És una de les cares més conegudes del futbol català ja que pocs equips li queden sense haver passat en categories nacionals, però Òscar Sierra (44 anys) té corda per a estona

Actor com a professió i futbolista per passió, Òscar té un lloc més que guanyat en el futbol català. Un repàs per la seva biografia demostra que aquest terrasenc de 44 anys es manté com a titular indiscutible de la Montañesa per moltes raons.

Amb 90 minuts completats en els 4 partits que els de Nou Barris ja han jugat aquest curs, Sierra se centra només en el dia a dia. I amb la ‘Monta’ vol arribar el més lluny possible.

SIERRA: “NO TINC DATA DE CADUCITAT”

‘Avi’ o ‘besavi’ ja del futbol català?

Bé, molts companys em diuen ‘avi’ i no em molesta perquè sé que ho fan sense maldat.

No tothom pot dir que amb 44 anys encara segueix en actiu, amb 4 partits complets aquesta temporada i amb el seu treball com a model professional també!

Físicament, em trobo molt bé, acabo els partits molt bé i als més joves sempre els dic el mateix. L’alimentació, el descans i la recuperació és molt important per a donar el cent per cent cada diumenge. La majoria dels companys tenen l’edat dels meus fills i cal competir amb ells.

És vostè l’únic futbolista de categoria nacional amb aquesta edat?

En Tercera i en el futbol professional crec que no hi ha ningú: Joaquín es va retirar i jo segueixo. Cap a altres categories més inferiors crec que sí encara que és molt diferent.

“SEGUEIXO JA QUE M’AGRADA EL FUTBOL”

Per què lluita Oscar Sierra a aquesta edat en el món del futbol que no hagi trobat ja?

Jo segueixo perquè m’agrada el futbol i perquè tinc la il·lusió i els nervis d’un partit. Molta gent em pregunta quan em retiraré i no tinc data de caducitat. Soc el primer que em retiraré quan vegi que no puc amb el meu cos.

La seva trajectòria ha estat bastant lleial amb molts equips encara que en uns altres (L’Hospitalet, Badalona o Cornellà) només va estar un curs. Tot el contrari a Ca N’Anglada on és un parroquià més!

Sí, al San Cristóbal vaig estar cinc temporades, dues al Prat i Sabadell… de tots em vaig endur bons records i sempre m’han tractat molt bé.

“DE TOTS ELS EQUIPS ON HE JUGAT TINC BONS RECORDS”

Algun record des del seu origen a Terrassa?

Sí, vaig ser allí amb Llobera d’entrenador a Segona B i ens salvem enfront de l’Antequera. Crec que em falten només Europa i Sant Andreu en el meu historial de Segona B i Tercera. La veritat és que estic molt orgullós de tots els equips on he jugat.

Sierra, un futbolista amb 44 anys paga per jugar o encara cobra?

Jo cobro i no em puc queixar. Anys enrere era diferent i no com ara, abans podies viure només del futbol.

“ABANS S’INVERTIA MÉS EN AQUEST FUTBOL”

És clar que, a partir de Tercera, el futbol ha anat a menys econòmicament…

Sí, abans hi havia molta gent de la construcció ficada en el futbol i s’invertia molt. Ara ha baixat moltíssim.

Estem en una temporada en la qual L’Hospitalet i Badalona ‘mengen’ a part?

No ho veig així, hi ha molts clubs que s’han reforçat bé. Tot està molt igualat, pot haver-hi moltes sorpreses i es donen resultats molt atapeïts. Acaba de començar la Lliga i fins a la 10a/11a jornada no es veurà.

“EN AQUESTA LLIGA POT HAVER-HI MOLTES SORPRESES”

Estem en una categoria ‘mentidera’ amb tres equips que entrenen al matí com a professionals?

Se’l poden permetre, volen ser més professionals encara que això és una mentida. Nosaltres entrenem a la tarda, a les 20 hores, i som més professionals que ningú.

No creu que bona part de l’afició d’aquestes categories ja li ha donat l’esquena a aquest futbol amateur?

Home, jo estic a la ‘Monta’ i és una de les millors de Catalunya. Per a mi, la millor de Catalunya perquè dins i fora, sempre estan amb nosaltres. En altres camps hi ha molt de buit.

“L’AFICIÓ DE LA ‘MONTA’ ÉS LA MILLOR”

Jugar 90 minuts en els 4 partits de competició, parla bé o malament de la competència que té?

Físicament, repeteixo, em trobo bé, però en l’equip hi ha més companys que podrien jugar perfectament. El míster creu en mi, però no ens podem relaxar.

Segons es veu ara és d’‘esquerra’…

Així ho considera l’entrenador. Es va lesionar Pujol i ara em toca el costat esquerre. Per mi no hi ha problema, ja que jo el que vull és jugar.

“TENIM MOLT BONA PLANTILLA”

Pel que fa a l’exigència, tots els tècnics demanen, però el seu (Àxel Vizuete) una mica més, no?

Sí. Ja ho coneixia com a company d’equip, però mai ho havia tingut com a entrenador. Em trec el barret per la seva manera de treballar i aquí estan els resultats. Hi ha una bona plantilla, la veritat.

En resum: la ‘Monta’ sofrirà més o menys que l’any passat?

Menys. Aquest equip està ‘endollat’, treballem molt bé i aquí estan els números. Àxel va revolucionar tot la temporada passada i ens vam salvar i enguany hem començat bé. Tots sabem a que juguem.

“ENGUANY SOFRIREM MOLT MENYS”

Una cosa més: que ningú s’atreveixi a preguntar-li quan deixa el futbol perquè ho farà quan el doni la gana. OK?

Evidentment. Jo no m’arrossegaré, si no tinc energia, ho deixaré.

És clar que té més futur com a actor?

Estic en una agència de model de publicitat, no em va malament i també gaudeixo. A més, coordino futbol al San Lorenzo de Terrassa.

Hi ha imatges que demostren que ha fet de tot!

Sí, d’infermer, bomber, policia… el que em posin. Fa molts anys que estic en la professió, em cuido bastant i tot és positiu.

The post Òscar Sierra, tot un model amb ‘només’ 44 anys appeared first on FutbolCatalunya.com.

No es tracta d’infravalorar, ni molt menys descartar, a ningú, però la temporada 2025-2026 de Tercera Federació ofereix una primera imatge amb dues grans opcions de poder (L’Hospitalet de Cristian Gómez-Alba-Thiago o el Badalona de Pedro Dólera-Alberto Padilla). Qui ocuparà la primera plaça que el curs passat va dominar el Reus FC Reddis? O els anteriors: Olot, Europa i Manresa?.

Per a aquesta resposta tindrem, en principi, que esperar el pròxim 10 de maig del 2026, data final per a la Fase regular de la Lliga. 34 jornades, amb dues de descans (30 de novembre i 28 de desembre d’aquest 2025) i una segona fase totalment injusta i inqualificable per ‘la influència’ a la RFEF de Joan Soteras i el seu grup. Triple eliminatòria d’ascens per a una plaça que el maig passat es va endur el Girona B.

UNA TERCERA MOLT RENOVADA

Així ho demostra un repàs al MERCAT d’una Tercera amateur que cada dia ofereix més equips treballant al matí. Amb la inclusió del Vilassar per ‘La Fúria del Mar’ (Som Maresme), dos equips (Vilassar Mar, 25) i Lleida (23), són els qui més han fitxat. Mentre els primers s’aprofiten de l’acord de filiació amb l’Espanyol B, els segons es veuen obligats a un ‘reset’ total.

Més o menys, la resta de participants s’han reforçat també de manera important per sobre de la dotzena de cares noves. Manresa (20), Cerdanyola i Montañesa (18), L’Escala (17), Cornellà i Peralada (15), Mollerussa (16), Vilanova (14) o San Cristóbal (13) són diferents exemples.

VILASSAR MAR I LLEIDA CF

De fet, els qui menys futbolistes segueixen al mateix equip que la temporada passada són Vilassar (0), Lleida (1), Manresa i Cornellà (5), L’Hospitalet (7), Badalona (8) o FE Grama (9).

Per contra, Can Vidalet (14), Europa B (15) Tona (13), Mollerussa i Peralada (11) o ‘SanCris’ (10) s’han fiat més del conegut.

FAVORITS: DOS O MÉS?

En principi cal pensar que seran més que CE L’Hospitalet i CF Badalona. Els seus pressupostos els llancen a aquest pols encara que caldrà considerar Cornellà, FE Grama, Manresa, Tona i Vilassar-Espanyol. Per cert: en aquesta pretemporada, els de Dólera, que han prioritzat rivals de 2a RFEF, han jugat 9 partits de preparació (5/3/1). D’altra banda, els de Cristian Gómez, que s’han enfrontat a 3 contraris de 1a RFEF i 3 de 2RFEF, han estat 10 (6/1/3).

L’últim campió (Reus FC Reddis) va obtenir 71 punts en 34 partits de la Lliga (22/5/7/ amb 58 gols a favor per 28 en contra. D’altra banda, el cinquè classificat va ser el Badalona a 16 punts dels roig-i-negres. La primera plaça de descens va ser per als mariners de Peque amb 33 punts.

8 TÈCNICS NOUS A LES BANQUETES

En el capítol de tècnics hi ha 8 cares noves. Pedro Dólera (Badalona), Senabre Begur (Cornellà), Joan Piñol (Europa B), David Gurillo (L’Escala), Cristian Gómez (L’Hospitalet), Jordi Cortés (Lleida), Edu Fortet (Tona) i Dani Pérez (Vilassar).

Es mantenen després d’aconseguir ascensos, Genís Sampietro (Vilanova), Ramon Carrascal (Vic) i Fran Rubio (Can Vidalet). I segueixen perquè li ho han guanyat a pols uns altres com Santi Alvarez (Cerdanyola), Roberto Morales (FE Grama), Sergi Trullàs (Manresa), Kiku Parcerisas (Mollerussa), Axel Vizuete (Montañesa), Alex Marsal (Peralada) i Cristian García (San Cristóbal).

MOLTS NOMS A SEGUIR

L’elecció de futbolistes a seguir seria innombrable, però diferents tècnics consultats s’han inclinat per aquests 15. Adrià Padillo (FE Grama), Javi Serra, Castillo i Pele (L’Hospitalet), Nil Garrido i Chema Moreno (Vic), Pime, Ayala i Larrosa (Badalona), Barnils (Tona), Moha Ezzarfani (Manresa), Marc Fernández Cornellà), Dani Peña (Tona), Dani Gómez (Peralada), Yahir i Ferran Sarsanedes (Vilanova).

The post Una Tercera de Primera o només de dos? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va ser present al partit Reus FC Reddis-Sabadell B (0-1) i a la Montañesa-Reus FCR (1-0) i Pepe Delgado, director esportiu del San Cristóbal, i va sortir disgustat. Sense voler molestar a ningú, però amb la mà ferma, aquest veterà del nostre futbol tampoc s’amaga de la realitat de la competició.

El seu equip és 15è a la classificació de Tercera (quarta plaça per baix) i avui, té tots els números per a baixar a la Lliga Elit, si no hi ha un segon ascens català a Segona. Amb dos partits a domicili (Badalona i L’Hospitalet) i un a Ca N’Anglada (L’Escala) els parroquians de Cristian García es juguen molt.

PEPE: “ES DONEN RESULTATS ANÒMALS”

“L’equip està bé i el que més lamento és que s’estan donant resultats que són anòmals. Té molt mèrit el triomf de la Montañesa a Lleida així com el del Reus que ens va guanyar a casa nostra (al 200%) mentre que els dos següents partits els perd (‘Monta’ i Sabadell B)”, comenta a Futbolcatalunya a mode de presentació.

La ratxa de “14 partits seguits sense perdre…en fi.. cal pensar a fer tot això una mica més honest. Hi ha altres equips que ens juguem molt i, encara que sé que això passa moltes vegades i ha passat sempre, però…”, afegeix.

“PUC ENTENDRE QUE JA SÓN CAMPIONS PERÒ…”

La reflexió del director esportiu parroquià amb notable experiència en el nostre futbol li condueix a exposar públicament una realitat perquè “el Reus FC Reddis serà una mica el jutge de la Lliga”. Als roig-i-negres de Marc Carrasco “ara els toca el Cerdanyola, és a dir, han d’enfrontar-se a equips que estan a baix. Jo crec en l’honestedat dels jugadors del Reus però no és tampoc normal que, després de 14 partits sense perdre (fins i tot avassallant) que aixequin ara el vaig piular de l’accelerador. Puc entendre que ja són campions, la qual cosa vulguis, però en aquests casos cal ser honest”.

“CAL DIGNIFICAR TOT AIXÒ”

Delgado admet, no obstant això, “estar molest, sí que estic perquè cal dignificar tot això i saber que a ells també els pot passar en el futur”. Això no significa “posar en dubte res però han acabat aquesta ratxa de 14 partits amb 2 derrotes consecutives. No acuso el Reus però és la realitat”.

ADMET ERRORS I CONFIA EN LA PERMANÈNCIA

A falta de 9 punts per disputar-se, la separació entre el San Cristobal (15è) i els de Nou Barris (11è) és de només 2. “Està tot aquí però creiem que ens anem a decepció salvar i confiem. I, clar, tant de bo pugi un segon equip català a Segona Federació i se salvi el quart per la cua”. Els números passen perquè “el San Cristóbal tregui 4 punts, com a mínim, per a aspirar a salvador encara que crec que seran 6”.

Dit tot això, Pepe Delgado reitera el seu malestar sabent que “el nostre calendari és el pitjor de tots”. I posa un exemple: “el Cerdanyola s’enfronta al Reus, que no es juga res, mentre que el Mollerussa també té al Prat que tampoc es jugarà res. No obstant això i, encara que el Prat no es jugui res, anirà a guanyar aquest partit. El que m’ha defraudat són els dos últims partits del Reus i ho sap el seu entrenador ja que tinc bona relació amb ell”

El curs per als egarencs ha estat “difícil i això que hem estat bé fora de casa. Els equips canvien i venen al nostre camp molt mentalitzats al que cal fer, el treballen molt bé. Espero que tot acabi bé”.

The post Pepe Delgado mira cap a Reus amb decepció appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segur que la imatge ja l’hauran pogut veure, però els suggerim que repassin aquest vídeo del CP San Cristóbal on es pot observar el gol de Mario Cantí (amb accent a la í) des del centre del camp. Dos tocs de la pilota amb la seva cama dreta van ser suficients per a veure que el porter rival Marc Arnau estava més avançat del compte.

Era només el minut 3 del partit que enfrontava al seu equip a un Mollerussa que arribava molt tocat a Ca’n Anglada. Poc després, en el 30’, va rematar un servei de cantonada del seu company Abde i va col·locar el 2-0 que es traduiria en la sisena victòria del seu equip.

MARIO CANTÍ I LA SEVA ‘LÒGICA’

Logístic del grup VW amb funcions de Back Office -ho poden llegir al seu compte de Linkedin-, aquest futbolista combina professió i passió. Als 32 anys podria estar en equips de superior categoria, però ja suma la seva sisena temporada amb un CP San Cristóbal. Ara parlem d’això, primer el gol. “Ja vaig marcar un així al Viladecans (Primera Catalana, 2016-2018) i va ser més fanfarró que el d’aquest diumenge”, comenta a Futbolcatalunya.

La veritat és que aquest golàs va marcar el camí del triomf local gràcies al gran xut del capità parroquià. “Ja tinc 32 anys i compagino el futbol amb el meu treball. Òbviament, sempre arriben coses, però aquí estic molt bé. Puc compartir vestuari amb Ricki que és una persona indispensable a la meva vida; també de la nostra afició, la directiva i els treballadors que són una meravella i una família per a mi”. Aplaudiment majúscul.

Toca, presiona y carga en 4K pic.twitter.com/l7TlFNW8cY

— CP San Cristóbal (@CPSanCristobal) January 20, 2025

ACABAR TRANQUILS A TERCERA

Situats a la 10a posició de la classificació, a 5 de la promoció d’ascens i del descens, no haurien de sofrir massa problemes per a la supervivència. Això, almenys, és el que “espero i desig. Estem treballant per a aconseguir l’objectiu al més aviat possible”.

Mario Cantí, que ja ha jugat14 partits aquesta temporada (13, titular) i que s’ha perdut 3 per una malaltia, suma 4 gols. És a dir, va pel camí de superar les seves millors marques (7) a Tercera Federació. La confiança de la seva afició i del seu equip és màxima.

The post Golàs de crac de Mario Cantí per a tota la parròquia appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carlos Olmo va ser el reforç de luxe que l’excepcional Pepe Delgado es va endur a Catalunya de tornada. L’actual director esportiu del San Cristóbal coneix, com a pocs, a la família i va veure que era gran oportunitat per a l’equip i per al mateix futbolista.

El germà major del blaugrana Dani Olmo tampoc s’assembla, com a futbolista, al seu pare Miquel Olmo, però té la seva personalitat. De fet, com admet, ha hagut de jugar de tot com a parroquià.

Gimnàs, futbol i més futbol, amb aprenentatge com a futur entrenador inclòs, parlem amb Carlos Olmo encara que el mínim de Dani. El germà gran és el nostre protagonista.

LA SAGA DELS OLMO

Tenim el gust de parlar amb el germà grans del Olmo, no?

Sí, jo tinc 28 anys i el meu germà Dani, 26.

És a dir, que màxim respecte per al germà gran…

Això sempre, per descomptat. Als grans sempre cal tenir-los respecte.

ALS 19 ANYS SE’N VA ANAR A CROÀCIA

Això, evidentment, ho dius per un altre Olmo, Miquel Olmo, el teu pare, també jugador i tècnic de diversos equips de Catalunya.

És claríssim, el nostre pare sempre ha estat un referent i també per al futbol com a jugador i com a entrenador.

El seu referent i el seu major crític?

El nostre millor i pitjor crític ja que, quan fem un bon partit, sempre ens ho diu. No obstant això, també et diré que sempre tenia algun ‘però’ a millorar. Un pare sempre és més crític perquè sempre busca el millor per a nosaltres; haver estat i ser entrenador sempre ha estat un plus.

No obstant això, les qualitats de Jesús Olmo no les han heretat els seus fills, eh...

El meu pare era davanter centre i el millor que tenia, diu, era rematar de cap.

“EL NOSTRE MILLOR I PITJOR CRÍTIC ÉS EL MEU PARE”

I un parell de… bé… vosaltres teniu un altre estil.

Clar. El futbol ha canviat molt, ara és més físic i més tàctic. Quan el meu pare era futbolista es feien unes coses i ara, unes altres, però sempre mirant el nostre bé.

Els qui li coneixen, i citem al gran Jaume Langa, afirma que sempre ha estat millor com a persona. Un 12 li posa.

Sí, tothom parla meravelles i és un orgull per a un fill.

Anem amb Carlos Olmo. Cal admetre que costa pronunciar alguns equips en els quals ha estat…

Bé, a Croàcia, vaig estar al Dynamo Zagreb, Karlovac, Dragovoljac, Lokomotiva i NK Kustosija.

“AL DINAMO VAIG ESTAR CINC ANYS”

Carlos, en croat, com es pronuncia?

És una mica diferent, no pronuncien la ‘j’ igual que nosaltres sinó com una ‘i’, per a la ‘g’ té tres maneres diferents… és un idioma difícil, la veritat.

Vostè va ser el ‘culpable’ que els Olmo arrelaran a Croàcia?

No, el meu germà Dani va ser el primer a anar-se per a Croàcia, amb 16 anys, i, solo mig any després, em vaig anar jo. Només vaig estar un any i em vaig tornar al Santfeliuenc a Tercera; clar que després, quan el meu germà surt del Dinamo, jo entro i em quedo durant cinc anys.

També apareix el US Terre Sainte al seu historial (2018-2019).

A Suïssa, sí, també vaig ser per allí, una experiència més encara que ens va aliar com esperàvem. Vaig estar sis mesos.

“ANAR-SE’N AMB 16 ANYS A CROÀCIA ÉS TENIR MOLTS COLLONS”

Mentre Dani es va anar amb 16, Carlos es va anar amb 19…

Sí, el meu primer any com a amateur encara que el meu germà es va anar amb 16 i això és de tenir molts collons. Estàvem amb el meu pare i va ser una experiència molt bona.

Carlos Olmo ha passat de tenir un germà petit a ser el germà de Dani Olmo.

Bé, Dani és més conegut per estar on està i per jugar a la selecció, però la gent que ens coneix sap que cap és més que l’altre.

No volem parlar molt de l’Olmo blaugrana sinó del parroquià Olmo. Deixa Croàcia per a fitxar per un equip de barri com el San Cristóbal, a sofrir (esportivament) i a entrenar a les 20 hores. Per què?

“FITXAR PEL SAN CRISTÓBAL NO ÉS UN PAS ENRERE”

Sí. A Croàcia vaig estar al futbol professional, però vaig decidir prendre un altre rumb i ara estic fent les meves pràctiques d’entrenador a Can Anglada. És un equip de la meva ciutat amb un horari que em permet fer el que vull. Ara joc, entreno als nens i em preparo com a futur tècnic. Potser algú pot pensar que he fet un pas enrere com a jugador, no és així, i segur que donaré tres cap endavant com a entrenador.

Carlos Olmo, què és? Central, migcampista, migcampista….?

Si m’haguessis preguntat la temporada passada no hagués sabut contestar perquè vaig jugar de tot inclòs de davanter. El míster em va posar a dalt i va ser una experiència molt bonica, va ser una cosa nova. Ara, per sort, han fitxat bons reforços i s’ha fet un bon equip.

“CAL ACONSEGUIR 40 PUNTS PER A LA PERMANÈNCIA”

Ara, el seu entrenador Cristian García on li posa?

Migcampista.

Sota el comandament d’Olmo?…

No, sota el meu comandament, no, tinc grans companys com Yeray, Padilla o Peke, són imprescindibles.

No digui Padilla sinó Sr Padilla!

Això, això, Sr. Padilla. És un jugador molt important i la nostra columna vertebral passa per aquí mentre els altres fem el que podem.

Sofriran igual que el curs passat?

Cada any és diferent, mai és agradable estar com la temporada passada encara que ens salvem amb solvència. Actualment el nostre equip pot competir per estar tranquils i primer cal lluitar pels 40 punts que signifiquen permanència. I, si després, podem mirar cap amunt, mirarem.

“PODEM ESTAR TRANQUILS PERQUÈ ELS RESULTATS ARRIBARAN”

Competir tranquils amb els pressupostos que hi ha?

Bé, veiem que els resultats arriben amb treball i amb la direcció del míster que ens dona resultats. Juguem un bon futbol i, si ens treuen punts, és perquè l’altre equip ha fet molts mèrits, Si, al final, veus que les coses surten bé, o no surten, però juguem, podem estar tranquils perquè els resultats arribaran. Davant el Peralada ens quedem mitja hora amb 10 però sempre competim i traiem un bon punt.

I això de ser un equip de barri es diu sempre amb orgull!

Home, per descomptat. San Cristóbal és un equip de barri però ve molta gent de fora a veure’ns des de Barcelona, Manresa i de tot arreu. La gent vull veure’ns i això ens omple d’orgull.

“AQUEST BARRI ENS OMPLE D’ORGULL”

Als del Terrassa i als del Sabadell se’ls ‘deixa’ entrar’? (És broma)

Clar i, si venen a jugar, mentre que ho donin tot, són benvinguts.

En resum: Carlos Olmo, encara que només té 28 anys, ja pensa com a entrenador

M’agradaria ser entrenador com el meu pare. No vull retirar-me del futbol quan les cames ja no em donin. Sempre desitjaré seguir al verd vinculat d’alguna manera. No em veig en un altre escenari encara que em falten alguns anys encara.

The post El cognom Olmo val per tres appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cristian Garcia admet que es juga moltíssim el San Cristóbal en les 10 jornades pendents. Aquests 30 punts buidaran incògnites entorn d’un equip a la 14a posició de la classificació (27 punts).

A només 1 del’infern’ del descens estan immersos en un nombrós grup (Pobla M., Mollerussa, Girona B i Rapitenca) als qui només els en separen 2.

“UNA CATÀSTROFE” PARROQUIANA

Les declaracions del tècnic al programa ‘Àrea de Joc’ de la Ràdio Municipal de Terrassa no poden ser més clares. “Seria una catàstrofe que baixi el San Cristóbal, seria molt dolent ja que, al final, penso que el club ha de continuar creixent a nivell de futbol base. Aquest projecte ha d’estar, mínim, a Tercera divisió que crec és la seva categoria”.

I, per si algú es queda amb algun dubte, idèntic missatge per a resumir el seu pensament, repeteix. “Baixar seria… bo, seria donar 4 0 5 passos cap enrere i seria un fracàs, al final, crec que no està en la ment de ningú”.

12 PUNTS DE 30 POSSIBLES

L’arribada de Cristian a la banqueta parroquiana la jornada 15a, per Dani Andreu, s’ha traduït en 4 triomfs i 6 derrotes. En resum: 12 punts sobre 30 jugats.

Capaços d’obligar al màxim a l’intractable Olot, a La Garrotxa (1-0) i d’estrènyer també l’Hospi al seu Municipal (0-2) clar que també han caigut dolorosament amb Rapitenca (4-0) o Castelldefels (0-6).

El calendari deixa pendent a la seva Fase regular 10 partits, a Can Anglada, i 5 a domicili. Arribaran a casa rivals com Girona B, Vilafraca, Peralada, FE Grama i Vilassar; es desplaçaran per a enfrontar-se a a Tona, L’Escala, Muntanyesa, Pobla M., i Badalona.

The post “Què baixés el San Cristóbal seria una catàstrofe” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tom Diawara (23 anys) desitja tancar el més ràpid possible la seva sortida del CP San Cristóbal, club al qual pertany des del juliol passat del 2018 procedent del Jàbac Can Jofresa. Els números del davanter parroquià han estat excel·lents i per aquesta raó a ningú estranya que tingui diverses ofertes per a sortir. El problema és que encara li queda un any de contracte signat.

Aquest detall frena l’operació sortida d’un futbolista la progressió del qual ha estat magnífica i s’endevina encara millor. La transformació del conjunt de Dani Andreu – 8 altes, 8 baixes i 10 renovacions- obliga a signar a més futbolistes encara que ara el problema és deixar sortir.

TOM DIAWARA, ESTRELLA A LA KINGS LEAGUE

Mentre es decideix en els despatxos el seu futur, el futbolista continua jugant en la Kings League amb Jijantes i mostrant la seva categoria. A ningú pot estranyar el seu excel·lent paper donada la seva categoria.

I tampoc ha d’estranyar a ningú que el CP San Cristóbal vulgui recuperar d’alguna manera la seva inversió. Els 17 gols marcats en els seus cinc anys amb els de Ca N’Anglada deixen clarament un contracte mancant un per a complir-se. “No és cert que hàgim demanat 10.000€, ni de bon tros”, afirma a Futbolcatalunya Pepe Delgado, director esportiu de l’entitat.

Clar que tampoc “hem dit que ho deixarem lliure, ja que té contracte i estem molt contents amb Tom”. La veritat és que el futbolista desitja sortir i això també ho sap Delgado.

Per part del jugador, que segueix en silenci, deixa que sigui el seu representant Alberto Doñate qui parli encara que públicament no desitgin tampoc fer cap declaració. L’agent sap que les pròximes hores són claus perquè Tom pugui trobar una sortida que satisfaci a tots

The post Hores decisives per a Tom Diawara i San Cristóbal appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos de dos, ara com ara, ningú li pot demanar res més al Sant Andreu de Xavi Molist que ja ha superat a Peralada i San Cristóbal en la seva lluita d’ascens. Dos partits resolts per la mínima enfront d’uns parroquians que van merèixer molt més al Narcís Sala.

Però així va acabar i els andreuencs esperaran rival estatal per a saber si, definitivament, jugaran en la Segona RFEF o repetiran en Tercera. Ara toca superar a un nou rival i saber com estan els lesionats Josu i Guzmán. Encara sort que recuperen a Albertito.

ARRANZ DEFINEIX PER AL SANT ANDREU

Tot va començar amb una primera meitat que va quedar definida pel gol de Sergi Arranz, les oportunitats del ‘SanCris’ i la lesió de Carlitos Guzmán. Amb la presència de Varo sota la porteria visitant (Dani Andreu permuta amb Lázaro), els parroquians van obligar molt aviat a lluir-se al meta Jaime (6′) després de rematada de Tom a passada de Yeray.

Excel·lent ocasió que va quedar en res mentre que Sergi Arranz sí que va aprofitar el regal del seu inseparable Josu per a elevar la pilota per sobre del porter. Era el minut 11 i van començar a respirar Casti i Noguera per la presència de Sanku.

A partir del gol quadribarrat, va desaparèixer l’equip de Xavi Molist, superior amb una renda de dos gols. El San Cristóbal, per contra, va protagonitzar dos minuts letals (29′ i 30′) amb xuts de Sanku i Canti que va anul·lar Jaime.

El pitjor, abans del descans, va ser la lesió de Carlos Guzmán (38′) –possible trencament muscular- i aparició d’Aparicio en el terreny de joc.

LES OCASIONS DEL ‘SANCRIS’

En la segona meitat només va aconseguir ocasions de gol l’equip blanc-i-blau. Fins a quatre claríssimes oportunitats del ‘SanCris’ enfront d’un decisiu Jaime.

Dani Andreu va arriscar amb l’entrada de Jordi Ranera i Kevin per Guillén (58′) i la capacitat ofensiva del seu equip es va multiplicar. Primer Ion Vázquez el va obligar a treure una mà providencial al porter local (57′), Kevin (62′) va provar des de lluny, i Jordi Ranera gairebé ho assoleix de rebot (65′), una primera vegada, mentre va creuar molt la pilota, una segona (73′).

Impossible: el Sant Andreu ha fet el segon pas per a ficar-se en la Segona RFEF i sembla molt decidit a obtenir-lo.

The post Jaime col·loca al Sant Andreu en la tercera fase appeared first on FutbolCatalunya.com.

Triomf treballat, il·lusionant i molt important de la UE Sant Andreu enfront del San Cristóbal en el partit d’anada, segona eliminatòria, per l’ascens a la Segona RFEF. L’entrenador visitant, Xavi Molist, va prendre bona nota de la primera hora dels parroquians enfront de l’Hospi i no va deixar ni un sol buit perquè els de Dani Andreu repetissin el seu èxit.

Va marcar Jorge Carreón en la primera meitat mentre el porter Jaime González i un centre de camp esplèndid pels visitants es va imposar a un rival que, com sempre, es va lliurar encara que sense fortuna. En la segona meitat Molist va treure a passejar l’experiència i ara només queda culminar la feina a casa.

GOL DE CARREÓN (SANT ANDREU)

Temor, respecte o estratègia van marcar la primera meitat a Ca N’Anglada amb l’única sorpresa d’Alex Lázaro com a porter per Varo. Això iò i les absències, ja conegudes, dels sancionatrs Albertito i Fassani pels quadribarrats.

Una jugada de Ton Diawara per l’esquerra es va convertir en la primera rematada local gràcies a Kevin encara que va sortir per sobre del travesser de Jaime. Sortida potent del ‘SanCris’ que a poc a poc va anar sent superats pel centre de camp de la UESA amb un formidable Carlitos Guzmán.

I, com no! en aquest futbol tan científic en el qual s’ha convertit aquest esport, seria un servei de banda l’origen del gol dels andreuencs. Va executar Méndez, va tocar un defensa local i va col·locar un bon cop d’esquerra Jorge Carreón davant la passivitat defensiva dels blanc-i-blaus. La resposta de Ton (32′) va obligar a intervenir al porter rival, ja que es podria haver convertit en el gol de la igualada.

LA IL·LUSIÓ DEL ‘SANCRIS’ NO ÉS SUFICIENT

En la segona meitat poc va canviar. Potser valdria destacar la gran demostració de qualitat d’un habitual com Sergio Castillo perquè aquest diumenge ha tornat a donar un altre curset gratuït de futbol.

Andreu va moure la banqueta, va donar entrada a Montero, Ranera i Yeray per Alex Jiménez, Guillem i Kevin (64′) amb resposta immediata de Molist. Xavi Aparicio i Martí Alonso (70′) van reemplaçar a Josu i Pochito i, poc després (81′ i 86′), Vives i Momo a Iker i Arranz.

També va participar Abde (per Mario Cantí 76′), la qual cosa va originar dos trets perillosos sobre la meta quadribarrada. Fins i tot Ranera (87′) podria haver igualat el partit, després de centre d’Abde, encara que va sortir molt prop de la porteria.

El 0-1 va ser el resultat final i ara queda la volta amb el record del 0-0 en la primera volta de la Lliga regular per a un Sant Andreu que també tindrà avantatge de posició, en el cas d’empat final.

The post El Sant Andreu s’avança a Ca N’Anglada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Paco Manchado, president del San Cristóbal, va ser reelegit el març passat per 107 vots a favor i 21 en contra després d’imposar-se a Gracia Moreno. Serà i és així la segona part de la seva història com a màxim responsable de l’entitat parroquiana per als pròxims sis anys, ja que el seu primer triomf va ser en el 2019.

El triomf no va sorprendre a ningú perquè els resultats són realment positius per a l’entitat egarenca. Però Manchado vol més i el primer passa per l’ascens a la Segona RFEF.

MANCHADO VOL FER MÉS HISTÒRIA

“Crec que vivim el millor ambient de la nostra història”, comenta Paco Manchado a Futbolcatalunya sense tenir temps suficient per a cobrir tots els fronts. Sabia que superar a l’Hospi era complicat, però es va aconseguir, igual que sap que derrotar al Sant Andreu serà un altre obstacle impressionant.

El 3-0 reeixit en mitja hora aquest passat diumenge a Ca N’Anglada va ser sensacional encara que “tinc testimonis que vaig comentar en el descans que encara no s’havia acabat l’eliminatòria en aquest instant”. El presidente parroquià ho sent “pel meu amic Santi, ja que ens uneix una gran amistat. L’aspecte emocional va ser, sens dubte, molt important”.

Aquest aspecte emocional, que va omplir les graderies d’una instal·lació municipal, va complir “amb totes les normes de seguretat establertes. És el primer que ens sol·licita l’Ajuntament i el primer que sempre desitgem cuidar al màxim”.

219 ENTRADES PER AL SANT ANDREU

Amb aquesta mentalitat es disposen a afrontar la presència dels 209 aficionats andreuencs que, com a mínim, estaran aquest diumenge en el camp. “Hem reservat un espai en el nostre lateral, com vam fer front a l’Hospi, amb bar i servei perquè se sentin còmodes a la nostra casa”. Una altra cosa serà després el que ocorri en el camp.

El president del San Cristóbal sap que pensar en l’ascens a 2RFEF és “molt complicat, però a cap futbolista i a ningú li podem frenar que tinguin aquest somni. Ara com ara, estem on estem”.

LA MILLOR PRIMA SERIA PUJAR

Només una curiositat, doncs, quan arriben aquestes fases finals, també es parla de primes per ascendir. No es comenten públicament, però aquí estan. “No diré res, ja que és una cosa entre la plantilla i nosaltres, ho enteneu, no?”, afegeix Manchado.

Clar que s’entén de la mateixa manera que s’entén per la seva part que puguem dir que el premi, en el cas d’ascens, implica rebre una miqueta del tant per cent de les taquilles entre tot el grup.

The post “Vivim el millor ambient de la nostra història” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ja tenim segona eliminatòria servida per a lluitar per una plaça d’ascens a la 2RFEF i no sempre els favorits superen la prova. En aquesta ocasió seran San Cristóbal i Sant Andreu (avantatge d’empat per als quadribarrats) els qui intentaran a partir de la setmana vinent ficar-se en la fase final.

La veritat és que els de Xavi Molist van sofrir molt menys que els d’Héctor Simón per a eliminar a un Peralada que va donar la cara. El 0-1 de l’anada va pesar molt de sobre un partit que va comptar amb 2.567 espectadors a les graderies del Narcís Sala.

CONTROL DEL SANT ANDREU

Un xut al travesser de Cargol (22′) i una vaselina de Josu (41′) van ser els millors moments locals mentre els visitants es van deixar veure gràcies a Nierga i Méndez.

No seria fins a la segona meitat quan es veurien ocasions clares sobre les porteries. Primer la va tenir Nierga amb gran aturada del porter local Jaime (46′) i fins i tot Marc Gelmà va provar sort (56′). Qui va poder marcar va ser l’omnipresent Josu (va jugar lesionat?) encara que aquest u contra un va obligar a lluir-se a Aroca.

Qui no va fallar va ser Albertito amb una canonada des de fora de l’àrea (83′) per a deliri d’una afició que va poder veure el segon gol andreuenc, però Aparicio no va estar fi. És igual. Tot estava fet i el Sant Andreu passa fase amb una gespa impresentable i sense encaixar un gol en 180 minuts.

EL SAN CRISTÓBAL ENFONSA L’HOSPI

D’altra banda, Ca N’Anglada va dictar sentència encara que els visitants van arribar amb un gol de renda de l’anada. La primera mitja hora del xoc va ser clau perquè els de Dani Andreu van enfonsar a un Hospi que no sabia on estava.

En el primer minut ja va poder rebre el primer gol l’equip riberenc encara que serien Tom Diawara (11′), Kevin (19′) i Sanku (30′) els qui van afusellar a un Adrià Aliaga impotent per a frenar l’ofensiva parroquiana. Només Ton Alcover (38′) va despertar del KO amb un tret de falta directa (38′) sense variació de marcador.

UNA ALTRA TEMPORADA SENSE FORTUNA

Tot va canviar en el segon temps perquè va ser l’Hospi qui va fer el pas endavant mentre el ‘SanCris’ queia físicament; els canvis de Raúl Martínez i Roger Peris van ser positius per als d’Héctor Simón. En resum: Gol d’Albert López (72′) i gol d’One (89′) i pròrroga.

El resultat no va canviar. Varo va saber mantenir-se ferm sota els pals de la porteria local mentre els riberencs no van rematar la remuntada. Nou KO del CE L’Hospitalet, millor equip en la segona volta de Tercera, que obliga a una reflexió necessària. I primer pas del San Cristóbal que continua superant-se a si mateix.

The post San Cristóbal- Sant Andreu, segon pas a la 2RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Compleix la seva quarta temporada al San Cristóbal i Ricki Calamardo torna a viure un altre play-off d’ascens. En aquest cas a una Segona RFEF de la qual li separa aquest partit de tornada, primera eliminatòria, i dues fases més.

Ricki, un dels fixos del tècnic Dani Andreu, ha participat en 28 dels 30 partits de la Lliga regular (segons FCF). I ara vol molt més encara que la pressió per a aquest equip parroquià és relativa perquè, sens dubte, és l’equip més modest que juga aquesta promoció d’ascens.

ENTREVISTA A RICKI CALAMARDO

Preparats per a passar d’eliminatòria?

Sí. Ens hauria agradat treure una cosa més positiva en l’anada, però, dins del dolent que és la derrota, ara toca la volta a casa nostra.

Una pregunta tòpica, però molt certa: l’afició juga?

Nosaltres tenim sempre bastant suport de l’afició, d’aquí els bons resultats que hem tret per a ser el millor equip a casa. És un valor afegit que tenim.

Parlant de valor afegit, no s’afegeix més pressió a l’equip local?

Bé, el nostre camp afecta també molt als equips rivals per la seva grandària i perquè les graderies són molt pròximes.

“LA NOSTRA AFICIÓ ÉS UN VALOR AFEGIT”

L’equip ja ha parlat d’aquest partit de tornada o a poc a poc?

Ja ho portem comentant fa temps i per on el volem portar. A veure si comença aviat i tot el que estem comentant es pot posar en marxa.

El guió implica anar per totes des del minut un?

El nostre guió i el nostre joc és molt clar perquè sempre anem pel partit; no es tracta d’anar pel gol en el minut un sinó anar pel rival.

“EL NOSTRE GUIÓ DE PARTIT ÉS MOLT CLAR”

Una cosa: l’equip gran és l’Hospi. No hi ha dubtes..

Home, clar, per l’entitat, pels seus jugadors… per a nosaltres és un premi ser aquí i no tenim cap obligació de passar. Tenim la màxima ambició de guanyar, però el candidat o favorit és l’Hospitalet.

Han notat que l’afició vol que passin?

La gent pròxima ens dóna suport sempre, però, tal com està el futbol, la gent sap que l’Hospi té més possibilitats de passar que nosaltres. Estem il·lusionats, tenim ganes encara que, si no surt, tampoc seria una gran decepció perquè hem fet una gran temporada. Poca gent confiava en nosaltres després del canvi d’entrenador i el gaudirem.

“PORTEM UNA GRAN TEMPORADA”

Quantes vegades li han recordat aquest gol que va impedir diumenge passat i que hagués suposat un 2-0 molt letal?

Són accions de joc i em va enxampar a prop, però qualsevol company hauria fet el mateix. Jo sóc aquí per a això.

No val la pena pensar més que en el partit que toca, no?

Clar. Nosaltres pensem en el partit del diumenge i el passat ja no serveix.

“ELS SUPEREM EN INTENSITAT I AGRESSIVITAT”

A part de la il·lusió, en què pot superar el San Cristóbal a l’Hospi?

Per la presència de la nostra afició i per la intensitat que té l’equip. L’Hospitalet té molt bon equip, però aquest detall d’intensitat i agressivitat nostre pot marcar la diferència.

“EL SANT ANDREU TÉ UN CERT AVANTATGE”

En resum: la pròxima eliminatòria serà San Cristóbal enfront de Sant Andreu o Peralada?

No tenim cap preferit, tot i què el Peralada em va agradar molt pels seus futbolistes i el seu joc. No obstant això, aquest gol de l’anada li dóna un cert avantatge al Sant Andreu i al Narcís Sala són molt perillosos

The post Ricki Calamardo: “El favorit és l’Hospi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dos triomfs per la mínima del CE L’Hospitalet davant el San Cristóbal i de la UE Sant Andreu a Peralada els donen avantatge en el primer partit de la primera eliminatòria per l’ascens

Primer partit de la primera eliminatòria per l’ascens a la Segona RFEF i màxim respecte i igualtat entre els quatre equips participants. Va guanyar l’Hospi per la mínima (1-0, Miquel Ripoll 12′) al San Cristóbal, al matí, mentre que, a la tarda, la UE Sant Andreu va superar al Peralada (0-1, Josu 82′).

En resum: el darrer examen es resoldrà a Ca N’Anglada i al Narcís Sala, respectivament, aquest pròxim diumenge 7 de maig. L’avantatge correspondria, en el cas d’empat, a quadribarrat i parroquians.

PER LA MÍNIMA A L’HOSPITALET

A L’Hospitalet van poder succeir més coses, però tot va acabar per la mínima amb un gol de Miquel Ripoll al cap de dotze minuts. Una primera aparició d’Adrià Parra (9′) amb gol anul·lat en fora de joc va donar pas a major control local encara que amb nul·la efectivitat en cap de les dues àrees.

Només caldria destacar una nova oportunitat del golejador local Ripoll (42′) que va sortir fora per poc mentre els parroquians van saber aguantar.

En el segon període va haver-hi menys història, ja que els dos conjunts saben que es tracta d’una eliminatòria i que els 90 minuts de Ca N’Anglada pot ser molt llargs per als dos.

Per cert: aplaudiment majúscul per als 1.750 espectadors presents al Muncipal.

A PERALADA DECIDEIX JOSU

D’altra banda, Peralada i Sant Andreu es trobaven al Municipal amb l’estratègia de tots dos tècnics com a detall principal. El respecte era màxim entre dos equips que jugaven amb el pensament del xoc de tornada i que es van oblidar molt de la seva faceta ofensiva amb por d’encaixar un gol.

L’única ocasió de la primera meitat la va signar Sergi Vives (36′) amb un cop de cap que va detenir Aroca.

En el segon període es van obrir una mica més els dos equips encara que qui va aprofitar la seva ocasió van ser els visitants. Això sí, es va reclamar pena màxima a l’àrea defensada per Jaime González, però va quedar com a simple anècdota.

Qui no fallaria seria el gran Josu, l’autèntica ànima del conjunt de Xavi Molist. Una gran jugada de contraatac amb protagonisme de Mainau i Albertito ho va introduir el capità per la dreta de la porteria d’Aroca. Va ser un premi d’or per a la volta.

The post Avantatge per a L’Hospitalet i Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim diumenge començarà la Fase d’ascens a la Segona RFEF 2022-2023 amb tres eliminatòries en joc per als 4 equips catalans participants. Primer (4 de juny), L’Hospitalet (12 h.) i Peralada (18 h.) seran els escenaris; la volta es jugarà el 7 de maig a Ca N’Anglada i Narcís Sala.

Els guanyadors ja tenen dates marcades: 14 i 21 de maig mentre que la tercera eliminatòria serà el 28 de maig i 4 de juny en una seu neutral.

Recordem que Sant Andreu i Sant Cristóbal compten amb el factor camp i el factor empat a favor (es contempla pròrroga però no penals) ja que haver quedat segons i tercers, respectivament, ofereix aquests avantatges.

ES PREPAREN ELIMINATÒRIES

Per si serveix de referència val la pena recordar els resultats dels dos partits del primer aparellament en Lliga Regular. Una victòria per a cadascun en el cas de l’Hospi i Sant Cristóbal per un empat i un triomf quadribarrat en el del Peralada-Sant Andreu.

Sanku i Ion Vazquez van anotar en la primera volta mentre Cabrera ho va fer en la segona. D’altra banda, Genís Blasco va anotar dos gols al Municipal gironí al costat d‘Aparicio mentre Nierga va posar l’honor local i el mateix Marc va marcar al Narcís Sala mentre el xaval Martín va empatar.

Ara com ara, tots preparen els desplaçaments, si escau, o les propostes per als seus socis amb l’objectiu de començar a guanyar aquest pròxim diumenge.

CAPÍTOL GOLEJADORS

Només un esment al capítol de golejadors d’aquest curs perquè ni super Velillas (Montañesa) ni Toni Paredes (Vilassar) ni Javi Eslava (Castelldefels) amb 13 gols seguiran. Tan contrari com Josu (Sant Andreu), Sergi Solans (Peralada) i Sanku (Sant Cristóbal) amb 11, o Miki Ripoll (L’H), amb 8, ara com ara.

NÚMEROS PER A NO OBLIDAR

Ara que toca jugar-se a una carta el futur convé recordar la trajectòria dels 4 participants perquè el líder Europa ja està de vacances.

El Sant Andreu ha estat l’equip que més ha mirat a la primera plaça, és el que tocava perquè només en dues ocasions ha estat lluny del play off. Clar que només una vegada li han permès els graciencs assaborir-la.

El fabulós San Cristóbal ha passat 6 jornades fora dels escollits encara que la seva trajectòria ha estat espectacular amb 4 punts menys que els del Narcís Sala en la segona volta. Els parroquians van superar el relleu d’Oliver Ballabriga i han mantingut els seus números amb Dani Andreu.

SAN CRISTÓBAL, L’H I PERALADA

Finalment es va emportar la quarta plaça l’Hospi d’Héctor Simón qui va declarar que “ara ens toca anar pel primer partit des del primer minut de joc”, va afirmar l’entrenador de Llançâ qui ha vist la temporada de tots els colors.

Els riberencs només han trepitjat terreny de play off durant 11 jornades, és a dir, 19 han estat lluny i en alguns casos tocant la tragèdia. No obstant això, bé està el que bé acaba.

GRAN L’HOSPI DE SIMÓN

Que ningú oblidi els 31 punts sumats en la segona volta pels 20 de la primera i això suavitza, una mica, quedar a 9 punts del líder tot i el KO de Cabrera preocupa.

Finalment, atenció al Peralada, cinquè classificat després d’un últim empat a zero enfront del Sants a casa doncs els xampanyers compleixen amb un gran objectiu i ara tot el que arribi serà un regal. De la mà de Miquel Àngel Muñoz han sabut mantenir-se en la baralla per estar entre els millors.

The post Tres eliminatòries, a doble partit, per a una plaça (o no) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Totes les històries tenen un final i la de David López amb el futbol català n’és un exemple. Després d’una etapa de més de quinze anys el criminòleg ha decidit posar punt i final. Ha passat per Sporting Mahonés, Lemona, Ejea, Rapitenca, Cerdanyola, Sant Andreu, Rubí, Europa, Terrassa, Martinenc, Sant Julià d’Andorra, Igualada i San Cristóbal. Un reguitzell d’equips que ara ja queden enrere. El proper mes de juny David López es retira.

“Jo de fet ja em vaig retirar quan estava a l’Igualada, que em van fer fora al gener. Aquell mig any vaig anar al Rubí, però vaig durar dues setmanes. Vaig acabar jugant a Les Fonts a Tercera Catalana amb els meus amics per ajudar a salvar-los i aquell temps pràcticament no vaig fer res”, explica el defensa a FutbolCatalunya.

La decisió de deixar-ho no és d’ara, sinó d’aquell 2021 a Igualada: “Tenia previst deixar-ho del tot, però em va trucar Oliver. Quan jugava a Andorra només anava pels partits i em van deixar entrenar entre setmana al San Cristóbal. Em sentia en deute amb ell, entrena molt bé i vaig jugar un any més allà. Vaig tornar al futbol per això”.

“EL FUTBOL M’HA PRES MÉS DEL QUE M’HA DONAT”

David López es sentia en deute amb Oliver Ballabriga, però ara ja està: “Acabaré aquest any, li devia el favor a Oliver però il·lusió pel futbol no tinc. El que et paguen no surt a compte”. El San Cristóbal haurà estat l’últim equip del criminòleg i pot ser que posi el punt i final a la seva carrera amb dos playoff d’ascens consecutius.

El defensa parroquial destaca el bloc de jugadors i el grup com a clau del rendiment dels terrassencs. De fet, del futbol es queda precisament amb això: “La gent que coneixes, els amics que tinc pràcticament tots són del futbol. La sensació de que allà on he anat sempre he deixat gent que m’estima i s’alegra de veure’m. Això ho veus ara i fa il·lusió i més endavant encara me’n farà més”.

Sempre ha estat un personatge carismàtic David López i “de mi poden parlar malament dues o tres persones i segur que no les he tingut com a companys. Sé que abans com a rival donava fastig, però com a company sóc diferent”. Parlant de com és com a futbolista, “soc una mica brut. No m’han expulsat moltes vegades a la meva carrera, tres o quatre. M’han fet fora més vegades per protestar que per pegar”.

“EL MOMENT QUE MÉS RECORDO ÉS EL TERRASSA-COMPOSTELA”

Preguntat pel millor moment, David López ho té clar: “El moment que més recordo és el Terrassa-Compostela. Vaig entrar faltant cinc minuts i a la última jugada Álex Fernández va treure una pilota aturada. Anava per mi directe, però es va anticipar un rival i va marcar en pròpia. El gol el vaig celebrar com si fos meu”.

De fet, li va arribar a dir a l’àrbitre que se l’apuntés a ell i tot. Experiències com les de la Selecció Amateur també quedaran per sempre i sobre un entrenador, el millor segons el nostre protagonista seria Cristian García.

“QUAN NO HE JUGAT A UN LLOC HE MARXAT A UN ALTRE”

Un tret característic de la carrera de David López és la quantitat d’equips en els que ha jugat, fins a tretze. D’això, el criminòleg comenta que “quan era jove si no jugava a un lloc marxava a un altre. De fet, sempre ho he fet menys els últims anys. Jo sentia que havia de ser titular i si no jugava sentia que em tenien mania i marxava. Em cansava molt ràpid dels llocs i al final només he jugat dos anys a la Rapitenca, el Terrassa i el San Cristóbal”.

És més, “sé que si m’hagués quedat al Terrassa potser tot hauria canviat. Si no hagués tirat d’orgull hauria acabat jugant amb un millor sou, amb un bon entrenador i un gran equip”. Ja per acabar, de cara al futur “espero deslligar-me del futbol totalment. Almenys per ara. Estic cansat i em fa molta mandra. No veig futbol i ara a veure si la dona vol tenir un fill”.

The post “He perdut la il·lusió pel futbol i em retiraré a final de temporada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha cinquè dolent i el CE Europa ja suma 15 de 15 punts després de les 5 primeres jornades d’una Lliga amb destacat resultat gracienc i amb 13 gols anotats. Excepcional. A Tona van tornar a demostrar els d’Ignasi Senabre que van molt de debò i que, encara que recordin sempre això del partit a partit, no és massa aviat per a començar a somiar amb tot.

Nil Salarich (12′) va animar la tarda per als locals i va trencar l’eficàcia de Marc Vito encara que la reacció visitant va ser letal. Els tres gols (Gené p. 30′, Castell 48′ i Cano 57′) van enfonsar als de Farré encara que Ale Gaitán (72′) va acostar la igualada. Kilian (89′) no permetria esglais.

3 triomfs locals, 2 empats i 3 alegries a domicili, amb 14 gols marcats (la jornada menys golejadora amb 7 locals i 7 visitants), tanquen aquesta 5a jornada amb dos partits que no van veure ni un gol.

ENDAVANT PERALADA I MONTAÑESA

A la reafirmació del líder i del San Cristóbal s’uneixen Peralada i Montañesa en el grup de promoció inclòs Sant Andreu malgrat la seva burxada a l’Energia.

Els parroquians es mantenen inflexibles a Ca N’Anglada gràcies als gols de Sanku (32′) i Ion Vázquez (85′) mentre els de Nou Barris sumen la seva primera alegria fora de casa amb gols d’Eric (8′) i Roland (66′). Victor Valverde va trencar el marcador per a La Pobla encara que els d’Adolfo Baines no van poder mantenir el ritme necessari. Torrents va fallar una pena màxima amb 1-1 (556′) en el marcador.

Mentrestant, a Peralada, els xampanyers deixaven enrere dues derrotes preocupants gràcies a un gol de Sergi Solans (49′). L’assetjament sobre el porter del Vilassar, Andrés Díaz, va ser constant i va obtenir premi.

Premi que també va aconseguir la FE Grama després d’haver sumat només 1 punt dels seus últims 6. La visita del Girona B es va tancar amb triomf per la mínima (un dels tres del cap de setmana) amb gol de Guillem Trilla (30′). Tercera derrota del filial en 5 partits.

SANT ANDREU, A CINC

Però, atenció, perquè aquest segon cap de setmana d’octubre deixa per a l’estadística del curs la segona burxada del Sant Andreu, clar que anar a la Energía mai és fàcil.

Els de Xavi Molist, que van fallar una pena màxima (Arranz 31′) van perdre, a més, una altra vegada, a Josu per lesió (30′) i aquesta circumstància pesa molt per als quadribarrats. Per contra, la UE Sants inaugura el seu caseller d’empats. Sant Andreu, al costat de ‘SanCris’ queden a cinc punts del líder.

Aquesta igualada a zero es va repetir a Els Canyars on el gol se li resisteix als mariners. Ho van intentar una vegada i una altra sobre Toni Casamayor, però sense fortuna pel que seguiran, una jornada més, en la part baixa de la classificació.

L’HOSPI S’ACOSTA

D’altra banda, ja es comença a acostar al grup d’escollits l’Hospi d’Héctor Simón. Segona victòria consecutiva gràcies a un gol d’estratègia que va culminar Cristián Gómez (29′). Poc abans (25′) Ton Alcover va estavellar un xut al pal de la porteria de la Rapitenca.

The post Aquest Europa ‘menja’ a part i un menú molt exclusiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després passarà el que hagi de passar i ningú ho sap, però tampoc ningú podrà oblidar que el CE Europa marca el camí de la victòria d’aquesta Tercera Federació amb números importants per part de l’equip d’Ignasi Senabre. El 3-0 enfront de la FE Grama deixa solitari en la primera plaça als del Nou Sardenya, amb 4 triomfs sobre 4 i 9 gols marcats per cap rebut.

En aquesta ocasió van haver d’esperar a la segona meitat per a començar a superar el meta Martín Picazo gràcies a Kilian (52′) després de jugada de Manel, Mario (59′) i Campeny (83′). El pròxim cap de setmana espera l’invicte Tona, un equip debutant en la categoria que també espera sense conèixer la derrota.

Un nou gol de Maik Molist (33′) va posar per davant als osonencs encara que Mulero igualaria per a la Montañesa (61′). Interessant sortida la pròxima trobada dels de Nou Barris a la Pobla de Mafumet.

EUROPA, TONA… I ARRANZ!

Europa i Tona continuen invictes i ja marca Sergi Arranz, el Pitxitxi de la temporada passada per a alegria de Xavi Molist i un Narcís Sala lliurat. El figuerenc només va necessitar 14 minuts per a rematar davant la porteria de Dan Reverté. La pressió més gran i l’ambició local enfront dels de Beto Company es va traduir en el 2-0 d’Albertito, sempre precís.

Ja en la segona meitat, els quadribarrats, que aniran a l’Energia aquest pròxim diumenge, van veure com se’ls va anul·lar un gol (Martí Alonso, 86′) per fora de joc.

En resum; 4a jornada, 6 triomfs locals, 2 empats i cap victòria a domicili, amb 27 gols marcats (20 locals, 7 visitants).

RESSORGEIX EL GIRONA DE VIZUETE

I a la quarta va ser la vençuda per al Girona B. Dues derrotes consecutives era una cosa molt estranya en el conjunt d’Axel Vizuete i el filial va treure el millor de si mateix a Riudarenes per a vèncer a un Vilafranca tan desconegut com el Castelldefels. Del 2-0 (Dawda, 4′, p.) i Shin, 28′) es va passar al 2-2 (Toro 39, p i Alexis (74′), però els locals no van perdonar. Karim (80′) i Arango (91′) van donar la segona victòria al Girona.

D’aquesta manera, mantenen el pols amb San Cristóbal, Tona i Peralada per les primeres posicions. Els parroquians continuen forts a Ca N’Anglada amb gol de Ricki, a la sortida d’un servei de cantonada, i Cucu (90′) i amb protagonisme per als dos tècnics (Miki i Oliver), ja que van veure la targeta vermella. Atenció perquè els mariners només sumen 1 gol en 4 partits.

HOSPI I VILASSAR JA GUANYEN

No obstant això, qui comença a respirar és l‘Hospi d’Héctor Simón perquè suma el seu primer triomf encara que fora enfront del seu ex-Peralada. I això que els xampanyers es van avançar aviat amb gol de Marc Nierga (4′). La igualada de Lobato (24′) va ser la bestreta de la doble aparició de Miquel Ripoll (63′ i 68′) per a posar els primers 3 punts directes en el seu caseller.

Qui també es va adjudicar la seva primera gran alegria va ser el Vilassar de Peque, ja li feia falta. Ñito (22′) i Jandro (72′) van asserenar els ànims encara que La Pobla apuntaria en el 78′ i no seria fins al Parets (8′) quan tranquil·litzaria als del Xevi Ramon.

NOMÉS DOS EMPATS

Un, a Nou Barris, i el segon, a Badalona. Meritòria igualada entre els de Santi Alvarez i els de Borja López. Els locals van marcar els primers (Anglès 8′) i els últims (Walid 74′) mentre els visitants ho van fer en segon i tercer lloc (Gabaldón 18′ i Cristian 36′).

The post Quina bestialitat aquest CE Europa de Senabre! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest cap de setmana comença la temporada 2022-2023 (Tercera Federació), la cinquena categoria del futbol espanyol, amb la presència dels descendits Badalona i Europa i amb els nouvinguts Tona, Rapitenca i Montañesa. Favorits? Molts si ens fixem en teòrics pressupostos perquè, com sempre, la transparència brilla per la seva absència i el soci/abonat ni sap ni li volen oferir informació del seu club.

Amb el bon record que va deixar el Manresa la temporada passada, líder i invicte lluny del Congost (9 triomfs per 6 empats) i equip menys golejat (21), comença un nou curs. I ho fa amb la il·lusió d’aconseguir una primera plaça que porta a la glòria o com mal menor ficar-se entre els cinc primers per a jugar una promoció a casa. Rectificar està molt bé i l’RFEF rectifica sobre la fase final.

FAVORITS A TOT

Favorits? Segur que, més o menys, tothom coincidirà a l’hora d’apuntar com a favorits a Girona B, San Cristóbal, L’Hospitalet i Sant Andreu. Per descomptat que hi haurà qui inclogui a Europa, FE Grama o Vilafranca en aquest grup d’elit perquè la igualtat serà, una vegada més, la nota dominant.

Cal recordar que la 2021-2022 va deixar a un campió amb 3 punts sobre el segon (Olot), 5 més que el tercer (SanCris), 6 més que el Girona i 11 més que el Sant Andreu. I, per baix, atenció perquè 34 punts no van ser suficients per a la salvació del Granollers mentre que el Sants va evitar la tragèdia en els despatxos.

DUBTES RAONABLES

Temporada per a veure clarament les opcions del nou Badalona de Santi Alvarez, la il·lusió d’Ignasi Senabre i el seu Europa i l’etern Vilafranca del gran Ivan Moreno. Mantenir bona part del grup de l’anterior exercici fica en aquest capítol al Tona de Ricard Farrés i a la Rapitenca del retrobat ‘Beto’ Company.

Excel·lent notícia per a les banquetes no sols aquest retorn sinó també contemplar la continuïtat de 9 sobre 16 entrenadors. Miki Carrillo, Axel Vizuete, Oliver Ballabriga, Xavi Molist, Ivan Moreno i Peque representen l’experiència i la coherència dels seus clubs. Uns altres, com Farrés, Paje, Senabre, Peláez, Simón, Muñoz, Baines o Borja López, mostren noves idees per a una categoria decreixent.

D’altra banda, Castelldefels, Montañesa, Peralada, Pobla Mafumet, Rapitenca, Sants i Vilassar garanteixen lliurament i sacrifici.

ARRANZ, NÚMEROS INOBLIDABLES

Atenció a l’apartat de golejadors amb la presència de l’últim Pitxitxi, Sergi Arranz, a la UE Sant Andreu. El figuerenc, amb 19 gols en fase regular, és una garantia per a Molist com ho és Fassani, segon màxim realitzador. Entre els dos sumen 33 en 30 partits, atenció a aquesta circumstància perquè on va Arranz hi ha ascens. 72 alegries en les seves últimes 5 temporades en Tercera li converteixen en un punt de referència letal.

En resum: 30 jornades per davant, amb descans per al dia de Nadal i l’1 de gener així com per al 19 de febrer. El 23 d’abril del 2023 tancarà la temporada regular, després arribaran alegries i descensos.

The post Molts favorits per a una única plaça de campió appeared first on FutbolCatalunya.com.

Curiositat interessant en aquest mes d’agost amb motiu de la Copa Catalunya Absoluta perquè només s’ha donat un triomf local en els 17 partits que s’han disputat ara com ara. Concretament, es va obtenir a La Garrotxa gràcies a un gol del nou golejador Ernest Forgas enfront de l’Europa.

La UE Olot, que va descansar en la primera eliminatòria per la retirada del Cerdanyola, té moltes il·lusions dipositades en aquesta competició i ara la tocarà mesurar-se a tot un Primera Federació com és el Nàstic.

COMPLICAT GUANYAR A CASA

Almenys això demostren els números davant duels que, a priori, aparellen a dos equips de diferents categories. En resum: 11 victòries visitants, 4 empats, l’alegria volcànica i un triomf administratiu de la UE Castelldefels enfront del Lleida E. per alineació indeguda.

NÚMEROS COMPLICATS

Aquestes dues primeres eliminatòries només han viscut dues golejades i ambdues han estat protagonitzades pel Barcelona At. davant el Tona i el Badalona de Tercera. La diferència del conjunt dirigit per Rafa Márquez és notable respecte als seus rivals encara que també els costa moltíssim aconseguir el triomf al filial.

Interessants empats al Narcís Sala (Cornellà), Peralada (Badalona Futur) i doble a Ca N’Anglada (Prat i Terrassa). Només 4 partits s’han hagut de decidir des del punt de penal.

Aquest pròxim cap de setmana continuarà el tercer encreuament d’aquesta accidentada Copa Catalunya Absoluta 2022 sense comptar amb l’Andorra perquè està exent. Les tres places restants seran per als guanyadors dels xocs Cornellà- Badalona Futur, Olot-Nàstic i San Cristóbal-Barcelona At.

The post Només l’Olot sap guanyar a casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Competència?, cap, però una manera més d’allunyar als aficionats dels camps, sí, per això sembla absurda aquesta coincidència Copa Catalunya (1a eliminatòria) enfront de la Supercopa d’Europa (21 hores).

La veritat és que els clubs no creuen que aquesta simultaneïtat es pugui notar massa en la graderia. Fa temps que les entitats, amb el vistiplau de la Federació Catalana, miren cap a un altre costat respecte als seguidors del futbol.

7 TRIOMFS VISITANTS

Aquest dimecres 10 està previst que es disputin tres partits corresponents a la 1a eliminatòria de la Copa Catalunya. Els tres partits completaran aquesta primera fase, ja que la majoria es van disputar el passat cap de setmana.

Per cert, com a important curiositat, 7 dels vuit partits van acabar amb victòria (i classificació) per a l’equip visitant mentre només el duel Castelldefels-Lleida E. va acabar en empat. Després els de Pere Martí es van imposar en el llançament de penes màximes (2-4).

COPA CATALUNYA DE PAGAMENT

En referència als tres partits d’aquest dimecres els horaris coincidiran amb el Reial Madrid-Eintracht de Frankfurt (21 h.). Primer ho faran Rapitenca i Sant Andreu (19.30) i, mitja hora després, començarà El Congost (Manresa-Cornellà) i Ca N’ Anglada (San Cristóbal-Terrassa), concretament a les 20 hores.

A La Devesa i a Terrassa els socis hauran d’abonar 5 euros (10 per a la general dels parroquians) mentre a Manresa serà entrada gratuïta. Els de Ferran Costa, que s’estan marcant una sensacional pretemporada, després de golejar al Cornellà, i arribar a la final dels Històrics, s’han fixat la il·lusionant xifra de 500 socis per a aquesta nova temporada 2022-2023 amb el primer equip en la Segona Federació.

The post Copa Catalunya enfront de Supercopa d’Europa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Beneïda bogeria per a aquest final de temporada regular en la 3RFEF amb només 90 minuts per a saber qui pujarà a la 2RFEF; a més, qui quedarà segon, tercer o quart i qui serà el cinquè. Per baix, els dubtes es mantenen per aquesta quarta plaça de descens per la qual tres equips sospiren.

El que és un fet és que aquesta 33a jornada deixa 6 victòries locals, 0 empats i 2 triomfs visitants amb un total de 18 gols marcats (11 locals-7 visitants). Ara queda esperar la confirmació de l’horari oficial unificat per part de la Federació Catalana (18 hores).

MINUTS DE CAMPIÓ: OLOT-MANRESA?

Un dels dos (Olot o Manresa) sabrà aquest proper diumenge on està el seu futur, amb avantatge per als de Ferran Costa. Mentre els bagencs no han perdut ni un partit lluny de casa seva, els volcànics estan obligats a ‘descansar’ per la dictadura del 17.

Si el Manresa puntua a L’Hospitalet, seran campions, però si cauen derrotats, els de Mandiola cantaran èpica. Ara com ara, arriben a aquesta cita enfront d’un Hospi (16 punts perduts/sobre 45) que creu en els miracles dobles o senzillsI i a m és, no sols cal guanyar a l”os’ per a ficar-se en play off sinó esperar que el Sant Andreu caigui davant la UE Figueres.

Diverses possibilitats sobre els camps de joc amb aplaudiment per al San Cristóbal de Ballabriga (excepcional) i burxada permissible del Girona B enfront d’un Granollers admirable. En qualsevol cas, 4 dels 5 equips que lluitaran per l’ascens ja es coneixen.

Si volen analitzar les fitxes (una a una) de tota la jornada només han d’entrar en el nostre apartat de Competicions; qui no variarà serà el Pitxitxi, Sergi Arranz (19 gols, 2 penal) seguit per Fassani (Sant Andreu, 14).

GRANOLLERS O FIGUERES, A BAIX

Per la part del descens i amb el temor etern dels que caiguin de la 2RFEF, el triomf vallesà a Riudarenes dóna aire als de José Solivelles. Amb 2 punts d’avantatge sobre una UEF que va remuntar i va ser remuntat enfront de l’Hospi, el Granollers jugarà el seus últims 90 minuts davant la Pobla Mafumet.

The post A 90 minuts de la beneïda bogeria o… una mica menys appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quina passió i quina emoció té aquesta Tercera RFEF on Olot i Manresa arriben igualats a 55 punts a falta de 3 jornades per als bagencs per 2 per als volcànics. Aquest detall pot decidir el campió encara que no sembla que cap dels dos pugui sumar tots els punts que encara queden en joc. Per baix, Castelldefels va treure un empat a l’Hospi que pot ser glòria beneïda.

El resultat ofert pels dos primers equips d’aquest grup V aquest cap de setmana (31a Jornada) ha estat d’infart implacable. Clar que aquesta Setmana Santa pot ser definitiva perquè mentre el Manresa jugarà el dijous (Granollers, 20h), l’Olot ho farà el divendres (Energia, 12h.).

OLOT I MANRESA, BENEÏDA SETMANA!

Tot va començar a El Congost aquest passat dissabte amb espectacle entre els locals i una digníssima EE Guineueta que va acomiadar categoria amb orgull. Excel·lent pols entre els dos pols del grup i fenomenal treball dels de Luis Gallego perquè mai van abaixar el to; Javi López va col·locar el seu onzè gol en el 89 i Cristian Gómez va igualar en el 92 encara que el col·legiat Jan Cobos va signar el 89 per als dos.

Tretzena igualada per al colíder del grup que anirà a Granollers, esperarà al Peralada i s’acomiadarà (o no) a L’Hospitalet.

Així les coses, la UE Olot havia de complir amb el guió enfront d’un Sant Andreu en ratxa, però els de Xavi Molist ja saben també el que és perdre. El gol de Xumetra (9′) va asserenar als de Manix Mandiola encara que els quadribarrats van lluitar molt i els obliga a rendibilitzar el seu avantatge pel cinquè lloc. El Narcís Sala esperarà a un Castelldefels necessitat, anirà a Vilafranca i tancarà enfront de la UEF.

No oblidin: Granollers-Manresa (dijous 20h); Sants-Olot (divendres, 12 h.), per la primera plaça mentre blanc i verds i vallesans es jugaran sortir del pou de l’infern.

GIRONA, SAN CRISTÓBAL I….

La lluita per les tres places restants marca un altre punt d’inflexió. Que ningú s’oblidi del filial gironí encara que sembla haver perdut ímpetu i ningú s’olvidi d’una cinquena plaça que controla la UE Sant Andreu. Són 4 punts d’avantatge enfront d’un Vilassar, que descansarà aquesta setmana vinent, mentre l’Hospi (també amb 43 punts) rep el dijous al Vilafranca d’Ivan Moreno.

En qualsevol cas són tres jornades, 9 punts, menys per a Vilassar, FE Grama i… Olot que hauran de descansar pel capritx dels 17.

En aquesta 31a jornada, que es va decidir amb 5 triomfs locals, 2 empats i 1 alegria visitant, es van marcar 15 gols (10 locals per 5 visitants) i només 3 partits van acabar per la mínima.

GRANOLLERS RESPIRA

Descendida la Guineueta i amb l’Ascó amb molts números per a seguir els seus passos, les dues places restants les hi lluitaran Figueres, Granollers i Sants. Cinc punts de renda per als mariners de Miki Carrillo han de ser suficients per a seguir en la categoria de la mateixa manera que el 0-2 dels vallesans a Vilatenim són or pur. Aquests gols de Carlos Cano (12′) i Albert Vega (72′) permeten als de Solivelles somiar amb tot.

The post Olot i Manresa, beneïda passió! appeared first on FutbolCatalunya.com.

El millor que es pot dir, a falta de 6 jornades per al final, és que només la Guineueta sap el seu futur encara que els de Luis Gallego mereixen un aplaudiment majúscul pel seu esforç i presència. Aquest cap de setmana es torna a demostrar que ningú pot treure pit perquè cau molt ràpidament; en el partidàs de la jornada, a Ca N’Anglada, Javi López i Noah van golejar per a un nou triomf del Manresa de Ferran Costa (invicte lluny de casa).

Gols oportuníssims (7′ i 52′) enfront de 10 guerrers d’Oliver Ballabriga, ja que Amantini es va expulsar a la mitja hora. El control dels visitants en la primera meitat va ser espectacular de la mà de Nil Garrido i Marc Martínez amb Puxi de central; d’altra banda, Noah i Javi López era un constant emprenyament a dalt.

MANRESA, OK, LLUNY DEL CONGOST

En la segona va variar el guió i això que els parroquians van patir la lesió d’Ion Vázquez, però tampoc això va frenar l’ímpetu d’un equip fet a mida del seu tècnic. És més, només amb aquesta filosofia garanteixen presència entre els escollits fins a un final on encara no han dit la seva última paraula. Partit dificilíssim per al col·legiat Pol Arenas i els seus auxiliars –José Antonio i Adrià, aplaudiment-, que van treure amb 12 grogues i 2 vermelles.

Atenció a aquest Manresa, amb dos partits menys respecte a l’Olot perquè només miren cap a la primera plaça.

BÉ, VILASSAR; MALAMENT, OLOT

2 victòries locals, 1 empat i 5 triomfs visitants és el balanç final d’aquesta 28a Jornada de la 3RFEF5, amb un total de 18 gols (7 locals per 11 visitants). El triomf manresà destaca com el fan els del Vilassar, Sants, Figueres i Castelldefels; l’últim d’aquest cap de setmana es va jugar a Peralada amb KO per als d’Héctor Simón i deixa als de Peque a 4 punts d’una cinquena plaça per la qual hi haurà una lluita total.

De fet, no són clares ni les cinc primeres places ni les quatre últimes ni la resta de posicions. L‘Olot es torna a deixar un punt (7 dels últims 15) a la seva visita a un Granollers que acumula 2 triomfs i 3 empats mentre el Girona B sembla notar l’esforç. L’equip de Vizuete va caure a La Pobla per un cop de cap del capità Alavedra si bé encara té moltes coses a ensenyar.

MARC RAYO I MOISÈS HURTADO

Clar que un dels personatges es diu Marc Rayo. El doblet del blanc i verd a L’H no sols dóna tres punts als de Lossio sinó que els anima de cara al final. Després de sumar 10/15 punts, els visitants s’han sobreposat al gol inicial de Joel Marín (1′), a la seva repetició (30′) i al penal aturat per Antonell (41′). Vuit minuts li van anar suficients al exvallesà per a fulminar als de Cristian García.

I, a més, Moisès Hurtado i la UEF perquè, després de 8 jornades sense guanyar, el premi es va consumar en un camp molt difícil (segon KO a casa). Espuña (21′) i Urri (36′) van marcar el camí d’una victòria que anima la zona de l’infern.

DOS TRIOMFS LOCALS I UN EMPAT

Només Ascó i Pobla van acabar amb triomfs locals per la mínima mentre en el carrer Girona no van superar el zero a zero Granollers i Olot. Tercera alegria consecutiva per part del conjunt tarragoní (gol de Marcel Meseguer (63′) enfront d’un Vilafranca desconegut, capaç del millor i del pitjor, i triomf de La Pobla contra un Girona B que perd força. El capità local va finalitzar de cap un servei de falta amb precisió per a batre al filial gironí.

The post Javi López i Noah mantenen invicte al Manresa appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de vuit jornades per al final de la Lliga, res hi ha decidit ni per baix ni per baix després d’una 26a jornada amb debut i victòria per a Xavi Molist al capdavant de la UE Sant Andreu; només havia cedit 1 derrota l’equip d’Héctor Simón fins a aquest moment, però Fassani es va encarregar de mantenir vives les il·lusions quadribarrades.

Positiva estrena de l’entrenador gironí que dormirà a només 3 punts de la cinquena plaça o a 9 dels líders Olot i San Cristóbal. No obstant això, aquests 4 punts que separen a volcànics i parroquians de Girona (44), Manresa (43) i L’Hospitalet (41) –descans obligat- són enganyosos. Una vegada es disputin els dos partits ajornats (Girona-Manresa i Girona-Vilafranca, 16/3) pot canviar alguna cosa. Ah! i la propera jornada UESA-CELH.

DE MOLIST A BALLABRIGA

Si excel·lent ha estat el debut de Molist, meravellosa és la trajectòria d’Oliver Ballabriga amb un San Cristóbal que supera rècords. Ja no és notícia que guanyi sinó que s’ha convertit en una cosa habitual i atenció a aquests números que indiquen un balanç molt positiu a casa seva amb 26 de 30 punts disputats. El gol d’aquest migdia d’Alex Poves (70′) manté només un KO dels seus últims 18 partits. Bestial!.

CINC PER LA MÍNIMA

Jornada escassa i deficient de gols (7, 5 locals per 2 visitants) encara que sigui amb un partit menys disputat perquè fins a cinc partits s’han decidit per la mínima diferència. Destacada ‘bomba’ de l’Olot a Ascó, cal afegir el triomf a Peralada, Sta Coloma, Granollers i, per descomptat, Ca N’Anglada.

The post Molist guanya a Peralada i el ‘SanCris’, colíder appeared first on FutbolCatalunya.com.