Des de la temporada 2011-2012 (25 març 2012) no s’han trobat en partit oficial de Lliga els dos equips (Vilafranca – Vilanova) que aquest diumenge tornaran a enfrontar-se. El derbi més calent de la zona, amb menys de 30 km entre les dues localitats, mesurarà les possibilitats de l’un i l’altre.
Els locals de David Vilajoana, vuitens en la classificació amb 19 punts, s’enfrontaran al líder visitant de Lluís Macià, amb 27.

MÉS NUMEROS VILAFRANCA-VILANOVA

Más detallis: mentre els penedesencs han sumat 11/21 punts a casa seva, el Garraf han obtingut 17/21 lluny del Estadi Alumnes Obrers. És a dir, el Vilanova arriba a Vilafranca amb la seva condició d’invicte a domicili, otri al·licient més que afegir a la llista.

Últim partit de la primera volta a la Lliga Elit on es buscarà també campió d’hivern perquè el segon (Vic), que s’enfrontarà al San Mauro, només té un punt menys (26) que el líder.

TRES PREGUNTES A SANTI TRIGUERO

I, per a opinar sobre aquest partidàs entre Vilafranca i Vilanova, ningú millor que la llegenda del futbol català, Santi Triguero. Vilanoví de cor encara que amb sentiments repartits per tot el país, veu així aquest derbi en tres respostes.

Què suposa un Vilafranca-Vilanova?

És el derbi històric i per excel·lència de la ‘Veguería Penedès’ (Garraf – Penedès). A més a més, són els Clubs que han estat històricament en categories més altes. Tot i que ara l’afluència de gent i afició ha perdut moltíssim respecte fa uns anys, tot i que penso que hi haurà un bon ambient.

Quin record tens d’aquest partit?

És un partit on hi ha una gran rivalitat, una rivalitat ‘sana’ però històrica, ja que els vilafranquins han considerat sempre Vilanova com el ‘seu barri marítim’ jejejejeje..

Per tant, el sentiment de pertinença pot ser un factor clau (en aquest cas el Vilanova té avantatge, ja que té 4 o 5 jugadors locals i el Vilafranca no, en canvi, el factor camp pot ser més determinant per l’equip local.

JUGADOR I CAPITÀ DELS DOS EQUIPS

Tots dos són clubs en els quals hi tinc vincles esportius, sentimentals i familiars molts grans!! El meu pare va néixer a Vilanova, la meva mare a Vilafranca. Entre els dos clubs he jugat 18 temporades sent també el capità dels dos equips.

Al CF Vilanova va jugar el meu pare també a 3aDiv. als finals dels anys 60 inici dels 70… Jo vaig jugar-hi 13 temporades, sent el màxim golejador històric del Club i jugant i ascendint des de l’antiga 1a Regional fins a dos Play-OFF a 2aB. I amb el FC Vilafranca va jugar-hi també el meu avi i el meu tiet per part de mare. Jo vaig jugar-hi 5 temporades, ha estat el Club on vaig debutar  com a entrenador l’any passat i com a jugador ‘amateur’ a 1aCat, pujant a  l’antiga 3aDiv. Fent dos Play- Off a 2aB i guanyant el ‘Trofeig Històrics’.

QUIM RECHE, NOU PRESIDENT VILANOVA

Per cert, Quim Reche ha guanyat aquest dijous les eleccions a la presidència del Vilanova i la Geltrú.

The post Santi Triguero ja ‘juga’ el Vilafranca-Vilanova appeared first on FutbolCatalunya.com.

Santi Alvarez, José Solivelles, Arnau Sala, Carlos Ríos, Dani Andreu i, avui, Santi Triguero són els sis entrenadors destituïts, ara com ara, a la Tercera Federació (Grup V).

El Vilafranca, que encara no ha fet oficial el substitut de l’entrenador vilanoví, destitueix també els seus auxiliars Gerard Boira i Josep Maria Marcè.

The post El Vilafranca destitueix Santi Triguero appeared first on FutbolCatalunya.com.

25 anys de futbolistes, més de 40 entrenadors i un registre espectacular de 322 gols donen una experiència afegida important. Santi Triguero (1976) és un entrenador debutant atípic. No titubeja i aprofita totes les vivències al futbol català per ser un llibre obert pels seus futbolistes. Gestionar grups no li ve de nou després de 20 anys sent mestre i 28 entrenant al futbol base i, juntament amb vells coneguts com Gerard Boira, comença una nova etapa al FC Vilafranca. Al degà penedesenc va debutar com a futbolista fa un quart de segle i ara també s’estrena d’entrenador. ‘Triguerinho’ no vol vendre fum ni enganyar a ningú, sinó parlar on toca: al camp. A la Devesa, amb una victòria a l’estrena a Tercera, ja va donar el primer pas.

En quin moment decideix fer el canvi de xip de jugador a entrenador?

Des que vaig deixar el futbol és cert que he tingut alguna proposta, però mai m’havia motivat o m’havia encaixat. Aquest any em va trucar el Manel Ortiz, l’actual vicepresident del Vilafranca i em va fer una proposta. Era una junta nova, un president nou. Foc nou al Vilafranca i la veritat que em vaig engrescar. No mentiré i en el moment que em van fer la proposta el Vilafranca havia baixat de categoria, a la Lliga Elit. Els hi vaig dir que sí independentment de la categoria que fos i després el regal va ser poder competir a Tercera Divisió.

Va acceptar per ser el Vilafranca? És un club especial per Santi Triguero?

Jo treballo a una escola i evidentment s’ha de mirar que hi hagi una compatibilitat d’horaris a nivell d’entrenaments i partits. Vaig veure que seria factible i aquí estic. Evidentment Vilafranca és especial, dels clubs on he jugat hi ha tres especials per mi i un és Vilafranca. Vaig començar a jugar allà jugant de futbolista i la vida ha volgut que també comenci allà d’entrenador.

“VILAFRANCA, VILANOVA I SANT ANDREU SÓN ESPECIALS”

I els altres dos clubs especials quins són?

Vilanova i Sant Andreu. A Vilanova hi vaig estar 13 temporades i jo sóc d’aquí i al Sant Andreu vaig estar tres anys molt macos, amb dos ascensos i on em vaig sentir molt estimat per la gent. Vilafranca per començar la meva carrera al futbol amateur, la meva mare és de Vilafranca i jo vaig néixer allà, tot i que visc a Vilanova. Hi he jugat cinc temporades, amb un ascens i dos playoff a Segona B. Hi ha un plus de sentiment diferent i estic content amb la decisió que he pres.

Després de més de 20 anys amb els caps de setmana ocupats i una petita treva ara hi torna. La seva dona no el vol matar?

Sí, d’alguna manera subtil sí. Al final és qüestió d’organització. Jo tinc dos nens que juguen a la Blanca Subur, doncs imagina l’organigrama que hem de fer. Inclús així, amb aquesta logística, ho hem pogut muntar. Quan un té ganes i il·lusió el temps el treus d’on faci falta.

Com és el Santi Triguero entrenador?

Igual que com a jugador i persona. Porto 20 anys sent mestre a l’Escola Pia, portava 28 anys entrenant al futbol base i tinc una sèrie de valors i d’hàbits que acabo transmetent a les personetes petites o adultes. Intento fer veure als jugadors que allò que els hi estàs transmetent s’ho creguin perquè és el millor tan per ells com per tot l’equip. Pel present i també pel futur, sigui o no Santi Triguero l’entrenador. M’he rodejat d’un cos tècnic espectacular als que conec molt bé i aquestes coses les has de fer amb gent de confiança. Intento aportar unes idees amb una credibilitat prou gran perquè el jugador vagi a mort individualment i amb el col·lectiu.

“ENS HA TOCAT LA LOTERIA ESTANT A TERCERA”

L’acompanya Boira, que també debuta i gent de confiança. Ha mirat més la confiança que el currículum al seu cos tècnic?

Totalment. Quan tu fas una feina amb molta responsabilitat vols que la gent que t’envolti sigui sincera, no que et diguin el que vull escoltar sinó el que realment pensen. Sigui millor o pitjor. Amb en Boira hem jugat 14 anys junts, amb en Josep Maria igual. Som jugadors amb molta experiència al futbol. Siguis enginyer, lampista o paleta si portes 20 anys al sector i passes a encarregat tens una experiència que una persona d’un altre ofici no té. Intentes transmetre i ensenyar sobre les experiències viscudes amb els entrenadors que has tingut. Al futbol tothom vol ser Guardiola i de Guardiola només hi ha un. Amb el Vilafranca ens ha tocat la loteria estant a Tercera i el que hem de fer és gaudir al màxim d’aquesta categoria. Intentarem fer coses maques sabent d’on venim, qui som i on volem anar.

Ara que parlava d’entrenadors quin tècnic l’ha marcat més?

De molts. Dels 25 anys de carrera de futbolista i dels 40-50 entrenadors que he tingut alguns m’han marcat com a persona i futbolista. Els futbolistes són persones, tenen oficis, estan estudiant i tot això s’ha de tenir en compte. No són professionals. Destacaria Jaume Creixell, Manel Moya, Santi Palanca, Lluís Aloy que era una molt bona persona. També Miki Carrillo, Iván Moreno o Marc Cabestany.

“LA METODOLOGIA GUARDIOLA HA FET MOLT MAL”

Santi Triguero, davanter, màxim golejador del futbol català… D’entrenador juga a l’atac o no?

Tot el que és metodologia Guardiola ha fet molt mal. Com deia Jaume Creixell si em fan fer una paella de marisc i em donen chopped i pa Bimbo no podré fer una paella de marisc. Com a molt podré fer un bikini. Hem de ser conscients del que som, estic encantat amb l’equip que tinc i som el que som. Toquem de peus a terra, el pressupost és ajustat i el deute és zero. Hem agafat una barreja de jugadors joves amb poca experiència i amb una il·lusió tremenda i veterans amb ganes de fer coses maques. Què puc fer amb això? Explotar al màxim les virtuts de cada nano minimitzant al màxim les seves mancances. Vull un equip solidari i unit, que faci bé el que fa molt bé i que no cometi errades. Aquest és el Vilafranca de Santi Triguero. Hem de millorar al dia a dia i tot lo altre és vendre fum i a mi no m’agradava que m’ho fessin com a jugador i no ho faig com entrenador.

Ha comentat vàries vegades el tema del procés, de saber qui són i cap a on van. No preguntaré per objectius perquè, com diu, és vendre fum. Però al maig com li agradaria a Santi Triguero que fos el Vilafranca?

Aprofito la pregunta per comentar-te una cosa que vaig comentar a la xerrada prèvia al partit de la Rapitenca. Els hi vaig dir: “Nois, mireu. En circumstàncies normals avui no estaríem al camp de la Rapitenca. Estaríem a una setmana de debutar a la Lliga Elit, que començaria la setmana vinent. Tenim la sort i el privilegi d’estar a punt de competir contra un club de Tercera Divisió. Per tant, primera finalitat durant les 34 jornades que dura la lliga és gaudir cada minut de cada partit. Segona cosa, saber cadascú el que ha de fer. I tercera: quan acabi el partit ens mirem a la cara i diguem que ho he donat tot per tu o per l’altre. A partir d’aquí a la guerra amb vosaltres”. L’objectiu nostre de cara al maig el posarà la feina de cada dia. Al futbol mirar més enllà de dues setmanes és el compte de “la lechera”. Pensar en guanyar aquí, empatar allà i fer números… miau. Humilitat com a bandera i a partir d’aquí gaudir, competir cada minut d’aquest premi que ens ha caigut del cel que és competir a Tercera Divisió i defensar l’escut d’un club amb 120 anys d’història i històric dins del futbol català com és el Vilafranca.

The post “No m’agradava que em venguessin fum de jugador i no ho faig com entrenador” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les enquestes nadalenques de FutbolCatalunya ja han arribat al seu final. A les habituals dels millors de Primera, Segona i Tercera Federació aquesta temporada hem afegit una de nova, la de millor onze del segle. Per a fer-ho es van proposar 44 noms de futbolistes que han destacat de Segona B cap a vall o gairebé amb tota la carrera en aquestes categories. El resultat és un onze espectacular, amb jugadors de diferents categories que per nivell o trajectòria han quedat al record dels aficionats del futbol català.

Sota pals, com no podia ser d’una altra manera, va guanyar el porter més mític del nostre futbol. José Miguel Morales (37,5%) es va imposar a un llistat espectacular de porters amb Marcos Pérez (24,1%), Pau Torres (20,1%) i Carlos Craviotto (18,3%). Morales és el tercer jugador de la història amb més partits a Segona B i va deixar empremta a Terrassa, Sant Andreu i Badalona.

UNA DEFENSA ENCARA EN ACTIU

La línia defensiva, de dreta a esquerra està formada per Óscar Sierra, Àlex Cano, Ismael Moyano i Joan Oriol. El lateral del San Cristóbal va mantenir un frec a frec amb Óscar Rubio – 37,6% a 34,9% – mentre que els dos centrals i el capità del Nàstic van guanyar clarament amb més del 40% dels vots. Cano per la fidelitat a l’Europa, Moyano per una trajectòria tan llarga i exitosa i Joan Oriol per una carrera que segueix sumant èxits mereixen aquests premis.

Tots estan encara en actiu, a diferència del mig del camp. Dos dels tres escollits són jugadors que ja s’han retirat i l’altre no té equip actualment. Gerard Boira va arrasar a l’enquesta del pivot amb un 46,7% dels vots i va quedar per davant de Jordi Matamala (25%) i Piti Belmonte (19,6%). El gran capità del Vilafranca es va retirar el 2021 amb 40 anys i després de 18 temporades i més de 500 partits a Tercera Divisió.

MÀGIA AL MIG DEL CAMP

Per davant hi ha dos interiors amb molta màgia als peus. Un altre capità mític del nostre futbol com Àlex Delmàs es va imposar a l’enquesta més votada a Putxi (24,6%), Juvenal (21,6%) i Héctor Simón (20,2%). Delmàs es va retirar el 2013 com un dels jugadors més importants de la història del CE Europa i després de 25 anys en actiu. Abans de les set temporades al Nou Sardenya el migcampista havia jugat a Granollers, Cardedeu, Sabadell, Premià i Mataró.

L’altre interior és un jugador diferent com Manu Lanzarote. L’ex de Sabadell, Lleida o Sant Andreu va quedar per davant de Pitu Comadevall (26,3%), Víctor Oribe (23,7%) i Monty (13,9%). Lanzarote va guanyar amb un 36,1% dels vots després d’una carrera amb pics molt alts a Sant Andreu, Sabadell o Zaragoza, tant a Segona B com a Segona Divisió.

LA DAVANTERA DELS 800 GOLS

Les enquestes que van ser més clares van ser les de la part ofensiva. Els tres guanyadors van superar el 60% dels vots a cadascuna i no hi va haver cap tipus de discussió. La davantera estaria formada per Enric Gallego per la dreta, Carlos Martínez pel centre i Santi Triguero per l’esquerra. Si sumem els 322 gols de Santi Triguero, els més de 250 de Carlos Martínez i els més de 200 d’Enric aquest és un atac de més de 800 gols!

Pel que fa a la banqueta aquest equip estaria dirigit per un entrenador que no és català, però que ha tingut una carrera brillant a la nostra terra. Miguel Álvarez va ser escollit com el millor tècnic del segle amb un 42,3% dels vots per davant de Manolo Márquez (25,6%), Miki Carrillo (18,9%) i Puchi (13,2%).

SANTI TRIGUERO, MVP DEL SEGLE

Un cop finalitzades totes les enquestes es va proposar una última per a escollir el millor jugador del segle al futbol català. Els candidats eren José Miguel Morales, Enric Gallego, Carlos Martínez i Santi Triguero. El guanyador, finalment, va ser el davanter de Vilanova, el màxim golejador del futbol català i que també va ser internacional absolut per Catalunya.

The post L’onze del segle del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ha estat una de les notícies dels darrers dies. Gerard Boira tanca una llarga trajectòria al món el futbol. Ho fa després de defensar la samarreta del FC Vilafranca, a Tercera Divisió, amb un ascens no consumat per la filiació amb el Lleida Esportiu.

Els membres de la Redacció de FutbolCatalunya buscàvem quina seria la millor manera d’homenatjar aquest futbolista. I vam prendre la decisió de cedir la ploma a una de les persones que millor el coneixia al terreny de joc i també fora d’ell, el gran Santi Triguero.

‘Triguerinho’ està aquests dies molt atrafagat en campus estiuencs, ensenyant el que sap als joves futbolistes. Malgrat això, ens ha dedicat una estona per expresar, amb les seves paraules, què ha significat per ell Gerard Boira.

BOIRA, SEGONS TRIGUERO

Que dir de l’amic Boira?

Doncs que ja era hora que es retirès!… Hahahaha! Ho dic mig en broma perquè ja fa anys havia dit una o dues vegades que es retirava i no ho va fer. I els amics sempre hem fet broma amb ell d’aquest tema!

Ara seriosament, es retira un gran i molt bon jugador, la Tercera Divisió li quedava petita. Per mi tenia qualitat per jugar més amunt sobradament.

Ell i jo tenim un vincle molt especial, ja que hem jugat 12 ó 13 temporades junts (Vilanova, Gavà, Vilafranca i selecció catalana amateur). Una amistat i complicitat de fa anys amb ell i la seva família que va més allà d’un camp de futbol!

I quan jugavem, només amb la mirada sabiem on la volia un i on l’esperava l’altre.

Els partits es guanyen, s’empaten i es perden… les estadístiques queden per sempre. Diuen que el futbol no té memòria… i jo sempre he matisat que són algunes persones del món del futbol que no tenen memòria!

El millor d’aquest esport?

Les amistats com la del Gerard Boira!

Enhorabona per la teva gran trajectòria! Té molt i molt de mèrit! Ha estat un plaer ser el jugador amb el que més temporades junts has jugat!

Abraçada de gol, amic (com tantes vegades hem fet rient i comentant la jugada). Segur que el Miquel (el teu pare) estarà orgullòs de la teva trajectòria, tant o més com jo ho estic jo d’haver jugat amb tu tants anys!

Sort i encerts en aquesta nova etapa, amic Boira!

The post Boira, el millor soci appeared first on FutbolCatalunya.com.

SANTI TRIGUERO @SantiTriguero11

La situación és molt complexa i nova per a tothom. Constantment estem reben informacions per part dels mitjans, sense aclarar del tot cap protocol ni manera de fer en cas d’algun cas positiu. Això pot generar més dubtes als jugadors/es, famílies, nens/es i tot el col-lectiu del món docent, del futbol o de qualsevol entorn. Sembla que hi ha una consigna clara tant a l’escola com al futbol:

“Els grups han de ser estables i ‘portar mascareta, rentat de mans, distancia de seguretat i mesurar temperatura’. Com ho podem interpretar això? Hi ha molts dubtes quan et trobes la realitat del día a día, tan a l’escola (quan comenci el día 14) com a qualsevol equip o categoría de futbol de Catalunya.

Tots els grups estables de l’escola són diferents als grups estables de cada entidad, club o activitat extraescolar. Com ho controles, això? El protocol de la FCF ens fa signar un full d’autorresponsabilitat cada 15 dies… però no ens fans proves ni cap tipus de test. Será suficient per controlar-ho tot? El tems dirà

APLAUDIMENT PER AL CF IGUALADA

Cal i vull destacar l’actuació del Protocol del CF Igualada al saber el positiu d’un jugador del primer equip masculí fa uns diez.

Una gran responsabilitat i manera de fer, actuar, molt clara i transparent en tot momento per part del President del club Sr. Jorba, la seva junta directiva i tota la plantilla i cos tècnic.

Sabem o intuim, que un cop comenci l’escola el proper 14 de Setembre i es posi en marxa tot l’engranatge del futbol amateur, base i totes les activitats extraescolars (esportives o no) hi haurà ccasos de ‘positius’ segurament.

Per tant, com entenc que ha fet molt bé el CF Igualada i faran molt bé tots els clubs i entitats esportives de Catalunya que els hi pugui aparèixer algun cas. No veig cap altra via posible que apel.lar a la responsabilitat individual i col.lectiva de qualsevol club/entitat pel bé d’aquest club/entidad en qüestió, però també pel bé nostres, dels nostres i de tots/totes la población en general.

Professionalitat, solidaritat, responsabilitat, ética i empatía per sobre de qualsevol interés personal o de club.

I que quedi clar que només és una opinió amb la máxima humilitat

SALUT a TOS/TOTES

SANTI TRIGUERO
Mestre E.F.
2n Entrenador CF Igualada

The post Santi Triguero, el mestre del futbolcat appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Quan acabi l’any, em faré un plantejament”. Aquesta era la resposta que donava sempre quan, ja passats els 40 anys, a cada entrevista era un clàssic preguntar-li per la retirada. I ara, acabada –o gairebé- la temporada 2019-2020, Santi Triguero ha decidit posar el punt final a una trajectòria que es recordarà sempre. És el comiat –damunt el terreny, no del futbol- d’un davanter de llegenda.

Un missatge a les xarxes socials publicat a les 12.51 obligava a un imaginari ‘pareu màquines’ a totes les redaccions dels mitjans dedicats al nostre futbol. Un emotiu missatge, amb una foto feta “abans d’ahir’, quan Triguero era un aspirant a futbolista, i amb una decisió que un dia havia d’arribar però que, davant la seva longevitat futbolística, costava de païr. Perquè mai no es va rendir.

Nova etapa, nous reptes!⚽️ #futbol #futbolcat #futbolcatalunya #keepgoing #seguim pic.twitter.com/O0wncpflMu

— Santi Triguero Blanch (@SantiTriguero11) June 20, 2020

Agraïments de Santi a tothom, en especial a la gent de l’Igualada, club on posa el punt final a una carrera de més de 25 anys. I, com no podia ser d’una altra manera, a la seva família. “La meva dona no es diu Lourdes. Es diu ‘Santa Lourdes’ per la paciència que ha tingut amb mi”, explicava al nostre company Jordi Mestres temps enrere, en una de les moltes entrevistes que ha concedit a FutbolCatalunya.

I amb la Lourdes, els seus fills Guillem i Santi, els hereus d’un futbolista que té l’honor de ser el màxim golejador català de tots els temps, superant Tamudo.  Perquè la carrera de Santi Triguero ha estat lligada al gol a tots els equips on ha jugat. 322 gols oficials, que es diu aviat. I més de 500, si sumem els aconseguits en amistosos. Va ser coleccionista de trofeus al màxim golejador.

Una llarga carrera

Repassar la seva carrera és llarg.  Sant Bonaventura de Vilanova fins a aleví. Blanca Subur –el recordat ‘americano’ Josep Pascual el coneixia molt bé-  fins a juvenil . I després de la fase de formació, Vilafranca, Nàstic, Roda de Barà, Sitges, Vilanova, Sant Andreu, un altre cop Vilanova,  L’Hospitalet, Cornellà, tercera etapa al Vilanova, de nou Sant Andreu, quarta etapa al Vilanova, Gavà, cinquena i darrera etapa al Vilanova, segona etapa al Vilafranca, Castelldefels, una incursió al futbol andorrà a les files de l’Inter Escaldes d’Andorra i Igualada.

En altres paraules, catorze samarretes diferents, a les quals s’ha d’afegir una de molt especial, la de la selecció catalana. L’amateur i també l’absoluta, en un partit que sempre recordarà contra Argentina al Camp Nou, després de substituir Jonathan Soriano. D’aquell dia, l’única espina que té clavada és no haver canviat la samarreta amb Messi per ‘culpa’ de Piqué.

Especialista en ascensos

Sis ascensos de categoria formen part del seu currículum. L’últim, l’any 2005, amb un Sant Andreu on, l’any 2000, ja va contribuir a l’ascens a Tercera després del seu pas per la Primera Catalana. Però aquell 2005 va ser especial. Santi mai no oblidarà el viatge de tornada des de Mazarrón, al partit d’anada de l’eliminatòria final, pensant en aquell penalti al temps d’afegit que el porter local, Navarro, li va aturar. Tothom l’animava, però ningú no el podia consolar. El partit va acabar 2-1, però a la tornada, al darrer partit amb gespa natural al Narcís Sala, el Sant Andreu va remuntar 2-0 i 15.000 persones van celebrar un esperat ascens. Triguero era la viva imatge de la felicitat.

Sempre  amb els peus a terra i seguint els consells del seu pare, en Santi va fer camí a dins i a fora dels terrenys de joc. Mestre al camp pels més joves que compartien vestidor amb ell… i també a la seva vida laboral, on exerceix com a professor d’Educació Física. I ara vol seguir aprenent, però a la banqueta. A la temporada 20-21 el veurem com a segon entrenador, a les ordres de Marc Cabestany a l’Igualada.

Com no podia ser d’una altra manera, les xarxes socials es van omplir d’elogis cap a la seva figura, arribats de jugadors, entrenadors, seguidors, presidents i clubs de futbol de tot el territori. Un primer homenatge que s’ha de quedar petit davant el qui l’hauria de retre el futbol català quan tot torni a la normalitat després de la pandèmia del coronavirus. Amb 43 anys, vuit mesos i setze dies, Santiago Triguero Blanch diu adéu al seu número 11. “No és un punt final, sinó un punt i seguit”, assenyalava en el seu missatge públic. Geni i figura del #futbolcat.

The post El darrer xut del mite Santi Triguero appeared first on FutbolCatalunya.com.

El davanter de l’Europa i Pitxitxi exclusiu de Tercera Divisió, Jordi Cano, té una nova ocasió (que poden ser dues) per a augmentar el seu actual compte de 18 gols en els 26 partits de competició que va disputar abans de l’aturada. El davanter barceloní, que ha aconseguit el seu màxim rendiment en el Nou Sardenya, i que té molt clar el seu futur (més que possiblement, Badalona) té al seu actual equip com a única referència en aquest final de temporada accidentat.

Amb els tres màxims golejadors (Cano, Arranz i Salinas) en el play-off, aquesta diferència de tres gols de l’europeista poden definir aquesta posició de privilegi que en aquests últims deu anys ha reunit noms gloriosos. El crack es diu Marc Mas amb 30 dianes en 37 partits de Lliga; l’actual futbolista del GIG Sundswall suec va aconseguir aquesta estrella en la temporada 2015-2016 amb 14 més que el canari del Vilafranca Aday Benítez i el gambià Eldhadji, llavors en el Cerdanyola.

El segon lloc dels especialistes el continua posseint l’andorrà Carlitos Martínez amb 26; el llavors atacant olotí li va treure 3 al ‘verd’ Enric Gallego i 4 a l’escapolat Javi Sánchez Camacho amb 22 en la 2012-2013.

Amb 24 gols apareix un habitual com és l’hospitalenc Manuel Expósito Salinas (24, 31 partits) en un pols entretingut amb Arranz, ja que en la 2018-2019 l’andalús de l’Hospi li va treure 7 d’avantatge mentre que ara és a l’inrevés i l’egarenc li treu dos amb un partit més disputat. En qualsevol cas, la trajectòria dels dos és impressionant.

Tenen 21 en el seu caseller personal dos especialistes: el mite Santi Triguero i Manel Sala. L’actual punta de Les Comes va sumar dos Pitxitxi consecutius en les temporades  2014-2015 (21 en 37) i 2015-2016 (21, 37 partits, compartit amb Marc Mas-Peralada) mentre que l’osonenc, ara tècnic del Manlleu, se’l va emportar en la 2013-2014 amb 31 duels, dos menys que el segon, un emergent Ernest Forgas, en 33 amb el Rubí i 1 més que JSC .

El primer golejador d’aquest TOP-10 (2010-2011) va ser Melo (20, 38 partits) en un Cornellà que, a poc a poc, s’ha guanyat un lloc habitual a Segona B; eren temps en els quals Dani Planagumà sumava 19 (Manlleu) i  Miguel (16, Amposta). A la 2011-2012 l’osonenc marcava diferències (21 gols), Bakary (20) i Carlitos (20, Terrassa)

L’especialista amb números més baixos, encara que li va servir molt a l’uruguaià i a l’Hospi (2017-2018) per a ser tercer, va ser Pedro Javier Manzi. 17 gols en 29 xocs van ser més que els 14 d’Arranz i els de Manolo Raíllo (Europa).

Segons la mitjana que es pot establir sobre la base de 38 partits de competició, si així s’hagués pogut acabar la fase regular del Grup V de Tercera, Jordi Cano podria haver acabat amb 26’3 gols després d’aquesta xifra de 18 en 26, però sempre quedarà com a hipòtesi. La realitat és que ara l’europeista pot augmentar aquesta marca enfront del Terrassa. Difícil serà, però no impossible.

The post Oportunitat d’or per a Jordi Cano appeared first on FutbolCatalunya.com.

SANTI TRIGUERO @SantiTriguero11

Estem sota una alerta i pandemia del Coronavirus extraordinaria i nova per tots nosaltres. No només de país sinó a nivell mundial … Si la gent personalment i individualment no posem conciència i fem cas al que ens diuen els metges i professionals del sector les conseqüències del Coronavirus pot colapsar els Hospitals i podria ser un problema molt més greu del que ja és. Ara toca confinarse a casa i no anar a llocs amb aglomeracions de gent o llocs que no siguin necessaris i respectar les normes de seguretat.

A nivell esportiu no podem entrenar ja que com tots sabeu la ciutat d’Igualada i altres poblacions de rodalies ha quedat confinades!!…

Vull aprofitar per donar suport, molts ànims, molta força, positivisme i paciència a tots els meus companys, directius i gent de la família del CF Igualada i a totes les famílies d’ Igualadins/es i gent de l’Anoia!!

Al quedar tots els entrenaments i partits aplaçats el Toni (Preparador Físic) i el Marc (míster), ens han enviat una feina personalitzada a realitzar cada setmana que duri el confinament!!… En el meu cas aprofito les hores del dia i zones de Vilanova i la Geltrú on pràcticament no hi ha gent o que no em pugui creuar amb ningú o si ho faig sigui molt de tant en tant per anar a còrrer i fer la rutina i la feina que ens han manat…

Tot i no saber quan tornarem a jugar i entrenar amb normalitat ( jo crec que va per llarg el tema). El primer és LA SALUT DE TOTHOM i ara toca això… però jo soc responsable de fer aquestes rutines per intentar mantenir una línea de treball i forma física per quan poguem tornar a jugar i entrenar amb tota normalitat.

A mi no em costa fer-ho ja que ho tinc interioritzat (ho he fet tota la vida). És una qüestió d’hàbits i valors que vas adquirint per la teva forma de ser, viure i veure les coses, tot objectiu té un esforç i treball darrera, jo he estat educat així.

Si els meus companys d’equip i la gent jove de 20 o 20 i pico d’anys ho fan?.. Jo sempre he pensat, que al final un treballa i fa les coses per un mateix, que a la vegada repercuteix i ajuda a un colectiu també ( quan parlem d’un equip de futbol). Per tant si no fan el que toca és cert que perjudica a l’equip, però el principal perjudicat i a qui més enganya és a ell mateix!!…

Jo tinc il.lusió i ganes com el 1r dia encara ( quan em faci mandra plegaré)… Però jo, avui i cada dia faré la rutina i feina que toca!!

Avui per exemple era un treball de prevenció (fet a casa)+ treball de força de tronc superior (fet a casa) + força de cames ( fet a casa pujant i baixant les escales del pis quan no hi havia veïns) + treball de capacitat aeròbica amb Hiits de canvis de ritme amb diferents intensitats ( zona platja de Vilanova a l’exterior amb poca gent) + estiraments (a casa). Tot això evidentment complementats per uns bons hàbits d’alinentació i de vida en general!!

Però sobretot que quedi clara una cosa!!.. El més important és la SALUT DE TOTHOM…. el demés és secundari!!!

The post Santi Triguero: “El primer es la salut de tothom” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Santi Triguero no ha viscut un 2019 senzill a nivell esportiu. L’experiència a Andorra, a l’Inter Escaldes, va desencadenar en un estiu complicat. La seva edat de 43 anys va provocar que molts equips es fessin enrere a l’hora de trucar-lo. Només va tenir ofertes de Primera Catalana i alguna de Tercera Divisió, però molt llunyana de Vilanova i la Geltrú, on resideix i treballa com a mestre. Miki Carrillo li va obrir la porta del Castelldefels per a fer la pretemporada i ell, pel seu compte, anava a córrer dos dies per setmana per compensar la falta de ritme competitiu. L’esforç, finalment, va tenir premi. L’Igualada el va trucar i a l’equip de la capital de l’Anoia el juvenil Santi Triguero ha recuperat el gol i el somriure.

De fet, ja n’ha marcat 3 aquesta temporada que augmenten la seva xifra realitzadora a 322 gols en tota la seva carrera. “Estic bé, gaudint com un Juvenil i m’ho passo genial. Llàstima que no vam puntuar contra l’Horta, perquè ho mereixíem amb escreix”, comenta el vilanoví.

Camí dels 44 anys i després de superar una lesió greu de sis mesos de baixa, Triguero explica el seu estiu: “No em trucava ningú, només algun equip de Primera Catalana. A l’agost el Miki Carrillo em va oferir fer la pretemporada amb el Castelldefels i al Setembre em volia signar, però no tenia fitxes disponibles. De Tercera em va sortir la opció de Banyoles, però era molt lluny i no era compatible. A finals de Setembre-Octubre em va trucar l’Igualada i aquí estic”.

Un estiu deficitari, però profitós

Triguero agraeix a Miki Carrillo la oportunitat de fer pretemporada amb el Castelldefels. Fins i tot, el tècnic li va prometre un lloc a l’equip en cas de donar una baixa. Tot i això, al no formar part de la plantilla, “tot l’Agost i Setembre no tenia fitxa ni sou i a mi em costava calers anar a entrenar. Uns 300 euros cada mes en peatges i benzina”.

L’edat, en aquest cas, ha estat un impediment, ja que “amb 43 anys la gent és molt reticent a signar-te. La gent que em coneix sap que això del DNi és només un document. Si un es cuida i a nivell mental i físic està bé és el que interessa. Estic jugant, tinc la confiança de l’entrenador i gaudeixo al camp”.

Tres gols així ho demostren. Santi Triguero, a més, s’ha tret el tercer nivell del curs d’entrenador i va tenir alguna proposta de banquetes, però encara “penso com a jugador”. Un futbolista irrepetible, amb devoció per aquest esport i que vol seguir golejant perquè “el DNI és només un document”.

The post 322 vegades Santi Triguero… i sumant appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

“Feliç i gaudint de cada partit, cada minut com un juvenil i com si fos l’últim!!.. Seguim amb la pretemporada i esperant proposta… Avui victòria i 2 golets com l’amic”. Aquest va ser l’últim missatge que va penjar en el seu compte de twitter el vilanoví Santi Triguero.

A punt d’iniciar la seva vintena (repetim: vintena!!) temporada en Tercera Divisió, admetia públicament aquesta situació d’indecent ostracisme per a un extraordinari futbolista dins i fora dels terrenys de joc. Sembla que va ser ahir quan es festejaven els seus 300 gols oficials

Als seus 42 anys, detall que mereixeria tots els elogis del món, i amb el gol com a millor company de viatge, cap equip de Tercera creu que pot aportar res, ni tan sols coneixements perquè els gols, com durant tota la seva vida, li ‘cauen’. De fet, aquest passat dimecres va marcar dos i va donar una assistència en els vint minuts que el seu tècnic Miki Carrillo li va oferir i gràcies als mariners perquè li ofereixen l’oportunitat d’entrenar amb el grup.

Les seves dades traurien els colors de molts entrenadors i de tots els secretaris tècnics de Catalunya. 319 gols en partits oficials, prop dels 500 si comptem amistosos i tornejos abans d’afrontar la seva 20a temporada en Tercera, categoria en la qual ha jugat des del 2000 amb sol tres excepcions (Vilanova) en Primera Catalana. Gairebé 700 partits entre 2aB, 3a, 1a Catalana, més de 800 oficials en totes les competicions. A ningú del futbol català se li oblidarà la seva presència en un llunyà Catalunya-l’Argentina (2008) quan va jugar 16′ minuts al Camp Nou com a única representació del futbol amateur català.

I, ara, què?, això és el que li plantegem a SANTI TRIGUERO en QUATRE PREGUNTES

Feliç i gaudint de cada partit, cada minut com un juvenil i com si fos l’últim!!.. Seguim amb la pretemporada i esperant proposta… Avui victòria i 2 golets com l’amic @Aumatell #pretemporada @uecastelldefels pic.twitter.com/GhTsJE5LRh

— Santi Triguero Blanch (@SantiTriguero11) August 21, 2019

Llegir aquest twitt “esperant proposta” sona a bufetada per a molts secretaris tècnics i molts entrenadors del futbol català. Si a vostè amb més de 400 partits en Tercera no se’l rifan, què busquen ara els especialistes del nostre futbol??

En primer lloc permetim que el corregeixi… Són quasi 700 partits a 3aDiv i Playoff a 2aB… I en total més de 800 partits oficials en totes les competicions. Què busquen els especialistes del nostre futbol??… Ho hauria de preguntar a ells… Però jo tinc molt clar tant com a jugador en actiu i el dia q sigui entrenador que al meu equip hi haurà tant jugadors joves com jugadors veterans … El que aporta un jugador veterà a nivell de vestidor per la seva professionalitat, bons hàbits i bons valors ( pq sinó no estaria en actiu) com exemple amb els companys, cos tècnic, àrbitres, etc…

Crec que és d’un valor que això no es pot pagar amb calers!!… Sempre ha sigut així… i penso que és bàsic per la bona estabilitat i objectius d’un equip!!.. Aquesta frase que dins un vestidor “tots són iguals” considero que és una frase totalment falsa!!.. Un veterà mai pot ser igual q un nano q surt del juvenil… Només per l’experiència i el referent q pot ser i el q pots aprendre d’ell… mai pot ser igual!!.. Hi ho dic així perque jo també he sigut juvenil i jove.

Perque la gent és reticent a fitxar-nos??…A mi no m’agradaria generalitzar però hi ha molta gent que pel fet de no haver jugat mai a futbol o poder per temes d’egos o simplement per un tema d’idees, no sé li hauria de preguntar a ells. Ja li he dit que jo ho tindria molt clar el que faria!!!

Tenir 43 anys dol o és un orgull?

Amb quasi 43 anys (els faré al Octubre)… i la que seria la meva 20a temp. a 3aDiv… i la 25a temp. com Amateur evidentment és un Orgull… i més jugant de davanter que et valoren pels gols (és el que més costa i més es paga al futbol sigui la categoria que sigui ) per tat super orgullós de la meva edat…I més competint a aquesta categoria tant exigent… Només cal mirar quants jugadors amb aquesta edat i no sent porter (amb tot el carinyo als porters i al meu amic José Morales) hi ha a aquestes categories!! Costa moltíssim… i la majoria de gent no és conscient del sacrifici que comporta!!… Però el treball la il.lusió i les ganes de moment em fan que segueixi esperant alguna proposta que em faci gaudir del futbol.

Igual pensa més d’un que hauria de pagar per jugar….

Sí sí, jo ara per ara puc seguir entrenant i jugant partits de pretemporada amb UE Castelldefels i seguint fent gols, jejeje, a veure si algú confia en els meus serveis encara!!!…( Tot i que també m’he plantejat l’opció d’entrenar (tinc el Nivell 3) o entrar a algun Cos Tècnic d’un equip i aportar i aprendre en tots els sentits, però de moment encara em sento jugador). Vull aprofitar per agrair a en Miki Carrillo la total confiança i disponibilitat que sempre m’ha mostrat en tots els sentits.

Exemple dins i fora del camp, mestre en l’institut i exemple en qualsevol vestuari (ara al Castelldefels marcant gols de pretemporada), quin seria el seu missatge per a ser imitat i que les carreres dels jugadors es poguessin prolongar com la seva??

El meu missatge cap als joves és que es fixin i tinguin predisposició sempre per aprendre de ‘bons referents’ perque al cap i a la fi tothom sap de futbol i tothom també sap donar consells (el difícil és fer-ho o predicar amb l’exemple, no només dir-ho), per tant la clau és saber escollir de qui ve aquest consell i aquest aprenentatge!!.. Per poder agafar aquesta informació i saber-la aplicar i introduir en l’aprenentatge i la progressió d’un mateix… El problema és que la societat actual porta a la gran majoria del jovent a pensar que ho saben tot de tot, quan la realitat és totalment la contraria. Però al final tot recau al mateix punt: Bons hàbits i bons valors però no només explicats , sinó exemplificats pel referent en qüestió ( i això és el més difícil).

A partir d’aquí creure en un mateix i esperar que algú altre comparteixi les teves idees, manera de fer, pensar, que confiin en tu i que factors “externs” com les lesions, novios/es, estudis, feina, família, etc. flueixin correctament. Tot influeix però també tot depen de la predisposició d’un mateix!!

(¿)

En fi: Segueixo treballant, segueixo divertint-me, competint per veure si algú confia…

The post L’increïble ostracisme del mite Santi Triguero appeared first on FutbolCatalunya.com.

La notícia ha saltat aquest dilluns a les xarxes socials i s’ha confirmat oficialment cap al migdia. Un dels futbolistes més coneguts del futbol català, Santi Triguero, deixa el Castelldefels per ser la nova aposta de l’Inter Club Escaldes, equip de la màxima categoria del futbol andorrà. El davanter de Vilanova i la Geltrú afronta, als seus 42 anys, la seva primera experiència fora de Catalunya.

Triguero vestirà la samarreta interista –amb els mateixos colors que l’Inter de Milà- i podria debutar a la Lliga Multisegur Assegurances –així s’anomena la Primera Divisió andorrana- a la propera jornada, que es disputarà diumenge vinent (16.00 h.) i on l’equip d’Escaldes actuarà com a local contra el FC Encamp. Aquesta competició, on prenen part vuit equips, consta de tres voltes amb play-off final i el campió té dret a jugar la fase prèvia de la Champions League.

El davanter, que lluirà el dorsal 18, coincidirà a l’Inter amb vells coneguts del futbol català. L’equip d’Escaldes, que entrena des d’aquesta temporada qui va ser porter del Nàstic Adolfo Baines, compta a les seves files amb l’exporter del Palamós Bayona, qui fou davanter del Balaguer Genís Soldevila o un il·lustre veterà internacional andorrà amb passat al futbol català com és Ildefons Lima.

IL·LUSIONAT

A Santi Triguero encara li queda molt de futbol, malgrat el que posi el seu DNI. La de l’Inter Club Escaldes serà la tretzena samarreta de club que defensi. Catorzena, si comptem la de la selecció catalana absoluta, amb la qual va jugar un partit contra Argentina, el maig de 2008, tal com apareix reflectit a l’informe que al seu dia es va realitzar al blog Trayectorias de Fútbol.

Format al St. Bonaventura Franciscans i a la Blanca Subur, va debutar com a amateur al FC Vilafranca, la temporada 95-96 a Primera Catalana. En aquest club ha estat en dues etapes. La darrera, entre 2013 i 2017, culminada amb dues promocions d’ascens a Segona B sense èxit final. Nàstic, Roda Berà i Sitges van ser els equips, abans d’enrolar-se per primer cop al CF Vilanova de la seva vila natal, el  1998. D’allà, al Sant Andreu, en la primera de les seves dues etapes, quan l’equip andreuenc estava a Primera Catalana i on va viure l’ascens a Tercera.

Entre 2001 i 2003, ‘Triguerinho’ va viure una trajectòria moguda, ja que va canviar quatre cops d’equip. Sant Andreu, Vilanova, L’Hospitalet, Cornellà i de nou Vilanova, on va iniciar una cursa fins al 2010 amb només un interval, la temporada 2004-2005, quan va ser un dels protagonistes de l’històric ascens del Sant Andreu a Segona B, amb les promocions contra el Manacor i el Mazarrón.

De l’estiu del 2010 al mercat d’hivern del 2012, Santi va vestir de blaugrana al Gavà, per tornar al Vilanova fins als 2013 i després a un Vilafranca que va deixar el 2017, any en què va recalar al Castelldefels de Miki Carrillo, on ha jugat fins ara.

“Estic molt content i il·lusionat de formar part de la família i el projecte esportiu de l’Inter Club d’Escaldes”, declarava Santi Triguero al web oficial del club andorrà. Ben aviat, a aquest país aplaudiran els gols d’un futbolista que ha marcat una època al futbol català i que encara té molta corda.

The post El futbol andorrà aposta per Santi Triguero appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Qualsevol a punt de complir els 42 i amb una greu lesió hauria baixat els braços, però Santi Triguero no. El davanter de Vilanova i la Geltrú ha superat un trencament al cinquè metatarsià del peu dret i torna a jugar a futbol després de 8 mesos fora de combat. ‘Triguerinho’ va redebutar a la derrota mínima del Castelldefels contra l’Ascó (0-1). Eren els primers 12 minuts en molt temps i de ben segur aquesta quantitat de temps s’incrementarà conforme passin les jornades. Santi Triguero encara no ha dit adéu.

I és que estem parlant del golejador per antonomàsia del futbol català els últims 20 anys. Santi Triguero ha marcat més de 300 gols, la gran majoria a Tercera Divisió. Una categoria, dit de pas, en la que segueix competint als seus gairebé 42 anys. Castelldefels i Els Canyars esperen el millor d’un davanter d’època, que porta el gol a la sang. Com bé diu ell, el gol no s’entrena, sinó que es té… i Santi Triguero n’ha de marcar més amb la samarreta groga.

The post Santi Triguero es nega a dir adéu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Si pensem en sinònims de gol al futbol català durant els últims anys, segurament a més d’un li vindrà al cap Santi Triguero o Marc Sellarès. Desconeguts pel gran públic, dins de l’àmbit més modest són dos autèntics mites. Durant els últims 20 anys han format part de més de mitja dotzena d’equips i allà on han estat han deixat petjada. Triguero, encara en actiu com a capità del Vilafranca, acumula l’espectacular xifra de 305 gols. Sellarès, per la seva part, n’ha fet prop de 175 en una exitosa carrera al futbol professional. Cap dels dos, però, ha oblidat que hi ha vida més enllà del futbol. ‘Triguerinho’ ja fa anys que és professor a l’Escola Pia de Vilanova. De fet, va prioritzar aquesta feina a jugar a Segona B en el seu moment. ‘Sellagol’ exerceix des de la temporada passada com a psicòleg del primer equip del Reus. Aleshores, compaginant-ho amb ser davanter del Morell. Des d’aquesta temporada, exclusivament, ja que es retira. El seu record serà etern.

Què en pensen l’un de l’altre?

ST11: Jo amb el Sella vaig coincidir només un any com a company d’equip al Vilanova. Aquella temporada vam fotre 22 gols ell i 24 gols jo. Des d’aquell any hem tingut una amistat molt maca. Jo l’aprecio molt com a jugador i com a persona i evidentment per a mi ha estat un referent dins del futbol català.

MS9: Però no vam quedar que havíem empatat a gols aquella temporada? Davant de la premsa de FutbolCatalunya me la lies d’aquesta manera! Per a mi vam quedar empatats i va ser un any increïble. Com diu el Santi hem seguit mantenint el contacte. Tenim un profund respecte per la feina. Quan ens trobem i fem unes canyes i tapes i la colla d’ex Vilanova ens ho passem bomba i això no té preu.

Una pena que fos només un any junts, no?

ST11: Ens vam quedar a un gol de la glòria. Per a un club humil com el Vilanova pujar a Segona B hagués estat una experiència extraordinària. Aquell any vam fer bona temporada tant el Marc com jo. Vam tenir moltes ofertes, érem molt joves, i tots dos vam tenir la mateixa oferta del Miapuesta Figueres de Segona B. Ell va escollir aquest camí i jo vaig preferir el de la feina i l’estabilitat a casa. Són dues opcions diferents, totalment respectables. S’ha demostrat que ell va encertar i per la meva part jo crec que també.

MS9: La veritat que sí. Aquell grup tenia uns jugadors excepcionals i ens mereixíem aquell ascens. Si l’haguéssim aconseguit segurament hauríem jugat més anys junts.

I tant si els hi ha anat bé. De fet, són els dos últims futbolistes no professionals en jugar amb la Selecció absoluta.

ST11: Sí, perquè des que va arribar Johan, pobre home en pau descansi, va treure aquesta norma. L’últim vaig ser jo i el penúltim va ser Marc. Tenim un seguit de coincidències a la nostres carrera. Tot i estar només un any junts hem viscut experiències iguals.

MS9: L’esport i el futbol com el sentim és el millor que ens passa. Jo estic a punt de retirar-me i el Santi està allargant tant com pot aquesta vida. Això és únic. Es viuen experiències inoblidables. Desitjo que el Santi segueixi amb aquesta salut i aquest olfacte golejador perquè això s’ha d’estirar. El que es viu al camp és molt bonic.

També són dos exemples de que hi ha vida més enllà del camp. Un professor i l’altre psicòleg.

ST11: Jo ho vaig tenir clar. Tenia ofertes molt bones i de molts diners als 26 anys, però si no estàs a Primera Divisió o Segona A molt contrastat és pa per avui i gana per a demà.M’han educat des de petit en que el primer eren els estudis i també gràcies a això he pogut seguir jugant fins als 40 anys que faré ara. Aquesta compatibilitat m’ha allargat la vida futbolística i per tant no me n’arrepenteixo.

MS9: Lògicament s’ha de ser conscient que és molt difícil arribar a jugar a un nivell que et doni uns estalvis per a tota la vida. La vida del futbolista és curta. El Santi ho va tenir molt clar des de ben jove. Jo vaig optar pel camí de la Segona B durant 10 temporades, però sempre pensant en els estudis per a poder viure bé el dia de demà. En aquest aspecte, és important tenir més coses a part del futbol.

La retirada?

ST11: Jo no ho sé. Cada any dic el mateix, però n’hi haurà un que haurà de ser. Em sento bé, il·lusionat i mentre m’ho passi bé als entrenaments seguiré. El dia que vegi que tot i això no hi arribo seré conscient de deixar-ho. De moment el míster em dóna molta bola i aquí estem, competint.

MS9: Encara no és 100% segur, però aquest any en principi penjaré les botes. Al Reus compten amb mi per a estar al dia a dia de psicòleg i vull donar tot el temps a l’aposta que fan per a mi. Hem arribat al futbol professional, amb partits lluny fora de casa. Hi ha feina per a fer i sento aquesta responsabilitat de poder ajudar el jugador en tot el que pugui. Lògicament, això és incompatible amb seguir jugant. He arribat bé físicament als 36, però deixaré que el Santi arribi als 40 i ja no li faré competència i em retiro. Gairebé segur penjaré les botes.

The post Triguero i Sellarès, el paradís etern del gol appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El sorteig del play-off d’ascens a Segona B segurament és el més difícil d’interpretar. Quasi 100 equips en formen part i el desconeixement que tenen els uns dels altres és la tònica general. Amb tot, es poden treure dues conclusions a simple vista pel que fa als catalans. No són positives, sinó tot el contrari. Prat i Vilafranca s’enfrontaran als filials, sempre imprevisibles, amb la tornada lluny de Catalunya. Sens dubte, no és un bon panorama. Pel que fa a Europa i Gavà sí que jugaran el partit decisiu a casa, però hauran de fer molts quilòmetres a l’anada. Els escapulats hauran de fer 1.118 per anar a San Fernando, mentre que els gavanencs recorreran 871 cap a Astúries. Això també és un play-off d’ascens.

El Prat és qui més a prop el té, ja que pot aconseguir-lo en una eliminatòria. Per a fer-ho, això sí, haurà de superar Osasuna Promesas. El campió del grup 15, amb 25 victòries, 9 empats i 4 derrotes no ho posarà gens fàcil. Ho sap el president Luis Quiñonero, que lamentava que “no volíem que ens toqués cap filial, però ens hem de conformar”. El partit d’anada serà el proper diumenge a les 12hrs al Sagnier i el de tornada el mateix dia i hora de la setmana següent a les instal·lacions de Tajonar.

El Gavà, com a segon classificat, jugarà la tornada a la Bòbila. Ha quedat emparellat amb el Marino de Luanco, quart del grup asturià. El partit d’anada serà el proper cap de setmana i, segons Manuel Maniega, president del club, “serà clau fer un bon resultat a Astúries”. Demà es decidirán els preus i l’horari de la tornada.

‘WILLY FOGG’ A L’ESCAPULADA

Haurà de fer quilòmetres el Gavà, però l’Europa encara més. Els 1.118 quilòmetres que separen Gràcia de San Fernando superen els 1.067 que es van recórrer cap a Jerez de Los Caballeros. Carretera i manta altra vegada, esperem que amb millor sort que aleshores. El rival, el CD San Fernando, és el tercer del grup 10 i, atenció, ha perdut fins a quatre partits a casa. Segons Tomás Santiago, vocal de l’Europa, “és un viatge molt llarg. Això ho complicarà una mica més, però tenim il·lusió per passar”.

Sense pressió arriba el Vilafranca a un play-off que, a diferencia de la temporada passada, no ha deixat escapar. Al degà penedesenc li ha tocat un autèntic os com l’Atlético Malagueño. I és que de la mà de Josep Manel Casanova, el Màlaga ha gestat una de les millors pedreres d’Espanya, coneguda com l’Academia. Fa res el Juvenil va guanyar la Copa de Campions i és el vigent campió dels últims MIC en aquesta categoria. Els xavals andalusos no ho posarangens  fàcil, però ‘l’avi’ Santi Triguero dóna la clau: “Nosaltres no tenim cap pressió i això juga al nostre favor”.

ELS PARTITS D’ANADA

Prat-Osasuna Promeses (diumenge 22, 12.00 h., Sagnier)
Marino Luanco-Gavà (dissabte 21, 18.00 h., Miramar)
San Fernando-Europa (diumenge 22, 19.00 h., Bahía Sur)
Vilafranca-At. Malagueño (diumenge 22, 18.00 h., Municipal)

The post Filials i viatges llargs pels catalans de Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Santi Triguero va arrassar al vestidor de Catalunya, com ho fa quan es vesteix de curt. Va gaudir d’aquella experiència com un nen i va exprimir-la fins l’últim segon. Messi no li va donar la samarreta, però sí Banega. No va ser l’únic que va prendre aquella nit. Va sortir amb dues bosses plenes de roba, que va compartir amb els seus companys. Sense ells no hagués arribat fins allà. Tampoc sense la seva dona Lourdes. ‘Santa Lourdes’, com l’anomena ell, ha estat el pilar fonamental per a que encara, amb 39 anys, segueixi golejant. El Guillem i el Santi, els seus dos millors gols, l’omplen. Santi Triguero té la vida muntada i encarada i es fa estimar. Sant Andreu no l’oblida i ell tampoc a una entitat que li té “el cor robat”.

En aquell Catalunya-Argentina va jugar contra Messi. Messi 298 gols a la lliga i Santi Triguero 286. Què li diu aquesta dada?

Què em diu això? Que aquest paio és un animal perquè té 11 anys menys que jo. És una bèstia. Messi és Messi. Igual que cada 75 anys passa el cometa Haley. I dins d’aquesta casualitat m’ha tocat jugar contra ell i que en gols a la lliga estiguem parells. Això quedarà anecdòtic per mi. És com si a un jugador de bàsquet de carrer el comparen amb Michael Jordan. Li vaig demanar la samarreta i em va dir: “lo siento, se la doy a Piqué”. La mare que el va parir. Tinc a casa la de Bànega. Aprofitava els serveis de banda per anar demanant samarretes. Jo la meva no li donava i em pregunta: “¿con quién juegas tú?”. Li dic, ostres si t’ho explico és molt llarg. I li vaig acabar donant la meva, no sé perquè la utilitzarà, però la té. Després entro al vestidor. Higuaín, Gago i Zabaleta hi estaven i els hi dic: “los pantalones”. Se’ls van treure a la capella de la moreneta. Per nosaltres a Vilanova va ser un rebombori. Em vaig dutxar i quan acabo, tot sol, no vaig voler anar-me del vestidor sense ficar-me a la piscina. Com un nen a Port Aventura. Gaudint fins a l’últim segon. L’utiller em va dir si volia alguna cosa, ja que alguns jugadors havien tirat les samarretes. No vaig dubtar i li vaig dir que tot el que hi hagués m’ho emportaria. Tot. Els hi vaig donar als meus companys, perquè si jo estava allà era gràcies a ells. Total, que vaig sortir a la zona mixta amb dues bosses de brossa amb roba.

En té més?

I tant. Hi estava Valdés. Arribo el primer dia i em diu que el que fes falta. Ell i Gerard López. Em feia il·lusió fer una foto amb ell. Cap problema. Fem un partit , en el que quedem 3-3 i marco un jo a Valdés. Em va regalar els guants i l’endemà al Camp Nou les botes. Amb Piqué, em toca anar al seu costat a l’autocar. Acabava de fitxar pel Barça i em va deixar les seves botes signades a la meva guixeta: “Felicitats pel teu debut amb la selecció catalana. Gerard Piqué”. També vaig agafar tot el que hi havia del Barça al vestidor. Carles Naval em va donar permís, sempre i quan no estiguessin dins de les taquilles. Tot, menys les de Messi. Perquè era molt maniàtic amb això.

Quan juga, li recorden l’edat que té? Hi ha menys respecte al futbol?

Això fa uns anys potser sí que hi havia més insults de la gent del públic. Dins del camp, en general, et respecten. Perquè saben el que costa. Que em diguin el que vulguin qui ho faci, però els números estan allà.

Amb aquests números, li ha quedat alguna cosa per a fer?

M’ha quedat haver provat més amunt. Segurament, de ser així, no estaríem fent aquesta entrevista. Tot i això, no m’arrepenteixo de res.

Arribarà als 300 gols?

És un dels meus objectius. Ara no tiraré de tòpics. Si faig gols, ajudo al Vilafranca. Si marca un altre, perfecte, però jo els vull marcar. L’important és guanyar, però, coi, jo també vull marcar. Està clar. El dia que no tingui aquesta gana ho deixaré. Això és el que em fa competir. Si m’hagués conformat, fa temps que estaria retirat.

No té al cap la retirada?

No. A dia d’avui no. Quan acabi l’any, em faré un plantejament. Sé el que pensa l’entrenador i també que no regalen res.

No és egoisme a nivell familiar?

Amb això estic molt d’acord amb tu. La meva dona no és una dona, és una santa. El que jo he arribat a fer pel futbol cap dona normal ho hagués aguantat. Tota la vida ha respectat la meva passió pel futbol. Sé el que és deixar els nens a casa, amb febre, malalts i plorant perquè tenia entrenament. Una altra m’hagués dit que no tornés.

A la seva dona li agrada el futbol?

No li agradava. Ara sí. Li agrada veure el Vilafranca i els equips on jugo jo. Veu que és un futbol diferent. La passió existeix igual, tot i que econòmicament i a nivell mediàtic no som ningú. Valoro el que està fent ella per mi. Això és un gran què. Sé que ella ha sacrificat moltes coses que li hauria agradat fer perquè jo tinc els caps de setmana hipotecats.

Quin és el millor contrari al que s’ha enfrontat?

El Gorka Garagarza del Girona. El Raül Agné, aquest era un central atleta, fort i que si volia no tocaves bola en tot un partit. Javi García de L’Hospitalet era un fenomen. Li he vist fer coses amb la pilota espectaculars i com a persona espectacular.

S’enrecorda de Triguerinho?

Això el Lluís Payarols al Narcís Sala ho va dir per la ràdio i per megafonia. I tant que m’enrecordo.

No va celebrar el gol contra el Sant Andreu.

El Sant Andreu em té el cor robat. Vaig estar tres anys i em vaig sentir tan estimat per tothom… Els andreuencs encara tinc contacte amb ells. Quan marco contra el Sant Andreu no em surt celebrar-lo i quan acaba el partit em fan una ovació que se’m posa la pell de gallina. Alguna cosa bé deuria fer quan tenen aquest record de mi.

The post Els valors del ‘mestre’ Santi Triguero (II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Santi Triguero Blanch (1976) és tota una institució al futbol català. L’instint assassí que té com a golejador contrasta amb la pedagogia que transmet parlant des de la seva vocació de docent. És un mestre, dins i fora del terreny de joc. Seria impensable que qualsevol futbolista fos pitxitxi de Tercera amb quasi 40 anys, però si per alguna cosa es caracteritza Triguero és per la seva persistència. Sempre ha tingut clar què vol i les seves prioritats. Sap que el futbol no és per sempre, però al mateix temps l’està exprimint al màxim. Tot plegat, gràcies a l’indispensable suport familiar i a uns valors que l’han portat a aconseguir el cel sense deixar de tocar de peus a terra.

200 gols a Tercera. 293 en total. Al final són xifres, però que han costat 20 temporades en actiu.

Costa molt. Ja t’ho dic jo. Hi ha molt sacrifici, treball i entrenament invisible i evidentment que et respectin les lesions. Són circumstàncies que han de coincidir i també has de jugar. El sumatori, temporada rere temporada, deriva en això.

No deixa de ser curiós que amb 38 o 39 anys està més afinat de cara a gol que potser amb menys edat.

Abans hi havia animals com el Miki Albert o el Dani Planagumà i aquests et treien el pitxitxi. És curiós que amb 38 anys sigui pitxitxi de Tercera quan amb una edat millor no ho he estat. Aquestes coses van com van i em sento a gust jugant a futbol.

Costa menys fer gols ara que abans?

No. Fer gols per mi no és fàcil. És un do. Tampoc sé explicar-ho. M’enrecordo que l’amic Manolo Márquez va dir en una roda de premsa de fa 10 temporades que “Triguero tindrà 40 anys i seguirà marcant gols”. El tio la va encertar. Són coses que es tenen. No seré fals humil i sí t’admeto que m’agrada fer gols.

És el que més li agrada?

Sí, clar. La sensació que et dóna el moment que la pilota entra és brutal. L’adrenalina que sents no és comparable a res i és el que més agrada als davanters.

Tots aquests gols els ha fet en categories amateurs. Per què no va decidir donar el pas a categories superiors?

Recordo que tenia 24 anys i van venir equips de Segona B de Catalunya i la resta d’Espanya a buscar-me. En aquell moment, vaig prioritzar acabar la carrera.  Era molt conscient d’això, de que al final el que et dóna de menjar sempre és la feina. Quan acabo la carrera, m’ofereixen una feina fixa a l’Escola Pia de Vilanova , que és on treballo actualment. A dia d’avui no m’arrepenteixo de la decisió. Si en el seu moment no m’haguessin ofert aquesta feina sí que hagués tastat més la Segona B.

No se n’arrepenteix, però sí que queda la sensació de: i si…

Si la meva àvia tingués rodes, seria la meva bici, no? Et quedes amb la sensació. A més, he tingut entrenadors que m’ho han dit. També amics, que em comenten: Santi, haguessis pogut jugar a Segona B. Sí que tinc la sensació de que ho podria haver fet. D’altra banda, tal i com m’ha anat la vida fins ara, no me n’arrepenteixo. Tinc una feina i jugo a futbol. Gaudeixo de les dues coses. Al míster li dic que té el pitxitxi més barat de la Tercera espanyola. Ho faig perquè m’estimo aquest esport.

El que més ha canviat al futbol en aquestes 20 temporades són els diners que s’hi mouen?

Per mi hi ha dos canvis molt bèsties. Un és l’econòmic. Abans a Tercera es pagaven molts diners i els retirats de Primera o Segona A feien els últims anys a Tercera. L’altre és la mentalitat de la gent jove que puja. Abans les coses es valoraven molt més perquè te les havies de guanyar, les havies de demostrar. No només al futbol, sinó a nivell de família. Aquests valors porten als hàbits per a aconseguir les coses. Quan no els tens clars porta al fracàs. En tots els aspectes. Està clar que al futbol pots jugar o no fer-ho i si no ho fas l’opció fàcil és anar-te’n a jugar a futbol sala amb els col·legues i sortir totes les nits o la difícil de demostrar que l’entrenador s’ha equivocat. Creixell no em volia al Sitges i va acabar oferint-me morterades per fitxar-me per Segona B. Al final, si t’esforces, tot arriba.

Aquests valors els intenta transmetre al vestidor?

No al vestidor, sinó als meus alumnes. A un vestidor no estàs a temps de transmetre-ho. Són adults i en general ja no els tenen. A nivell docent, sempre intento que hi hagi uns mínims. Quan jo era juvenil, escoltaves un veterà i parlava Déu nostre senyor. Ara ho penses i dius quina raó tenia aquell paio, encara que tingués ganes d’enviar-lo a pastar fang. El que es ven és Messi, Neymar i aquesta no és la realitat. És la d’un 1%.

Està fent mal el Barça en aquest sentit?

No, el Barça, no. Està fent mal l’entorn, el producte que es ven. El Barça pot fitxar Neymar pel que hi ha darrere. El meu fill em demana les botes de Neymar i són unes de plàstic que valen 40 euros. Si no ets Messi, es pensa que no serveixes per a res. Jo al meu fill li dic que jugui, que s’ho passi bé i que quan es cansi canviï d’esport.

Aquests valors són importants i el millor exemple és Santi Triguero. Debutar amb la Selecció Catalana, desgraciadament, no és molt comú en futbolistes amateurs.

Això va ser un premi perquè Gratacós va tenir els pebrots de convocar-me. També li deurien dir a Cruyff i Gerard López, però s’ha acabat. Aquells 16 minuts amb Catalunya van ser per la cua del futbol professional, amb un munt de categories i milers de jugadors que també existeixen. Si no estiguessin, el que hi ha a dalt no funcionaria. No el volen donar, per què no ven.

No comparteix que no es convoquin amateurs amb la Selecció?

Correcte.

Si tingués a Gerard López a davant què li diria?

En aquella selecció catalana el Gerard formava part de la convocatòria i va seure’s al meu costat durant el dinar. Gerard em va dir que trobava bé que vinguessin jugadors de Tercera amb Catalunya. Em va causar una molt bona impressió. Penso, però, que si aquell dia em diu això i quan és seleccionador ho deixa de fer… aquí hi ha alguna cosa que se m’escapa.

Continuarà…

The post Els valors del ‘mestre’ Santi Triguero (I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

A l’última jornada de lliga es decidiran moltes coses a la capital de l’Alt Penedès. El Vilafranca-Sabadell B és clau per les aspiracions de play-off dels locals, però també per a confirmar a Santi Triguero com a màxim golejador del grup 5. Amb 38 anys a l’esquena – en fa 39 a l’octubre – el capità mai ho ha aconseguit. Ni s’ho pensava. Ja fa temps que el davanter prioritza els seus fills Santi (5 anys) i Guillem (1) i la seva feina de mestre al futbol. Quan menys s’ho esperava, està a punt de rebre el millor regal després de 19 temporades de carrera.

“Una altra dona potser m’hagués enviat a pastar fang”. Lògic, són molts anys i moltes anades i vingudes. Sant Andreu, Gavà, Vilafranca, Vilanova, Nàstic, L’Hospitalet i un llarg etcètera completen una trajectòria a l’abast de molt pocs: “Sempre he intentat aguantar un parell o tres d’anys. No és el mateix prendre una decisió amb 22 anys, que ara”.

Les prioritats canvien i les categories, també: “El que ara és Segona A fa vuit anys era Tercera. Barça B, Girona, Sabadell i Llagostera estaven a Tercera o per sota. Aleshores era una categoria potent”. Paraula d’un autèntic llibre obert del futbol més modest. Santi Triguero no ha canviat i té molt clar que “per a jugar en una categoria nacional t’has de cuidar”.

Pocs saben que fa entrenaments extra pel seu compte per a mantenir el to quan s’acosta a la quarantena. És més gran que molts entrenadors de la categoria, però tampoc vol aferrar-se al terreny de joc. “El dia que vegi que no estic a l’alçada, plegaré. Sóc conscient que això arribarà”. Clar i ras. Tard o dora, encara que sembli mentida, Santi Triguero no es vestirà de curt.

QÜESTIÓ DE PRIORITATS

Potser diumenge és el seu últim partit. O potser no. Decideixi el que decideixi, ho farà com sempre: amb el cap. Perquè “el 90% al futbol és el cap i el 10% els peus. He tingut ofertes de superior categoria, però vaig prioritzar els estudis, que són per sempre”. El nostre protagonista prioritza la seva feina fixa a l’escola Pia de Vilanova, on treballa de mestre, al futbol.

Sempre ho ha fet i no se n’arrepenteix. Ni ara, ni abans: “Quan vaig estar al Nàstic, teníem un equipàs i vam ser campions. Volia jugar i me’n vaig anar al Roda de Barà”. Tenia només 18 anys. Més tard, “el Sabadell em va oferir un molt bon contracte, però no vaig fitxar perquè entrenaven a les cinc de la tarda i no podia ser mestre”.

Ara, amb la crisi, tot ha canviat però “fa 10 anys vaig dir que no a sous que em triplicava el que tenia per seguir a l’escola i jugant al Vilanova”. Així és Santi Triguero. Té clar què vol i com aconseguir-ho. Tots els diners que li ha pogut oferir el futbol “eren circumstancials i l’escola és per sempre”. Un mestre, de cap a peus.

PITXITXI PER PRIMERA VEGADA?

Abans de la retirada, però, li queda una cosa per a fer. Un objectiu pendent d’aconseguir. Els centenars de gols que ha marcat Santi Triguero, no li han servit per a ser el pitxitxi. Mai ha estat el millor en aquest aspecte. Tampoc s’ho pensava que ho aconseguiria ara, ja que “si em pregunten fa cinc anys on estaria ara diria que jubilat i jugant a pàdel”.

“Quan menys t’ho esperes, arriba”, això sí, i “és un premi a la constància”. Potser serà l’últim, però en cap cas el primer, perquè “ja em va tocar la grossa quan Pere Gratacós em va convocar pel Catalunya-Argentina”. Messi a un costat i Triguero a l’altre. Els canoners de les dues cares del futbol en un duel per a recordar.

Com tantes altres coses: “He guanyat, he marcat, he fallat, he fet play-off però en tots aquests anys el millor és que m’he format com a persona”. I és que “el que queden són els amics. Els meus millors amics són ex companys”. Fins i tot, l’estament arbitral respecta a Triguero. Paco Jiménez Acosta un dia es va presentar al camp del Vilanova i li va regalar al davanter la samarreta de l’últim partit que xiulava a Tercera Divisió.

INICI I FINAL A VILAFRANCA

Santi Triguero Blanch deixa petjada allà per on passa. Reconeix ser del Barça, però tres equips l’han marcat especialment: “El Vilafranca va ser on vaig començar i segurament serà el meu últim club. El Vilanova també, que és on més anys hi he estat, i també el Sant Andreu, que me l’aprecio moltíssim”.

15 minuts el separen de la seva casa a Vilanova al Municipal de Vilafranca. Fa vida a la capital del Garraf i porta un equip de nens, on juga el seu fill gran Santi. Amb el segon nivell d’entrenador sembla anar encarat a les banquetes, però “ser docent fa que sàpigues a cada edat com s’han de veure les coses”.

I el que toca ara és aprofitar el màxim el que queda perquè “la retirada ha d’arribar. Si no és aquest any, serà el vinent. No hi he pensat encara”. I si es retira com a pitxitxi, ja que té 20 gols pels 17 de Manel Sala i Sergi Arimany. El play-off sembla més complicat, ja que el Vilafranca (56 punts) depèn del que faci el Prat (58) i el Figueres (56).

Diumenge a les 12 del migdia pot ser l’últim partit de la seva carrera. O potser no: “Vull reflexionar. No sóc un xaval sense res a fer a la vida, ni jugo al futbol pels calers sinó perquè em diverteixo”. El resum d’una vida. La de Santi Triguero Blanch.

The post El gran reserva del gol appeared first on FutbolCatalunya.com.