CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Vint-i-dos anys ha tardat, en Santi Castillejo, a tornar a casa o el que és el mateix, a Osasuna, club que el va veure créixer com a futbolista. Arriba com a nou míster del filial, Osasuna Promesas, amb les idees i els objectius molt clars. El seu fitxatge pel club navarrès suposa el seu comiat de l’Ascó amb qui ha quallat dues temporades excepcionals.

Com afronta aquest nou repte, com es va cuinar l’operació o com valora els seus dos anys al club asconenc són, tan sols, algunes de les incògnites que ens desvetlla un Santi il·lusionat i emocionat amb el seu retorn al Tajonar.

Com sorgeix l’oportunitat de fer-se càrrec d’Osasuna Promesas?

Es van posar en contacte amb mi fa uns 15 o 20 dies quan va finalitzar la competició i després d’unes quantes reunions on em presenten un bon projecte, em proposen agafar les regnes de l’equip.

En què es basa aquest projecte?

Bàsicament, en acabar de formar al jugador i crear futbolistes pel primer equip. Fins a juvenils els jugadors es formen d’una manera tècnica i tàctica més individual però arriba un moment, a Tercera, a Segona B o just abans de fer el pas al futbol professional on se’ls hi ha d’ensenyar a competir, a guanyar i a què sàpiguen com serà aquest món.

Impossible rebutjar una oferta com aquesta, oi?

I tant, és una gran oportunitat. Com a navarrès i com a jugador que s’ha format i ha sortit de la pedrera osasunista no em podia negar.

“Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?”

Com afronta aquest nou repte a la seva carrera?

Amb molta responsabilitat, amb molt d’orgull perquè és el club de la meva terra i, sobretot amb moltes ganes de veure als jugadors, de començar la pretemporada i que s’iniciï la competició.

I, què espera d’aquesta aventura?

Que siguem capaços de proveir cada any a Osasuna de jugadors que vinguin d’abaix, com sempre s’ha fet. Per aconseguir-ho hem de guanyar i intentar estar a dalt perquè al cap i a la fi, es creen i es formen jugadors guanyant partits i sent competitius. No es pot formar perdent.

Com vostè deia torna a la seva terra. Suposo que li deuen aflorar moltes emocions amb aquest retorn, oi?

Sense cap de mena de dubte. Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?

Quins records té d’aquells anys a Tajonar?

Boníssims. Com a jugador de la pedrera osasunista vaig pujar poquet a poquet, passant per tots els esglaons fins a arribar al primer equip. No tot va ser fàcil, sobretot quan veus que has de marxar cedit, no obstant això, he tingut la sort de poder fer realitat el somni de formar-me i jugar a l’equip de la meva terra i de convertir-me en jugador professional.

Conèixer des de dintre el club, creu que li pot facilitar el seu treball?

Espero que, haver passat, com t’he dit abans, per tots els equips, haver viscut tot el que un canterà pot viure, coses bones, coses dolentes, la desil·lusió que pot sentir un jugador quan el fan baixar del primer equip… sí que faciliti la meva feina.

Una feina que, com hem vist, se centrarà en la formació de jugadors però pujar a Segona B, després d’haver descendit aquesta temporada, pot ser un altre objectiu?

No és l’objectiu però som conscients que com a equip que ha perdut la categoria estem obligats a estar a les posicions capdavanteres, guanyar i competir cada partit per intentar tornar a Segona B.

Un dolç adéu

Parlem una mica del seu ex equip. Com ha estat el seu comiat?

Ha estat un adéu molt natural, molt normal, sense gaires trastorns, treballant fins al darrer moment amb ells per ajudar a confeccionar la millor plantilla possible i crec que estan contents, no només per l’equip que s’ha fet sinó perquè veuen que és una bona oportunitat per a mi.

Se’n porta a algú del seu cos tècnic a terres navarreses o marxa sol?

Sol, el cos tècnic es queda aquí a Ascó. L’única incorporació és la del nou entrenador, donat que volíem que els canvis fossin els menys possibles i donar continuïtat a un grup que està portant a terme un gran treball.

Quina valoració faria de les seves dues temporades al club asconenc?

Molt positiva, han estat dos anys increïbles. A nivell personal, m’he trobat amb una sèrie de gent que ha valgut molt la pena conèixer i que s’han portat de meravella amb mi. I, pel que fa a la part esportiva, potser hi ha hagut moments, sobretot aquest any a la segona volta, on haguéssim pogut estar més a dalt, encara que si ho analitzem fredament, assolir 60 punts i estar lluitant fins, gairebé el final, per jugar el playoff d’ascens amb els equips que hi havia, és per estar satisfets.

Marxa amb un mal sabor de boca després d’estar, aquestes dues temporades, a prop de jugar el playoff d’ascens i no aconseguir-ho?

Sí. Tot i que han estat dos anys molt semblants, és veritat que veia més factible jugar el playoff aquesta temporada, tanmateix, per una cosa o per una altra no va poder ser però no se’ls hi pot retreure res a aquests xavals.

“Ha estat un adéu a Ascó molt natural, molt normal, sense gaires trastorns. Han estat dos anys increïbles”

Quines coses creu que van fallar i van impedir que disputessin el playoff?

Crec que no vam saber estar a l’altura quan vam tenir una mica de pressió, tampoc les lesions, les baixes formes, els problemes personals ens van ajudar, sobretot durant la segona volta d’aquesta temporada i nosaltres, com a tècnics, potser no vam encertar a l’hora de fer les coses com les havíem fet a la primera volta i hem d’assumir la nostra quota de responsabilitat.

Què li diria a l’afició de l’Ascó?

Els hi diria que moltes gràcies pel seu suport incondicional en aquestes dues temporades, que segueixin recolzant a l’equip perquè es queda un gran plantilla amb gent molt honrada i que valorin a aquests jugadors, molts dels quals fan un trajecte de 45 minuts fins a Ascó, de nit, amb fred, amb el risc que això comporta, per jugar a Tercera i defensar aquests colors.

The post Santi Castillejo, el retorn a Osasuna del fill pròdig appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Lluny queda aquell 2009 quan Santi començava la seva aventura com a entrenador a Tercera. Set anys més tard i després d’haver passat per les banquetes de Reus, Nàstic, Llagostera i Olot, torna a la categoria que el va veure debutar amb les mateixes ganes i amb la il·lusió de fer quelcom gran, ara amb l’Ascó.

Parlem amb ell d’aquest nou projecte, dels fitxatges, dels objectius i molts temes més.

Com està vivint l’experiència de tornar a Tercera Divisió 7 anys després?

Òbviament que tots volem entrenar a la màxima categoria possible però de vegades et deixes portar per la il·lusió i les ganes de començar un nou projecte, com en aquest cas i ho estic vivint amb aquestes ganes i amb aquesta il·lusió de poder fer un gran any amb l’Ascó.

Quina va ser la clau que va fer que apostés per l’Ascó?

El projecte que em va presentar el president. A banda d’això, també m’ha donat totes les facilitats i confiança plena tant com a entrenador com a director esportiu.

Com serà l’Ascó d’en Castillejo?

Espero que sigui molt competitiu. Hem conformat un equip de plantilla curta on utilitzarem als joves de la pedrera i on intentarem ser forts en l’aspecte defensiu però portant la iniciativa sobretot al nostre camp, intentar jugar al futbol i estar dalt.

O sigui, tindrà un estil plenament ofensiu o s’anirà adaptant a les circumstàncies que vagin arribant?

Hem de ser sincers, saber que estem a Tercera Divisió i hem de ser conscients que fóra ens haurem d’adaptar als camps. Cada camp et fa ser i et fa jugar d’una manera diferent.

L’objectiu principal és la salvació o es pot mirar més enllà?

El meu objectiu, primer és fer una bona plantilla, que crec que ho hem aconseguit, i guanyar el primer partit, a partir d’aquí anar aconseguint victòries cada dia, veure fins on podem arribar i intentar fer un bon any. Crec que objectius petits et fan assolir l’objectiu gran.

Incorporacions, baixes, tan sols 9 jugadors que segueixen de la temporada passada. Es pot dir que amb vostè ha arribat la revolució al club?

És normal que quan arriba un entrenador nou també arribin cares noves amb ell. Miguel Rubio estava fent un gran treball al club, no obstant això hi havia gent molt veterana, jugadors amb els quals ja no es comptava i la idea que es tenia era fer un equip més jove.

Llavors, aquesta revolució era necessària?

Jo crec que sí. Fa dos anys van estar a punt de pujar, en canvi la temporada passada no va anar tan bé i potser era aquest el moment oportú de canviar. Aquest canvi, primer el va donar el president i el club confiant amb mi i jo l’havia de donar amb la plantilla.

Avui dia, pot dir que té l’equip que volia quan va arribar a Ascó?

Els entrenadors sempre volem més però hem de ser conscients d’on som, de les dificultats econòmiques de la categoria i et puc dir que ara mateix estic molt content amb el que tinc.

Falta reforçar alguna posició concreta?

En principi no. Serem una plantilla curta de 18-19 jugadors més la gent d’Ascó.

Així, descarta algun fitxatge d’última hora?

Hauria de ser molt bonic, molt barat i molt bo i això és difícil de trobar.

Una de les baixes importants ha estat la de l’Albert Virgili. A part del gol, què ha perdut l’equip amb la seva marxa?

Com tu molt bé has dit, principalment perdem gol perquè és molt difícil trobar algú amb la capacitat que té ell per marcar, encara que també perdem a un jugador amb molta personalitat dins i fóora del terreny de joc i a un gran professional. En definitiva, marxa un jugador d’equip.

Quines sensacions li està deixant l’equip en aquesta pretemporada on s’han enfrontat a equips com Reus o Nàstic?

Bones sensacions. Estic molt satisfet amb el que estic veient fins ara, ja que tot el que esperava d’ells m’ho estan donant i amb escreix. S’estan mostrant com un conjunt físicament fort, competitiu que sap patir quan l’equip contrari el domina però que després té la capacitat d’anar cap endavant i fer gol.

 Hi ha alguna cosa què l’hagi sorprès gratament de l’equip?

La facilitat de fer gol que tenen. Estem en una etapa de treball més defensiu i ells han estat capaços de treure capacitats i jugades que ens han portat a marcar més fàcilment del que podia esperar.

The post Santi Castillejo ‘revoluciona’ l’Ascó appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Ja coneixem els vint noms que guiaran els equips del grup 5 de Tercera Divisió la propera temporada. Alguns noms són molt coneguts i d’altres, no tant. Veterans i novells afronten un projecte – un més – encaminat cap a l’èxit. Andrés González (10a temporada al Santfeliuenc), Toni Carrillo (9a al Cerdanyola) o Juanjo García (8a al Júpiter) no faltaran a la cita. Tampoc els nouvinguts, que no són pocs. Santi Castillejo, Narcís Pelach ‘Chicho’, Albert Cámara, Miquel Muñoz, Calderé i Ignasi Senabre estrenen equip aquesta temporada. Tots amb l’objectiu de fer una temporada digna en una categoria que cada vegada ho és menys. Qualsevol problema és poc amb la il·lusió de la majoria d’aquests noms que volen fer-se un lloc al futbol.

I és que el càrrec d’entrenador, com saben, és poc agraït. Tot i això molts repeteixen equip. Fins a 13 dels 20 tècnics de la categoria continuen amb el seu projecte. Alguns per mèrits com play-offs i ascensos i altres per temporades correctes. Albert Poch, Iván Moreno i Toni Escudero tornaran a intentar acabar entre els escollits, mentre que Martín Posse és l’únic tècnic renovat dels dos descendits. L’Olot li ha confiat el projecte a Calderé.

Tornaran a haver-hi dos ‘Carrillos’ després de l’ascens de Miki amb el Castelldefels. Els altres que venen de Primera Catalana són Àxel Vizuete (La Jonquera) i Manel Moya (Vilassar de Mar). Tots els ascendits, segueixen. També els de l’Empordà com Joan Màrmol (Palamós) i Arnau Sala, que dirigirà a un Peralada que passa a ser filial del Girona. Tot i la mala temporada passada, Toni Rodríguez també continua al Terrassa.

Els incombustibles Andrés González, Toni Carrillo i Juanjo García tampoc canvien de colors. Una dècada de fidelitat, que s’allarga any rere any. Per contra, els set que estrenen banqueta tenen feina per a fer. Noms coneguts com Santi Castillejo, Mikel Azparren o Albert Cámara. Ja saben que l’ex jugador té un valor afegit.

The post El ‘Cholo’ tanca el cercle de Tercera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Hi ha fumata blanca als volcans. L’escollit per a substituir a Rodri és Santi Castillejo. Un dels noms clàssics de la Segona B agafa el timó de l’Olot en el seu pitjor moment. El nouvingut, que signa fins a final de temporada, té 11 jornades per a salvar l’equip i mantenir-lo a Segona B. Amb 44 anys, Castillejo ha dirigit a Reus – amb el qual va aconseguir un ascens – i Nàstic a la categoria de bronze. A Tarragona no va tenir sort i va acabar destituït, com també a Llagostera a la Liga Adelante. El dimarts serà presentat a les 10 del matí i dirigirà el primer entrenament amb l’equip. Comença la revàlida per a l’Olot i Santi Castillejo.

Tot ha anat molt ràpid. Ahir Rodri era destituït i es donava el tret de sortida a la rumorologia. Miquel Olmo va sonar amb força, però finalment ha estat Santi Castillejo l’escollit. El seu gran aval és l’experiència a la categoria i un estil ofensiu –no podia ser d’una altra manera, tractant-se d’un ex davanter – que encaixa amb el de l’Olot. A Tarragona (15 partits) i Llagostera (10) no va tenir temps d’armar els seus equips.

Com a referència més vàlida, cal mirar més enrere. Va ser Santi Castillejo qui va plantar la llavor del Reus actual i la va fer créixer des de zero. Quatre anys en els que el navarrès i l’equip del Baix Camp van créixer plegats. De Tercera a Segona B. El passat recent, no ha estat tan exitós. Com el de l’Olot. Dues històries paral·leles que es troben a La Garrotxa. Dos relats decreixents que busquen invertir les últimes dinàmiques.

The post Santi Castillejo, nou entrenador de l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.