Sowllemanou ‘Sile’ Cámara Sankhare és un barceloní de 36 anys que aquest passat dissabte va penjar les botes a la UE Porqueres. El Municipal de Miniànigues es va lliurar amb un dels seus màxims referents durant aquests últims anys pels seus gols, pel seu futbol, però, especialment, pels seus valors.

Ha estat dir que es retirava i Sile només fa que rebre missatges de solidaritat, d’agraïment i tota mena de lloances. No tothom pot dir el mateix. Ara li tocarà continuar treballant a l’empresa i efectuant tasques de coordinador i entrenador al Porqueres.

SILE, AGRAÏT AL FUTBOL CATALÀ

És la paraula que més repeteix al llarg de l’entrevista: agraït. Sile, germà gran del futbolista del Girona, Dawda Cambra, no oblida cap dels equips pels quals ha passat. Des que va néixer a Barcelona fins al seu actual Porqueres, aquest exemplar futbolista mereix molt més que un aplaudiment.

Ja s’ha fet a la idea que no jugarà més oficialment al futbol?

Sí. M’he decidit a deixar el futbol perquè seré pare, per segona vegada, sóc coordinador i entrenador i són moltes hores lluny de casa, És complicat seguir encara que la meva dona va ser la primera que em va dir que no plegués, però estar de 17 a 22 hores és complicat.

I, a més, el seu treball…

A més, però no m’afecta perquè és al matí (de 6 a 14 h.), treball a una fàbrica de cotxes on fem ‘caragols’ per a vehicles. Vaig entrar en el 2007

“LA MEVA DONA EM VA DIR QUE NO PLEGUÉS”

És a dir que vostè a les 24 hores del dia li’n treu 40!

Exacte. Només descansava un dia a la setmana.

Es recorda de tots els equips pels quals ha passat?

Vaig començar al Serinyà, als 5 anys, després em van venir a buscar Baño i Camacho per a signar pel Porqueres (des dels 7 als 16 anys). Vaig jugar dos anys de juvenil i un en el primer equip del Banyoles encara que vaig acabar amb 7. En acabat va arribar L’Escala, Figueres, Els Barrios (Cadis), Llagostera (Alsina) i Porqueres. Aquí em volia retirar perquè tenia un deute amb molta gent com Angel Roig, Dalí, David Colomé, el director Marc Lladó i el president Marc Cuadras que em van convèncer.

Com ha estat la seva història a Porqueres?

El primer any no pugem, quedem tercers de Tercera Catalana, però sí que ho vam fer el següent fins al dia d’avui.

“TENIA UN DEUTE PENDENT AMB LA UE PORQUERES”

Vostè sempre ha comentat que ha aconseguit 10 ascensos i que mai ha viscut un descens amb un equip seu…

Exactament, no sé si són 9 o 10, però on he estat sempre hem pujat. A Figueres pugem dos anys seguits, a L’Escala també, a Porqueres, Banyoles i Llagostera…

No hem vist moltes vegades que un jugador anunciï el seu adéu i tothom parli bé. És el seu cas. Per què?

No he fet gens especial, sóc així, agraït, m’agrada crear ‘buen rollo’, ser agradable i tenir uns principis, jugui o no. On he estat sempre ha repartit alegria amb tothom encara que després cal jugar bé perquè tot no és jajaja. Amb la mainada sempre hi ha hagut connexió i puc anar a molts llocs com a Vilatenim on em canten encara ‘Sile, Pelé! I camps on no he jugat en els seus equips també s’alegren de veure’m.

“A FIGUERES ENCARA EM CANTEN ‘SILE, PELÉ”

Qué rival diria o destacaria per la seva personalitat amable?

Molts i mantinc contacte amb molts. No vull que s’ofengui ningú a qui no nomeni però a Figueres, amb el Sergi Murga EPD, van ser molt amics. Ricard Farré, Ureña, Moñino, Pedro.. molts. O a Banyoles amb Marc Platja, Masferrer, Villalonga, Cortada… a Porqueres, és que són molts.

També ha destacat aquests dies que ja començava a jugar amb ‘alumnes’ seus. Ja li dirien ‘l’avi’ Sile!

Sí, ja jugava amb xavals que havia entrenat quan ells tenien 7 i que em tenen molta estima. L’avi Sile ho deia jo també i els advertia que encara rotlle i marca, eh, em feia gràcia

“JO MATEIX JA EM DEIA L’AVI SILE”

Però, estem d’acord, que Sile Cámara no és ningú al costat de Dawda Cambra!

Dawda és el germà petit del qual tots ens hem preocupat a casa. Té 17 anys menys quem jo, li he entrenat, li he portat amb cotxe per tots els costats igual que la meva dona. El meu germà se’n va anar al Girona amb 10 anys i ens el combinàvem amb la meva dona o altres pares de Girona. Ara toca gaudir amb Daw

Només, una pregunta més encara que, més ben dit, seria un consell per als xavals del nostre futbol català

MISSATGE PER ALS XAVALS

El que els diria és que, si juguen al futbol, ho facin perquè els agrada, que ho gaudeixin i que sigui una passió. Jo no jugava perquè era un extraescolar encara que també podria ser, que visquin el dia a dia. Jo sempre gaudia als parcs o en els camps i no estiguin tant de temps amb el mòbil. L’esport et porta grans amistats. Sóc el que sóc gràcies al futbol, el tinc claríssim, no sé si he fet carrera o no, però la gent m’ha donat una cosa inoblidable. Dissabte passat em van ploure molts missatges i no hi ha diners per a pagar-ho. Jo només he guanyat per a poder fer quatre coses, però he gaudit molt amb la gent.

The post “Sóc qui sóc gràcies al futbol català” appeared first on FutbolCatalunya.com.