va ser informat d’aquest recurs. “Tant el president com l’entrenador del Montmeló ens han confirmat que van rebre la informació aquest dilluns a les 11 hores. Nosaltres confiem en l’esportivitat del Montmeló per a deu minuts a porta oberta. A veure què passa”, conclou.

De la Torre, que ha anat a Apel·lació i fins i tot al TCE, sap que ja han estat perjudicats perquè “si juguéssim la promoció seria el cap de setmana. Els nostres jugadors estan indignats i nosaltres, també”.

The post “Tot això fa pudor de tèrbol i brut” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’episodi recorda a temps pretèrits que es pensaven superats, però és clar que no. Partit entre Móra la Nova At. i Amposta B, Tercera Catalana Grup 18, amb 2-0 final. La notícia es resumeix així: el col·legiat Aitor Casado Margalef expulsa al jugador local Yassine Ayadi per llançar-li aigua en el túnel d’accés a vestuaris (minut 45′).

La targeta vermella va ser evident pel que la segona meitat hauria d’haver començat amb 10 locals per 11 visitants. Però… la sorpresa arriba quan els d’Amposta van repassar la quantitat de rivals i van observar que jugaran 11!.

QUÈ VA FER EL DELEGAT DE LA FCF?

l tècnic visitant, Oliver Serrano, va reclamar a l’àrbitre quan ja estava a punt d’iniciar-se el segon període. La resposta del col·legiat és que la vermella s’havia anul·lat després de la visita de l’actual delegat de la FCF a les Terres de l’Ebre, Hernán Subirats.

Testimonis presencials confirmen a FC que en el descans va aparèixer Subirats en el vestuari de Casado Margalef. El delegat federatiu, al vestuari del col·legiat!. A l’acta no apareix res i fins i tot l’Amposta es va negar a signar en aquest redactat on l’àrbitre no va voler, encara que se li va demanar, escriure tot el que havia passat amb la targeta vermella de la polèmica.

El que sí que se sap és que Subirats va parlar per telèfon amb el president de l’Amposta, Carles Gilabert. “A mi em va dir el delegat Hernán que l’àrbitre va canviar la decisió; primer va expulsar a un jugador i va rectificar als vestuaris, però no sap la raó, això em va dir. Al camp el va expulsar, al vestuari va retirar aquesta expulsió”, va afirmar a Futbolcatalunya.

HERNÁN SUBIRATS, RETRATAT

L’entrenador Oliver Serrano va anar també molt rotund: “A l’àrbitre no li tiro cap culpa, ja que es va veure pressionat en el vestuari; volem respostes. No és normal aquesta desautorització a l’àrbitre; no sé el que va passar dins del vestuari perquè jo no estava, però, si el delegat dels Terres de l’Ebre, entra al vestuari, sembla clar que va ser per a alguna cosa”, va comentar a aquesta Redacció.

En resum: “La nostra pregunta és: quina influència té Subirats perquè l’àrbitre rectifiqui la decisió d’un àrbitre que no vol incloure l’ocorregut en l’acta. Necessitem explicacions”.

LA VERSIÓ OFICIAL A ‘TOTS ELS GOLS’

Durant aquest diumenge, mentre algunes parts tenien problemes per a localitzar a Subirats, els excel·lents companys de Imagina Ràdio, SÍ. Poden escoltar aquest PODCAST adjunt on el delegat ebrenc afirma que “l’àrbitre ja havia decidit abans d’entrar ell” i que “no va ser una targeta vermella sinó dues grogues”.

En fi, l’opinió de l’expresident de la Rapitenca ara amb funcions de ‘totpoderós’ a les Terres de l’Ebre a qui li agrada entrar en els vestuaris sempre per a saludar als àrbitres”

The post Dubtosa aparició del delegat FCF al Móra la Nova-Amposta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs són els clubs que poden festejar el seu Centenari, per aquesta raó, quan arriba, s’ha de destacar amb tota mena de luxes. I això és el que s’ha viscut aquest calorós diumenge de juliol a la Fira de Sant Jaume a Prats de Lluçanès per part del CF Pradenc.

Un renovat camp Municipal amb notables millores per part del Consistori s’ha vist ha estat l’escenari d’una festa meravellosa.

UN PRADENC CENTENARI

Nova samarreta amb motiu dels 100 anys d’història que es comencen a celebrar aquest diumenge 28 de juny. Samarreta, un nou escut i una renovada pàgina web obren la porta a un Centenari esplèndid (1925).

“Ha estat un dia fantàstic que hem viscut molta gent”, diu el tresorer de l’entitat Sergi Anfruns Futbolcatalunya. Per exemple: “teníem una pantalla on apareixien fotografies divertides d’algunes persones amb 20 anys i que ara en tenen 60” .

SAMARRETA, ESCUT, LLIBRE, HIMNE….

La directiva, presidida des de fa tres anys per Josep Paré i Serra, presentarà a tots els seus equips “el pròxim 14 de setembre” amb els seus més de 20 equips davant els seus 130 socis i aficionats. Segons Anfruns, la implicació de la gent ha estat sensacional, ja que “hem rebut gairebé 60 propostes del millor onze de la història”. A partir d’ara “treballarem, a través de tots els mitjans, per a rebre més propostes i arribar a abril del 2025 amb un llibre que mostri els nostres 100 anys de vida”.

Sensacional treball d’aquesta modesta entitat del Lluçanès que també presentarà el seu himne gràcies a “l’Escola de Música del poble i a les lletres que ens ha enviat la gent”.

UN EXEMPLE A SEGUIR

Esment especial per a una samarreta històrica de somni fabricada per la signatura manresana Turion: La poden observar a la nostra Portada tant la dels futbolistes de camp com la de porters.

En resum: enhorabona al Futbol Club Pradenc i a tota la família de Lluçanès. Y enhorabona a tota la comarca per aquests cent anys de treball i sacrifici pel nostre futbol. I, a més, amb esportistes exemplars que també han rebut el Premi als representants número 1 del ‘Fair-Play’.

The post El Pradenc entra al club dels 100 appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Les coses són com són”. I són, segons el secretari de la delegació (FCF) de Tarragona (el c/Sicília de Barcelona està molt lluny), que prioritza el criteri de proximitat enfront del de pertinença de província a Segona catalana. És a dir, equips com Bonavista, La Jonquera, L’Arboç o Lleida B passaran a Quarta Catalana; econòmicament o socialment no poden amb la categoria o desapareixeran.

No obstant això, hi ha qui, com el president de La Jonquera (Joan Budó) el justifica per no trobar futbolistes per a la Segona Catalana; uns altres (Arboç) arriben amb nova directiva i han vist números preocupants i prefereixen baixar a Quarta.

EL BONAVISTA ESTÀ MOLT ‘CREMAT’

I, uns altres com el Bonavista, ho diuen molt clarament. “Ara estem inscrits 6 equips de Tarragona i 7 de Terres de l’Ebre, així que falten diversos (si volen 16) que poden venir de Barcelona. Això no pot ser”, afirma a Futbolcatalunya, Ramon López.

“Som treballadors i ja ens agradaria estar a 2a Catalana. Ens apuntem el penúltim dia (29) per a Tercera Catalana (vèiem impossible jugar a segona) i ara el delegat Cosano i el secretari de Tarragona canvien d’idea. Primer em van dir que no hi havia problema per a jugar en Tercera, ja que renunciàvem a Segona i ara diuen que només hi ha una plaça al Baix Penedès; i allí no anirem perquè no pertanyem a aquesta zona. Ho tenim clar: si no ens donen la nostra plaça, ens retirarem. Si han de fer una Lliga de 17, que la facin”.

“O ENS DONEN PLAÇA O ENS RETIRAREM”

Segons el màxim responsable de l’entitat tarragonina, “sumem 57 anys aquí, tota la vida, i no jugarem lluny de la nostra zona. Nosaltres tenim planificada la temporada i alguna cosa haurem de fer. Per motius econòmics (distàncies, arbitratges, un altre tipus de jugadors) i per la confecció dels grups no podem jugar on ells volen”

Encara que molts dels clubs consultats per aquesta Redacció no han volgut manifestar la xifra dels seus pressupostos, la veritat és que els clubs s’han de moure entre 30.000 o 40.000€. Això si, a més, els jugadors no cobren. En fi, un drama poder cobrir aquestes quantitats. “La Federació pocs recursos posa”, afegeix Ramon López, president des de fa 8 anys encara que directiu i exjugador tota la vida del Bonavista.

The post El Bonavista es retirarà si la FCF no li escolta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Així es va afartar de qualificar-lo el president de la FCF, Joan Soteras, des de l’Assemblea de Blanes i en la seva campanya electoral i així ho va repetir el ‘vice’ de competicions, Jordi Bonet: ‘la revolució del segle XXI’. L’objectiu de la Superlliga Catalana per a la pròxima temporada 2022-2023 modificarà, de nou, el panorama futbolístic català; així ho va aprovar la junta i així ho va ratificar l’Assemblea, és a dir, els clubs.

D’aquesta manera, ara “les lligues al futbol amateur i de futbol formatiu seran de grups més reduïts el que permetrà començar la pretemporada i gaudir de les famílies, amb play-offs i play-outs.” Ho va afirmar Bonet el mes de maig passat. Autor d'”un estudi quirúrgic per a evitar el futbol-negoci” (inèdit encara) el futur president de la Catalana (és el seu desig, clar), ara comença la seva gran obra.

SEGONA I TERCERA, A JUGAR

119 equips en 10 subgrups d’11 i dos, els del sisè, amb 10 (3 de les comarques barcelonines i un a Tarragona, Lleida i Girona, respectivament) es posen aquest cap de setmana i a doble volta. La primera acaba el 12 de març, tot i que al grup 6 (20 equips) ho farà el 5 de febrer; només els tres primers passaran a la segona fase mentre que la resta lluitarà per no baixar.

Atenció perquè aquest curs és l’avantsala d’una claríssima involució en el sistema de categories. La creació de la Superlliga (és l’herència que vol deixar el president) retorna al futbol català a temps del llunyà 2010-2011. Els sona això de Preferent Territorial? A Soteras, no: “Això permetrà tenir equips més preparats a l’hora d’assolir la Tercera RFEF” (?).

Entre els moltíssims il·lustres d’aquesta Segona Catalana es podria citar a La Jonquera o Porqueres, Blanes o Malgrat (1); Júpiter o Racing Vallabona o Navàs i Premià o Masnou (2). Més noms propis: Mariano Poblet o Sant Ildefons, Sitges o Gavà, Vic o At Júnior i Montcada o Ripollet, en els grups 3 i 4.

En el 5 apareixen Alcarràs o Borges, entre altres, així com Artesa de Segre o Solsona i, finalment, en el 6 estan, entre molts històrics, Roda Barà, Tortosa o Vilaseca. Molts equips amb il·lusions renovades i amb un nou curs per davant per a complir-les.

D’altra banda, el Grup 1 de Tercera Catalana (Terres de l’Ebre) arrencarà el primer cap de setmana d’octubre, ja que són 16 equips. La resta, a jugar aquest cap de setmana.

The post Segona i Tercera Catalana, en acció appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aconseguir el 84,84% dels punts disputats no és garantia de res o, com a mínim, això es dedueix de la primera fase del campionat de Lliga de Segona Catalana amb un equip com és el Can Gibert.

Ser líder del subgrug 1 de 2CAT, 56 punts, 18 victòries, 2 empats i 2 derrotes, segon màxim realitzador del grup (55) i menys golejat (12) li val per a sortir a la segona com un més dels sis participants. Tot això ho sap i ho assumeix el seu màxim responsable, un enginyer industrial que combina el futbol amb la Direcció del Patronat de la Politècnica de la Universitat de Girona.

CAN GIBERT I GERARD LECHUGA, PER L’ASCENS

Aquest Can Gibert arriba a la segona part de la temporada després d’acabar la primera com a líder amb més punts (56) que la resta d’10 campions.

Sobre aquesta temporada, excel·lent a nivell particular, parlem amb l’entrenador del conjunt gironí en el seu quart curs com a màxim responsable. Han acariciat l’ascens en uns últims anys amb pandèmia i amb l”invent’ de Copa Catalana 2020-2021 i no desitgen que s’escapi en l’actual. El debut serà aquest pròxim diumenge 27 a casa seva enfront de l’Escola Bosc de Tosca; deu jornades de competició i el mes de juny decidirà.

“HEM FET 56 PUNTS I NO TENIM CAP PREMI”

Aquesta segona Catalana 2021-2022 és una bogeria. D’acord?

Sí. Hem fet 56 punts i no tenir cap premi sinó que comencem de zero i aixó em sembla que és del tot descabellat.

Des de la FCF diuen que el premi és classificar-se

És veritat que al final les normes estaven des del principi i no val queixar-se ara perquè es van acceptar des del principi. Com em preguntes la meva opinió, i ja la vaig dir abans de començar la competició, ara ho repeteixo amb més raó per la temporada que portem. Que el premi sigui salvar-se després de fer 56 punts…. el nostre grup ha estat molt igualat amb 4/5 equips molt forts i, fins dues jornades abans del final, no se sabia què passaria. En l’altre grup sí que ha estat més distanciat entre equips; nosaltres no ens queixem sinó que som de jugar i farem el que correspongui. L’any passat vam jugar aquella Copa Catalana i vam arribar a quarts.

Allò sí que va ser un ‘xurro’!

Sí que va ser un ‘xurro’ però tots volem jugar sempre i nosaltres ja fa dos anys (pandèmia i ‘xurro’) que tenim possibilitats d’estar a dalt. Teníem molt clar que l’any passat era el nostre i amb aquell ‘xurro’ quedem primers però sense premi ni res. Juguem l’eliminatòria amb l’Europa B, guanyem en els penals, però poc més. Enguany, amb aquestes mesures una mica contradictòries, acceptades des del principi, hem fet el treball en la primera fase. Ara arriba la segona amb la màxima il·lusió.

“EL CAN GIBERT COMENÇARÀ AMB 0 PUNTS, PERÒ S’ACUMULIN LES TARGETES'”

Comencen de zero!

Sí, comencem de zero. Algun ha volgut que fem aquesta aturada i començar de zero, així i tot nosaltres hem de seguir en la mateixa dinàmica, com una continuació, amb rivals diferents. Dins del ‘desgavell’, que no hi ha premi ni avantatge per als tres primers, només queda a competir. El que em sorprèn és que comencem amb 0 punts, no obstant això s’acumulin les targetes, em ‘grinyola’. D’altra banda, estem encantats de l’equip que tenim, molt compensat i capaços de fer un bon paper.

Què diuen els jugadors?

Només pensen a competir i ja està encara que en algun moment de la temporada preguntaven si es tornaria a començar de zero una vegada classificats. És el que hi ha i ja ho tenen clar. Ja està tot preparat.

“ARA HI HA MOLTS CANVIS DE BANQUETES I JUGADORS”

I, a més, gràcies perquè vostès tenen clar qui puja encara que qui baixa és més complicat

Això és diferent, a més, amb aquesta aturada de dues setmanes hi ha molts canvis de banquetes i jugadors; hi ha clubs amb recursos diferents pels Ajuntaments on viuen. Entre una fase i una altra tot està per jugar-se i decidir-se.

Vostè creu que si li preguntem a l’afició quants grups formen aquesta categoria i l’assumpte ascensos/descensos encertarien?

No, de fet s’han publicat coses errònies

“NOSTRE GRUP ÉS MOLT COMPLICAT”

A Girona tenen la ‘fortuna’ de tenir al seu delegat, Jordi Bonet, que ha ‘parit’ aquesta reorganització…

No entro a opinar sobre això, només li contesto sobre la seva pregunta de si l’aficionat ‘ras’ coneix els grups i crec que és molt complicat. Les normes estaven des del principi i dins del que cap hem arribat a l’última fase.

Repassem calendari i observem: primera volta, invictes; en la segona, dues derrotes enfront de Porqueres i Tosca, rivals que ara tindran enfronti una altra vegada.

És un grup molt complicat, però hem quedat primers per mèrits propis i estem contents. El club ja ens va dir que era el primer premi i es va celebrar ‘el camí’ amb alguna foto o algun sopar. Ara fàrem la foto de la plantilla perquè fa dos anys que estem junts i no tenim cap fotografia tots junts

The post El campió Can Gibert comença de zero appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diuen ex futbolistes, entrenadors i directius de tots els clubs del Penedès que a La Granada tenen una figura que distingeix el centenari club del poble dels demés equips. Quan els jugadors arriben al vestidor, troben el material a punt. Les botes de cadascú, espinilleres, mitgetes… tot ho té controlat i endreçat, com si el club estigués a Primera Divisió i no a Tercera Catalana.

Aquesta persona, estimada pràcticament per tots, especialment en l’entorn de l’equip de futbol, que diríem que en una població de dues-mil persones és gairebé tothom, va rebre un merescut homenatge fa uns dies al camp que tant estima i que, des del 6 de març, duu el seu nom: Josep Ferré i Farriol.

CAMP JOSEP FERRÉ I FARRIOL ‘FERRI’

En Ferri, perquè així se’l coneix, és únic. Coneix a tots els jugadors, del primer equip i del futbol base, a tots els entrenadors i entrenadores i fins i tot als familiars que acompanyen a la canalla a entrenar o a jugar. Es preocupa per què el dia a dia dels vestidors funcioni com un rellotge. I ho aconsegueix.

Ningú recorda el CF La Granada sense la figura d’en Ferri. L’entitat granadenca està celebrant el seu Centenari, amb una gran tasca de la Comissió d’Actes, i un dels actes va ser aquest homenatge a en Ferri. La millor prova de l’estimació que se’l professa és la gran asistència a l’homenatge, celebrat després del partit contra La Pobla de Claramunt (1-1), amb presència d’ex jugadors i ex entrenadors, que van explicar anècdotes meravelloses que retraten la gran vocació per a la seva feina i per al seu club d’en Ferri.

NOVA SAMARRETA I CAVES MIQUEL PONS

El CF La Granada ha estrenat samarreta, amb patrocini de Caves Miquel Pons; ha estrenat himne, escrit i interpretat per Anna Juvés, farmacèutica del poble i membre de la Coral la Ginesta.

A més, ha presentat el llibre del Centenari, obra del periodista Roger Vives; ha organitzat un col.loqui sobre el futbol comarcal; ha fet un dinar popular per ex jugadors; ha jugat el partit del Centenari contra el Vilafranca; i ha homenatjat Ferri, un home de 75 anys present al futbol de La Granada des dels cinquanta i seixanta (mai va jugar, diu, sempre va ser l’home o el noi del material) i gran encarregat diríem que de les instal•lacions des de 1974, any de la refundació oficial del club després d’unes temporades sense equip a les categories regionals del futbol català.

Encara s’ha de celebrar, com a traca final, un sopar de gala del Centenari, el 24 d’abril. En Ferri no faltarà, segur.

The post Estimat Ferri, ets molt gran! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Poques vegades un futbolista reivindica l’esforç del seu equip i de la seva entitat com ha fet Fran Avilés en representació de l’històric Iberia; és més, són excepcions i mereixen molts titulars que es regalen en altres articles. Líders del Grup XIII de Tercera Catalana, Fran que ja llueix els 30, mostra el seu orgull de ser primers i d’estar en el grup amb el qual juga i es diverteix.

Amb una llarga etapa a la UE Sants, “des d’aleví fins a vuit anys d’amateur”- aquest migcampista, “amb 13 gols marcats” aquesta temporada, només vol passar-s’ho bé encara que amb l’objectiu sempre de guanyar i guanyar. 17 victòries per 1 derrota, 72 gols a favor per 26 en contra no és suficient per a ser protagonista. “He jugat tota la meva vida al Sants i a nivell premsa només es preocupen d’ells mentre que passen de nosaltres sempre”, comenta.

FRAN AVILÉS I ELS SEUS AMICS

Només entrenen una hora a la setmana –”no ens deixa més temps l’Ajuntament”- amb el corresponent lloguer de camp que paga el club i sobreviuen de “els sortejos” que es fan en els partits; no obstant això i tot, l’equip que dirigeix el mític Picolo mana en el grup.

Avilés, que treballa com a repartidor, compte que “tenim una gran plantilla amb molts ex Sants, amb Picolo, Enciso, Lele i molts més; hem fet un bon bloc, ens reunim un dia a la setmana, entrenem, sopem i ens el passem bé”. Equips com Sants, Can Buxeres, Sta Eulàlia, Almeda, Singuerlín i Iberia formen el seu historial complet.

Segons aquest migcampista, “la Tercera Catalana es pren molt de debò per part de molts equips perquè entrenaran fins a 3 dies a la setmana; nosaltres només ho fem un amb una mitjana de 4/5 gols per partit, però ningú ens fa cas”.

Per aquesta raó, Fran va escriure a twitter a favor del seu històric club: “Al nostre camp només venen informadors de la FCF perquè encara tenim una mala fama que no ens mereixem. Aquí mai ens hem ‘menjat’ a ningú, som un grup d’amics i tractem bé a tothom”, afirma.

The post Fran Avilés revindica l’històric Iberia appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ajuda amb urgència: això és el que demana des d’Alcanar el seu president Miquel Agustí Fiblà. Atén la trucada de futbolcatalunya amb màxima educació i lamentant, primer, totes les situacions personals que es viuen en la zona i, segon, les conseqüències materials per les pluges torrencials.

“Tot això ha estat una bogeria, una desgràcia molt gran que en 64 anys de vida que tinc mai havia vist. Ens hem quedat, pràcticament, sense camp, sense vestuaris o amb els vestuaris inundats també, tot el material perdut… una desgràcia”, assenyala Fiblà.

La descripció de la zona és terrorífica: “era una piscina, amb molt de fang, terra aixecada, pedres, la qual cosa us dic, una bogeria i per a aquesta mena de bogeries no estem preparats”.

CD ALCANAR: MOLTS OFERIMENTS

Amb la incògnita que es planteja entorn del seu present i futur, el club encara no ha rebut una trucada de l’alcalde; clar que tampoc del president de la FCF, Joan Soteras –la Delegació de Terres de l’Ebre sí ho ha fet.

La part positiva és que “estem rebent oferiments de camps per part de molts veïns. La Rapitenca, el Sant Jordi de Castelló, el president del Tortosa, Remolins, la Galera…molts veïns i amics ens ofereixen tot el que poden. Nosaltres no volem molestar, la veritat”.

Pendents de la visita de la Federació Catalana aquest dilluns –”ens han dit que ens donaran material esportiu”-, aquest club centenari no sap el que contestar quan se li pregunta per l’actuació de l‘Ajuntament.

“Nosaltres estem agraïts a tots, la situació és greu per a tots i ho entenem, però sabem poca cosa sobre el que l’Ajuntament pensa fer en la instal·lació. Nosaltres comencem la competició a l’octubre i ara entrenarem on i com es pugui”, conclou un president que va salvar a l’entitat de la seva desaparició fa tres anys.

The post El CD Alcanar necessita ajuda amb urgència appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara fa mal el NO a la recuperació de la Lliga a Segona Catalana perquè no s’ajustava el calendari al Pla de competició, però el disbarat segueix a la 3a Catalana. Amenaces, per davant, per a qui no compleixi amb algun partit pendent, per aquesta raó hi haurà competició fins a l’11 d’aquest mes de juliol.

Ni tan sols argumentar per part d’algun equip que ja no tenen jugadors, que la COVID és una amenaça fins i tot real ha servit. És el cas de l’Escola Garrotxa-Sant Privat d’en Bas (grup XVIII) o el de l’Ibèria-At Sant Just, previst per al dijous 8.

La intransigència federativa ha estat espectacular. Repassin la nota des del carrer Sicília amb inici de competició 21-22 per al 12 de juliol del 2021.

La comunicació per als clubs interessats és un missatge ‘ple’ de contingut: “Sentim comunicar-vós que el partit s’ha de jugar. La no presentació pot comportar l’exclusió de la competició (art. 294b del RG)”.

3a CATALANA FINS A l’11 DE JUNY

Clubs com el Singuerlín no oblidarà mai el calorós juny d’aquest 2021, ja que un partit ajornat, i disputat el dissabte 3, ha acabat amb un merescut ascens a Segona Catalana.

Però no tot és alegria. Segons s’observa a la web de la FCF hi havia un total de 7 partits pendent en els 18 grups. Disputat Singuerlín i suspès l‘Arboç-San Salvador (grup I) amb 3-0 (minut 33′), aquest diumenge s’ha jugat l’Escola Garrotxa-Sant Privat d’en Bas (grup 18) (1-3).

ESCOLA GARROTXA-SANT PRIVAT D’EN BAS

El secretari de l’Escola, Andreu Romero, va ser sincer amb Futbolcatalunya. “La Federació de Girona ens obliga a jugar encara que és absurd. Tenim 3 casos de COVID, alguns jugadors s’han marxat i anirem amb 11 justos. No sé bé com funciona tot això”, va afirmar.

Més o menys el mateix missatge que el president del Sant Privat, Quim Martí, ja que “és per força que s’ha de jugar. A nosaltres ens ho va dir l’Escola i així ho farem”. Avui, finalment, han jugat (1-3).

The post El disbarat segueix a la 3a Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Desesperació a Sant Pere Pescador, aquesta es la realitat d’una entitat històrica del nostre futbol català i així ho explica el seu president David Llach a Futbolcatalunya. El comunicat oficial del club gironí és duríssim.

És clar que l’any pandèmic passa factura a tothom i l’esport és una de les seves facetes que, per descomptat, també el rep de manera directa.

“L’Ajuntament es va excusant i ens diu que no ens pot donar la subvenció, només ens donen excuses de mal pagador”, comenta Llach qui lamenta no haver rebut “cap trucada de ningú per a donar-nos suport. Això és com la selva”.

SANT PERE PESCADOR NO POT MÉS

Amb 10 equips (7 de futbol base i 3 amateurs) –”tothom som del poble i només paguem les despeses de fitxes”, han perdut espònsors –”els càmpings ens han dit que no poden”- i esperen que arribi el miracle “si no ens fa cas l’Ajuntament, haurem de lliurar-los les claus del club al juny i que facin el que puguin“.

Això significaria haver de “marxar a un altre club o anar-nos-en a un altre poble” l’any d’un Centenari que tampoc poden certificar davant l’FCF perquè “l’Ajuntament tampoc ens facilita el document que acrediti aquests 100 anys. No ens deixen ni mirar l’arxiu mentre que la Federació ens dóna 1.000€ si ho vam demostrar”.

Una curiositat; el delegat de la FCF, Bonet, era expresident del Sant Pere Pescador fins fa molt poc temps i va participar en una operació que va portar l’equip femení a Girona. Llach àmplia la informació: “No va ser venda sinó donació per desgràcia i, a més, han baixat de categoria; l’única cosa que aconseguim és un partit amistós amb el filial pel Centenari. El va signar perquè encara no s’havia produït el canvi a la junta”.

The post Desesperació a Sant Pere Pescador appeared first on FutbolCatalunya.com.

Adama Traoré va debutar aquest dimecres a Lisboa i el barri de La Florida a L’Hospitalet es va commoure. Si família segueix a la seva casa de sempre i poc o gairebé res ha canviat d’aquest futbolista formal i sempre lleial als seus; entre aquests seus està la família d’un equip modest en el qual va poder jugar en la seva etapa prebenjamín i com a esportista escolar. Dos anys li van portar al CE L’Hospitalet però molt aviat va aparèixer el gegant FC Barcelona i se’l va emportar a la Ciutat Esportiva.

El davanter català, d’origen malià, va debutar i va brillar molt aviat alhora que mai es va separar dels seus orígens humils que mantenien al seu pare en un taller mecànic i a la seva mare com a empleada de llar. A partir d’aquí ja se sap: Barça i Barça i en el 2013 rumb a Anglaterra per jugar amb l’Aston Villa. Middlesbrough i Wolverhampton completen l’historial d’aquest crack que ha explotat ara i que mai va haver d’haver sortit de Catalunya. Adama ja pot dir que ha debutat amb la Roja

“És un xaval molt normal, li ha estat i el continua sent”, comenta a Futbolcatalunya el vicepresident de La Florida, Luis González, content, com tot el club, que Adama sigui portada. “Ho mereix com a futbolista i com a persona a més de comptar amb una gran família. Moltes vegades torna per a estar una mica amb els seus amics de sempre i això se li agraeix”.

Per cert, el modest La Florida ni ha rebut ni rebrà un sol euro per la formació de’Adama Traoré, un altre buit que la UEFA hauria de corregir immediatament.

The post El barri de La Florida treu pit amb Adama Traoré appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si pogués parlar el camp i explicar tot el que ha viscut al llarg dels seus 85 anys d’història! El camp Municipal de Les Escoles de La Pobla de Segur, un dels pocs de terra, de l’autèntica terra, que ha format esportistes  ‘d’una altra galàxia’, baixava la persiana per a afrontar un futur incògnita.

Els blancs i vermells van haver de remuntar el gol visitant de Jordi Beneria (12’) gràcies als tres encerts d’Alí (24’), Miquel Molins (67’) i l’últim artista de Les Escoles, Sergi Durany (69’). La seva història ja forma part de la història com ho és el seu ‘fill’ més il·lustre, Carles Puyol.

L’ex capità blaugrana recorda amb Futbolcatalunya uns temps inesborrables amb especial afecte per a tota la seva família, el seu germà Josep Xavier ‘Putxi’, el seu gran amic Javi, els seus veïns i tots els seus amics. Ho fa ara encara que, si volen saber tots els detalls, res millor que llegir a Toni López o qualsevol crònica del genial Joan Josep Pallàs.

“Aquest camp em porta molts records, per descomptat. Jo baixava des de casa, estava al costat de casa meva. Tots els dies, quan no hi havia col·legi, sempre jugava amb el meu amic Javi (EPD). Jo tenia 15 anys quan es va muntar el juvenil mentre el primer equip pujava a Primera Regional però la temporada següent ja vaig pujar amb el meu germà també”, ens recorda la referència de tot un poble, un exemple a seguir dins i fora d’un camp de futbol. 

En Carles comenta amb nostàlgia que “era un camp dels d’abans, d’aquells que t’adobaven i sempre portaves les cames gratades. Per a preparar-me la prova d’accés al Barça amb 17 anys anava sempre amb Jordi Mauri, el meu gran entrenador de confiança de tota la vida, i allà, en aquest camp, treballàvem moltíssim arrossegant palets, pujant i baixant graderies”.

La pena és que “ara es tanqui però és una decisió del poble, no sé molt bé què es farà encara que em parlen de noves instal·lacions prop del ‘Cruyff Court’ que està al costat de l’estació”. Això serà futur. Ara com ara aquí queda el testimoniatge del testimoni més conegut, encara que no únic, d’un camp (de terra!!!!, sí que es jugava en camps de terra) del nostre futbolcat.

The post El bressol de Carles Puyol es jubila appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sempre podria ser pitjor, així que donem gràcies perquè només hem hagut de posar en la casella corresponent l’etiqueta ‘d’ajornat’ a alguns partits repartits entre les tres primeres categories catalanes perquè Quarta ho farà el següent. Per descomptat que el calendari d’amistosos s’ha vist retallat des d’un principi, encara que aquesta lluita contra el mal requereix totes les atencions i prevencions possibles.

L’aparició de diferents casos en alguns dels protagonistes del Can Vidalet – Tàrrega (1a Cat), Sabadellenca –  Sabadell B i Amposta – Camarles (2a Cat) van deixar aquests camps buits com també va ocórrer amb els amistosos previstos entre Nàstic – Andorra i FE Grama – Montañesa. En Tercera Catalana, es va arribar a la desena d’ajornaments per la qual cosa és desitjable que no vagi a més.

S’han disputat molts partits en les categories de futbol base amb públiques i notables diferències de criteri per part de molts Ajuntaments que segueixen sense permetre la presència dels familiars a la graderia. Esperem que en els propers dies hi hagi més llum sobre aquest tema.

55 GOLS A 1a CATALANA

Aquesta primera jornada es va tancar amb un total de 17 partits disputats (9 triomfs locals, 2 empats i 6 victòries); tot van ser alegries locals en el Subgrup 1, es van marcar 29 gols per part dels equips de casa per 25 dels visitants. 55 gols totals en els quatre subgrups amb especial golejada del Rubí al Júpiter (5-2) a Can Rosés. S’han quedat sense marcar en aquesta primera jornada 8 equips: Alcarràs, Gandesa, Gavà, Sabadell Nord, Parets, Unificació Llefià, Lloret i L’Escala. 

23 VICTÒRIES LOCALS PER 21 VISITANTS

A Segona Catalana es van jugar 58 partits amb un balanç de 23 victòries locals, 14 empats i 21 triomfs a domicili. Com a curiositat, costa molt guanyar qualsevol partit però més fora de casa, perquè en el subgrup 5B només es van donar victòries visitants en els 5 xocs. Simples curiositats.

A Tercera Catalana recordem que no van arribar a participar l’EF Tremp ni el Benavent de Segrià (Grup XIV), com van anunciar dies enrere.

The post La COVID-19 no perdona en l’estrena de la temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

@EduardoBerzosa3

Guillem Creus és un futbolista molt conegut en el nostre futbol amateur. Des que va començar a les categories inferiors del RCD Espanyol (2000-2008) fins a passar per Espanyol B i Terol (2008-2010), els filials de Saragossa (2010-2011), Valladolid (2011-2012), Olimpic de Xàtiva-Prat (2012-2013), Vilassar de Mar – Cerdanyola del Vallès (2013-2014), Vilassar Mar (2014-2015) i, ara, CE Llavaneres (Tercera Catalana) des del passat 2015. Germà de Gerard Creus, ara en els veterans del Mataró, aquest extrem dret mostra les seves impressions a Futbolcatalunya.

Com va la vida?

Ara com ara, molt bé, sense lesions importants, adaptant-nos a les noves incorporacions i, pas a pas, agafant ritme de partit amb els amistosos.

Quines mesures sanitàries es realitzen en el teu club/equip? 

Simplement ens prenen la temperatura cada dia d’entrenament i partit. Entenc que a aquests nivells és molt complicat disposar d’aquesta mena de proves, encara que crec que seria el més lògic i segur per a tots.

“El míster Manolo Pérez és un tipus competitiu, que viu moltíssim el futbol”

També se us demanen una declaració responsable individual d’estar al cent per cent i no estar malalt…

Desconec realment l’important i la validesa d’aquesta signatura. Penso que és una eina més per a portar un cert control, però no genera cap mena de seguretat amb relació a conèixer l’estat de salut de la persona.

És a dir, que en el camp del Llavaneres tot està controlat…

Si, el control d’accés, sortides, vestuaris, dutxes i tal, està bastant controlat. En el camp de Llavaneres entrenen moltes persones al dia, i és necessari establir i complir aquestes normes.

Llàstima de la passada temporada en la qual la pandèmia us va deixar a la tercera plaça, a 2 punts de zona promoció (Lloreda). 

Just abans que parés la lliga portàvem 10 victòries consecutives. Si res hagués passat, i pel calendari, crec que hauríem tingut moltes opcions de pujar a través del playoff, ja que la segona plaça hagués estat nostra.

Manolo Pérez segueix a la banqueta…

És un míster que coneix bé la categoria i a molts jugadors de la zona. És un tipus competitiu, que viu moltíssim el futbol i així ho transmet. A més prioritza sempre entrenar amb pilota i mantenir un bon ambient entre tots.

“A la Tercera Catalana hi ha camps molt difícils”

Ens diries tres cracks d’aquest grup?

Oriol Mora, Badre i Nacho Aniceto

Si haguessis de definir la Tercera Catalana, com ho faries?

És una categoria bastant amateur, però on et pots trobar amb algun equip ben treballat i molt competitiu. Hi ha camps molt difícils i realment se’t pot complicar qualsevol partit.

Parla’ns una mica de tu: davanter centre, banda, golejador….

Des que vaig començar a jugar en aquestes categories més baixes, vaig passar a convertir-me d’un extrem explosiu de banda a un extrem amb tendència a anar cap a dins i jugar per darrere dels davanters. Els gols continuen caient, però ara ja gairebé sóc més assistent que golejador.

En resum: el teu objectiu passa per?

Per competir i passar-ho bé. Realment no sóc un enamorat del futbol i mai ha estat la meva passió. Simplement se m’ha donat bé jugar i competir.

“El CE Llavaneres té la millor plantilla de la Lliga”

Favorits per a estar a dalt?

Sincerament crec que el CE Llavaneres té la millor plantilla de la Lliga, i hem de ser candidats al títol per davant de qualsevol altre rival.

Algun missatge a la vostra afició?

Primer que tant de bo aviat pugui venir a veure’ns, seria una bona senyal. D’altra banda, crec que enguany s’ho passaran bé. Tenim jugadors molt bons individualment, i el conjunt també té molt bona pinta, així que espero que gaudeixin, vegin gols i bon futbol.

The post Guillem Creus: “Jo no sóc un enamorat del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El president del Benavent, Ivan Florensa, va admetre sentir-se “una mica aclaparats pel tema” quan Futbolcatalunya li va preguntar per aquesta decisió categòrica de retirar-se de la competició donada la pandèmia del coronavirus. “Ha estat una decisió de club que creem és la correcta i la més adequada tal com està la situació del país en general. Aquí al Segrià ha tingut molt ‘rebombori’ però no veiem que sigui tan important”, afegeix.

En el Facebook, el club ilerdenc va ser més categòric: “Ja sé que el Facebook diu que ‘després de la reunió que vam mantenir amb aquest últim estament el passat 3 de setembre encara ho vam veure més difícil. Vam veure una FCF que no assumia cap tipus de responsabilitat i que l’únic que li interessava era cobrar les mutualitats dels jugadors’, però el que creem és que és molt complicat jugar en una temporada tan convulsa com aquesta. Com a club assumirem les conseqüències.

Pendents de la resolució de l’article 317è ––‘si un club renuncia a participar en una competició, un cop confeccionat el calendari i abans d’oniciar-se aquesta, será sancionat amb una multa de 56,12 a 601,31 euros”-, el Benavent es queda amb el que li va dir L’FCF dilluns passat, és a dir, que “perdrem la categoria i que pot haver-hi una sanció econòmica, sobre uns 200 o 250 euros. Ja veurem quan arribi la sanció, després ja parlarem. Ara com ara, ho assumim”

The post A Benavent se senten aclaparats appeared first on FutbolCatalunya.com.

@EduardoBerzosa3

La crisi que té al CF Lloreda en el punt central de la polèmica pot acabar aquest divendres quan la Federació Catalana els comuniqui que, certament, jugaran a la Segona Catalana (Grup III B) en lloc del publicat Olímpic Can Fatjó. És el problema de córrer massa sense parar a mirar les conseqüències. L’anunci per part del president honorífic del club badaloní, Víctor Alvarez, de “plantar-nos davant de la FCF i realitzar una vaga de fam” ha sorprès moltíssim al carrer Sicília i esperen acabar amb qualsevol dubte aquest divendres.

Una presumpta alineació indeguda del Lloreda enfront de la Mataronesa el passat 2 de Febrer va acabar amb un 0-3 resolt per part del Comitè de competició, però aquesta decisió ha estat revocada en aquestes últimes hores (dimarts 28) pel Tribunal Català de l’Esport. Aquests tres punts per als badalonins els deixen en una segona plaça clau per a pujar a Segona Catalana; el problema va arribar quan algú els va comunicar que “per a no perjudicar a un altre que ja se li havia assignat (O.Can Fatjó), va dir Alvarez, “ens la treien a nosaltres”.

Així les coses, tot sembla indicar que aquest divendres tot pot quedar resolt i evitar aquesta situació crítica per al club i el mateix futbol català.

The post El Lloreda anuncia “una vaga de fam” appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA @EduardoBerzosa3

A Lloreda no sols han hagut de sofrir, com tots, el coronavirus sinó que, a nivell esportiu, continuen clamant justícia a la Federació Catalana de futbol. Una discutible, polèmica i irracional cadena de decisions els deixa fora d’un futur ascens a Segona Catalana quan tot indica que és un dels millors segons de la passada Tercera Catalana (Grup IV).

“Vam fer i presentar una fitxa a la FCF, ens la van autoritzar, van pagar la Mútua, ens la van imprimir, teníem la cartolina i la vam presentar a l’àrbitre” compta a Futbolcatalunya el president honorífic del club, Víctor Álvarez. Cronològicament va anar així: “Ho vam fer un dimecres (29 de gener) i el divendres (31) ens van manar un correu anul·lant-la, però nosaltres no l’obrim fins al 4 de Febrer i el partit es va jugar el dia 2 (diumenge) després de passar i acceptar l’àrbitre la corresponent revisió de fitxes”.

El recurs del Lloreda recorda que “l’àrbitre ha d’inscriure en l’acta que un jugador no està correctament, a l’inici del partit, precisament per a no incórrer alineació indeguda” a més que “l’FCF ha d’assegurar-se que el club ha rebut la notificació el club oportunament”.

La realitat és que la temporada, que ‘va finalitzar’ al març, el Lloreda, que dirigeix molt encertadament Benja Portillo i presideix Kiko Martínez , sumava 48 punts. Aquí queda reflectit el 0-3 sancionador inclòs favorable a la Mataronesa, per la qual cosa queden amb 1 punt menys que el segon Llavaneres i 15 menys que el líder Vilassar.

A Badalona ningú oblida com la història va decidir que el Sants jugués en Tercera Divisió una temporada després de la decisió del Tribunal Català de l’Esport TCE.

The post Lloreda clama contra la injustícia appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

26 equips de futbol base en els que s’inclouen 2 femenins, 2 amateurs, 2 de futbol escolar i 1 de futbol inclusiu formen el Club Futbol Terlenka Barcelonista, amb la màxima referència de treure rendiment a una pedrera inesgotable. Aquest és el missatge que transmet l’entitat presidida per José Dólera i dirigida com a màxim responsable esportiu (fa 7 cursos) per Raúl Muñoz (33 anys), un hospitalenc que ha sabut trobar el seu buit en el CEM Estruch.

“M’encarrego una mica de tot menys de la parcel·la econòmica, ja que aquí està la junta. De diners no vull saber res, només de gestió del camp, de l’assumpte esportiu i de la relació amb els pares”, comenta aquest tècnic que va desenvolupar la seva carrera inicial a La Florida –”la meva família va estar molt vinculada a la fundació del club-, va ampliar a l’Hospitalense, Unificació Bellvitge (segon de Raúl Paje en LNJ) i en l’Hospi (6/8 anys, dos anys al costat de Javier Cuesta en el juvenil A).

UN FUTBOL PER A FORMAR

Amb només nou mesos de vida per a l’equip amateur, aquest CF Terlenka sap i practica allò que la base és el mateix futbol base. “En segons quines situacions es pot pensar que el futbol formatiu és un negoci però hi ha uns altres als qui ens agrada aquest esport i ens encanta la formació; és més, es veu quan un es mou d’aquí cap allà, segons la categoria, això significa que l’essència no és la mateixa que anys enrere”.

Muñoz admet que “nosaltres respectem molt a la gent de la casa i la prova està en el fet que la majoria dels futbolistes del primer equip han de ser del Prat. A tots ens agrada jugar en categories altes però aquí no ens enceguem per pujar i hipotequem el club per a això, muntem 200 equips i així poder becar, no ho fem. Sabem que tenim un límit de jugadors i, si no, estarem en les que el club es pugui permetre sense perjudicar el nivell de formació”.

Prova que Raúl Muñoz és un tipus sincer es pot observar quan admet que “nosaltres no busquem jugadors per buscar; clar que anem per algun per a alguna posició determinada, encara que el nostre objectiu és per a cobrir més d’un any. Ens agrada formar-ho en quatre o cinc anys i que arribi al primer equip”.

GENT DE CASA

Tenir 19 futbolistes de casa i que 17 dels 23 hagin passat pel seu futbol base, menys Albert Buza (Sant Genís-*Penitents) els omple “d’orgull perquè demostra que el treball ben fet dóna els seus fruits. Ens vam plantejar aquesta idea que tots fossin del poble, i per això vam fer amateurs i ens deixen una excepció en el primer equip (vam començar amb el porter) i després només ha quedat un”. Comptar amb una plantilla que “no sols no cobren sinó que es paguen la llicència. Hi ha un sentiment de club, de família i això fa que tots estiguem conjunyits i anem en el mateix sentit”.

Atenció a aquest Terlenka perquè “l’objectiu ara implica arribar fins on sigui. Si aconseguim salvar la categoria (acabat d’ascendir a Segona Catalana) serà un èxit i, si estem a dalt o a baix, ho farem amb la nostra idea”. Per cert, si algú rep alguna oferta, i es vol anar, “aquí no posem mai cap problema. Si el futbolista es comporta bé amb nosaltres, mai posem problema per a res. En molts casos sortim perjudicats però guanyem en identitat. És molt difícil que els nostres jugadors se’n vagin, es coneixen de tota la vida i encara que han tingut ofertes superiors, no s’han mogut d’aquí”.

XARXES SOLIDÀRIES

Un últim aspecte: va ser anunciar la continuïtat del nostre protagonista i multiplicar-se les felicitacions. “No sé per què tanta gent m’aprecia. És un honor i un privilegi aquesta estima. Sóc molt directe i parlo amb sinceritat. Em sento molt secundat per tota aquesta família del Terlenka, no em considero per sobre de ningú i sempre intento aportar el millor de mi. Hi ha molta gent en aquest club que treballa en aquest club començant pel president Dólera o Josep Sandoval, amb més de 35 anys al servei de l’entitat pratenca.

The post Premi a la coherència per al CF Terlenka appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb més de 30 equips sota la seva responsabilitat, l’Alzamora CF espera que es torni a la normalitat esportiva després de la tempestat del coronavirus. Molts dies sense futbol en el barri i això es nota, si no que li ho diguin al seu coordinador, Chema González, un veterà del futbolcat que ara es manté per quarta temporada consecutiva en aquest lloc.

En la seva presentació, el president Juan José García parla d'”un club obert, de barri, integrador i modern amb el somni de créixer any rere any”, paraules que signa el mateix Chema, un històric que ha passat per Alzamora, Montañesa, Júpiter, Sant Andreu (onze anys), Sant Joan Bosco, Masnou i, ara, una altra vegada, Alzamora. “Em sento molt bé aquí, és el meu barri, és la meva gent, puc treballar a gust i estar al costat dels xavals”, comenta aquest ex scouting a Catalunya de l’Atlètic de Madrid.

Veure a Chema envoltat de xavals en formació és una cosa habitual com veure-li intercanviar impressions amb uns pares que “s’equivoquen moltes vegades com ho fem els clubs. L’important és que sàpiguen que això no va només d’entrenar sinó d’ensenyar valors i això costa molt. Es fa a gust i això és clau”.

Per això, el nostre protagonista està desitjant que l’Ajuntament els atorgui la possibilitat d’obrir les seves instal·lacions perquè “les criatures tornin a jugar perquè són molts mesos sense poder fer-ho. Ara cal pensar molt les coses, ja que la situació econòmica no és molt bona per a ningú”.

Amb un equip en Tercera Catalana –”no els costa un euro ni tampoc reben res”-, l’única cosa que ofereixen és “bon ambient i saber que les despeses federatives van a càrrec del club”. Sap que altres rivals juguen amb aquesta possibilitat de tenir un euro més per a pagar però “nosaltres tenim dos sopars a l’any, res més. Ser aquí és impagable i tots estem perquè ens agrada el que fem”

The post L’Alzamora i Chema González segueixen de la mà appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

És un dels vuit equips de Tercera Catalana que només han caigut una vegada en 18 jornades de competició. El Sant Ignasi, líder incontestable de la #3cat11, que només ha estat derrotat pel Barceloneta en la quarta jornada (29 de setembre), acumula 17 victòries i un total de 49 gols marcats per 15 rebuts. Tot això li ha valgut per treure-li 12 punts al segon (Pubilla Casas) i 15 al tercer (Sant Adrià i Barceloneta). Felicitats, per tant, al conjunt que dirigeix Quique Silvestre.

El Sant Ignasi, un dels equips més longeus de Catalunya, compta amb 18 equips federats i una escola formativa per a nens. Tots els jugadors del primer equip han estat estudiants en el col·legi i això fa que l’equip tingui una idiosincràsia especial, ja que la majoria dels seus jugadors porta pràcticament tota la seva vida defensant els mateixos colors. Detall excepcional que fa encara més especial a aquesta modesta entitat.

The post Els ‘estudiants’ del Sant Ignasi se saben la lliçó appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Temporada espectacular la de la Penya Barcelonista Terlenka en el Grup 8 de Tercera Catalana. Ningú com aquest equip pratenc amb record permanent per a l’antiga Escola Futbol Prat Blaugrana i que aquesta temporada 2019-2020 lidera la classificació de manera incontestable: 18 victòries en 18 partits, amb 52 gols a favor per només 10 en contra el conjunt que dirigeix un encertat Raúl Muñoz i presideix Josep Dólera, pare de l’actual tècnic del Prat,  Pedro Dólera

Fundat en 1952, la Terlenka ja compta amb 28 equips (2 amateurs, 25 futbol base (2 femenins) i un inclusiu. Amb més de 420 futbolistes repartits en totes les categories, el tècnic del primer equip, Raul Muñoz, combina aquest càrrec amb la direcció esportiva de l’entitat. “La nostra marxa és impressionant i impensable a principis de temporada i el mèrit és dels 25 jugadors”, admet Muñoz a Futbolcatalunya.

L’entrenador reconeix també que “canviar-nos del grup X al VIII també ens ha beneficiat perquè ens hem trobat amb camps més grans. Estem en un grup amb un nivell molt alt encara que ens hem sabut adaptar ràpidament”.

Amb 52 gols a favor –Nico Martínez i Marc Pacheco amb 6 són els seus màxims realitzadors- i 10 en contra, la Terlenka lluitarà per l’ascens encara que també cal comptar “amb la Penya Recreativa, Sant Vicenç 2014 i Viladecans B. Clar que tampoc volgués oblidar-me de Vinyets ni de la P UD Màlaga“

The post Tela amb la gran Terlenka appeared first on FutbolCatalunya.com.