JAUME LANGA

La temporada 2019-2020 dóna inici aquest cap de setmana amb l’interrogant sobre el Reus B Deportiu a l’hora d’escriure aquest article. Lamentable situació d’un històric que només confirma la pèssima gestió d’uns dirigents que deixen molt a desitjar; ho sento per l’afició. No és un tòpic fàcil. Sóc aficionat al nostre futbol formatiu i amateur, i veure com riuen alguns i treuen profit altres, em produeix rebuig.

Anem a l’esportiu encara que les cartes estan tirades. L’Hospi ha de ser campió o campió perquè la plantilla dissenyada per Màgic Díaz és espectacular. Fitxatges de categories superiors han de portar a l’equip riberenc directe a una segona B per la qual lluitaran també Sant Andreu i Terrassa. Per cert, ja no hi serà el gran Dani Fernández, un dels pocs exemples del nostre #futbolcat però segur que seguirà vinculat d’alguna manera. El meu aplaudiment.

Tinc curiositat per veure la gestió dels seus equips per part de Xevi Molist i Azparren; el primer arriba amb ganes i amb un ‘equipàs’ i el segon manté un bloc importantíssim.

‘Tots japonesos’??

A partir d’aquí …. ja podem començar a especular. Horta i Peralada comencen un nou camí doncs als del Feliu i Codina els han deixat només 7 futbolistes del meravellós curs passat mentre que els xampanyers, ja lluny del Girona, només tenen cares noves de la mà del seu tècnic Albert Carbó. La continuïtat de l’entrenador Nacho Castro és la millor notícia per a un Horta que mereix jugar aquesta Copa del Rei, ja que algun premi ha de tenir l’equip que millor futbol va practicar l’any passat. Atenció a aquest record i a la paciència que cal tenir amb aquests dos grups.

Només tres tècnics nous

Carbó és un dels tres tècnics que s’estrenen en les banquetes. Albert Company va sortir de la bogeria de Reus per a treballar en l’únic filial (Pobla) del grup i Xevi Molist és el tercer. Els restants 16 (a veure què passa amb Calderé) repeteixen i és un bon senyal perquè la continuïtat dels projectes sempre donen bons resultats. Veure a Andrés González en el Santfeliuenc, al costat d’un bon president com Alberto Prieto que confia en el teu treball, als dos Carrillos (Toni i Miki), al capdavant de Cerdanyola i Castelldefels, respectivament, José Solivelles a Granollers, Xavi Agustí a Figueres (moltíssim treball per als de Vilatenim) o Ivan Moreno a Vilafranca (un senyor del futbol) reivindiquen aquesta Tercera Divisió.

Una temporada més haurem de fixar-nos en la part baixa que en la de dalt de la classificació. La quarta plaça de promoció mantindrà l’emoció en la zona de lluita per la glòria amb molts aspirants com Granollers (juguen molt bé al futbol), Europa (un històric sempre està obligat a tot), Cerdanyola (bon treball en Les Fontetes), Peralada i, per què no, el Sant Cristóbal d’Oliver Ballabriga

Patiment

El patiment el portaran també grups com Sants –Tito Lossio sempre ha de barallar contra tot-, Vilassar, Igualada –Moha manté el seu grup- i el Banyoles d’Adam Fortes (tantes entrades com sortides). Aquesta il·lusió dels acabats d’ascendir del Pla de l’Estany, els de Les Comes, els del Nou Congost (bona feina d’Andreu Peralta) i els maresmencs del guerrer ‘Peque’ obren una nova edició d’una Lliga que sembla amb campió encara que la pilota posa a tots en el seu lloc.

The post Per una Tercera de Primera appeared first on FutbolCatalunya.com.