JORDI MESTRES @jordimestres7

Totes les històries, per maques que siguin, tenen un final. El del Cornellà va arribar a Mareo, on va caure contra un rival que va fer valer la qualitat individual dels seus futbolistes. Un gol al principi del partit i un altre al final van sentenciar a un equip, el de Jordi Roger, que no va ser inferior al rival. Més erràtic, això sí. I és que el Cornellà va fer un pal i va fallar dues oportunitats clares. L’Sporting B, per la seva part, va marcar les dues que va tenir. L’efectivitat va fer la diferència. El final va ser cruel, però alhora dolç per a una història tan bonica com inesperada. L’èxit era arribar fins aquí.

Després de l’empat a dos de l’anada al Cornellà li convenia un partit amb gols. Marcar primer no era clau pel que fa a l’eliminatòria, però sí a nivell mental i l’Sporting B no va perdonar. En la primera arribada a l’àrea Borja no encertava a refusar una centrada des de la dreta i Cayarga l’enviava cap a dins. Minut tres i a remar en contra. El doble lateral esquerre proposat per Jordi Roger – Valentín i Joan Oriol – no va servir. El gol va arribar per aquesta banda.

Poc canviava el panorama, la veritat. El Cornellà seguia necessitant dos gols per passar, però la confiança local anava ‘in crescendo’. No és el mateix defensar un resultat amb marcador favorable que amb empat o resultat en contra i l’Sporting ho sabia. Lluny de precipitar-se, l’equip de Jordi Roger va fer-se amb la pilota, tocant-la sense precipitació i movent-la de banda a banda a l’espera de l’oportunitat desitjada.

L’efectivitat, decisiva

Aquesta va arribar gràcies a la persistència de Fito Miranda, que va guanyar una pilota a l’àrea i va rematar entre les cames del porter. Dissortadament, la pilota va tocar en el peu de Dani Martín i va sortir refusada. L’Sporting B havia marcat la que havia tingut, el Cornellà no. L’efectivitat manava al camp 1 de la Ciutat Esportiva de Mareo.

I és que les ocasions, per escasses, adquirien més importància. Costava arribar a l’àrea en la partida d’escacs dissenyada per Jordi Roger i Jose Alberto López. En aquest sentit, el més fi amb pilota va ser Edgar. Com a defensa central va assegurar la sortida des del darrere, però la feina es complicava quan s’arribava a tres quarts. Calia inclinar el camp, agitar el partit i, sobretot, marcar. El Cornellà havia de fer alguna cosa diferent per a marcar dos gols.

I la va fer. I tant si la va fer. L’arrencada de la represa va ser boja. Primer, una errada rival deixava sol davant del porter a Mujica, que rematava al pal. Després, el mateix Mujica i Sergio Cortés no encertaven a resoldre una doble oportunitat claríssima. El Cornellà havia creat més perill en cinc minuts de la segona part que en tota la primera.

L’Sporting B no falla a Cornellà i Mareo

L’encert va brillar per la seva absència, a diferència de fa set dies quan l’Sporting B va capgirar el marcador amb dos gols en el primer quart d’hora de la represa. Aquesta va ser la diferència. El factor definitiu d’una eliminatòria resolta per l’encert a porteria. A Mareo, el Cornellà va tenir tres clares per només una del rival fins aleshores i el marcador reflectia victòria local 1-0.

El moment va passar. El frenesí, també. Jordi Roger va cremar les naus donant entrada a Leon per Pere per a passar a un 3-5-2 per a buscar el gol. L’estratègia no va funcionar i el pas dels minuts va sentenciar el Cornellà. Esgotat, l’equip verd va veure com l’Sporting marcava el segon gol en la segona clara del partit. A cinc minuts pel final, l’eliminatòria quedava decidida.

El Cornellà seguirà un any més a Segona B, un fet que ja és tot un èxit per a una entitat amb poca experiència a la categoria de bronze. En menys de cinc anys, l’equip de Jordi Roger s’ha plantat a una promoció d’ascens per a pujar a LaLiga123. També va jugar una eliminatòria de setzens de Copa del Rei contra el Real Madrid i va aconseguir un ascens a Segona B. La història permanent d’aquest equip ja té un nou episodi. Mareo va ser un dolç final a una temporada pel record al Municipal.

The post Final amarg per la dolça història del Cornellà (2-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Totes les sensacions que es poden viure en un play-off les va sentir el Cornellà a la primera vegada. Desvirgat, l’equip verd va començar eufòric per a tornar-se depressiu i acabar alleujat. Tot plegat, en uns 90 minuts frenètics, dignes d’un partit de play-off. L’Sporting B no va perdonar les errades dels locals per a augmentar les seves opcions, disminuïdes després d’un fluix primer acte. El Cornellà, per la seva part, va reaccionar per a salvar l’eliminatòria. Gijón – sigui a Mareo o el Molinón – dictarà sentència. Com sempre, el més encertat en els petits detalls serà el vencedor. No pot ser d’una altra manera donada la igualtat d’un play-off d’ascens.

El tercer actor, l’afició local, va estar de 10. Conscient que fa uns anys vagaven per Primera Catalana, els assistents del Nou Municipal van animar sense descans. “Sí, se puede!” va ser el càntic més repetit. L’esforç dels homes de Jordi Roger donava veracitat a aquesta expressió, tot i que ben bé es podria haver perdut el partit… i l’eliminatòria. Com també es podria haver guanyat. La bogeria, en tots els sentits, es va apropiar de l’estadi.

Pere porta l’eufòria al Municipal

L’Sporting B, sense continuïtat en el joc, però amb una qualitat que va quedar palesa va tenir grans ocasions. Primer, un travesser als 50 segons de partit que va provocar l’esglai dels presents. Després, amb dos gols en un quart d’hora i un tercer que l’àrbitre va anular per falta de Claudio sobre Edgar. Amb ben poc, el filial asturià va capgirar una situació compromesa.

I és que el Cornellà, fidel a la seva essència, no va escatimar esforços en la pressió. Corrien endavant i endarrere els homes de Jordi Roger, esgotats físicament després d’una dura temporada però amb motivació mental de sobres davant de la gran cita. Així, Mujica va fer una xilena per a assistir a Pere, que definia a plaer. Donava primer el Cornellà i els nervis arribaven a l’Sporting, que va agrair l’arribada del descans.

L’Sporting B no perdona les errades

L’entreacte va anar de luxe al filial asturià. Asserenat, l’Sporting B només va trigar tres minuts a igualar el partit. Claudio, davanter corpulent i amb bon peu, aprofitava una centrada de Pablo Fernández per a marcar a plaer. Les dues torres connectaven. El gol va ser un autèntic gerro d’aigua freda per un Cornellà que no va perdre-li la cara al partit. Tres atacs seguits dels verds van deixar pas a un del rival, que acabaria sent letal.

En un servei de cantonada l’Sporting B capgirava el marcador i a la següent acció tornava a arribar un gol a la mateixa porteria que l’àrbitre anul·laria per falta prèvia. El somni del Cornellà s’estava convertint en un autèntic malson. Jordi Roger esperonava la graderia, ja que era un mal moment que podia costar l’eliminatòria. El tècnic va agitar l’equip, amb un doble canvi bastant ofensiu. Pep i Marc Caballé deixaven el seu lloc a Cortés i Leon.

Leon, precisament, va ser protagonista en despenjar una pilotada llarga que Mujica va aprofitar per a empatar el partit. Quedaven 20 minuts per davant, però la bogeria va deixar pas a la calma. L’Sporting B, gens adaptat a les característiques del Municipal, va fer un pas enrere i el Cornellà un endavant que no li va donar per remuntar. El resultat no és bo, però l’entrega sí. El Cornellà ja sap què és un play-off d’ascens a LaLiga123 i el play-off ja coneix qui és el Cornellà.

The post Eufòria, drama i esperança a Cornellà (2-2) appeared first on FutbolCatalunya.com.