Arriba la jornada 30 de la nova Lliga Elit la competició que suposa un esglaó més de dificultat pels clubs que vulguin jugar al futbol estatal. La darrera jornada de la Lliga regular decidirà ben poca cosa, però caldrà estar atents a totes les opcions.

De moment, ja és segur que Europa B i Sabadell B, els dos filials que disputaven la flamant competició, han assolit l’ascens a Tercera Federació. També, que Granollers, Guineueta i Viladecans cauen a la ensotada Primera Catalana.

Anem pas a pas, explicant les opcions que tenen tots els que es juguen alguna cosa a l’horari unificat de les 16.00 hores de dissabte,

PLAY-OFF DE LLIGA ELIT, NOMÉS UN A TERCERA

La normativa de la competició deia que només dues de les tres places d’ascens a Tercera Federació serien directes. Per assolir la tercera, s’han d’enfrontar els equips classificats entre la tercera i la sisena plaça en eliminatòries a doble partit.

Aquesta és la classificació, amb els cinc equips implicats. D’aquests, els únics que saben que jugaran segur el play-off són Vic i Figueres

• 3. Vic (46 punts)
• 4. Figueres (45)
• 5. Horta (44)
• 6. At. Lleida (44)
• 7. Valls (41)

Si l’ordre fos aquest, els enfrontaments de semifinals serien At. Lleida – Vic i Horta – Figueres, jugant la tornada al camp del millor classificat a la competició regular.

Curiosament, hi ha un enfrontament directe en aquesta darrera jornada. És el que es viurà a l’Hipòlit Planàs entre el Vic i At. Lleida. El Figueres haurà de visitar un Santboià que lluitarà per la permanència, mentre que l’Horta jugarà al camp d’un Rubí sense cap opció, ja totalment salvat. Per la seva banda, el Valls, l’únic que no depèn d’ell mateix per jugar el play-off, acabarà al camp de la ja descendida Guineueta.

Per assolir una tercera plaça que garanteix juga a casa la tornada de totes les eliminatòries, l’únic que dependrà del seu resultat és el Vic. Els de Ramon Carrascal la ratificarien guanyant l’Atlètic Lleida. Empatant, haurien d’esperar que el Figueres no guanyés a Sant Boi. El que és segur és que perdent no podrien ser tercers en cap cas, ja que l’At. Lleida els passaria.

Les opcions de ser tercer del Figueres passen per guanyar al Joan Baptista Milà i esperar que el Vic no hi guanyi. L’empat no li val, ja que el fet d’igualar a 46 punts amb el Vic suposaria que l’At. Lleida en sumaria 47 i, per tant, passaria per davant.

HORTA, PENDENT DELS ALTRES PARTITS

Pel que fa a l’Horta, només seria tercer si guanya a Rubí però depenent de que el Figueres no guanyés a Sant Boi i, atenció, que l’At. Lleida guanyés a Vic, però amb una diferència de gols igual a la que faci l’Horta. La diferència particular de gols entre Horta i At. Lleida està empatada i, pel que fa a la general, en aquests moments és favorable als hortencs (+11 per +10).

De fet, en aquest cas, podria haver un empat total. Un exemple és si l’Horta venç per 0-1 a Rubí i l’At. Lleida ho fa per 1-3 a Vic. S’hauria de recórrer a un partit de desempat en seu neutral.

I pel que fa a l’At. Lleida, a banda del cas ja comentat, només li val guanyar per acabar tercer i esperar que el Figueres no guanyi. En el cas de l’Horta, si no guanyés ja asseguraria el tercer lloc als del Ramon Farrús i si ho fes, caldria esperar a les opcions ja esmentades.

Finalment, el Valls té opcions de ficar-se a la lluita per l’ascens, però totes passen pel seu triomf a la Guineueta i per la derrota d’almenys un dels dos equips als quals amenaça, Horta i At. Lleida. Si empata a punts amb els lleidatans, l’avantatge és vallenc i suposaria almenys la sisena plaça per ells. Si ho ha amb els del Feliu i Codina, dependrà de la diferència general de gols, que ara somriu l’Horta. I atenció! Si perden tots dos i n’hi ha triple empat, el Valls és el millor classificat de la lligueta i qui quedaria fora seria l’At. Lleida.

UN AL POU I UN ALTRE, A ESPERAR

Com ja sabien els clubs abans de començar la Lliga -i així ho van acceptar-, quatre dels setze perdrien la categoria. Però ara com ara la cosa és més greu, ja que el doble descens català de Segona a Tercera Federació –Cerdanyola i Manresa– suposa un descens no compensat, que només es podria compensar si un altre català acompanya l’Olot en l’ascens a Segona Federació. Podrien baixar cinc!

Així doncs, la posició 12 és de descens no compensat i la 13, de descens directe acompanyant Granollers, Guineueta i Viladecans, els tres que ja han baixat a Primera Catalana. Aquests són els implicats,

• 10. Lloret (36 punts)
• 11. Can Vidalet (35)
• 12. Sants (33)
• 13. Santboià (33)

És a dir, abans de començar la jornada 30, el Sants seria descens no compensat i el Santboià seria equip de Primera Catalana sense opció de salvació posterior. I tot i que el Lloret en cap cas pot acabar dotzè o tretzè, sí que podria afectar a la classificació final si perd al seu partit a casa contra el Palamós i es produeix un empat a 36 punts entre aquests quatre equips.

Els partits on estarà el descens en joc, a banda de la influència del que es disputarà a Lloret, són Viladecans-Can Vidalet, Europa B-Sants i Santboià-Figueres.

L’únic que depèn d’ell mateix per salvar-se és el Can Vidalet. Els d’Esplugues de Llobregat queden totalment salvats si guanyen al Municipal Nou. Si empaten, poden acabar a la temuda posició de descens no compensat si el Santboià guanya el Figueres i, alhora, el Sants no guanya al Nou Sardenya però… alerta! Si els santsencs guanyen, es produeix un triple empat que no es resol amb els enfrontaments entre els tres… però afavoreix el ‘Canvi’, que acabaria amb una diferència general de 0 i a l’onzena plaça. Només unes golejades escandaloses de Sants o Santboià  (amb -10 i -11 respectivament) els hi podrien afectar. Finalment, una derrota el podria condemnar al descens directe si Santboià i i Sants guanyen els seus partits.

GUANYAR… I ESPERAR

Pel que fa al Sants, hauria de guanyar però fins i tot això no li donaria la salvació en un cruel cas. En concret, un empat de quatre clubs a 36 punts que passaria per la derrota del Lloret, l’empat del Can Vidalet i el triomf del Santboià. Aquesta lligueta acabaria amb Lloret i Santboià totalment salvats, amb 11 i 8 punts respectivament, mentre que Can Vidalet i Sants empatarien a 6 punts. En aquest cas, la diferència particular de gols somriu als d’Esplugues, que acabarien a la dotzena plaça i els de Borja López, a la tretzena de condemna al descens sense pal·liatius.

La salvació total del Sants, doncs, passaria per guanyar el seu partit, que el Lloret puntuï i que el Can Vidalet perdés a Viladecans.

I per acabar, el Santboià és qui pitjor ho té. Perdent contra el Figueres, quedaria tretzè sense remissió. Empatant, necessitaria que el Sants perdés per evitar la tretzena plaça. I guanyant, s’hauria d’encomanar a les matemàtiques, confiant sobretot en el multiempat abans esmentat o bé, en què el Can Vidalet no guanyés a Viladecans i els Sants no ho fes a Gràcia.

QUI JUGARÀ LA LLIGA ELIT 2024-2025?

A banda de totes aquestes opcions, ja coneixem 9 dels 16 equips que disputaran la pròxima Lliga Elit, amb els descensos consumats des de Tercera Federació i els tres ascensos ja confirmats des de Primera Catalana

• Castelldefels (descendit)
• Lloret
• Manlleu (ascendit)
• Palamós
• Rapitenca (descendit)
• Rubí
• San Mauro (ascendit)
• Vilafranca (descendit)
• Vilanova (ascendit)

Un desè, el Pobla Mafumet, és descens no compensat des de Tercera i, per tant, en aquests moments seria també equip de Lliga Elit, però restarà pendent de la promoció d’ascens a Segona Federació.

Cal confirmar encara un ascens des de Primera Catalana, l’equip qui guanyi la promoció, i els equips que romandran a la categoria en funció del que passi aquest dissabte o a la promoció d’ascens a Tercera Federació.

The post Tot el que queda en joc a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post 60 anys i… estrenarà un dia la UE Sants el Nou Magòria? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cap de setmana especial per al campionat de la Lliga Elit, ja que es complirà el final de la primera volta del campionat.

Punt i seguit després d’haver-se disputat 14 jornades en aquesta estrenada categoria l’experiment federatiu de la qual ha demostrat molt poc.

UNA LLIGA ELIT IGUALADA

Incontestable autoritat dels filials d’Europa B i Sabadell B amb uns números realment interessants. Mentre els escapulats es presenten com el segon equip més realitzador (24), dos menys que els arlequinats, han rebut 13, dos menys també que els vallesans.

Atenció al pròxim 12 de maig (jornada 29) al partit del Municipal Olímpia després d’una primera volta en la qual el triomf (3-1) va somriure als graciencs al Nou Sardenya aquest passat cap de setmana.

Aquest pols entre els equips de Jonathan Ruiz i Conrad García és un altre al·licient a una Lliga en la qual 7 punts separen al primer del sisè.

D’altra banda, excepcional Valls, al Vilar, amb 6 triomfs de 6 partits disputats, una altra cosa molt diferent de domicili amb 6 punts sumats sobre 24. Cal destacar també els 16 punts aconseguits lluny de casa seva d’un Lloret, sobre 21, mentre només ha aconseguit 7 al seu camp.

Històrics com Vic, Figueres, Horta, Santboià, Viladecans, el coper Rubí i el lluitador Can Vidalet hauran de millorar els seus números en aquesta segona part de la Lliga. Uns altres, com At. Lleida, també ho tenen a la seva mà encara.

QUATRE ÚLTIMS DECEBEDORS

La part negativa del curs se centra, evidentment, en les quatre places de descens. Sants, Guineueta, Palamós i Granollers han mostrat la seva pitjor realitat.

Només 11 gols han marcat els verds-i-blancs de Borja López, sense guanyar encara a l’Energia, el mateix que la Guineueta de Luis Gallego. Els de Nou Barris són els reis de l’empat (8) de la categoria.

Clar que la realitat del degà Palamós passa de decepció. Sense sumar un triomf ni a casa ni fora, sorprèn molt veure penúltims als d‘Àlex Redondo, ara de Javi Salamero. Comptar 5 punts sobre 21 al seu estadi és alarmant. Ser l’equip menys realitzador (16) i el més golejat (30) són dades per a reaccionar.

I, per a tancar, el cuer Granollers, on s’ha produït el primer canvi a la banqueta amb l’adeu a David Vilajoana i l’arribada de Mario García. Els vallesans, amb els 8 gols (sobre un total de 21 de l’equip) d’Omar Kanteh, va oferir la seva primera alegria després de golejar aquest passat cap de setmana als palamosins.

Una altra de les incògnites que s’aclariran tenen a veure amb el Pitxitxi que ara lluiten tres futbolistes. Marru (Sabadell B), Ricard Vidal (Horta) i Omar (Granollers) ja han marcat 8 vegades mentre Buba (Europa B) i Flavio André (Vic) sumen 7.

The post La Lliga Elit compleix la seva primera volta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miguel López, director esportiu del Santboià, parla clar i alt, com sempre. Obert a qualsevol situació, la qual cosa no entén és la irrupció de la Kings League en el futbol català

El director esportiu del Santboià, Miguel López, és un dels pocs que ha parlat clar sobre la irrupció de la Kings League en el futbol català. La seva vehemència no pot servir perquè se li critiqui encara que ho ha sofert en primera persona. Aquesta és la seva història.

“Nosaltres ho vivim amb Adri Biboum, Marc Pelaz, Marcos Guerrero i el preparador físic de l’equip, Mario Reyes ,per gener”, comenta.

És més, “al desembre em va arribar que hi havia una sèrie de jugadors que estaven fent proves per a entrar en la Kings League, que jo no sabia ni el que era, i vam dir que molt bé”. Clar que al gener d’aquest 2023 “ens diuen que els han convocat, però els xavals no ens comenten gens només a l’entrenador li van dir alguna cosa. Jo els vaig agafar i els vaig cridar a l’ordre.

“SI TU TENS UN COMPROMÍS, EL COMPLEIXES”

El diàleg va ser curiós. “Els vaig preguntar si era normal que es vinculessin per a jugar un altre campionat amb un altre equip i van reconèixer que no estava ben fet. A més els vaig preguntar per la prioritat que donaven i em van contestar”, afegeix.

La contestació va ser molt clara perquè “Reyes va ser el primer que va dir que prioritzava la Kings League i, si haig de deixar això, ho deixo. Perfecte”. Després els va tocar als futbolistes: “Biboum va dir que jugava poc i que la Kings League era important igual que Pelaz i se’n van anar mentre que Marcos ho ha combinat. Les coses van ser ben fetes, no com fan els ‘mediàtics’ que surten i fan el que els surt d’allí.”

UBÓN, FITXATGE CURIÓS

Qui mereix esment a part és l’hospitalenc Cristian Ubón, fins fa poc jugador del Sants, i a qui Miguel López ‘coneix’ molt bé. “El juny passat el vam vincular federativament encara que sense tramitar fitxa, però un mes després li diu a l’entrenador que no estarà”, destaca “i fins i tot se li va oferir un aleví per a entrenar”. Dies després “li va enviar un whatsapp al mister (Raúl) que no es quedaria al club perquè marxava al Sants”.

Miguel López es va posar en acció i va trucara l’entrenador blanc i verd Borja: “li vaig preguntar per què havien fet això i em va contestar que el nen els va dir que estava lliure”.

En resum: “Aquí tens una mica la resultant de l’arrel quadrada dels mediàtics i de l’entreteniment i del futbol espectacle que, segons ells, generaran. Si tu tens un compromís, el compleixes. Això és el que ens va passar a nosaltres”.

PAL ALS CLUBS

No obstant això, el director esportiu del club baixllobregatí es mostra sorprès que “alguns clubs vagin de ‘més papistes que el Papa’, que tenen molts valors i que no els tanquen el futur a un xaval… Un moment, si us plau. I el treball que fem nosaltres per a mantenir al futbol català que té una història centenària com no val? el Santboià o el Sants, això no val?.

Miguel López ha repetit el seu missatge en tots els mitjans als quals els ha interessat la seva opinió. “Jo ho he dit clarament: això és futbol? L’inici del partit com el waterpolo, després el fem com l’handbol…jo respecto tot, però el futbol català té una història. Serà més o menys avorrit i jo parlo i defenso el futbol i no als mediàtics; això és el ‘xou de Flo’. A on anirem a parar? Massa els costa als clubs mantenir això”.

ORGANITZADORS OPORTUNISTES

Això no vol dir que no respecti i entengui als xavals. “Jo els entenc perquè li posen el caramel de Ronaldinho, el Kun Agüero o el Camp Nou, però els organitzadors són uns oportunistes, no hi ha més. I, si continuen així, perfecte, encara que jo defensaré clubs com Mollerussa, Santboià o Sants perquè sóc home de futbol, no d’altres històries”.

The post “La Kings League? Els seus organitzadors són uns oportunistes” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La convivència entre el futbol català i la Kings League podria haver estat millor, però no. L’invent de l’exfutbolista Gerard Piqué i el conegut i seguit ‘streamer’ Ibai Llanos va néixer sabent que faria mal a més d’un equip del futbol més modest, aplegant els seus millors futbolistes. Uns jugadors amateurs que busquen visibilitat a les xarxes socials i als nous models de comunicació.

Una proposta mediàtica que tenia garantia total d’èxit. Piqué mai no dona puntada sense fil. Va veure la forma d’atreure l’atenció d’un públic que vol molt més del que se l’ofereix habitualment. I va veure mercat en una competició futbolística a la seva manera. El que no li van deixar fer al tennis, on actualment està en plets amb la Federació Internacional per la nova Copa Davis.

AMICS MEDIÀTICS I FUTBOL CATALÀ

L’aliança amb Ibai i la complicitat d’altres creadors i creadores de continguts amb un bon número de seguidors era el còctel perfecte per posar en marxa un dels projectes que passen pel cap d’aquest ‘Peter Pan’ de la vida a qui tot l’importa gairebé com l’ha importat el futbol d’on també va sortir.

Tot emès de forma gratuïta mitjançant la plataforma Twitch, amb gran desplegament de medis; programes previs i posteriors; l’ocupació d’un pavelló on, per cert, entrenaven altres clubs que es van haver de buscar la vida sense contemplacions i, finalment, la complicitat dels qui realment atrauen audiència, els ‘presidents’.

UNA LLIGUETA D’AMIGUETS DE FUTBOL 7

Els jugadors no deixen de ser els gladiadors de l’antic circ romà, atrets per la fama efímera i els clics més que pels ridículs 75 euros bruts que cobren per partit. Això sí, amb roba esportiva i prebendes per part dels seus presidents respectius a tall de compensació, dins una bombolla d’èpica, bogeria i soroll.

Jugadors que havien començat la temporada jugant a clubs de les categories del futbol català i fins i tot estatal, molts d’ells habituats  també a aquestes lliguetes de futbol 7 entre amics que es munten en molts recintes esportius durant la setmana, allunyades dels focus. Perquè la Kings League no deixa de ser això, una lligueta d’amiguets de futbol 7 amanida amb regles de videojoc, un camp que coneix a la perfecció Gerard Piqué, tenint en compte que va ser un dels primers camps de batalla de la seva coneguda empresa Kosmos.

EL TORDERA MARCA RÈCORDS

I mentre el futbol català anava recorrent el seu camí durant la temporada, en nou invent s’obria camí amb tota mena d’espectacle. Alguns futbolistes decidien que podien fer compatibles les dues competicions. Ho poden preguntar al Tordera, on fins a quatre jugadors i el seu segon entrenador, Narcís Barrera, hi formaven part després d’uns drafts al més pur estil NBA.

Júpiter, Parc, Rubí… la llista de clubs amb presència Kings s’anava fent llarga. Però també a la Tercera Divisió. Un d’ells va ser el Castelldefels, on jugava David Soriano. Va ser escollit per Los Troncos, presidit pel popular Perxitaa. I al club mariner li van fer escollir. O nosaltres o la Kings League. El jugador va ser conseqüent i va marxar al ‘nou futbol’.

En canvi, al Sants es van trobar amb dos casos i tots dos van decidir alternar les dues competicions, amb el vist i plau de la directiva. Marc Granero va ser escollit per XBuyer, dels germans Buyer. I Cristian Ubón va entrar a El Barrio, del tiktoker Adri Contreras. Tant Granero com Ubón ho compatibilitzaven d’una forma mínimament correcta –potser no jugant els minuts que el seu entrenador, Borja López, hauria desitjat-, fins que va arribar la fase final.

PROBLEMES PER AL SANTS

Els quarts de final es van jugar divendres 24, data en què el Sants tenia entrenament. Els dos jugadors havien de participar i mentre Granero quedava eliminat, l’equip d’Ubón passava a la fase final, que coincidia en data -no en hora- amb el partit de la 26a. Jornada de Tercera Federació entre Vilafranca i Sants, a només quatre jornades d’acabar la Lliga, i amb tots dos equips jugant-se la permanència.

Tothom esperava que Ubón hi participés malgrat la Final Four del Camp Nou, però la convocatòria va ser un cop dur per l’afició santsenca. Cristian no hi era a una llista amb pocs efectius del primer equip per lesions i baixes a les darreres setmanes. L’equip de Borja López, en quadre. Ubón, a un hotel de Barcelona abans d’anar a gaudir de l’espectacle.

Des del Sants, ni una paraula del tema fins que el seu president, Joan Forcadell, ha intervingut en un programa radiofònic (Cadena SER), on ha assenyalat que el futbolista va dir que no jugaria diumenge mitjançant un whatsapp (sí, un whatsapp) enviat la nit de dissabte. “Ha faltat el respecte a l’equip”, deia el mandatari. Per la seva banda, Cristian Ubón celebrava el títol de la Kings League assolit amb El Barrio i també el seu MVP de la Final Four. Ja no necessita el futbol català ni el Sants.

A LA FCF LI IMPORTA UN…

Una història que ni al Piqué ni al seu cercle íntim formal pel CEO i els altres ‘presidents’ els importa gaire. Com tampoc els problemes que va tenir el Tordera setmanes enrere, quan es va quedar sense alguns dels seus jugadors a la darrera jornada de la primera fase de Segona Catalana, amb la presència a la fase d’ascens a Primera Catalana en joc. En aquest cas, esportivament els torderencs van veure que tot els hi sortia rodó, perquè l’equip va aconseguir els punts suficients per optar l’ascens sense els seus ‘Kings’.

A tot això, des del carrer Sicíl·lia es considera que això de la Kings League tampoc importa. La Federació Catalana de Futbol no diu ni ase ni bèstia i accepta que els seus federats alternin totes dues competicions. Vaja, com quan juguen a la lliguetes de solters i casats de torn. Però, què passa quan un jugador es lesiona i no ho fa en un terreny de joc federat, sinó a la moqueta del Cupra Arena o en un entrenament previ a un partit del ‘nou futbol’? Qui cobreix les despeses mèdiques?

En aquest cas, ja s’han viscut episodis polèmics, quan la Mutualitat de Futbolistes no s’ha volgut fer càrrec de les despeses mèdiques d’alguns lesionats.

Ara, La Kings League descansa unes setmanes i els ‘alternants’ no tindran cap mena de problema per afrontar la temporada federativa. Una altra cosa serà al maig, quan es reprengui la competició i alguns d’ells es tornin a jugar ascensos o permanència. Mentretant, Piqué llençarà el dau per saber si als darrers dos minuts de la primera part n’hi ha un 1 contra 1 o bé un 4 contra 4. Visca l’espectacle!

The post La Lliga d’amics mediàtics i el malmès futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha cinquè dolent i el CE Europa ja suma 15 de 15 punts després de les 5 primeres jornades d’una Lliga amb destacat resultat gracienc i amb 13 gols anotats. Excepcional. A Tona van tornar a demostrar els d’Ignasi Senabre que van molt de debò i que, encara que recordin sempre això del partit a partit, no és massa aviat per a començar a somiar amb tot.

Nil Salarich (12′) va animar la tarda per als locals i va trencar l’eficàcia de Marc Vito encara que la reacció visitant va ser letal. Els tres gols (Gené p. 30′, Castell 48′ i Cano 57′) van enfonsar als de Farré encara que Ale Gaitán (72′) va acostar la igualada. Kilian (89′) no permetria esglais.

3 triomfs locals, 2 empats i 3 alegries a domicili, amb 14 gols marcats (la jornada menys golejadora amb 7 locals i 7 visitants), tanquen aquesta 5a jornada amb dos partits que no van veure ni un gol.

ENDAVANT PERALADA I MONTAÑESA

A la reafirmació del líder i del San Cristóbal s’uneixen Peralada i Montañesa en el grup de promoció inclòs Sant Andreu malgrat la seva burxada a l’Energia.

Els parroquians es mantenen inflexibles a Ca N’Anglada gràcies als gols de Sanku (32′) i Ion Vázquez (85′) mentre els de Nou Barris sumen la seva primera alegria fora de casa amb gols d’Eric (8′) i Roland (66′). Victor Valverde va trencar el marcador per a La Pobla encara que els d’Adolfo Baines no van poder mantenir el ritme necessari. Torrents va fallar una pena màxima amb 1-1 (556′) en el marcador.

Mentrestant, a Peralada, els xampanyers deixaven enrere dues derrotes preocupants gràcies a un gol de Sergi Solans (49′). L’assetjament sobre el porter del Vilassar, Andrés Díaz, va ser constant i va obtenir premi.

Premi que també va aconseguir la FE Grama després d’haver sumat només 1 punt dels seus últims 6. La visita del Girona B es va tancar amb triomf per la mínima (un dels tres del cap de setmana) amb gol de Guillem Trilla (30′). Tercera derrota del filial en 5 partits.

SANT ANDREU, A CINC

Però, atenció, perquè aquest segon cap de setmana d’octubre deixa per a l’estadística del curs la segona burxada del Sant Andreu, clar que anar a la Energía mai és fàcil.

Els de Xavi Molist, que van fallar una pena màxima (Arranz 31′) van perdre, a més, una altra vegada, a Josu per lesió (30′) i aquesta circumstància pesa molt per als quadribarrats. Per contra, la UE Sants inaugura el seu caseller d’empats. Sant Andreu, al costat de ‘SanCris’ queden a cinc punts del líder.

Aquesta igualada a zero es va repetir a Els Canyars on el gol se li resisteix als mariners. Ho van intentar una vegada i una altra sobre Toni Casamayor, però sense fortuna pel que seguiran, una jornada més, en la part baixa de la classificació.

L’HOSPI S’ACOSTA

D’altra banda, ja es comença a acostar al grup d’escollits l’Hospi d’Héctor Simón. Segona victòria consecutiva gràcies a un gol d’estratègia que va culminar Cristián Gómez (29′). Poc abans (25′) Ton Alcover va estavellar un xut al pal de la porteria de la Rapitenca.

The post Aquest Europa ‘menja’ a part i un menú molt exclusiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pitjor no ho pot fer la RFEF encara que, si li ho proposen, ho podrien aconseguir; la part positiva és que tres equips catalans (Soteras no se n’assabenta de res) han viscut un calvari i ara prenen aire. A només 48 hores que comenci la Segona Federació, i ja disputada la 1a jornada de la Primera, “se desinscribe” al DUX Internacional, col·loquen al Talavera i retornen al seu lloc al descendit Cerdanyola.

Els verds, que han escoliit la via del silenci mentre el seu president Felipe López treballava a la FCF, s’han sortit amb la seva. Només el màxim dirigent del club pot entendre l’enorme alegria que representa jugar en el Grup V de la 2a RFEF, però, com ha declarat a Mundo Deportivo, “a mi m’importen molt les categories”.

TRIPLE ALEGRIA CATALANA

Els 100.000 euros que diu López li suposarà com a despesa per desplaçaments a Melilla, Extremadura i a la zona de Madrid els podrà recuperar, amb escreix, amb el triple de subvenció federativa. És més. Aquest ‘regal’ de Rubiales (impuls 23) li farà sumar prop dels 200.000 euros. Una altra cosa ben diferent és si esportivament compensa i sembla que tant l’expresident de la junta gestora de la FCF com el tècnic Toni Carrillo estan molt il·lusionats. “Ho donarem tot! I portarem l’escut i els colors amb orgull!”, resum final.

“Il·lusió immensa” escriuen els vallesans mentre els blanc i verds diuen que “treballarem per a aconseguir que les decisions siguin preses” amb temps. Increïble, Joan Forcadell!. El Martinenc, per la seva part, es va mostrar generós amb la FCF, ja que “una ambigüitat del Pla de competició” els col·locava en Segona Catalana, però ara torna “la il·lusió”.

EL CERDANYOLA ÀMPLIA PLANTILLA

Una vegada coneguda l’oficialitat del Comitè de competició de la RFEF “per millor mèrit esportiu”, ha estat una carrera de presentacions per part del Cerdanyola. Bruno Perone, Dani Reina, Pedro Astray, Kuku i Óscar González ‘Gonpi’ ja formen part d’una nòmina que es pot incrementar.

The post Cerdanyola, Sants i Martinenc tornen a somriure appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Sants i Tito Lossio han estat lligats durant més de 20 anys, nou dels quals al primer equip de futbol. El tècnic va decidir acabar la seva etapa a l’Energia i afirmava a l’Instagram Live de FutbolCatalunya que “la competició crema bastant i no sempre pots donar el màxim” i que “a vegades has d’esforçar-te massa i et planteges si això és seriós o un hobbie”.

Lossio es pot dir que ha dedicat els millors anys de la seva vida al Sants, un equip que va agafar a Segona Catalana i que ha ascendit fins a Tercera Divisió. “Al futbol li va bé al que guanya” i “fins ara havia sentit que volia continuar al Sants perquè tenia il·lusió, ganes i capacitat”.

“M’HE CANSAT D’ENTRENAR AL SANTS”

Tot ha canviat i “he estat honest amb mi mateix i la gent que m’envolta” dins d’un futbol que “està sent molt elitista a categories més amateurs”. En definitiva, “m’he cansat d’entrenar al Sants”. El motiu? “Quan s’acaba el caliu humà és més complicat i la crítica si és destructiva acaba destruïnt-nos”.

L’ex entrenador santsenc estava especialment dolgut i va detallar tots els motius que van provocar la decisió de marxar: “Quan hi ha insults, pintades fora el camp… no s’està a l’alçada com a club. No es pot aguantar tot això i a les categories on ens movem això no s’ha de permetre”.

“DEFENSAR UNS VALORS NO ÉS NOMÉS DE PARAULA”

I és que “defensar uns valors no és només de paraula” i per tot això “he de fer un reset del que he viscut als últims temps”. Lossio afirmava sentir-se relaxat i fent la vista enrere admetia que “el futbol i els millors records de la meva vida estan al Sants”. Els millors records, sense cap mena de dubte els ascensos a Primera Catalana i Tercera Divisió.

I les persones, sobretot les persones: “Em quedo amb les persones que m’han ajudat, amics de veritat”. De cara al futur “no em tanco les portes a començar un nou projecte, busco noves il·lusions i vull seguir fent el que m’agrada fer”.

“NO ES PODEN CONTROLAR ELS DESCENSOS DE 2ARFEF”

En referència a la temporada actual, “aquest any m’ha agradat molt amb el que hem fet al Sants a nivell futbolístic” i “hem complert l’objectiu, però no podem controlar que baixin tres catalans de Segona RFEF”.

Tot plegat a l’Energia, un camp que va substituir a un altre molt especial pel Sants: “la Magòria la sentíem com a nostra al Sants. L’Energia el van fer així com així per tornar a Magòria i portem massa anys allà oblidats”.

“UN EQUIP TÈCNIC HA D’ANAR JUNT VAGI ON VAGI”

I ja per acabar, pel que fa al seu successor, Borja López, Lossio opina que “l’equip tècnic ha d’anar junt on vagi. El meu segon va decidir buscar la seva oportunitat i quan li va sortir al Sants i va decidir agafar-la”. Aquest fet, l’ex del Sants el va resumir en que “es podria dir que al futbol les oportunitats estan per sobre dels principis”.

The post “Al futbol les oportunitats estan per sobre dels principis” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol és així, frase gens original, però molt certa i el futbol va condemnar a la UE Sants enfront d’un Olot que va espavilar a temps. Poden buscar les excuses que desitgin, l’empat hagués deixat el xoc en el seu just lloc a falta de 2 partits per a Manresa i Sants i només 90′ per a l’Olot.

Així les coses, bagencs i volcànics es jugaran l’ascens directe diumenge 17 enfront de Peralada (12h) i Vilassar Mar (17 h.), respectivament, amb horaris diferents (altra barbaritat FCF).

ENERGIA AMB EL SANTS-OLOT

Poc es pot salvar del primer període al camp blanc i verd, ja que els dos equips van escollir millor protegir-se que desnivellar el partit amb poc treball per a Uri Antonell i Albert Batalla. No obstant això, qui es va lluir, com sempre, va ser el porter local davant les múltiples aparicions d’aquest trio màgic format per Arranz, Xumetra i el majestuós capità, Eloi Amagat.

Davant, els santsencs van deixar que Cura i el japonès Shota (excel·lent marcatge al Pitxitxi) mostressin tot el seu poder com van fer Raúl, Salamanca i Favio. Una gran intervenció del meta terrasenc a xut de Sergi Arranz va deixar el millor per al segon període.

UNA BOGERIA DE SEGONA PART

En la segona meitat es va trencar tot formulisme amb el primer gol de Moha (52′) a centre de Xumetra. Golàs per a començar el xou perquè arribarien sis minuts d’infart sota una calor d’estiu; primer Arranz s’estavellaria davant Uri en el llançament d’un penal i això va animar als de Tito Lossio.

Zaid (65′) va saber obrir el buit en la defensa visitant com a avantsala d’una extraordinària jugada de Raúl Martínez que va col·locar la pilota des de fora de l’àrea (78′). Si poden, no es perdin aquest 2-1 perquè és meravellós.

A partir d’aquí van començar els nervis i diversos desencerts arbitrals que no justifiquen ni resultat ni expulsions ni bregues. Segons la nostra posició, per darrere d’un assistent molt allunyat de la zona ofensiva visitant, no va entrar la rematada de Villaverde (72′), ja que Uri va estar atent per a buidar dubtes. No obstant això, l’àrbitre osonenc Curiel Riera va fer cas al seu company i va pujar el 2-2.

D’aquí al final i amb el cor en un puny per les dues parts, va arribar la contra de la fe per part de Xumetra i la pena màxima comesa per Badía. Uri es va tirar bé, però el crack de L’Estartit sabia el que havia de fer. Final a una matinal de Divendres Sant amb molta calor i una segona part excel·lent a L’Eenergia.

MANIX MANDIOLA, A LA GRADERIA

Per cert, per segona ocasió consecutiva, l’entrenador de l’Olot, Manix Mandiola, es va veure obligat a dirigir al seu equip des de la graderia. Segons el club garrotxí, l’acord amb Albert Carbó és una realitat, ja que ha arribat a cobrar el seu acomiadament encara que la diferència sobre l”extra’ d’ascens ha fet que l’exentrenador no hagi signat encara

The post Massa premi per a l’Olot a L’Energia appeared first on FutbolCatalunya.com.

El millor que es pot dir, a falta de 6 jornades per al final, és que només la Guineueta sap el seu futur encara que els de Luis Gallego mereixen un aplaudiment majúscul pel seu esforç i presència. Aquest cap de setmana es torna a demostrar que ningú pot treure pit perquè cau molt ràpidament; en el partidàs de la jornada, a Ca N’Anglada, Javi López i Noah van golejar per a un nou triomf del Manresa de Ferran Costa (invicte lluny de casa).

Gols oportuníssims (7′ i 52′) enfront de 10 guerrers d’Oliver Ballabriga, ja que Amantini es va expulsar a la mitja hora. El control dels visitants en la primera meitat va ser espectacular de la mà de Nil Garrido i Marc Martínez amb Puxi de central; d’altra banda, Noah i Javi López era un constant emprenyament a dalt.

MANRESA, OK, LLUNY DEL CONGOST

En la segona va variar el guió i això que els parroquians van patir la lesió d’Ion Vázquez, però tampoc això va frenar l’ímpetu d’un equip fet a mida del seu tècnic. És més, només amb aquesta filosofia garanteixen presència entre els escollits fins a un final on encara no han dit la seva última paraula. Partit dificilíssim per al col·legiat Pol Arenas i els seus auxiliars –José Antonio i Adrià, aplaudiment-, que van treure amb 12 grogues i 2 vermelles.

Atenció a aquest Manresa, amb dos partits menys respecte a l’Olot perquè només miren cap a la primera plaça.

BÉ, VILASSAR; MALAMENT, OLOT

2 victòries locals, 1 empat i 5 triomfs visitants és el balanç final d’aquesta 28a Jornada de la 3RFEF5, amb un total de 18 gols (7 locals per 11 visitants). El triomf manresà destaca com el fan els del Vilassar, Sants, Figueres i Castelldefels; l’últim d’aquest cap de setmana es va jugar a Peralada amb KO per als d’Héctor Simón i deixa als de Peque a 4 punts d’una cinquena plaça per la qual hi haurà una lluita total.

De fet, no són clares ni les cinc primeres places ni les quatre últimes ni la resta de posicions. L‘Olot es torna a deixar un punt (7 dels últims 15) a la seva visita a un Granollers que acumula 2 triomfs i 3 empats mentre el Girona B sembla notar l’esforç. L’equip de Vizuete va caure a La Pobla per un cop de cap del capità Alavedra si bé encara té moltes coses a ensenyar.

MARC RAYO I MOISÈS HURTADO

Clar que un dels personatges es diu Marc Rayo. El doblet del blanc i verd a L’H no sols dóna tres punts als de Lossio sinó que els anima de cara al final. Després de sumar 10/15 punts, els visitants s’han sobreposat al gol inicial de Joel Marín (1′), a la seva repetició (30′) i al penal aturat per Antonell (41′). Vuit minuts li van anar suficients al exvallesà per a fulminar als de Cristian García.

I, a més, Moisès Hurtado i la UEF perquè, després de 8 jornades sense guanyar, el premi es va consumar en un camp molt difícil (segon KO a casa). Espuña (21′) i Urri (36′) van marcar el camí d’una victòria que anima la zona de l’infern.

DOS TRIOMFS LOCALS I UN EMPAT

Només Ascó i Pobla van acabar amb triomfs locals per la mínima mentre en el carrer Girona no van superar el zero a zero Granollers i Olot. Tercera alegria consecutiva per part del conjunt tarragoní (gol de Marcel Meseguer (63′) enfront d’un Vilafranca desconegut, capaç del millor i del pitjor, i triomf de La Pobla contra un Girona B que perd força. El capità local va finalitzar de cap un servei de falta amb precisió per a batre al filial gironí.

The post Javi López i Noah mantenen invicte al Manresa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Deu punts separen al líder habitual de la 3RFEF5 (Olot) del sisè classificat (Peralada) després de la disputa de la primera jornada de les deu últimes, amb descans obligat per al Manresa. Van guanyar Olot, Girona B i L’Hospitalet mentre el San Cristóbal va empatar lluny de casa durant un cap de setmana en el qual el futbol català va cridar ‘NO a la guerra’ en tots els seus camps.

4 triomfs locals, 3 empats i 1 alegria a domicili han estat el balanç d‘aquesta 25a Jornada que va finalitzar amb 11 gols (9 locals- 2 visitants).

UNA JORNADA MÉS

Va reaccionar l’Olot d’Albert Carbó a costa de la FE Grama i ho va fer amb dos gols, obra de Carles Mas (8′) i del ‘pistoler’ Sergi Arranz (92′) –17– encara que els colomencs van merèixer més premi. Dos pals visitants de Solsona (17′) i Angel (38′) podrien haver canviat el desenvolupament del partit.

Assequible sortida a Ascó el pròxim cap de setmana per als volcànics mentre que el grup estarà amb màxima atenció al xoc Girona B-Manresa a Riudarenes; els d’Axel Vizuete van resoldre el derbi a Vilatenim gràcies a un gol de Richmon (81′). L’equip d’Hurtado està molt necessitat de punts i va tenir les seves ocasions però sense fortuna com el xut al travesser de Khalid en el 90′. La vermella al local Espuña (61′) va condicionar.

VALUÓS GOL DE L’HOSPI

D’altra banda, atenció a l’Hospi de Cristian García, ja que segueix entre els cinc escollits a l’ascens; en aquesta ocasió va ser gràcies a un gol en pròpia porta de Pol Gómez (63′). El Peralada d’Héctor Simón va buscar la igualada encara que el porter local Nil va aparèixer sempre a temps. Els riberencs descansaran la setmana vinent.

GOLEJADA DEL VILASSAR I TRES EMPATS

Jornada de pocs gols i 3 empats, ja que Vilafranca, Els Canyars i Narcís Sala van acabar amb un punt per a cada equip. La major golejada es va donar al Xevi Ramon i aconsegueixen la seva segona alegria consecutiva; Pime (22′) va obrir la llauna enfront del cuer Ascó, De la Torre (32′) va donar la tranquil·litat i Soufiane (pena màxima, 87′) va tancar el partit.

Mentrestant, aquest dissabte també es va viure el 0-0 entre Vilafranca i Pobla de Mafumet. Sorprenent 2022 per part de l’equip d‘Ivan Moreno (pendent del partit enfront del Girona), ja que s’han despenjat de la glòria. Clar que la vermella d’Eric Via (66′) –després Moreno i Mestre– va influir per a no trencar aquesta igualada en una trobada amb protagonisme arbitral.

El ‘SANCRIS’ SEGUEIX FORT

El mateix protagonisme que té el San Cristóbal perquè segueix a dalt per mèrits propis i acumula 3 triomfs i 2 empats en els seus últims 5 partits. Un u contra u d‘Abde va poder canviar el signe del partit, però el porter Adri es va lluir i els parroquians van arrencar el seu punt 21 (sobre 36) lluny de Ca N’Anglada). Per contra, el Castelldefels compta tres jornades consecutives sense sumar els tres punts en joc.

El mateix que va ocórrer al Narcís Sala amb un Sant Andreu que va sofrir moltíssim per a salvar un punt. Es va posar per davant el Granollers amb goll de Carlos Cano, de cap, i va igualar Carreón (82′). Els 200 partits de Noguera no es van poder festejar i atenció perquè els de David Almazán queden a 6 punts de la cinquena plaça.

LA UE SANTS NO FALLA

Per baix, val la pena destacar el triomf del Sants enfront de la Guineueta en l’últim partit del cap de setmana. Era una gran ocasió per als blanc i verds i no la van desaprofitar amb gols d’Ivan García (54′) i Guille (89′) per alegria del Tito Lossio.

The post Una jornada més, la Lliga continua igual appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comença la segona volta de la Lliga i el fa amb triomfs importants de Girona B i Manresa enfront de L’Hospitalet i Sant Andreu, respectivament. Tampoc va fallar la UE Olot en visita a Els Canyars i torna a quedar una Lliga irregular per culpa de la maleïda COVID.

Dos partits ajornats (Vilafranca-Vilassar i San Cristóbal-Granollers) tornen a condicionar una competició molt tocada pel virus i pel calendari.

GIRONA B I MANRESA, EXCEL·LENT

3 triomfs locals, 2 empats i una alegria visitant és el balanç d’aquesta 17a jornada que haurà de completar-se pròximament. En resum: 12 gols (9 i 3) i cop considerable de Girona i Manresa per a començar aquest 2022.

Els d’Axel Vizuete van manar a Riudarenes i van demostrar com l’estratègia torna a ser decisiva per a superar a un Hospi que va reaccionar tard. Monjo (48′) i Dawda (74) van fer que el gol de Joan Verdú (82′) no servís per a res encara que poc abans va llançar al travesser un xut Raúl Pérez.

Mentrestant, a Els Canyars, l’Olot sumava el seu quart triomf consecutiu gràcies a un gol de Xumetra (65′) després d’una jugada de Blázquez. Poc abans, un altre pal d’Arranz (57‘) va poder avançar als visitants.

CENTENARI NOAH BAFOE

No obstant això, l’aplaudiment més important és per a Noah Bafoe perquè aquest diumenge va sumar el seu sisè gol per als de Costa, és a dir, el número 100 de la seva història.

L’ocasió escollida enfront de la UE Sant Andreu era immillorable i va ajudar, al costat de Marc García (pròpia porta 5′), Javi López (52′) i Biel Rodríguez (77′) a finalitzar una golejada d’escàndol. Dotzena jornada sumant punts els del Congost que el pròxim cap de setmana van a L’Energia.

RECUPERA FIGUERES

Riudarenes, Congost i Vilatenim han estat els tres triomfs locals. Merescut i treballat el de la UEF, després de tres KO consecutius, enfront d’un complicat Sants que va facilitar una pena màxima de Joel Arimany (24′) i poc va poder fer front a Suaibo (45′).

DOS EMPATS

I perquè hi hagi de tot, dos empats a significar: un a zero (Santa Coloma) i un altre, a un (Pobla Mafumet). Els de Juanma Pons no van poder enfront de la il·lusionada Guineueta que es va estavellar dues vegades al travesser.

Mentrestant, a La Pobla, els locals es van posar per davant en el marcador (Oscar Gómez 29′) però no van saber aguantar l’embranzida del Peralada i va igualar Adrià Casanova (65′).

The post Girona B i Manresa comencen molt fort appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Sants lluirà un mapa dels carrers del barri de Sants en la seva nova equipació per commemorar el Centenari de l’entitat. L’any que ve el club santsenc compleix 100 anys d’història (1922-2022) i ha presentat les noves samarretes que portaran els jugadors i jugadores del club fins que acabi la temporada.

És un disseny que fa un homenatge al barri de Sants i que recupera les tres franges horitzontals primes a l’alçada del pit que havien format part de la samarreta fa dècades. Envoltant la samarreta, hi ha estampat un mapa del barri amb els carrers dibuixats. La samarreta manté els colors històrics del club i llueix el lema “orgull santsenc”.

SAMARRETA, LOGO I MASCOTA DEL CENTENARI

El primer equip masculí estrenarà les noves samarretes el proper diumenge a les 18 h al camp de l’Energia en la jornada onze de Tercera Federació contra L’Hospitalet; a més, el primer equip femení ho farà el mateix diumenge a les 18 h al Narcís Sala contra el Sant Andreu de Segona Divisió.

Per la seva banda, el logotip del Centenari mostra la forma del barri de Sants i té dibuixades tres pinzellades de color verd, així com l’any de la fundació a dalt i l’any del Centenari a baix. Durant la presentació, jugadors i jugadores del club han fet de models amb les noves samarretes: Oriol Antonell i David Cura del primer equip masculí, Isabel Asensio i Laia Cura del juvenil A femení, Àlex Garcia i Joaquín Fedele del juvenil A masculí i Iker Ribas del futbol base.

MARÇAL VILA, EL DISSENYADOR DE LA SAMARRETA

L’autor de logotip i la samarreta guanyadors és l’exjugador del primer equip i del futbol base, Marçal Vila. Vila, apassionat del disseny, reconeix que “dissenyar la samarreta del Centenari era una oportunitat per tenir un impacte històric al club”.

“La idea era fer una samarreta que representés els 100 anys de vida del club” i, per això, va traçar tres línies fines i verdes a l’alçada del pit, fines. Es a dir, com abans, “com les fotografies que hi ha en blanc i negre a les oficines del club”. En paraules de Vila, “el mapa del barri amb els carrers dibuixats és el detall que fa la samarreta especial.

20 GENER: ACTES DEL CENTENARI

En la mateixa presentació, el club ha anunciat els actes que està preparant de cara a l’any 2022 (el llistat complet es pot consultar a les pàgines posteriors). El primer acte serà el 20 de gener del 2022 a la Sala de Plens de la seu del Districte de Sants Montjuïc. El doctor en Història Carles Santacana farà una xerrada oberta al públic sobre l’esport a Barcelona.

D’altra banda, a l’abril hi haurà una exposició a les Cotxeres de Sants. L’objectiu serà explicar la història de la UE Sants a partir del fons documental, de la col·lecció de trofeus, de fotografies i d’altres documents històrics.

El 2022 s’entregarà un trofeu al guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya a l’última etapa, que acaba a Montjuïc, com a reconeixement de la vinculació entre la Volta i la UE Sants.

Finalment, l’acte central del Centenari serà una taula rodona amb la presència de personalitats de l’esport relacionades amb la UE Sants amb la idea que persones que han format part club puguin compartir les seves experiències i històries. També hi haurà un pastís d’aniversari.

ACTE INAUGURAL DEL CENTENARI

20 de gener del 2022 a les 19 h, a la Seu del Districte de Sants Montjuïc.

Servirà per donar el tret de sortida a l’any del Centenari de la UE Sants i ensenyar la feina que el club ha fet i fa. Tant en la promoció de l’esport entre la gent més jove com de representació del barri a tots els indrets de Catalunya.

Comptarà amb una xerrada del doctor en Història Carles Santacana sobre l’esport a Barcelona. També hi haurà intervencions del regidor del Districte, Marc Serra, i del president de la UE Sants, Joan Forcadell.

Estarà obert a les autoritats, socis i simpatitzants i públic en general, sempre que les limitacions de la pandèmia ho permetin.

The post Sants, una samarreta amb cent anys de ressistència appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos gols d’Albertito (7′ i 40′) col·loquen al Sant Andreu a un punt del triumvirat gironí després d’una 9a jornada que es va resoldre amb 5 victòries locals, 3 empats i cap triomf a domicili. En total es van marcar 12 gols locals per 1 visitant.

Aquesta setmana comentava David Aroca a Futbolcatalunya que no seria fàcil puntuar al Narcís Sala i els de David Almazán van sortir per totes. Excel·lent treball dels quadribarrats amb especial aplaudiment per al golejador i per al xaval Marc Domènec qui, als seus 18 anys, va donar un curset de classe i qualitat.

SANT ANDREU, A UN PUNT

Els d’Héctor Simón, que només havien encaixat 2 gols en 7 partits, van rebre 2 més, en només mitja hora de joc, i gràcies. A destacar també el treball del porter local Miguel Ramos.

TRIUMVIRAT GIRONÍ

El KO del Peralada no altera el cap de la classificació encara que s’uneixen al grup Girona B i Olot després d’empatar a El Congost i guanyar a La Garroxta, respectivament. Els de Ferran Costa no van superar el 0-0 inicial i acumulen la seva quarta igualada mentre els d’Axel Vizuete trenquen la mini ratxa de dos partits amb sabor negatiu.

D’altra banda, va reaccionar l’Olot al seu Municipal després del pal de Santa Coloma i el va fer en bona part pel ressorgir de Sergi Arranz, El figuerenc només va necessitar deu minuts per a col·locar el primer (25′) a Enric Puiggròs i el segon (36′), de penal. Zaka (87′) arrodoniria el marcador.

Per cert, un altre equip gironí (Figueres) només va poder arrencar un punt a Vilatenim on encara segueix sense conèixer la victòria. Els de Moisès Hurtado van fer lluir-se al porter visitant Dani Parra i van estavellar una pilota en el travesser (Joel Arimany 73′).

LESIÓ DE XAVI PLUVINS

La jornada es va avançar amb el duel entre Vilafranca i San Cristóbal i la pèssima fortuna per al local Xavi Pluvins amb un fort cop en el nas. El més destacat en el camp va ser una pilota al pal de Pol Via (49′) i Gabri Vidal (va desviar Arnau Riera) i la resposta de Mario Cantí.

Més premi va rebre el Vilassar de Peque que segueix amb la seva ratxa positiva encara que trenca la de cinc empats consecutius. Dani Ruiz (57′) es va retrobar amb el gol i Aleix 66′ va enfonsar a la Guineueta. Atenció als de Nou Barris amb la seva quarta derrota seguida i una vermella a Oscar Muñoz (90′) que pot ser molt cara.

Més atapeït va ser el 2-1 de Els Canyars amb treball excepcional de Sergi Moreno, protagonista en el primer gol, i d’Orellana (92′) que col·loca als mariners al capdavant del grup de descens. La FE Grama va igualar en el 84′ però no va saber defensar la seva renda.

FESTIVAL DE LA UE SANTS

I, finalment, L’Energia. Si algú festejarà aquesta 9a jornada, serà la UE Sants. Segon triomf consecutiu dels de Tito Lossio enfront d’un Granollers renovat que seguirà en zona de descens.

Favio, sempre Favio, va posar l’1-0 (36′), Uri Antonell va detenir una pena màxima (72′), Nico (86′) va marcar un golàs i va arrodonir Raúl (penal, 92′). Festival blanc i verd a deixar el descens a tres punts.

The post El Sant Andreu contra el triumvirat gironí appeared first on FutbolCatalunya.com.

Primera part espessa i sense grans ocasions de gol per cap dels dos equips. Ni el Sant Andreu ni el Sants han pogut imposar el seu ritme al Guinardó i s’han vist arrossegats a un primer temps molt tàctic i poc vistós, en què les defenses s’han imposat als atacs.

Els quadribarrats han començat amb la possessió de la pilota, però els verd-i-blancs han fet una bona pressió i han evitat ensurts a la seva porteria. Guillermo, en un xut des de dins l’àrea, ha tingut l’única oportunitat i ha obligat Rabelo a intervenir per a mantenir la porteria andreuenca a zero.

SUPERCAMPIÓ, UE SANT ANDREU

A la represa, la final s’ha animat. Ambdós entrenadors han canviat sengles alineacions, amb l’excepció d’Ashot. Laborde ha protagonitzat una primera ocasió que ha refusat Arnau (53′) i poc després ha obert la llauna rebent una pilota vertical i definint amb precisió (57′). Just a la jugada anterior, Franco havia provat el primer xut dels andreuencs entre pals, però el porter santsenc l’ha blocat.

Amb el marcador en contra, el Sant Andreu ha intentat empatar el partit, davant un Sants que s’ha defensat amb urpes i dents. De nou Franco ha tingut una ocasió en rebre una passada filtrada d’Albertito, però el xut ha sortit massa creuat (73′).

La jugada clau ha arribat a la recta final. Iván Julián ha vist la vermella en aturar la incursió de Pau Morer a l’àrea, i Sergio Mulero ha convertit la falta en el gol de l’empat amb un xut ras (77′). El Sants ha respost amb un xut de Favio que Arnau, atent, ha enviat a córner, i una altra rematada que ha enviat per sobre del travesser (86′).

La final s’ha acabat sense més gols i s’ha hagut de decidir en una tanda de penals. La tanda de seguida ha somrigut al Sant Andreu, amb l’aturada decisiva d’Arnau en el primer llançament del Sants, de Salamanca.

ALTRA TANDA DE PENALS

Els llançadors quadribarrats (Llamas, Aritz, Franco, Mulero i Morer) no han fallat i han donat el quart títol dels Històrics al Sant Andreu. Mulero, a més, ha estat un dels dos màxims golejadors del torneig i el jugador més valorat.

Una volta conclosa la participació en els Històrics, el Sant Andreu continuarà la pretemporada amb dos entrenaments més abans de rebre dimecres la FE Grama al Narcís Sala en un nou amistós (19:00h).

FITXA TÈCNICA

UE Sants (1): Pau , Shota, David, Mulero, Áxel, Guillermo, Michu, Víctor , Sancho, Juan Carlos i Gabaldón. A la segona part, han jugat Uri, Adrià, Sergio, Raúl, Portero, Badia, Salamanca, Laborde, Iván Julián, Favio i Jordi Sancho.

UE Sant Andreu (1): Rabelo (Arnau, 46’), Aparicio (Llamas, 45’), Ferreira (Vives, 46’), Noguera (Trilla, 46’), Marc Garcia (Argilaga, 46’), Gimeno (Laswon, 46’), Carreón (Albertito, 46’), Domènech (Morer, 46’), Priore (Franco, 46’), Èric López (Mulero, 46’) i Ashot (Aritz, 61’).

Gols: 1-0 Laborde (57’), 1-1 Mulero (77’).

Àrbitre: Sr. Sánchez Rico (del. Baix Llobregat). Ha amonestat Salamanca pel Sants i Llamas pel Sant Andreu. Ha expulsat Iván Julián (75’) amb vermella directa.

Incidències: partit corresponent a la final del Torneig d’Històrics, disputat al Municipal del Guinardó.

The post El Sant Andreu, ‘tetracampió’ dels Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els santsencs han tornat a donar la sorpresa a l’Històrics i s’han imposat al vigent campió Terrassa a la tanda de penals després del 1-1 en els 90 minuts. Els barcelonins no arribaven a una final del Torneig desde 1993, la darrera vegada que van ser campions.

A l’altra semifinal, el Sant Andreu també ha hagut d’esperar als penals per imposar-se a un gran Manresa, després de l’empat a un gol viscut. Els andreuencs buscaran demà el seu quart títol de l’Històrics (2014 – 2007 – 2005).

SEMIFINALS HISTÒRICS: Terrassa 1–1 SANTS

La primera semifinal enfrontava el Terrassa, vigent campió i que milita a la 2a RFEF, contra el Sants, que seguirà aquesta propera temporada a Tercera. El partit ha estat emocionant fins al darrer instant, i els barcelonins s’han imposat a la tanda de penals per ser finalistes i eliminar el vigent campió.

Josu, al minut 14, ha protagonitzat la primera gran acció de perill, amb un retall a la frontal de l’àrea i un xut sec i dur que ha sortit ajustat per sobre el travesser. I dos minuts més tard, Aythami ha marcat el primer gol amb una vaselina suau. Un gol molt estètic per estrenar les semifinals (1-0, m.16).

Tot i el domini del Terrassa, el Sants no ha perdut la cara al partit en cap moment, i ha pogut empatar en un xut de Salamanca que ha impactat al pal (m.40). Amb el marcador favorable als egarencs s’ha arribat al descans.

AYTHAMI I FAVIO, GOLEJADORS

En una segona meitat amb moltes cares noves en tots dos equips, Serrano, que va bigolejar a la fase de grups, ha tornat a deixar mostres de la seva qualitat com en un xut al minut 63 que ha refusat Uri a corner.

Però ha estat el Sants qui ha aconseguit empatar en una acció personal de Favio, que ha definit molt bé per posar màxima emoció en aquesta semifinal. El matx ha anat als penals i el Sants ha pogut celebrar el pas a la final.

Fitxa tècnica:

1 – Terrassa FC: Juanvi, Castillo, Lucas Viña, Álex Fernández (c), Aythami, Adri Lledó, Víctor Morales, Alberto Fernández, Salva, Josu i Alan Picazo. També han jugat Marc Vicente, Ortega, Carlos Martínez, Akito, Joel Priego, Vini, Sergi Serrano, Martí Soler, Pelegrín, Guim Laporta i Padillo.

1 – UE Sants: Pau, Adrià, Shota, Mulero (c), Guillermo, Carlos Sancho, Salamanca, Laborde, Iván Julián, Jordi Sancho i Gabaldón. També han jugat David, Uri, Sergio, Axel, Raul, Michu, Víctor, Portero, Toni, Juan Carlos i Favio

Gols: 1-0, Aythami (m.16). 1-1, Favio (m.81). Als penals el Sants s’ha imposat per 3-4.

Àrbitre: Fernández Quintero. Groga a Favio.

SEMIFINALS HISTÒRICS: SANT ANDREU 1–1 Manresa

El segon partit ha començat elèctric i al minut 3 Juli, en una doble ocasió, ha enviat la pilota al pal, que ha evitat el primer del Manresa. Els andreuencs han començat a contrarestar els bons minuts inicials manresans i s’han avançat en un bon gol de Mulero (1-0, m.20).

El partit ha estat molt dinàmic i amb ocasions per tots dos equips, que aquesta temporada es trobaran a Tercera Divisió. Els manresans, debutants en el Torneig, ho han buscat mitjançant Noah Baffoe, però el resultat ja no s’ha mogut abans del descans, amb avantatge mínima pels barcelonins.

Per part del Manresa han entrat al descans homes importants com Putxi o Darbra, a la recerca d’un empat que els acostés a la final. El partit ha crescut en intensitat, ja que tots dos equips eren conscients del que estava en joc, i els homes de Ferran Costa han premut l’accelerador en el tram final.

Moha ha fregat l’empat amb un xut al pal al minut 77, i un minut després Xavi ha comès un penal clar que ha transformat Javi López (1-1, m.79). Fins al final s’ha vist un Manresa amb més arribada però com en la primera semifinal, han estat els penals els que han decidit el finalista, en aquest cas, un Sant Andreu més encertat.

MULERO I JAVI LÓPEZ GOLEJAN

Fitxa tècnica:

1 – UE Sant Andreu: Rabelo, Llamas, Vives, Noguera, Argilaga, Lawson, Alberto, Morer, Franco, Aritz i Mulero. També han jugat Arnau, Xavi, Vives, Gastón, Domènech, Adri, Carreón, Eric, Marc, Ferreria i Ericson.

1 – CE Manresa: Pulido, Amantini, Álex Sánchez, Noah, Juli, Nil, Biel, Mellado, Aleix, De Sande i Moha. També han jugat Uri Pérez, Javi López, Iglesias, Putxi, Pau Darbra i Florido.

Àrbitre: Bureu Méndez. Groga a Amantini, Franco, Vives, Eric López.

Gols: 1-0, Mulero (m.20). 1-1, Javi López (p) (m.79). Guanya el Sant Andreu 5-3 als penals

La final es juga aquesta tarda de diumenge (18 hores) al Guinardó entre Sant Andreu i Sants.

The post Els Històrics originals es reivindiquen appeared first on FutbolCatalunya.com.

Montse Dot, presidenta del Sants fins al 30 de juny, és la protagonista d’un nou podcast a FutbolCatalunya. La seva decisió de renunciar al càrrec ha causat certa sorpresa. I més, quan el club entra a la temporada del seu centenari.

Però la decisió és irrevocable. Montse Dot repassa en aquesta entrevista els motius que li han fet prendre aquesta decisió. No es desvincula totalment del club, ja que seguirà lligada a la Comissió del Centenari, però prefereix donar un pas al costat.

“Me’n vaig perquè em sento una mica sola a la Junta. Sóc la discrepància i prefereixo apartar-me. Que el vicepresident assumeixi la presidència i que decideixin què volen fer. No és una decisió d’ara, sinó que tot ve des de principi de temporada. L’1 de juliol tindran la meva dimissió a la taula”, afirma Montse Dot.

“SÓC LA DISCREPÀNCIA I PREFEREIXO APARTAR-ME”

La presidenta té clar que ha fet la seva feina correctament i en aquest sentit marxa tranquil·la: “Tenim un tresorer que és una meravella i deixo tots els deutes al dia. Només queden els que ja es venien pagant perquè ha hagut un control exhaustiu, amb el pressupost més baix de tota la categoria”.

I si d’un fet se sent orgullosa és d’haver mantingut al càrrec l’entrenador del primer equip, Tito Lossio, malgrat els dubtes que hi havia a principi de temporada. El temps l’ha acabat donant la raó: “Molts presidents de Tercera m’han felicitat, entre d’altres coses, per la coherència a mantenir l’entrenador”.

“SEREM DEL SANTS TOTA LA VIDA”

El seu darrer acte com a presidenta de la UE Sants serà la seva presència a l’Assemblea de la Federació Catalana, el 30 de juny a Blanes, presidida per un Joan Soteras a qui reconeix la seva tasca. “Tinc clar que portar el control de la FCF ha de ser complicat. Ell ho té més complicat que jo perquè no sabria què fer amb 12.00 euros anuals, la veritat”, respon jocosa.

Tot això i més, en la conversa que manté amb FutbolCatalunya i on l’emoció només li va impedir enviar un missatge final a tota la gent del Sants. Un cop acabada, ens va enviar aquest document de veu que afegim a aquesta notícia, com a complement del podcast que podeu escoltar.

The post “Em sento sola a la junta del Sants” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Europa ha tornat a demostrar que és humà i, mancant dues jornades per tancar aquesta segona fase, els de David Vilajoana van patir la seva tercera derrota aquest curs. Clar que Eric López va disposar de la gran ocasió que va evitar el pal, és a dir, podran cantar el títol de campió al Nou Sardenya enfront del Girona o a Cerdanyola.

De qualsevol manera, els escapolats estan fent una temporada sensacional. Marc Gelmà (18′) va posar l’1-0, DJ (50′) va col·locar l’1-1, màgic Pau Darbra (54′) que va superar a Sergio Fernández i Javi Prats, en pròpia porta, va consumar el 3-1. Els vallesans poden ser els jutges.

L’EUROPA MIRA A LA 2a RFEF

Amb un partit pendent entre Girona i Terrassa, la segona plaça és molt discutida, ja que el Vilafranca no pot pujar encara que sí jugar la promoció. La jugarà? Igualats (44) Terrassa i Vilafranca, 1 punt menys, el filial, i 3 menys, els vallesans, és el panorama actual pel que els de Solivelles ja no poden aconseguir el seu accés directe.

D’altra banda, a Riudarenes, Joel Priego (51′) decidia el partit enfront del Vilafranca després de culminar una contra. Els d‘Iván Moreno, que van recuperar a Toni Casamayor sota la porteria, no van poder amb la il·lusió dels locals que hauran de mirar també als despatxos pel recurs dels egarencs.

Per part seva, el Terrassa va saber patir a Les Fontetes. Cal saber patir i lluitar per a arrencar una cosa positiva encara que aquesta segona fase els de Toni Carrillo noten l’esforç. Alex Fernández (46′) suma el seu segon gol en aquesta fase i va obrir la victòria visitant, no obstant això, Elhadji (73′) va augmentar l’emoció.

I encara sort per als de Juanjo ja que va emergir Arranz (82′) i el ‘pistoler’ manté vives les esperances vermelles.

ALTRA ENSOPEGADA DEL SANT ANDREU

No oblidarà fàcilment aquesta 1a jornada de la segona volta (2a Fase) la UE Sant Andreu que seguirà líder. Sempre va malament una derrota, però els quadribarrats han caigut a la quarta a les mans d’un Castelldefels que segueix i segueix en la baralla.

Amb 6 punts en joc encara, i amb encreuaments directíssims entre els interessats, ningú pot assegurar res. Aquest subgrup D està igualadíssim i garanteix grans emocions fins al segon final.

Sergi Moreno (12′) –sempre gran Sergi-, i el ‘capi’ Joel Coch (60′) van poder amb l’empat de Joan Noguera (36′) al Narcís Sala. No obstant això, els de Cristian són els qui ho tenen millor que ningú.

A 4 punts continuen San Cristóbal i Vilassar (propera jornada), a 5 Manresa i FE Grama i a 6 Castelldefels (pròxim cap de setmana es veuen mariners i colomencs). Aquest diumenge va igualar Òscar Muñoz (p.70′) el 0-1 de Mario Canti (33′).

D’altra banda, Peque i Costa igualaven a zero al Xevi Remon en el quart empat visitant consecutiu tots dos conjunts.

EL SANTS SÍ QUE POT

Un altre gran aplaudiment per al Sants de Tito Lossio. Gran treball el dels blanc i verds enfront d’un Pobla Mafumet esplèndid. Jugar a L’Energia mai és fàcil per a ningú i menys quan les urgències dels locals es mantenen des del primer dia. Guille Torres (8′) i Favio Osorio (71′) van col·locar un 2-0 increïble encara que va aparèixer Oribe (73′) per a mantenir l’emoció fins a l’últim segon.

Atenció a aquest grup per la permanència, amb 6 jornades pendents per a acabar, perquè 18 punts són moltíssims en joc. Ara com ara, Santfeliuenc, Figueres i Sants encara poden somiar amb tot.

Mentrestant, triomf balsàmic del Peralada (Hwang 68′, està en forma) davant el ‘Santfe’ i per a la UEF davant d’una Montañesa enfonsada (Uri Ayala 47′ i Víctor 62′). Finalment, empat, segon de la jornada, a Banyoles entre els locals (Pime p. 37′) i Valls (Torreblanca 73′, pròpia porteria).

The post Tots volen anar amb l’Europa a la 2a RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 26 d’abril de 2021, la Unió Esportiva de Sants va complir 99 anys. Les persones que superen els 50 recordaran una mítica frase d’un dels seus herois infantils de la televisió, el ‘chiripitiflàutic’ Locomotoro: “El secret per arribar bé als 100 anys és cuidar-se molt bé als 99”.

Això és el que li toca ara a un Sants que segueix al seu enèsim exili a l’espera que l’Ajuntament de Barcelona es digni a iniciar la construcció de la que ha de ser la seva residència definitiva, el Nou Magòria. Una espera llarga, amb els equips del club repartits entre L’Energia, La Bàscula i el camp de l’Ibèria. Al mateix districte III, és cert, però lluny de la barriada on es va originar.

SANTS EN LLUITA… ESPORTIVA

Esportivament, són temps d’incertesa a l’entitat, amb els seus primers equips amateur i juvenil en plena lluita per la permanència a categoria estatal. Tant l’equip de Tito Lossio com el d’Àngel Gálvez tenen a les seves mans seguir, respectivament, a Tercera Divisió –la temporada vinent, amb el ‘cognom’ RFEF- i Lliga Nacional Juvenil, però estan suant sang.

“És el Sants que ens arrossega, blanca i verda la senyera. Tots plegats lluitarem, lluitarem”, diu l’himne que, curiosament, aquest dissabte 1 de maig complirà 35 anys. La veu del tenor Josep Rius acompanya la sortida dels futbolistes del primer equip des de la temporada 86-87 i, a tall d’anècdota, també l’inici de la mitja part a les transmissions radiofòniques dels partits a una de les emissores del barri, Sants 3 Ràdio.

Un himne que emociona els socis i simpatitzants del club, malauradament pocs, tenint en compte els habitants del barri de Sants. És cert que vivim en altres temps, però no deixa d’entristir el fet que els equips més propers no rebin el suport que mereixerien, malgrat l’esforç dels qui dia a dia treballen en la seva supervivència. No és només el Sants. D’altres històrics també coneixen aquesta crua realitat.

PRESIDENTA DOT

I al capdavant del club des de fa tres anys –el 15 de novembre en farà quatre- hi ha una de les poques presidentes al futbol català. Es diu Montse Dot i forma part d’una família blanc-i-verda de cor, els Soler-Dot. Ara fa uns anys, en una entrevista concedida a FutbolCatalunya, la Montse ens comentava:  “M’agradaria que a l’any 2022 celebrem el nostre centenari al Nou Magòria”. Un desig que, malauradament, no es farà realitat.

TEMPS MILLORS

La història del Sants recorda que quan va tancar les seves portes el recordat camp del carrer Galileu, l’entitat comptava amb més de 5.000 socis. També hi havia seccions de bàsquet, atletisme, boxa, tennis taula, voleibol i la mítica de ciclisme. Una secció que organitzava durant tants i tants anys la Volta a Catalunya.

Ara amb prou feines s’arriba als 500 associats, els quals ara ja poden tornar a veure els partits del seu equip al camp de l’Energia. Sempre, amb les mesures de precaució per la maleïda pandèmia de la covid-19. Entre ells, una comissió s’està encarregant de perfilar els actes que han de donar rellevància a l’efemèride que es produirà el 26 d’abril de 2022.

De moment toca cuidar-se, com deia Locomotoro. Per molts anys, Sants!

The post Sants: Compte enrere cap el centenari appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb només 19 anys -el pròxim 24 de març li cau la vintena-, Pau Celma Flores ‘Michu’ compleix la seva primera temporada en el Sants i ja ès el protagonista del ‘ball de l’esperança’ del Sants de Lossio. El seu ascens ha estat directe des del juvenil C perquè les necessitats són evidents.

Amb només 8 convocatòries del primer equip, aquest jove davanter ja acumula 7 titularitats i 3 gols (Sant Andreu i Figueres, 2). Pau Celma ‘Michu’ –per la seva semblança física amb el golejador del Rayo i Swansea– apunta bones maneres.

MICHU I ‘MIRA QUI BALLA’

Ho va fer front a la UE Sant Andreu i ho va repetir dues vegades aquest passat diumenge a Figueres. Va sortir en el 46′, va marcar el seu primer gol 10′ després, va tornar a superar a Andrés en el 75′ i amb el seu ball exposava una immensa alegria.

“Així ballem amb un amic quan anem de festa encara que sóc dels quals em cuido molt“, comenta sorprès. Aquest barceloní , que es va iniciar en el Collblanc-Sants, va passar per L’Hospitalet i des d'”infantil de segon any” es va comprometre amb la UE Sants.

“Estic molt content, clar, com tots els companys i el tècnic. És senyal que ens salvarem, ningú ha dubtat mai que ho aconseguirem”, afirma com a resultat de diverses preguntes.

“És la primera entrevista que em fan” admet amb simpatia aquest juvenil amb molt de recorregut per davant.

TITO DEMANA SERENITAT I CAP

Tito Lossio coneix millor que ningú a Michu perquè ho va tenir en el seu primer any de juvenil i li ha seguit molt a prop.

Per aixó diu que “tant de bo pogués ballar dues o tres vegades cada diumenge si és conseqüència d’un gol”, ens compta Tito Lossio, tècnic blanc i verd.

Segons Lossio, “enguany és molt dur amb sis descensos, hi ha equips molt forts i amb gran pressupost; ara es tracta de sumar el màxim de punts possibles”.

Així ho defineix el seu tècnic: “Genera moltes possibilitats, té un bon un contra un, és ràpid en primeres accions i execucions i ha de treballar molt encara”.

Atenció, doncs, a aquest Sants (novè, 17 punts) i als tres partits que queden per a acabar aquesta primera fase perquè rebran a Peralada i Banyoles i la seva única sortida serà Horta (21a).

The post Michu, ‘el ball de l’esperança’ del Sants de Lossio appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ha passat per les millors pedreres de Catalunya (Barcelona, Damm i Girona) per a assentar-se a la UE Sants des de la temporada 2019-2020. Miguel Martínez (20 anys) suma 11 titularitats en el primer equip blanc i verd al punt que el seu tècnic Tito Lossio només parla meravelles del seu treball.

“Al final, s’ha vist reflectit el treball de tota la temporada, nosaltres no hem deixat de creure en l’entrenador i en el cos tècnic i aquest és el premi a la insistència”, afirma Miguel.

Tot això després de finalitzar uns exàmens a la Universitat on prepara la seva carrera de ‘Publicitat i Relacions públiques’.

Miguel està que se surt aquest curs, per això no estranya que el seu entrenador li lloï quan té oportunitat. “Tito des del primer moment que arribi al Sants ha confiat en mi, cosa que li agraeixo molt”, afegeix.

EL SANTS SE LA JUGA SEMPRE

Els tres gols consecutius d’Alex Calatrava, unit al decisiu de Rubi enfront del Sant Andreu, han llançat als de L’Energia amb “el nostre golejador Àlex, la nostra referència ofensiva!. A partir d’aquest moment, “tant de bo que segueixi amb aquesta ratxa”.

Segons Miguel, “crec que, fins al moment, l’equip ha jugat bé i ha competit tots els partits, això vol dir que li posem les coses difícils a tots els equips”.

El Sants sap que “en aquesta categoria qualsevol partit és una final i cal arribar a aquestes últimes 8 jornades més vius que mai”. Per tot això, “la meva valoració és positiva però amb els peus en el sòl. Diumenge que ve a Girona tenim una altra final”.

En resum, atenció a aquest missatge final “per als quals van creure i van apostar per nosaltres i als quals no”, un missatge directe perquè “continuarem treballant per a demostrar-l’hi”

The post Miguel Martínez, el ‘timó’ de la UE Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

27 punts són massa per a somiar amb qualsevol final encara que segur que pocs al Sants van somiar amb tres triomfs consecutius enfront d’Horta, Peralada i, ara, Sant Andreu.

No va marcar Alex Calatrava (notícia!) aquesta 13a Jornada encara que sí que va donar la passada de gol per a Rubi (81′), no obstant això la pena és que l’afició no ho va poder veure en directe. Sí per televisió (BTV). En resum: el Sants desendolla de l’Energia al Sant Andreu.

CERDANYOLA I VILASSAR, ESTEL·LARS

A falta d’aquestes 9 jornades per al final d’aquesta primera fase sembla clar que ningú, ni tan sols Europa i Cerdanyola (líders), poden cantar encara victòria. Sí que poden mostrar orgull l’invicte líder escapolat així com el Vilassar.

Els verds de Toni Carrillo van llançats. Superar a aquest Granollers no és senzill i, encara que es va reclamar un penal per part visitant, aquest Cerdanyola no defalleix mai. Servetti (12′) en la seva primera aparició va marcar, va sortir lesionat Pau Darbra (22′) i, per descomptat, ho va notar l’equip de Solivelles que va enviar un missatge amb enigma.

Els quatre minuts finals van ser elèctrics amb gols per a Dani Muela (85′) i bogeria local gràcies a Marc Jiménez (89′).

Excepcional final dels vallesans com el propiciat pels vilassarencs d’Albert Aybar ‘Peque’. Gran Vilassar (sisena victòria consecutiva) i màxima rendibilitat al gol de Víctor Granero (25′), l’única vegada que Jonatan Morilla ho va permetre.

Els maresmencs haurien de donar les gràcies no sols al Girona B (el seu rival) sinó també al Sant Andreu, ja que els dos sumen dos KO consecutius.

EMPATS PER A ANGOY I SALAMERO

Dels 6 empats que es van donar en aquesta 13a jornada (3 triomfs locals –cap en el subgrup A- i 1 victòria visitant (la del Sant Cristóbal a Nou Barris), cal destacar Feliu i Codina i Vilatenim.

A Horta es va estrenar Jesús Angoy amb igualada a un. Es va avançar Josué Prieto, de penal (14′) i va igualar Alfi (37′) amb un precís cop de cap a servei de falta. Atenció al Peralada amb 6 jornades sense guanyar (no guanyen des del passat 29 de novembre). La setmana vinent toca anar al Narcís Sala.

NINGÚ GUANYA A CASA SEVA

En el subgrup A ningú va guanyar a casa seva. Igualtat al Congost amb estrena per al tècnic de l’Igualada, Carlos López. Noah (7′) va avançar als de Ferran Costa, els blaus van empatar gràcies a Castellano (22′) i va tornar a posar-se per davant l’equip visitant (Cargol 58′).

No obstant això, aquests manresans lluiten fins a l’últim segon i Izan Checa (tot un crac) va salvar un punt (71′) per a mantenir la il·lusió intacta en la segona plaça.

Tampoc van aconseguir guanyar al seu camp Vilafranca, Pobla, Valls ni Montañesa. El líder Europa, que va perdre a Albert González (68′) per vermella, va saber aguantar. El porter Sergio va mostrar el seu poder encara que també ho va fer el seu rival Toni Casamayor.

Atenció als minuts finals perquè es decideixen molts punts. Si no que li diguin a La Pobla i Santfeliuenc; els de Dani Vidal van posar l’1-0 (Morgado 86′), però la insistència blanc-i-blava va generar l’empat (Zaka 89′).

Aquesta constància també va ser clau per a Miki Carrillo i el Castelldefels en la seva visita al Vilar. Xavi Fabra (9′) va posar l’1-0 i va ser Aitor Serrano (87′) qui va aconseguir el quart empat consecutiu dels grocs. El ‘rei de l’empat’ ja suma 5. El pitjor és la lesió de Sergi Moreno amb una fractura de costella.

Atenció especial al proper cap de setmana, 14a Jornada de Lliga: Sant Andreu- Horta i Castelldefels-Terrassa

I ‘LA MONTA’?

Doncs més del mateix. Els nervis s’han instal·lat aquesta temporada a Nou Barris. Això no minimitza el triomf parroquià perquè els d’Oliver Ballabriga es van deixar l’ànima. Passar d’un 0-2 (Mario Canti 18′ i Charles 65‘) a un 2-2 (Segura 73′ pròpia porta i Pedro García 90′) podria enfonsar a qualsevol, no obstant això Chechu (95′) va tancar un gran triomf.

L’anàlisi del segon entrenador local, Carlos Sánchez, diu moltes coses. Escoltin… i la setmana vinent a Les Grases amb Sergio García en l’equip.

The post El Sants desendolla de l’Energia al Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va ser el gran esglai de la matinal al Miquel Coromina de Banyoles. Un xoc amb un rival va deixar ‘fora de combat’ al santnsec David Cura i va haver de ser substituït pel seu company Gerard Batalla (44′). Traslladat a un hospital de la zona, se li va practicar un escàner i ja està en el seu domicili.

Ho confirma a Futbolcatalunya el seu tècnic Tito Lossio. “No va arribar a perdre el coneixement, no veia molt bé, però ja està tot bé. Va ser un salt i va donar cap amb cap amb el rival. Ara ha de descansar i aviat tornarà amb nosaltres”.

David, per la seva part, s’ha limitat a realitzar un únic comentari a través de les xarxes socials. El millor és que ja es troba bé, sens dubte. Agrair l’esforç i l’atenció, com no podia ser d’una altra manera, del CE Banyoles en tot moment.

TITO LOSSIO NO TIRA LA TOVALLOLA

Tito Lossio, tècnic de la UE Sants, creu que “són partits en els que el rival li ho creï, es veu millor i millor i al final gana”. També es podría dir ‘por aguanyar’ i axió diu l’entrenador blanc i verd. “Hi ha moments en els quals es necessita tenir més experiència i als xavals sembla que els crema la pilota a vegades. Ja l’aniran agafant”

La veritat és que va marcar Ot, de penal, i “ens quedem dient ‘i ara?’ Tot això ensenya i la nostra realitat la coneixem i sabem fins on podem arribar. Són xavals joves que han de continuar creixent”.

En resum: “cal saber el que tens i fer un pas més cada dia i les coses sortiran. Dues vegades hem anat per davant en el marcador i ens van remuntar, això cal aprendre”

Tito recorda que “ningú ens ha pintat la cara, ara com ara, es competeix sempre, però…és qüestió d’aprendre”

The post El santsenc David Cura està fora de perill appeared first on FutbolCatalunya.com.

A la històrica entitat barcelonina se li multipliquen els problemes i així va quedar demostrat aquest passat dimarts a l’Assemblea General ordinària del club, peró la UE Sants no vendrà… ara com ara, el seu local social.

Amb un deute que s’acosta als 300.000 euros, la històrica entitat barcelonina intenta continuar ‘viva’ dins i fora del terreny de joc. D’això s’encarrega la seva entusiasta presidenta Montse Dot, la junta i els seus socis.

Amb 40 assistents a la ‘Lleialtat Santsenca’ del carrer Olzinelles –”xifra rècord”- sobre un total de 535 socis, el seguidor blanc i verd va tornar a escoltar uns números que enfonsen a qualsevol. A més, toca retornar “sobre uns 60.000 o 70.000 euros”, afirma la presidenta Dot, que reclama la família del mort president Vicente Bellido.

LA GRAN SOLUCIÓ

Encara que hi havia diversos punts en l’ordre del dia, tot es va centrar en la possible venda del local social del Carrer Riego. Despullar-se d’aquest patrimoni és una cosa que dol a qualsevol i això va quedar molt present. “No ho he vist mai com una solució, no m’agrada aquesta idea i sempre he dit el mateix”, afegeix la màxima responsable de l’entitat.

Clar que els números demostren que desprendre’s d’aquest local podria resoldre un deute que implica retornar quantitats mensuals aclaparadores. Això no vol dir que “no estiguem al dia en tots els pagaments”, destaca Dot qui va complir aquest passat 15 de novembre tres anys en el càrrec.

En qualsevol cas, la gran solució que es va assumir va ser “buscar alguna oferta atractiva. Ja veurem perquè ens quedaríem sense local i això no agrada a ningú”.

I L’EQUIP DE TITO?

Un altre assumpte complicat és el present de l’equip dirigit per Tito Lossio. Dos punts reeixits en set partits implica una preocupació màxima encara que “no es va tractar en l’Assemblea”.

La realitat és que José Gálvez, coordinador del futbol base, i Pep Marguí van exposar els seus projectes i “destaquem la rebaixa del 20% d’un pressupost que enguany anirà als 45.000 euros, tècnics a part”.

L’Assemblea es va tancar amb l’aprovació del ‘Codi ètic’ sol·licitat per la Federació Catalana.

The post La UE Sants no vendrà… ara com ara appeared first on FutbolCatalunya.com.