Aquest és l’any del Nàstic. Després d’un lustre de dificultats esportives, l’equip grana ho té tot a favor per tancar una gran temporada. Els de Toni Seligrat són el millor equip del subgrup 3A de Segona B. ja que en 13 partits han sumat 26 punts i només han patit una derrota.

El Barça B ha estat l’únic equip capaç de derrotar a un Nàstic que va a més. Les dues últimes victòries lluny del Nou Estadi consoliden les aspiracions d’un projecte que només té un objectiu: la Segona Divisió.

Una categoria que no és desconeguda pels grana; de fet, en l’últim segle és a la que més temporades hi han jugat amb un total de 12.

L’equip grana ha estat 8 a Segona B i una a Primera, la inoblidable 2006/2007. En aquestes 19 temporades, el Nàstic mai ha sumat més de 22 punts després de 13 partits.

MÉS DE 20 PUNTS, ASCENS SEGUR

De fet, només en dues ocasions el conjunt grana ha sumat més de 20 punts; és més, la temporada 2014/2015, que va acabar amb ascens a Segona amb Vicente Moreno va ser la última. Aleshores els tarragonins van fer 22 punts, una xifra idèntica a la 2003/2004 que també va acabar amb alegria final pel Nàstic de Jordi Vinyals.

La xifra de punts d’aquesta temporada ha batut registres, però el Nàstic es mostra fiable en tots els aspectes del joc. És el màxim golejador del grup – 26 gols en 13 partits – i el segon menys golejat, tot i que té més partits jugats, a més de l’equip del grup amb més victòries i menys derrotes. En definitiva, els millors fins el dia d’avui.

UN GOL MOLT REPARTIT

Una de les claus d’aquest Nàstic és el col·lectiu. En resum: tothom aporta i això es veu reflectit en els gols marcats. 5 de Brugui, 4 de Pol Ballesteros, 3 de Gerard Oliva, Fran Carbia i Pedro Martín o 2 de Bonilla, Joan Oriol i Quintanilla.

Per això, la història diu que amb aquests registres el camí no és cap altre que l’ascens. L’aconseguirà el Nàstic de Toni Seligrat?

Segona Divisió B

20/21: 7 victòries, 5 empats i 1 derrota (26 punts).

19/20: 2 victòries, 5 empats, 6 derrotes (11 punts).

Segona Divisió

18/19: 2 victòries, 3 empats i 8 derrotes (9 punts).

17/18: 4 victòries, 3 empats i 6 derrotes (15 punts).

16/17: 1 victòria, 7 empats i 5 derrotes (10 punts).

15/16: 5 victòries, 4 empats i 4 derrotes (19 punts).

NÚMEROS D’EQUIP GUANYADOR

Segona Divisió B

14/15:  6 victòries, 4 empats i 3 derrotes (22 punts).

13/14: 4 victòries, 5 empats i 4 derrotes (17 punts).

12/13: 2 victòries, 5 empats i 4 derrotes (11 punts).

Segona Divisió

11/12: 2 victòries, 4 empats i 7 derrotes (10 punts).

10/11: 2 victòries, 5 empats i 6 derrotes (11 punts).

09/10: 5 victòries, 4 empats i 4 derrotes (19 punts).

08/09: 3 victòries, 7 empats i 3 derrotes (16 punts).

07/08: 5 victòries, 3 empats i 5 derrotes (18 punts).

Primera Divisió

06/07: 1 victòria, 2 empats i 10 derrotes (5 punts).

Segona Divisió

05/06: 5 victòries, 1 empat i 7 derrotes (16 punts).

04/05: 4 victòries, 3 empats i 6 derrotes (15 punts).

Segona Divisió B

03/04: 6 victòries, 4 empats i 3 derrotes (22 punts).

02/03: 4 victòries, 7 empats i 2 derrotes (19 punts).

Segona Divisió

01/02: 2 victòries, 5 empats i 6 derrotes (11 punts).

Segona Divisió B

00/01: 4 victòries, 5 empats i 4 derrotes (17 punts).

The post El millor inici del Nàstic del segle appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’últim partit que es va disputar al grup 3 de Segona B van ser el Barça B-Llagostera, el Castellón-Prat i La Nucía-Nàstic. Tots tres es van jugar el passat 8 de Març a les sis de la tarda. Des d’aleshores han passat 19 dies sense entrenaments ni competició. Els jugadors estan confinats i els entrenadors també. La rutina ha canviat i els tècnics expliquen com viuen la nova situació, si han necessitat ajuda i també la seva opinió respecte com hauria d’acabar la competició a Segona B. La RFEF decidirà, però cadascú té una opinió ben diferent. Tots, això sí, coincideixen en assegurar que la salut és fonamental i no volen tornar a jugar si no hi ha plenes garanties per a fer-ho.

Com porta el confinament? Què fa un entrenador en aquestes circumstàncies?

Raúl Garrido (UE Olot): “Porto bé el confinament. Normalment estic lluny de la família i ara estic amb ells i això ajuda. Mica en mica vaig reprenent l’activitat d’entrenador visualitzant entrenaments i partits i estant molt pendent de l’actualitat. Parlo amb club, jugadors i cos tècnic per a no desconnectar-nos. Poc més es pot fer”.

Manolo González (CF Badalona): “El confinament és complicat. Sempre que una cosa no es fa per voluntat pròpia doncs la veritat és que es fa difícil. En el meu cas veig els rivals encara més del que és habitual. Miro futbol de tot tipus i intento aprendre tot el que puc ara que tinc temps”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “El confinament a nivell de família particular molt bé perquè estem bé de salut. Estem preocupats pel que passa a fora. La gent està morint i la vida és el bé més preuat per a tothom. Un entrenador no pot fer gaires coses en aquestes circumstàncies. Ahir vaig parlar individualment amb tots els meus jugadors i amb el cos tècnic. Intentem que facin bondat, que es cuidin al màxim i que tinguin molta prudència per a no sortir de casa”.

Pedro Dólera (AE Prat): “La veritat és que estar tancar és dur. Són moltes hores i intento fer la lectura positiva del temps que puc passar ara amb la família, que en condicions normals no podem. Intento no desconnectar i estar actiu. Veure partits nostres i repassar coses a millorar, com analitzar rivals, etc. Hi ha molt temps per a fer coses ara mateix”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “El confinament el porto bé, ja que disposo d’espai i tinc material per distreure’m. Jo aprofito un petit jardí que tinc per a fer exercici i prendre l’aire. Després, llegir, veure esport a la televisió, partits gravats, documentals sobre esports i preparar alguna dinàmica per fer per skype amb els jugadors”.

Fernández Romo: “Estic molt preocupat”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Estic molt preocupat per la situació que tenim i responsabilitzat socialment per complir amb les normes i desde la distància esperant que la meva família estigui bé. Segueixo en contacte diari amb els jugadors i cos tècnic. Hem posat eines diàries per a que els jugadores es mantinguin actius físicament i mentalitzats en el que queda per fer. D’altra banda analitzo també els equips rivals”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Porto el confinament de la millor manera que puc. Vaig poder baixar a Almería per estar amb la meva dona i la meva filla i això em tranquil·litza bastant. Estic preocupat pel que està passant i intento seguir les normes que ens indiquen les autoritats. Com entrenador vam tenir una reunió amb el cos tècnic i vam muntar entrenaments virtuals pels matins. Hi ha apartats físics, tàctics i lúdics. Intentem fer-los amb enginy per a crear estímuls als jugadors de cara a que ho facin”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “De moment tinc salut meva i de la meva família, que en aquesta situació és el més important. Porto el confinament com puc i el més important és la salut de les persones. La resta queda en un segon pla”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “El confinament l’estic portant bé acompanyat per la meva dona i la meva filla. Treballo des de casa i mantinc contacte permanent amb tot el meu staff i els jugadors i segueixo diàriament els seus entrenaments i la seva alimentació”.

Nacho Castro (FC Andorra): “Estic en contacte amb el departament de preparadors físics i readaptadors per a que els jugadors segueixin el treball que els hi hem enviat amb les limitacions que existeixen pel confinament”.

Ha trobat a faltar algun psicòleg? O amb vostè ja n’hi ha prou?

Raúl Garrido (UE Olot): “En el nostre cas tenim una persona dins del cos tècnic que complementa el treball a nivell emocional entre jugadors i entrenadors. Aquesta persona està en permanent contacte amb els jugadors per mantenir el vincle humà que teníem. No trobo a faltar aquesta figura perquè nosaltres ja la tenim i el nostre grup és madur i cohesionat”.

Manolo González: “Estem fent el mateix que fa tothom”

Manolo González (CF Badalona): “No hi ha cap psicòleg i al final no crec que faci falta perquè no crec que en aquestes condicions pugui fer gaire cosa. Al final estem fent el que fa tothom ara mateix”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “És una qüestió molt personal. Cada futbolista i persona és diferent. Alguns el necessitarien i altres no. És un tema individual i no col·lectiu i no s’ha de generalitzar”.

Pedro Dólera (AE Prat): “Jo sóc dels que pensa que un psicòleg és bàsic per a mantenir-te ajustat sempre i per ajudar a muntar estratègies que et permetin sortir de moments complicats com aquest. Jo tinc la sort de tenir al meu costat a Xavi Lucas, que és un gran amic i gran professional alhora”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “No he trobat en falta la figura d’un psicòleg, ja que disposem d’un al nostre cos tècnic. També segueix en contacte amb els jugadors i intervé en les dinàmiques que fem per Skype”.

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Els jugadors poden optar a aquests professionals sempre que ho considerin. El meu paper com entrenador en aquest grup els hi permet comptar amb mi si tenen alguna circumstància especial, com així ha estat. Estic amb ells de la mateixa manera que abans, encara que sigui per telèfon”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “A dia d’avui no ens fa falta. La feina amb els futbolistes està sent bona i tenim molta comunicació amb ells. La gent la veiem bé i no estem tenint gaires problemes. Sí que és cert que si la situació s’allarga en excés pot ser que el que passa ens superi a tots i llavors sí que faria falta. Hem d’estar preparats pel que vingui com a societat en si. Aquesta crisi marcarà un abans i un després i com afrontem el que vingui després marcarà el nostre futur”.

Seligrat: “No em preocupo pel que no puc controlar”

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “No he necessitat mai cap psicòleg. Suposo que va prou bé el que sempre he fet. No preocupar-me ni pensar massa en coses que un no pot controlar. No sabem quan de temps durarà la situació ni com quedarà tot quan acabi. Anem a esperar, a mantenir la salut i que quan arribi el moment estar en les millors condicions físiques i mentals per a tornar a començar i a tirar cap endavant”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Psicòleg, no. No cal. Estem tot el meu staff tècnic molt a sobre dels jugadors diàriament. És molt important parlar amb ells, com venim fent. Els hi expliquem la importància de l’entrenament a casa. I, després, entre nosaltres, els membres del cos tècnic, parlem molt a diari. És la millor manera de mantenir-nos units com a grup des de la distància”.

Nacho Castro (FC Andorra): “No crec que faci falta un psicòleg en aquestes situacions. Hi ha molta gent que té necessitats més grans que les que rodegen l’entorn del futbol, que sí que necessiten més un psicòleg, una ajuda per a poder sobreviure a aquesta situació”.

Creu que es reprendrà la competició? Com creu que s’hauria de fer?

Raúl Garrido (UE Olot): “Espero que es pugui reprendre la competició. És el meu desig. Posarem tots els esforços perquè així sigui. Si s’ha de jugar entre setmana ho farem. Les notícies no són optimistes, però miro de pensar poc. Crec que aquesta temporada s’ha d’acabar com sigui. El que afectarà sobretot serà de cara a la vinent pel que fa a la competició i les normes. Allà haurem de ser conscients que l’esforç d’ara pot perjudicar-nos de cara al futur. Ens hem d’adaptar i esperar que el sacrifici sigui per a bé”.

Raúl Garrido: “Aquesta temporada ha d’acabar”

Manolo González (CF Badalona): “No sé si es reprendrà la competició, ja que és molt complicat saber-ho. En cas que es reprengui la competició està clar que hauria de ser amb una mini pretemporada per posar a to físic tots els equips”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “No entenc la incertesa de si es reprendrà la competició o no. No es pot treballar ni a mig ni a curt termini. S’hauria de ser valent i prendre decisions. Jo particularment l’hauria suspès. La responsabilitat pertany als que ho han de decidir, els que manen i cobren per fer-ho. Facin el que facin algú no hi estarà d’acord o que se sentirà perjudicat. S’està dient que es pensa en jugadors, cos tècnic i afició i en això no s’està dient la veritat. S’està pensant en els diners i no en les persones. Si realment es pensés en les persones això ja s’hauria d’haver suspès. Si pensen així que diguin perquè és, no que ho encobreixin en el bé dels futbolistes. En altres esports s’han suspès competicions, com per exemple amb les Olimpíades”.

Alsina: “Jo hauria suspès la lliga”

Pedro Dólera (AE Prat): “Ho veig molt complicat. Els experts diuen que encara no hem arribat al pic de la pandèmia i per tant això té pinta d’anar per llarg. Jo no crec que abans de primers de Maig com a mínim hi hagi opció i després els jugadors han d’entrenar i agafar la forma. No podem arribar i jugar la mateixa setmana encara que facin feina a casa no és el mateix que moure’t al camp, córrer o xutar. El risc pels jugadors seria molt alt. És una situació única i extrema, que mai s’ha donat a la història. Res del que facin serà just per a tots, però la solució amb més sentit seria donar per acabada la temporada. Que la declarin nul·la i comencem a jugar la vinent”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “Desgraciadament veig improbable reprendre la competició. No hem estat capaços de controlar l’expansió del virus ni tampoc de tallar-la i em temo que estarem un temps més. Qualsevol solució que les autoritats decideixin sobre la competició serà injusta, ja que perjudicarà algun equip i beneficiarà un altre. La única justa és reprendre les jornades restants i això ara està lluny de que pugui passar”.

Gay: “Veig improbable que es reprengui la competició”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “En aquests moments de tanta preocupació i incertesa el futbol està en una dimensió molt petita. No sé què passarà ni puc valorar com es torna a jugar. Els organismes oficials seran els que ho dictaminin i així ho acceptarem”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Crec que aventurar-se a dir si tornarem a jugar o no seria un cara o creu. Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia. Ara mateix el futbol queda en un segon pla i les nostres forces les hem de centrar en acabar això com més aviat millor. Per a mi el que voldria és acabar la temporada. Ja sigui d’aquí un mes o dos mesos. Tot el que sigui no acabar-la seria injust. S’ha de fer tot el possible per acabar-la”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “Quan tornem no depèn de mi, sinó de les autoritats. El tema competitiu és una altra incògnita. No tinc ni la menor idea. Els que són responsables de les competicions espero que s’ho agafin seriosament i apliquin el sentit comú, que ja se sap que és el menys comú de tots els sentits. S’ha d’intentar ser el més just possible i s’haurà d’acceptar la decisió”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Nosaltres, òbviament, treballem pensant en que tornarem i que acabarem la competició. Això sí, quan les autoritats sanitàries ho considerin oportú”.

Nacho Castro (FC Andorra): “És difícil saber què passarà amb les competicions i sorgeixen dubtes per la situació. El més just és que es torni a jugar des de la jornada aplaçada, però amb uns mínims de preparació prèvia per a tornar a competir”.

Nota: L’entrenador del CE Sabadell, Antonio Hidalgo, ha volgut mantenir-se al marge de l’enquesta perquè la situació és delicada i no vol pronunciar-se amb escenaris tan incerts.

The post Com viu el present i veu el futur un entrenador de Segona B? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El tècnic valencià Toni Seligrat tanca etapa al CE Sabadell. Ara sí, comiat amarg del tècnic que ha admès penedir-se del succeït diumenge passat a Peralada, alguna cosa que no va fer el mateix dia del partit, i adéu amb el millor dels desitjos per als arlequinats.

“Em penedeixo moltíssim d’haver-me acostat als afeccionats que hi havien darrere d’una porteria a Peralada i que, des del minut que ens van marcar, es van dedicar a insultar i menysprear a tot el que hi havia en el terreny de joc”, va comentar.

Poc després va remarcar que ell va intentar intervenir i va rebre una empenta d’aquest sector crític encara que no va haver-hi cap menyspreu per la seva part cap a ningú. Toni ja ho ha pagat molt car i ara espera que també hi hagin conseqüències per a aquests crítics: “Espero que ells també tinguin (la seva sanció), perquè ens deixa en mal lloc a tots, a la societat d’avui dia”, va dir alhora que agraïa el suport del seu cos tècnic. “Gràcies a aquesta afició respectuosa que no s’identifica amb aquesta gent que agredeix als seus jugadors i al seu entrenador, gràcies sempre”.

Seligrat es va anar demanant major respecte per a la figura dels entrenadors, desitjant el millor per al seu substitut Kiko Ramírez i per a l’entitat i per a aquest sector de l’afició que sempre li ha donat suport.

TEXT ÍNTEGRE CARTA Toni Seligrat

Sabadell, jueves 17 de enero de 2019

COMUNICADO DE DESPEDIDA CENTRE D’ESPORTS SABADELL

Muy buenos días a todos. En primer lugar, quiero darle las gracias a mi preparador físico y ante todo amigo Joma por acompañarme y estar a mi lado en todo momento, y a todos vosotros por asistir a esta rueda de prensa con la que quiero dar la cara tras los incidentes que ocurrieron el domingo en Peralada y que han tenido una difusión en los medios que me gustaría aclarar y zanjar, porque la imagen que se ha mostrado no beneficia, como es obvio, ni al Centre d’Esports Sabadell ni a mi persona.

Me arrepiento. Me arrepiento de haberme acercado a los aficionados que desde detrás de la portería se dedicaron a insultar a mis jugadores y a mi persona durante toda la segunda la parte, desde el 1-0. Pero no me arrepiento de por qué lo hice: por defender a mi equipo, a mis jugadores, que son mi familia, y que como dije cuando me retiraba del campo, se matan por el Sabadell.

No hay ni puede haber una sola imagen en la que yo insulte a los aficionados que sí me insultaron a mí, aunque desgraciadamente a esto estamos muy acostumbrados. Yo me acerco a la grada caminando tranquilamente, en ningún momento corriendo como una exhalación ni mucho menos, como se ha dicho, para pedirles que estén tranquilos porque a pesar de los últimos resultados el equipo siempre compite y ha competido, quiere ganar cada partido, y me encuentro con varios aficionados insultando a uno de mis jugadores. Es ahí cuando les pido respeto, redirigen sus insultos hacia mi y uno de ellos además me empuja de manera violenta, lo que reconozco que me alteró por el cariz que estaban tomando las agresiones verbales e incluso físicas hacia mis jugadores y hacia mi persona, y es ahí cuando jugadores y el delegado del equipo se dan cuenta de mi enfado y me quieren alejar de la situación. Por eso me retiran del campo, no porque yo haya agredido ni insultado ni faltado el respeto a nadie. Que quede claro.

Durante temporada y media he trabajado para defender los colores, los intereses y el proyecto del Centre d’Esports Sabadell y de su afición. La respetuosa, la que ha estado y está al lado del equipo en las buenas y en las no tan buenas, a la que desde aquí quiero agradecer su apoyo y el cariño que siempre me han dado y que me están transmitiendo también desde lo sucedido el domingo en el campo con los insultos de una mínima parte de los aficionados que se desplazaron a Peralada y desde el lunes con mi destitución.

Insultos que, como yo, consideran inadmisibles y mucho menos dirigidos hacia los que son sus jugadores, su entrenador, su mismo escudo. Insultos y agresiones que han desembocado en mi destitución y que espero que también tengan consecuencias por parte del Sabadell, para esos aficionados que no representan ni mucho menos a la totalidad de la afición arlequinada, por el bien del club, del propio fútbol y de la sociedad.

Y, cómo no, de los entrenadores, que en tantas y tantas ocasiones nos sentimos señalados, humillados y violentados, e incluso indefensos ante los insultos y el menosprecio al trabajo que siempre realizamos como mejor sabemos y podemos.

Le deseo lo mejor al Centre d’Esports Sabadell y a todos y cada uno de los miembros que lo integran: a los jugadores, a mi estimado utillero, al delegado, personal de administración, personal del área social, la seguridad que trabaja los domingos en el estadio, los dirigentes, a toda la ciudad de Sabadell con su Ayuntamiento al frente y a los periodistas que me habéis escuchado y atendido en todo este tiempo. No quiero olvidarme de nadie.

Aprovecho también para desearle toda la suerte del mundo al nuevo entrenador, Kiko Ramírez, en esta nueva etapa del club en la que estoy seguro de que seguirán luchando por sus objetivos.

Mucha suerte y, de nuevo, muchas gracias a todos por vuestra atención.

Som-hi Sabadell.

The post Seligrat tanca la porta del CE Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

El mercat de Segona B segueix bullint i no només entre els jugadors, sinó també a l’apartat d’entrenadors. El darrer nom propi és el d’un dels tècnics més reconeguts del futbol català. Només la seva modèstia ha impedit que Kiko Ramírez es mantingués en l’elit com li va correspondre anys enrere al capdavant d’equips importants com Nàstic, Castelló, Pobla de Mafumet o L’Hospitalet.

Ara, aterrat del Wisla Cracòvia de la Primera Divisió polonesa, tindrà davant si la complicada tasca de reflotar un Sabadell en dificultats.

L’equip arlequinat, a nou punts de la promoció d’ascens i a només quatre del descens, necessita el nou aire que li pugui oferir Kiko. I més, després del mal ambient que s’havia instal·lat en el club entre un sector de l’afició i el ja ex tècnic Toni Seligrat.

AMB CARÀCTER

Kiko arribarà amb tot l’ànim per a tirar l’empresa endavant encara que el club arlequinat ha de saber que és un tècnic amb personalitat que diu les coses molt clares i que, si no li agrada el que veu, no dubta a plantejar-lo i, si s’escau, marxa. Com a exemple, el seu adéu a l’Hospitalet al 2015 o al Castelló al 2016.

Avui serà presentat a la sala de premsa Mique Quereda de la Nova Creu Alta i tornarà a una entitat on va jugar com a futbolista a les ordres de Paco García Llamas (1996-1997).

Curiosament, el rival del Sabadell a la pròxima jornada de Lliga també ha viscut a les darreres hores un relleu a la banqueta. El Conquense va destituir diumenge passat Luis Ayllón i apostarà pel qui va ser porter del Real Zaragoza César Láinez com a tècnic per intentar reeixir a la categoria.

The post Kiko Ramírez torna a casa appeared first on FutbolCatalunya.com.