Sascha Andreu (1986) és un picapedrer del futbol català. Sobre la sorra del camp de la Gimnàstica Iberiana es va fer un davanter compromès, lluitador i, sobretot, passional. El futbol va trigar a donar-li la recompensa, però el seu esforç el va portar a debutar a Tercera Divisió als 25 anys. Cinc més tard, amb 30, s’estrenava a Segona B, una categoria on ha deixat imatges pel record a Gavà, Cornellà, Ontinyent, Badalona i, sobretot, Llagostera. Ara, afronta una nova experiència fora de Catalunya amb la il·lusió d’un nen. Ha trobat el seu lloc a Andorra.

“L’Inter Escaldes em va fer una oferta per la prèvia de Champions a Islàndia. Venia d’una mala experiència econòmica a Badalona, amb molts problemes. Tenia una necessitat econòmica i també em cridava l’experiència”, explica el davanter català. L’aventura, que havia de durar un mes i mig s’ha allargat.

Els viatges a Romania i Islàndia per la Champions i la Conference League van ser tota una experiència i, a més, el club li va oferir unes condicions que li permetien viure al Principat amb la seva família: “Un cop acaba la competició europea em van oferir la possibilitat de quedar-me. L’Inter Escaldes és un club modèlic, amb moltes ganes de créixer i a nivell de vida Andorra és fantàstic”.

“Tenia opcions de Segona Federació, però la qualitat de vida d’aquí i la meva edat em va fer decidir-me”. No hi ha més. De fet, Sascha afirma que “contemplo quedar-me aquí quan s’acabi el futbol perquè s’hi viu molt bé. Em compensava jugar aquí si la família venia amb mi. M’oferien allotjament a part de treball i un bon salari”. En definitiva, l’experiència està sent molt positiva pel club, la vida i l’entrenador, Otger Canals, que  “segur que anirà cap amunt”.

10 GOLS EN 23 PARTITS A L’INTER

Sascha està tenint un rendiment superlatiu a Escaldes-Engordany. Fa uns dies el compte @migrantesdelbalon va donar a conèixer que el jugador de l’Inter és un dels màxims golejadors espanyols d’aquesta temporada, amb 10 gols en 23 partits. La mitjana puja a la lliga si tenim en compte que a competició europea no va marcar.

“La lliga andorrana potser no és tan atractiva, amb vuit equips i quatre voltes i poca afició. És diferent, però tens el gran al·licient de poder jugar a Europa quedant primer o segon. La Copa també dona accés”. Una bona definició d’una competició desconeguda a Catalunya, però que pel futbolista obre les portes de jugar competicions europees, que és “espectacular”.

“LA LLIGA ANDORRANA TÉ MÉS VISIBILITAT QUE LA 2ARFEF”

Comparant el futbol andorrà amb l’espanyol, Sascha declara que “la Primera Divisió andorrana té més visibilitat internacional que la Segona Federació espanyola. Sobretot pel tema de la Selecció. A Espanya no tens aquesta possibilitat”. A més, “Andorra m’ha donat estabilitat a nivell econòmic, experiències noves a nivell esportiu, una nova vida en família. Una experiència de vida per tots. A nivell esportiu diferent, sobretot pel tema europeu”.

Aquest està sent un colofó perfecte a una carrera, la de Sascha, marcada per l’esforç: “Estic molt content quan miro enrere. M’hagués agradat estar més anys a un club, però les circumstàncies del futbol a Catalunya moltes vegades t’obliguen a canviar d’equip”. Fins a 12 equips han tingut a Sascha a les seves files.

Un dels importants va ser la Montañesa: “Dos anys increïbles a la Montañesa sent important i amb una afició que ens va recolzar moltíssim. Un playoff amb un equip humil va ser una gran experiència”. Després, també a Tercera, el Prat: “El Prat és un gran equip de Tercera i al segon any vaig aconseguir l’ascens a Segona B. Estava molt identificat amb el club i la gent. Sempre m’ha agradat donar tot allà on he anat”.

UNA CARRERA PLENA DE RECORDS

El debut a Segona B va arribar a Gavà, on “a nivell institucional va ser una mala experiència, però a nivell esportiu va ser una passada. Pel cos tècnic que teníem, pels companys… Vam aconseguir una desena posició sense mitjans ni cobrant. Set gols a Segona B i la connexió amb el meu amic Boris”. Qui no recorda aquella parella del 9 i el 10?

Però l’equip on Sascha va jugar més partits (49) i marcar més gols a Segona B (8) va ser el Llagostera: “És el club que més porto a dins. On més coses he aconseguit i on més important m’hi he sentit. Vaig arribar a Tercera Divisió i vam pujar el primer any. Posteriorment vam competir molt bé, vam guanyar la Copa Federació, ens vam enfrontar a l’Espanyol i vam pujar a Primera Federació”.

Després d’allò, Cornellà i Badalona i, finalment, Andorra. Als 36 anys, Sascha està vivint una experiència tan diferent com estimulant. Gaudeix del present i no pensa en el futur: “Tinc contracte i viuré l’experiència. No em tanco a res. Estic obert a seguir i de moment aquest any a aconseguir els objectius del club”. “La retirada la veig lluny, però algun dia arribarà”, afegeix. Quan arribi aquest moment, estarà preparat. Té curs d’entrenador i màster en nutrició. Perquè el futbol en la majoria dels casos no dona per viure tota la vida, però sí deixa records que són per sempre.

The post L’aventura andorrana de Sascha Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Estem en ple mes de Juliol i els moviments de mercat al futbol català se succeeixen amb un mercat a tres bandes de Primera RFEF..El passat 28 de Juny el Nàstic de Tarragona va anunciar el fitxatge de Pablo Fernández. L’asturià, després de dues temporades al Cornellà, feia les maletes cap al Nou Estadi.

Aquest moviment en va provocar un altre, que va ser el fitxatge de Sascha Andreu tres dies més tard. L’1 de Juliol l’equip verd va anunciar el fitxatge i el dia després el Llagostera va fer pública la contractació de Boris Garrós. Tres moviments en cadena en una setmana.

I és que tots tres equips compartiran categoria la propera temporada i el gol és un dels bens més preuats. Pablo Fernández deixa Cornellà després de marcar 10 gols en 58 partits. El Nàstic serà el tercer equip de la seva carrera professional després de jugar a l’Sporting – filial i primer equip – i l’equip verd.

En el cas de Sascha els números són similars. Les darreres dues temporades, el davanter barceloní ha marcat 8 gols en 51 partits de lliga i Copa del Rei amb el Llagostera. Especialment destacable ha estat aquest últim any, en el que Sascha s’ha consolidat com la referència ofensiva blaugrana.

El davanter tenia una proposta de renovació sobre la taula, però finalment club i jugador no van arribar a un acord.

BORIS-SASCHA, DE PARELLA… A SUBSTITUTS

El seu substitut serà Boris Garrós, que torna a Catalunya després de l’ascens amb el Sabadell de fa dues temporades. Boris i Sascha van formar una parella letal al Gavà fa uns anys i ara un marxa i l’altre arriba. Garrós ve d’una temporada amb poc protagonisme a l’Ejido, amb 17 partits i un sol gol i tanca un cercle de davanters que ha estat frenètic els últims dies de mercat.

The post Estiu a tres bandes a la Primera RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La història de Sascha Fernando Lahrach Andreu (1986) no és habitual. És un relat de superació, de feina i d’autoexigència. Cap any de la seva etapa futbolística ha estat pitjor que l’anterior. Sempre ha volgut millorar i, sens dubte, ho ha aconseguit. Mai havia deixat de treballar per jugar a futbol, però sí que ha sacrificat altres coses per a dedicar-s’hi. Sense rebre una formació al futbol base ha arribat més lluny que altres que tenien més qualitat, però menys colzes. De Preferent a Segona B, passant per Primera Catalana i Tercera Divisió, Sascha s’ha empleat a fons allà on ha estat. Sigui sobre sorra, gespa artificial o natural. Tot plegat, amb un únic objectiu: arribar al futbol professional. Ara, amb 31 anys, no vol deixar-lo i fins i tot s’ha separat de la seva família buscant minuts o partits a Segona B. Cada partit a la categoria de bronze és glòria per a ell.

Com porta la nova etapa?

Per un costat és una experiència dura a nivell familiar perquè estic lluny de la meva filla, però a nivell esportiu prou bé. No em puc queixar.

Una oportunitat amb sacrifici, la veritat.

Té una mica de tot. Quan et dediques professionalment al futbol has de decidir i al final és una oportunitat laboral. S’ha d’aprofitar i crec que pot anar molt bé dins del camp. Amb la família faig el que puc. Cada dues setmanes ens veiem.

Fins quan té contracte?

Tinc clàusules per renovar, però jo vaig deixar clar al club que volia veure com anaven aquests primers mesos. És el primer cop que sortia de casa i volia provar-ho, també. De moment és mitja temporada supeditat a les sensacions que tingui.

Per què va decidir marxar de Cornellà justament quan Enric Gallego, el davanter titular, ja no hi era?

La temporada va començar molt bé. Jo jugava amb Enric a dalt amb un 4-4-2 clar i els dos vam marcar gols a la pretemporada. En el primer partit vaig fer un travesser i després del segon partit a casa contra el Llagostera, que vam perdre, el míster decideix fer un canvi: treure el doble punta i posar un mitja punta d’enllaç. L’equip surt beneficiat a nivell de resultats i de joc i no tinc cap oportunitat de titular des d’aleshores. Passo 15 partits a la banqueta, però amb Enric Gallego tinc una molt bona relació i ell, amb el seu rendiment, mereixia ser titular. Era la persona més propera a mi al vestidor. A Desembre ja sabíem que Enric marxaria i jo veia que no es feia cap transició de confiança cap a mi. Seguia jugant ell, jo jugava però no el que creia. A l’últim partit del 2017 va morir la meva mare. Vaig tornar a ser titular i a marcar i pensava que el club confiava en mi, que signarien algú però em donarien minuts. Contra l’Alcoyano forço per jugar estant tocat, no puc més al quart d’hora i a l’acabar el partit em diuen que no es fitxa un punta, sinó dos. Allà ja entenc que per part del club no es confia en mi.

En aquell moment ja va decidir marxar?

Sí, sí. Vam parlar amb la direcció esportiva i ens van dir el que ja pensàvem. Realment va ser un cop dur, perquè jo he treballat moltíssim pel Cornellà i he estat a molt bon nivell com perquè no confiïn en mi. Entenia ser suplent d’Enric, el millor davanter de la categoria i a sobre amic meu. Un cop va marxar, tenint opcions com les tenia, era un tema d’ambició esportiva. Jo no em podia conformar amb estar a la banqueta per la comoditat d’estar al costat de casa.

De fet, porta dues temporades compartint demarcació amb els pitxitxis de la categoria. Primer Boris i després Enric.

Estic content d’haver participat en els gols d’Enric, també. També he sigut part de la seva ratxa. No decisivament, però al final quan es marca gol és mèrit de l’equip. Aquest any m’ha tocat veure-ho des de la banqueta i amb el Boris estàvem els dos a dalt. No em sento diferent amb Enric. Em sento afortunat d’haver conviscut amb els dos.

Després de patir impagaments a Gavà com veu que un club de la mateixa categoria hagi pagat una clàusula de rescissió per vostè? Juguen lligues diferents?

Que l’Ontinyent estigués disposat a pagar diners per mi em va fer veure que l’interès era real. M’oferien minuts i aquí sí compleixen les promeses. He vist les dues vessants. Una estructura compensada i complerta com la del Cornellà o l’Ontinyent, dos clubs molt seriosos i exemplars. De paraula, vaja.

I el Gavà? Aquest any s’ha filtrat que inclús podria desaparèixer el club?

Aquest any s’està pagant tot el que va passar l’anterior, amb la sortida de Maniega. El fet que un club faci inversió sense aval és fatal. Aquella gent va destrossar el club i van tenir la fortuna que la faceta esportiva era de molt nivell i vam treure una situació increïblement dolenta, acabant desens a la lliga. Acaba la temporada, passa tot el show aquell de pagar dos dies després del termini i la gent que entra ara vol, però no pot. És molt difícil gestionar un club amb deutes i bloqueig de comptes. Sap greu perquè em consta que la gent que ha entrat tenia ganes, però no pot per l’herència que ha rebut.

Si fos per la part esportiva, el Gavà ara mateix seria equip de Segona B. Tot i això, aquell sacrifici ha valgut a molts futbolistes d’aquell equip per seguir jugant a la categoria.

La majoria teníem clar que si apareixien opcions de Segona B volíem seguir aquí. Un cop tastes aquest tipus de futbol no el vols deixar. És molt bonic, un món professional. Molts no dubtàvem de que a Gavà no seguiríem. No hi havia cap tipus de garantia de res. Tot l’any va ser un autèntic polvorí, tan caòtic que cap jugador ho va contemplar com a opció. No hi havia futur a aquell club i és una pena.

Pregunta del milió. Quins seran els quatre equips que faran play-off al grup 3?

El Mallorca està bastant clar, però el Villarreal B també crec que es ficarà. Les altres dues places ens barallarem els quatre que estem ara i jo espero que s’hi fiquin l’Ontinyent i el Cornellà.

Estarà molt pendent del Cornellà-Lleida d’aquest diumenge per la part que li toca.

La veritat que sí. El que més ens afavoriria a nosaltres és un empat, però hem de guanyar els nostres partits. Cornellà i Ontinyent són dos blocs similars, equips que defensen molt bé i saben atacar. Espero que entrem a play-off. Déu n’hi do també el Badalona la ratxa que porta i en dues setmanes juguem allà. Els sis punts que venen contra Badalona i Sabadell són vitals.

Contra el Sabadell jo apostaria a l’empat.

Ja, estan empatant molt però hem de guanyar.

L’Ontinyent té un handicap que no té la resta, ja que segueix viu a la Copa Federació.

És el que més he notat des que estic aquí. Vinc de no tenir continuïtat física i aquí juguem totes les setmanes cada tres dies. A nivell físic estem patint moltíssim. No entrenem, sinó que mantenim. El Barça i el Madrid s’ho poden permetre, però quan ets un equip de Segona B costa recuperar-te. Tot i això no és excusa. És relatiu. Per exemple vam guanyar l’Elche després de passar a la Copa RFEF i ells venien de setmana neta.

Home, arribats a aquest punt, el que és ‘una putada’ es converteix en una cosa bonica. Estan a les portes d’un títol.

Al principi la gent no li dóna importància, però quan t’acostes al final fa gràcia i és il·lusionant. Si jugo la final de la Copa Federació ho podré explicar sempre. Ganes a aquestes alçades hi ha. Des del club ens transmeten que és important arribar a la final i aconseguir el títol.

Per a un jugador de Segona B com vostè que ha viscut impagaments, tastar banqueta, jugar dimecres i diumenge, allunyar-se de la seva família… Compensa?

Hi ha moments que és molt difícil. Diumenge passat no vaig jugar bé i no tenia ningú de la meva família a prop. Un cop et dediques al futbol tot es magnifica. Quan és la teva professió l’exigència augmenta i quan hi ha mals moments no és tan bonic. El futbol a vegades no compensa. Això sí, quan va bé aquells dies et compensen aquests que no. Segueixo jugant per tot això que em dóna quan tot va bé. Des de fora no es veu què comporta ser jugador professional. Implica un munt de sacrificis, com allunyar-me de la família, que a vegades et planteges si valen la pena. Això és el que té la passió. Fer el que t’agrada i ser remunerat per això és la millor sensació que pots tenir. He començat a viure del futbol als 29 anys i als 30 han pagat per mi.

Més enllà del futbol ha estat treballant també els últims anys, no?

Amb 20 anys vaig marxar de casa perquè no tenia bona convivència amb la meva mare. La meva primera feina va ser de mosso de magatzem quan jugava a la Iberiana, on em pagaven 100 euros i ja em sentia afortunat. Després vaig ser ajudant de topografia, cambrer… tot compaginat amb el futbol. Amb 24 anys vaig deixar la Iberiana pel Santfeliuenc de Primera Catalana, on no m’asseguraven cobrar i em va anar molt bé. Vaig donar el salt a Tercera Divisió amb el Castelldefels i ja vaig decidir dedicar-m’hi més, cuidar-me sense deixar de treballar. Vaig passar a treballar a una gestoria a l’etapa de Montañesa i Prat fent horari d’oficina. Amb el Gavà els entrenaments van passar a ser pel matí després de la primera jornada. Jo ja havia tancat el meu any a la feina i em van apujar el sou per a dedicar-m’hi exclusivament. Així vaig començar a ser futbolista professional. Com ara tinc temps, estic fent un grau de nutrició i dietètica. No vull estar aturat i vull tenir el màxim d’estudis.

En resum, Sascha Andreu, un treballador del futbol i també de la vida. Ha arribat més lluny que molts altres amb més qualitat a base de treball.

Jo sé les meves limitacions. El que he aconseguit és per mentalitat, per treball i per ganes. És difícil plantejar-se quan jugaves amb 22 anys a preferent i no havies passat per cap escola ni Divisió d’Honor ni Nacional. Sempre he jugat en camps de terra fins als 24 anys. Per això ara valoro tant el que tinc. Cada partit que jugo a Segona B és glòria. Quan vaig sortir a Son Moix i vaig veure el camp no vaig poder evitar pensar que fa set anys estava jugant a Preferent en camps de sorra. Aleshores t’adones del que realment has aconseguit. El futbol és com la vida. La gent que fa el màxim i dóna més acaba recollint els fruits. La sort també és important. Boris, amic meu, em va fer saber que el Gavà buscava davanter i jo vaig esperar a que acabés el seu llarg play-off per a fitxar. No he tingut gaires punts de sort com aquest i a base de feina he arribat a Segona B. Cap any de la meva carrera ha anat a pitjor i sempre m’ha acabat anant bé. Aquesta il·lusió de millorar sempre la tinc i quan no la tingui suposo que deixaré el futbol.

The post “Cada partit que jugo a Segona B és glòria” appeared first on FutbolCatalunya.com.