@EduardoBerzosa3

Aquest proper Octubre complirà 26 anys, només 26 anys i tot un futur al davant. A Álvaro Cardiel Arenas (Barcelona, 07-10-1994), pivot defensiu i un dels capitans de la UE Sitges i entrenador del cadet A del CD Ribes, val la pena escoltar-lo.

Respostes llargues, plenes de realitat i contestacions en les quals repassa una trajectòria intensa que es va tancar aquest passat mes de Març quan el seu equip estava a la quarta plaça d’un grup III (Segona Catalana) molt igualat. A 1 punt de la ‘Uni’ Bellvitge i a 2 del At. Prat Delta i del líder Sant Cugat, enguany lluitaran per un ascens molt desitjat. Aquesta és la història d’un futbolista fascinat amb l’exemplar Raul Tamudo. 

He tingut el privilegi de formar-me durant tota l’etapa de futbol base a una escola històrica com és la Blanca Subur CF, des d’iniciació fins a juvenil. Concretament vaig estar des dels 3 fins els 18 anys. Un cop acabada l’etapa formativa, he passat per diferents equips del Penedès-Garraf, alternant entre 2a i 3a catalana. Vaig iniciar l’etapa amateur al CFP Sant Pere Molanta, on vaig estar 2 anys. Després vaig firmar per la UE Sitges, tot i que a les poques jornades vaig tornar cap al Penedès, aquest cop al AE Moja, on vaig estar dues temporades. Després vaig estar una temporada sencera al Fundació Atlètic Vilafranca per acabar tornant a la UE Sitges on aquesta serà la 3era temporada consecutiva.

“Tots ens trobem en una situació d’incertesa pel futur”

Com veus l’inici de Lliga amb l’actual situació sanitària?

La veritat és que ens trobem en una situació molt atípica però no ens queda un altre que ser capaços d’adaptar-nos. Hem de ser conscients que la societat no està passant un moment fàcil i les prioritats poden ser unes altres. Encara així, desitgem que tot comenci tal i com està planificat per a poder tornar a fer el que més ens agrada que és jugar a futbol. Estic convençut que totes les plantilles del futbol català s’estan preparant per a que això comenci amb la màxima normalitat possible i que tots ens trobem en aquesta situació d’incertesa pel futur. Dit això, la plantilla de l’UE Sitges està preparada per a començar a competir i aconseguir l’objectiu que tan desitgem i que l’any passat es va escapar a l’últim moment.

Quin és el nivell de la Segona catalana i, concretament, d’aquest grup III?

Aquesta serà la meva 5ena temporada a Segona Catalana i la veritat és que no vinc a descobrir res que la gent no sàpiga. Aquesta categoria és molt competitiva i qualsevol equip és capaç de tot. Els últims anys hem pogut comprovar com els equips pràcticament no es distancien en la taula classificatòria, on la igualtat és una de les essències d’aquesta categoria. El grup 3 és un grup molt complicat, amb grans equips i molt bons jugadors. Hi ha equips històrics que han estat molts anys a 1era Catalana i que saben el que és competir per pujar. Després hi ha equips que tornen a la categoria i que estic segur que tenen ganes de tornar a ser importants en aquest grup. Per tant, estem parlant d’un grup molt difícil on aconseguir un ascens es planteja molt complicat. Has de ser un equip molt regular perquè saps que cap partit serà fàcil.

Qualsevol pot pensar que en aquestes categories no hi ha massa formalitat futbolística…

Mira: porto tota l’etapa amateur en aquestes categories i una de les coses que més et sorprèn és això precisament, la serietat amb la que es treballa. Fa goig veure clubs a categoria regional que cuiden tant al jugador, que fan el possible per a que no ens falti de res. Es d’agrair la feina que realitzen totes aquestes persones pel futbol català, que en molts casos ho fan sense rebre cap tipus de retribució econòmica, i que moltes vegades no acabem de valorar tot el que hauríem. També, tenim la sort de comptar amb entrenadors formats i amb molta experiència en categories superiors que opten per agafar equips de categoria regional. Això també fa que la categoria cada cop sigui més competitiva. El mateix ocorre amb una gran quantitat de jugadors. Jo he tingut la sort de compartir vestuari amb jugadors amb molta experiència a Tercera Divisió i 1era Catalana i això per un jugador jove és espectacular. En el meu cas, Fede Rafael, Jordi Fernàndez, Marcos García, Dani Carceller, Dani García, Àlvar Mascaró, i molts més. Tinc la sort d’encara compartir vestuari amb alguns d’aquests i això és espectacular.

“El grup 3 (2aCAT) és molt complicat, amb grans equips i molt bons jugadors”

I la companyonia, suposem que el millor?

Un altre aspecte que comentes és la companyonia, la veritat és que en aquestes categories és molt freqüent enfrontar-te a amics i antics companys d’equip amb els que guardes bona relació. Òbviament quan entres a un terreny de joc, tots volem guanyar i treure el millor per al teu equip, però sempre hi ha una gran dosi de respecte i solidaritat entre els diferents components que formen aquestes categories i és molt maco.

Quins han estat els teus grans moments al llarg de la teva trajectòria?

Tinc grans records de la meva etapa formativa a la Blanca Subur, aconseguint ascensos en diferents categories de la base. No he tingut la sort d’aconseguir cap ascens a categoria amateur i per això crec que el millor està per arribar. Em considero una persona optimista i crec que el futbol acaba posant a cadascú al seu lloc i lo mateix que et treu, et dona. M’he quedat a les portes d’uns quants ascensos i estic convençut que, com et comentava, el futbol algun dia serà més just. Encara així, guardo experiències i aprenentatges a totes les plantilles i clubs en els que he estat i amb això és amb el que em quedo. El futbol està per gaudir i en aquest sentit estic molt satisfet.

Segur que tens noms propis inoblidables. 

La veritat és que no seria just quedar-me amb un club, un entrenador o un company perquè he tingut la sort de compartir vestuari amb grans esportistes i enormes persones. M’emporto coses positives de tots els clubs on he estat, el Sant Pere Molanta em va donar l’oportunitat de pertànyer a una gran plantilla i conèixer espectaculars persones que dirigien el club. A Moja em vaig sentir molt estimat des del primer moment, la plantilla és un grup d’enormes persones amb les que encara guardo una gran relació. L’entrenador en aquell moment, Alejandro Carretero, em va donar l’oportunitat de conèixer la 2a catalana i això mai ho oblidaré. La gent que porta el club fa una labor extraordinària que no està pagada ni amb tot l’or del món. Després a Vilafranca, vaig aprendre molt al costat d’un gran entrenador com és en Josep Atsarà.

“El futbol està per gaudir i en aquest sentit estic molt satisfet”

I a la UE Sitges?

A la UE Sitges, estic molt còmode, envoltat de grans professionals tant a la junta directiva com al cos tècnic i plantilla, i la veritat és que és un club amb una gran projecció. Com pots veure, m’emporto coses positives de tots els llocs on he tingut la sort d’estar, encara així, per a mi hi ha dues persones que han estat bàsiques i enormement influents per a mi, que son en Josep Pascual Ferrer i el seu fill Xavi Pascual Arenas. He tingut la sort d’aprendre tot el que avui se sobre futbol i sense ells, aquesta passió i estima que tinc per aquest esport no seria la mateixa. En Josep i en Xavi van confiar en mi des de ben petit, em van formar com a jugador, com a entrenador i com a persona, i el més important, em van ensenyar a competir, aspecte fonamental en aquest esport. He tingut la sort d’estar al costat dels dos durant molts anys i aprendre molt d’ells. Malauradament, en Josep ja no hi és entre nosaltres, però el seu record serà etern. Tot el que ell va fer pel futbol català i per mi és incalculable.

The post Álvaro Cardiel, el ‘Tamudín’ de Sitges appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Deu partits de competició, 7 triomfs (4-3), 2 empats (1-1) i 1 derrota (en Bellvitge) és el balanç que presenta el líder del grup III de la Segona Catalana quan només s’han disputat 10 jornades de competició. Segon equip més realitzador (20) al costat de Sant Andreu de la Barca, amb qui iguala com menys golejat també (11) i Olivella, la plantilla que dirigeix Manel Rodríguez li treu dos punts al segon, Unificació Bellvitge.

Particular detall ja que l’únic KO dels sitgetans es va produir a La Feixa Llarga per 3-1, una curiositat més per a un equip que ha arribat aquest any a Segona Catalana i que arriba amb les millors intencions. És un grup molt igualat amb bons equips i amb tots els partits molt complicats“, declara a Futbolcatalunya el seu entrenador, Manel Rodríguez.

L’objectiu de la UE Sitges passa per “arribar al final del campionat entre els equips que puguin optar a l’ascens i a partir d’aquí lluitar. No serà fàcil però tenim aquesta il·lusió”, afegeix.
Els favorits, segons el tècnic, són “el Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, Unificació Bellvitge i Valldoreix. Són rivals molt forts”

The post El Sitges celebra el seu liderat appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Nova temporada, noves idees, noves il·lusions i nous reptes per a la Blanca Subur de Toni Sardà, president, i Josep Pascual, el seu director esportiu i ‘alma mater’. En el cas del segon, ‘l’americà’ –després l’explicarà- de Sitges comença a afartar-se de xocar sempre amb els mateixos problemes.

Amb 33 anys d’exercici en el club, després d’arribar a jugar en Suburense i Olímpic Cable i retirar-se amb 25, aquest històric coordinador (i tècnic del primer juvenil) de la Blanca Subur parla clar, com sempre Parla de “manipulació”, de “mercat aberrant” i de diners ‘bruts’- aquesta paraula no és seva- en les categories inferiors. Passin i llegeixin

El futbol d’ara ja no és el que era doncs ara està tot molt manipulat i molts pares volen que els seus nens siguin tots bons; avui dia, hauria d’haver-hi una part competitiva i una altra, no tant, per a només jugar al futbol. Hi ha molts nens que ho deixen perquè no són tan competitius per a continuar jugant.El futbol d’ara ja no és el que era”

I aquest argument pot fer que deixi la Blanca?Mira: començo a estar una mica cansat i des de la Federació tampoc col·laboren en aquest aspecte.

Què li demana a la FCF?

Que intenti que el futbol sigui competitiu, d’una banda, i per un altre que sigui més lúdic i que els nois poguessin jugar sense tanta pressió. Crec que ja s’han adonat que hi ha nens que, quan acaben la seva etapa de juvenils, no segueixen com a amateur i ara desitgen potenciar-ho. El futbol cal començar a potenciar-lo des d’infantils, quan comença el futbol 11 i haurien de mirar-l’hi

“El futbol s’ha convertit en un mercat”

Això li ho diria vostè a Joan Soteras, president de la Federació?

Quan vulgui, de fet ja li ho he dit a la persona que està al capdavant de la Delegació del Penedès Garraf, Manel Durán. Estic cansat que equips vagin a buscar futbolistes d’altres equips. El futbol s’ha convertit en un mercat i no parlo sol de Barça o Espanyol sinó qualsevol per molt modest que sigui. Ho trobo una aberració.

(?)

La Blanca Subur no troca ningú; si algú vol venir aquí a provar li ho permetem i, si hi ha lloc, es queda, però, si no n’hi ha, no ho podem agafar. Quant a la resta de la comarca són capaços de telefonar-te a casa dels jugadors, als pares, els venen projectes sense peus ni cap i això ho trobo una barbaritat.

I què li ha dit la Catalana?

El responsable del Garraf pensa com jo, de fet han canviat ja aquest any que els juvenils no puguin agafar xavals de divisió d’honor quan acabi la seva Lliga i treballem en això. Lluito perquè el futbol sigui d’una altra manera.

“Paguen a juvenils més que als del 1r equip”

Aquesta temporada 2018-2019 s’han viscut moments lamentables. Va acabar la Divisió d’honor i tots els equips s’han reforçat amb jugadors d’aquí pagant!!!! El Vilanova ha pagat a alguns jugadors més que als del primer equip per a mantenir al juvenil en Preferent; no només Vilanova sinó també Amposta, Castelldefels o Cambrils…. tots aquests han pagat però han baixat també

Això és escandalós…

Hi ha més. Hi ha equips en Primera Divisió que tenen becats a alguns jugadors. Nosaltres, com els benjamins, fem pagar als juvenils, tots els equips mentre en el nostre entorn prioritzen per altres objectius.

“Cal pensar a donar formació i no a guanyar categories”

Vostè ha pujat al juvenil en quatre ocasions al juvenil a categoria nacional i, especialment, una a Divisió d’Honor, el més semblant a una gesta. El seu club suma 55 anys d’història dels quals 33 ha viscut directament. I ho desitja deixar?

Jo em faig gran i cal donar pas a la joventut. Jo em vull apartar una mica encara que estaré sempre aquí però cal donar pas i que la gent que arriba pensi a donar formació i no a guanyar categories, trauríem més jugadors.

Té al seu fill amb la Blanca de pas després de la seva etapa en el Barça.

Sí, està ara amb nosaltres després d’arribar d’un Barça l’ADN del qual cal portar-ho dins i el meu fill el porta. El futbol formatiu és molt més que el Barça i entitats com Espanyol, Cornellà, Nàstic Manresa, Girona o Damm ho treballen molt bé. La força del futbol català està en els equips petits i l’FCF s’ha de dedicar més a ensenyar.

Això és filosofia. Josep Pascual té al seu juvenil en Primera divisió i això el molesta perquè desitjaria estar en Nacional….

Nosaltres no estem enfadats per això, estem en Primera perquè no vam saber competir per a estar en Preferent; tots els nostres equips han d’estar preparats per a portar al nostre equip a nacional

“El més important és ensenyar als jugadors”

El consol és que cobren per drets de formació, bo, si arriben a cobrar…

Sanabria va ser l’últim i cobrem de la Federació i del Sassuolo i Betis per fitxa professional. Del Barça, ni un euro, no hi havia res signat i va coincidir que Benaiges i Amor van deixar el club. No són grans quantitats però han pagat

Com s’anima als futurs directius?

Dient-los que el futbol és molt bonic, que el més important i essencial és ensenyar als jugadors i motivar-los. Un entrenador no ha de ser-ho per a guanyar títols sinó per a formar a les persones.

“Ni he anat a Cuba ni sóc americà però…”

Americà, americà!!!…..

Sí, ja ja. El meu avi era pescador i va anar a Cuba. Va tornar a Sitges i es volia portar a tota la família encara que no li va donar temps perquè va morir. Aquí ja li avançaven que li dirien ‘l’americà, l’americà’ però no va poder. No obstant això, aquest ‘titulo’ se li va quedar i ha passat al meu pare i, ara, a mi… coses dels pobles. Mai he anat ni a Cuba ni a Amèrica i sóc ‘americà’ i content amb aquesta etiqueta.

The post L”americà’ de Sitges no descarta deixar el futbol appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ara que està tan de moda tenir un porter que jugui amb els peus tant com amb les mans, aquest cap de setmana hi ha qui li mostra al món com es marca des de la seva pròpia porteria i posa al seu equip per davant amb només quatre minuts de partit. El partit Sitges-Sant Cugat Sesgarrigues es presentava com un duel interessant per veure gols entre el líder i el cuer del grup 12 de la Tercera Catalana; només es porten dues jornades de competició pel que tot és una anècdota, però aquí queden.

El meta sitgetà Eric Gonçalves va recollir una pilota d’un company que li va enviar cap enrere, el va preparar per treure al bot amb la dreta, ho va fer i molt fort al punt que va botar sobre la frontal del sorprès porter visitant que es va quedar en la meitat del camí. Alonso Revilla, porter santcugatenc, no va saber què fer, la seva defensa tampoc i el bot de la pilota va ser cap a dins. (VEURE VIDEO)

Era el primer gol del partit, en el minut 4, i així s’iniciava el primer triomf de la Lliga del Sitges a casa seva. Hi ha qui deia anys enrere que de porteria a porteria no valia, però aquí va haver-hi bot de pilota i el col·legiat Pere Llorenç Costajussa no va dubtar.

The post El porter del Sitges Eric Gonçalves ensenya el camí del gol appeared first on FutbolCatalunya.com.

UE SITGES

A la xerrada-col·loqui, organitzada per l’entrenador del Juvenil A de la U.E. Sitges, Josep Riambau. van assistir jugadors, tècnics, coordinadors, ” fisios” de l’entitat i d’altres convidats a l’esdeveniment.

L’objectiu de Riambau, veterà entrenador de futbol i que va fer de moderador de l’acte, era conèixer la prevenció, tractament i recuperació de les possibles lesions dels joves futbolistes. De la pmà d’uns dels il·lustres del futbol nacional en la matèria i durant molts anys, professional en el primer equip del F.C. Barcelona, Jaume Langa, d’una manera col·loquial, es va donar tot tipus de detalls.

Després d’una presentació de la seva trajectòria, els assistents, van poder formular a Langa, una sèrie de preguntes relatives al temari escollit, que va ser molt entretingut, pedagògic i instructiu.

Un cop més es va fer palesa de que els coneixements en aquest aspecte són molt importants i que cal que dins de la formació de jugadors i tècnics, cada temporada s’han de anar fent “repàs”

The post Jaume Langa, conferenciant de luxe a la UE Sitges appeared first on FutbolCatalunya.com.