Avui és 30 de juny. Al món del futbol és una data especial, ja que significa el comiat oficial a la temporada en curs. L’1 de juliol ja entrem a la temporada 2024-2025 i seria quan els equips haurien de començar a fer les seves plantilles. Res més lluny de la realitat.

El mercat del futbol català comença ben aviat. A partir de maig, quan moltes competicions regulars acaben, els moviments són incessants. Tant, que hi ha clubs que a hores d’ara ja podrien competir pel número de jugadors que tenen confirmats. Però l’estiu és llarg i hi pot haver canvis.

UN MERCAT INTENS

A FutbolCatalunya mantenim durant tota la temporada unes taules que permeten comprovar els moviments als clubs catalans des de Primera Federació fins a Primera Catalana. Ho fem en base a informacions oficials i d’altres que, sense ser-ho, ens arriben de forma fidedigna per les nostres fonts informatives.

En aquestes taules fem constar una xifra a sota del nom de cada club. Correspon als futbolistes en plantilla segons les dades que hem recollit. I és fàcil veure que un bon número de clubs ja arriben o superen els 15 efectius de cara a la temporada que s’inicia aquest dilluns.

També és cert que n’hi ha entitats amb un zero a la casella. Potser per discreció, potser per falta de comunicació a la seva afició o potser perquè, senzillament, esperen a que evolucioni l’estiu. En qualsevol cas, tard o d’hora el zero desapareixerà.

UN MERCAT DE PLANTILLES ‘INFLADES’

Fent un cop d’ull a les plantilles dels tres equips representants de la Federació Catalana a Primera Federació -un d’ells té la seu al Principat d’Andorra-, es podria concloure que la feina ja està feta. Res més lluny de la realitat. En el cas d’Andorra i Barça Atlètic es registra l’entrada de futbolistes cedits al llarg de la campanya que ara acaba. I també alguns amb contracte que podrien sortir.

Per tant, hi haurà un bon número de moviments al mercat fins que els seus ‘rosters’ quedin tancats de cara a l’inici de la competició, previst pel cap de setmana del 24 i 25 d’agost. En el cas del Nàstic, a 30 de juny només té 13 futbolistes confirmats, comptant el retorn d’Iván de la Peña, cedit al Manresa.

SANT ANDREU I TERRASSA, GAIREBÉ TANCATS

A Segona Federació hi haurà nou representants catalans. O vuit, segons com acabi el sainet del Badalona Futur comandat per qui fou advocat d’aquell ‘viatger’ Miapuesta de principis de segle, Toni Freixa. En aquest equip, tot són baixes, amb onze futbolistes que ja tenen destí. Tota la plantilla acabava contracte aquest 30 de juny, davant un futur no gaire esperançador.

En canvi, al Sant Andreu i al Terrassa han anat per feina al mercat. Amb 19 i 20 efectius respectivament, els de Xavi Molist i Chus Trujillo fan que els seus seguidors ja puguin jugar a fer les possibles alineacions de la temporada. Cal recordar que les plantilles d’aquesta categoria, com també a Tercera Federació, podran comptar amb un màxim de 25 fitxes actives, 9 d’elles per jugadors sots-23.

L’únic ascendit de la temporada, l’Olot de Pedro Dólera, compta amb quinze efectius. Pel que fa als qui arriben des de Primera Federació, tant Cornellà com Sabadell estrenen entrenador -Genís Sampietro i David Català, respectivament- i van treballant amb certa calma.

Qui per fi podrà exercir com a entrenador titulat és Ignasi Senabre. Serà al capdavant d’un Espanyol B sense incorporacions anunciades, tot i que es preveuen pujades des del seu Juvenil A.

Finalment, Europa i Lleida CF -nova denominació del Lleida Esportiu- estrenen entrenadors amb Aday Benítez i Marc García, amb 11 i 14 futbolistes confirmats a cada equip fins aquest 30 de juny.

UNA TERCERA AMB MOLT A FER

Les caselles de mercat de Tercera Federació són més buides. Equips com Badalona o Mollerussa són una incògnita per motius extraesportius. Els ascendits Europa B, Sabadell B i Atlètic Lleida tampoc no registren gaire moviment. Ni els dos equips que han caigut des de la Segona Federació, Cerdanyola i Manresa, on ni tan sols hi ha entrenador confirmat, per bé que al club manresà gairebé està tancada la presència de Mikel Azparren.

L’altra cara de la moneda és el San Cristóbal. Cristian García compta amb 19 futbolistes, 10 d’ells renovats. La Montañesa estarà dirigida per Antonio Escudero amb 16 efectius per ara, 6 d’ells renovats. I també destaca el Reus FC Reddis de Marc Carrasco, amb 16 jugadors.

I si n’hi ha una aposta ‘casolana’, aquesta és la del Prat. Els 14 jugadors que fins ara ha confirmat són denominació ‘pota blava’. 10 renovacions, tres ascensos del Prat B i el retorn d’Aleix Ruiz. Pel que fa al Girona B, com en el cas dels de Primera Federació, pendent del destí de cedits i jugadors amb contracte. Els germans Álvarez Sanjuan, fills de l’estimat Quique Costas, tenen força feina.

SET PLANTILLES DEFINIDES A LLIGA ELIT

Passem a la ‘Tercera encoberta’, la categoria obstacle inventada per la Federació Catalana per por a demanar un segon grup de Tercera Divisió pel futbol català. L’anomenada Lliga Elit compta amb 16 equips i 7 d’ells semblen gairebé conformats, superant els 15 jugadors lligats al mercat.

Si no hi ha cap sortida entre els ja confirmats, al Lloret només li resten tres places per cobrir. 22 futbolistes a les ordres d’Albert Batllosera, amb 13 renovacions per intentar l’ascens a tercera una temporada més. I també aposta per la continuïtat l’Horta de Juan Camilo Vázquez. Dels 18 jugadors aparaulats, 16 segueixen de la campanya 2023-2024.

El Rubí renova la banqueta amb José Solivelles i, com l’Horta, arriba al 30-J amb 18 places cobertes. En aquest cas, amb més novetats, ja que només hi ha 8 renovacions. Amb 17 futures fitxes hi trobem tres equips. Un d’ells, el Can Vidalet, també té majoria de renovats, amb 16 efectius. Palamós i l’ascendit Vilanova també hi arriben a aquesta xifra.

Un altre ascendit, el Manlleu, ja ha tancat la presència de 15 futbolistes abans de la data de final de temporada. En el capítol dels qui tenen més feina a fer, destaquen l’Atlètic Sant Just i el Vic, dels qui no es coneix cap moviment en fitxatges i renovacions. Són dels qui penses que l’estiu és molt llarg.

A PRIMERA CATALANA, SIS A PUNT

Tot i que seran els qui comencin més tard -a finals de setembre-, sis clubs de Primera Catalana ja tenen gairebé tancada la plantilla. Una feina que els ha permès rubricar 20 o més jugadors dels 25 que poden tenir en competició. I la palma és pel Castellar de Juan Antonio Roldán. 16 continuïtats pactades i 6 fitxatges fan un total de 22 efectius.

Al Santfeliuenc ja hi tenen 21 amb una aposta pels de casa. 9 renovacions i 6 jugadors que pugen del planter, amb un entrenador que també puja. David Rebollo dirigia la temporada 2023-2024 al Juvenil A de l’equip del Baix Llobregat. Els altres quatre amb 20 jugadors mantenen el seu entrenador: L’Argentona, a Rafa Garro; l’Ascó, a Arnau Alcoverro; el Martinenc, a Toni Carrillo i el Tossa, a Edu Urdiales.

També hi destaquen 16 clubs dels 48 que participaran on hi ha ja 15 o més jugadors confirmats. Un dels qui ha fet bona feina és un dels 12 ascendits, els santboians del Ciudad Cooperativa. L’equip de la ‘Coope’ ja coneix 18 dels seus integrants, amb 13 dels protagonistes de l’ascens que ja s’han compromès a seguir. Bescanó -un dels clubs que acostuma a tancar plantilla aviat- i Sitges també hi compten ja amb 18 jugadors.

FEINA PENDENT

I d’altres no hi ha notícies. Vacances o paciència, però el cert és que una quarta part dels participants a la categoria no té cap jugador tancat, almenys públicament. Els dotze del ‘zero’ fins la nit del 29 de juny són Balaguer, Gimnàstic Manresa, Juneda, Juventud 25 de Septiembre, Montcada, Natació Terrassa, Parc, Racing Vallbona, Roses, Sant Cugat -un clàssic en tancar mercat amb l’estiu avançat-, Torelló i Torroella. D’ells, sis són nous a la categoria i un setè -l’equip manresà-, debutant per fusió amb l’Artesa Lleida.

Òbviament, el mercat encara serà molt llarg però cada cop s’avança més la feina. A FutbolCatalunya seguirem treballant perquè no hi perdeu detall.

The post Mercat: Com fer els deures abans del 30-J appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícilment oblidarà David Momoh el seu últim gol amb la samarreta de la UE Sant Andreu, ja que, molt poques vegades, un gol val un ascens. Minut 69: servei d’or de Carlos Guzmán per a Sergi Arranz que la ‘pica’ sobre la sortida del porter del Salamanca UDS. El toc del figuerenc l’hagués tret un defensa local, però va arribar Momoh com una exhalació, es va tirar en planxa i va col·locar l’1-2 definitiu. Grandiós!

Era el premi per al davanter, per a l’equip i per a tota una afició que ha tornat a tocar el cel i així ho van tornar a demostrar a l’Helmántico i en la festa del dilluns.

MOMOH I DEL BOSQUE

“Sóc d’Espanya i Sierra Leona, visc actualment en una residència per a estudiants i acabo de graduar-me del batxillerat internacional. Passo els dies estudiant i entrenant per a millorar perquè vull arribar a ser jugador professional de futbol”, afirma a Futbolcatalunya aquest admirador de “Benzema“.

Aquesta admiració per l’exdavanter blanc la pot entendre perfectament el nostre exseleccionador espanyol, Vicente del Bosque. “Encara que sóc de la UD Salamanca de tota la vida, els felicito per aquest ascens, sempre cal ser esportiu. Felicitats per al Sant Andreu i especialment per a David Momoh. Abraçades“, ens transmet el gran Vicente.

UN GOL PER A LA HISTÒRIA

David sempre recordarà que “em vaig sentir molt content amb aquest gol, va ser un moment molt especial per a mi. En aquests moments penses a ascendir i continuar millorant com a jugador per a arribar el més lluny possible i obtenir els objectius del club”, afegeix com si llegís un text molt desitjat.

En aquest moment “vaig celebrar el gol amb l’equip encara que hi havia dubtes sobre si la vaig tocar abans que entrés o no. La veritat és que Arranz va fer una gran jugada i estic molt content per ell i per l’equip”. Primer va ser l’equip i després la família: “Jo sempre dedico tots els meus gols a la meva mare, al meu pare i al meu germà, els qui m’han estat fent costat des del principi. Mai han deixat de fer-ho, fins i tot quan estava en divisions inferiors”.

Una altra prova del gran xaval que és Momoh es pot comprovar quan parla de l’entitat quadribarrada. “Estic molt content amb el Sant Andreu per l’oportunitat que m’han donat amb el primer equip, així com de poder contribuir als objectius del club”

LA SATISFACCIÓ DE MANUEL CAMINO

El president de la UESA, Manuel Camino, assegura que “comptem amb David Momoh amb caràcter general, a més on millor creixerà esportivament serà amb el Sant Andreu”.

El màxim responsable de l’entitat andreuenca ha tornat a respirar. “Després de 15 anys, en el 2008 conta l’Arandina, ja ens tocava. Feia 5 anys que acariciàvem l’ascens i per pèls se’ns escapava sempre; ha hagut de ser en un gran camp com és l’Helmántico on aconseguim l’ascens”.

Camino sap que estar en la Segona RFEF és un pas de gegant que arriba “en un moment molt oportú per a emprendre un creixement ordenat esportivament i econòmicament”. No obstant això, “volem tenir els peus en la terra”

The post Del Bosque felicita la UE Sant Andreu i Momoh appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diumenge meravellós de futbol i un Sant Jordi espectacular per al CE Europa, ja que va aconseguir el seu ascens directe a la 2RFEF alhora que es va produir la victòria d’Héctor Ibar a les urnes. D’una banda, l’equip dirigit per Ignasi Senabre va certificar una temporada immaculada mentre que, per un altre, el soci decidia el relleu en la presidència.

Primer va ser l’alegria al camp i això que es va sofrir al principi fins que va arribar el primer gol (18′); va ser gràcies a un servei de cantonada que va executar Nolla i va rematar Cano. Aquest 1-0 va asserenar els ànims dels 3.400 espectadors presents al Nou Sardenya.

UN EUROPA MOLT CAMPIÓ

En la segona meitat, sabedors també del marcador que es donava a Sta. Coloma entre la FE Grama i el Sant Andreu, ningú pensava que es pogués trencar el destí. I, per a culminar el gran triomf, pena màxima (53′) sobre Nolla que el mateix Gerard va anotar.

Els tres minuts d’afegit van ser un suplici per a tots encara que es va acabar l’últim partit d’aquesta temporada 2022-2023 i amb l’ascens directe.

Majestuós curs el d’aquest Europa que suma el seu segon ascens a la 2RFEF en dos anys després de 26 seguits en Tercera. I, curiós, amb tots els seus equips en situacions privilegiades i amb el club sanejat econòmicament, arriba el canvi presidencial.

HÉCTOR IBAR, NOU PRESIDENT

En segon lloc, la jornada es va complementar amb les votacions a la presidència del club escapulat. I es va girar l’actual realitat amb triomf per a l’aspirant Héctor Ibar per 239 vots a 170 de Víctor Martínez, 3 en blanc i 6 nuls. Els pròxims quatre anys ja tenen nou màxim responsable encara que l’últim no els va arribar a complir i va haver de sofrir dues mocions de censura.

SANT ANDREU-PERALADA I SANT CRISTÓBAL-L’HOSPITALET

Aquesta última jornada va decidir també els aparellaments per a un altre candidat a una plaça d’ascens a la 2RFEF. I seran Sant Andreu-Peralada i Sant Cristóbal-L’Hospitalet els qui lluitaran per aquesta possibilitat amb eliminatòries a doble partit. Finalment, quedarà la Fase final amb dos partits més, però no val la pena pensar molt més enllà.

VILAFRANCA, CREU

L’altra cara de la moneda la representen Sants, Vilassar de Mar i Vilafranca a l’espera dels descensos no compensats de Segona RFEF. Amb l’esperança que els resultats no siguin més negatius per als equips catalans, atenció als del Penedès que perden la categoria 13 anys després. Ara com ara se salven Badalona, Rapitenca (dos gols de Oribe) i Tona.

The post L’Europa puja a la 2RFEF amb nou president appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la Setmana Santa i el futbol no s’atura per a les categories professionals i semiprofessionals. Una altra cosa ben diferent és per al futbol amateur i el formatiu perquè aquest cap de setmana ja estava reservat com a descans.

Aquests són els horaris fixats per a la 1aEFEF2, 2aRFEF3, 2aRFEF5 i 3RFEF5 corresponents a les jornades 31a, 29a i 28a, respectivament.

En resum: a 8 jornades per al final de la Fase regular en Primera, a 6 en Segona i a només 3 en Tercera

PRIMERA RFEF JORNADA 31

Sabadell – Nàstic Dissabte 8/4 19.15 h.
Cornellà – UD Logroñés Diumenge 9/4 12 h.
Numancia – Barça B Doumenge 9/4 19 h.

SEGONA RFEF JORNADA 29

Formentera – Badalona Futur Dijous 6/4 16.30 h.
Valencia Mestalla – Espanyol B Dissabte 8/4 18 h.
Manresa – Mallorca B Diumenge 9/4 12 h.
Terrassa – Ibiza I. Pitiusas Diumenge 9/412 h.
Peña Deportiva – Prat Diumenge 9/4 12 h.
Lleida E. – Hércules Diumenge 9/4 17 h.
Olot – Alzira Diumenge 9/4 17 h.

SEGONA RFEF (V) JORNADA 29

Alcorcón B – Cerdanyola Dissabte 8/4 16 h.

TERCERA RFEF JORNADA 28

Peralada – Castelldefels Dijous 6/4 18.30 h.
FE Grama – San Cristóbal Divendres 7/4 11.45 h.
Tona – Sants Divendres 7/4 11.45 h.
Vilafranca – Badalona Divendres 7/4 12 h.
Montañesa – Vilassar Mar Diumenge 9/4 12 h.
Girona – Sant Andreu Diumenge 9/4 12 h.
Europa – L’Hospitalet Diumenge 9/4 12 h.
Pobla Mafumet – Rapitenca Diumenge 9/4 12 h.

The post Horaris de Setmana Santa 2023 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com va ser el moment de la lesió i sobretot com ho porta mentalment?

El moment de la lesió va ser al partit contra el Manresa en una acció aïllada per banda. Vaig anar a centrar i el defensor es va tirar al terra i quan vaig recolzar el peu esquerre ell per la inèrcia de la jugada em va doblegar el turmell. Em va agafar amb el pes de tot el cos al peu i me’l vaig torçar completament. Quan em vaig aixecar pensava que tindria la típica lesió de lligaments, però al no tenir dolor vaig seguir jugant 20 minuts. Sí que és cert que cada minut que passava la planta del peu i el lateral cada cop em feien més mal i al final em van canviar al minut 80. Al dia següent em vaig llevar i el dolor era molt més intens i vaig decidir anar a fer-me una prova per descartar qualsevol cosa… i aquí tenim el diagnòstic: fractura del cinquè metatarsià.

Mentalment estic fort, quan competeixes són coses que poden passar. No entren als plans de ningú, però un cop passa has d’assimilar que comença una etapa nova i ara el que he de fer és tenir paciència i tranquil·litat per recuperar-me bé i no tenir cap imprevist durant la recuperació. Estic tranquil, amb força i amb ganes.

Havia tingut alguna lesió o situació similar a la seva carrera futbolística?

Mai. De fet la única lesió que recordo és quan tenia 21 anys, que durant any i mig vaig tenir una lesió de lligament intern de genoll. La recuperació d’aleshores va ser mes i mig, dos mesos però vaig recaure dues vegades. Va ser complicat, però des de llavors no havia patit cap lesió. Algun ensurt muscular, però res important. Podem dir que les lesions fins ara m’han respectat.

“ESTIC MOLT ORGULLÓS DELS MEUS COMPANYS”

Com es va sentir amb la dedicatòria de la victòria que li van fer els seus companys el passat cap de setmana?

Em vaig sentir molt orgullós d’ells i sobretot molt content. Que s’enrecordin de tu en un moment delicat com el que ens trobàvem sempre és d’agrair. Sincerament, la gent que em preguntava jo no m’ho esperava per res. Estava tan concentrat en aconseguir un bon resultat que no m’hauria esperat que tinguessin aquest detall. Ara aquesta samarreta més val que no se la treguin, que se la posin cada setmana.

Fins on creu que pot arribar aquest Terrassa? La següent dedicatòria podria ser la d’un ascens?

Pels meus propers jo crec que el discurs que més he dit l’últim any i mig és que les metes són a curt termini. L’any passat vam rebre una lliçó molt gran de que no podíem pensar més enllà, ja que la classificació només tenia sis punts entre la zona de playoff i de descens. Aquest any tenim molt clar que el partit més important és el de cada setmana i a partir d’aquí volem i podem aspirar al màxim possible. Ni quan vam estar 14 jornades sense perdre érem aspirants a ser campió ni ara per no guanyar en tres havíem de mirar cap a baix. Les dinàmiques existeixen, però hem de tenir en compte que a la lliga hi ha rivals de molta entitat. El més adient i el millor consell és que juguem cada partit com si fos l’últim, aconseguir els tres punts i veure fins on arribem.

Ja són set anys al Terrassa. És el club de la seva vida?

Sens dubte que sí. Vaig sortir de juvenil perquè vaig rebre una oferta irrefusable d’Osasuna, del filial. La sortida d’aleshores va ser amb molta pena per intentar seguir per un altre camí. Un cop vaig tornar a Catalunya el Terrassa sempre el tenia en ment. Pel club que és a nivell històric, per l’entitat i per ser d’aquí ho sento com ho sento. Els projectes que hi havia quan rebia trucades aleshores no acabaven de ser molt convincents. Les ganes per tornar mai havien faltat, però finalment vaig esperar el moment que veiés que les coses s’estaven fent bé i amb l’arribada de Jordi Cuesta al club i de Cristian com a secretari tècnic va ser el moment idoni. El Terrassa és el club de la meva vida i esperem que aquesta història es pugui allargar el màxim temps possible.

The post “El Terrassa és el club de la meva vida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Edgar Hernández (1987) complirà 36 anys en uns mesos. És un dels clàssics del nostre futbol, amb una dilatada trajectòria i amb dos ascensos a Segona Divisió amb el CF Reus Deportiu i el CE Sabadell. El davanter de Gavà, que fa menys de dos anys golejava a la categoria de plata, ha fet un pas enrere amb el Badalona Futur a Segona RFEF. Tenia propostes de categoria superior, però l’interès i al fermesa del club escapulat, representada en Oriol Alsina, el va fer decidir. Ha marcat tres gols a les tres primeres jornades de lliga, així que sembla que no s’ha equivocat amb la seva elecció.

BADALONA FUTUR, ÚLTIMA ESTACIÓ

És la segona, tercera o quarta joventut d’Edgar Hernández?

Com m’agrada tant aquest món és la meva passió i així ho serà sempre. T’acabes reenganxant i mai he tingut la sensació de desenganxar-me del futbol. A sobre aquest any he començat bé i em noto molt bé físicament i això és la clau. Si estàs bé físicament i amb el punt d’experiència que tinc les coses funcionen molt bé.

El canvi d’aquest any respecte l’anterior és aquest, no? El tema físic.

Vaig començar també molt bé la temporada passada a Tarragona i per desgràcia vaig tenir la primera lesió greu de la meva carrera. Vaig haver de passar per quiròfan i després, els següents quatre o cinc mesos, va costar massa. Tinc una altra oportunitat i me l’han donat al Badalona Futur i estic molt content.

“VOLIA ENGANXAR-ME A UN PROJECTE I GAUDIR-LO”

Parlant d’aquesta oportunitat per què va decidir fitxar pel Badalona Futur?

Amb Oriol Alsina tinc molt bona relació. Mai havia estat entrenador meu, però sempre fèiem la broma de que algun dia ens trobaríem. Aquesta temporada gràcies a tota la cúpula del club hem aconseguit establir aquest vincle. Estic amb moltes ganes, les coses s’estan fent bé aquí i hem començat com s’havia de començar.

Fa menys de dos anys estava marcant gols a Segona Divisió i ara ho fa a Segona RFEF. Què li diu això? És un pas enrere?

Volia enganxar-me a un projecte i gaudir d’aquest projecte. M’han trucat equips de Primera RFEF i al final tinc un vincle molt fort aquí amb l’Sporting Gavà i la meva família. Jo no puc marxar fora. Podria haver tornat a Sabadell o Cornellà, però entre una cosa i una altra no vam arribar a un acord. Em va atraure molt més la confiança i les ganes que em va mostrar l’Oriol. Es vol tornar a la Primera RFEF i aquí hi ha un projecte i una ciutat darrere que mereix estar a una categoria superior.

“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR A PROP DEL MÓN PROFESSIONAL”

Li preguntava perquè va sonar molt la seva tornada a Sabadell el passat estiu.

Van haver molts contactes, vam estar parlant, amb el Cornellà també. El tema de la categoria ara, doncs jugar a Primera RFEF clar que fa il·lusió, però jugar a Segona RFEF en les condicions i confiança que estic aquí també es de valorar.

Parlant clar: l’objectiu del Badalona Futur és pujar de categoria?

És un projecte d’una ciutat que mereix estar a una categoria propera al món professional. Sempre que m’he enganxat a un projecte en aquestes condicions i amb aquesta il·lusió que s’ha generat a mi em donen moltes ganes de tornar al club al futbol professional.

“ESTEM AL MATEIX CAMÍ QUE ALS ASCENSOS DE REUS O SABADELL”

Li recorda al feeling que va tenir a Sabadell o a Reus en experiències passades?

Correcte. Estem al mateix camí.

Com valora la temporada passada al Nàstic?

No vaig sortir malament. Estic molt agraït al Nàstic, des del president fins l’últim treballador d’allà perquè m’han tractat espectacular. L’any no va acabar bé per mi, tot i començar-lo bé. Els terminis es van voler anticipar i no vaig tornar en el moment idoni. Potser hauria d’haver tornat una mica més tard, però vaig voler ajudar. Vam jugar el playoff i vam lluitar fins el final. Clar que m’hagués agradat seguir allà, la gent m’estimava molt i és un club que et fa ser molt professional. Estem a una situació que mai se sap si els camins es tornaran a trobar o no, però estic molt agraït al Nàstic pel tracte i per tot el que van fer per mi.

Tinc la sensació que la sortida que li va saber més greu és la del Sabadell.

Segurament, pels anys que he estat allà, per l’estima que li tinc a tota la gent d’allà. Hi vaig deixar molts amics i el Sabadell sempre tindrà un raconet al meu cor i sempre li desitjaré el millor a aquest club.

Si parlem del millor moment: Reus o Sabadell?

Són situacions similars. Podem dir que per igual va ser, més o menys. A Reus van ser anys espectaculars, es va aconseguir una comunió dins del vestidor i amb l’afició també. Són anys que recordaré tota la meva vida, a Reus, Sabadell, Nàstic i Sant Andreu. Tinc un record molt bo d’aquestes etapes.

“LA MEVA MANERA DE SER ÉS DEIXAR-M’HO TOT PEL MEU CLUB”

Si haguéssim de definir Edgar Hernández més enllà del tema futbolístic es podria dir que és una persona implicada amb el seu club.

La meva manera de ser és deixar-m’ho tot pel club en el que estic. Sempre tinc la sensació de pertinença molt forta i m’ho prenc així. Estimes el futbol, estimes el club en el que estàs i intentes treure sempre el millor de tu.

I també, com deia abans, té molt present l’Sporting Gavà.

Estem en un any bonic, perquè és el desè aniversari. És el club de la meva vida, el vaig crear jo amb amics meus. Estem creixent i millorant moltes coses i això m’omple el meu espai de temps fora del futbol i estic molt orgullós de tenir això. Tenim 510 nens i el primer equip i el filial, que estan fent bé les coses.

Tornant al Badalona. 3 gols en 3 partits. On arribarà?

S’estan fent molt bé les coses a nivell de cos tècnic, de club i dins del vestidor. Hi ha un vincle entre gent veterana i jove i això es nota dins del camp, al dia a dia als entrenaments. Ningú dona per perduda la titularitat i això el míster, cos tècnic i jugadors ho estem agafant molt bé.

The post “Badalona i jo volem acostar-nos al futbol professional” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Segona RFEF ha donat el tret de sortida i ho ha fet donant pistes de la igualtat i la duresa que es pot viure en aquest tercer grup. El filial blanc-i-blau i el Badalona Futur van complir, i el Manresa va ser la sorpresa agradable.

El balanç de la primera jornada és de 3 victòries locals, 4 empats i 2 victòries visitants. Cap equip va ser capaç de fer més d’un gol. L’Olot, el Prat i el Lleida Esportiu van perdre, mentre el Terrassa va emportar-se un punt de l’Almozara.

EL MANRESA, MILLOR IMPOSSIBLE

El debut manresà a Segona RFEF no podia haver sigut millor. A l’Antonio Puchades, a casa del València Mestalla, els de Ferran Costa van sumar la primera victòria. Els bagencs van saber resistir i van cedir el pes del partit al filial valencianista, i van aprofitar els contracops per generar perill. En una llarga jugada després d’un còrner favorable, Noah Baffoe va avançar els seus amb un cop de cap.

El davanter ghanès no va fallar amb la seva cita amb el gol i, a la porteria, Óscar Pulido va completar una gran actuació per aturar diverses accions de perill i evitar així l’empat, que els locals van buscar amb insistència. La temporada és molt llarga i Ferran Costa ja va dir que “és un repte complicat”, però l’inici dona peu a somiar.

BECERRA I UN COP DE CAP DE TRES PUNTS

Després de la decepció final de la temporada passada, el filial perico té els ingredients per tornar a intentar fer el salt de categoria. L’Olot va lluitar de tu a tu davant els de Luis Blanco en un partit que va tenir trams de domini per parts dels dos equips, però on les aproximacions no es concretaven.

Quan l’empat es donava per fet, va aparèixer Juan Camilo Becerra. El colombià, que semblava a la rampa de sortida, va tenir dues ocasions molt clares a les acaballes. La primera la va perdonar. En segona instància, va fer un cop de cap que significava la victòria i els primers tres punts pericos.

DOS PUNTS QUE S’ESCAPEN PELS EGARENCS

Començar la temporada sumant mai és mala notícia. El Terrassa, però, va marxar de l’Almozara amb la sensació d’haver pogut rematar la feina amb els tres punts. Els catalans van marxar al descans perdent. Tot plegat després d’haver dominat i haver forçat un penal i l’expulsió del porter rival. Aythami, però, va fallar la pena màxima intentant un xut a l’estil panenka. A pilota aturada, els arlequinats no van perdonar.

Els de Jordi López van apretar a la segona part, però els nervis després d’una primera meitat accidentada els hi restava clarividència en atac. Una bona acció de Servetti dins l’àrea va acabar en un nou penal. Aquest cop sí, Álex Fernández no va perdonar. El Terrassa ho va seguir provant, però no va poder ser.

EL LLEIDA PERD A TEROL

El Lleida Esportiu va caure derrotat a domicili davant el Teruel. En un partit típic de primera jornada, un solitari gol dels locals al 74′ va fer marxar amb les mans buides als de Pere Martí. La falta de rodatge dels dos equips va fer que hi hagués molt poques opcions de perill real. Dani Villa, l’autor del gol dels locals, va ser l’únic jugador capaç de sacsejar i desequilibrar el partit.

ELS POTABLAVA, INICI AMB MAL PEU

L’AE Prat va caure al Sagnier davant el Deportivo Aragón en un partit on tot es va girar en contra. Malgrat els de Pedro Dólera van tenir la iniciativa i van buscar dominar els aragonesos, una falta de Marimón ho va capgirar. El central pratenc va veure la tarjeta vermella directa per haver tallat una acció clara i Naranjo va convertir el lliure directe en gol.

Tot i jugar amb un menys, els potablava van insistir a la recerca del gol de l’empat, però aquest mai va arribar.

ÉDGAR HERNÁNDEZ GUANYA PARTITS

El Badalona Futur té grans aspiracions. De moment, va debutar amb victòria davant l’Alzira. Els d’Oriol Alsina no ho van tenir gens fàcil. Els valencians es van mostrar sòlids i no van permetre que el Badalona dominés, i també van amenaçar amb arribades la porteria defensada per Isaac Becerra.

La diferència, però, la va marcar Édgar Hernández. Després d’una bona acció individual de Peque, Édgar no va perdonar i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Un gol que val tres punts.

The post El Manresa fa el debut somiat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tenir a pare i fill a una banqueta de Lliga nacional juvenil és un dels luxes que es podrà permetre aquesta temporada el Lleida Esportiu i, si es tracta, del mític Miquel Rubio, al costat del seu fill Òscar, és la tercera meravella. Els blaus, que sortiran amb la idea d’un ascens necessari, confien el projecte en dues referències de l’entitat i segur que res pot fallar.

“Ha coincidit que he tornat a casa i el meu pare necessitava a algú que l’ajudés i per a mi és una oportunitat excel·lent”, comenta a Futbolcatalunya, el segon entrenador del juvenil, Òscar Rubio. Als seus 38 anys torna amb la mateixa il·lusió que els seus juvenils per a ajudar tant en el primer equip com en el de LNJ.

PARE I FILL HISTÒRICS

La imatge que ha obtingut la directiva de Luis Pereira és impagable. Volta al primer equip d’Òscar i el mític Miquel a la banqueta on coincidirà amb el seu fill. “Ja vam tenir una etapa d’entrenador i jo com a jugador, però ara coincidirem com a entrenadors i prendrem decisions sobre jugadors”. La feina és clara: “jo em dedico més al tema físic, força i prevenció de lesions. Tàctica i com ha de jugar l’equip és cosa seva”.

Ningú ha d’explicar res sobre el significat de la família Rubio a Lleida perquè “sé el que suposa Miquel Rubio a Lleida i en el futbol català“. Òscar recorda que el seu pare és “el futbolista que ha defensat més vegades la samarreta del club i que va viure els anys gloriosos de Primera. D’altra banda, jo també, crec, que he fet la meva carrera. Ara és la meva tercera etapa al Lleida entre Unió Esportiva i Lleida Esportiu (més de 170 partits) i és una alegria”.

EL RECORD DE SABADELL

Ara ja no és ‘només el fill de Miquel’ sinó que s’ha guanyat el seu nom en el futbol amb una gran carrera “a base de constància i fer les coses bé. No ha estat fàcil.” Alabès, Cadis, Lleida i Sabadell figuren en el seu ‘llibre’. A part per als arlequinats.

“Vaig ser per un any i vaig estar cinc temporades allí; els guardo un gran record pel seu tracte. Les coses no van sortir bé encara que jo, personalment, vaig tornar a jugar en Segona i sempre els tinc molt presents i els desitjo el millor; ara s’obre un nou repte”, afegeix Rubio. Sobre els arlequinats no s’atreveix a pronosticar res perquè encara que “han abaixat molt el pressupost ja veurem perquè això mai se sap. Quan penses que tot anirà bé, no surt i a l’inrevés, mai se sap. Estem en pretemporada i ens hem de posar tots al cent per cent per al primer partit”.

I ARA, LLEIDA, PER TERCERA VEGADA

Rubio parla amb il·lusió d’aquest doble repte a la Terra Ferma. Tornar té un sentit: “Em vaig decidir a venir perquè vaig parlar amb els propietaris i tenen un projecte ambiciós, volen fer les coses bé”. I, desgraciadament, sap de què parla: “Jo vaig estar amb l’anterior directiva també i les coses no les feien bé ni correctes; tot el contrari que l’actual amb gent molt il·lusionada i que desitgen retornar al Lleida pel cap alt. Jo vaig marxar del Lleida després de dos anys insostenibles amb l’exdirectiva i ara torno al club de la meva vida, m’ho han donat tot en totes les categories del futbol base. Tant de bo puguem aconseguir que el Lleida sigui el que va ser”.

UN JUVENIL DE LUXE A LA LNJ

D’altra banda, està el juvenil. “Per sort em quadren bé els horaris, puc compaginar-los”, ens indica i comencem parlar de la pressió que significa pujar o pujar a Divisió d’honor. “Jo ja porto molts anys i no ho assumim així de pujar o pujar. Volem formació i que cadascú tregui la seva millor versió”.

Òscar assenyala que “l’única cosa que dic és que això de buscar objectius a llarg termini no crec que sigui la forma adequada de parlar amb els xavals“. L’experiència diu això, ja que “fa molts anys que sóc i sé com gestionar la pressió, però pressionar als xavals en la pretemporada i no crec que sigui bo. Cal anar pas a pas. Fa dues setmanes de feina i queda molt, cal formar un grup unit en la mateixa direcció. Si aconseguim això en la pretemporada, tot anirà bé”.

Aquesta Lliga Nacional juvenil “és una categoria curiosa, hi ha 7 de 16 equips que no poden pujar perquè són filials”. No obstant això, “nosaltres ja sabem els equips amb els qui ens jugarem les garrofes, però tots són complicats, no es pot menysprear a ningú”. Ja s’ha vist com a “dies enrere guanyem al Fraga juvenil i aquesta és la idea, sortir a competir i a guanyar. Volem inculcar aquest ritme als jugadors”.

The post El Lleida E. juvenil és cosa de pare i fill appeared first on FutbolCatalunya.com.

Es nota la mà del president de la FCF, Joan Soteras: una vegada més, els catalans volien una cosa i ha guanyat una altra. Els set representants del grup més difícil dels cinc haurien volgut enfrontar-se a aragonesos i navarresos i el ‘poder’, al costat de la ‘influència’ del totpoderós ha acabat d’una altra manera.

Balears (4, CD Eivissa, Penya Esportiva, Formentera i Mallorca B), valencians (4, Atlètic Saguntí, Hèrcules, Alzira i València Mestalla) i tres aragonesos (3, Terol, Deportivo Aragón i Ebro)) seran els onze rivals pàra els catalans.

GRUP III: EL MÉS FORT

No és victimisme sinó una realitat ja que un repàs als 5 grups demostra la potencialitat dels 90 equips participants. Els més equilibrats poden ser l’I i l’II mentre que hauran més filials en l’IV i els desplaçaments seran més llargs en el V.

Aquesta disposició del segon curs de la Segona RFEF queda ara supeditada al tràmit de la inscripció dels equips; a aquest pas burocràtic i a complir amb tots els requisits federatius. La Lliga començarà al setembre i els play off es disputaran al juny del 2023

Per cert, nul·la transparència informativa de la RFEF també en la Segona RFEF i queixes dels clubs ja que els demanaven que votessin telemàticament sense haver rebut la proposta.

EL CERDANYOLA, PENDENT….

Res s’ha dit sobre el futur de l’Extremadura i les seves conseqüències. És a dir, que el Cerdanyola haurà de continuar esperant el miracle dels despatxos així com Sants i Martinenc; total silenci per part dels ‘diables vermells’ que ja se saben equip de Segona Catalana encara que els han promès que el seu silenci tindrà premi

The post El grup més fort (III) per als catalans appeared first on FutbolCatalunya.com.

És el partit de l’any per al Lleida Esportiu i els blaus sí que creuen en aquesta victòria que els fiqui de ple en la promoció d’ascens a la 1 RFEF a jugar-se a Alacant. Els locals tindran un Camp d’Esports de luxe per a enfrontar-se a un líder Numància que ja té els deures fets encara que aquesta és una arma doble ja que, en teoria, els sorians tampoc haurien de disputar el partit de la seva vida.

La directiva que presideix Luis Pereira, que ha sabut no sols reconduir sinó salvar a l’entitat, sap que aquest diumenge (12 hores) és clau per a ficar-se en zona d’honor i, per descomptat, per a somiar en el futur. S’han esforçat tots aquests dies a sol·licitar el suport de l’afició i han mostrat el seu total suport a la plantilla.

LLEIDA TÉ UN SOMNI

“A principi de temporada tots volíem un escenari com el d’aquest diumenge. Juguem al Camp d’Esports i depenem de nosaltres, és el guió que segur haguéssim signat a principi de temporada”, va dir Gabri.

Segons el tècnic “ens prenem el partit de diumentge com una gran final que afrontem amb serietat, compromís i professionalitat”.

En resum, Gabri sap que tot “més enllà de l’emoció que desperta jugar a casa i que aquest pas depèn de nosaltres mateixos i cal tenir el cap lliure, esborrar la tensió negativa i gaudir per a fer-ho realitat”.

JOANET I KEITA, IL·LUSIONATS

Un dels capitans Joanet López “veig a l’equip preparat per diumenge. La gent sap que ens hi juguem tot, és una bona hora i després del partit esperem poder celebrar plegats que som equip de play-off”.

D’altra banda, Moha Keita encara no s’ho creu: “la situació ha canviat molt. Si ens fiquem a pensar amb mesos endarrere, no té res a comparar, el futbol és així”.

The post Aquest Lleida E. sí que creu que es pot appeared first on FutbolCatalunya.com.

El filial blanc i blau, que dirigeix Luis Blanco, es juga aquest dissabte (18.30 h.) molt més que tres punts enfront del Lleida Esportiu; no es tracta només de guanyar sinó de mantenir el pols que manté per aquesta posició de líder enfront de Terol i Numáncia. A més, amb 8 jornades pendents, i amb la vista posada en l’ajornat entre sorians i ilerdencs, només val comptar amb el que un mateix pugui fer.

D’aquesta manera, L’Espanyol B té 8 exàmens fins a acabar el curs: 5 a la CE Dani Jarque i 3, a domicili. A casa arribaran Lleida E., Formentera (els dos seguits), Terrassa, Ejea i Brea mentre que viatjaran a Cerdanyola, Peña Deportiva i Huesca. Ara com ara, sumen el 60,25% dels punts disputats en aquesta 2RFEF3.

PARLA LUIS BLANCO (WEB RCD ESPANYOL)

“Seguim líders i ho afrontem des de la tranquil·litat i amb molta normalitat. Vam obtenir una bona victòria fora de casa i aquest cap de setmana vam jugar a casa, de nou, on esperem repetir les sensacions que vam tenir a l’últim partit que vam jugar a la CE Dani Jarque”, ha comentat l’entrenador blanc-i-blau, Luis Blanco, al web del club.

Blanco, tot i això, ha avisat que aquest dissabte “ens visita un gran rival i que proposa moltes coses. Compte amb jugadors molt dinàmics i serà difícil. Afrontem el partit des de la responsabilitat i en una posició òptima a la classificació i volem seguir a dalt”.

En aquest context, Blanco ha assenyalat que “qualsevol equip, en aquesta categoria, estarà lluitant per alguna cosa, perquè hi ha pocs punts de diferència. Dos o tres partits 2-3 et poden marcar on estaràs a final de temporada. Tots els equips es veuen amb opcions de lluitar i alguns per coses maques. Serà molt exigent, bonic de veure i sortirem amb tot per guanyar”.

El filial s’ha convertit en el millor equip de la categoria fora de casa i ara espera ratificar el seu bon moment a la CE Dani Jarque. “És cert que a nivell de resultats en les darreres setmanes no hi ha hagut gaire diferència, però sabem que a casa hem de transmetre moltes coses positives. És un al·licient poder jugar a casa i volem fer-nos fort; és una bona oportunitat”, ha finalitzat.

The post Espanyol B: parla el líder de l’equip líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les novetats no s’acaben al Lleida Esportiu, ja que l’equip de Gabri García ha estat notícia perquè no s’han entrenat donada la negativa de l’únic fisioterapeuta a continuar. Jugadors i tècnics han consensuat aquesta decisió amb la finalitat d’evitar més riscos.

Així ho ha explicat Dani Badia a la sintonia de Catalunya Ràdio i mantenen la incògnita de saber si repetiran dijous i divendres, ja que tenen Lliga el diumenge al Sagnier enfront del Prat.

GABRI SE SORPRÈN CADA DIA

“Ens assabentem anit pel mateix ‘fisio’ Rafael que no estaria a l’entrenament d’aquest dimecres i hem decidit venir tots per a comprovar si el club havia posat una altra persona. Com que no hi havia cap persona responsable, hem decidit suspendre la sessió”, va declarar Gabri.

Era clar que “no podíem fer la nostra feina en les mínimes condicions necessàries; ja veurem demà”. És més, segons l’entrenador de Sallent, “volem jugar en les millors condicions possibles i el ‘fisio’ el pagarem nosaltres”.

Per cert, la situació ha provocat l’extraordinària reacció d’Aleix, conegut professional de Lleida perquè ha ofert els seus serveis, si ho consideren oportú.

El responsable tècnic del primer equip admet que “cada dia se supera la situació” encara que “no ens sorprèn res perquè cada dia esperem alguna cosa. Patim molt, treballem cada dia, l’acceptem, però fa molta ràbia”,

Per cert, ahir es van acomiadar del grup Quim Araujo (Aguilas), Modest (Binégar) Victor Vidal (SD Logroñés) i Pedro Inglés.

The post Gabri no entén res de res a Lleida appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ahir es va viure un capítol més en la complicada temporada que s’està vivint al Camp d’Esports de Lleida. La meitat de la plantilla, uns 10 jugadors, va presentar un procediment d’alliberament de llicència pels deutes pendents del club amb els mateixos. El Lleida Esportiu va haver d’afrontar-los, ja que de no solucionar-los es trobaria en una situació dramàtica sense poder fitxar i havent d’alliberar als jugadors.

El club va frenar-lo pagant els deutes pendents amb Joan López, Yasser El Arbaoui, Pereira, Monterde, Sanku i Pladevall. En el cas de Pedro Inglés, Modest i Quim Araujo la decisió ha estat no fer-ho. Per últim, a Colau se’l va rescindir fa unes setmanes.

PÈSSIMA IMATGE DEL LLEIDA

Aquest procediment, el d’alliberament de llicència es pot reclamar per part del futbolista quan se li deuen tres mensualitats o més, com és el cas. La única manera de frenar-lo un cop reclamat és pagar íntegrament el 100% dels deutes pendents per evitar que el futbolista sigui baixa i que no es pugui fitxar a la següent finestra de mercat.

ARAUJO I PEDRO INGLÉS APUNTEN A BAIXA

Aquest sí que sembla el destí de Quim Araujo i Pedro Inglés. La següent Comissió Mixta de la RFEF determinarà l’alliberament d’aquests dos futbolistes si el 100% dels deutes del club no estan solventats i això és el més probable tenint en compte el comunicat blau. Si els dos es volen quedar poden, com també assenyala el text del club, però seria sense cobrar o cobrant tard com fins ara.  

The post El Lleida E. afronta un procediment amb els seus futbolistes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres vegades Pitu Plazuelo!! Incomparable aquest barceloní als seus 34 anys perquè només va necessitar mitja hora aquest passat diumenge, més concretament 29 minuts, per a sumar un nou hat trick. I podrien haver estat més si el tècnic Toni Carrillo no hagués decidit que deixés el camp pel seu company Sosa en el 68. Senzillament, impressionant.

Tercer capità de l’equip verd, és una de les peces claus d’aquest Cerdanyola espectacular i atractiu que enlluerna a la 2RFEF3 i que sempre ha destacat en el nostre futbolcat. De fet, des que es va iniciar en el futbol base del FC Barcelona com a aleví fins a arribar al Barcelona C per a, posteriorment, recórrer sis equips més.

PITU PLAZUELO, GOL-GOL-GOL

En aquesta història personal que va iniciar com a barcelonista cal incloure Mallorca B, Sant Andreu, Vilanova (quatre temporades), Martinenc i primera etapa al Cerdanyola (2015-2017). Un mínim pas per Vilassar (2017-2018) ja li conduiria a les Fontetes des de gener del 2018. Central, lateral, pivot o, com diu el seu president, Felipe López “de tot el que es necessiti”.

Aquest diumenge va tornar a carregar-se l’equip a la seva esquena i va col·locar un 3-0 rotund abans del descans per a després gaudir i fer gaudir a l’afició a la segona. Ja suma 7, igualat a Dieste (Tarassona) i a 3 del Pichichi, Juan Delgado (Eivissa).

Aquests 7 gols signifiquen el 28’57% del total (28) del seu equip i serveixen perquè llueixi amb majúscules aquest aquest 8-0-0 majúscul a casa seva; 24 sobre 24 punts aconseguits per un equip que sempre anirà a més.

I aquí estarà, segons li defineix el seu tècnic Toni Carrillo “un gentleman, un talent posseïdor d’una classe impressionant” com també el seu president es desfà en elogis per a “un líder de vestuari que juga perquè li agrada el futbol i no per diners”.

Director d’un gimnàs lluny del futbol, Pitu Plazuelo continua demostrant que té el seu lloc en el futbol i no sols com a especialista en jugades a pilota parada.

PARLA PITU

“Evidentment que em torno boig encara, ni que fes un hattrick cada cap de setmana…ni als entrenos”,
admet amb sinceritat. Pitu sap que aquest 2021 s’han aconseguit gestes importants encara que per al 2022 demana “la permanencia i gaudir de la categoría com fins ara… potser el 2022 es millor”.

The post Pitu i tres vegades més Pitu Plazuelo! appeared first on FutbolCatalunya.com.

La catorzena jornada de Segona RFEF va deixar al Cerdanyola i el Prat com a grans guanyadors de la jornada. El Lleida també va aconseguir la victòria, però la situació del club i el Camp d’Esports cada setmana és més degradant.

Un balanç de 3 victòries locals, 1 empat i 5 victòries visitants deixen la classificació amb el retorn del Cerdanyola a les places de playoff i permeten al Prat respirar a tres punts del descens.

CERDANYOLA INEXPUGNABLE

La ressaca copera va passar factura l’Europa. El Formentera va dominar des de l’inici i va anul·lar un conjunt escapulat espès i sense idees. Els de Vilajoana no van gaudir d’ocasions de gol i els balears no van perdonar en una de les internades que van realitzar.

Derrota per la mínima dels graciencs després de 4 jornades lligueres sense conèixer la derrota. Amb 14 punts, l’equip seguirà en zona de descens.

SITUACIÓ IDÈNTICA

El Badalona segueix “imitant” l’Europa. Els de Javi Moreno també van perdre per la mínima després de 4 jornades sense fer-ho. L’Andratx només va necessitar un gol per desactivar un conjunt badaloní que no és capaç de generar perill.

Zero gols en els últims tres partits són una dada prou alarmant pel Badalona, i una de les principals raons per la qual l’equip es troba en descens amb 14 punts. Amb 9 gols a favor, són l’equip menys golejador del grup.

EL PRAT TIRA D’ÈPICA

L’AE Prat va signar una victòria espectacular a casa de l’Ibiza Islas Pitiusas. El conjunt de Raúl Garrido acumulava 6 partits sense perdre fins que van arribar els homes de Pedro Dólera. En un partit molt igualat, els potablava van saber resistir en defensa i generar perill a partir de tres quarts. El desllorigador del matx, Guillem Naranjo amb un xut per l’escaire a les acaballes (80′).

Tot i que les últimes setmanes havien sigut difícils pels pratencs, les dues victòries consecutives posen el Prat a tres punts del descens. Ara mateix, són onzens amb 18 punts.

RES DE RES

No va ser el dia de l’Espanyol B. Fins aquesta jornada, els de Luis Blanco no havien concedit ni una sola derrota a la Dani Jarque. No obstant, la Peña Deportiva va arribar amb tot. Els visitants es van sentir còmodes des de l’inici i, tot i que va tardar una mica en arribar, el gol va fer acte de presència per partida de doble. Abans del descans, dos gols de Piera en 10 minuts complicaven les coses.

No en quedava cap altre, els blanc-i-blaus havien de despertar a la segona meitat. La reacció, però, va ser tímida i quan més ho van provar, va arribar el tercer i definitiu gol visitant. No va sortir-li res a un Espanyol B que es troba en setena posició amb 21 punts, a tres del líder.

VICTÒRIA ENTRE TEMPESTA

El Lleida Esportiu va guanyar l’Ejea per 2-1 en una nova jornada vergonyosa per part d’una directiva desapareguda. El Camp d’Esports no va tenir control d’accesos ni cap membre de seguretat controlant l’estadi. Enmig del desastre, els gols de Neeskens i de Joel Febas a la primera meitat van servir per sumar tres punts. Malgrat un penal que va transformar l’Ejea a l’inici de la represa, els de Gabri van resistir.

Els tres punts arriben després de tres jornades sense guanyar i deixen el club en tretzena posició. Ara mateix, però, el resultat és el menys important en una setmana on els jugadors van explicar-se i el club va rescindir tres contractes unilaterlament.

DIGNE D’ESTUDI

El Cerdanyola va trencar la ratxa de cinc partits sense perdre del Terrassa. I ho va fer per sumar la setena victòria a Fontetes, on ho han guanyat absolutament tot. Els de Toni Carrillo, com a locals, no tenen rival, i ho van tornar a demostrar. El Terrassa no es va sentir còmode en cap moment i, quan l’empat semblava anar-li bé als egarencs, Servetti (81′) i Pinto (88′) van aparèixer per tornar-ho a fer.

Després de dues derrotes fora de casa, tornar a casa va ser balsàmic per als verds, que tornen a les posicions de promoció d’ascens amb 23 punts. L’objectiu tornarà a ser intentar guanyar lluny de Fontetes, l’únic compte pendent de l’equip.

The post Setena del Cerdanyola i nova alegria del Prat appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un plaer dialogar amb Sergi Vives, un defensa que porta gravat el nom de la UE Sant Andreu en el seu interior. Aquest diumenge va marcar el seu primer gol en el primer equip i el va gaudir com mai perquè certificava el triomf del conjunt dirigit per David Almazán.

Estudiant de segon curs de Primària pensa en el present i en un futur que uneix a l’ensenyament d’Educació Física. Ara com ara, combina futbol i estudis i li va perfecte com sobre el terreny de joc on el seu oncle Francesc Vives (delegat quadribarrat).

SERGI VIVES, EN PROFUNDITAT

Marca diumenge el seu primer gol, salta, el celebra i què arriba a pensar?

La veritat és que no sabia ni que fer. Quan vaig veure que la pilota entrava, va ser una sensació indescriptible. Vaig començar a correr i celebrar-ho amb la gent i amb els companys, serà un moment que ni la meva familia ni jo oblidarem mai.

“EL GOL? NI LA MEVA FAMILIA NI JO HO OBLIDAREM MAI”

Un gol dedicat a….?

El meu gol li dedico a tota aquella gent que ha estat amb mi, tant a les bones com a les dolentes. Especialment la meva família, que ha estat en tot moment amb mi per intentar ajudar-me, els meus amics, els meus companys, l’afició… aquest gol també es seu.

Només té 19 anys, porta tota la vida en el futbol base del club. A vostè no cal ensenyar-li el que significa portar aquesta samarreta?

“HE CRESCUT DONANT PATADES A LA PILOTA AL NARCÍS SALA”

Porto des de ben petit al club, he crescut donant patades a la pilota al Narcís Sala. A mesura que van passant els anys i les temporades, he anat assolint i aplicant els valors que fan únic aquest club i aquesta afició. Avui dia intento transmetre aquests valors per a poder seguir creixent com a club i com a institució

Però també és una arma de doble tall: als canterans se’ls exigeix més que a la gent de fora?

No crec que als canterans se’ns exigeixi més que a la gent que ve de fora. L’afició i el club vol que tots els jugadors que formin part del Sant Andreu s’ho deixin tot sobre la gespa, per tant, l’exigència mínima per jugar al nostre equip és aquesta. A partir d’aquí, amb més encert o menys, els resultats arriben.

“HE ANAT APLICANT ELS VALORS QUE FAN ÚNIC AQUEST CLUB”

Parli’ns del seu equip. Sembla que David Pirri ha canviat la imatge del grup

Tant el David com el seu cos tècnic estan fent un treball magnífic. Han canviat la idea i el model de joc respecte anys anteriors. És una idea de joc atractiva i agradable de veure, penso que la gent està molt enganxada amb el bon joc dels partits, i això ens dona molt.

El Sant Andreu surt a guanyar per la via del bon futbol i ara com ara no va malament.

La veritat és que ens està anant prou bé, tenim una idea de joc definida i anem a mort amb aquesta idea. Els resultats poden no arribar, però l’equip té clar què vol fer i com ho vol fer.

Només han cedit 1 empat de sis partits. Ja signaria sempre aquesta estadística, no?

Sí, a casa portem una molt bona dinàmica. 5 victories i 1 empat no és algo fácil d’aconseguir. L’equip s’està fent fort a casa gràcies al bon joc i la solidesa defensiva, però la gent juga també un paper fonamental per a aconseguir aquestes dades. Nosaltres contem amb un factor extra que és el de l’afició, cap altre equip de la lliga té tanta afició ficada i animant durant els 90 minuts com ho tenim nosaltres. És un tresor que hem de cuidar.

“L’EQUIP TÉ CLAR QUÈ VOL FER”

Sofrir 4 KO lluny del Narcís Sala és una assignatura a superar.

És cert que fora de casa ens està costant més aconseguir bons resultats. Cap camp és fàcil, el rival també juga i ens poden complicar les coses. És algo en el que hem de millorar, però estic segur que l’equip ho farà i podrem aconseguir bons resultats fora de casa.

Parli’ns dels seus companys perquè hi ha veritables futbolistes como a Carreón, Llamas, Miguel Ramos, Fassani o Pau Morer, entre molts..

A la nostra plantilla hi han autèntics ‘jugadorassos’. Començant pels joves amb molt de talent i acabant pels veterans que ens intenten ajudar en tot moment i que donen un rendiment increïble. Tenim un grup molt humà, sa i que anem tots a una. Jo intento aprendre en tot moment de cadascun dels meus companys, sobretot dels més veterans que son els més experimentats.

“L’AFICIÓ ÉS UN TRESOR QUE HEM DE CUIDAR”

Si hagués de triar el que més li ha sorprès (afició, equips, jugadors) en la seva primera temporada a la 3RFEF5?

A Tercera hi han molts bons estadis, jugadors, entrenadors… però jo em quedo amb la meva gent, el meu estadi, el meu club. Soc un gran privilegiat per haver estat durant tants anys vestint la quadribarrada. Ara només penso en seguir treballant i poder seguir defensant la samarreta del Sant Andreu durant molts anys i donar alegries a l’afició, que s’ho mereixen.

“SÓC UN PRIVILEGIAT PER VESTIR LA SAMARRETA DEL SANT ANDREU”

Amb sis aspirants entre tres punts tot indica que aquesta Lliga es decidirà per petits detalls. D’acord?

Tots els partits es defineixen per petits detalls. Nosaltres com a equip intentem minimitzar els nostres errors i aprofitar els del rival. Moltes vegades els partits estan en un petit detall com pot ser un sac de banda, una jugada d’estratègia o un rebot dins l’àrea. Intentem cuidar els detalls i, a partir d’aquí, implantar el nostre model de joc.

The post Sergi Vives, cor quadribarrat appeared first on FutbolCatalunya.com.

El migcampista de l’AE Prat Adri Díaz ja ha començat el compte enrere una vegada passi pel quiròfan i superi la corresponent recuperació. El trencament del lligament creuat anterior del genoll sofert en una sessió d’entrenament li deixarà KO entre 6 i 8 mesos.

I aquest és el principal treball que ara té aquest terrasenc que compleix ara la seva segona temporada en el Sagnier als ordes de Pedro Dólera. Encara no sap quan serà operat.

ADRI DÍAZ, POSITIU

“Sé que és una operació que està a l’ordre del dia; per això, ara toca intervenció, una bona recuperació i a tornar”, comenta. Paraules sinceres d’un futbolista que s’havia guanyat la confiança del tècnic després del seu primer curs com potablava.

Orgullós de “els nombrosos missatges de suport de companys, exentrenadors, aficionats, de tot el món”, Adrià ja té assumit que “ara no hi ha pressa pel temps”. Ara “vull recuperar-me bé i tornar bé”.

El Prat, que ha sumat 1 triomf, 1 empat i 1 derrota en els 3 partits de competició, vol patir el menys possible “i intentar el nostre objectiu i això ho aconseguirem si minimitzem errors”.

Segons Adrià “l’equip enguany m’ha sorprès per a bé, hi ha molt bon grup i crec que podem fer coses boniques en la temporada”.

La pròxima jornada tocarà nou derbi a l’espera de la visita del Terrassa que encara no coneix la derrota en els 270 minuts de competició.

The post Adri Díaz ja ha començat el compte enrere appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Lleida Esportiu no es pot permetre un altre mal any, després de decepcions i un descens a Segona RFEF que pocs s’imaginaven. Per això mateix va arribar Gabri Garcia, firmant per tres anys més un d’opcional, per intentar bastir un projecte fructífer i de llarga durada. En resum: tot passa per l’ascens a Primera RFEF.

En la seva presentació al Camp d’Esports, Gabri va explicar que la seva intenció és construir un equip “amb identitat”. “Els meus equips han de ser protagonistes en cada partit, molt pressionants i assumint riscos. L’únic objectiu és pujar”, deixava clar el tècnic sallentí.

LLEIDA ESPORTIU = JOVENTUT I AMBICIÓ

Amb la premisa de tenir “fam i implicació”, la joventut ha sigut el denominador comú dels onze fitxatges realitzats fins el moment pel conjunt lleidatà i just aquest dimarts s’ha anunciat la incorporació de Ramon Vila, fins ara porter del Juvenil A del FC Barcelona.

El futbolista també sallentí se suma a Alejandro Pereira, Roger Figueras, David López, Joan Monterde, Garzón, Arnau Gaixas, Colau, Gastón Alonso, Andrew Mesourouni i Moha Keita. Es tracta de jugadors joves, però la majoria amb força experiència a Segona B i Tercera, amb ganes d’anar a més.

Marc Martínez i Pau Torres, el jugador amb més partits de la història del Lleida Esportiu, no continuaran al conjunt de la Terra Ferma després de decidir no renovar amb el club.

AMB MOLTA CALMA

La pretemporada del Lleida va començar la setmana passada, encara sense tots els futbolistes disponibles i a l’espera de tancar fitxatges. El passat dissabte el conjunt català ja es va estrenar en un partit amistós davant la SD Huesca, on van caure per 3-0. Gabri ja va advertir que aquest partit arribava “molt aviat”, i el conjunt aragonès hi arribava molt més rodat.

El Binéfar, l’Ascó, el filial del Zaragoza, el Tarazona, l’Andorra i el filial de l’Osasuna seran els pròxims rivals del Lleida per seguir amb la posada a punt de cara l’estrena el 5 de setembre davant l’AE Prat. El calendari d’amistosos encara no està del tot tancat, i es podria disputar algun partit més.

The post El Lleida Esportiu confia en la joventut appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una discreta segona fase de temporada va deixar el Badalona sense possibilitats de ser a Primera RFEF. Condemnats a Segona RFEF, el conjunt escapulat buscarà ser competitiu per intentar l’ascens de categoria, encara que no serà gens fàcil.

L’adéu de Manolo González després d’aquesta segona etapa al capdavant del Badalona deixa un buit difícil d’omplir. Tot i això, la voluntat de confeccionar un projecte continuista ha recaigut sobre Nacho Alfonso, exfutbolista escapulat, segon entrenador amb González i exentrenador del Conquense.

La direcció esportiva del Badalona es va encarregar de les renovacions d’Álex Sánchez, Dorronsoro, Joel Toledo, Valentín Merchán, Cristian Márquez, Robusté, Larrosa i Jairo Cárcaba. Vuit futbolistes que tenen la continuïtat assegurada, i encara en podria ser algun més.

BADALONA: SET FITXATGES RÈCORD

El Badalona va per feina amb els fitxatges, que no s’han fet esperar gens. L’equip de Nacho Alfonso ja ha anunciat set incorporacions, que s’han anat encadenant. El primer en arribar va ser Roger Marcé, lateral esquerre procedent del Leioa. Per reforçar la defensa també va arribar Víctor Algisí, procedent del Villarrubia de Segona B.

Al mig del camp les cares noves són Miguel Martínez, migcampista de 20 anys procedent del Sants i Pablo Santana, que ve del Barakaldo. En la parcel·la ofensiva, Jaume Pascual va deixar el Terrassa per sumar-se al projecte badaloní juntament amb Pitu Marín i Ferran Brugué. Tres clares apostes de futbolistes molt joves i amb projecció.

Aquestes arribades han compensat els adéus que es van anar produint, de fins a deu jugadors. Es tracta d’Ismael Moyano, Josep Jaume, Gonzalo Llerena, Chema Moreno, Fede Bikoro, Goyo Medina, Esteban Aparicio, Robert Simón, Musa Bandeh i Néstor Albiach.

PRETEMPORADA DEFINIDA

Pel moment, Nacho Alfonso compta amb 15 jugadors de la primera plantilla per començar la pretemporada, que ja ha estat definida per part del club. L’estrena del Badalona serà el 3 d’agost al Municipal Guinardó, on es disputarà el tradicional torneig d’històrics. A més, els badalonins també jugaran contra la UE Cornellà, el Manresa, la Grama i el Girona B.

The post El Badalona aspira a molt més appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de tantes temporades a Tercera Divisió, el Terrassa buscarà consolidar-se a la nova Segona RFEF, on la permanència serà la prioritat principal. I no serà gens fàcil, ja que en un grup de 18 equips en baixaran cinc i fins i tot un sisè ho podria fer.

Amb la destitució de Juanjo García i l’habitual ball de noms, finalment Jordi López serà el tècnic del conjunt egarenc. Aquesta serà la primera aventura de l’entrenador i exfutbolista com a primer entrenador, després de tres temporades exercint de segon al Cornellà. Com a jugador, Jordi López es va criar a la pedrera del Barça, va passar pel Madrid i va debutar amb el primer equip i va acabar vivint experiències arreu d’Europa.

POQUES SORTIDES A TERRASSA

El capítol de sortides, de moment, no ha sigut massa extens. Galeano, Albert López, Xavi Betran i Antonio Mico no continuaran al Terrassa. Tampoc ho farà Jaume Pascual, a qui se li va oferir la renovació, però es va acabar decantant pel Badalona. La baixa de Pascual és la més sensible, després de dues temporades sent una peça molt important.

L’equip vallesà ja s’ha començat a reforçar de cara la temporada que s’apropa. A més de les renovacions que s’han anat succeint i que garanteixen la continuïtat de bona part del bloc, han arribat tres incorporacions.

Ramón Miramón torna al Terrassa per reforçar la defensa després de dues bones temporades al Castelldefels. Amb ell, arriben també el migcampista Víctor Morales i Carlos Martínez, ambdós de 24 anys i havent jugat al Granollers i a la Pobla de Mafumet respectivament.

El jove davanter Sergi Serrano, de l’Andorra, ha estat l’ultim moviment del Terrassa amb aquest mercat d’estiu

CA N’ANGLADA SERÀ CASA SEVA

L’estadi municipal de Ca n’Anglada serà l’escenari on el Terrassa haurà de disputar aquesta temporada, compartint camp amb el CP San Cristobal. Això és a causa d’unes obres que s’han de dur a terme a l‘Estadi Olímpic de cara a la Copa del Món femenina d’hockey que es disputarà el juliol de 2022.

Aquest serà un canvi significatiu, que al mateix Jaume Pascual el va fer decantar pel projecte del Badalona, tenint en compte les dimensions més petites del camp de Ca n’Anglada.

The post El nou Terrassa es vol consolidar appeared first on FutbolCatalunya.com.

La 2a RFEF es mou i, en particular, aquest dilluns ha tocat torn a Manu García, Roger Figueras i Jordi López, és a dir, Nàstic, Lleida Esportiu i Terrassa, respectivament.

En una jornada que ha estat notícia pel sorteig dels cinc grups d’aquesta 2a RFEF, el MERCAT atreu totes les atencions.

1a RFEF: EL PRIMER DEL NÀSTIC

Manuel García Humanas (Pedrera, Sevilla, 11 de febrer de 1991) s’ha convertit en la primera cara nova per al Nàstic 2021-2022 de Raul Agné. Arriba amb la carta de llibertat procedent de la Ponferradina per a cobrir la porteria grana.

Manu, que serà presentat dies abans de l’inici de la pretemporada de l’equip, signarà compromís fins al 2022.

2a RFEF: ROGER FIGUERAS

Per la seva part, el Lleida Esportiu de Gabri García obre front amb l’adquisició del defensa central Roger Figueres (Valls, abril 1997) des del Prat. El club ilerdenc li defineix a les seves xarxes socials com “un defensa d’envergadura, velocitat i amb bona sortida de pilota”.

El tarragoní, que es va formar a la Pobla Mafumet, va militar al Nàstic de Tarragona (2018-2019) i va tornar al filial (2018-2019) per a jugar aquest passat curs al Sagnier.

2a RFEF: JORDI LÓPEZ JA MANA

Finalment, l’únic tècnic que aquest dilluns es converteix en protagonista, Jordi López. Primera experiència com a màxim responsable d’una banqueta (Terrassa) després d’haver compartit plaça amb Guillermo Fernández ‘Romo’ al Cornellà.

La seva carrera com a futbolista és extraordinària i les expectatives que s’han creat entorn d’aquest vallesà de Cardedeu (40 anys) són màximes.

Experiència futbolística li sobra així com qualitat i bon gust pel futbol que sempre ha après i demostrat i ara li arriba la seva gran oportunitat en un club amb expectatives.

The post Manu García, Roger i Jordi López, cares noves appeared first on FutbolCatalunya.com.

Així queda el Grup III de la 2a RFEF: els 7 equips catalans que formen el Grup III de la 2a RFEF ja tenen rivals amb 6 d’Aragó, 4 de les Illes Balears i l’històric Numància sumen els 18 participants.

Amb una ajustada votació (43 a 42 vots presents a Las Rozas) va tirar endavant aquesta composició de 5 grups per a una competició que donarà inici el 5 de setembre i finalitzarà el 15 de maig. Finalment: el play off d’ascens a la Primera RFEF i l’eliminatòria de descens es jugarà els dos caps de setmana posteriors en acabar la Lliga, és a dir, 22-22 i el 28-29 de maig.

GRUP III 2a RFEF

CATALUNYA
• Lleida Esportiu
• Badalona
• Prat
• Espanyol B
• Europa
• Terrassa
• Cerdanyola

ILLES BALEARS
• PE Santa Eulària
• Eivissa Illes Pitiüses
• Andratx
• Formentera

ARAGÓ
• Ebro
 Teruel
• Tarazona
• Brea
• Ejea
• Huesca B

NUMANCIA

Segons la distribució que van votar els clubs, Andalusia queda dividida en dos, Extremadura formarà grup amb Canàries, Madrid s’aparella amb Galícia mentre que, finalment, Castella-la Manxa compartirà escena amb Melilla i una de les dues parts d’Andalusia.

La Copa del Rei ‘escollirà’ entre 25 i 28 equips per a la temporada 2022-2023, és a dir, així queda el Grup III de la 2a RFEF

DEBUT I ANÈCDOTA DE QUIÑONERO

El president del Prat, Luis Quiñonero, va fer el seu debut en el sorteig amb anècdota inclosa, ja que el vot de l’Espanyol el va assumir el directiu pratenc i , amb empat a 42, aquesta decisió final (per delegació) del nou representant dels clubs de la 2a RFEF va concloure amb el 43-42.

“Ha estat una curiositat perquè, si no hagués estat així, s’hauria d’haver tirat una moneda a l’aire”, comenta a Futbolcatalunya el debutant Quiñonero.

L’important és que “hem aconseguit el que els equips catalans del Grup III desitjàvem i jugarem tots en el mateix grup”, a més, “quant al calendari “no serà fins a juliol, després de l’Assemblea quan es conegui”. I molt important: es mantenen idèntiques ‘subvencions’ (Impuls 23′) per a la pròxima campanya.

The post Així queda el Grup III de la 2a RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.