El Tribunal Català de l’Esport (TCE) fa temps que s’està guanyant una segona fama dins del futbol català. No perquè s’equivoqui en un expedient concret, no perquè dicti una resolució discutible.

No és per això, sinó perquè, massa sovint, quan el cas és incòmode per a la Federació Catalana de Futbol (FCF), el Tribunal entra en una zona grisa feta de suspensions, ampliacions de termini i silencis que buiden de contingut qualsevol expectativa de tutela real. El patró és massa evident per ser casual.

PRIMER EXEMPLE: EL CAS FRAU ELECTORAL

El TCE admet la incoació d’expedient disciplinari contra vint directius i professionals federatius per fets gravíssims vinculats al procés electoral de la FCF, entre ells presumptes abusos d’autoritat i actuacions destinades a alterar resultats electorals.

És a dir, reconeix que hi ha matèria suficientment seriosa per obrir expedient. Però, tot seguit, ho suspèn “a tots els efectes” per una pretesa prejudicialitat penal i després es nega, en la pràctica, a resoldre el recurs contra aquesta mateixa decisió mentre no hi hagi resolució penal ferma.

Traduït: s’admet que els fets són prou greus per actuar, però s’aconsegueix que no es mogui res. Ni expedient efectiu, ni mesures, ni resolució de fons. Res. Congelador institucional.

SEGON EXEMPLE: EL CAS PIRINAICA

La reclamació sobre la cobertura de la vacant que va acabar afavorint el Santfeliuenc -club presidit per Alberto Prieto, exhome fort de l’entorn presidencial federatiu de Joan Soteras– enlloc de la Pirinaica, arriba al TCE.

I què fa el Tribunal?. Resoldre ràpid un afer que afecta l’equitat competitiva i la credibilitat del sistema? No. El 24 de març de 2026 acorda ampliar en un mes el termini per resoldre, invocant un “volum considerable de procediments”. I, per acabar-ho d’adobar, recorda que contra aquesta decisió no hi cap recurs.

Recordem: és una reclamació que ve de la temporada passada, del criteri que va seguir la FCF per cobrir la vacant que va deixar el Som Maresme a la Lliga Elit.

Sempre hi ha una excusa formal. Sempre hi ha un article a mà. Però en el futbol, arribar tard no és neutral. Arribar tard és, moltes vegades, prendre partit pels fets consumats.

TERCER EXEMPLE: EL CAS DE L’ÀRBITRE ANTONIO CASTILLO

Després de recórrer dues sancions i demanar la suspensió cautelar, l’afectat sosté que, transcorregut un mes, la cautelar s’ha estimat per silenci positiu d’acord amb la normativa vigent, i demana el certificat corresponent.

El TCE li respon que el seu reglament específic no contempla aquell efecte del silenci i li denega el certificat. I el principi de jerarquia normativa conforme una llei preval per sobre d’un reglament?

Novament, discutibles subterfugis legals. El que no es pot discutir és el resultat pràctic: si una cautelar no es resol amb utilitat temporal, ja no és tutela cautelar, és burocràcia decorativa.

I aquí és on el problema del TCE deixa de ser jurídic i passa a ser polític, institucional i fins i tot moral. Perquè els tres casos apunten en la mateixa direcció: quan la qüestió pot incomodar la FCF, el Tribunal no exhibeix fermesa ni agilitat; exhibeix una passivitat exquisidament administrada.

NOUS MEMBRES, VELLES COSTUMS

Potser tot és casual. Potser tot és impecablement legal. Potser tot té una justificació reglamentària. Però després de veure com s’encalla el cas del presumpte frau electoral, com s’allarga el cas Pirinaica i com es dilata el cas de l’Antonio Castullo, el que ja costa molt de creure és que tot sigui innocent.

I la cosa ve de lluny, els membres del TCE van ser renovats aquest 2026, però recorden com l’anterior Tribunal també va deixar dins el calaix la denúncia de l’exsecretari general en forma de diligències informatives?

La sensació que queda de tot plegat és una altra: que la FCF, quan l’assumpte crema, sempre troba al TCE un mur tou. Un organisme que no arxiva del tot, però tampoc impulsa; que no exonera obertament, però tampoc entra on fa mal; que no resol els assumptes incòmodes, sinó que els adorm. I això, en un òrgan que hauria de garantir netedat i imparcialitat, és devastador.

LA JUSTÍCIA NO POT DEMORAR-SE

Ningú no pot afirmar lleugerament que la FCF tingui fil directe amb el TCE sense una prova definitiva. Però sí que es pot afirmar una cosa, i cada cop amb menys matisos: el TCE fa massa mèrits perquè aquesta sospita creixi.

I quan un tribunal esportiu arriba a aquest punt, el problema ja no és només el que decideix. El problema és que una part creixent del futbol català ja no espera justícia d’ell, sinó només demora, no fos cas que s’incomodi massa a la FCF.

The post Un TCE que no resol assumptes incòmodes appeared first on FutbolCatalunya.com.

La recepció d’Anna Caula, Secretària General de l’Esport, a la Federació Catalana de futbol, un mes després de prendre possessió el septuagenari Joan Soteras, manté molts dubtes. Dubtes respecte a la inhabilitació del president de la FCF, donades les nombroses irregularitats (altra vegada) en el procés, i la votació de les reeleccions del 13 de febrer.

El Tribunal Català de l’Esport pot dictar sentència avui, demà o mai encara que la interpretació que ja s’ha fet sobre aquesta freda recepció pot ser l’aperitiu de la seva decisió final.

COMPOSICIÓ I NOMENAMENT DEL TCE

Val la pena repassar la composició i els nomenaments d’aquest TCE que encara treballa amb 7 impugnacions admeses a tràmit però sense resolució. Inclosa, per descomptat, la il·legibilitat d’un president a qui li importa poc (o res) la reputació de la FCF.

Les irregularitats majúscules que s’han repetit aquest febrer passat mereixen estudi detingut d’un Tribunal opac encara que contesta (el que pot i vol) quan se li pregunta. Les 175 actes notarials presentades per Soteras ningú les ha demanat, ara com ara, ni ningú les ha denunciat, ara com ara, però tot arribarà.

BONET, ‘REBAIXAT’

Entretant, la reestructuració d’una junta directiva dividida és una realitat al punt que el fidel Jordi Bonet, rècord de cobrament en quilometratges (manté una mitjana de 2.000 euros) ja no és el vicepresident primer. La veritat és que és igual, ja que, encara que hi hagin 5, és el més antic i això li habilita per a ocupar la cadira del president en cas d’absència. No obstant això, el gironí està mosquejat, no es fia de ningú i menys del director.

El totpoderós del carrer Sicília, pendent encara de la Fiscalia al Jutjat 15, treu pit a les juntes. Amb un silenci absolut dels presents, es fa notar, avança denúncies per a Josep Vives (assumpte àudios), Manel Durán i contra tota persona que s’atreveixi a dificultar-li la seva labor messiànica.

Mentrestant ja es fan la foto els ‘nous’ (Pérez o Banderas) i segueixen 3 places lliures. El director, administrador i més director (futbol sala) ha de retornar favors a Alex Talavera i al seu grup, però Soteras no perdona les crítiques (“pràctiques mafioses”, dixit Adolf Borgoñó) de temps electorals i aquí segueixen amb el seu pols. Amb Ivan Carrillo, nou president de la Fundació, no hi ha problema, ja que el sabadellenc tant signa un seguiment de detectius (a càrrec dels clubs) com s’abraça i s’agenolla. El president del Gavà riu de tots.

JUNTA FCF, DIVIDIDA

D’altra banda, pendents de cobrar els 28 (més Soteras) fins que no ho aprovi l’Assemblea, els directius es reuneixen lluny de la FCF al carrer Sicília. Comenten la dura realitat d’una dictadura que es trontolla i ‘juguen’ sobre el seu propi futur. Com va dir l‘amic Miquel Sellarès “quan s’engegui el ventilador, no sabrem fins on arribarà la merda” i fa bastant que fa mala olor en aquesta junta.

Una curiositat: 3 dels 4 ‘vices’ (Sellarès, Quiñonero i Espasa) no van acudir a la crida de Caula així com Cosano, Hueto, Olivella i Peña. Tots estan anotats en la llista encara que van ser 21 més Soteras i, per descomptat, els empleats Moha, Camacho, Cristina Nonell i Prieto.

A Calle el molesten molts directius d’èpoques pretèrites (Bonet, Montull, Plaza, Espasa, Alsina, Olivella, Nieto o (ara) l’empleat Valentín Sus) i, a poc a poc, els anirà eliminant. El seu full de ruta només contempla, com va dir Soteras, “directius addictes i fidels”. Ja se sap que el cap creu que, si alguna vegada algú va parlar en temps passats va ser “per excés de democràcia a la junta”. Ara no fa falta dir res perquè ningú diu res perquè, si no, no surten a la foto.

Ah!, per al pròxim lliurament parlarem una mica de l’‘Alpicat Gate’ a la FCF, és a dir, de Josep Ma. Espasa, Àlex Arrià, Raul Valentín i Jordi Pifarré. L’aperitiu està servit.

The post El TCE va a poc a poc mentre la dividida FCF riu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mitja hora d’entrevista dona per a molt encara que quan la protagonista es diu Anna Caula, secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, el temps passa massa ràpid.

És clar que ha arribat al càrrec amb moltes inquietuds i amb la voluntat de canviar radicalment molts conceptes. Inclusió, esport femení, solidaritat i socialització, entre altres, són conceptes que es repeteixen, una vegada i una altra, en el seu discurs.

ANNA CAULA, EN PROFUNDITAT

Parla clar encara que algunes vegades el missatge apareix més impregnat d’embolcall polític que esportiu; no obstant això, d’altres en treu a col·lació el seu caràcter de jugadora-entrenadora-secretària general.

Val la pena escoltar l’entrevista bé, a través dels talls seleccionats, que no varien la totalitat del contingut, o parcialment algunes respostes concretes sobre assumptes concrets. Per exemple, la polèmica situació que viu la Federació Catalana de futbol i el trist paper de la dona.

O també poden llegir les seves respostes escrites encara que no hem transcrit la totalitat del seu discurs, ja que es fa difícil resumir l’autèntic missatge de la nostra entrevistada. Per a això hem mostrat els talls del cara a cara.

Sense pressa, amb meditació profunda i amb missatge, Anna Caula va compartir amb Futbolcatalunya l’última entrevista d’aquest 2021. Un autèntic plaer.

“L’ESPORT TAMBÉ ENS MILLORA COM A PAÍS”

Amb vostè tenim una gran ajuda-avantatge els mitjans de comunicació als qui ens imposa sempre la paraula de qualsevol política, ja que Anna Caula sembla ara més propera a nosaltres. Des d’aquesta butaca decideix més com a esportista o com a política?

Com a esportista. Fer política és construir societat, cal tornar a recuperar referents, construir projectes que ens ajudin a tots. Vinc d’un esport col·lectiu i aquest ADN ha marcat la meva manera de ser, ja que sense les meves companyes no seria res. És el que tu aportes a l’equip i l’equip t’aporta a tu i intentaré ser coherent amb aquesta filosofia.

Sis mesos com a secretaria, creiem que és temps suficient per a demanar-li un resum d’un càrrec que vostè multiplica constantment amb les seves nombroses aparicions. Quants quilòmetres suma ja recorreguts?

Moltíssims i moltes entitats. Cal trencar una llança i explicar què significa el món de l’esport català; he crescut en el món de l’esport, tots hem crescut en un món concret de l’esport i cal ampliar en el nostre territori. Tenim unes 19.000 entitats esportives en 71 federacions; cal pensar què passa en un cap de setmana a les nostres comarques perquè en l’esport federat hi ha entre 700.000 i 800.000 nens i nenes a més de l’entorn. Qui realitza activitat física el cap de setmana?

“TENIM UNES 19.000 ENTITATS EN 71 FEDERACIONS”

Hem llegit que viu a Sant Julià de Ramis (Gironès). Cada dia ve a Barcelona?

Sí, molts, la veritat és que no ho sé

50 anys (1971), jugadora i entrenadora de bàsquet (campiona d’Europa), psicòloga, vicepresidenta del Parlament, secretaria general i, per descomptat, responsable de les seves obligacions personals. Això dona per a 24 hores diàries?

He crescut i m’he educat en el món de l’esport, per això una el defensa com l’ha viscut, de primera mà. Des de netejar la pista a ser monitora d’un campus, des de formar part de les categories de formació a créixer en un club des de zero a aglutinar tots els clubs de Girona (Uni Girona), debutar en el primer equip… tot és aprenentatge i créixer. Tu treballes amb l’objectiu de millorar perquè amb la feina ben feta arriba la victòria. Es parla molt d’autonomia circular, però es podria parlar també d’esport circular.

“L’ESPORT ÉS SOCIALITZACIÓ, CONTACTE…”

Anem amb conceptes i continguts amb els quals ha ‘treballat’ diàriament: ‘titula’ al seu compte de twitter que “l’esport és tothom”. Vostè creu que l’esport està a l’abast de tothom?

Crec que l’objectiu ha de ser que l’esport estigui a l’abast de tots i aquesta sí que ha de ser una política de país; al final s’ha de possibilitar una cultura esportiva (salut física, activitat..). A vegades tenim poca cultura de la propiocepció del nostre cos… parlem de beneficis de salut i de beneficis comunitaris. Un gran antídot per a intentar que la salut mental no sigui una patologia sinó que a partir de l’esport sigui una prevenció perquè l’esport és socialització, contacte…

Ens ha semblat escortar des del seu lloc de feina també: “Volem construir esportistes i també famílies”. Es pot?

Treballem en dues línies: 1) l’esport és la millor companyia en el nostre cicle vital i 2) un repte com a societat per a saber canviar d’etapes… primer fas esport, quan ets jove, d’una manera concreta, i després, per capacitat o estil, ens costa canviar… L’objectiu no ha de ser viure cada vegada més anys sinó que els nostres últims anys també siguin de qualitat de vida. També està aquella frase de ‘qui cuida al cuidador?’, és a dir, ofereixes una xarxa de protecció i acompanyament a una mena de famílies amb un dia a dia més complicat.

“CAL GARANTIR MÉS LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS”

‘Potser vivíem d’esquena a la diversitat’ en referència a l’esport adaptat i a l’inclusiu. Només li va sobrar una paraula… per què?

Estem en un procés de saber utilitzar la paraula ‘IGUALTAT’ correctament perquè tots no som iguals sinó diferents, el que cal garantir és la igualtat d’oportunitats. En la diferència també està la riquesa.

Valors, socialització, solidaritat… hem de lluitar perquè no només siguin etiquetes, oi?

Jo diria a qui pensi així que provi fent esport perquè arriba un moment en el qual t’inculca una manera de ser. Quan parlem de valors, ho fem d’aquestes sinèrgies o vivències que succeeixen quan fas esport en col·lectivitat. Un exemple: recepta esportiva. Hi ha solitud i es dirigeix al CAP per a sortir amb una caixa d’Ibuprofeno quan el que podria necessitar són activitats amb una altra gent (una caminada, per exemple).

PROCESSOS, DEMANDES, QUERELLES… LA FCF, A DEBAT

Ja sabem que Anna Caula és la Secretaria general de tots els esports, però nosaltres ens especialitzem en futbol i, particularment, en l’amateur i en el formatiu. Vostè va entrar al juny i 22 dies després es va viure una Assemblea vergonyosa que el futbol català no oblidarà mai. El silenci de la Secretaria  a les impugnacions per manipulacions, vetos a mitjans de comunicació, 40 processos penals, a iniciativa de la fiscalia i no de part, querelles i denúncies a president, directius i empleats és molt preocupant, Sra Caula…

No ho interpretaria com a silenci sinó que formalment la Secretària no té formalment cap demanda sobre la taula amb una certa formalitat; hem pogut un llegir un twitt o a la premsa, però no hi ha cap registre o demanda a la Secretaria... hi ha diferents matèries al servei com el Tribunal Català de l’Esport on qualsevol es pot dirigir i aquest Tribunal dictaminarà si hi ha hagut algun procés correcte o incorrecte… (SEGUEIX ÀUDIO)

“LA SECRETARIA NO TÉ FORMALMENT CAP DEMANDA SOBRE LA MESA”

Repeteixo: qualsevol sol·licitud que ens arribi de manera formal, la secretaria intervindrà com consideri amb les eines legals al nostre abast. El que no es pot demanar és que s’actuï… no podem actuar sobre una entitat privada de manera ordinària.

La secretaria no té potestat per a enviar un notari a una Assemblea, si li ho sol·liciten?

Jo no tinc constància d’aquesta demanda. El TCE és l’eina per a resoldre qualsevol demanda d’una manera transparent.

“Aquesta ha de ser la legislatura de l’esport femení”. Tant de bo… Vostè també sabrà que la FCF, una dels més importants del país, no té ni una sola directiva a la seva junta. És més, hi havia una (Paquita Linares), que va dimitir per “menyspreu, desconfiança i humiliacions”, paraules textuals. (SEGUEIX ÀUDIO).

“TENIM ESPORTS MOLT MASCULINITZATS”

Hi ha molta feina per fer perquè vinc de la reunió del ‘Jurat de les Estrelles de la FCF’ i crec que érem 60 persones, només dues dones. Això demostra que alguna cosa queda per fer en el món del futbol… tenim esports molt masculinitzats, però estem en camí de transformació.

Un últim missatge per a l’esport català?

Que gaudim de l’esport perquè és un espai educatiu, de socialització, de diversió saludable. Cada cap de setmana anem per la muntanya, fem esport federatiu o no, però assumim l’esport com a part de la nostra vida perquè ens millora com a país.

The post Anna Caula fa el comiat més esportiu al 2021 appeared first on FutbolCatalunya.com.