Mentre els possibles candidats a les eleccions presidencials de la FCF segueixen en silenci i amagats, diferents empleats, amb el seu director Calle al capdavant, continuen immersos en la seva carrera personal d’autobombo. Aquest diumenge va tocar Vilanova.

Absent el septuagenari i el seu xofer, el comandament era per a Calle al costat del genuflex Garrido i al polivalent periodista-delegat, Joan Estruch. El 75 aniversari del CF Vilanova era l’excusa per a una presència estel·lar, i més quan s’anaven a creuar (sí o sí) amb l’expresident Andreu Subies.

LA CAMPANYA ELECTORAL I EL JUTJAT

Per descomptat que no van coincidir a la llotja, encara que sí que va haver-hi encreuament de mirades mentre els jutjats decidiran l’últim somriure Ara com ara, la qual cosa sí que se sap és que el ‘futur ministre d’Economia’ Calle treu pit per la seva fantàstica gestió com a director. Més de 7 milions de benefici implica que el geni de les finances mereixi sortir a coll a la pròxima Assemblea de clubs, si hi ha espai, clar.

El que està clar ès que la Federació Catalana de Futbol ha tornat a treure pit. Ara diu que la seva “eficiència econòmica” s’ha traduït en més recursos per als clubs catalans, que les ajudes directes s’han disparat, que la despesa externa s’ha reduït un 59%, que la de personal gairebé no ha crescut entre 2018 i 2025, que ja no necessita finançament extern, que el deute hipotecari ha caigut un 92% i que els fons propis superen els 8 milions. Tot plegat, sota el lideratge de Joan Soteras i la seva junta.

Fins aquí, el relat oficial. El de la casa ordenada, els números sanejats i la gestió exemplar. El problema és que la realitat judicial que va apareixent per una altra banda explica una història bastant menys lluïda. I, sobretot, bastant menys innocent.

MÉS CONTES, QUE COMPTES

Perquè fa mesos que FutbolCatalunya ja advertia que darrere del “miracle econòmic” venut per el director Calle hi havia molta propaganda i molts silencis. En aquell article de gener, titulat “Contes i Comptes del director”, recordava que, entre 2019 i 2026, els ingressos per llicències i quotes de clubs passaven de 4,08 a 7,63 milions, i les subvencions públiques de 2 a 4,82 milions, però que el repartiment als clubs no creixia al mateix ritme: de 2,36 a 3,79 milions.

També subratllava que la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques pujava de 231.200 a 796.900 euros, i que les retribucions a directius passaven de 409.700 a 544.000 euros. És a dir: menys miracle i més maquillatge interessat.

EL CONTE DEL JUTJAT DE SABADELL

Ara, a aquest relat crític, se li afegeix una dada molt més seriosa que qualsevol article d’opinió: un auto judicial. I aquí el decorat canvia del tot.

Segons l’auto del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell, de l’1 d’octubre de 2025, la investigació policial ha ofert “seriosos indicis” no només d’un delicte de falsedat en document privat i públic, sinó també d’un delicte d’administració deslleial. Tots ells, connectats entre si i vinculats a la seu de la FCF de Barcelona i a l’elevació a escriptura pública a una notaria de Sabadell.

I el més delicat no és només la qualificació penal. És el relat dels fets que fa el mateix auto. Segons aquesta resolució, els certificats o actes de 13 de febrer de 2023, relatius a clubs que no estaven degudament inscrits al Registre d’Entitats Esportives, haurien incorporat signatures falsificades de presidents i secretaris.

I tot aixó per facultar la candidatura de Joan Soteras i permetre-li acreditar notarialment la representació per exercir el dret de vot a les eleccions federatives. Sempre, és clar, en termes d’indicis i dins d’una causa encara viva.

ACREDITACIONS FALSES DES DE LA PRÒPIA FCF

I aquí apareix de ple el nom de José M.Calle. Perquè l’auto no el situa en un marge anecdòtic. El situa en el centre. Diu que aquests actes o certificats presumptament falsos haurien estat encarregats pels principals investigats, Joan Soteras i Víctor Güell Serra, “presumptament” amb el consentiment i coneixement de José Miguel Calle Echevarría.

I va més enllà: afegeix que, de l’anàlisi de la documentació i la informació obtinguda dels dispositius i correus corporatius intervinguts, s’ha constatat que l’elaboració de les acreditacions falses es va fer des de les bases de dades oficials de la pròpia FCF, “sota la supervisió directa” de Calle, que “presumptament” seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

LES COMPTES QUE CONTA EL JUTJAT

Encara més greu és el que l’auto acota sobre la presumpta administració deslleial.

La resolució parla d’un ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Joan Soteras. Anotin: targetes de dèbit il·limitades per a determinats membres o treballadors, despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral. A més, pagament d’actes notarials i compensacions econòmiques a través de “bonus” d’entre 3.000 i 15.000 euros. Per a qui? per a membres de l’equip del candidat, entre ells el mateix José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero, a més d’altres formes indirectes de sufragar la campanya amb recursos de la Federació. Sempre, insistim, en fase d’instrucció i sota presumpció d’innocència.

Per això la notícia de l’FCF sona tan malament. No perquè una federació no pugui explicar els seus números. Pot i ha de fer-ho. El problema és fer-ho com si no existís el context. Com si el director que va al Parlament a vendre el “miracle” no aparegués després, en una resolució judicial, associat -presumptamen- a falsedats documentals i a l’ús de recursos federatius per apuntalar una candidatura.

Com si no hi hagués una ombra judicial creixent sobre la manera com s’ha administrat aquesta casa.

COM ACABARÀ EL CONTE DELS COMPTES AL JUTJAT?

La qüestió, al final, és molt simple. Si l’eficiència econòmica consisteix a congelar quotes, reduir serveis externs i millorar ratis, perfecte. Però si al mateix temps hi ha indicis que recursos federatius s’haurien utilitzat per interessos electorals particulars, llavors ja no parlem d’eficiència. Parlem d’una altra cosa. I aquesta altra cosa no es resol amb infografies, ni amb notes de premsa, ni amb exercicis d’autobombo.

Futbolcatalunya ja ho va explicar fa mesos: els comptes no quadraven tant com deien. Ara el jutjat hi afegeix una capa encara més incòmoda. Potser alguns “contes” no eren només contes. Potser també eren comptes, però d’una naturalesa molt diferent.

I aquests, a diferència dels que es pengen al web federatiu, els acabarà revisant un jutge. Poster per això el director va acumulant fons propis, ell segur que no acabarà pagant, ho faran els clubs.

The post Quan l’’eficiència econòmica’ acaba al jutjat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cal recordar d’on venia tot plegat. La Pirinaica, la temporada passada, va ser el millor tercer de Primera Catalana, amb millor puntuació i coeficient que el Santfeliuenc, i a més el va eliminar directament en la promoció d’ascens.

Amb aquests arguments, el club manresà va defensar que el millor dret esportiu li corresponia. La FCF va decidir el contrari. I després van validar aquesta decisió els òrgans federatius i, finalment, el TCE. Fins aquí, una controvèrsia esportiva.

NOMÉS FINS AQUÍ LA DENUNCIA?

No. El Tribunal, quan ha hagut de confrontar els precedents i la doctrina aportats per la Pirinaica, no ha fet una gran construcció jurídica. Ha triat la via més còmoda: dir que són “casuístiques diferents” i passar pàgina. Massa poc per a un òrgan que se suposa que ha de donar l’última resposta amb rigor, profunditat i autoritat.

I després hi ha el temps. El maleït temps. El TCE va prorrogar el temps màxim que té per resoldre perquè se suposa que tenia molta feina, però poc després que futbolcatalunya.com publiqués l’endarreriment “selectiu” d’alguns expedients que molestaven a la FCF, van fallar als pocs dies. Casualitat? Segur. Però la imatge és pèssima igualment.

APAREIX EL NOM DEL PONENT: POL BUSQUETS MAS

Aquí és on la cosa canvia de pantalla. Perquè el debat no és si avui continua o no continua vinculat a la FCF. El debat és que, almenys fins al maig de 2025, figurava al Portal de Transparència federatiu com a membre del Comitè Jurisdiccional de Competició de la mateixa Federació, juntament amb una membre actual del TCE, Mar Ropero.

És a dir, de la part afectada pel recurs (la FCF). I això, com a mínim, obria un problema seriós d’aparença d’imparcialitat. Els dos vocals, probablemente, s’haurien d’haver abstingut.

Però n’hi ha més, Pol Busquets és a més advocat de FILS Legal, que segons el seu perfil oficial de LinkedIn, assessora la UFEC de ‘Poncio’ Gerard Esteva i almenys 20 federacions esportives. Per tant, la Pirinaica denuncia l’existència d’una causa d’incompatibilitat, és a dir, Busquets no hauria d’haver estat mai nomenat membre del Tribunal en aquestes circumstàncies.

QUI VA FER EL NOMENAMENT?

Doncs, Abel García, secretari general del Departament d’Esports. Malgrat va lliurar el segell d’entitat ètica (jajaja…) a la FCF en un acte a la UFEC ple de plafons publicitaris de FILS Legal, sembla que quan es va entrevistar amb Busquets no se’n va enrecordar. Casualitat? També.

El que poster ja no és tan casual és que alguns membres ja li hagin dimitit, descontents amb el funcionament molt discutible del Tribunal.

I ARA… QUÈ?

La Pirinaica assegura que va saber qui era el ‘ponent’ només quan va rebre la resolució. I arran d’això ha activat una doble ofensiva: revisió d’actes nuls i denúncia davant Antifrau. I aquí hi ha el detall que més incomoda: el club no es limita a protestar. Demana l’acta de la deliberació i la votació. Demana saber qui hi era, qui va intervenir i com es va formar la voluntat de l’òrgan. Dit clar: vol saber si el TCE va funcionar com hauria d’haver funcionat. I fa bé.

Perquè el problema ja no és només si la plaça era per a la Pirinaica o per al Santfeliuenc. El problema és si el màxim òrgan de justícia esportiva catalana pot permetre’s aquest nivell d’opacitat, aquest nivell de retard i aquesta ombra sobre la seva independència.

EL PERFIL PROFESSIONAL DELS MEMBRES DEL TCE

I aquí encara hi ha un altre forat negre: la transparència. O, millor dit, la falta de transparència. Perquè no es tracta només de perfils professionals poc clars. Es tracta de no saber bé la situació real dels mandats, de no tenir una traçabilitat pública prou nítida dels nomenaments i de no poder comprovar amb naturalitat quins controls s’han fet sobre incompatibilitats i abstencions.

Massa zones fosques per a un tribunal públic. La Pirinaica ha perdut el recurs. Sí. Però potser ha obert una altra batalla molt més rellevant. La de posar damunt la taula una pregunta incòmoda que fa temps que plana sobre el futbol català: qui controla el controlador?

ANTIFRAU TÉ ARA LA PARAULA

Perquè quan un tribunal tarda, resol malament, esquiva el fons i ho fa sota sospita, el problema ja no és una plaça. El problema és el tribunal que controla Abel García. Per cert, farien bé d’esborrar els membres que han dimitit. Informació de servei.

The post La Pirinaica denuncia el TCE a l’Oficina Antifrau appeared first on FutbolCatalunya.com.

La macrocausa sobre les presumptes irregularitats electorals a la Federació Catalana de Futbol (FCF) fa massa temps que ofereix una imatge d’un procediment d’una gravetat extraordinària que ningú no acaba d’assumir del tot.

I això, vist el que diu negre sobre blanc la jutgessa instructora de Sabadell, és senzillament escandalós.

L’AUTO DEL JUTJAT PARLA D'”INDICIS” DE FALSEDAT

Perquè aquí no estem parlant d’un error formal menor ni d’una picabaralla processal sense substància. L’auto del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, d’1 d’octubre de 2025, descriu “seriosos indicis” de delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic. Tots ells connectats entre si i presumptament executats per persones prèviament concertades.

Segons la resolució, la part clau de la falsificació s’hauria produït a la seu de la FCF, al carrer Sicília de Barcelona, en els dies previs a les eleccions del 13 de febrer de 2023. Com? mitjançant certificats o actes en què s’haurien falsificat signatures de presidents i secretaris de clubs per després elevar-los a escriptura pública davant notari a Sabadell.

NEGATIVES POLICIALMENT I JUDICIALMENT

I la jutgessa no es queda en la nebulosa. Assenyala que aquests documents servien per facultar el representant de la candidatura de Joan Soteras Vigo amb poders amplíssims davant notari, amb la finalitat d’aconseguir més vots de clubs irregulars que el seu rival (aquells que no tenen el president correctament inscrit al Registre d’entitats esportives).

Mentre, nombrosos perjudicats han negat policialment i judicialment haver signat cap document al seu favor.

MOLT MÉS ENCARA

La interlocutòria atribueix als principals investigats, Joan Soteras Vigo i Víctor Güell Serra, l’encàrrec d’aquestes actes o certificats presumptament falsificats, i afegeix que s’haurien fet amb el consentiment i coneixement d’un altre dels investigats, José M Calle.

També sosté que, per a l’elaboració d’aquests documents, es van extreure dades oficials de la base de dades de la pròpia FCF per part dels investigats i sota la supervisió i direcció de Calle, que seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

I, PER SI FALTÉS ALGUNA COSA,… BONUS

El capítol d’administració deslleial encara ho és més. L’auto parla d’un presumpte ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Soteras: ús indegut de targetes de dèbit de la FCF per a despeses personals; cobertura de despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral; pagament d’actes notarials,

Fins i tot, compensacions econòmiques en forma de ‘bonus’ o increments salarials acordats des de la mateixa Federació d’entre 3.000 i 10.500 euros a membres de l’equip de Soteras, entre els quals la jutgessa cita José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero. La resolució afegeix, a més, indicis que la campanya electoral de febrer de 2023 es va costejar o sufragar amb recursos federatius i no personals del candidat o del seu equip.

NO ACABA AQUÍ EL BENEFICI

La magistrada descriu també l’ús de correus personals i corporatius. A més d’equips informàtics de sobretaula, portàtils, tauletes, telèfons mòbils, serveis de missatgeria instantània, la intranet corporativa i arxius intercanviats al servidor i al “drive” de la Federació durant tot el procés electoral, sempre presumptament al servei de l’estratègia per beneficiar el candidat Joan Soteras.

DE JUTJAT A JUTJAT I D’EXCUSA EN EXCUSA

La pròpia interlocutòria explica que el jutjat de Sabadell ja es va inhibir a favor del Jutjat d’Instrucció número 11 de Barcelona, després que el ministeri fiscal considerés que hi havia delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic presumptament comesos, almenys en part, a la seu de la FCF de Barcelona.

Però el jutjat barceloní va rebutjar la inhibició el 29 de juliol de 2025. I davant d’aquesta negativa, la jutgessa de Sabadell va acabar plantejant qüestió de competència negativa davant l’Audiència Provincial de Barcelona el mateix 1 d’octubre de 2025.

MENTRESTANT, EL TEMPS PASSA

És a dir: Sabadell diu que la causa, per connexitat i per lloc de comissió d’una part substancial dels fets, ha d’anar a Barcelona. Barcelona diu que no. I la pilota puja a l’Audiència Provincial. I aquí és on la situació deixa de ser només complexa i comença a semblar inacceptable.

Perquè una cosa és que una causa sigui tècnicament difícil. I una altra de molt diferent és que, davant d’uns fets que la instructora descriu amb aquest nivell de concreció, el sistema judicial projecti la imatge d’anar-se passant el cas com si fos una patata calenta.

En qualsevol altre entorn, una resolució judicial que parla de signatures presumptament falsificades per alterar la representació notarial del vot, de recursos federatius desviats a una campanya electoral i de primes o beneficis per a l’equip del candidat hauria provocat una reacció institucional de màxima urgència.

Així és com una causa gravíssima corre el risc de convertir-se, no en un exemple de depuració de responsabilitats, sinó en un monument a la lentitud. I el pitjor és que, a aquestes alçades, ja no sorprèn.

The post De Jutjat a Jutjat, però a l’FCF encara no li ha tocat appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Tribunal Català de l’Esport (TCE) fa temps que s’està guanyant una segona fama dins del futbol català. No perquè s’equivoqui en un expedient concret, no perquè dicti una resolució discutible.

No és per això, sinó perquè, massa sovint, quan el cas és incòmode per a la Federació Catalana de Futbol (FCF), el Tribunal entra en una zona grisa feta de suspensions, ampliacions de termini i silencis que buiden de contingut qualsevol expectativa de tutela real. El patró és massa evident per ser casual.

PRIMER EXEMPLE: EL CAS FRAU ELECTORAL

El TCE admet la incoació d’expedient disciplinari contra vint directius i professionals federatius per fets gravíssims vinculats al procés electoral de la FCF, entre ells presumptes abusos d’autoritat i actuacions destinades a alterar resultats electorals.

És a dir, reconeix que hi ha matèria suficientment seriosa per obrir expedient. Però, tot seguit, ho suspèn “a tots els efectes” per una pretesa prejudicialitat penal i després es nega, en la pràctica, a resoldre el recurs contra aquesta mateixa decisió mentre no hi hagi resolució penal ferma.

Traduït: s’admet que els fets són prou greus per actuar, però s’aconsegueix que no es mogui res. Ni expedient efectiu, ni mesures, ni resolució de fons. Res. Congelador institucional.

SEGON EXEMPLE: EL CAS PIRINAICA

La reclamació sobre la cobertura de la vacant que va acabar afavorint el Santfeliuenc -club presidit per Alberto Prieto, exhome fort de l’entorn presidencial federatiu de Joan Soteras– enlloc de la Pirinaica, arriba al TCE.

I què fa el Tribunal?. Resoldre ràpid un afer que afecta l’equitat competitiva i la credibilitat del sistema? No. El 24 de març de 2026 acorda ampliar en un mes el termini per resoldre, invocant un “volum considerable de procediments”. I, per acabar-ho d’adobar, recorda que contra aquesta decisió no hi cap recurs.

Recordem: és una reclamació que ve de la temporada passada, del criteri que va seguir la FCF per cobrir la vacant que va deixar el Som Maresme a la Lliga Elit.

Sempre hi ha una excusa formal. Sempre hi ha un article a mà. Però en el futbol, arribar tard no és neutral. Arribar tard és, moltes vegades, prendre partit pels fets consumats.

TERCER EXEMPLE: EL CAS DE L’ÀRBITRE ANTONIO CASTILLO

Després de recórrer dues sancions i demanar la suspensió cautelar, l’afectat sosté que, transcorregut un mes, la cautelar s’ha estimat per silenci positiu d’acord amb la normativa vigent, i demana el certificat corresponent.

El TCE li respon que el seu reglament específic no contempla aquell efecte del silenci i li denega el certificat. I el principi de jerarquia normativa conforme una llei preval per sobre d’un reglament?

Novament, discutibles subterfugis legals. El que no es pot discutir és el resultat pràctic: si una cautelar no es resol amb utilitat temporal, ja no és tutela cautelar, és burocràcia decorativa.

I aquí és on el problema del TCE deixa de ser jurídic i passa a ser polític, institucional i fins i tot moral. Perquè els tres casos apunten en la mateixa direcció: quan la qüestió pot incomodar la FCF, el Tribunal no exhibeix fermesa ni agilitat; exhibeix una passivitat exquisidament administrada.

NOUS MEMBRES, VELLES COSTUMS

Potser tot és casual. Potser tot és impecablement legal. Potser tot té una justificació reglamentària. Però després de veure com s’encalla el cas del presumpte frau electoral, com s’allarga el cas Pirinaica i com es dilata el cas de l’Antonio Castullo, el que ja costa molt de creure és que tot sigui innocent.

I la cosa ve de lluny, els membres del TCE van ser renovats aquest 2026, però recorden com l’anterior Tribunal també va deixar dins el calaix la denúncia de l’exsecretari general en forma de diligències informatives?

La sensació que queda de tot plegat és una altra: que la FCF, quan l’assumpte crema, sempre troba al TCE un mur tou. Un organisme que no arxiva del tot, però tampoc impulsa; que no exonera obertament, però tampoc entra on fa mal; que no resol els assumptes incòmodes, sinó que els adorm. I això, en un òrgan que hauria de garantir netedat i imparcialitat, és devastador.

LA JUSTÍCIA NO POT DEMORAR-SE

Ningú no pot afirmar lleugerament que la FCF tingui fil directe amb el TCE sense una prova definitiva. Però sí que es pot afirmar una cosa, i cada cop amb menys matisos: el TCE fa massa mèrits perquè aquesta sospita creixi.

I quan un tribunal esportiu arriba a aquest punt, el problema ja no és només el que decideix. El problema és que una part creixent del futbol català ja no espera justícia d’ell, sinó només demora, no fos cas que s’incomodi massa a la FCF.

The post Un TCE que no resol assumptes incòmodes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Al final no va haver-hi judici entre la FCF i el ja exsecretari general, Oriol Camacho. Després d’una hora de despatxos, les dues parts citades al jutjat social número 8 van pactar l’adeu després d’onze anys en el càrrec.

La Federació, representada pel somrient director Calle, el genuflex sotsecretari Garrido i el despatx SB Advocats, va arribar amb la lliçó apresa a la Ciutat de la Justícia.

ADEU D’ORIOL CAMACHO A SOTERAS-CALLE

Per part de Camacho van acudir com a testimonis l’empleada Cristina Olivé i l’exvicepresident, Josep Vives. Mentre la primera continua amb el seu acomiadament pendent de resolució, la dona del segon (secretària de Tarragona) ja va finalitzar la seva relació també a seu judicial.

Durant una hora la seqüència final d’aquesta història, que encara tindrà més capítols, va oferir diferents seqüències que no van més enllà de qualsevol judici laboral. Al final, després d’una hora de negociacions entre les defenses, el jutge va saber arribar a l’acord final per a evitar el judici. “Més val un mal acord que un bon judici”… doncs això.

Oriol Camacho se’n va del carrer Sicília després de dos anys absent per haver denunciat tota la presumpta corrupció que envolta al futbol català. D’altra banda, Soteras i el seu director podran continuar preparant les eleccions del 2027.

ES TORNARAN A TROBAR

El comiat de Camacho no significarà el final de la seva relació amb els dirigents federatius. De fet, continuen pendents de data diverses causes: la demanda per injúries i calúmnies d‘Oriol a Soteras, el seu testimoni en el cas Manel Duran i l’especificació de malaltia professional o comuna de l’exsecretari.

Camacho va ser directiu (2009), assessor jurídic (2015) i ha acabat com a secretari general aquest 2026. Previsiblement, tornarà també a escena quan la jutgessa del 2 de Sabadell decideixi data de judici per falsificació de signatures i actes i administració deslleial.

The post Nou ‘èxit’ econòmic de Soteras-Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

La FCF tenia 179.187 llicències la temporada 2018/2019 i 233.532 la 2024/2025, última dada publicada, el que suposa un increment de 54.345 llicències (un 30,33%) des que Joan Soteras rebés el ‘regal’ de la presidència d’Andreu Subies.

Només cal comparar les dades amb la Federació Andalusa de Futbol (RFAF), per veure que és… un engany! La RFAF, la segona federació amb més llicències després de la FCF, tenia 159.104 llicències la temporada 2018/2019 i 222.700 l’última registrada (2024/2025).

MIRACLE O ENGANY DEL DIRECTOR?

Resum: un creixement de 63.596 llicències (el 39,97%). O, si volen, la Catalana creix 10 punts menys que la seva immediata competidora.

Amb l’increment de llicències, creixen els ingressos pel Portal del Federat, quotes als clubs, etc. Entrant al portal de transparència de la FCF i repassant la documentació de les assemblees generals, de lliure consulta al web oficial, veiem dades interessants.

I EL MIRACLE ECONÒMIC?

La FCF ingressava l’exercici 2019 (primer any sencer de Joan Soteras al capdavant de l’entitat) 4,08 milions d’euros per llicències i quotes de clubs mentre que el 2026 espera recaptar 7,63 milions d’euros, el que implica un increment de 3,55 milions d’euros (un 87%).

Aquest increment de llicències, també ha fet crèixer les subvencions públiques, que han passat dels 2 milions d’euros (2019) als 4,82 que s’espera rebre el 2026. Creixement de 2,82 milions d’euros (un 141%).

L’altra partida que també creix son les sancions: de 685.000 € (2019) a 826.000 (2026), del 20,6% i 141.000 euros.

És a dir, la FCF ingressa 4 milions d’euros més actualment que el 2019, pel creixement dels practicants. El 2019, la FCF va repartir als clubs 2,36 milions d’euros als clubs, segons el meravellós llibret propagandístic “La Casa del Futbol” i la 2024/2025, se n’han repartit 3,79, el que suposa un increment de 1,43 milions d’euros.

ACTES NOTARIALS, TARGETES BLACK, ADVOCATS…?

I els 2,57 milions d’euros restants?! No es reparteixen entre els clubs? En què s’han gastat doncs? En actes notarials, targetes black, advocats, etc.?

El que està clar és que la temporada 2018/2019 es repartien 2,36 milions d’euros entre 10.533 equips, el que sortia a una mitjana de 224€ per equip. La 2024/2025, se n’han repartit 3,79 a 13.331 clubs, el que surt una mitjana de 284€ per equip. 60 euros de més en 6 anys, 10 euros per any.

Tal i com recordava el director al Parlament, l’IPC ha pujat un 21% durant el període Soteras i l’increment de les subvencions per equip ha estat del 26%, és a dir, poc més de l’IPC.

En canvi, si repartís aquests 2,57 milions que després veurem a què es destinen, cada equip rebria 498 euros, més del doble que la temporada 2018/2019.

LA DESPESA ES REDUEIX… EN EL QUE INTERESSA

El director també va dir que havia reduït dràsticament la despesa. En sous i salaris, es manté pràcticament la mateixa despesa perquè tots els acomiadaments realitzats han estat reemplaçats amb amics i saludats, com ara Gemma Deumal per indicació d’Alejandro Talavera, com diuen els Mossos als seus atestats, que mentre defensava una renovació de la junta -Talavera- estava pactant amb Calle.

Recorden com els diputats li van refrescar allò de “encima de todo está el PSC”? Talavera era el noi PSC, ara estan tots ben juntets gaudint del pressupost federatiu.

Tampoc s’ha reduït la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques, que passsa de 231.200 (2019) a 796.900 (2026), ni en retribucions a directius, que passa de 409.700 a 544.000 (2026), incloses les “despeses socials”; el que suposa un increment de 565.700 € (un 244,7%, felicitats nois!) i 134.300 € (un 32,78%), respectivament.

LA DEIXADESA FA PERDRE DINERS ALS CLUBS CATALANS

Ja els va dir Calle als delegats, que havien de recular i no reculaven. Ell tampoc ha reculat, ha fet viatges personals a càrrec federatiu, va facturar serveis inexistents a través de la seva dona, té un Mercedes d’empresa… Així consta als atestats del Mossos d’Esquadra i en informacions publicades al diari El Món el 2016.

Fent el mateix comparatiu, l’Escola d’Entrenadors d’Israel López facturava l’any 2019 1,38 milions d’euros en cursets, xifra que s’estima reduir l’exercici 2026 a 1,05 milions, el que suposa una pèrdua de 330.000 € (un 24% menys).

Sagnant és també la pèrdua d’ingressos en màrqueting i publicitat de la FCF. El 2019 era de 1,02 milions. Actualment, uns lamentables 536.000€. Sembla que els dirigents actuals no animen massa a les empreses a invertir en patrocinis a la FCF amb tants assumptes judicials. Per què serà…?

Això i que, segons va publicar Crónica Global, alguns patrocinadors com Iniciatives Events no haurien abonat el seu patrocini quan els tocava, a canvi de… el Jutjat de Sabadell dirà.

The post Contes i comptes del director appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres hores de discursos al Parlament de Catalunya, preguntes amb conegudes respostes i amb lectures de manual per una autorentada general resumeixen l’apassionant assumpte de la presumpta corrupció de la FCF. De fet, tot va arribar condicionat hores abans amb la decisió del conseller Berni Alvarez després de no convocar una Assemblea extraordinària que li van sol·licitar més de 400 clubs.

La presència de Soteras, crescut per la sentència-Berni., amb l’ofès Calle i amb l’obedient sotssecretari Garrido no van donar per a molt. Encara sort que el secretari general Oriol Camacho va refrescar memòries i el president de Democràcia i Transparència a l’Esport, Miguel Galán, va agitar la tarda.

CAMACHO REFRESCA MEMÒRIES

Les primeres paraules de Camacho van obrir foc per a tornar a insistir en les seves greus acusacions als participants a la candidatura de Joan Soteras. “Va haver-hi participació activa de personal laboral de la FCF al procés electoral i a la confecció d’actes així com “manipulació de la junta electoral”.

La creació d’una estructura “paral·lela” a la federativa amb la finalitat d’ajudar “a la candidatura de Soteras” va quedar evident. Encara més, va recordar “la utilització de targetes federatives” amb finalitats electorals així com “el càrrec federatiu” de les actes electorals (234).

En resum: “una política de terra cremada. Encara hi ha moltes coses per a conèixer, s’han donat represàlies amb treballadors i mitjans de comunicació. Hi ha una deshumanització en el tracte per part de dues persones (Soteras i Calle) i una victimització permanent”.

ANUNCI DE QUERELLA AL PARLAMENT

Miguel Galán, per part seva, va anar per totes des del principi. “Anuncio una querella contra el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la presidenta del Consell Català, Carmen Bastida, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa”.

El president de Transparència i Democràcia a l’Esport va parlar dels “imputats Soteras i Calle “, va qualificar de “còmplice” al conseller i de la “trama Abel-Calle en clara connivència política”. A més, va recordar que l’encara president de la Catalana també està “imputat a l’Operació Brody (Supercopa)”.

El discurs de ‘Querellator’ va ser molt dur. “El conseller ha trepitjat la democràcia de la FCF, ha estat un cop institucional i arribarem fins al final”.

El posterior encreuament de paraules amb el diputat socialista Mario García mereix capítol especial perquè “hauria de moderar el seu to i les seves paraules, aporti proves i menys discursos polítics o vagi al jutjat, però sense amenaces ni lluïment personal”. Així li va recriminar el representant del PSC a un Galán que es va limitar a respondre-li que estava “molt mal informat”. Poc després, García va recordar als federatius que “si 400 clubs els demanen una Assemblea, no poden mirar cap a una altra banda”,

Galán va avançar que “la trama Abel García-Calle” ja ha triat “Antonio Escudero, actual viepresident, com a futur president”.

EL TRIO FEDERATIU TREU PIT

Després de la informativa participació de la representant de l’Oficina Antifrau, Olinda Ania, va aparèixer el trio Soteras-Calle-Garrido.

Nou minuts de discurs inicial d’un crescut president, per a qui sempre són “falses” les informacions periodístiques, no va parlar en cap moment sobre la raó de la seva presència al Parlament. I va acabar la seva participació amb un avís: “Que es preparin perquè hauran de guanyar les eleccions (?). Tot el que diuen són mentides i contes xinesos”. Només li va faltar aplaudir-se.

És clar que per a això va portar als seus escuders. El jurista Garrido va insistir. “A la FCF no hi ha imputats sinó investigats”, la qual cosa va provocar la puntualització de Dani Cornellà (CUP) encara que es va quedar amb les ganes de saber si el sotssecretari havia estat “neutral” a les eleccions o sobre el present del responsable de Recursos Humans, Manchado, autor de la cèlebre frase dirigida a la seva esposa –“Som a la FCF falsificat signatures”.

Per cert: una pregunta curiosa (PP): -“S’ha dit que el PSC està damunt de tot”- va obtenir una resposta encara més del PSC ja que “ja ens agradaria a nosaltres”.

GARRIDO GUANYA NÚMEROS

Després de titular com a “incòlume” el procés electoral 2023, va treure el ‘Cas Soule’ i va insistir que “només hi ha 2 acusacions particulars” al jutjat de Sabadell.

Per cert: dels 442 clubs que van sol·licitar Assemblea “només eren vàlides 186, va haver-hi un 60% invàlides i es volia fer un ús fraudulent de la normativa”.

VICTIMISME I MEDALLES PER A CALLE

Les paraules més victimistes les va regalar el director José M. Calle. “No s’ha respectat mai la meva presumpció d’innocència” va iniciar el seu resum final. Fins i tot va sofrir “una denúncia anònima que finalment sempre són falses”.

A poc a poc es va anar creixent amb Oriol Camacho com a objectiu. “Va endur-se documentació sensible a un candidat a casa seva, es va negar set vegades a lliurar informació a l’Audiència sobre la Mutualitat i ens va dir que ens anava a fotre”, va verbalitzar. La quarantena d’acomiadaments no són res, ja que “hi ha molt bon ambient a la FCF i totes les circulars són públiques. Camacho només parla, però no acredita res”.

The post El Parlament no s’assabenta de la pel·lícula de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

La sessió al Parlament de Catalunya arriba enmig d’una invesitgació judicial i d’un reguitzell d’articles periodístics. Objectiu? una operació organitzada per l’encara president, Joan Soteras, i el director Calle, per condicionar el vot i controlar els òrgans federatius.

Amb declaracions de presidents de club que admeten que els van falsificar la signatura, testimonis (des)protegits i atestats contundents dels Mossos d’Esquadra, que impliquen un llarg llistat de treballadors, directius, notaris, empreses patrocinadores i trans-comunicadors.

SOTERAS PASSA DEL PARLAMENT

Estan citats a comparèixer (per aquest ordre): Miguel Galán (president de l’associació Democracia y Transparencia en el Deporte), Oriol Camacho (l’encara secretari general) i representants de l’Oficina Antifrau. D’altra banda, Joan Soteras (sembla que no anirà), Calle i Sergi Garrido (secretari en funcions).

Les investigacions assenyalen l’elaboració de documents “a mida” i la presumpta falsificació massiva de signatures per fer votar clubs sense consentiment dels seus responsables. Els atestats dels Mossos d’Esquadra parlen de centenars i d’una operativa presumptament capitanejada per Calle i executada pels seus treballadors més fidels, posteriorment premiats amb augments de sou.

Els Mossos també han documentat pràctiques de represàlia als clubs que van negar el vot a Soteras: retards i suspensió d’ajuts, pitjors horaris i obstacles administratius per obtenir pilotes, per exemple.

RIDÍCUL DEL TCE I DEL CCE

També han constatat una operativa digital destinada a desacreditar Juanjo Isern, candidat opositor, mitjançant usuaris fake creats suposadament des del propi Gabinet de Presidència de Soteras.

Els Mossos també apunten a què tant la campanya electoral de Soteras, les actes notarials que va encarregar, el cost dels advocats i procuradors i altres conceptes, haurien estat presumptament repercutits a la FCF. També documenten com Soteras va demanar suport a la RFEF i com haurien rebut 800.000 per un programari que la pròpia RFEF podria haver desenvolupat amb recursos propis, segons afirmen els investigadors.

Les compareixences del Parlament serviran també per posar de relleu que, malgrat la gravetat dels fets, ni el Tribunal Català de l’Esport, ni la inspecció del Consell Català de l’Esport han fet absolutament res per investigar ni documentar aquest escàndol. Al contrari, han intentat que les denúncies morissin en l’oblit, fins que el Síndic de Greuges els ha tocat el crostó.

LA INACCIÓ DEL CONSELLER BERNI

Les eleccions a la FCF de 2005, entre Jaume Roura i Jordi Roche, van ser anul•lades per un frau generalitzat i se’n va modificar la normativa per acabar amb les trampes. Hi va haver una actuació ràpida i contundent. L’actual administració esportiva, liderada per Berni Álvarez, no ha fet cap actuació; el que perpetua el problema indefinidament i trasllada un insoportable missatge d’impunitat als presumptes tramposos. La trampa, té premi.

La història de la humanitat està plena d’exemples d’indecència, com el genocidi de Ruanda. I només hem après a no cometre els mateixos errors quan els fets s’investiguen, es depuren responsabilitats i es fan les oportunes reformes legislatives per evitar que fets similars tinguin lloc en el futur.

ESLÒGANS OFICIALS BUITS

Els conceptes d’esport 360° i situar l’esportista al centre, son eslògans buits si no es garanteix la bona governança a les entitats que fan possible la pràctica esportiva. Vulgui o no el conseller Álvarez, la veritat se sabrà i aquest dimarts dia 20 al Parlament, li ensenyaran el camí. Aprengui del 2005 i, encara que ja sigui tard, prengui mesures per garantir unes eleccions veritablement democràtiques al futbol català. Per si no s’ha enterat encara, els clubs li estan demanant…

The post El Parlament ensenya a Berni i Soteras s’amaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb el victimisme per davant, l’‘amenaça’ de continuar en el càrrec de president i una prepotència digna de temps pretèrits, l’encara president de la FCF, Joan Soteras, va negar el que tothom esperava. 442 clubs li demanen que convoqui Assemblea extraordinària per a unes noves eleccions i es nega per “deficiències molt greus”.

Caldrà creure’s (o no) els arguments del septuagenari i els del ‘pobret’ sotssecretari Sergi Garrido (còlic inclòs). Per cert, l’empleat ‘centenari’ (pel sou) va fer més impressió de ser el cap de campanya de Soteras que un alt dirigent del carrer Sicília.

Ara només queda que el Conseller d’Esports, Berni Alvarez, compleixi la seva paraula i actuï donat el bloqueig futbolístic.

SOTERAS I LA SEVA COVARDIA

El ‘míting’ va estar molt lluny d’una roda de premsa, és més, va haver-hi qui (el de Ràdio Marca, perdó per donar el nom del digníssim mitjà de comunicació) que, quan va acabar l’autopromoció el ‘duo dinàmic’ només se li va ocórrer dir que “no fan falten preguntes, tot ha quedat molt clar”. És clar que la publicitat et torna més pallús del que ets.

Però sí que va haver-hi preguntes perquè sempre hi ha excepcions i aquí es van llançar contra els presidents de Nàstic (Lluís Fàbregas), Joan B. Agustí (Olot) i Antonio Morales (FE Grama). Un a un van anar responent a algunes afirmacions encara que el primer va ser destacar que “no hi ha cap imputat en aquesta junta sinó algun investigat”. No tothom sap que és el mateix, però queda bé.

“SÓN DEMAGOGS PROFESSIONALS”

Soteras que va repartir carnets de catalans a la reunió – “Galán, un gran català”-, va qualificar de “demagogs professionals” a Fàbregas i a Agustí i els va animar a ser “més solidaris” a l’hora de repartir els diners que reben de la RFEF.

Amb Antonio Morales va ser més lluny perquè li va qualificar de “mentider” i va mostrar una carta d’adhesió “amb la signatura autèntica (?)” del colomenc. Morales, que li ha dit de tot al sabadellenc i al seu director Calle, ni s’immuta sinó que li contestarà a la cara. “No hem fet res estrany”, va afegir Garrido va elevar el seu to realment embafador i adulador. “El gran gruix del futbol català està content, no podem confrontar totes les notícies que surten (?), som de perfil baix. La tendència d’aquesta FCF és a l’alça gràcies a Joan Soteras i la seva junta”, va ‘pilotejar’.

CAS SOULE I DEFICIÈNCIES

El seu cap Soteras trencava, de tant en tant, l’acurat discurs de l’afectat Garrido. “Nosaltres no estem imputats, estan enganyant els clubs, són una colla de mentiders”, va comentar al company de la Cadena COPE quan li va demanar noms i cognoms dels ‘dolents’ de la pel·lícula. Es va amagar.

“Nosaltres guanyem diners per a repartir als clubs i no per a quedar-nos-ho nosaltres, cosa que anys enrere alguns es perdien pel camí”, va explotar amb un somriure d’haver descobert el món. Noms? Cap. Com tampoc recorda el seu càrrec de vicepresident amb “el millor president de la història de la FCF”, Andreu Subies. Aquesta frase també la va dir encara que la seva selectiva memòria ara no la recordi.

I, per descomptat, el cas Soule. Mentre el seu letal director Calle segueix a Manila, perquè sense la seva presència no es podria jugar el Mundial femení de futbol sala, el duo letal de la FCF va parlar de “deficiències molt greus“ i “ús fraudulent d’Estatuts”.

Cas Soule: una Instrucció tancada des de setembre del 2024. No diu (també oblida) que la justícia ja ha rebutjat dues vegades a la Federació perquè la FCF mai pot ser part “perjudicada” en el cas sinó, en tot cas, “beneficiada”. Li és igual, ara diuen que es personaran “ com a acusació particular”. Pagaran els clubs, evidentment, com tots els casos judicials que aquesta FCF assumeix.

The post El poruc Soteras llança la pedra a Berni appeared first on FutbolCatalunya.com.

El serial de la Federació Catalana de Futbol (FCF) no té fi i, quan semblava que l’allau de firmes presentades el 19 de noviembre –441 clubs, superant el 15% necessari- no deixava marge de maniobra a la directiva per evitar les urnes, el carrer Sicília mou fitxa.

I ho ha fet amb una jugada que els clubs sol·licitants no han dubtat a qualificar d'”estratègia obstructiva”. 

SOTERAS SE’N RIU DE LA FCF I DELS CLUBS

En una resolució dictada amb ‘nocturnitat’ un diumenge a la nit (30N), l’executiva de la FCF, amb la signatura del vicesecretari Garrido, ha paralitzat la convocatòria. L’excusa? Exigir als 441 presidents signants que enviïn una fotocòpia del seu DNI en 48 hores per “verificar la identitat”.

La resposta dels clubs no s’ha fet esperar. Aquest mateix dilluns, Lluís Fàbregas (Gimnàstic de Tarragona), Antonio Morales (FE Grama) i Joan Agustí (UE Olot) han presentat un contundent escrit d’al·legacions que desmunta els arguments federatius. 

​El text posa davant del mirall les contradiccions de l’ens federatiu ja que els clubs recorden que tots els signants figuren amb el seu càrrec vigent al web oficial de la FCF. És a dir, la Federació ja té les seves dades, els seus DNI i, el més important, els reconeix com a representants legals. 

​Com assenyalen irònicament les al·legacions: la FCF no discuteix la seva identitat per “la realització dels tràmits federatius ordinaris, inclosa la percepció de subvencions”. Sobtadament, diu no tenir els DNI quan demanen una Assemblea. Els clubs ho tenen clar: “Reconèixer selectivament a conveniència la representació dels clubs constitueix […] una arbitrarietat injustificable”.

LA COARTADA DE LA PROTECCIÓ DE DADES

L’argumentari federatiu s’aferra a la doctrina de la Junta Electoral i a la Llei de Dades, assegurant que necessiten el DNI per evitar “suplantacions” i garantir que la firma és actual. Asseguren que moltes dades els arriben del Registre d’Entitats Esportives sense el DNI adjunt i que no poden “reutilitzar” dades antigues. 

​Però els opositors destapen el que consideren una farsa jurídica. Argumenten que la llei de procediment administratiu prohibeix demanar documents que la federació ja té en el seu poder.

A més, recorden que encara no estem en un procés electoral, sinó en una sol·licitud d’Assemblea regulada pel Decret 58/2010, que no exigeix aportar el DNI en aquesta fase. 

UNA FARSA JURÍDICA

El dard més enverinat dels clubs fa referència a informacions periodístiques prèvies que apuntaven que la FCF sí que hauria utilitzat dades de forma “partidista” en anteriors eleccions per elevar a públic actes notarials a favor del llavors candidat Joan Soteras. Un fet investigat pels Mossos d’Esquadra i el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell: la Catalana no vol verificar documents que ja té en el seu poder”, sentencien. 

​El moviment de l’executiva sembla dissenyat per tombar la iniciativa per esgotament. Han donat un termini de només dos dies hàbils, que acaba el 2 de desembre a les 23:59h, i han advertit que si no s’envia el DNI s’aplicarà el “silenci negatiu” (l’adhesió no comptarà). Tot això, obligant a fer-ho per una bústia especifica de la intranet, per acabar de complicar la cosa. 

UN TERMINI IMPOSSIBLE I L’AMENAÇA DEL TCE

Els clubs, però, no s’arronsan. En el seu escrit demanen la revocació immediata de l’acord i l’admissió de la sol·licitud d’Assemblea. I llancen una advertència final molt clara: si continuen les “traves irregulars”, interposaran una denúncia al Tribunal Català de l’Esport (TCE) contra els membres de govern per “abús d’autoritat i usurpació de funcions”.

I no es deixen d’esmentar que per el mateix motiu ja hi ha 20 directius i professionals expedientats.

​La pilota és ara a la teulada de Soteras i la seva junta. Rectificaran o s’arriscarn a una nova inhabilitació per impedir que els clubs votin? De moment, la sensació és de déjà-vu: burocràcia contra democràcia. La polèmica torna a estar servida mentre el conseller d’esports, Berni Álvarez, comença a mirar-se tot aquest serial amb més preocupació, després d’estar desaparegut durant mesos.

PUNTS CLAU DEL CONFLICTE

Fets: 441 clubs demanen Assemblea Extraordinària (més del 15% requerit). 

​Resposta FCF: Demana fotocòpia del DNI a tots per validar les firmes, al·legant seguretat jurídica. 

​Rèplica dels Clubs: És il·legal demanar documents que la FCF ja té; és una maniobra per guanyar temps i desincentivar la participació.

Intervenció de la Generalitat: Berni Álvarez va informar el Parlament que tenia un informe jurídic que si la FCF no convocava, ho havia de fer el seu Departament de forma subsidiària.

The post La FCF exigeix DNI per “obstruir” les eleccions appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Hem fet tot el possible, el màxim” va finalitzar el teu torn de rèplica el conseller Berni Alvarez davant la Comissió d’Esports del Parlament. Després d’un discurs inicial d’onze minuts, va invertir vint més en les seves respostes.

El responsable de l’esport a Catalunya va declarar que “hem volgut ser els més transparents possibles” en el cas de la presumpta corrupció que envolta a la Federació Catalana de futbol.

“L’OFICI D’IMPULS” DE BERNI

Amb un discurs molt preparat, el conseller, acompanyat pel secretari general Abel García, que va prendre moltes notes, va oferir una detallada cronologia dels seus actes. Des de la seva arribada el passat 12 d’agost del 2024 “hem arreglat el TCE, executat un pla de xoc en el Registre dels clubs i hem preguntat als nostres serveis jurídics cap a on podem anar”.

VEURE VIDEO SESSIÓ PARLAMENT DIMARTS 25 NOVEMBRE 2025

Això ha donat opció “a un ofici d’impuls el passat 13 de maig del 25 com a recordatori formal al TCE del cas perquè es manifestés des de la seva independència”. La resposta del TCE, segons Alvarez, va arribar “un dia després i vam informar l’interessat (Oriol Camacho)”.

La intenció, segons el dirigent reusenc, ha estat “intentar evitar col·lisions entre el que podíem o no podíem fer. És la diferència entre fer soroll o governar, garantir abans que pressionar”.

INACCIÓ? INTERVENTORS?

Com a aperitiu als representants polítics, el conseller va reconèixer que “estarem pendents” de la validació de signatures de la FCF el termini de la qual finalitza l’11/desembre. “Si hi hagués inacció, actuaríem per la via que marca el TCE; a veure què fa la Federació”.

Poc després afegiria que “no tenim capacitat” per a nomenar uns interventors (en el 2023 tampoc n’hi va haver) que poguessin vigilar la transparència del procés. “Som tres pobrets”, va destacar com a broma abans de repetir que no hi ha hagut “inacció. No haguéssim fet res amb el TCE i s’ha fet. Si hem parlat d’aquest assumpte amb la FCF? No.”

PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS POLÍTICS

Montse Ortiz (Junts), Mario García (Socialistes i Units), Marta Vilalta (Esquerra), Pau Ferran (Partit Popular), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Alberto Tarradas (VOX) van ser els diputats que van entrar en matèria.

Conceptes genèrics com a “transparència” “democràcia” “garantia” o “vot secret” van aparèixer en el Parlament. Encara que per a alguns va ser “un massatge” (Pau Ferran) al conseller, per a altres, com el company de partit de Berni, Mario García, va ser una compareixença “inaudita”. Per cert, com a curiositat, García es va equivocar dues vegades amb els 414 (són 441) clubs que han sol·licitat l‘Assemblea extraordinària.

“No es pot rentar les mans” li va assenyalar Junts a Berni Alvarez, “aquesta Assemblea s’ha de fer Sí o SÍ”, va destacar ERC. En general, els representants dels partits polítics van mostrar estar al dia de tot el que ocorre a la FCF. Una altra cosa serà el seguiment de la realitat.

CALLE I GARRIDO

Per cert: el director Calle i el sotssecretari Garrido hauran d’acudir també al Parlament per a explicar la presumpta corrupció que envolta a la FCF.

En la mateixa reunió, el conseller va reiterar el compromís del Govern amb la defensa dels drets humans i amb Gaza. Alvarez no va ocultar que no pot evitar la participació d’equips israelians a Catalunya en esdeveniments que depenen d’organismes superiors com l’Eurolliga.

The post Berni espera l’Assemblea de la FCF o actuarà appeared first on FutbolCatalunya.com.

La imatge que ofereix avui la política esportiva catalana és vergonyosa. A l’escenari central no hi ha només una federació de futbol esquitxada per acusacions de frau electoral, presumptes falsificacions grolleres d’actes notarials i finançament irregular de la campaña.

També hi ha una Administració –la Secretaria General de l’Esport i el Departament d’Esports– que ha optat per la complicitat amb una Junta Directiva menguant, de la que fugen cada dia més membres.

BERNI ÁLVAREZ, AL PARLAMENT

Aquest dimarts, amb la compareixença del conseller Berni Álvarez a la Comissió d’Esports del Parlament, segur que sortirem de dubtes i ens explicarà com pot ser que el seu Departament no hagi fet absolutament res davant les evidències (àudios inclosos) del frau que s’acumulen sobre la seva taula. 

Els atestats dels Mossos, la pròpia policia de la Generalitat, descriuen una operació organitzada per manipular un procés electoral. 213 certificats que van arribar a acte públic amb signatures presumptament falsificades; 88 directius de clubs que han declarat haver estat objecte de falsificació de la seva signatura; descàrregues massives de documentació de clubs des de la seu federativa en horaris nocturns; grups de xat amb noms que no deixen lloc a dubtes i converses en què es disposa i s’organitza la logística per fer Soteras president amb treballadors de la Federació. Un exemple de neutralitat.

REVELADOR: (“ESTIC A LA FCF FALSIFICANT FIRMES”)

“Estic a la FCF falsificant firmes”, li deia un dels imputats (Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans per a la desgràcia de tots els acomiadats i tots els assetjats) a la seva xicota. “Cuando ha sido época electoral, se abre la mano para comidas”, li deia Calle al cessat/dimitit Jordi Bonet, exvicepresident esportiu i exdelegat de Girona, en relació a l’ús de les targetes de crèdit federatives a favor de la candidatura de Soteras durant el procés electoral. Diners federatius presumptament utilitzats a favor d’un candidat.

Algun diputat li posarà aquests àudios al honorable Conseller o li llegirà les frases de l’atestat de la seva pròpia policia?.

QUE (NO) HA FET EL DEPARTAMENT D’ESPORTS

Aquí entrem al cor més preocupant del relat: la tutela pública. La denúncia es va presentar a l’abril de 2024 per part de l’encara secretari general, Oriol Camacho. Qui té la funció de vetllar per la legalitat del procés, denunciant una trama per afavorir una única candidatura (la de Soteras) amb diners federatius, treballadors i tota mena de mitjans.

A la mateixa, si va sumar el mediàtic “querellator”, Miguel Galán, que presideix l’Associació Democràcia i Transparència a l’Esport.

No només és la gravetat dels fets, sinó qui ho denuncia. Malgrat això, l’expedient al Tribunal Català de l’Esport (TCE), que controla Berni Álvarez, es va quedar embolicat en una fase d’“informació reservada” durant més d’un any i mig.

UN TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT INCOMPETENT

Una maniobra que, com va advertir posteriorment el Síndic de Greuges, posava en risc la prescripció dels fets molt greus. Va caldre la seva intervenció perquè l’administració exercís mínimament les seves funcions i finalment obrís expedient. Això sí, també contra el denunciant, no sigui el cas que algú més s’atreveixi a denunciar en el futur. Una broma de mal gust.

Però la incompetència o la reticència no s’aturen aquí. El mateix TCE, tot i admetre a tràmit fets relacionats amb l’alteració del procés electoral i l’abús d’autoritat, va acordar no admetre la part relativa a l’ús indegut de fons privats, un fet que deixa la part econòmica fora de la via disciplinària del TCE amb l’absurda justificació que no seria “competència” seva.

QUINA ÉS L’EMPRESA QUE MÉS FACTURA A LA FCF?

Això, en la pràctica, suposa que no s’investigui qui va pagar les actes notarials i quina despesa es va fer amb les targetes de crèdit. A Catalunya, hi ha empreses molt poderoses que poden comprar el silenci de l’administració. Preguntin quina és l’empresa que més factura a la Federació Catalana de Futbol i començaran a tenir respostes…

I encara hi ha una lectura més sòrdida: la paralització total de l’expedient per prejudicialitat penal. La mesura és desproporcionada perquè el que hauria d’investigar el TCE (abús d’autoritat, usurpació de funcions, adulteració d’un procés electoral i mal ús de fons privats federatius) no té res a veure amb el que investiga el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell (falsedat en documents i administració deslleial).

El resultat pràctic? Els investigats continuen al seu lloc mentre l’administració renuncia a exercir la seva potestat disciplinària. Llarga vida a la (presumpta?) corrupció.

I ARA… QUÈ FEM, CONSELLER?

I on està el conseller en tot això? Aquest dimarts Berni Álvarez té la possibilitat de donar explicacions públiques i clares. Preguntes Sr Conseller: 1) com i quan es va informar de la denuncia. 2) per què va deixar l’expedient en letargia. 3) quines mesures cautelars es van plantejar per apartar provisionalment als investigats; i 4), SOBRETOT, quina resposta donarà l’Administració per evitar que un nou procés electoral a la Federació de futbol, tutelat per la Generalitat, acabi per ser una nova farsa.

Perquè sí, el conseller ha deixat passar el temps amagant el cap sota l’ala i això ha provocat la ira i la indignació de 441 clubs, que han dit prou de manipulacions. I ara volen eleccions. Quines garanties donarà Sr. Álvarez perquè aquest procés sigui net? O tornarem a viure les mateixes escenes pròpies de república bananera?.

DECISIONS O ADEU

Si la política esportiva és política per a la gent, la gent exigeix que l’esport no sigui l’escenari on s’entén la trampa. Quan hi ha fets tan greus com els que recullen els informes policials i quan l’òrgan públic que ha de tutelar-ho es desdibuixa, només quedaria reprovar al conseller que ha fet possible que l’escàndol hagi esdevingut una bola de neu gegant. Conseller, prengui decisions (o adéu): ara té 441 raons per fer-ho.

The post 441 raons perquè Berni deixi d’encobrir Soteras i Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Antonio Morales (FE Grama) i Josep Centeno (EE Guineueta) han repartit aquest dimarts tot un recital d’arguments contraris a la gestió de Soteras i Calle, president i director de la FCF, respectivament. Al costat del excandidat Juanjo Isern, els dos presidents de clubs, que es van reunir a Sta Coloma amb molts representants del Barcelonès Nord, formen part també de la llista de 500 clubs que demanaran una Assemblea extraordinària de la Catalana.

La decepció de Morales va quedar evident. “Aquest matí han caigut de la convocatòria més de 30 clubs ja sigui per ‘refredats’ inoportuns, problemes ‘familiars’ o simplement per por. Estic molt decebut”, va dir. Això no va impedir la seva duríssima intervenció.

MORALES I CENTENO, CONTUNDENTS

“Els amos de la FCF som els clubs i els que manen ara se n’aniran al carrer aviat per via jurídica o administrativa”, va avançar el colomenc. Aquesta gent són gestors ‘temporeros’ i bé la Conselleria d’Esports o la secretària general han de solucionar aquest problema”, va afegir.

Centeno, per part seva, es va centrar en el nouvingut vicepresident Antonio Escudero. “Quan li vegi se’n durà l’esbroncada del segle. Quan anava en la nostra candidatura amb Isern va dir que Soteras i Calle eren uns corruptes en un acte a Girona i ara es lliura a Calle”, va afirmar. Per cert, al director, ara de ‘bolo’ a Manila, li va recordar que “t’estaré esperant fora de la Federació amb els Mossos quan surtis per la porta amb les teves catanes”.

EL REPÀS D’ISERN

El candidat Juanjo Isern, que demà presentarà al costat dels presidents del Nàstic i de la UE Olot, les 500 signatures de presidents que demanen canvi, va ser rotund. “Són una trama corrupta i desitgen posar al seu president ‘pelele’, com ara és Soteras, que els mantingui els seus privilegis. Es fan rics amb els diners federatius i això no pot ser”, va afirmar.

Segons Isern, el director “no sols no té ni estudis ni preparació per a aquest lloc sinó que extorqueix als clubs amb amenaces permanents. L’anunci de les 500 signatures ha fet que personatges com Agus o ‘Bomba’ Guerrero hagin trucat clubs i els hagin amenaçat”.

GINÉS GARCÍA I EL FUTBOL SALA

Com a representant del futbol sala va estar el president del Sta Coloma Futsal, Ginés García. Amb un llenguatge directe, el dirigent va demanar “major protecció” per als clubs petits.

Ginés, un dels ‘guerrers’ del futbol sala català, va donar la cara pels gairebé 400 clubs integrats en la Federació. A més, va afirmar, sense cap temor, que són molt més que la gestió d’un personatge.

The post Morales i Centeno destrossen Soteras i Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot, encara tenim capacitat de sorpresa. Resulta que un cop es va convidar l’anterior Cap d’Administració i Comptabilitat a abandonar “de bon rotllo” i “amb molta pasta” estan molt pròxim a la jubilació, a la FCF es va contractar un responsable de comptabilitat (Raúl), que al cap de poc temps va decidir abandonar el vaixell.

‘Miquelet’ no va ser gaire explícit en les raons de la seva marxa, però no pinta massa bé veient la seva incomoditat. Aleshores apareix de nou l’empleat i decideix que, encara que se n’ha anat el març d’aquest any, no ha de ser substituït, almenys de manera immediata, és a dir, ara no tocava fitxar un nou comptable.

UNA FCF SENSE COMPTABLE. PER QUÈ?

Per sorpresa de Sellarés i de qualsevol persona que conegui una empresa, es trobava ‘Miquelet’, responsable de la comissió econòmica que amb el maneig d’un pressupost aprovat a l’última assemblea de més de 30 milions d’euros, no tenia un comptable durant els darrers mesos. Una més …

No hi ha dubte que arribarà un dia en que qualsevol dels centres internacionals de negoci més reconeguts passaran pel carrer Sicília perquè l’empleat els expliqui com és possible gestionar de manera tan meravellosa una entitat que gestiona 30 milions d’ingressos i 30 milions de despeses, sense responsable de comptabilitat.

Bé, i amb personal que, com reconeix el mateix Sellarés a MD, no tenen experiència en la matèria. Aprofita l’ocasió també per recordar el cas del Director de Recursos Humans, una persona de la confiança de l’empleat, “que no ha passat per cap comitè de selecció i que no està preparada per a aquest càrrec”.

“POBRE GRAU DE FORMACIÓ I COMPETÈNCIA”

El més preocupant és quan l’ex vicepresident diu que ja toca anar-se’n i convocar eleccions, perquè ja no hi ha projectes per endur a la pràctica. Diu que el primer any de mandat van complir tots els seus projectes i que ara només s’està en mode electoral, preparant les eleccions següents. Recorda de forma angoixant el desistiment de funcions del seu amic de l’ànima “Juan”, quan va pretendre ser candidat a la presidència de la RFEF sense cap possibilitat per ser-ho, que va guanyar finalment Louzán, per la qual cosa va deixar “totes les claus en mans de Calle”. El més greu és quan afirma que el totpoderós ha aconseguit posar a la junta una majoria de fidels, per la qual cosa la situació continuarà enquistant-se.

Reconeix que avisava el seu amic Joan de la “nul·la experiència i del pobre grau de formació i competència que té aquesta persona, així com la incapacitat d’acceptar les crítiques”, qualificant-ho d’un simple “matón de barrio”.

TRES FASES DE “NETEJA”

Clar que assumeix errors en tota aquesta gestió del problema. Afegeix que a algú li haurà vingut bé que hi hagi aquesta figura a la FCF. Recorda que el president volia prescindir d’una sèrie de directius i és el que realment va passar després.

Són tres fases de “neteja” dutes a terme: primer, van ser uns quants directius, després molts empleats que van passar els acomiadaments per la comissió econòmica”; i, finalment, a la tercera fase van fora directius de confiança del mateix Joan: Bonet, Mallart, Güell, Cosano y el mateix.

Sellarés confirma que ha intentat influenciar d’alguna manera “Juan”, i que molta gent ho ha intentat, però el president se sent còmode amb Calle al capdavant de tot.

“EN EL FONS TOT VA DE PASTA”

Reconeix que “han deixat situar a la FCF molta gent que no tenen la preparació que haurien de tenir i a més, responen, d’alguna manera, als interessos molt personals d’una persona que està dirigint la FCF“.

El més sagnant és quan reconeix que “en el fons tot va de pasta” i recorda que tant Soteras com Calle, amb les seves remuneracions a la FCF i RFEF estan obtenint prop de 200.000 euros anuals cadascun, per la qual cosa entén que “és motiu suficient per allargar una legislatura quan ja no hi ha cap projecte per posar en marxa”.

“L’únic projecte que hi ha és estar en mode eleccions que és el que ha començat ara Calle, ja que els projectes ens els finalitzem el primer any”.

“EL PRESIDENT IN PECTORE ÉS CALLE”

La raó la veu clara, és l’única forma que té per mantenir el seu status quo actual, perquè fora de la FCF les seves remuneracions podrien ser 7 o 8 vegades inferiors. Arriba a ser contundent quan diu sobre l’empleat que “fora de la federació no val res, és a dir, val allò que val” i recorda la seva activitat laboral anterior.

Quan MD li pregunta davant aquestes dades si Soteras deu alguna cosa a Calle perquè suporti aquesta situació i li hagi donat el control absolut de la FCF, la resposta de Sellarés, el seu amic de l’ànima de tota la vida, no pot ser més significativa.

 “És una pregunta que m’hagués encantat que hagués respost ell. mandat. El president in pectore en aquests moments és Calle amb moltíssima diferència”, diu.

“CONTROLA MÉS DEL 50 % DE LA JUNTA DIRECTIVA”

I ara les traques finals, Sellarés recorda que “Calle, abans de posar la Comissió Econòmica pràcticament a les fosques, va posar la Comissió Executiva, i per a mi és un tema molt greu perquè és com un Consell de Ministres”.

“Si així ho ha decidit Joan, Joan té l’última responsabilitat. Ha començat a reemplaçar delegats i està posant gent que diu que ha professionalitzat la FCF, quan en realitat està situant persones de futbol sala que són gent seva. I el mateix està passant a la resta de Comitès, el de Compliance, el Femení, etc”.

L’escarni més gran es produeix quan Soteras li demana que dimiteixi i si no ho fa, li reconeix que Calle el farà fora perquè controla més del 50 % de la junta directiva.

DE 160.000 LLICÈNCIES (2017) A 230.000 (2025)

Sellarés també presumeix de comptes econòmics sota la seva gestió, amb diversos milions d’euros a caixa els últims anys, però curiosament s’oblida de recordar que el nombre de llicències i, per tant, la xifra d’ingressos s’ha disparat a totes les federacions territorials i, evidentment, la FCF no en seria una excepció.

D’unes 160.000 llicències l’any 2017 s’ha passat a més de 230.000 el 2025. I això és “molta pasta”. El que no ha aclarit Sellarés és quin és el mèrit d’aquesta Junta per a aquest increment de llicències i ingressos, ja que reconeix que el primer any de mandat és van acabar els projectes i ara únicament estan en “mode electoral”.

CONCLUSIÓ I FINAL

Acabem aquesta tercera part de la mateixa manera que la primera i segona: Ara els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme aquesta assemblea extraordinària, els clubs podran votar i dir JA PROU a aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària

NOTA (Veure)

FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)
FCF: l’empleat ridiculitza el president (2)

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (i 3) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Resulta que Miquelet assegura que l’empleat-director li ha fet “bullying”. I en posa exemples, amb perdó, per descollonar-se. Ni al pati de l’escola es veuen aquestes fanfarronades. Diu que si ell assistia a reunions de la comissió econòmica (de la qual era president) o a reunions de la junta directiva (vicepresident), el totpoderós empleat renunciava a assistir pel seu compte. Sí, senyor, amb un parell…

S’imaginen vostès en alguna empresa on la direcció convoqui un empleat a reunions i aquest es negui a acudir perquè hi és present un directiu determinat?. A qualsevol lloc, el problema es resoldria de cop: acomiadament disciplinari i indemnització (zero euros) de l’empleat.

FENÒMENS PARANORMALS A LA FCF

Però al carrer Sicília els fenòmens normals no es contemplen. Es prefereixen fenòmens paranormals. El més sublim és quan Miquelet reconeix el “bullying” que li fa l’empleat, en una segona fase més “perillosa”. Segons diu, no li posen en còpia als correus vinculats amb la comissió econòmica en que ell mateix és el president.

Com a broma de mal gust, no està malament. Surrealista, irracional, absurd, inversemblant, incoherent, delirant, anormal, extravagant, estrany, desgavellat, desconcertant, etc.

Això és el que volen els clubs de la FCF? A qui van votar com a president, a “Juan” o al del presumpte “bullying”?.

FIRMANT COSES QUE NI ELL MATEIX CONEIXIA?

Gastaríem tot el vocabulari amb paraules que podrien denotar un estat de descomposició d’una entitat centenària, en altres temps i modèlica. Actualment, però, convertida ara en una ruïna de valors (només cal recordar les paraules de l’altre vicepresident 1r, Jordi Bonet, en la seva dimissió,).

Per arrodonir la xafogor, Sellarès reconeix que, com a president de la comissió econòmica que ell mateix va crear, té signatura per la qual cosa ell “signa els pagaments”, però que estava firmant coses que ni ell mateix coneixia. La veritat és que això de Miquelet no té nom, amb tot el seu bagatge intel·lectual i empresarial, signant coses econòmiques sense importar-li en aquests moments la possible responsabilitat en què podia incórrer.

Diu que ho va exposar al president. I a la junta? Van acceptar la situació durant tant de temps tots els seus companys directius? Com va dir aquell, “mana ous”… que això passi en una entitat centenària catalana requereix que urgentment el Conseller d’Esports, Berni Álvarez, mogui fitxa i no s’escudi en allò fàcil, dient que és una entitat privada.

AUTOR D’UN BULLING ODIÓS I SENSE DENUNCIAR?

No és normal que s’hagin de recordar a les autoritats quines són les seves funcions. I cal no oblidar que ‘Querellator’ Miguel Galán ja s’ha reunit amb membres d’alt rang del Consell Català de l’Esport. S’ha acabat això de mirar cap a una altra banda.

Sellarés no es talla i assenyala Calle com a autor de “bullying, que fa i que ha fet tantíssima gent”. Aleshores, hauríem de preguntar a Miquelet per què ho han permès durant tant de temps tots els directius, inclòs ell?. No és una forma indigna de ser directiu o directiva i d’incomplir les funcions assignades?

En un moment de l’entrevista, Sellarés llença pilotes fora, sobretot, quan li pregunten pel viatge de l’empleat i la seva família de vacances a Cantàbria, pagat per la FCF.

VIATGE DE PLAER A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Respon que ell no se’n va assabentar, perquè en realitat, només és informat de pagaments que superin els 10.000 euros i que del pagament de les despeses menors se n’encarrega la tresorera actual, Montse Altimira, que va ser col·locada per ell mateix a la junta. Aplaudiment per a la comunicació Miquelet -Altimira.

Potser llavors la pregunta s’hauria d’adreçar a aquesta tresorera, a la qual Soteras va col·locar també a la Junta de la RFEF en el mandat de Rocha ‘el breu’. Algú haurà d’explicar als clubs com és possible que es pagui amb diners federatius, és a dir, diners dels clubs, un viatge de descans i plaer per a la família d’un empleat, en l’organització del qual també va intervenir algun altre treballador de confiança, segons van revelar els Mossos d’Esquadra a l’atestat presentat al Jutjat de Sabadell.

Suposem que els 200.000 euros a l’any que diu Sellarés que cobra a l’any entre la FCF i la RFEF no han de ser suficients quan es tracta de pagar unes vacances familiars.

ELS NÚMEROS D’UN LLIBRE ‘HISTÒRIC’

Es veia Miquelet amb ganes de “cantar” i arriba un moment estel·lar a l’entrevista quan destapa que el Llibre del Centenari de la FCF ha finalitzat amb un pagament de 30.000 euros, facturats per una empresa de l’assessor personal del president “Juan”.

No està gens malament, segur que l’obra s’ho val, però ningú millor per facturar-lo que el mateix assessor del president. I aquí és quan Sellarés ja destapa el pot de les essències en el moment que MD li pregunta pel pagament de 70.000 euros al gendre del president per a un campus de cap de setmana per a nens amb necessitats especials.

“S’HA DE SER MÉS TRANSPARENTS”

No pot ser més clar quan recorda allò de la dona del Cèsar, que no només ha de ser honrada sinó semblar-ho. Diu que sent Joan un “càrrec públic”, aquestes coses s’han de mirar més i s’ha de ser més transparents, sent preferible que els diners reverteixin en els clubs, ja que “s’està administrant diners que no són teus i el que ha passat és un tema que a vegades li costa entendre”.

Ara, els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme una assemblea extraordinària, els clubs podran votar aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària.

VEURE 1A PART: FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miquel Sellarés, ‘molt amic’ de Joan Soteras, extresorer, responsable de la comissió econòmica i vicepresident de la FCF, ha vist com el seu ‘estimat Juan’ li ha posat ‘les banyes’ i ara està al carrer.

Segons ha declarat a Encarna García, a Mundo Deportivo, el totpoderós empleat amb dots de director general, José M. Calle, va posar a Soteras “davant les cordes” com un boxejador a punt de ser noquejat o “entre l’espasa i la paret”: “O ell o jo…”.

UNA FCF PERDUDA ALS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

I com no podia ser d’una altra manera, ‘Joan I de Sabadell’, company de ‘Miquelet’ al Centre Esports Sabadell, a la FCF i de viatges familiars, va pensar que 30 anys junts ja era molt de temps. Evidentment era el millor moment per canviar de parella de ball i decantar-se per la “sàvia nova” d’un jove de cinquanta anys, que ha sabut amassar diners, poder i enemics com no seria capaç qualsevol altra persona.

A l’entrevista de Miquelet hi ha frases que escandalitzen qualsevol que sàpiga com funciona una empresa, un simple negoci, un club o una federació esportiva. Un empleat, el més qualificat de tots, sense dubte, mana, ordena, disposa, assenyala, executa, fa “bullying” (segons Sellarés), proposa el cessament de directius.

“SENSE CAP PREPARACIÓ NI EXPERIÈNCIA”

A més, nomena empleats per tenir-ho tot controlat a la vegada que expulsa treballadors que feia 30 anys que actuaven de forma modèlica al servei dels clubs. Sembla que és millor contractar fidels que truquen a la seva parella de matinada, dient-li: “Cariño, arribaré tard avui, estic falsificant signatures”.

O fidels encarregats de “viatjar “per les xarxes socials per posar a parir a qui no és del gust “de l’amo” (o no, Manolito Gafotas? i d’altres personatges covards, que surten a l’atestat dels Mossos d’Esquadra al Jutjat de Sabadell). Aquest és el nou perfil federatiu? Exemplar, sense dubte.

Com diu Sellarés, tot això sense disposar de cap preparació i cap experiència per part del director general ni dels seus fidels. Imaginem què seria possible si la tinguessin. Té mèrit, de veritat, que gairebé 30 directius i directives assisteixin impassibles a aquest escarni, i romanguin a les seves cadires, esperant que arribi el dia per cobrar els 300 euros al mes per reunió. Fora del carrer Sicília, fa molt fred, segur que pensa més de un directiu.

“QUI TÉ EL PODER REAL ÉS CALLE”

El més gran esperpent encara havia d’arribar. Sellarés diu que “Juan” (el presi) li va prometre que “guanyarien aquesta batalla” (aconseguir que Calle no imposi els seus capricis?). Però a quin món viuen aquests directius del carrer Sicília, permetent que un empleat els tingui controlats sota els seus peus, obeint les seves instruccions?.

Afegeix Miquel: “La realitat és que ‘Juan’ no mana, és un president més representatiu que una altra cosa; qui té el poder real és José Miguel Calle. Ho dic i ho sap tothom”.

Doncs si això és cert, no li ha de tremolar el pols a la Secretaria General de l’Esport català, on el “fidel” Abel García, segur que impulsarà al renovat TCE un expedient de cessament de tots aquests directius i directives, inhabilitant-los a tots i totes per desistiment de funcions com a directius de qualsevol entitat esportiva.

“CONDUINT LA FCF A UN DESCRÈDIT PREOCUPANT”

Costa entendre la posició del conseller Berni Álvarez i del secretari Abel García, quan assisteixen dia rere dia a la degradació de l’entitat esportiva més important de Catalunya i no fan absolutament res, o, si més no, això sembla.

Potser és el moment de recordar l’altre vicepresident 1r també cessat, en formes similars, el gironí Jordi Bonet que tant els defensava en públic en els darrers anys. Ara diu que: “estan conduint la Federació a un descrèdit preocupant, una crisi de reputació i una pèrdua de credibilitat que considero incompatibles amb els valors i la transparència que sempre haurien de guiar la nostra tasca”.

DECISIONS UNILATERALS I COACCIONS

Però no acaba aquí Bonet doncs posa fil a l’agulla: “Aquesta situació s’ha vist agreujada per la manca de coherència i honestedat en certes actuacions internes, així com per la concentració de poder en mans del director general, amb la tolerància i permissivitat del president, que ha fet perdre el rumb de la casa. Aquest factor ha permès que s’imposessin decisions unilaterals i, en alguns casos, amb actituds de coacció cap a altres membres de la Junta i fins i tot treballadors”.

Encara que després de llegir i escoltar Bonet i Sellarés, els hauríem de preguntar si han necessitat tants anys (7) per arribar a aquestes conclusions que es veien fins i tot amb les ulleres ben brutes. Bonet i Sellarés ara poden ser part de la solució, però ningú pot negar que també són part del problema i de la seva cronificació.

“TREURE LA PERSONA QUE TÉ LA FEDERACIÓ SEGRESTADA”

Tornant al Cap de la “caixa”, Sellarés, que no recorda si era tresorer en alguns moments puntuals, és víctima d’un dels ‘contes de la lletera’ tan habituals en els últims anys al carrer Sicília. Es va creure a ‘ulls clucs’ a ‘Juanito’ i va veure en primera persona com el seu amic de tota la vida li va prometre que ell tenia la clau de la ‘caixa de Pandora’.

“Miquel, no et preocupis, farem un pols i el guanyarem (pols a Calle?) (quins il·lusos)… però com va dir Sellarés a Encarna: “no hem guanyat res”. Sellarés pensa que “el més important en aquests moments és treure la persona que té la FCF segrestada i per això no hi ha gaires alternatives: o els clubs preparen una moció de censura o es plantegen de forma immediata unes eleccions”.

SENSE RESTRICCIONS PER PAGAR ADVOCATS

Tornem a l’inici, un empleat, amb càrrec de director general, cobrant gairebé 200.000 euros a l’any (igual que el president), segons diu Sellarés, posa al carrer a directius i treballadors i col·loca els seus peons a tot arreu del carrer Sicília, sense importar-li la seva experiència prèvia o idoneïtat per a la seva feina.

Això té gran mèrit: el món al revés, un únic empleat que passa per sobre de tots els seus caps, els fa callar, els dóna ordres, els fa fora, … i tot això, sense manca de temps.

Com diu Sellarés sembla que es passa la vida a Madrid (la RFEF) i als jutjats amb “tribulacions de Palau” que res importen als clubs catalans, amb els seus problemes interns, amb la seva dificultat per arribar a fi de mes, mentre que al carrer Sicilia no hi ha restriccions per pagar advocats d’alt llinatge que passen sucoses minutes mes a mes.

Els clubs no s’han assabentat que fins ara tots aquests capricis estan sent pagats amb els seus diners, que procedeixen en molts casos de les rifes com diu Antonio Morales, a qui van intentar ‘ajusticiar’ esportivament des d’un infame comitè destituït. Normal, què es pensaven? Era el moment de la seva substitució i gratificar als amics del tan nombrat ‘Informe Poncio’ difós per la UFEC de Gerard Esteva abans de la resolució del TCE.

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de dues reunions de junta directiva per a recollir el lot de Nadal, Soteras i el seu fidel escuder Calle continuen dissenyant el futur a la seva conveniència. Sabedors que el Parlament de Catalunya serà un altre episodi laxant per a la seva història, els preocupa molt més la intenció de recollir signatures i l’arribada d’una Assemblea extraordinària que pugui precipitar esdeveniments. No es presentarà una Moció de censura sinó que s’intentarà provocar un nou procés electoral (aclariment).

Pendents del Jutjat de Sabadell número 2 -responsable de la presumpta falsificació de documents i de signatures electorals-, i de més d’un judici, encara que segons el septuagenari sempre gana, la inquietud es transmet al carrer Sicília.

CARTA D’AMOR’ DES DE VILAFRANCA

Però anem a pams. Aquest dimarts està previst que el poderós Soteras, que no troba escenari per a un Catalunya-Palestina, torni a visitar Vilafranca. Molt ha canviat la delegació des que el sensacional Manel Duran va sortir d’aquell forat. Va passar el locutor, amb més pena que glòria, i va aterrar Joan Estruch, un altre ‘excel·lent’ periodista que ha fet carrera. Des del gabinet de premsa va passar a ser delegat i ara també Cap de Presidència perquè el periodisme val per a tot. Fins i tot per a escriure cartes als clubs amb miserable pudor de piloteig.

ESCRIU ESTRUCH

Reproduim part d’aquest escrit enviat als clubs gràcies al seu accés a les adreces que li serveix la FCF. “Segur que no heu rebut res del CAS SOULE, ni del judici obert de l’exdirectiva, ni que TOTS ELS JUDICIS QUE L’FCF han sortit a favor, ni la resolució sobre les eleccions del Tribunal. Ara anirem al Parlament de Catalunya i s’explicarà, en detall, tot el que vulguin. Només s’expliquen les dimissions que hi ha, però no s’informa amb detall de qui són i que amb això s’està beneficiant L’FCF amb una Junta nova i actual”, diu.

I afegeix: “Només us demano que reflexioneu abans de firmar. Signar no és només anar en contra del president Joan Soteras, sinó també en contra de l’estructura i això implica delegats i delegacions”. Ho demana un gran protagonista del futbol català a qui li va el sou en el ‘partit’.

Estruch no es documenta sinó que simplement fa campanya, s’agenolla, i empassa. Aquest dimarts, quan arriba el cap, ja sap….

30.000€ PER COORDINAR

Un altre periodista, encara que mai hagi treballat en una redacció, Alvaro Montoliu, continua fent carrera en el futbol català gràcies a portar-li la maleta a Soteras. Ara s’ha sabut també que va cobrar 30.000€ per la coordinació del ‘manuscrit’ del futbol català en el seu 125 aniversari. Ho va percebre a través de l’empresa de la seva dona, cosa que no és il·legal, encara que pugui semblar poc decorós. És clar que ja ho va fer el director anys enrere i, després de pagar la multa, va arribar al càrrec de general.

Atenció perquè la Comissió Econòmica no va aprovar aquest pagament encara que tampoc va haver-hi problema, ja que se li va abonar igualment al fidel servidor del futbolcat.

Felicitats a l’assessor personal de comunicació de Soteras que va arribar al carrer Sicília sent ningú i ho faran fora sent un ‘pilota’ per 6.000€ mensuals.

DIMISSIONS PENDENTS

Mentre els uns i els altres es debaten entre el nerviosisme, els dubtes i les intrigues, el nou vicepresident Antonio Escudero, a qui mantenen d’amagat, segueix al seu. Poc amic d’exhibir-se públicament, el directiu gironí pren nota i planifica perquè, quan hagi d’executar, no li tremolarà la mà.

Per cert: ens diuen que per a la propera junta de novembre hi hauràs més dimissions per a “benefici de la FCF”, segons el pluriempleat Estruch.

The post Signatures, Assemblea, cartes meritòries i dimissions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Capítol a part mereix el TCE, el d’ara i el d’abans. El d’abans perquè va decidir resoldre (?) les denúncies presentades per la comissió d’infraccions molt greus amb la referència del futbol català. Com? Obrint una “informació reservada (?)”, que ha hagut de ser tan reservada que ha ocupat gairebé dos anys, fet digne d’aparèixer en el llibre dels rècords Guinness. No es recorda una cosa semblant.

Encara que, potser, hauria d’incloure’s també en aquest llibre el que va denunciar el famós i covard ‘Informe Poncio’, els autors del qual, per fi, ja han obtingut el reconeixement “merescut”.

EL TCE I EL FUTBOL CATALÀ

Però dedicarem unes paraules a l’actual TCE, els seus membres i el president/presidenta invisibles i desconeguts. Algun dia, Abel García, secretari general de l’Esport de la Generalitat, tindrà el gust de fer la seva presentació oficial. Aquest nou TCE ha entès que el millor és “treure’s les puces de damunt” i entrar a resoldre quan s’hagin jubilat la majoria dels expedientats i potser ells mateixos.

Suspèn el procediment administratiu per “prejudicialitat penal” (per allò de Sabadell on hi ha nou investigats de la FCF”) fins que hi hagi sentència penal ferma (és a dir, per allà en el 2050? …

CALDRÀ ESPERAR AL 2050

Potser costa entendre el que han fet, ja que es pot comprovar que dels fets denunciats per Oriol Camacho la majoria no tenen res a veure amb els tres delictes que s’estan jutjant a Sabadell (falsedats documentals de les actes notarials i administració deslleial). És a dir: encara s’entén menys aquesta decisió dels nous jutges i/o jutgesses de la Generalitat.

No sols això, sinó que dels 20 expedientats pel TCE, només 6 d’ells són investigats al jutjat de Sabadell. Què passa amb els altres 14 directius del futbol català? se’n van impunes? El TCE pretén també esperar fins per allà 2050 per a veure si són culpables o no?

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (1)

Vegem quins són els fets denunciats per Oriol Camacho, encara secretari general de la FCF:

1. Falsificació de les certificacions que incorporaven les actes notarials de Soteras.

2. Participació de personal laboral o mercantil de la FCF durant horari laboral, a la campanya electoral de Soteras. A més, la desconnexió d’una càmera de seguretat perquè no quedés constància.

3. Substitució del personal i dels juristes dels comitès jurisdiccionals habituals en els processos electorals, per persones d’estricta confiança del director general, amb nul·la experiència en processos electorals federatius.

4. Indicacions del director per a afavorir a la candidatura de l’expresident.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (2)

5. Posada a disposició, per part del candidat sabadellenc, de l’assessoria jurídica i la secretaria general de la FCF per a preparar el recurs contenciós administratiu de la FCF i del seu president, contra la resolució del TCE que va ordenar repetir les eleccions de maig de 2022.

6. Ordre de Soteras de preparar les certificacions contingudes en les actes notarials i de desplaçar-se el secretari general a la Notaria de Sabadell per a explicar-li al notari com havien de confeccionar-se les actes notarials.

7. Sol·licitud al Registre d’Entitats esportives d’una còpia de la composició de les juntes directives de tots els clubs censats. Finalitat? -per cert, frustrada-, aportar-les en les escriptures proporcionades pel candidat.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (3)

8. Impartir el director general instruccions als presidents de meses electorals i establir pautes per a l’acte de votació del 13 de febrer de 2023. Sempre dirigides a afavorir el vot del seu excap i fer desistir del vot a favor d’altres candidats.

9. Arrogar-se el director general la decisió de la validesa dels vots.

10. Fer servir el director les relacions del denunciant (secretari general Camacho) amb comandaments dels Mossos d’Esquadra per a esbrinar si existia alguna recerca oberta sobre el procés electoral i obtenir informació.

LA DENÚNCIA DE CAMACHO (4)

11. Enviament des del correu de la candidatura de Soteras d’un correu electrònic a tots els e-mails personals no corporatius de directius i delegats. Aquí se’ls demana que contactessin amb clubs de les seves respectives zones i enviessin un correu predeterminat al correu de secretaria de la FCF, en el qual es reiterava que la junta del club havia facultat al expresident per a elevar a públic davant notari la seva representació, amb la finalitat d’incorporar els correus de resposta a l’expedient electoral.

12. Ús de les targetes dels delegats territorials per a aconseguir vots durant el procés electoral.

LA COMODITAT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Aquests són els 12 punts de la denúncia d’Oriol Camacho, que els jutjats i el TCE hauran d’investigar si són certs o no ho són, i depurar, si és el cas, les responsabilitats oportunes.

Una vegada coneguts els 12 punts, la pregunta és simple: si la majoria d’ells no tenen res a veure amb els delictes investigats a Sabadell i la majoria dels expedientats no tenen la condició d’investigats en aquest procediment penal, per què el TCE decideix no entrar i deixar que es podreixi el problema ”fins a l’any 2050” (en sentit figurat, ja sabem que la justícia és lenta).

EL SILENCI PREOCUPANT DELS CLUBS

El ‘pastís’ es fa explosiu si afegim el que s’ha conegut en els atestats dels Mossos d’Esquadra en el jutjat de Sabadell, amb “càstigs” als clubs dissidents com assignar-los partits a l’hora de màxima calor. O amb retardar-los les subvencions, utilització de xarxes socials amb perfils falsos per a desqualificar als adversaris electorals, acomiadaments de treballadors vàlids que feia molts anys que estaven en els seus llocs (alguns gairebé 30 anys), pagament d’indemnitzacions per cessaments i acomiadaments improcedents.

Per no parlar de ‘dimissions’ de vicepresidents (Jordi Bonet i Miquel Sellarés), dimissions de diversos directius, etc… I potser vengen més plens de gom a gom en els pròxims mesos que escandalitzin al personal.

“CONTRA LA CORRUPCIÓ FEDERATIVA”

No tenen res a dir els clubs davant semblant disbarat?. Tenen por de sofrir represàlies, com li ha ocorregut a Antonio Morales, per la pancarta “tots els clubs contra la corrupció federativa”. A més de la inhabilitació d’un any que ha hagut de ser llançada a la paperera pels jutges, com era d’esperar.

Cal reconèixer que Soteras i els seus tenen l’‘antídot perfecte’. Parlen i parlen del bé que va econòmicament la FCF i que no han pujat quotes. Normal, amb un augment de gairebé 50.000 llicències en els últims anys, els ingressos s’han multiplicat.

Preguntin-los als pares quants diners paguen perquè els seus fills juguin al futbol i siguin el nou Lamin. O als clubs quants diners paguen en multes i sancions ja que, potser, no tenen la mateixa percepció triomfalista en el tema de números que els federatius.

“VOLEN COPIAR LA FCF”

Aquí la pregunta és doble; quines són les accions concretes que ha realitzat aquesta junta directiva per a aconseguir l’increment important de llicències i deixar de comportar-se com una mera gestoria de federats?. Han comparat també amb l’increment exponencial de llicències en les restants federacions territorials en els mateixos anys?.

Ara ja podem entendre per què la resta de federacions no treuen pit amb els seus números econòmics tan excel·lents en aquests últims anys. Com va dir ‘l’honorable’ a la TV de Terres de l’Ebre, la resta de federacions “volen copiar el que fa la FCF”, doncs esperem que sigui el bo, no el dolent.

Però parlant de números, també ha de reconèixer-se al president que ha complert la seva paraula de no pujar les quotes. Quan va entrar va decidir remunerar als seus companys de junta directiva amb 9.000 euros anuals per assistir a reunions de comissions (no importa si ho fan activament o passivament).

El fet d’asseure’s en una cadira ja són 300 euros/ dia; si al dia es fan 3 reunions, 900 euros a la butxaca. Estem segurs que aquesta compensació econòmica anual no té res a veure amb el silenci de la majoria de directius davant els fets tan greus que s’estan coneixent dia a dia.

The post Mereix el futbol català més humiliacions? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des que l’abril passat del 2024 denunciés l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, les presumptes irregularitats originades per Soteras, la seva junta i diversos empleats, han passat ‘només’ 17 mesos. És a dir, a 30 dies d’un any i mig, però ja hi ha sentència. Aquest nou TCE sembla que arriba amb aire fresc i amb ganes i ja ‘habemus’ sentència amb referència a les eleccions del 2022 i del 2023. (“La decisión del TCE es una verdadera caicada”- Sport, Gener 2023)

El Tribunal Català de l’Esport (TCE) ha admès a tràmit la denúncia presentada per la Secretaria General de l’Esport, a partir de la carta d’Oriol Camacho, l’encara secretari general. Aquí es relatava greus irregularitats en les eleccions de 2022 i 2023.

TCE: VAL MÉS UNA MICA QUE RES

Aquest nou Tribunal obre expedient disciplinari contra Joan Soteras, José M. Calle, Oriol Camacho i 17 membres més de la junta. A més de personal directiu i treballadors federatius, per presumptes infraccions molt greus: Abús d’autoritat i usurpació d’atribucions i actes per alterar o predeterminar els resultats electorals.

El TCE detalla fets tan greus com la substitució de juristes imparcials per persones de confiança i la desconnexió de càmeres de seguretat. També, per l’ús d’actes notarials falsificades i la utilització dels recursos humans i materials de la Federació per afavorir la candidatura de Soteras.

PROCEDIMENT SUSPÈS ATENTS AL JUTJAT DE SABADELL

En el cas d’Oriol Camacho, el Tribunal reconeix la seva condició de denunciant protegit per l’Oficina Antifrau. Admet, també, que la seva responsabilitat podria quedar atenuada o fins i tot exonerada, si es confirma que va actuar sota coacció, pressió jeràrquica o represàlia.

El procediment disciplinari resta suspès per prejudicialitat penal, ja que els mateixos fets estan sent investigats pel Jutjat núm. 2 de Sabadell. Això està inclòs en el marc de la causa penal oberta per presumpta corrupció a la FCF.

The post 17 directius, més Soteras, expedientats pel TCE appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ho ha tornat a dir en el programa radiofònic ‘Migdia Cope’ a Cope Catalunya aquest dilluns 13 d’octubre.

Segons relata Camacho, va començar a aportar informació als Mossos a l’octubre de 2023 arran de diverses denúncies de presidents i secretaris de clubs que al·legaven la falsificació de signatures i altres irregularitats en l’últim procés electoral de la FCF.

L’OFICINA ANTIFRAU: “ÉS UNA FÀBRICA D’EXCUSES”

Camacho ho vincula amb una “presumpta trama” dirigida, diu, per la cúpula federativa i assenyala expressament a Joan Soteras i José M. Calle.

En l’entrevista, Camacho detalla la seva experiència i critica amb duresa l’actuació de l’Oficina Antifrau: “És una fàbrica d’excuses”, afirma, i qüestiona que l’OAC “no està aplicant” el règim de protecció i el règim sancionador que preveu la normativa.

UNA RETIRADA DE PROTECCIÓ INCREIBLE

Camacho, que actualment es troba en situació de baixa mèdica i en tràmit d’un expedient d’incapacitat permanent, parla també de l’impacte psicològic que li ha suposat la situació. Segons el seu testimoni, té diagnosticat un “trastorn adaptatiu de caràcter mixt, ansiós-depressiu”, i afirma haver requerit tractament mèdic i psicoteràpia.

La retirada de la protecció per part de l’OAC -que, segons diverses informacions, s’ha justificat dient que no hi ha “cap actuació concreta de protecció” a aplicar- ha reobert el debat sobre la protecció dels alertadors i la responsabilitat de les institucions a l’hora de garantir-la. Camacho arriba a dir que el director de la OAC hauria de ser “reprovat i automàticament cessat” per les declaracions públiques que va realitzar indicant que no s’aplicava el règim sancionador perquè seria l’única Autoritat espanyola a fer-ho.

UN CAS FLAGRANT DE CORRUPCIÓ ESPORTIVA

El cas contra la FCF ha tingut ja episodis públics rellevants: escorcolls policials i investigacions obertes arran de denúncies sobre irregularitats en el procés electoral, i el tema ha arribat fins i tot a comissions parlamentàries per aclarir responsabilitats polítiques i esportives.

A aquest cas flagrant de corrupció esportiva, se suma una nova investigació per la falsificació de títols d’entrenador, que ha denunciat recentment Miguel Galán.

Camacho subratlla la paradoxa: quan ell va decidir donar la cara i col·laborar amb els Mossos per no convertir-se en “un encobridor”, ha patit les conseqüències personals i professionals i, al seu judici, no ha rebut la protecció efectiva que imposa la llei estatal. A la vegada, reclama que la futura normativa catalana sobre alertadors també s’apliqui amb diligència.

MÀXIMA PROTECCIÓ ALS ALERTADORS

El secretari general de la FCF reclama mesures concretes: reforç en la protecció als alertadors, aplicació efectiva del règim sancionador i que la investigació judicial segueixi el seu curs amb la màxima celeritat. Un desig que, admet, xoca amb la lentitud pròpia dels processos penals.

I per la seva banda, tant el conseller d’esports, Berni Álvarez, com el secretari general de l’esport, Abel García, segueixen mantenint les denúncies en un calaix, per desesperació de clubs, federats i aficionats, que contemplen amb estupor com aquesta FCF cada cop fa aigües per més llocs.

The post Camacho denuncia que l’Oficina Antifrau l’ha deixat “desamparat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Durant gairebé tres quarts d’hora, Soteras no respon: dispara. Carrega contra periodistes, antics companys de junta, exdirectius, el secretari general, els Mossos d’Esquadra i qualsevol veu que qüestioni la seva presidència.

El resultat és tan clar com preocupant: un dirigent que es proclama víctima de “manipulacions”, “interessos ocults” i “mentides”, però que ja no troba ningú al seu voltant disposat a fer-li costat. Ni tant sols el seu secretari personal que ja ‘passa’ de preparar-li les entrevistes. O això, o també vol que plegui per a la seva subsistència.

RIDICULESA  I DESBANDADA A LA JUNTA

Quan un president reconeix obertament que “he comptat tres, tres, molt bé, tres, tres o quatre, o cinc, és igual”, referint-se als membres dimitits, no està restant importància; està confirmant la fractura.  Les sortides de vicepresidents, directius i delegats no són fruit d’un cicle natural, sinó la conseqüència directa d’una gestió caòtica, opaca i autoritària.

Les delegacions, mentrestant, tanquen o redueixen horaris. “Es rumorejava que es tancava la delegació”, admet el mateix Soteras, intentant restar-hi importància, quan la realitat és que hi ha oficines sense personal estable i clubs que ja no troben resposta administrativa. Horaris restringits i els comitès de competició, des de Barcelona. “Els hem professionalitzat”, deia Soteras sense respondre concretament a la pregunta de si els expedients es resoldrien a Terres de l’Ebre o a Barcelona, mentre reconeixia no trobar ningú per substituir els juristes de tota la vida.

ATAC SENSE FRE A SECRETARI I MOSSOS

En un dels fragments més significatius, acusa directament el seu encara secretari general, Oriol Camacho, d’intentar “desestabilitzar la pròpia Federació a benefici propi i de tercers”.  Ho fa sense proves, sense noms i sense cap informe intern que ho acrediti. I ho fa, a més, mentre presumeix de “tenir coses molt grosses” que no vol explicar. “Hi ha coses molt grosses… però no ho diré aquí perquè no”, afegeix. Ja té una querella per injúries i calúmnies, que no fa més que engreixar.

L’estratègia és clara: convertir la sospita en argument. Però quan el màxim responsable institucional es permet insinuar delictes sense evidència, erosiona la seva pròpia credibilitat i posa en qüestió la neutralitat que la FCF hauria de projectar.

MOSSOS D’ESQUADRA ‘MENTIDERS’?

El to no millora quan parla dels Mossos d’Esquadra, a qui acusa obertament d’haver “fet un informe ple de mentides” sobre la seva gestió durant el procés electoral. Uns Mossos que, recordem, actuen per mandat judicial. Són els jutges també uns mentiders? És una declaració d’una gravetat extraordinària: un president d’una entitat esportiva desautoritzant el cos policial de Catalunya en antena. Aquesta mena d’afirmacions potser serveixen per reforçar la narrativa del “tothom em vol fer mal”, però enfonsen definitivament la seva credibilitat institucional, si algun cop en va tenir alguna.

LA SOLEDAT DEL QUI VEU ENEMICS A TOT ARREU

El sabadellenc sembla convençut que és víctima d’una conspiració transversal. Parla de “denúncies falses”, “actes notarials manipulats” i “mitjans que no expliquen la veritat”, però no aporta ni un sol document que ho provi. Aquest relat de setge constant pot servir per mantenir mobilitzats 2 fidels, però ja no convenç ningú més. La imatge és clara: un home sol, envoltat de sospites que ell mateix alimenta.

El contrast amb la realitat diària és abismal. Mentre ell parla de “normalitat” i assegura que “han començat les competicions al 100% sense cap problema”, els clubs es queixen d’endarreriments, de manca d’atenció i d’una burocràcia cada cop més lenta. Quan les oficines tanquen a mig dia o els delegats pleguen, no cal cap “conspiració”: cal gestió, i aquesta brilla per la seva absència. Un president que quan un club es queixa, l’insulta als mitjans de comunicació, el sanciona injustament, li posa els pitjors horaris, li paga tard i malament les subvencions o li nega un ascens guanyat als terrenys de joc.

LA TRISTA FIGURA

L’encara (ir)responsable de la Catalana s’ha convertit en el cavaller de la trista figura, cavalcant sol a lloms d’un director general desencadenat, que lluiten contra els molins de vent, com si fossin enemics reals. Ja no és només el to: és el buit.

Ha perdut la confiança del seu equip, la complicitat dels pocs clubs que el respectaven i la credibilitat institucional que requereix la presidència. Quan la resposta davant cada crítica és un atac, i davant cada dubte, una insinuació, ja no queda espai per la política federativa: només la resistència personal. Soteras està atrinxerat al carrer Sicília amb el seu inseparable Calle, l’exterminador, esperant que en qualsevol moment entrin els Mossos a posar-li les manilles.

UN COVARD PER ALS DEBATS

D’altra banda, confon supervivència amb autoritat. Però la seva veu cada cop sona més a monòleg: un discurs que ja no té interlocutors, que no genera credibilitat i que, a cada nova entrevista, el retrata més sol. Ell mateix ho admet sense voler: “No accepto que se m’ataqui amb interessos ocults” (jajaja). Però potser el problema no són els atacs externs, sinó el desert intern que ell mateix ha creat. Per cert: mai ha aguantat un debat, un cara a cara, només entrevistes amables.

Soteras ja no és el president que defensa una institució: és un president que es defensa d’ella. El discurs victimista, els retrets als Mossos, les insinuacions sobre excompanys i periodistes, i la desbandada interna dibuixen un final de cicle que ell encara no vol veure. El Minut 91 no va ser una entrevista: va ser una confessió involuntària d’un irresponsable sol davant del mirall, buscant culpables per una crisi que ha provocat amb la seva pròpia incompetència.

The post Soteras supera la seva ridiculesa en ple ocàs appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentrestant, la xarxa d’accions judicials, institucionals i mediàtiques ha anat teixint un cas de gran envergadura que questiona la manera com s’ha gestionat la Federació i la responsabilitat del Govern de Catalunya.

Diversos clubs, l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i el president de l’Associació Transparència i Democràcia en el Deporte, Miguel Galán, han interposat diverses denuncies per irregularitats greus en les eleccions de 2023, tant davant els Mossos, els Jutjats i el TCE.

FCF: DENÚNCIES INTERNES I EXTERNES

Entre les acusacions destaquen l’ús indegut de recursos federatius, manipulació de signatures d’actes notarials, interferències en la Junta Electoral i una trama organitzada per assegurar la victòria de la candidatura de Soteras. També s’ha denunciat intimidació o assetjament contra treballadors que volien denunciar aquestes pràctiques

INVESTIGACIONS POLICIALS I JUDICIALS

Els Mossos d’Esquadra ja han fet registres a la seu de la FCF per ordre d’un jutjat de Sabadell. S’investiguen presumptes delictes de falsedat en documents públics i privats, administració deslleial i manipulació electoral. Soteras, Calle i altres directius i professionals estan imputats en aquest afer.

Recentment, però, una nova denúncia de Galán per falsificació de titulacions d’entrenadors, ha tornat a sacsejar l’actualitat de l’extensa crònica de Tribunals de la FCF, en la que presumptament estaria implicat el subdelegat del Maresme i membre de la Junta Electoral en l’últim procés electoral, Manuel Cuenca Lidón.

ACTUACIONS INSTITUCIONALS

El Síndic de Greuges ha obert actuacions de control dirigides al Govern de la Generalitat per esbrinar si hi ha hagut negligència o inacció en la supervisió de la Federació. Es reclama que s’expliqui per què no s’han pres mesures disciplinàries malgrat els indicis. L’últim tràmit de la Generalitat? Doncs, crear un assentament en blanc en resposta a la proposta de resolució del Síndic. Una burla en tota regla.

Per altra banda, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), ha exigit al TCE que s’esmerci més en les seves explicacions, doncs fins ara s’ha limitat a dir que han renovat tots els seus membres i que el 23 de setembre s’havien de reunir per decidir si obrien expedient o no a Soteras. Si l’han obert o no finalment, muts i a la gàbia.

CONTINUEN LES DIMISSIONS I ELS CESSAMENTS

Qui també ha exigit explicacions han estat diversos partits polítics (Comuns, ERC i la CUP), que han demanat que comparegui a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya el conseller d’esports, Berni Álvarez, el seu secretari general de l’Esport, Abel García, i Soteras, Galán i Camacho. Però veient el panorama, no sembla que ningú hagi de donar explicacions convincents.

A les recents dimissions i cessaments dels directius Jordi Bonet, José Cosano i Carles Mallart, s’ha sumat la de Pep Graus, Laura Ràfols i, aquest dijous, el ‘vice’ econòmic i gran amic presidèncial, Miquel Sellarès. I la cosa no s’atura. Mentrestrant, un Soteras amb cara de circumstàncies i visiblement esgotat, es passeja més sol que un mussol en les seves visites, a les que no se’l deixa veure acompanyat per cap vicepresident ni cap executiu.

GALÁN AMENAÇA AMB QUERELLES

Davant la inacció del TCE i del Govern, Galán ha passat a l’atac i amenaça amb querelles contra els membres del Tribunal Català. I qui sap si contra els representants de l’administració esportiva (el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la directora del Consell Català de l’Esport, Carme Bastida). Fins la data actual ni han activat la inspecció esportiva per verificar la gravetat de les irregularitats denunciades ni han instant amb prou convenciment l’actuació del TCE.

LA CIUTAT ESPORTIVA ‘JOAN SOTERAS’

Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Ciutat Esportiva que pretenia fer-se a Sant Feliu de Llobregat també està sota sospita. Després d’un canvi d’emplaçament (pretenia fer-se al municipal Les Grasses on competeix el club que presideix Alberto Prieto, un altre dels investigats al Jutjat de Sabadell i exempleat federatiu), el seu cost també es va incrementar de 25 milions d’euros a 89, que hagués pagat encantat el futbol català.

La UCO de la Guàrdia Civil té sobre la taula aquest assumpte, atès que hi ha qui el relaciona amb el cas Koldo. Només així s’entendria la connivència del Govern amb Soteras. En resum: ‘menfotisme, inacció i molt més

The post ‘Menfotisme’, inacció i molt més amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels directius amb més elegància i senyoriu de la junta directiva de la FCF i així se n’ha anat. Pep Graus ha decidit deixar la seva posició com a vocal “tip de guerres” i abans que hagués de posicionar-se a favor de qualsevol candidat. Propietari de l’hotel Berga Park, no li fa falta ni comissions ni quilometratges per a continuar endavant i ha decidit separar-se abans de l’‘explosió’ final.

“Segur que s’està millor lluny que dins de la Federació, més tranquil, com a mínim. Em sap greu utilitzar la paraula ‘guerra’ però hi ha gent que no estem d’acord amb la situació i prefereixo anar-me’n”, afirma a Futbolcatalunya, Graus.

GRAUS PARLA CLAR

El ja exdirigent, que ha acudit aquest dijous a la gran ‘mentida’ de presentació de temporada amb mitjans i periodistes ‘il·lustres’, ha decidit sortir en l’última foto com a integrant del grup. Per cert: un grup on destaca l’absència de directives, ja que, encara que són només 3, cap de les tres o no han pogut o no han volgut ser presents. Com tampoc ho han fet autoritats de primer nivell ni tan sols el ‘lleial’ ‘Poncio’ Gerard Esteva’. Ha acudit el representant territorial a Barcelona del Departament d’Esports de la Generalitat, César Thovar, amb un discurs que no passarà a la història.

“He estat molt al marge de tot, ja que sempre m’he limitat a escoltar i no m’he ficat amb ningú”, afegeix Graus qui sempre ha ofert el seu hotel de manera molt ‘generosa’ a molts membres de la Catalana.

LA LLISTA DE BAIXES

Pep Graus deixa la FCF amb “Soteras com a president i té la seva responsabilitat, però aquí qui mana és Calle. És director o no sé què, exactament, és el que mana”. Se’n va amb la consciència tranquil·la doncs “jo em continuo parlant amb antics companys i amb els actuals. Jo no necessito cap càrrec ni vull guerres -estic tip-, així que me’n vaig ”.

La dimissió de Graus s’afegeix a: Manel Duran, Paquita Linares, Jordi Terès, Josep Vives, Josep Llaó, Abella, Manuel Martín, Toni Tanyà, Rafa Pinedo, Ricardo Pacheco, Jordi Soler, Juanjo Isern, Francesc Folguera, Del Pino, Mónica García, Jordi Pifarré i Carles Mallart.

Rebaixats de càrrec o expulsats de comissions: Jaume Plaza, Miquel Piñol, Juan Núñez, Jordi Bonet i Víctor Güell.

També han caigut dels seus llocs de confiança Raul Sus i Regina Salisachs (excap de comunicació de presidència). D’altra banda, ha deixat plaça com cap de presidència, Alberto Prieto, capaç ara de combinar la presidència del Santfeliuenc amb un càrrec al Ceuta.

Recordem que amb 17 baixes es precipitarien unes eleccions a la presidència que difícilment arribaran al 2027.

The post Pep Graus deixa la FCF “tip de guerres” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 5 de març de 2024 els Mossos d’Esquadra van registrar la seu de la FCF dins d’una investigació que inclou possibles falsificacions d’actes i altres irregularitats.

La causa continua en instrucció. Oriol Camacho –secretari general de la FCF i testimoni clau en la causa- va sol·licitar protecció a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). I se li va reconèixer la condició de persona protegida en els primers mesos després del registre.

EL DESAMPARAMENT DE CAMACHO

Segons la informació publicada, el 30/7/25 l’OAC va acordar retirar a Camacho la condició de persona protegida al·legant que ja no podia dur a terme “cap actuació concreta de protecció” adicional. La decisió ha deixat el denunciant a la vegada preocupat per la seva salut i la seva situació laboral. Camacho ha manifestat sentir-se “desamparat” per l’Oficina i denuncia no haver rebut mesures suficients davant el que considera “assetjament” per part dels actuals responsables federatius.

ALERTADORS QUE ES QUEIXEN DE DESPROTECCIÓ

Les notícies recollides per 3CatInfo i ElDiario.es subratllen un patró compartit per diverses persones alertadores. Retards en la concessió de proteccions, retirades en moments crítics i una sensació general que la Llei de protecció d’alertadors no sempre es tradueix en garanties efectives a la pràctica. Diversos denunciants reclamen que l’OAC faci ús de les seves potestats sancionadores i exigeixen mecanismes més àgils i visibles per evitar represàlies.

Les peces periodístiques apunten a una ‘llacuna’ institucional ja que quan un procediment es judicialitza moltes mesures concretes passen a dependre del jutjat o de la Fiscalia, segons l’OAC, cosa que pot deixar l’alertador exposat en un període d’espera. Això es combina amb retards administratius i amb una manca percebuda d’acompanyament psicològic i laboral per a qui decideix denunciar.

PROPOSTES QUE SURTEN A LA SUPERFÍCIE

Entre les demandes d’alertadors i experts apareixen reclamacions concretes: accelerar els procediments d’atorgament de protecció preventiva. A més, establir protocols de coordinació entre l’OAC, jutjats i Fiscalia, oferir suport psicològic i garanties laborals temporals. L’objectiu?. Evitar que la denúncia comporti la pèrdua de feina o greus danys personals.

Si la figura de l’alertador queda desprotegida, augmenta el risc que irregularitats internes no surtin a la llum o que les persones que les detecten optin per callar per por a represàlies. En el cas de la FCF -amb registres policials i investigacions en curs- aquesta qüestió té repercussions directes sobre la governança federativa, la transparència i la confiança del teixit associatiu.

SILENCI COVARD DE LA FCF

Segons apunten les informacions periodístiques citades, la Federació no ha volgut atendre els mitjans sobre aquesta qüestió. Això sí, el dia que ho treu 3CatInfo, decideix filtrar que la Federació de Futbol de Palestina vol jugar amb Catalunya, aprofitant que el dia 15 de novembre jugarà amb Euskadi.

Llàstima que les revelacions que anirem coneixent en properes dates, no hi haurà qui les tapi.

The post Oriol Camacho, FCF i l’Oficina Antifrau appeared first on FutbolCatalunya.com.