Narcís Barrera és un dels noms més carismàtics del futbol català. Simpàtic, alegre i extrovertit, sempre l’acompanya un somriure quan parla sobre la seva passió. I aquesta no és cap altra que el futbol, evidentment. Blanes, Europa, Palamós, Figueres, Granollers, Horta… són moltes experiències de jugador. De fet, “encara podria estar jugant” i “quan vam acabar a Andorra vaig intentar seguir jugant allà i no em donava”.

I és que Narcís Barrera té només 33 anys, però ja en fa dos que acompanya a Nacho Castro: “M’agrada molt ser segon entrenador. El Nacho Castro no és poli malo ni jo poli bueno”. Tots dos viuen junts a un pis del Puerto de Santa María, amb el seu preparador físic.

NARCÍS: “LA SORTIDA D’ANDORRA NO VA SER AGRADABLE”

Barrera va ser jugador de Nacho Castro a l’Horta i ara viu la seva primera experiència lluny de Catalunya. “Les aficions del futbol andalús no hi són al #futbolcat i em sap greu”, destaca el gironí.

El que també lamenta Narcís Barrera és la sortida d’Andorra, que “no va ser agradable”. Se’ls va rescindir a mitja temporada anant segons i “el futbol s’ha convertit en un negoci”. Clar i català. Amb la seva clàssica melena segueix la seva carrera a les banquetes i “no tenia canes, però des que sóc entrenador m’han sortit”.

Parlant dels orígens i fent la vista enrere, Barrera va destacar la seva Tordera natal: “El Tordera m’ha fet estimar el futbol. La meva mare va ser directiva del club i el meu pare president. Els meus pares sempre m’han inculcat que persegueixi els meus somnis”.

“EL PLAY-OFF DE L’HORTA ENS VA CANVIAR LA VIDA”

I el somni actual va començar, en certa manera, a Horta: “”El play-off de l’Horta ens va canviar la vida a tots els que el vam jugar. Érem un equip de barri i vam fer un futbol increïble i el més important és que ho vam passar molt bé i vam gaudir molt”. Aquella temporada va catapultar molts jugadors de l’equip i també a l’entrenador d’aleshores, Nacho Castro.

“És el meu pare futbolístic”, reconeix un Narcís Barrera que l’acompanya a tot arreu. La motivació d’aquesta nova etapa junts és màxima i “sempre m’ha costat llevar-me al matí i ara gens. Tinc molta motivació en el dia a dia i m’agrada el que faig”. El San Fernando està en bones mans.

The post “La meva il·lusió de petit era viure del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.