Un 13,5% del futbol català (187/1.380) , inclòs el futbol sala, es va tancar com una nova edició “constructiva i pacífica”, segons la nota de l’emprat censor d'(in)comunicació, ontoliu. Tot va ser meravellós, tots es van abraçar perquè és una altra pàgina a afegir en el llibre dels 125 anys.

L’absència notable de premsa, encara que la transparència federativa no va donar detall dels presents, es va manifestar en el seguiment d’un altre dijous màgic per al futbol català. Repassin els mitjans i veuran com hi ha qui escriu unes línies o, directament, ni la més petita referència. Perquè després diguin que els patrocinis serveixen per a molt. Tot i això, el pitjor és la mentida, el silenci, la desconsideració, la pèssima educació i la genuflexió de la majoria d’assistents.

UNA ASSEMBLEA “PACÍFICA”

Després dels discursos egocèntrics i perfectes del president Soteras, del director Calle i del sotssecretari Garrido (pujada de sou de 35.000€ fins a 97.000€) -Nota: mereix moltíssim més pel que fa-, va arribar el xou.

En fi, després del verb fàcil dels gestors del futbol català va arribar la primera intervenció ‘contrària’ al règim. Protagonista: Manuel Camino, president d’honor de la UE Sant Andreu. Després li tocaria al també president de la UE Olot, Joan B. Agustí.

Camino només va aclarir als presents que NO era certa l’afirmació de Calle quan va destacar que s’havien acabat els temes judicials a la Federació i que ara només quedaven assumptes personals. I va aprofitar, clar, per a carregar contra l’exdirectiva Paquita Linares i el exdelegat Manel Duran.

“Amb el pa dels meus fills no es juga” “No hi ha dret” “Tot ha anat perfecte” va exclamar des de la graderia. I, per descomptat, va escopir la seva frase favorita: “Sortiran totes culpes, el cas Soule i arribarem fins al final”. No va comentar que ja li ha dit el jutge, en 3 ocasions, que la FCF no sols no ha resultat perjudicada pel cas Soule sinó ‘beneficiada’.

PARLA MANUEL CAMINO

“Només vaig intervenir per a aclarir que no era certa l’afirmació del director en el sentit que s’havien acabat els litigis jurídics a la Federació Catalana, res més”, afirma Manuel Camino a Futbolcatalunya.

“No obstant això, un pregunta, però ja no li deixen replicar. I damunt hi ha qui el felicita per la seva gestió”, afegeix. Segons Camino, “la FCF ha d’estar al servei dels clubs, parlaven com si fossin una empresa modèlica i no ho és, no volien escoltar a ningú contrari”.

Per cert, paraules amb sorpresa i misteri del directiu del FC Barcelona, Antonio Escudero. Temps enrere es va significar en la candidatura de Juanjo Isern i ara, després d’un protagonisme exemplar com a blaugrana (ironia), el primer (i l’única cosa) que va fer va ser felicitar a Soteras i a la seva junta per aquest últim any de gestió. O no se n’assabenta o no vol.

LA UE OLOT VA ABANDONAR LA SALA

Una altra nota trista de la jornada va tenir el president de la UE Olot com a protagonista. Joan B. Agustí, un dels clubs representants del futbol català a l’Assemblea de Las Rozas, al costat del Nàstic, va puntualitzar un aspecte comptable important que deixarem per a una altra ocasió.

Garrido ‘va ensopegar’ nerviós (per l’augment de sou?) mentre Soteras i Calle li van rectificar. El director, que prèviament va carregar contra les mentides de la premsa perquè només mentim, va frenar al seu cap perquè el primer que el septuagenari li va dir al garrotxí és que “a vostè, a Madrid, ningú li escolta”. Com si ell fos un referent.

Clar que el totpoderós va treure el seu diccionari de poeta per a carregar contra Agustí quan el president volcànic ja havia abandonat la sala. No entenia l’il·lustre rector del futbol català que es presentés JBA a l’Assemblea i s’atrevís a parlar d’aquests temes en presència dels clubs. L’analfabetisme dels presidents no pot fer front al seu expedient ‘cum laude’. Això sí, va parlar quan ja s’havia anat Agustí.

En resum: una altra Assemblea amb pedres a la sabata que mereix la continuïtat d’un president i de molts membres de la seva junta i empleats que continuen investigats per la Justícia.

The post Nova i absurda Assemblea amb pedres a la sabata appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb autoritat i amb fermesa, el juvenil del Sant Cugat ha confirmat el primer ascens a Divisió d’Honor a falta de tres jornades per al final. Extraordinari curs d’aquest grup que encara té molt a prop la 2a plaça i que ha pogut mirar als poderosos del futbol català.

La parella tècnica que formen Miki Rega i Victor Sánchez han conduït a l’equip vermell-i-negre a barallar la pròxima temporada a l’elit.

MIKI REGA I EL SANT CUGAT

Si li diuen que anaven a ascendir el mes de setembre, què contestaria?

Hauria contestat que no era el nostre objectiu i que ni molt menys pensàvem en això. No obstant això, la competició ens aniria posant en el nostre lloc.

Com ha anat la temporada de l’equip?

Encara queda per jugar-se 3 jornades de la segona volta i l’equip porta 1 punt més que en les mateixes jornades de la primera. Crec que acabarem amb els mateixos punts de la primera volta, la qual cosa demostra el resum d’aquest equip, que és la constància, la disciplina i la perseverança en el dia a dia.

“CONSTÀNCIA, DISCIPLINA, PERSEVERANÇA…”

D’aquest equip han de seguir molts el pròxim curs per edat. Ho considera una cosa molt bona i necessari per a jugar en Divisió d’honor?

La idea com a club és renovar sempre al màxim de jugadors de la casa, ja que apostem per la formació interna i òbviament pel talent que pugui arribar de fora. La idea és continuar amb el màxim de membres del grup. Tant club, com l’equip teníem clar que una vegada el tinguéssim a prop anàvem tots per tot i això ho hem fet.

The post El juvenil del Sant Cugat, a la Divisió d’Honor appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les últimes cuades de Joan Soteras com a president de la FCF prometen ser dignes del pitjor dels trastorns. Després de passar per una nova Assemblea del futbol català amb només 189 assembleistes (15,4% dels 1.225 censats), la seva ‘bogeria’ per l’èxit no sols li va mantenir en el camí del disbarat sinó que va sobrepassar la barrera de l’insult al president del Nàstic, Josep Mª Andreu a qui va qualificar (RAC1) com a “descerebrat”.

Hem dit 189 assembleistes (a la foto semblen molts menys) per a acabar en una festa barata amb 122 convidats, a saber identitats. Bé, i un mitjà de comunicació vetat, que se sàpiga ja que “La seva línia editorial és absolutament contrària a la Junta Directiva i els treballadors federatius”. Gràcies a tots pel ‘suport’.

ASSEMBLEA I ACUSACIONS

Sant Cugat del Vallès va ser, una vegada més, el reflex del que és el futbol català o, més ben dit, els seus dirigents. A la majoria els molesta desplaçar-se on sigui per a escoltar sempre la mateixa ‘cançó de l’estiu’. Ara, més i millor, perquè Soteras/Calle no ho fan tot bé sinó ‘millor i més barat’. Ja parlarem de les xifres comentades a l’Assemblea encara que no ens permetessin la nostra presència.

Els clubs, per part seva, a recollir plaques, a fer-se fotos perquè els han ‘convidat’ a l’acte de major honor futbolístic i a prendre nota que Jutjats i mitjans de comunicació desinformen. Veure algunes imatges de la mateixa FCF produeixen vergonya aliena. Com diu el savi “els clubs tenen el que es mereixen”.

SOTERAS I ANDREU

Després de l’Assemblea “plàcida, una de les millors dels últims 8/9/10 anys”, Soteras es va deixar portar amb els amics de RAC1. No es va tallar sinó que va denunciar que “els dos fills de Josep Maria Andreu van intentar agredir al seu delegat de Tarragona (Cosano)”.

Delicada afirmació quan el mateix Cosano va admetre a Mundo Deportivo que “ni em van intentar agredir ni em van agredir. Això sí, vaig rebre tota classe d’insults”. Mal fet, per descomptat, com està molt malament mentir.

Com està molt malament qualificar de “descerebrat” a Andreu o dir que “lamentablement, el Nàstic té aquests dirigents. No poden anar molt lluny”. I ho diu Soteras com a millor exemple.

Ara només queda esperar accions legals així com veure que decideix la Comissió d’Ètica de la FCF respecte al seu president després d’aquestes penoses declaracions. Recordem que li van imposar 2 mesos de sanció al president de la EE Guineueta, José Centeno, per dir, una vegada es va decidir el descens a Primera Catalana, que “Esperem tornar aviat quan els presumptes delinqüents de la FCF estiguin alguns entre reixes”.

Ah!, no és el mateix. Ja. Mesos enrere també es va permetre Soteras parlar del “coeficient intel·lectual” del seu veí del Mercantil, Jordi Grané, sense cap conseqüència per a ningú. Serà diferent ara?

The post D’Assemblea a festa barata… i de regal, ‘descerebrat’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com és tradició, Futbolcatalunya planteja 30 preguntes (mai contesten) a l’encara junta directiva de la FCF per a una Assemblea que presidirà aquest dimecres 26 (Sant Cugat del Vallès) un investigat per part d’un jutge. Falsificació de document públic i privat i administració deslleial són les tres acusacions que el dirigent sabadellenc, Victor Güell i 7 empleats/directius arrosseguen amb si per a la seva vergonya.

INVESTIGATS AMB NOMS I COGNOMS

A aquesta parella cal afegir el totpoderós director José Calle, artífex de tot l’esquema electoral. i Alvaro ontoliu, l’assessor personal que va pagar a la notaria de Sabadell i després va rebre la contraprestació sobre 35.000€. Tot queda a casa.

A més, apareixen en el grup de ‘escollits’, Alberto Prieto, cap de gabinet de presidència de la FCF i president del Santfeliuenc, i l’advocat Sergi Garrido (sotssecretari de la Catalana). No oblidin a Alejandro Guerrero ‘el Bomba’ ni als dos Manchado (pare i fill).

PREGUNTES PER A SOTERAS

1. Quines mesures proposarà Soteras a la RFEF, després del ‘fiasco’ de la seva gestió al capdavant de la Primera Federació, per recuperar la presència d’equips catalans a categories estatals, en la proporció que mereix segons el nombre de llicències?

2. Demanarà a Medina Cantalejo recuperar el nombre d’àrbitres que mereix la Catalana a categories estatals?

3. Explicaran la reducció de les ajudes al futbol femení (1,2 milions d’euros el 2017 a 805.000 euros el 2023)?

4. Donaran explicacions pel fracàs organitzatiu i de públic de les seleccions absolutes femenines i masculines mentre a Galícia va ser un èxit (15.000 persones a Balaidos)?

5. Demanaran disculpes als treballadors acomiadats de males maneres i explicaran quants diners dels clubs s’han utilitzat per pagar indemnitzacions (més d’un milió)?

EXPLICARAN LA REDUCCIÓ DE LES AJUDES AL FUTBOL FEMENÍ?

6. Explicaran quantes investigacions hi ha obertes a la Comissió de Bon Govern i Compliance pels casos de corrupció que hi ha a la federació (cas nepotisme, cas Campus Campions, cas facturació serveis del director general, cas frau electoral…)?

7. Explicaran quants Bonus han cobrat el director general i la resta de treballadors imputats en el cas més gran de corrupció electoral federativa mai conegut?

8. Demanaran perdó per haver falsificat (presumptament) centenars de signatures a l’últim procés electoral? Explicaran a l’Assemblea el secret de sumari sobre les imputacions a 9 directius i treballadors de la FCF?

9. Explicarà l’increment de 120.000 a 504.000 euros de remuneració de directius?

10. Retornaran de la seva butxaca els directius de Soteras els diners de la FCF presumptament utilitzats a favor de la seva candidatura durant el procés electoral (pagament de les actes notarials, suposat ús indegut de les targetes federatives…)?

DEMANARAN PERDÓ PER HAVER FALSIFICAT (PRESUMPTAMENT) CENTENARS DE SIGNATURES

11. Informarà l’Assemblea quan ha facturat la proveïdora de serveis jurídics a la FCF com marquen els Estatuts (diuen que més de 400.000) o si ha facturat suposadament a través de diversos advocats per no haver-ho de declarar?

12. Explicaran qui està pagant la defensa jurídica dels directius i treballadors imputats en diversos casos de corrupció, si els afectats o els clubs catalans?

13. Explicaran per què la Junta Directiva no ha apartat de les seves funcions a cap dels directius i treballadors investigats en el cas més gran de corrupció electoral federativa, a diferència del que sí va demanar Soteras a la Comissió Gestora de la RFEF amb relació als investigats pel cas ‘Brodie’?

14. La Junta Directiva presentarà la seva dimissió en bloc tal com li ha demanat el Govern (diverses vegades) i el Parlament pel frau electoral (presumptament) més gran de la història de la FCF o esperaran a ser inhabilitats pel TCE?

15. Assistirà Alejandro Talavera a l’Assemblea i demanarà la dimissió dels investigats en el cas més gran de corrupció federativa electoral o encara donarà suport als mètodes del director general per poder ser el pròxim president de la Catalana sense massa esforç?

QUI PAGA LA DEFENSA JURÍDICA DE DIRECTIUS I TREBALLADORS IMPUTATS?

16. Després de l’increment de llicències (que els ha permès recaptar 5,4 M€ a través del Portal) i dels ingressos per quotes, sancions i la venda del Portal del Federat a la RFEF per 600.000 euros, ens podrien explicar a què han destinat aquests ingressos extraordinaris?

17. Amb aquest superàvit i increment d’ingressos, per què no han rebaixat quotes o establert noves ajudes a favor dels clubs?

18. Ens poden informar del resultat de totes les denúncies, querelles i intents de personació contra persones de l’entorn federatiu i per què han fet una instrumentalització de la Comissió de Bon Govern i Compliance per fer un desgast de l’adversari polític a base d’accions judicials temeràries que no han tingut cap recorregut en els tribunals?

19. Encara retallaran més les competències de les delegacions territorials com han fet amb la gestió de la Segona Catalana per tal que tot ho controli el director general? Tenen pensat suprimir els Comitès de Competició territorials?

20. Ens pot explicar per què la junta directiva no li fa un homenatge al Sr. Calle pels anys que ha estat al davant de la Lliga Catalana de Futbol Sala, com li van fer els 28 assembleistes a l’última Convenció de Clubs?

QUÈ OPINEN DE LA CARTA DELS EXTREBALLADORS CONTRA LA SEVA GESTIÓ?

21. És cert que el seu assessor de comunicació, Sr. Álvaro Montoliu, cobra serveis al marge del seu contracte pel qual percep 4.000 euros mensuals? Com ho justifica?

22. Quina és la política de subvencions a mitjans de comunicació? I per convidar-los a actes federatius com l’Assemblea General? La docilitat envers la junta directiva potser?

23. Quin paper ha tingut el Sr. Soteras en tot el serial que hem viscut al Badalona Futur? Perdrem un altre equip en categories estatals per la seva negligència?

24. Quina opinió té que estiguin sonant tants candidats a president (Pipa, Ballesté, Bonet, Talavera…)?

25. Va aprovar el Sr. Joaquin del Pino en Comissió Econòmica els Bonus a favor de Calle, a canvi d’autoritzar-li les nits d’hotel a Barcelona, quan venia a les reunions de junta directiva, de la comissió econòmica, del comitè esportiu o a qualsevol altre de reunions a les quals acostumava a venir per percebre les compensacions corresponents?

QUIN PAPER HA TINGUT EL SR. SOTERAS EN TOT EL SERIAL QUE HEM VISCUT AL BADALONA FUTUR?

26. Després de la venda de la patent del Portal del federat a la RFEF per només 600.000€, sobre un valor de 10.000.000 € de valor de Mercat, podrien explicar el perquè d’aquesta operació?

27. La Segona Catalana amb clubs de fora de cada província en cada grup és idea seva, de Bonet o de Calle?

28. Demanaran perdó als clubs que han reconegut que han sigut falsificades les seves firmes?

29. Què opinen de la carta dels extreballadors contra la seva gestió?

30. De veritat li val la pena seguir com a president en aquesta ‘bassa d’oli’ sempre en els jutjats?

The post Benvinguts a l’Assemblea dels investigats appeared first on FutbolCatalunya.com.

Luis Gallego mostra orgull per la seva EE Guineueta i admet que jugar a casa amb els seus aficionats a la graderia és un al·licient i una gran basa per a les seves aspiracions El triomf enfront del Sant Cugat els deixaria líders solitaris del subgrup 1B i a l’espera d’altres marcadors per a cantar el primer final. Després vindria l’encreuament d’ascens encara que aquesta és una altra història.

El tècnic de Nou Barris, nascut a Elx, però amb tota una vida a Sant Adrià, viu moments especials com els va viure a la seva inicial UD Catalana, Sant Adrià i ara en el seu quart curs al capdavant d’una EE Guineueta que va agafar a Segona Catalana i el té acariciant la Tercera.

“L’AFICIÓ DE LA EE GUINEUETA SÍ QUE JUGA, CLAR”

Hem pogut llegir a ‘Cugat Mèdia’ que l’afició és clau per a ajudar al triomf. L’afició juga?

D’alguna manera l’afició sí que juga, clar. No està en el camp, però ens ha de portar ‘en volandas’.

Tots sabem que la seva afició és lleial i addicta al seu equip, no obstant això tem que pugui produir un efecte contrari als seus interessos?

No té per què. L’equip sortirà mentalitzat del que ha de fer, el partit cal guanyar-lo en el camp i, si els nostres ens animen des del principi, poden ajudar-nos a guanyar.

“L’EMPAT NOMÉS INTERESSA ALS PERSEGUIDORS”

L’empat a qui interessa o pot interessar?

Segurament no interessa a ningú o només als perseguidors. Per exemple: Mataró, Les Franqueses o Llefià poden arribar amb opcions a l’última jornada encara que, si empatéssim, es posaria líder el Sant Cugat.

Miri que si empaten i són els que vénen per sota els qui ho aprofiten!

Podria ser, sí; si empatéssim i guanyés el Mataró arribaria amb opcions per a jugar-la-hi enfront del Sant Cugat també.

Oriol Alcázar, entrenador del Sant Cugat, ens va parlar meravelles del seu equip encara que només un pot accedir a l’encreuament final.

“JUGAR PARTITS COM DAVANT EL SANT CUGAT JA ÉS UN PREMI”

Hi ha diversos equips com Sant Cugat o nosaltres, o Llefiá, Mataró o Les Franqueses que hem estat molt regulars per la classificació i pels punts i tant de bo hi hagués espai per a aquest play off. Tot està com està, només un tindrà un primer premi i després la hi jugarà, una altra vegada. Encara que per a nosaltres jugar partits com el d’aquest diumenge ja és un premi.

L’1-0 de la primera volta es té en compte per a aquesta segona o només és un detall secundari?

El gol average pot ser definitiu i cal tenir-ho en compte, és un factor més.

Ja sabem que aquesta temporada pandèmica ha vingut i ha donat el que ha donat, però aquest sistema de competició que no es repeteixi més. D’acord?

“A MI M’AGRADEN LES LLIGUES DE 18 EQUIPS”

Totalment. No m’agrada, el que m’agrada són Lligues de 18 equips, anar a jugar a camps com Palamós, Vic, Lloret o Manlleu (partidassos). M’agrada sortir de Barcelona i la Lliga regular. Tant de bo que sigui així per al futur.

Vostè entén que pugin 2 de 1a Catalana i quedin 17 a Tercera?

No ho entenc de cap manera i a qui correspongui hauria de tirar el fil per saber a qui li va convenir això perquè l’any passat el Pla de competició marcava 3 ascensos i van pujar 4. Ningú va preguntar per què es va arrodonir a 22 la Tercera. No ho entenc de cap manera i el millor perdedor de la promoció hauria de pujar.

“A QUI VA INTERESSAR QUE PUGESSIN 4 L’ANY PASSAT”

Felicitats per la temporada, acabi com acabi pel seu futbol i la seva presència als camps de futbol.

Gràcies. Acabi com acabi estem molt contents per l’aconseguit fins ara, és històric lluitar per la Tercera, cal valorar-ho i gaudir de la festa amb un triomf que arrodoneixi la temporada.

The post Luis Gallego, orgull per la seva EE Guineueta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Oriol Alcázar forma part d’una última generació d’entrenadors que han pogut convertir en realitat el seu somni de ser professional. Primer va treballar en categories inferiors, es va desplaçar dos anys a Tailàndia com a seleccionador, i ha tornat per a compaginar la direcció del primer equip del Sant Cugat i l’acadèmia internacional Kaptiva Esports.

Va néixer a Sant Cugat, es va formar a Sant Cugat, va jugar al Sant Cugat i, després d’una etapa a Tailàndia, ha assumit la direcció del primer equip de futbol del Sant Cugat i l’Acadèmia de futbol internacional (Kaptiva Esports). Molts nens de totes les parts del món agraeixen aquesta atractiva proposta d’estudis, futbol i residència amb professionals de primera línia.

Va coincidir amb David López, Jordi Masip i Víctor Rodríguez al Mercantil, va tornar al Sant Cugat, va compaginar ser futbolista i entrenador i als 23 anys ja es va centrar en entrenar. “M’agrada molt entrenar, portava el juvenil del Sant Cugat (2012) i no podia amb tot. Abans vaig estar a Rubí, Martorell i L’Hospitalet a juvenils per després aprofitar i marxar a Tailàndia”, comenta.

ORIOL ALCÁZAR: “ESTIC EN UN CLUB ON ES TREBALLA MOLT BÉ”

Per què se’n va anar tan jove a Tailàndia?

Amb 28 anys em va arribar aquesta oportunitat per a ser entrenador de la sub 19 i de segon en la sub 21, a través d’una empresa (Icona) i vam marxar 4 entrenadors. Era una oportunitat molt maca, vaig passar a viure el futbol 100 x 100 i vam jugar per tota Àsia.

Es casa i se’n va a Tailàndia!

Va ser una coincidència, en el 2017 em casava i teníem el viatge de noces a Tailàndia. Va ser el destí i vam estar allà dos anys i mig.

I ja es compleix un any del seu retorn.

Tot són etapes i era una cosa complicada per a la meva dona també.

Dóna per a viure?

Sí, Molt bé. Tinc la sort que estic molt estable amb les dues feines i aqui segueixo.

Pels seus resultats en el primer equip del Sant Cugat tot li va molt bé!

Sí, estic en un club on es treballa molt bé, on hi ha molta paciència i s’intenten fer les coses amb un bon pla de present i futur.

“AQUEST DIUMENGE ES POT DONAR LA GLÒRIA O LA FRUSTRACIÓ”

Aquest és el futur? Que superprofessionals dirigeixin el futbol amateur?

Crec que sí. A Sant Cugat jo destacaria la seva mentalitat, un grup envejable a Catalunya, que continua creixent i la gent que treballem allà ens sentim molt còmodes i valorats. S’intenta cuidar molt al treballador dins de les possibilitats que hi ha.

Quan se li pregunta quin tipus de futbol presenta un equip, què contesta, o l’important, com sempre és guanyar o guanyar?

Ens centrem en el que diem a un equip que és el més jove de Primera Catalana. Una de les coses que comentem quan muntem l’equip és que el nostre objectiu era que aprenguessin, que gaudissin als partits i entrenaments i competir. Aquest pas s’ha donat aconseguint ser un dels equips que més juguen de la categoria i obtenint millors resultats dels imaginats.

“BUSQUEM JUGADORS AMB AMBICIÓ I QUE SENTIN EL CLUB”

Aquesta plantilla com es confecciona? Es mira cap a categories inferiors o fitxant?

El Sant Cugat ve d’un ascens de Segona Catalana i es compta amb 13/14 jugadors d’aquí i després es fa una cerca de joves que el club ja coneix perquè havien format part del nostre futbol base o que s’adaptin al nostre model de joc. Busquem jugadors amb ambició i que sentin el club; 18 dels nostres futbolistes han format part del futbol base i això és molt difícil de trobar.

Identificació clau…

El sentiment de pertinença és molt gran i la unió fa sortir cap endavant.

Pel costat esportiu són l’equip menys golejat del seu subgrup (11), és a dir, per al seu entrenador la millor defensa és una bona defensa?

Jo sóc un entrenador ofensiu per a qui preval el joc atractiu, ser protagonista amb la pilota i intentar generar ocasions, però és important equilibrar. Al final, tot va lligat i, si no encaixes, tens moltes possibilitats per a guanyar. L’important és saber atacar i trobar aquest equilibri.

A nivell espectador és espectacular: Sant Cugat i Guineueta, amb 31 punts, i només promociona un. Massa cruel?

“QUE NO HI HAGI ASCENS DIRECTE NO HO VEIG MOLT BÉ”

Aquest model és molt difícil per a aconseguir l’ascens. La Guineueta ha fet una temporada increïble, li hem pogut retallar encara que cal tenir en compte a Les Franqueses i Mataró. Que no hi hagi ascens directe no ho veig molt bé encara que sigui futbol.

Aquest diumenge toca Guineueta-Sant Cugat i amb un empat es beneficia més a qui ve per darrera.

Es poden donar moltes variants segons el resultat. Si guanyem al camp de la Guineueta i el Llefià no guanya, ens podem proclamar campions i, si empates o si perdem per dos, queda tot obert a la útlima jornada en la que nosaltres esperem al Mataró. Dependríem de nosaltres, amb gol average favorable enfront dels de Nou Barris, però, no tindríem cap opció si perdem per dos gols. Es pot donar la glòria o la frustració, així és el futbol. Anirem amb il·lusió.

Entén que només pugin 2 mentre que Tercera es queda amb 17?

Al final, nosaltres volem més opcions i no sols 2 de 40, no obstant això és el que toca i cal acceptar-ho.

“CAL TOCAR AMB ELS PEUS A TERRA I SER CONSTANT”

Finalment: primera temporada al Sant Cugat, tècnic molt jove que mira sempre cap amunt o partit a partit?

Amb ambició i apuntant alt, si és així hi ha més opcions d’arribar. Cal tocar amb els peus a terra i ser constant en la feina. Tinc clar que m’agradaria poder viure del futbol.

The post Oriol Alcázar, un somni que comença a ser realitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

180′ per a l’hora de la veritat, això és el que li queda a la Primera Catalana 2020-2021 encara que després arribarà l’eliminatòria d’ascens entre els 4 líders dels subgrups. Juny decidirà els dos afortunats per a estar a la 3a RFEF el pròxim curs.

Ara com ara, segons figura en les classificacions, Tona i Ascó el poden aconseguir aquest diumenge mentre que l’emoció està garantida en els subgrups 1b i 2b.

PRIMERA CATALANA: NOMÉS DOS ASCENSOS

Recordem que només es donaran dos ascensos encara que la normativa pot ser variada a gust de l’organitzadora (FCF). “Hi ha tres ascensos a 2a RFEF i 6 descensos de Tercera a 1a Catalana, independentment dels que baixin de Segona B (Olot i L’Hospitalet)“.

És més, segons fonts federatives, “Per a la temporada 2022-2023 han de quedar 16 equips a la nova 3a RFEF; per tant, la 2021-2022 serà de transició amb els equips que hi hagi (17)”. Més dubtes, cal dirigir-se al carrer Sicília.

180′ PER A L’HORA DE LA VERITAT

Així les coses, atenció a aquest pròxim cap de setmana perquè Tona i Ascó poden arrodonir el seu èxit a Bescanó i davant Viladecans, respectivament, si guanyen i perden o empaten Lloret (1a) o Borges (2b). Mentre els osonencs sabran el seu futur aquest dissabte, els tarragonins tenen una segona oportunitat.

Més igualat ho tenen Sant Cugat i Guineueta, amb 31 punts els dos, i amb partit de la màxima en Nou Barris per a aquesta jornada. A l’anada van vèncer els vallesans per 1-0.

Al subgrup 2b un punt separa a Mollerussa (32) i Borges Bl. (31); els primers van a Alcarrás mentre els segons reben als ‘diables vermells’ d’un Martinenc en descens. I, si fa falta: boom! amb Mollerussa-Borges per a tancar el 12 de juny.

The post Primera Catalana: 180′ per a l’hora de la veritat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb la renovació de més de la meitat del bloc de la campanya de l’ascens, el Sant Cugat afronta un repte a una Primera Catalana on torna després del descens a la primavera del 2019. 13 futbolistes que segueixen i un nou entrenador, Oriol Alcázar, qui després de la seva experiència a Tailàndia torna a un club que no desconeix.

No segueix l’entrenador de l’ascens, Joan Garcia. La directiva vallesana va decidir que el tècnic no continuaria a mitjans del mes de maig. “Hem optat per no ser un club resultadista i hem considerat que el més convenient per l’equip i per la millora del conjunt era incorporar a Oriol Alcázar, un entrenador molt format i preparat”, manifestava a Tot Sant Cugat el màxim mandatari del club, Llorenç Santasusagna –reelegit com a president el passat mes de febrer- per justificar el canvi a la banqueta. I així es va acomiadar Garcia del club des de les xarxes socials,

Des d’aquesta nit deixo de ser entrenador del @SantCugatFC en no renovar-me el club per la propera temporada. Gràcies jugadors, cos tècnic i club. Deixem l’equip primer i amb un possible ascens. 3 anys de treball i esforç. Seguirem cercant nous reptes.

— joan garcia (@joangarcia10) May 18, 2020

El nou entrenador ha signat per dues temporades i amb ell arriben –fins al matí d’aquest dilluns 22 de juny – nou cares noves. Entre elles, un vell conegut con el davanter Uri Peix, després del seu pas pel filial. La majoria, amb experiència recent a la Primera Catalana, como ara els jugadors del Santboià Manel Montoya i Ferran Roca, l’ex del Rubí  Marc González o el fins ara jugador del Vic Marc Pilar.

Amb ells, bona part dels protagonistes de l’ascens, amb més renovacions a la part defensiva. Segueixen els dos porters de la temporada passada i cinc futbolistes de la rereguarda roig-i-negra. Tots ells, amb passat al planter del club vallesà, la qual cosa és sempre una de les grans apostes d’un club que confia en el seu futbol formatiu.

Naoufal, Nico Porto, Kevin Caballero, Gerard Grau i Dani Alcayde són les baixes comunicades pel club.

Els 22 d’Oriol Alcázar (a 22 de juny)

Porters: Manel Martí i Guillem Nadal.

Defenses: Arnau Benet, Marc Capel, Jordi Rodríguez, Xevi Jiménez, Marc Arnau, Marc González (Rubí) i Víctor Rodríguez (Mollet).

Migcampistes: Álex Carazo, Ferran Vera, Xexi Mas, Ernest López (Jabac) i Manel Montoya (Santboià).

Davanters: Joel Mateos, Guillem Benet, Jordi Ranera, Marc Rodríguez (San Lorenzo), Marc Pilar (Vic), Simón Basanta (CFS Eixample), Uri Peix (Sant Cugat B) i Ferran Roca (Santboià).

SEGUIU EL MERCAT DE PRIMERA CATALANA A FUTBOLCATALUNYA

The post El nou Sant Cugat d’Alcázar pren forma appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícilment moltes televisions televisions públiques i privades es faran ressò del succeït en el Camp Municipal del Club Natació Terrassa aquest passat dissabte. Es disputava un partit de competició entre els locals i el Sant Cugat (Tercera Divisió Benjamins, Grup XXX), un partit que va acabar amb golejada (0-8) encara que això va ser això de menys. La notícia té al col·legiat Sr. Eusebio Fabregat Talon com a protagonista, gran protagonista. Esport3 l’ha recollit aquest dilluns sense citar la Font

I aquesta font es diu Héctor Ibarra del CN Terrassa qui el va exposar en un twitt el mateix dia del partit. Eusebio Fabregat Talon va parar el partit entre els petits, els va parlar mentre li agafava amb total estima i els va convidar a donar-se la mà per a resoldre les seves diferències. Sí, coses de nens, però igual que destaquem les agressions també val la pena fer-ho per a aplaudir al col·legiat i a qui usa les xarxes socials de manera molt esportiva per a educar-nos tots una mica més

Acostumbrados a que destaquen comportamientos inadecuados, alegra saber que quedan arbitros que tienen paciencia, gestionan así un conflicto y aportan valores al futbol base. Más como Eusebio Fabregat. Que otros cojan ejemplo de #valores. Ojalá la @FCF_CAT lo tenga de referencia. pic.twitter.com/8EnhAqdx8b

— Héctor Ibarra (@hibarra88) February 1, 2020

The post El que no es veurà en molts Telenotícies appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una autèntica marató. Això és el que l’espera al FC Andorra des d’aquest diumenge i fins diumenge 11. Tres partits que poden significar que l’equip tricolor escali posicions fins a la primera plaça de la classificació del grup 1 de Primera Catalana, tot i que s’ho haurà de jugar en els tres encontres lluny de La Borda Mateu, l’escenari dels seus partits, tot i que un d’aquests encontres està pendent d’una reclamació del club per no poder jugar a casa, com marca en principi el calendari.

Aquesta acumulació d’activitat de l’entitat del Principat obeeix als capricis del calendari internacional, ja que la gran majoria de la seva plantilla és convocada habitualment als partits oficials que la selecció andorrana disputa en dates FIFA. En aquestes dates, la competició s’atura a les categories més altes dels països participants, però no així a les més modestes, amb la qual cosa l’Andorra ja ha hagut d’ajornar en aquesta Lliga fins a tres partits.

I no serà un calendari gens fàcil el d’aquest ‘tour de force’ dels d’Emili Vicente. L’esperen tres encontres complicats, contra rivals que no acostumen a perdre als seus terrenys de joc o que es juguen mantenir les seves posicions de privilegi o sortir del pou. Abans d’iniciar aquest període, l’Andorra ocupa la cinquena posició del grup, amb 21 punts. Fer el ‘9 de 9’ no només suposaria ser líder, sinó que també ho seria en solitari, amb tres punts d’avantatge sobre l’actual equip capdavanter, la UA Horta.

PRIMER REPTE: UN INVICTE A CASA

El primer plat d’aquest menú tindrà com a escenari la Zona Esportiva Municipal Jaume Tubau (diumenge 4, 17.00 h.). El Sant Cugat de José Alcaraz, que encara no ha perdut al seu camp –tres victòries i tres empats fins ara–, serà l’escull que haurà de superar l’equip d’Emili Vicente. Aquest partit correspon a la jornada 6 del campionat i s’havia d’haver jugat el 8 d’octubre. En aquella data, l’equip tricolor ja tenia un altre partit pendent, el de la jornada 1 contra l’Avià (2-1), que es va disputar l’1 de novembre.

SEGON REPTE: AMB PERMUTA POLÈMICA

Quatre dies després (dijous 8, 16.00 h.), un altre cop carretera i manta pels d’Emili Vicente. En aquest cas, l’excursió els durà al Municipal de Llagostera, on el ‘filialasso’ llagosterenc els posarà a prova. Aquest partit s’havia de disputar a la jornada 11, el passat 12 de novembre, i a La Borda Mateu. No obstant això, el partit es jugarà a Llagostera per decisió unilateral de la Federació Catalana. El motiu és que la instal·lació de La Borda Mateu està tancada a la jornada fixada pel partit i, el Comitè de Competició ha dictaminat un canvi d’ordre que provocarà la reclamació dels andorrans, que havien proposat disputar l’encontre en una altra data i jugant al seu terreny. Si la reclamació no prospera, aquell dia es jugarà a Llagostera i al mes d’abril es veuran les cares al Principat.  El Llagostera B és més irregular al seu terreny. En sis partits, ha viscut tres victòries, un empat i dues derrotes. La darrera, el 6 de novembre contra el Ripollet (1-3).

TERCER REPTE: CARA A CARA AMB EL LÍDER

I per acabar, partit de traca. Diumenge 11 (12.00 h.), la gran cita serà al Feliu i Codina. Si l’Andorra fa els deures als dos primers partits d’aquesta ‘setmana fantàstica’, es presentaria empatat a punts amb el seu rival, la UA Horta de Xavi Molist. En funció de la diferència general de gols (+11 per l’Horta i +6 per l’Andorra abans d’aquests partits), als andorrans els hi podria valer l’empat per acabar la marató a la primera posició. Si no és així, qui guanyi donarà un cop a la taula en aquest inici de desembre. I els tricolors no ho tindran gens fàcil: els blancs han guanyat els sis partits jugats al seu camp i només han encaixat quatre gols.

Tres partits en vuit dies. I tots tres, com a visitants. Una dura prova per l’Andorra. Objectiu, el liderat.

CONSULTEU TOTS ELS PARTITS AJORNATS O SUPSESOS AL NOSTRE TALLER

The post Andorra: Una marató per l’assalt al liderat de l’Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quarta edició del Campus Fundació Vicente Ferrer. Tècnics i directius de diversos clubs de Sant Cugat, com el primer equip de futbol, la UESC, el Mira-sol Bacus i el Qbasket Sant Cugat, es van obstinar a treure la seva gran idea de col·laboració i solidaritat avanci i ja van per la seva póker d’edicions.

Més de 30 persones formen el grup humà que s’ha desplaçat a Anantapur, una de les zones més pobres de tota l’Índia, per intentar que gairebé 200 nens s’apropin al futbol i al bàsquet. 14 cooperants de futbol, 14 de bàsquet, el manager del campus, Jaume Garcia, i el Community Manager de l’expedició, Pedro Miserachs, ja estan en terres índies i ho explicaran, diàriament, a través del seu blog.

FELICITATS!

The post El Campus ‘Fundació Vicente Ferrer’ arriba a la seva quarta edició appeared first on FutbolCatalunya.com.