La resposta federativa és coneguda, però no per això menys discutible: el club que vulgui ocupar la plaça ha de satisfer una quantitat econòmica vinculada als deutes del club descendit.

El cas actual és especialment gràfic. CD Arenteiro i SD Tarazona havien militat a Primera Federació la temporada 2025/26 i, després de descendir esportivament a Segona Federació, han estat adscrits a Tercera Federació per causes econòmiques. Aquesta decisió genera dues vacants a Segona Federació, una al grup 1 i una altra al grup 2. 

La xifra fixada per la RFEF és contundent: 380.464,16 euros per plaça. No és una quantitat arbitrària, surt de sumar els deutes atribuïts a Arenteiro i Tarazona —393.573,51 euros en el cas del club gallec i 367.354,81 euros en el cas del club aragonès— i dividir el total entre les dues vacants. 

LA RFEF I EL DRET ESPORTIU COM A SEGON PLAT

La RFEF sostindrà que no es tracta d’una subhasta pura, perquè no guanya qui ofereix més, sinó qui té millor dret esportiu entre els clubs que paguen. Però aquesta és precisament la crítica principal: el dret esportiu queda condicionat al pagament previ. Primer s’ha de passar per caixa; després ja es mirarà qui tenia millor mèrit esportiu.

El Reglament de Competicions ho diu clarament: els equips que ostentin millor dret esportiu a ocupar aquestes vacants han de satisfer la quantitat econòmica que la RFEF fixi per circular, integrada per deutes davant la Comissió Mixta, tècnics, la mateixa RFEF i federacions autonòmiques. I la manca d’abonament íntegre dins termini impedeix optar a la cobertura de la vacant.

PRECEDENTS A CATALUNYA

Aquesta regulació ve de lluny. El futbol català ja ho ha viscut abans. El 2017, el Peralada va acabar accedint a Segona B després del descens administratiu del Gavà per impagaments, abonant els 133.000 euros fixats per la RFEF per cobrir deutes de Gavà i Boiro. 

Dos anys després, el cas Reus-Andorra va ser encara més sonat: la plaça del Reus a Segona B va arribar a tenir un preu inicial de 630.000 euros, posteriorment rebaixat a 452.022 euros, i finalment va acabar sent adjudicada al FC Andorra, després que l’Hospitalet renunciés a dipositar aquella quantitat i altres clubs com Intercity o Zamora també intentessin optar-hi.

I LES “NOVES” POLÍTIQUES DE CONTROL ECONÒMIC DE LA RFEF?

Per tant, el problema no és nou. Però sí que avui és menys justificable que mai. Si ja era criticable que un tercer club hagués d’assumir el deute d’un altre per poder fer valer el seu dret esportiu, encara ho és més ara, amb l’actual regulació de control econòmic de la RFEF.

Una normativa que, en teoria, hauria de servir per prevenir insolvències, garantir l’equilibri econòmic-financer dels clubs, protegir obligacions laborals i contractuals i preservar el fair play financer.

La mateixa RFEF disposa d’un òrgan específic per a aquesta funció: l’Òrgan de Supervisió Econòmica de Clubs (OSEC). Aquest òrgan pot analitzar dades econòmiques, requerir explicacions, ordenar auditories, mantenir reunions amb clubs en dificultat econòmica, aprovar plans de viabilitat i denunciar incompliments davant els òrgans competents.

La pregunta, per tant, és inevitable: si existeix tot aquest sistema de control econòmic, per què es continua arribant a situacions en què un club cau per impagaments i la solució consisteix a traslladar el cost a un altre club?. I encara més: per què aquest cost condiciona l’exercici del millor dret esportiu?

UN SISTEMA FALLIT

El sistema genera una contradicció difícil de defensar. D’una banda, la RFEF diu que vol evitar insolvències i garantir competicions netes. De l’altra, quan el mecanisme preventiu falla, converteix el deute del club infractor en el preu d’entrada per a un tercer. El club aspirant no ha signat aquells contractes, no ha generat aquelles nòmines impagades, no ha deixat cap forat a la Comissió Mixta i no ha provocat el descens administratiu. Però, si vol ocupar la vacant, ha d’assumir econòmicament les conseqüències.

La situació és especialment dura en el futbol modest. Immobilitzar centenars de milers d’euros en un termini curtíssim no és una decisió esportiva; és una operació financera. Les vacants que han generat l’Arenteiro i Tarazona, obliga als clubs interessats (a Catalunya: At. Lleida, Badalona i Cornellà) a comunicar la seva voluntat d’ocupar la plaça i efectuar l’ingrés dins els terminis fixats, i només després es verificava qui té millor dret esportiu entre els que han pagat.

És cert que les circulars preveuen fases successives si la plaça no s’adjudica: primer 380.464,16 euros, després 190.232,08 euros, després 95.116,04 euros i, només en quarta fase, una adjudicació sense cost basada exclusivament en el millor dret esportiu.  Però això no corregeix el problema; l’evidencia. El mèrit esportiu pur només apareix quan abans han fracassat totes les fases econòmiques.

LA TEMPORADA PASSADA VA SER EL LLEIDA

Catalunya també va patir aquesta lògica la temporada passada amb el cas Lleida. La plaça vacant per descens administratiu tenia un cost de 288.920,94 euros. El Cornellà apareixia com el club amb prioritat esportiva, seguit de Peña Deportiva, Alzira, Mallorca B i Badalona Futur.

I, si tots ells renunciaven, entraven en escena equips del play-off català de Tercera Federació com Atlètic Lleida, Peralada i Badalona. Finalment, el club lleidatà va acabar ocupant la plaça del seu veí després d’abonar la quantitat exigida. Ara, amb la vacant generada pel Tarazona al grup 2, el focus català torna a ser evident.

I QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

El debat no és si cal protegir futbolistes, entrenadors i creditors ja que és evident que cal fer-ho. El debat és si aquesta protecció pot descansar sobre un club que no ha generat el deute. Per això existeixen els avals, els fons de garantia, les auditories, els controls previs, els plans d’ajust, les sancions i la responsabilitat dels gestors. Si tot aquest sistema no evita el problema, la solució no pot ser convertir una plaça esportiva en una factura traspassable.

La RFEF hauria de revisar aquesta regulació. No té sentit proclamar el fair play financer i, alhora, fer que l’accés a una plaça vacant depengui de la capacitat de pagar deutes aliens. El millor dret esportiu hauria de ser el punt de partida, no el premi final després de superar un peatge.

Perquè quan el mèrit esportiu només opera després del justificant bancari, la competició deixa de decidir-se del tot al camp. I el futbol modest, que ja viu prou tensionat econòmicament, no necessita més subhastes encobertes. Necessita regles clares, controls eficaços i una RFEF que assumeixi les conseqüències dels seus propis mecanismes de supervisió.

The post Places vacants RFEF o peatge federatiu? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per alguna raó el Tarazona, encara que ocupés plaça de promoció de descens, és un dels quatre invictes al seu camp. El CE Europa va treure un punt d’or enfront d’un rival que va poder sentenciar en tres ocasions en la segona meitat encara que bé està el que bé acaba per als d’Aday Benítez.

Els escapulats no han pogut aprofitar la burxada del líder At. Madrileño, però es queden, igualats amb el Sabadell, a un punt de la primera plaça. La setmana vinent es podrà viure l’últim partit abans del ‘desterrament’ del Nou Sardenya enfront de l’Antequera.

MOLT DE RESPECTE PER A COMENÇAR

Durant tot el primer període va quedar clar que els dos equips preferien esperar esdeveniments abans que aventurar-se a l’atac. No obstant això, l’ocasió més clara va ser local per mediació d’una doble rematada de Borge i Agüero (minut 9) que va treure sota els pals Joan Puig.

Aquesta situació va servir per a augmentar més el respecte entre els dos conjunts encara que les dues aproximacions van ser dels aragonesos. Castroverde (25’) -amb gol anul·lat també per falta d’atac- i el mateix Agüero (39’) van posar a prova l’atenció de Flere.

A dalt, els graciencs van brillar per la seva absència sabedors que tenien que jugar 45 minuts més.

JOAN PUIG I FLERE, DECISIUS

En el segon període va avançar posicions l’equip de Benítez i va moure banqueta per a buscar solucions. En el 58’ van entrar Adnane i Adam el Mokhles per Jordi Cano i Khalid i en el 76’ ho van fer Andrews, Mahicas i Caravaca per Alex Pla, Guillem i Escoruela.

Això es va traduir en ocasió per a Agüero (70’), que va desviar Izan, i va treure miraculosament Flere. A punt també va estar de marcar Borge (77’) dins de l’àrea visitant, però va sortir alt i Armero (81’) va obligar al lluïment de Joan Puig, una altra vegada, per a salvació de l‘Europa. La part positiva? Un punt que val glòria en un escenari on els locals han sumat 15 de 21 punts disputats.

The post Joan Puig treu un punt per a l’Europa a Tarazona appeared first on FutbolCatalunya.com.

El filial blaugrana, que no ha aconseguit mantenir la regularitat al llarg de la temporada, es troba en una situació límit. Està clar que necessita reaccionar de manera immediata per evitar complicar encara més la seva permanència a la categoria ja que aquest diumenge ha guanyat l’Osasuna B (0-2) al Johan Cruyff.

Després d’una sèrie de resultats adversos, l’equip de Sergi Milà no ha pogut sortir de la zona baixa i veu com els seus rivals directes s’allunyen. La falta de contundència en defensa i les dificultats per trobar el camí del gol han estat alguns dels principals problemes. Tot i tenir joves talents amb projecció, no ha aconseguit plasmar el seu potencial en punts.

BARÇA AT- TARAZONA, CLAU

Aquest diumenge, en la jornada 27, el Barça At. ha afrontat un partit decisiu contra Osasuna B al Johan Cruyff. Els del Tajonar arribaven en una millor dinàmica i amb la confiança d’haver sumat punts importants en les últimes setmanes. Per al filial blaugrana, aquest duel era una autèntica final, ja que una nova derrota podria deixar-lo encara més despenjat en la lluita per la permanència i així ha estat. Els gols d’Ibaider (60′) i Sixtus (77′) han estat claus per part d’Osasuna B per a endur-se els tres punts.

Amb només 11 jornades per endavant, el marge d’error és mínim i l’equip necessita començar a sumar victòries de manera urgent. Milà haurà de trobar la fórmula per revertir la situació i treure el millor rendiment d’un equip que encara té marge per reaccionar.

L’afició espera una resposta contundent del Barça At., i el duel contra el Tarazona la propera setmana. Aquest partit es presenta com una oportunitat per trencar la mala ratxa i començar a construir una remuntada cap a la salvació.

The post Segona jornada com a cuer del Barça At. appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tarazona i Barça Atlètic van signar un empat sense gols en la 7a jornada del Grup 1 de la Primera Federació, en un partit on l’ordre defensiu va ser protagonista. Tot i els intents dels dos equips per aconseguir la victòria, les defenses i els porters van mantenir el marcador a zero.

TARAZONA-BARÇA AT: CONTROL I POQUES OCASIONS

El partit va començar amb tots dos equips mostrant molt respecte mutu, conscients de la importància de sumar punts en una competició tan competitiva. El Barcelona Atlètic va intentar imposar el seu estil de possessió, però el Tarazona, ben plantat en defensa, va saber contenir el filial blaugrana.

Malgrat el domini en la possessió del conjunt visitant, les ocasions clares van ser escasses. El Tarazona va intentar respondre al contraatac, però els intents de Fuentes i Javi Martín es van veure frustrats pel porter Yaakobishvili.

MÉS RITME, PERÒ EL GOL NO ARRIBA

A la segona meitat, el ritme del partit va augmentar. El Tarazona va sortir amb més determinació en atac, però el Barça At. va tenir les seves opcions per endur-se els tres punts. Unai Hernández (54’), amb gran intervención de Fuoli, Alexis Olmedo (68’) y el mateix Unai (91’) no es van traduir en gol per miracle.

Els últims minuts van ser de màxima tensió, tot i així, cap dels dos equips va marcar i el partit va acabar amb un empat sense gols. Precisament, un gol anul·lat al Tarazona, per fora de joc d’Areso, es podria haver convertit en un disgust majúscul per als d’Albert Sánchez.

RESUM FINAL

L’empat deixa un regust agredolç per a tots dos equips. El Tarazona suma un punt que el manté en la lluita per la meitat de la taula, però jugant a casa potser esperaven una mica més. Per la seva banda, el Barça Atlètic va mostrar un bon joc, però la falta d’encert en els metres finals els va impedir endur-se la victòria.

The post El Barça At. va merèixer més a Tarazona appeared first on FutbolCatalunya.com.