El passat 8 de juny de 2023 havia de jugar-se a Lleida el partit de la selecció masculina de Catalunya contra Mali. L’empresa que s’encarregava d’aquesta gestió, ininterrompudament des de 2011, Team Sport Management (TSM), va avisar el 31 de maig de 2023 que la selecció maliana no podria desplaçar-se a Catalunya. Raó? la investigació que la Junta Militar del país estava realitzant a la Federació Maliana de Futbol i que acabaria amb la detenció del seu president el mes d’agost de 2023.

La Federació Catalana de Futbol (FCF), com és habitual, havia contractat una assegurança de cancel·lació del partit que cobria la incompareixença de la selecció rival (com va ser el cas) i la suspensió per causes externes (climatològiques, decisió de les autoritats locals, etc.). L’assegurança va ser contractada amb Circles Group, a través del mediador Ribé & Salat.

UNA ‘FESTA’ MOLT CARA PER A UNS CLUBS MUTS

La Comissió Executiva de la FCF va decidir, en la seva sessió de 20 de novembre de 2023, demandar a TSM, Circles Group i Ribé & Salat, per rescabalar-se dels 155.000 euros de despesa del partit, ja que el president Soteras i el seu escuder, Calle, no van voler jugar el partit a l’octubre o en una altra data FIFA.

El contracte entre TSM i la ‘Fede’, obligava a dirimir qualsevol conflicte davant el TAS (Tribunal Arbitral du Sport), amb seu a Lausanne (Suïssa), amb el que el dia 8 d’octubre de 2024, va celebrar-se a Barcelona una audiència entre les parts, moderada per un àrbitre del TAS.

LA FCF NOMÉS DEMANDA A TSM

Malgrat els acords adoptats per la Comissió Executiva, ratificats per la Junta Directiva de 24 de gener de 2024, la FCF ha demandat finalment només a l’empresa TSM per la suspensió del partit i, sorprenentment, no ho ha fet ni al mediador (Ribé&Salat) ni a l’asseguradora (Circles Group). De què serveix doncs una assegurança de cancel·lació?.

No seria més intel·ligent demandar les tres parts per veure si es pot cobrar d’alguna d’elles, especialment de les asseguradores que són companyies solvents?

Doncs no, al carrer Sicília es fan les coses a l’inrevés per criteris capriciosos inexplicables.

ENEMISTAT CALLE I RAFA RAMÍREZ (TSM)

Rafa Ramírez (TSM) i Calle havien organitzat partits de les seleccions catalanes de futbol sala conjuntament, amb la mateixa dinàmica: TSM buscava un rival i la FCF organitzava el partit. De fet, era habitual que concretessin els detalls en el restaurant Citrus, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona. Detalls que moltes vegades anaven més enllà del contracte de prestació de serveis.

No obstant això, quan el partit a organitzar era de futbol, qui s’encarregava de gestionar les relacions amb TSM era l’encara secretari general, Oriol Camacho, que tancava els detalls del partit al contracte i des de la seu federativa, no en altres llocs més discrets on la confiança fa que exigeixis una mica més al proveïdor, no necessàriament a favor federatiu, com feia Calle.

La impossibilitat del totpoderós de posar “cullerada” a l’organització dels partits de la selecció masculina absoluta de futbol, podria haver estat el detonant per prescindir dels serveis de Rafa Ramírez, aprofitant com excusa el conflicte amb Mali, i la venjança el mòbil per demandar només a TSM i no al mediador i la companya asseguradora.

BARBANCHO PROVOCA LES RIALLES DEL TAS

Maria Barbancho, l’advocada, especialista en delictes de sang, de trànsit, futura ‘speaker’ i representant de Joan Soteras, defensava, com sempre, la FCF en aquesta audiència i compareixia com a testimoni ‘l’empestat’, Oriol Camacho.

La primera pregunta que li etziba és: “¿nos està grabando con el móvil?”. La pregunta desperta les rialles de tots els presents, inclòs l’àrbitre del TAS, que li recorden que la sessió està sent gravada, perquè així ho estableix el propi TAS en el seu reglament.

Barbancho, més preocupada d’altres qüestions que del que realment s’estava debatent en aquesta audiència, torna a preguntar-li a Camacho: “¿hasta dónde llegan sus grabaciones?”. Camacho li respon: “no las tengo contadas”. Resposta, que segurament devia inquietar bastant a una lletrada que no deu saber quina estratègia de defensa preparar als seus múltiples defensats en el procediment judicial que instrueix el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell. Recordem que la seva història li pot caure per terra als dos minuts si van apareixent noves gravacions sobre el major frau electoral de la història, presumptament, és clar.

Després de diverses preguntes en la mateixa línia, l’àrbitre del TAS adverteix a Barbancho: “no veo dónde quiere llegar con esto, cíñase a los hechos”.  

‘EL PILOT’ CALLE DECLARA, GARRIDO ‘NI MÚ’

“No lo sé, esto lo pilotaba el secretario”. Aquesta era la resposta recurrent del director general, que va acudir a declarar sense aportar cap dada rellevant. Fins a tal punt repetia la frase, que encuriosit, finalment l’àrbitre del TAS li va preguntar: “¿a qué se refiere cuando habla de ‘pilotar’?”.

Per altra banda, el voluntariós assessor jurídic i vicesecretari, Sergi Garrido, va acompanyar a una Maria Barbancho que treia fum, sense pronunciar ni una sola paraula.

RIBÉ & SALAT SE SUMA A ‘LA FESTA’

I, a més, Ribé & Salat, el mediador de l’assegurança de cancel·lació, va indicar que des d’un primer moment calia acreditar que la suspensió responia a una causa de ‘força major’. Es va produir llavors un intercanvi de correus entre el secretari general i el mediador; aquí li reclamava les condicions generals de la pòlissa, atès que no havien estat lliurades a la FCF, segons va declarar Camacho a l’audiència.

Malgrat les reticències, quan van ser lliurades aquestes condicions generals, no hi havia cap clàusula que exigís que s’acredités el succés de força major, sinó només el cas fortuït (matisos jurídics). Amb tot això no s’entén que la Federació no hagi demandat l’asseguradora ni el mediador.

Una possible explicació, podria ser que Ribé&Salat hagi declarat per escrit que aquestes clàusules generals sí s’havien aportat, malgrat no acreditar-ho documentalment de cap manera, el que hauria permès a Calle justificar que només es demandés a TSM i servir freda, d’aquesta manera, la seva venjança contra Rafa Ramírez.

19.624€ + 10.334,87 = 29.958€

A canvi, la FCF hauria estat exquisidament generosa amb Ribé&Salat, a qui, malgrat no hauria prestat el servei esperat per facilitar el cobrament de la prestació assegurada per la cancel·lació del partit Catalunya-Mali, se l’hauria tornat a contractar per l’assegurança de responsabilitat civil, cancel·lació i lesió de jugadors del Catalunya-Panamà que es va celebrar el 29 de maig passat. Import? 19.624 euros, que en ser superior a 15.000 euros, segur va existir una oferta competitiva d’altres dos proveïdors, com marca l’irònicament anomenat ‘Protocol Anticorrupció’ o ‘Protocol de la Vergonya” d’una desconeguda Federació.

Y atenció perquè Ribé&Salat també hauria estat contractat per servir les mateixes pòlisses en els partits de seleccions de futbol sala que es van disputar contra les seleccions gallegues, per un muntant de 10.334,87 euros. Segur també van ser aprovades per la Comissió Econòmica.

The post Els clubs pagaran ‘la festa’ del Catalunya-Mali appeared first on FutbolCatalunya.com.