A la Federació Catalana de Futbol hi ha coses que no fallen mai. Quan el problema és esportiu, silenci. Quan el problema és institucional, evasives. Quan el problema és de transparència, expedient incomplet. I quan algú explica el que passa, cap al jutjat.

‘Can Soteras’ torna a tenir la mà molt ràpida per moure papers judicials. L’últim nom que apareix en aquesta nova tongada és el d’Óscar Benítez, exconcejal de l’Ajuntament de Barcelona i criminalista. Contra ell s’ha presentat una conciliació impulsada per una llarga llista de noms federatius que faria gairebé una alineació sencera amb banqueta inclosa.

PAPERETES JUDICIALS DE SOTERAS A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Hi són José M.Calle, director, l”extraordinari’ Sergi Garrido, secretari general, Joan Estuch, cap de presidencia i el seu antecessor, Alberto Prieto. Continuem: Montoliu, assessor ‘transcomunicador’ del president, Juan F. Muñoz, delegat de Tarragona i Beatriz Hurtado, subdelegada de Tarragona.

La llista és molt llarga: Daniel Parra, delegat de Barcelona, Carlos Lopa, delegat del Vallès Oriental; Alejandro Guerrero, la ‘Bomba’ del vicesecretari; Jesús Manchado Villena, cap de compres; Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans; Miguel A. Esquerré, directiu; Susana Puell, directiva; Josep Maria ‘Mossèn’ Espasa, vicepresident; Gemma Deumal, competicions; Xavier Alís, alcalde de Linyola; Agustín Velasco, delegació de Girona, i Joan Soteras Vigo.

Por una Democracia saludable.

Como ya he comentado alguna que otra vez, la corrupción es poliédrica, tiene muchas caras algunas de ellas muy sibilinas como el hecho de presentar querellas para acallar a los disidentes, eso si, con dinero de otros, y con la única pretensión de…

— Òscar Benitez (@oscar_benitez_b) May 6, 2026

TOT L’APARELL FEDERATIU. O GAIREBÉ TOT

La imatge és potent: una Federació sencera, o una part molt significativa de la seva estructura directiva i professional, activant la via judicial contra una persona vinculada a l’entorn d’Isern. Cadascú que tregui les seves conclusions.

Però Benítez no és l’únic. Soteras, Calle, Garrido i la mateixa Federació també han anat contra Miguel Ángel Galán, president de l’Associació Democràcia i Transparència en l’Esport. I. com a corol·lari, contra Oriol Camacho, exsecretari general de l’FCF.

En aquest cas, per unes manifestacions fetes el passat 20 de gener a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya. Sí, al Parlament!. No en una sobretaula, no en una piulada escalfada, no en una tertúlia de bar sinó davant diputats, en una compareixença institucional sobre el funcionament de la Federació. Sembla que a l’FCF tampoc li agrada gaire que les explicacions arribin a la cambra catalana.

La jugada, en el fons, és coneguda: qui parla, rep; qui incomoda, rep; qui posa llum sobre determinats episodis federatius, rep. I qui no comparteix el relat oficial, també rep.

QUI PAGA TOTA AQUESTA FESTA JUDICIAL?

Tot això ho signa María Barbancho, lletrada de la Catalana i persona amb vincles familiars molt propers amb Soteras -desconeixem si actualment encara manté aquest vincles, ni ens interessa). Tant propers com per compartir pollastres a l’ast els diumenges (s’entén la metàfora…).

Oficialment no se sap qui paga tota aquesta festa judicial. Extraoficialment, la intuïció fa temps que juga de titular. Potser algun club, si encara en queda algun amb ganes de preguntar, ho podria plantejar a la pròxima Assemblea General.

UN PUNT DE DÉJÀ-VU

La cosa té un punt de déjà-vu. Soteras havia dit en diversos mitjans que ja no posaria més accions legals. Una altra frase per emmarcar. O per arxivar directament al calaix de les promeses federatives que duren menys que “las pochas con todos sus sacramentos” que demana habitualment el quasi octogenari president.

A més, la Federació sembla oblidar un precedent molt recent i molt incòmode que vam informar aquí a futbolcatalunya.com, el cas de Juanjo Isern. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona ja va arxivar una querella de Soteras per injúries i calúmnies i va recordar que hi havia una investigació penal oberta a Sabadell per la possible falsedat d’actes notarials utilitzades per emetre vots en les eleccions a la presidència de la FCF.

El jutjat va venir a dir una cosa força elemental: si hi ha fets investigats judicialment, parlar-ne no és automàticament delicte. I expressions similars a les que ara tornen a molestar la cúpula federativa van quedar emparades per la llibertat d’expressió.

Però a la FCF això sembla que no li importa gens. Es prova una vegada, es prova una altra, i així fins que algú calli, es cansi o es quedi sense recursos per defensar-se.

El TCE, A LA CUA ESPERANT PAPERS

I mentre l’aparell federatiu es mou amb diligència quan es tracta de portar gent als jutjats, el Tribunal Català de l’Esport ha hagut de tornar a picar a la porta per reclamar documents.

El cas és el de l’àrbitre Antonio Lopo Castillo. El TCE ha emès un segon ofici, de data 6 de maig, en què deixa clar que la FCF no ha aportat la documentació requerida i que l’expedient administratiu continua incomplet.

Traducció: quan toca acusar, molta pressa; quan toca entregar l’expedient complet, calma federativa i que l’àrbitre sancionat es foti.

I el Tribunal Català no ho diu amb una carícia. Adverteix que, si la Federació no completa la documentació, podrien derivar-se responsabilitats qualificades com a infraccions molt greus segons la legislació esportiva catalana.

‘PASSEN’ TOTALMENT DEL TRIBUNAL CATALÀ

Això ja no és una anècdota. És un patró. La FCF exerceix funcions públiques delegades. No és el menjador de casa de ningú, encara que s’ho pensin. Decideix sobre competicions, sancions, llicències, recursos i carreres esportives. Quan tramita un expedient disciplinari, ha de fer-ho amb garanties.

I quan el TCE demana papers, els papers s’envien. Complets. Ordenats. I sense fer perdre el temps a ningú.

I BERNI ÁLVAREZ? UNA FOTO, SI US PLAU?

Però la realitat és tossuda: expedients incomplets, conciliacions, amenaces judicials i un clima permanent de conflicte.

Mentrestant, el Departament d’Esports de Berni Alvarez continua mirant-s’ho des de la barrera. Molta institucionalitat, moltes fotografies, moltes paraules sobre bon govern, però davant la FCF de Soteras la intervenció pública continua sent la mínima imprescindible. O ni això.

El futbol català fa temps que arrossega massa problemes fora del camp. Els clubs tenen prou feina per sobreviure, formar jugadors, pagar quotes, quadrar pressupostos i competir cada cap de setmana. I, mentrestant, la Federació que hauria d’estar al seu servei dedica energies a querelles, conciliacions i batalles institucionals.

Un model que prefereix el jutjat a l’explicació. La pressió a la transparència. L’expedient incomplet a la rendició de comptes. I el silenci dels clubs a una assemblea incòmoda. Sinó, com és que Calle fa la Convenció de clubs de fútbol sala online? Miau…

The post Soteras continua repartint paperetes judicials appeared first on FutbolCatalunya.com.

Altra vegada, la FCF i, evidentment, la RFEF (Louzán). Per no fer-ho gaire llarg, es resumeix en quatre punts claus, que costa de creure que puguin ser realitat:

– Instruccions a empleats de la FCF per presentar una denúncia anònima falsa contra el president del FS Castelldefels. Mentre, s’investiga la denúncia, se’ls bloqueja la subvenció RFEF.

– Paralitzar la subvenció de la RFEF a la UE Sants per la queixa que va presentar aquest club sobre Rubiales en el cas Jennifer Hermoso i el “piquito”.

UNA FCF QUE IMPORTA MOLT POC ALS SEUS DIRECTIUS

– No regalar pilotes de competició al FS Santboià, perquè no els van votar.

– Assignar els horaris “complicats” als clubs que no els han votat, coincidint amb hores de molta calor, per exemple, a les 4 de la tarda.

Només faltava que en una època en què s’ha discutit amb molta polèmica els horaris ‘professionals’, ara, més. Sí, ja que es reveli que també al futbol català, “presumptament”, s’assignin horaris per perjudicar els clubs que “no són del règim“.

A LOUZÁN LI INCOMODA LA MALA IMATGE DE SOTERAS

Estem parlant de subvencions de la RFEF a clubs que necessiten diners per participar a la competició, que afavoreixen els federats i el futbol base català. I també estem parlant de la salut dels futbolistes.

A quina ment recargolada se li podria acudir perjudicar els jugadors jugant en hores de màxima calor només perquè el seu club no hagi votat Soteras? Segur que a ningú, però surt a la notícia.

El president de la RFEF, Rafael Louzán – a qui li incomoda molt la mala imatge del sabadellenc-, i els seus vicepresidents Javier Tebas (LaLiga) i David Aganzo (AFE), alguna cosa hauran de dir, o no? Els dos màxims executius de la FCF, protagonistes de les darreres noticies, són els seus companys de viatge. Pel que sembla, ara es tracta presumptament de paralitzar subvencions que arriben de la RFEF, casa de Louzán, Tebas i Aganzo, entre d’altres.

Louzán informarà segur sobre què faran els seus departaments d’ètica i compliance a Las Rozas una vegada coneguda aquesta notícia.

NO HI TENEN RES A DIR, LA RFEF I LA ’GENE‘?

També la pregunta la fem al conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, i al Secretari General d’Esports, Abel García. Tampoc val la pena actuar ara?

No s’hi val allò que ja van dir a futbolcatalunya.com, sobre que no faran res fins que hi hagi sentència dels tribunals i que la FCF és una entitat privada.

Si volen els Srs. Berni i Abel, els recordarem que sí, que ja ha actuat la Generalitat, ja que han assentit a la demanda de Juanjo Isern. Si no teniu el vostre escrit d’aplanament a mà, en un proper lliurament us informarem perquè recordeu que fa 13 mesos Presidència de la Generalitat va demanar al TSJC l’exclusió immediata dels directius actuals de la FCF, recordant que la seva actuació podria acabar en inhabilitació a perpetuïtat.

URIBES I LES ‘SEVES’ MESURES CAUTELARS

Quan sembla que està en joc la salut dels esportistes de Catalunya, no mereix ni una sola actuació per part seva? Hi haurà d’haver alguna desgràcia en un camp de futbol perquè els polítics decideixin actuar una vegada? No seria lògic que el futbol català hagi de demanar més explicacions a les autoritats esportives que als que actuen de manera incorrecta.

Per què no s’actua ja amb les denúncies presentades pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i pel president de l’Associació Transparència i Democràcia a l’Esport, Miguel Galán?

RESPONSABILITAT? RESPONSABLES?

Fa unes quantes setmanes el secretari d’Estat per a l’Esport, Rodríguez Uribes, va concedir una mesura cautelar per “protegir la carrera esportiva” de dos jugadors catalans professionals. Si fos cert que s’assignen horaris quan hi ha molta calor per perjudicar clubs que “no són del règim”, també actuarà el Sr. Uribes actuant d’ofici amb una altra mesura cautelar per a esportistes que no cobren sinó que paguen per jugar? O demanarà explicacions a Louzán sobre el futbol català?

Dels directius i directives de la FCF, no cal dir gaire més. No ens consta que hagin fet res amb els treballadors que han incomplert el deure de neutralitat que ells mateixos van exigir en el procés electoral, ni consta que hagin actuat contra el treballador que va insultar greument un company directiu en una reunió de junta directiva.

Tampoc faran res ara quan s’estaran assabentant que un criteri per perjudicar els ‘díscols’ era presumptament posar partits en horari de màxima calor? Algú els haurà d’explicar algun dia la responsabilitat en què poden caure

The post Louzán, Tebas, Berni, Abel, FCF, Uribes… Quo vadis futbol? appeared first on FutbolCatalunya.com.

En aquest sentit, Futbol Catalunya és des del 2001 un referent periodístic a l’hora d’explicar l’evolució que ha experimentat el nostre futbol, l’esport que compta amb més persones federades al nostre país i que és present a la immensa majoria de ciutats i pobles de la nostra geografia.

Ara que enceteu una nova etapa, amb un nou disseny del web, més continguts i més històries humanes al voltant de l’esport de la pilota, és un bon moment per reconèixer el vostre paper cabdal en acostar l’actualitat del futbol amateur i formatiu a tots els vostres seguidors, i el suport que doneu a l’activitat dels 1.288 clubs i dels futbolistes de les categories absolutes i de base. Hi poseu ganes i il·lusió, i això es nota.

També ens ajudeu a difondre els valors de la pràctica esportiva i la seva transversalitat. Els dos reptes principals de la SGEAF són convertir Catalunya en un país d’èxit esportiu amb millors resultats a nivell internacional, que sigui capaç de competir al costat de qualsevol altre gran país en l’alt nivell esportiu, i construir una societat més saludable, en què la pràctica de l’activitat física esdevingui un hàbit diari i durant tota la vida de les persones.

Fer realitat aquests objectius ens ha de permetre convertir l’esport i l’activitat física en el quart pilar de l’estat del benestar i frenar tant la tendència creixent a l’obesitat i al sedentarisme als països occidentals desenvolupats com la conseqüent despesa sanitària.

Per això, des del Govern treballem per fer de la pràctica esportiva una eina fonamental a les escoles, una font de salut i benestar, una eina per a la visualització i reconeixement del paper de les dones, un instrument d’integració en diferents col·lectius, un estímul per a l’enfortiment del teixit associatiu esportiu, una font de coneixement i negoci, i, finalment, un actiu per reforçar la presència de Catalunya al món.

Entre els diversos actors que han de vetllar per assolir aquests objectius hi ha els mitjans de comunicació. I, en aquest sentit, em satisfà veure la tasca que Futbol Catalunya ha desenvolupat i que té previst realitzar a partir d’ara en el marc del foment de l’esport amateur, base i femení mitjançant el futbol, una modalitat esportiva amb una transcendència majúscula al país i amb un gran potencial en tots els vessants esmentats anteriorment.

D’altra banda, en plena època de la revolució digital, la vostra aposta per oferir continguts en línia us permet arribar on vulgueu. Gairebé 20 anys després de néixer, Futbol Catalunya es troba en una bona posició per reinventar-se sense perdre l’essència i mantenint fidelitat als lectors.

Us demano que ho continueu fent. Catalunya és avui un país esportiu de referència mundial gràcies també al suport de mitjans com el vostre, que hi aporteu el gra de sorra necessari. Volem que ho continuï sent i, per això, necessitem més que mai uns mitjans esportius sòlids i competents, fets per periodistes motivats que s’estimin molt l’esport català. 

Us desitjo molta sort en aquesta nova etapa que comenceu i espero que pugueu allargar aquesta història d’èxit molts anys més.

Gràcies per aquest compromís amb el nostre futbol, el nostre esport i amb Catalunya!

Gerard M. Figueras i Albà

Secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física

Generalitat de Catalunya

The post Gràcies pel compromís amb el nostre futbol appeared first on FutbolCatalunya.com.