Oriol Ricarte va jugar els 90 minuts del partit Lleida Esportiu – Prat, de la desena jornada del subgrup 3A de Segona B. Va lluir el braçalet de capità, va disputar els 90 minuts i, hores després que acabés, va comunicar el seu adéu al futbol actiu. Motius laborals li fan prendre aquesta dura decisió.

El central barceloní, de 31 anys, es va acomiadar mitjançant una carta publicada a les seves xarxes socials. “És difícil d’acceptar que d’un dia per l’altre deixes de formar part d’allò amb què has conviscut tota la teva vida. El futbol m’ha donat moltes coses, el significat de les quals m’ha convertit en qui sóc avui”, escrivia Ricarte a la seva carta d’adéu.

Tot i que Pedro Dólera, l’entrenador del Prat, ja havia avançat a la roda de premsa posterior al partit la notícia, no va ser fins a darrera hora d’aquest diumenge, 20 de desembre, quan el propi futbolista la va fer oficial. Enrere queda una llarga trajectòria i, sobretot, nou anys a les files del conjunt potablava, vivint dos ascensos a Segona B.

Aquest estiu, Oriol Ricarte havia renovat el seu contracte. “Estic molt content per seguir una temporada més a casa meva. Serà una temporada on ens tocarà patir per les exigències de la competició, però amb la intenció de gaudir de tots els moments que ens queden per viure”, va declarar al web oficial del Prat.

Mesos després, la situació ha canviat. El braçalet de capità del Prat canvia de primer destinatari. Ara, Ricarte, com diu al seu escrit, es converteix en “un potablava més”, però ja no amb les botes calçades.

ORIOL RICARTE, CAMPIÓ DE CAMPIONS

Oriol Ricarte Iniesta (Barcelona, 3 de febrer del 1989) s’ha definit sempre com un central esquerrà amb opcions de jugar també al lateral esquerre. Tres samarretes marquen la seva etapa de formació, ja que passa pel futbol base del FC Barcelona, de la UDA Gramenet i, finalment, pel RCD Espanyol, el seu club fins a juvenil.

Sens dubte, el defensa no pot oblidar aquell 11 de maig del 2008, a Colmenar Viejo. L’Espanyol de Josep Clotet, campió de Lliga al grup 3 de la Divisió d’Honor amb la màxima puntuació de tots els grups, afrontava la final de la Copa de Campions contra el Villarreal. Els pericos van guanyar per 1-2.

Ricarte formava part d’aquella esquadra, amb noms com els de Víctor Ibáñez, Víctor Ruiz, Canario, Baena, Chuli… I aquell títol va ser el millor final a la seva etapa al futbol formatiu.

PICANT PEDRA

El pas a amateur no va ser tan bonic. De fet, la seva primera temporada al Sant Andreu només va poder disputar un partit de Copa del Rei. Va ser el 3 de setembre de 2008, al camp del Real Unión de Irún, amb derrota quadribarrada. Però quan va començar a destacar va ser al febrer del 2009, quan el Cornellà de Quique Pérez Cabedo el va fitxar.

Ricarte va disputar 11 partit d’aquell final de temporada 2008-2009 i va ser el segon futbolista que va jugar més encontres a la Lliga amb els verds a la 2009-2010. Van ser 34, un menys que Charly Ruiz. Aquell Cornellà no va poder assolir la promoció d’ascens a Segona B, ja que va quedar cinquè per darrera de L’Hospitalet, Reus, Santboià i Prat.

Acabada aquella temporada, Oriol Ricarte va iniciar la seva etapa fora de Catalunya. El Zaragoza el va fitxar l’estiu del 2010 per incorporar-se al seu filial, el Deportivo Aragón. Es queda a les portes de l’ascens de forma esportiva, però l’entitat va aconseguir una de les places que quedaven disponibles per impagament a Segona B. Debuta a aquesta categoria el 2 d’octubre de 2011 al camp del Gandia, en un partit que va acabar 4-6. Ricarte va substituir Carlos Javier al minut 65.

No obstant això, la falta d’entesa amb el seu entrenador, l’argentí Juan Eduardo Esnáider, va fer que canviés d’aires al mercat d’hivern d’aquella temporada. I es va enrolar en un altre filial, el Deportivo B, on va obtenir els minuts que buscava, malgrat que l’equip es va quedar al grup 1 de la Tercera Divisió. Va ser el seu darrer pas abans de tornar a Catalunya.

EL PRAT D’ORIOL RICARTE

“Estar en tants clubs permet conèixer molts jugadors i entrenadors, i també moltes ciutats. És una experiència maca, encara que també dura”. Arriba l’estiu del 2012 i Oriol Ricarte diu aquestes paraules al company Jaume Monés, en un article al web oficial del Prat. El central barceloní era un dels grans fitxatges potablava a la temporada 2012-2013. Potser no s’imaginava que ingressava al club de la seva vida.

Ja no es va moure del Sagnier. Agustín Vacas va ser el seu primer entrenador a una campanya en què el Prat va assolir la permanència amb certa comoditat. Oriol Ricarte no ha estat un futbolista casat amb el gol, però sí que va marcar alguns de decisius, com el que va suposar el triomf pratenc a casa contra l’Alcoyano, la nit del 27 de febrer de 2013. Centrada de Luis Larios i rematada de Ricarte a la xarxa d’Unai Alba. El seu primer gol potablava.

La campanya 2013-2014 no va ser tan positiva, ja que el Prat va baixar a Tercera. Vacas va ser rellevat per Manuel Anguas i aquest, per Pepe Delgado, però els del Baix Llobregat no van aconseguir la permanència. A la 2014-2015, Delgado va ser rellevat aviat per Manolo Márquez, però Oriol Ricarte i els seus es van quedar a les portes de la promoció d’ascens, per un empat a 59 punts amb Figueres, Vilafranca i Terrassa que va afavorir els altempordanesos per ser quarts. El Prat va empatar a casa a la darrera jornada amb el Castelldefels.

AMB DÓLERA FINS AL FINAL

El central sempre va comptar pels entrenadors que va tenir al Prat. I, evidentment, per l’actual. Pedro Dólera es feia càrrec del primer equip pratenc l’estiu de 2015 i va confiar en Ricarte, qui amb el temps es va fer amb els galons de capità. Tots dos van viure dues grans alegries i també la tristor d’un descens. Al 2016, el Prat va confirmar el seu retorn a la Segona B després d’eliminar Osasuna Promesas a la ronda final. Va ser un pas fugaç per la categoria, ja que la campanya següent van tornar a Tercera.

Però el temps va tornar a posar els potablava al camí de l’ascens. I l’estiu del 2019, al camp del Portugalete, els seguidors pratencs i Oriol Ricarte van celebrar una nova gesta. Aquesta temporada, el capità havia actuat a 6 dels 8 partits del Prat a la Lliga. 508 minuts damunt el terreny de joc que ara s’acaben de forma oficial.

En total, 325 partits de Lliga, 45 al Cornellà, 16 al Zaragoza B, 15 al Deportivo B i 249 al Prat. Molts minuts a les botes i moltes experiències que ara acaben. Oriol Ricarte diu adéu al futbol en actiu, però els seus records queden a la memòria.

The post Oriol Ricarte s’acomiada del Prat i del futbol appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un golàs de Canario en 180 minuts. Amb això n’ha fet prou el CE L’Hospitalet per tornar a la categoria de bronze del futbol estatal. Després de l’intent fallit la temporada passada en el playoff contra l’Algeciras, aquest cop sí, l’Hospi ha conseguit ascendir. En el playoff més atípic de la història. El més estrany que es recorda. I en el que sabien que amb dos empats en tenien prou. El primer el van aconseguir davant el Sant Andreu. El segon, davant el Terrassa de Xavi Molist. Era el tot o res. I tot i que el Terrassa ho ha fregat al final, l’Hospi ha estat el millor equip sobre la gespa del Municipal de Badalona.

La transcendència del partit s’ha notat des de les 20h. O millor dit quan passaven 20 minuts de les 20h, que és quan ha començat el duel, a causa del retard que ha provocat la coincidència de color (vermell) amb els pantalons d’ambdós equips. El Terrassa, a correcuita, ha hagut d’anar a buscar els de la segona equipació (negres). Coses que passen a les grans cites. 

Tot i que el conjunt egarenc ha picat el primer còrner del partit als 20 segons de joc, ha estat l’Hospi qui ha tingut la primera ocasió del partit, a través d’un xut centrat de Ton Ripoll que ha blocat Ortega. Les contínues protestes dels dos equips, i també de les seves banquetes, han protagonitzat els primers minuts del partit, ple d’interrupcions i faltes constants. El conjut de Xavi Molist dificultava molt la sortida de pilota de l’Hospi i el els homes de Jonathan Risueño no trobaven solucions. Coro, després d’un bon contraatac, ha estat a punt d’obrir la llauna, però Aliaga ha atrapat l’única acció de perill del Terrassa a la primera meitat.

Al minut 20, els riberencs han tingut la primera possessió llarga i s’han fet dominadors del duel. Una de les novetats de Risueño respecte a l’onze de la semifinal, Juste, ha fet una bona dupla amb Ton i han monopolitzat els atacs de l’Hospi. Dues centrades perilloses han acabat sent rematades per Salinas, que ha xutat desviat, i Antonio, una altra de les novetats que ha rematat de cap per sobre del travesser. 

Canario ha endarrerit la posició respecte al partit davant el Sant Andreu i ha començat a moure l’equip. Els últims deu minuts de la primera meitat, just després de la pausa d’hidratació, han coincidit amb el moment de més brillantor de l’Hospi. Exercint una pressió alta que ofegava el Terrassa, primer classificat del Grup 5 de Tercera, com ja va passar a la semifinal, ha perdonat de valent. Cristian Alfonso, amb un xut des de la frontal, ha pogut obrir la llauna. I Eudald, discret fins aleshores, ha finalitzat una bona jugada per la banda esquerra. Ortega, però, ha salvat el Terrassa.

El conjunt de Xavi Molist ha sortit millor després del descans. Ha picat tres serveis de cantonada consecutius i ha posat la por al cos de l’Hospi. Però aquest Hospi és un senyor equip. I no s’espanta amb qualsevol cosa. Ràpidament, l’equip riberenc ha recuperat la pilota i l’ha fet circular amb criteri.

L’HORA DE CANARIO

Martí Soler ha reforçat el mig del camp de l’Hospi i Canario ha avançat la posició fins a la zona de la mitja punta. On més li agrada. I on és capaç de marcar les diferències. Al 56′, El ‘8’ de l’Hospi, que estava realitzant un gran partit, ha rebut una pilota a la frontal de l’àrea, lleugerament escorat a la dreta. Amb el control, s’ha preparat la pilota per la seva cama esquerra i ha aturat el temps. El xut, col·locat però amb potència, subtil però amb un verí mortal, ha anat a parar a l’escaire de la porteria del Terrassa. Res ha pogut fer Ortega. Dos minuts després, Cristian Gómez ha provat sort amb un xut potent, però Ortega ha blocat la pilota.

Xavi Molist ha reaccionat modificant el dibuix. Yaya i Genís han substituit Kilian i Jaume a les bandes, però han tingut poca incidència en el joc. El jugador diferencial del Terrassa, Coro, ha tirat del seu equip. Al 90′, el ’10’ egarenc ha picat una falta frontal que ha pentinat Sergi Arranz al fons de la xarxa per posar picant al temps afegit de set minuts. Malgrat el patiment final, l’Hospi s’ha mostrat molt sòlid i ha demostrat que és el millor equip del Grup 5 de Tercera Divisió. Dos anys després, els riberencs són equip de Segona Divisió B. 

Fitxa tècnica:

CE L’Hospitalet: Aliaga; Juste (Bruno Vinícius, 46′), Parera, Diego Martínez, Eudald; Cristian Gómez, Canario, Ton (Reina, 95′), Alfonso (Genar, 54′); Antonio (Martí Soler, 54′) i Salinas (Ripoll, 83′).

Terrassa FC: Ortega; Eric Ruiz (Kevin, 46′), Pelegrín, Carlos, Lucas Viña, Galeano (Poves, 58′), Álex Fernández, Coro; Jaume (Yaya, 65′), Kilian (Genís, 65′) i Arranz.

Gols: 1-0 Canario (56′); 1-1 Arranz (90′)

Àrbitre: Montoro Ferreiro (Barcelona). Amonestacions a Salinas, Ton, Eudald, Canario, (CE L’Hospitalet).

Incidències: Partit corresponent a la final del playoff d’ascens a Segona Divisió B disputat a l’Estadi Municipal de Badalona a porta tancada.

The post Canario fa volar l’Hospi fins a Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest divendres, 31 de gener, es tanca oficialment el mercat de fitxatges a les tres primeres categories estatals. El grup tercer de Segona B ha viscut un gener mogut, amb moltes variacions a totes les plantilles. Són els reforços per a millorar les prestacions de cara a la segona volta de competició.

Sens dubte, el gran protagonista d’aquest període ha estat l’Hércules. L’equip alacantí lluita per sortir de la zona de descens i per això ha realitzat, fins dimecres 29 de gener,15 moviments de mercat. Vuit altes i set baixes, amb retocs a totes les línies, tret de la porteria. Els defenses Bruno Perone (ex Nàstic) i Raúl Ruiz, els migcampistes Carlos de Lerma, Sergio Jiménez i Pedro Torres i els davanters Nikos Vergos, Miguel Olavide i Abdelssamad Ezzalzou són algunes de les apostes d’un equip que perd jugadors de la talla de Fran Miranda o Carlitos Martínez.

Entre els catalans, qui més moviment ha tingut ha estat un altre perseguidor de la permanència, el Prat de Pedro Dólera, amb nou operacions. En el seu cas, tocant totes les línies, amb el relleu a la porteria de Melgrati en lloc de Dani Pérez, les arribades en forma de cessió de David Acedo i Álex Pachón i el retorn al futbol català de Sergi Garcia després de la seva curta experiència a La Nucía.

A Badalona i Tarragona també hi haurà cares noves. Els badalonins, després de la seva gran experiència a la Copa del Rei, donen la benvinguda als migcampistes Dani del Moral i Jaime Alvarado i als davanters Max Marcet i Joel Lasso. Per la seva banda, el Nàstic reforça la defensa amb Jesús Rueda, el mig camp amb Fran Miranda i Ribelles –malgrat la lesió d’aquest només arribar- i l’atac amb un vell conegut, Fran Carbia.

A la zona alta també hi ha moviments. Al líder Sabadell s’esperen més arribades després de les de Carlos Beitia (Villarreal B) i Héber Pena (Badajoz), que compensen ls marxes d’Acedo -abans comentada- i Alberto Leira. Per la seva banda, el Cornellà reforça la seva defensa amb tres incorporacions, entre elles les d’un vell conegut com Agus Medina. I l’Andorra de Gabri aposta per jugadors com Carlitos Martínez, Andrés García o Adri Lledó per buscar l’empenta al tram final de temporada.

Naturalment, s’esperen més novetats a les darreres hores de mercat, per la qual cosa actualitzarem aquesta llista que us oferim, amb els moviments que hem pogut constatar. I és que ha estat un hivern intens.

The post Hércules i Prat, reis del mercat d’hivern al grup 3 de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hauran d’esperar una mica més, però els clubs de Segona Divisió B rebran una major subvenció econòmica per a la temporada vinent 2016-2017, tal com va recollir el nou acord televisiu aconseguit el passat 1 de maig del 2015. Els afectats, que van tornar a reunir-se a Las Rozas aquest passat dimecres 3, van aprofitar per insistir en velles peticions encara que amb nul·la fortuna.

El pagament on-line als àrbitres o l’ampliació de convocatòries a 18 futbolistes van ser dos aspectes que es van repetir entre els presents encara que tampoc va haver-hi acord. Sota la direcció de Marcelino Maté, president de la comissió, i de tots els representants de les diferents territorials, els clubs van manifestar les seves inquietuds encara que el procés electoral en el qual ja viu la RFEF frena qualsevol novetat.

MIGUEL GARCÍA ‘SEGUEIX’

El que sí sembla decidit és el lògic augment que rebran de la RFEF, via LFP, així com una major quantitat per la seva participació en les eliminatòries de la Copa del Rei (podria haver-hi un avançament d’abonament). Amb l’obligatorietat de satisfer de manera puntual els pagaments de Seguretat Social i Hisenda, els clubs de Segona B patiran un major control financer per part d’una Federació Española el futur president de la qual es desconeix.

De qualsevol manera, i que serveixi com a anècdota, hi ha coses que no canvien. Per a la web de la RFEF encara segueix com a representant del futbol català l’expresident del CE L’Hospitalet, Miguel García quan ja va assumir aquesta responsabilitat mesos enrere l’actual mandatari del Reus Deportiu, Xavier Llastarri.

Per cert, aquesta redacció ha intentat posar-se en contacte amb l’actual representant dels clubs catalans de la Segona B i, encara que en un principi ens va remetre a una nova comunicació per a aquest dijous, s’ho ha impedit la seva carregada agenda.

The post Els clubs de Segona B hauran d’esperar appeared first on FutbolCatalunya.com.