Va per tu, Natxo! pic.twitter.com/F0kf9fquKm

— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) April 20, 2026

Sant Andreu ha començat el dia aquest dilluns amb un sabor únic, el sabor que només els campions poden mostrar al seu barri, a tot un poble lliurat amb el seu equip. Llarga nit per a la plantilla, encara que van faltar el cap Natxo o el lesionat Noel, però temps hi ha al davant per a festejar.

De fet, segons ha comunicat el responsable de premsa quadribarrat, Roger Graells, la rua tindrà que lloc diumenge que ve 3 de maig. A l’equip li queda viatjar a Alcoi i tancar el curs enfront del Barbastro al Narcís Sala. Una vegada finalitzi aquest últim xoc de Lliga, començarà la gran festa.

NO TOTS FELICITEN EL CAMPIÓ

Atenció a aquest 3 de maig perquè serà una cita històrica i reivindicativa per a una entitat a la qual sembla desitgen arrencar de casa seva. Que trist i lamentable és saber que, a aquestes hores, el club no ha rebut encara cap felicitació de les autoritats de la ciutat. Penós. Tampoc va aparèixer l’encara president de la FCF, Soteras, ja que va triar sortir a la foto de la Copa del Rei de Sevilla servint a Louzán abans de ser present en el dia més gran d’una entitat que passeja la quadribarrada per tota la nostra geografia.

Clar que l’escridassada que li hagués caigut des de la graderia hagués estat també de campionat. Una mica més, l’amo Taito Suzuki es queda sense agafar la Copa, ja que el protagonisme el volia un altre.

El Narcís Sala és una festa!

Jugadors i aficionats celebren l’ascens sobre la gespa!#SantAndreuReusE3

https://t.co/RlF4bhC9tN pic.twitter.com/qmFGf1rBUp

— Esport3 (@esport3) April 19, 2026

DEL NARCÍS SALA NO ELS MOURAN

I, a partir d’ara, comença el compte enrere per a revelar el que és una realitat per a tothom, menys per a algunes excepcions que es tapen els ulls. L’afició (els votants) ho repeteixen sempre: NO a moure’s del Narcís Sala. Ni caben a Can Dragó (on també haurien de pagar lloguer a l’Ajuntament) ni desitgen sortir del seu fortí.

El seu president d’honor, Manuel Camino, no va poder ser més contundent. ““A Can Dragó no hi cabem i no tenim res a veure amb el Club Esportiu Europa”,, va dir. Algun dubte? Ja,ja,ja, el capità del vaixell andreuenc ha sofert i sofreix massa situacions compromeses com per a cedir fàcilment.

Però aquesta és una altra ‘guerra’ que segur guanyarà l’afició, el poble de Sant Andreu del Palomar.

Carta de Taito Suzuki adreçada als socis/es

The post La rua del campió serà el pròxim 3 de maig appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim dissabte tornarem a gaudir del clàssic derbi català entre FC Barcelona i RCD Espanyol a Primera Divisió encara que hi ha tres ‘plats’ més per a assaborir.

El xoc de filials (diumenge, 12 hores, 31a Jornada) mesurarà les forces del sisè classificat (45 punts) de 2a Federació enfront del novè (41). Els blaugrana de Juliano Belletti volen tornar a la zona de promoció d’ascens ja que pujar de manera directa és impossible. Els pericos de Raul Jardiel, que arriben a la Ciutat Esportiva amb una ratxa de tres empats i dues derrotes consecutives, continuen somiant amb objectius majors.

En la primera volta van guanyar els blanc-i-blaus (1-0, Ferran Gómez 79’).

ELS CADETS S15 I S16, PER TOTES

Però l’emoció estarà garantida també a la categoria cadet Sub 15 i Sub 16. Els més petits tenen a l’Espanyol com a líder (67 punts) i invictes lluny de la CE Dani Jarque (34/36 punts sumats). Els de Fermí Recasens, que van caure 2-3 a la primera volta, volen ‘venjança’ enfront dels d’Àlex Fernández, amb un partit per disputar. L’únic KO local es va produir el passat 22 de febrer a les mans del Girona.

D’altra banda, el Sub 16 presenta als blaugrana de David Sánchez al capdavant de la classificació (59 punts) un més que els blanc-i-blaus de Jordi Fernández amb 58. El duel serà molt competit, ja que, mentre els locals són els màxims realitzadors (70), els visitants són els menys golejats (14). En la primera volta es va donar un 0-1 per als periquitos, gol d’Hugo Chacón.

Mancant cinc jornades per al final de la Lliga, el títol no és clar per a ningú encara que els tres punts d’aquesta finalitat de setmana seran vitals.

The post Tres ‘miniderbis’ coincidents amb els ‘grans’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Marc Martínez (1986) és un dels jugadors clàssics de Segona B al segle XXI. Ha disputat més de 400 partits a la categoria de bronze, la gran majoria en equips catalans. Des del Sant Andreu fins al Lleida Esportiu, passant per Sabadell, Llagostera o Nàstic. Tot plegat, per acabar a casa, al Bages amb el seu CE Manresa. El migcampista ha viscut una de les millors etapes històriques del club, però té mil històries d’una inoblidable carrera que explica en aquesta entrevista.

Com va la vida de jugador retirat?

De moment bé. Encara no m’ha donat temps d’assimilar-ho. Fa dues setmanes només, ha acabat la temporada i ara és com si estigués de vacances. Quan comenci la pretemporada suposo que allà ho passaré pitjor.

TOTA UNA VIDA A MANRESA

Per què retirar-se ara?

És una decisió que ve de lluny. Quan vaig acabar la meva etapa al Lleida tenia 35 anys. No tenia ganes de marxar lluny, de moure família. En aquell moment ja em vaig plantejar deixar-ho, però em va trucar el Ferran Costa per anar al Manresa. Aquí no em va suposar cap esforç, estaria a gust i a casa. Vaig venir per fer un any i va anar tan bé la cosa que al final he acabat estant tres. L’estiu passat veient que marxava Ferran Costa i els jugadors importants ja vaig fer saber al club que em plantejava aquesta temporada com l’últim any. És un tema més de desgast mental, del dia a dia, de molèsties físiques.

Físicament no ha estat bé?

Aquests últims anys a Manresa no he tingut moltes lesions, tampoc ho he passat fatal. Ho vaig passar pitjor a l’anterior etapa a Lleida, amb molts problemes musculars i recaigudes. Físicament l’edat es nota, sobretot a nivell de recuperació quan acabes un partit. En el joc no he sentit que em passessin volant, però el que et deia que a l’hora de recuperar sí que patia més. Són coses normals de la veterania.

Retirar-se al club de la seva ciutat és un bon final, no?

“ÉS UN TEMA MÉS DE DESGAST MENTAL”

Per mi ha estat ideal. No és el mateix acabar en un club de l’altra punta d’Espanya que fer-ho els últims tres anys al club de la meva ciutat, amb la meva gent. A sobre en una de les millors etapes de la història del Manresa. No tothom pot escollir on acabar, però per mi ha estat així i prefereixo que hagi estat així.

I ara què?

De moment molt aturat tot. Tinc una baralla interna. D’una banda m’agradaria descansar una mica, tenir els caps de setmana per la família i la nena i de l’altra m’agradaria seguir vinculat al futbol. M’agradaria seguir vinculat al futbol, no sé com, ni quan ni de què. Sí que sé que vull provar-ho. Segurament més enfocat a estar al camp d’entrenador.

“M’AGRADARIA SEGUIR VINCULAT AL FUTBOL”

La seva posició al camp ha donat molts dels millors entrenadors de la història.

Evidentment el mig centre és el que controla tot el que passa al voltant, el que està pendent de tot. De la distància entre línies, també veu si hi ha espais interiors per trobar avantatges. Aquest tipus de jugadors, que veuen aquests detalls, tenen avantatge en aquest sentit. També pots haver tingut una molt bona carrera de jugador, però entrenar és una altra cosa. T’has de posar davant d’un grup, comunicar bé i transmetre coses. Suposo que ho provaré en algun moment.

Parlant d’entrenadors amb quin es quedaria de la seva carrera?

Tinc dos marcats, el primer i el que per mi ha estat dels millors que he tingut és Imanol Idiakez. Ara acaba d’ascendir amb el Deportivo i el vaig tenir a Lleida i va suposar un canvi radical per mi. D’altra banda, Ferran Costa. Pot sorprendre perquè me’l vaig trobar amb 35 anys després d’haver tingut uns quinze entrenadors i a una categoria inferior. El que vaig viure amb ell em va agradar molt.

“TINC MARCATS ELS PENALS DE SEVILLA, VA SER MOLT CRUEL”

I si li pregunto per un moment?

Tinc molt marcada la temporada de Lleida amb Imanol Idiakez. Va ser duríssima perquè vam estar sis mesos sense cobrar. Hi havia jugadors que no podien viure i ho estaven passant fatal. Hi va haver una lliçó de generositat allà dins i a contracorrent i contra tothom ens vam plantar a una final de playoff contra el Sevilla Atlético. Perdre als penals va ser cruel, però és d’aquells moments que se’t posa la pell de gallina. Saps què va passar, com ho vam aconseguir i va ser una temporada extraordinària.

Ha jugat més de 400 partits a Segona B i només 10 a Segona A. Com s’explica això?

A veure, això seria llarg d’explicar.

Tenim temps, no pateixi.

Hi ha hagut moments claus a la meva carrera que han passat coses perquè no es doni. Quan vaig debutar a Segona A vaig anar a parar al Huesca, un equip fet a base de jugadors de Primera Divisió molt veterans. Antonio Núñez, Nacho Novo, Luis García… un vestidor amb molt d’ego i jo mentalment em vaig fer petit. El primer entrenament allà li vaig dir al meu representant que era impossible que jo jugués allà. Hi havia jugadors que potser em vaig dirigir la paraula cinc vegades en mitja temporada.

“QUAN VAIG DEBUTAR A SEGONA VAIG TENIR UN PROBLEMA FAMILIAR GROS”

Els entrenadors van tirar molt d’aquest perfil de jugadors aleshores. A part de tot això, just quan comença la lliga a Segona A tinc un problema familiar molt gros. Abandono Huesca durant un mes i vinc a casa. Torno pensant com deixo la meva família d’aquella manera i per això al Nadal surto cedit a un equip de Catalunya. Quan tenia la oportunitat es van donar casuístiques que van fer que sortís malament.

Això no és excusa perquè en altres ocasions podria haver donat el salt a Segona A. Aquella temporada surto cedit al Nàstic i faig molt bons mesos amb Salamero. Torno a Huesca, que havien baixat a Segona B i Salamero se’n va al Sabadell a Segona A. M’ofereix anar-hi, demano sortir, el Huesca demana una quantitat que jo em trec del meu sou i quan ja estava tot encarat el Huesca demana el doble. El Sabadell es cansa i llavors res.

“HE ESTAT UN MOLT BON JUGADOR DE SEGONA”

És el que deia que per una cosa o una altra semblava ‘gafat’ el tema.

Són coses que passen, decisions que prens durant la teva carrera que mai saps si encertes. Crec que al final una carrera marca el que has estat. Sota el meu punt de vista he estat un molt bon jugador de Segona B, d’equips punters i no m’ha donat per ser un jugador de Segona A.

De fet, d’equips de Catalunya d’aquest nivell si no ha jugat a tots doncs pràcticament.

Tot ve marcat pel que t’he explicat. Des d’aquell moment em plantejo jugar a prop de casa, amb la sort que tinc bon cartell i he pogut anar a bons equips. Lleida, Llagostera, Sabadell, Nàstic… equips de la zona.

“M’HE TROBAT CINC O SIS TEMPORADES AMB IMPAGAMENTS”

Independentment d’aquell problema fins a quin punt val la pena ser un rodamon per Espanya cada any a un equip?

Molts cops he pensat durant la meva carrera que m’hagués encantat ser un jugador de club, tenir un sentiment de pertinença i estar vuit anys al mateix lloc. En aquest futbol tan modest és molt difícil. Hi ha tanta inestabilitat, d’impagaments, a nivell competitiu, que et fan moure. M’he trobat cinc o sis temporades amb impagaments i això et fa plantejar-te moltes coses.

I per acabar, com resumiria el seu comiat?

Encara no he publicat res a xarxes socials, la veritat que sense més. La gent important, el club, van estar presents aquell dia. Estic content perquè ex companys de tots els equips m’han escrit i han tingut bones paraules per mi.

The post “Retirar-me a casa meva, a Manresa, ha estat ideal” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Primera Federació és una categoria amb moltes exigències i poc benefici econòmic. Des del principi, tota la normativa es va fer pensant en uns números de televisió que no s’han complert mai ni de lluny. Els clubs, ofegats, tenen números deficitaris per competir i alguns no disposen de les instal·lacions adequades. Això passa sobretot a Catalunya. El Cornellà ha hagut de fer una increïble peregrinació i ha jugat en quatre camps diferents en una sola temporada. Europa i Sant Andreu, en cas d’ascens, no volen repetir la història.

I és que el Narcís Sala i el Nou Sardenya són estadis mítics, amb carisma i una gran història. Però ara mateix els hi falta una cosa per competir a la categoria a la que pretenen pujar: la gespa natural. Tots dos camps tenen superfície artificial i compte, que ja va costar molts anys de lluita que l’Ajuntament la canviés als dos estadis no fa tant. L’Europa l’estiu del 2022 i el Sant Andreu l’estiu passat, el del 2023.

“EL SANT ANDREU HA DE JUGAR A SANT ANDREU”

“La nostra posició és que en cas d’ascens el Sant Andreu ha de jugar a Sant Andreu”, això ens revelen fonts del club quadribarrat. Des del club estan pendents del possible canvi de normativa, però admeten que la situació d’incertesa a la cúpula de la RFEF no ajuda. Queda un mes pel final del playoff i aquesta seria la data límit, ja que un canvi de gespa suposa un temps.

El Narcís Sala, com el Nou Sardenya, són municipals i en cas d’ascens aquest tema arribarà immediatament a l’Ajuntament de Barcelona. “Han de tenir en compte que podem arribar als 5000 socis potencials a Primera Federació, categoria ja professional, i que Barcelona no és menys que Madrid que té diversos club a l’elit”.

La comparativa amb la quantitat d’equips d’altres comunitats autònomes al futbol professional donaria per una altra peça sencera. El que sí és cert és que el problema del camp no només afectaria al primer equip, sinó també a tot el futbol base. Els equips inferiors s’haurien de repartir en altres equipaments del districte, ja que amb la gespa natural ja no entrenarien al Narcís Sala.

HÈCTOR IBAR: “SERIA UNA LLÀSTIMA PERDRE AQUEST AMBIENT”

Pel que fa a l’Europa el seu president, Hèctor Ibar, es pronuncia sobre la problemàtica: “És un tema que està a l’aire. La normativa d’aquesta temporada diu el que diu i per això casos com el del Cornellà, el club ha hagut de jugar on ha acabat jugant. La normativa de la temporada vinent està encara per tancar i definir federativament i, evidentment, haurem de fer tota la pressió necessària per a que la RFEF ens permeti jugar a casa”.

Ibar afegeix que “seria una llàstima que es perdés aquest ambient i deixessin a Barcelona sense la opció de tenir un equip a 1a RFEF. El club s’ho mereix, la gent s’ho mereix i la ciutat també”. L’Europa té “opcions mirades però no explorades en profunditat” pel que fa al camp. Tot i això, fins que no es confirmi l’ascens i es concreti la normativa “res es pot considerar del cert”.

LLEIDA SENSE PROBLEMES, FUTUR TAMBÉ?

Els altres dos catalans que disputen la promoció sembla que no tindran aquest problema. El Lleida Esportiu, amb el Camp d’Esports, compleix de sobres la normativa. Pel que fa al Badalona Futur tot sembla indicar que la propera temporada serà l’Atlètic Lleida i, qui sap, potser el camp de la capital de la terra ferma acaba sent un ‘San Siro’ català.

The post Un ascens pot suposar un problema? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Es recorden poques lligues tan emocionants com el grup 3 de Segona Federació 2023/2024. Badalona Futur (56 punts), Lleida Esportiu (54), Europa (53), Hércules (53) i Sant Andreu (53) lluiten per un ascens que aconseguirà un d’ells. La resta, excepte una carambola difícil que es produeixi, disputaran el playoff. Només el líder, que estrena entrenador amb Kiku Parcerisas, el té garantit matemàticament. De fet, només Badalona Futur i Europa depenen ara mateix d’ells mateixos per pujar de categoria. Això sí, el proper diumenge tot pot canviar.

I és que a les quatre jornades que queden hi ha bastants duels directes. Europa i Badalona Futur s’enfronten al Nou Sardenya a la jornada 32, el líder i l’Hércules a Vic i també el Lleida Esportiu i els escapulats a una jornada 33 que es preveu decisiva. A la 34, la última de la temporada, els de la terra ferma visiten el Rico Pérez.

EL SANT ANDREU, L’ÚNIC SENSE DUELS DIRECTES 

Així doncs, Badalona Futur, Lleida Esportiu, Hércules i Europa tenen dos de les quatre jornades restants contra un dels cinc primers. L’únic que ja els ha jugat tots és el Sant Andreu que, en teoria i només en teoria, té un calendari més assequible. El Badalona Futur depèn d’ell mateix perquè és líder en solitari i l’Europa també perquè té l’average guanyat al Sant Andreu i a l’Hércules mentre que té pendents els duels de la segona volta amb Futur i Lleida.

La gran notícia de la part alta d’aquestes últimes setmanes ha estat el terratrèmol que ha suposat la sortida de Ferran Costa del Badalona Futur. De fet, el líder ha perdut els dos últims partits per la mínima i també el seu coixí respecte els perseguidors. Kiku Parcerisas, procedent del Girona, és el nou entrenador per posar remei a aquest problema.

EL LLEIDA ÉS DÈBIL CONTRA ELS FORTS

L’immediat perseguidor del Badalona Futur és el Lleida Esportiu, dos punts per sota. L’equip de Viadero ha fet figa a la segona volta després d’una arrencada de lliga pràcticament perfecta. Els blaus han sumat dues victòries i tres derrotes als últims cinc partits, però el més preocupant no és la seva irregularitat, sinó els resultats contra els rivals directes.

El Lleida té dos partits pendents contra els favorits i això és un problema. L’equip de Viadero ha perdut els dos partits contra el Sant Andreu, ha empatat i perdut contra el Badalona Futur, va caure a casa contra l’Hércules i va ser golejat al Nou Sardenya. Cinc derrotes i un empat en els sis partits contra els cinc primers fins al moment. Un bagatge molt fluix.

L’EUROPA, MILLOR LOCAL I INVICTE A CASA

Tot el contrari que un Europa que s’ha mostrat més sòlid als partits grans i sobretot al Nou Sardenya. L’equip escapulat suma dotze victòries i tres empats i segueix invicte a casa. Del partit del Camp d’Esports dependran les seves opcions, ja que per darrere venen forts tan Hércules com Sant Andreu. Seran els quadribarrats el tapat d’aquesta lluita que promet ser històrica?

The post Segona Federació: cinc equips i un destí appeared first on FutbolCatalunya.com.

La tarda del proper diumenge el Camp d’Esports viurà un partit molt transcendent. De fet, es ven sol. Es veuen les cares els dos líders del grup 3 de Segona Federació i estan empatats pràcticament a tot. Aquest és el cartell esportiu, però darrere d’aquest Lleida Esportiu-Badalona Futur s’amaga una lluita encoberta pel futbol a la capital de la terra ferma. Els visitants van estar a punt de jugar a Lleida aquesta temporada i no es descarta que en un futur ho facin. Un ascens de qualsevol dels dos podria canviar el panorama, que ara mateix és incert de cara a la propera temporada. Dependrà del que passi diumenge? El que està clar és que això serà més que un partit.

QUÈ SUPOSA EL LLEIDA E.-BADALONA FUTUR?

Sergi Tor (COPE Lleida): “Un partidàs. Els dos líders. No és definitiu, quedaran 10 jornades encara, 30 punts, molts en una categoria molt dura, i encara amb molts partits directes, però pel guanyador, si no hi ha empat, serà un pas important. Tindrà el gol average. Duel d’estils al camp. Grans jugadors a la gespa pels dos equips. Gran ambient; per tant, els ingredients per un gran partit a una ciutat necessitada de tardes de futbol com la del diumenge”.

Miquel Pascual (Diari Segre): “En aquest partit s’han ajuntat moltes coses perquè sigui un dels grans partits de la temporada al Camp d’Esports. Primer, el morbo inherent de la situació del Badalona Futur. Si la gent va ser reivindicativa a Vic aquesta setmana ho serà igual o més. És important no perdre la perspectiva de que enfronta el primer i el segon, que estan empatats a punts i amb l’average igualat”.

“El Lleida no ha guanyat a cap dels rivals directes que té a la lluita per quedar primer i el Badalona Futur ha empatat contra els tres. El partit no és decisiu ni una final, però sí una bona oportunitat per fer un cop de puny sobre la taula”.

Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “A nivell futbolístic, el partit de diumenge té una rellevància major a 3 punts. És evident que classificatòriament només hi ha 3 punts en joc, però restant 11 partits, 10 un cop s’acabi el del Camp d’Esports, el cop de puny damunt la taula de l’equip guanyador (si és que n’hi ha algun) podria tenir una repercussió més anímica que no pas esportiva que podria afectar el rendiment en el tram final de la competició”.

“S’HA GENERAT UN GUIÓ D’HISTÒRIA CONTRA INTRUSISME”

“A nivell social, part de l’entorn del Lleida Esportiu i de la ciutat sí que concep el partit de diumenge com un enfrontament que va més enllà del futbol. S’ha generat un guió de bons contra dolents, d’història contra intrusisme. Diumenge crec que aquesta part no hauria de ser la protagonista. El que hagi de venir, vindrà. Aquesta recta final de la temporada ha de dominar el futbol, no els despatxos”.

Oriol Jové (RAC1): “És un partit que enfronta primer contra segon, empatats a punts i diferència de gols. El partit té molta entitat, però a ningú se li escapa que el Badalona Futur durant la temporada ja hi ha hagut pistes del que pot passar. Els aficionats del Lleida a la primera volta a Vic es van trobar que el beneficiari de les entrades era l’Atlètic Lleida. Oficialment no s’ha anunciat res, però es pot imaginar que depararà el futur”

“El Lleida i la seva afició tenen ganes de reivindicar la seva existència. El club es va fundar el 2011, el 2022 va estar a punt de morir víctima dels seus propietaris i ara es veu amenaçat per la possible presència d’un club finançat per empresaris de la pròpia ciutat. Una altra vegada té l’enemic a casa i podria reclamar jugar al Camp d’Esports. Això suposaria un canvi de paradigma històric. El nou club és estrany, es percep sense suport popular, nascut del no res i només per la voluntat d’una sèrie d’empresaris que tenen potencial econòmic per fer-ho”.

QUÈ IMPLICARIA PER LLEIDA L’ASCENS D’UN O ALTRE EQUIP?

Sergi Tor (COPE Lleida): “Si puja el Lleida Esportiu, ja sigui per la via curta, el campionat, o la llarga, via promoció, serà un gran felicitat per la ciutat. Fa 20 anys, que no es puja cap categoria. Entremig una desaparició i una altra a punt. Molta afició de menys de 30 anys, que és la majoritària, crec que ho celebrarà com un ascens a Primera. Es sobredimensionarà. Augmentarà la identitat i afecte amb el club local”.

“Si puja el Badalona Futur, en l’àmbit social a Lleida, ningú ho celebrarà. L’aficionat del Lleida Esportiu, ho veurà com una amenaça, si juguen a la ciutat la pròxima temporada. Dividirà els afectes i a mitjà termini, tots dos cauran a la irrellevància. Dos equips professionals a Lleida, és letal per mi. Tothom perdrà molts diners”.

Miquel Pascual (Diari Segre): “El Lleida fa vint anys que no té un ascens, l’últim va ser el 2004. A més entremig una desaparició. Entre l’afició hi ha unes ganes de que per fi les coses vagin bé i això fa que la gent anheli molt l’ascens. Seria una alliberació molt gran i trencar una dinàmica de patiment. Pel Badalona Futur és difícil de desxifrar, sobretot en àmbit lleidatà. Caldrà veure si s’acaba executant la compra dels empresaris lleidatans, si juguen al Camp d’Esports… i obriria un meló de que si no es produeix aquest ascens potser pot quedar més aviat apaivagat. El Lleida ho necessita i el Badalona Futur vol pujar”. 

“L’ASCENS DEL CFB FUTUR OBRIRIA UN PARADIGMA COMPLEX”

Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “L’ascens del Lleida Esportiu seria la recompensa a una gestió més que positiva de la directiva que va arribar fa poc més de dos anys encapçalada per Luis Pereira. A més, la temporada 23/24 dels blaus està sent històrica per diverses qüestions i seria la cirereta del pastís d’un curs on s’han recuperat la passió pel club de futbol de la ciutat, imatges a les grades fantàstiques i el retrobament de les generacions familiars en l’estima pel Lleida”.

“L’ascens del Badalona Futur obriria automàticament un paradigma complex a la ciutat i on caldrà que s’oficialitzi, s’expliqui i es detalli la situació del club des dels darrers mesos, fins al dia de llavors, estem parlant de principis d’estiu. Basant-nos en la realitat i el present, plantejar-se aquest escenari a finals de febrer no sé fins a quin punt és útil avui dia”

“A NIVELL SOCIAL L’ATLÈTIC LLEIDA NO POT FER OMBRA AL LLEIDA E.”

Oriol Jové (RAC1): “Aquí hi ha quatre escenaris possibles. Si pugen tots dos i això es culmina amb la compra per part de l’Atlètic Lleida tindrem un escenari imprevisible. El mateix a Segona Federació, que implicaria la coexistència. No crec que l’Atlètic Lleida tingués més suport popular si estigués una categoria per sobre del Lleida Esportiu. Això crec que enfortiria el vincle de l’afició amb el Lleida i a nivell social l’Atlètic Lleida no li podria fer ombra”.

“Des dels anys quaranta no s’ha donat a Lleida la coexistència de dos clubs i el fet de compartir l’estadi. Aleshores el Lleida de tota la vida va acabar absorbint el club nou, creat pels franquistes”.

LA CONVIVÈNCIA ÉS IMPOSSIBLE? QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

Sergi Tor (COPE Lleida): “Jo sol opino per mi. La convivència dels dos clubs hauria de ser bona, per generar competència i, per tant, obligació de millorar a tots. Però tot s’altera quan es decideix fer una gran inversió, a un club rival de l’equip de la ciutat. Si el debat és la legalitat i la llibertat, no hi debat, però sí  el col·loques amb termes d’identitat, afectes i història, tampoc hi ha debat. Quan compres trenques l’essència del joc, donar igual guanyar o perdre si després els teus directius compren”.

“Dubto molt que els aficionats del Lleida Esportiu passin el seu afecte al que surti del Badalona Futur, tot i jugar a Lleida”.

Miquel Pascual (Diari Segre): “Crec que no és impossible la convivència. Dubto molt que fos positiva, això sí. Una ciutat com Lleida que ha vist desaparèixer un club i gairebé dos no sé si tenir dos clubs compartint categoria pot arribar a tenir coses positives. Què passarà? La situació és complexa. El factor de pujar o no canvia tot, tan pel Badalona Futur com pel Lleida Esportiu. Poden conviure, però no beneficiaria a cap dels dos. A més, la gent ara està molt vinculada al Lleida i s’estan veient assistències a l’estadi que fa anys que no es veien i una massa social que torna a estar orgullosa de ser del Lleida Esportiu”. 

“CAL PENSAR MÉS AMB EL FUTBOL DE LLEIDA”

Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “Crec que dependrà de si un dels dos equips puja a Primera RFEF, si ho fan els dos, o si cap dels dos ho aconsegueix. Insisteixo, crec que caldrà que totes les parts implicades expliquin, detallin, oficialitzin i responguin a les preguntes que hi ha damunt la taula per saber què, quin i com serà el futbol lleidatà a partir de la temporada 24/25”.

“La relació entre Lleida Esportiu i Atlètic Lleida molts diuen que està destinada a ser-ne una on l’enteniment i el respecte mutu estigui en l’ordre del dia, però veient com han transcorregut aquests 2 anys sembla complicat que es pugui arribar a una relació de col·laboració mútua i, sobretot, d’unió. Crec que cal pensar més amb el futbol de Lleida i els lleidatans, i no tant amb individualitats i interessos”.

Oriol Jové (RAC1): “La coexistència de dos clubs a un nivell similar no és fàcil que es perpetuï en el temps. S’imposa un per sobre l’altre. No crec que sigui impossible, però sí que hi haurà rivalitat. No veig l’Atlètic Lleida en cap cas posant gent suficient a un estadi com sí ho ha fet el Lleida Esportiu aquesta temporada”.

The post Lleida-Badalona Futur: Més que un partit? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des de la mala experiència de Sevilla del 2016 el Lleida Esportiu només ha disputat un playoff d’ascens en set anys. De fet, inclús, va estar a punt de desaparèixer però l’arribada de Luis Pereira va salvar el club. Amb el gallec, els blaus van tornar a disputar un playoff la primera temporada, la 2021/22. La següent, la passada, va ser complicada i fins i tot es va patir per aconseguir la permanència. El Lleida i la seva cúpula dirigent han après dels errors i, ara sí, confien en que l’equip torni a donar alegries al Camp d’Esports.

Per a fer-ho, Raúl Fuster, el director esportiu, està confeccionant la millor plantilla possible. Continuen set futbolistes de la temporada passada com Iñaki Álvarez, Joan Campins, Roger Figueras, Toni Vicente, Javi Comeras, Quadri Liameed i Juan Cruz Agüero. A més, de moment s’han fet sis fitxatges: Pablo Díez (Rayo Cantabria), Fer Cortijo (Alzira), Stevens Leleux (Moulins-Yzeure), Javi Soto (Unión Molinense), Ton Ripoll i Sergio Montero (Peña Deportiva).

TON RIPOLL I SERGIO MONTERO IL·LUSIONEN

Especialment aquests dos últims il·lusionen a la parròquia blava. I és que Montero i Ton Ripoll van destacar la temporada passada a la Peña Deportiva que dirigia Manolo González i que va fer playoff d’ascens. Els set que segueixen i els sis fitxatges començaran la pretemporada el proper dilluns 17 de juliol amb les proves mèdiques, juntament amb quatre futbolistes del planter: Andreu Lladonosa, Quim Montenegro, Gerard Querol i Xavi Becerra.

Els entrenaments començaran el dijous 20 i dimarts i dimecres es presentaran les cares noves al Camp d’Esports. A més, el divendres 21 es presentaran les noves equipacions per la temporada 2023/2024. La setmana següent, el 26 de juliol, el Lleida disputarà el primer partit de pretemporada.

NOU PARTITS DE PRETEMPORADA

Serà contra el Tarazona de Primera Federació i després vindran vuit partits més contra rivals com Teruel, Monzón, Zaragoza B, Reus FC Reddis, Utebo, Barça Atlètic, Cornellà i Girona B. La competició oficial al grup 3 de Segona Federació començarà el cap de setmana del 2 i 3 de setembre.

OBJECTIU 2324 SOCIS

A la part esportiva el Lleida va per feina, però a l’apartat social ja fa dies que ha començat la campanya d’abonaments. L’objectiu del club és superar els 1721 socis de la temporada passada i els blaus s’han marcat arribar als 2324. Totes les renovacions abans del 15 de juliol tindran 10 invitacions per cada soci. Tot plegat, amb l’objectiu de que aquest any sí sigui la temporada del Lleida Esportiu.

The post La 2023/24 serà la temporada del Lleida? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol són moments i el de Boris Garrós va ser, sense cap mena de dubte, la temporada 2016/2017 amb el Gavà. Aquell any a la Bòbila va ser dur fora del camp, però a la gespa el davanter va ser el jugador més diferencial de la lliga. Va acabar com a màxim golejador de Segona B amb 25 gols i dos anys després també va aconseguir un ascens a Segona Divisió amb el Sabadell. Aquell estiu de 2020 va ser d’alegria màxima, però també alguna cosa es va trencar. Des d’aleshores, Boris només va marcar dos gols en més de dos anys. Ara, a Cerdanyola, en porta tres en dos partits.

“Crec que des de la sortida del Sabadell és un dels meus millors moments. Estic a un equip on confien en mi, jo em sento molt bé dins i fora del terreny de joc en un club molt casolà i proper”, explica el davanter a FutbolCatalunya. Boris ha jugat cinc partits amb el Cerdanyola, amb tres victòries, un empat i una derrota.

Des del 26 de febrer la seva irrupció ha coincidit amb la reacció de l’equip, que ha sumat 10 dels últims 15 punts en joc. Boris declara que “m’han acollit amb els braços oberts i això es nota al terreny de joc” i sobre perquè fins ara no havia rendit així els últims dos anys la resposta és aquesta: “Tenir poca continuïtat els últims anys? Són decisions de l’entrenador, dinàmiques de grup i potser no s’ha confiat en mi tot el que m’hagués agradat. Això és futbol i és completament normal”.

“TORNO A DIVERTIR-ME JUGANT A FUTBOL”

Boris afegeix que “a vegades rendeixes millor en un lloc que en un altre i no saps el perquè” i també que “no crec que serveixi de gaire ara pensar què hauria d’haver canviat en un passat”. De fet, “el Cerdanyola m’ha donat minuts, confiança i fer-me divertir-me un altre cop a un terreny de joc. La suma d’aquestes tres coses fan que el rendiment d’un jugador creixi”.

A més, Boris està d’enhorabona ja que acaba de superar la cinquantena de gols a Segona B/Segona Federació. El Cerdanyola, a nivell col·lectiu, marca la permanència amb 32 punts a un grup, el cinc, sense equips catalans: “Només he jugat la segona etapa de la temporada i la meitat de viatges no els he fet, però està clar que és una lliga on les distàncies són una càrrega a nivell físic. El club també fa un esforç econòmic, però crec que és millor estar a Segona Federació així que estar a Tercera Federació”.

“KINGS LEAGUE? CREC EN EL LLIURE MERCAT”

Sobre el tema més polèmic dels últims dies, Boris també es mulla: “Estic bastant d’acord amb el lliure mercat. No crec que el futbol català s’hagi de queixar de la Kings League. Si té més repercussió i els jugadors hi prefereixen anar serà perquè el futbol català no els hi ofereix el que els hi interessa. Al final si tu creus que la teva carrera esportiva pot ser millor tirant per la Kings League no entenc perquè el futbol català ha d’estar preocupat en aquest aspecte”.

Això sí, “el que no em sembla bé és que si un equip i un jugador tenen un acord el futbolista falti per anar a jugar a la Kings League. Això sí que em sembla malament” i “el futbol català hauria de preocupar-se de saber el perquè els jugadors van a jugar a la Kings League”.

“TINC CORDA PER UNS QUANTS ANYS”

Mirant al passat, “el millor moment futbolístic va ser l’etapa a Gavà a nivell col·lectiu i personal. L’any del Sabadell també va ser molt bona”. I de cara al futur? “No tinc ni idea. Em sento físicament bé, tinc ganes de seguir jugant i no he oblidat la meva part formativa. No sé cap a on tiraré, però espero que encara em quedi corda per uns quants anys”.

The post El ressorgiment de Boris Garrós a Cerdanyola appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quan l’esperança semblava perduda, l’Olot ha ressuscitat. Ho ha fet després de set mesos de competició i de tres entrenadors. L’últim, Albert Blázquez, sembla que ha donat amb la tecla. El nou entrenador, que ha passat de ser capità a tècnic de l’equip, es manté invicte. Dues victòries i dos empats, que suposen vuit punts dels últims dotze en joc i que acosten l’Olot a només quatre de la permanència. A la seva arribada a finals de gener eren vuit. Serà possible la salvació?

Als volcans ho tenen clar i diuen que sí. L’Olot ha superat el pitjor moment de la temporada, que ha coincidit amb un autèntic Tourmalet de rivals, i ho ha fet amb nota. Encara amb Jonathan Risueño a la banqueta els garrotxins van empatar contra Espanyol B (1-1) i ja amb Blázquez també a Teruel (0-0), quart i líder actuals del grup 3 ara mateix.

Després d’un empat contra l’Ebro van arribar dues victòries consecutives. La primera a Paterna contra el Valencia Mestalla amb una remuntada que va ser un punt d’inflexió (1-2). El filial che és segon empatat a punts amb la Peña Deportiva, que també va socombir contra l’Olot la passada jornada. Un doblet de Josep Cerdà va convertir una quimera en una possibilitat tangible.

BLÁZQUEZ: “LES VICTÒRIES ENS DONEN TRANQUIL·LITAT”

I és que són sis jornades consecutives sense perdre d’un Olot que, ara sí, confia en la permanència. Albert Blázquez declarava després del partit contra la Peña Deportiva que “les victòries ens donen tranquil·litat per encarar la setmana. Content per la confiança que dóna, hem fet un partidàs. És el camí a seguir”.

A més, el tècnic de Besalú afegia que “Els jugadors s’ho mereixen per com són i per com entrenen i la facilitat que tenen per entendre les nostres ordres” i que “els hi estic molt agraït”. També feia una crida a l’afició: “Crec que hem fet un passet més, estar més units i exigir-nos al cent per cent. Els jugadors hi creuen i poden enganxar a la gent”.

TROBADA A L’ATENEU BARCELONÈS EL 28 DE FEBRER

El proper repte de l’Olot és la visita a Formentera i el club també prepara un acte pel proper dimarts 28 de febrer. Es tracta d’una xerrada tertúlia “El futbol arrelat al territori és possible! Com?” a les 18:30hrs a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès de la ciutat de Barcelona. Serà un acte presentat per Miquel Àngel Barrabia amb el periodista Frederic Porta i el president de la UE Olot Joan Agustí com a ponents.

The post L’Olot és el ‘matagegants’ de Segona Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.